10/06/2003

ACTA NÚM. 07/2003 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA  DE 10 DE JUNY DE 2003.
==============================================================

A la Sala Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia deu de juny de dos mil tres, essent les vuit hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. MANUEL MAS I ESTELA, Alcalde-President,
    
Hi concorren els Senyors:

MANUEL MAS ESTELA    ALCALDE    (PSC)
REMIGIO HERRERO GARCIA    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
JOAN ANTONI BARON ESPINAR    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
CONSOL PRADOS MARTINEZ    TINENT D’ALCALDE     (PSC)
ARCADI VILERT SOLER    TINENT D’ALCALDE    (PSC)
FERMIN MANCHADO ZAMBUDIO    CONSELLER DELEGAT           (PSC)
SERGI BONAMUSA TURON    CONSELLER DELEGAT           (PSC)
ALICIA ROMERO LLANO     CONSELLERA DELEGADA      (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA    CONSELLERA  DELEGADA        (PSC)
ORIOL BATISTA GAZQUEZ    CONSELLER DELEGAT    (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO    CONSELLER DELEGAT    (PSC)
ESTEVE TERRADAS YUS    CONSELLER DELEGAT               (PSC)
JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS    REGIDOR          (CiU)
JOSEP LLUIS MARTÍ I JULIÀ    REGIDOR          (CiU)
GENIS CARBÓ I BOATELL    REGIDOR          (CiU)
ROSER MANTÉ I BARTRA    REGIDORA        (CiU)
JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER    REGIDOR          (CiU)
PERE SOLÀ I MONTSERRAT    REGIDOR    (CiU)
JORDI FÀBREGAS I CASAS    REGIDOR    (CiU)
JOAN LOPEZ ALEGRE    REGIDOR          (PP)
DAVID ROVIRA SUÑE    REGIDOR          (PP)
JOSE LUIS CALZADA OLMEDO    REGIDOR          (PP)
PAULÍ MOJEDANO I SINGLA    REGIDOR    (PP)
SALVADOR MILÀ SOLSONA    REGIDOR             (IC-V)
JOSEP COMAS VALLS     REGIDOR      (IC-V)

Assistits del Secretari General  Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que certifica.

També hi assisteix l’Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar l’únic punt de l’ordre del dia.

1.- APROVACIÓ SI S’ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS, EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 28 D’ABRIL DE 2003 I ORDINÀRIA DEL DIA 8 DE MAIG DE 2003.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (27).
 
2.-  PARAULES DE LA FINALITZACIÓ DEL MANDAT.

El Sr. Josep Comas, regidor del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, explica que - malgrat no ser el portaveu del grup municipal -, en aquesta ocasió, fa us de les funcions atribuïdes al Sr. Salvador Milà. Inicia la seva exposició amb la lectura del poema de Bertolt Brech quin títol és “Preguntes d’un treballador que llegeix”. Fa un balanç dels 4 anys de mandat a pocs dies que s’hagin celebrat les eleccions municipals i, ja que el Sr. Salvador Milà deixa la Corporació, la seva exposició adopta un registre molt personal. En el mateix Ple que s’està realitzant s’acomiaden altres regidors de grups municipals, pel que estem davant d’un col·lectiu de regidors que no continuen en el proper mandat. Malgrat que no vol caure en el tòpic de parlar bé dels regidors municipals per la raó de que pleguen, sí que considera que el contrast de les idees, dels projectes i de les necessitats que s’han manifestat al llarg del temps, han contribuït a enriquir l’actuació municipal. En aquest sentit, no es pot negar el valor de la diversitat, de la pluralitat en les idees i, per tant, a tots els regidors que marxen del govern i de l’oposició, el grup municipal ICV-EuiA els reconeix la gestió com a mostra d’agraïment.

Avui s’acomiaden alguns dels representants de la Corporació, persones que no només han actuat com a representants de la classe política sinó com a participants d’una institució ciutadana i democràtica com és l’Ajuntament. Aquestes persones han ajudat a prestigiar la institució que, com tothom, coneix és la casa de la ciutat. Segur que l’ Ajuntament pot continuar comptant amb el recolzament i amistat de les persones que marxen; no obstant,  fa una obligada referència al seu company del grup polític municipal ICV-EuiA,  Sr. Salvador Milà, ja que ha dedicat 24 anys de la seva vida a la política municipal i les seves actuacions es remunten, inclòs, a períodes anteriors a la democràcia. Considera que el Sr. Salvador Milà, si fos un llibre, seria una enciclopèdia o un vademècum i que la seva actuació ha estat reconeguda no només des del seu grup municipal sinó també des d’altres grups polítics municipals. És una llàstima que la premsa no hagi recolzat la seva feina o el seu paper en el consistori municipal. Avui, potser, és massa d’hora per fer balanç de la seva tasca però el temps en reconeixerà la seva important aportació. També vol manifestar el seu agraïment personal per l’aprenentatge que n’ha obtingut a l’haver tingut l’oportunitat d’estar darrera del Sr. Salvador Milà i, per aquesta raó, ha triat una reflexió de Shakespeare que seguidament llegeix: “El temps viatja a passes diferents segons les persones; et diré amb qui camina el temps, amb qui trota, amb qui galopa i amb qui està aturat”. Tingueu tots i totes per segur que el temps al costat del Sr. Salvador Milà ha estat un galop d’allò més desbocat.

A continuació, intervé el Sr. Joan López, portaveu del grup municipal del Partit Popular, qui reconeix la brillant i sentida intervenció del Sr. Comas. Així, afirma que per part del grup municipal Partit Popular és de justícia fer avui diversos agraïments. En primer lloc, reconeix la tasca del funcionaris que, amb la seva actuació diària, faciliten la feina als grups polítics municipals quan elaboren els expedients i ens ajuden a comprendre’ls. En segon lloc, respecte les associacions i entitats, aquestes donen formació i informació del coneixement de la ciutat. Finalment, els regidors del Partit Popular estan orgullosos del respecte que han sentit en aquesta Sala de Plens davant la possibilitat democràtica de discrepar de la postura del govern municipal ja que de la discrepància surt una millor gestió per la ciutat.

El mandat que ha finalitzat ha presenciat situacions bones i dolentes però també fets frustrants; així, és de justícia recordar en aquests moments els assassinats de regidors d’altres consistoris municipals. Però, també, hi ha hagut actuacions del grup polític municipal del Partit Popular que han significat solucions i han encoratjat i motivat l’actuació pública i que creuen, honestament,  que han suposat un benefici per la ciutat.

Respecte els regidors que finalitzen la seves funcions en aquest mandat, els agraeix el tracte que, com a companys, han tingut amb el Partit Popular. No obstant, els demana disculpes perquè també és cert que, en algun moment, aquests regidors han patit algun cop de geni del cap de grup municipal del Partit Popular.

Finalment, vol esmentar concretament al Sr. Salvador Milà perquè és la persona que l’ha ajudat a aprendre d’urbanisme. Lamenta que el Sr. Milà no combregui amb les encertades idees del Partit Popular en quines files li hagués agradat que hagués estat regidor. No obstant, li reconeix tot el seu esforç i les encertades activitats realitzades a la ciutat. Precisament, considera que una de les coses boniques de la vida municipal és que un ciutadà pot tenir l’honor i l’orgull d’administrar els interessos del col•lectiu. Per al Partit Popular ha sigut un valor impagable poder tenir, també, al Sr. Antoni Fernández com regidor del Partit Popular des de l’any 1995.

El Sr. Joaquim Esperalba, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, diu que el resultat de les eleccions generals han donat un balanç del mandat. Respecte les reflexions estrictament polítiques proposa tenir present:

a) La participació dels ciutadans. En aquest sentit, l’Ajuntament hauria d’avançar amb formules de millora de la participació dels ciutadans perquè hi ha una mancança d’acomplir les expectatives de la vida municipal.

b) En relació als grups municipals que es troben a l’oposició, molt sovint hi ha desigualtat amb el govern municipal en quant els recursos, possibilitats de comunicació i d’independència mediàtica en els mitjans de comunicació. El govern i l’oposició mereixen el reconeixements i els mitjans per portar a terme de forma adequada les decisions a Mataró.

c) Pel que fa a la millora de les relacions amb les altres institucions de l’Estat i de la CCAA, la seva incentivació millora la prestació dels serveis públics municipals.

d) Relatiu als proveïdors de serveis, considera que cal abandonar maniqueismes, de divisió entre els bons referint-se al sector públic, i els dolents referint-se al sector privat, i que cal estar a un sol criteri consistent en resoldre els problemes de la ciutadania. Avui hi ha dificultats amb les escoles bressol i en l’àmbit del benestar; d’una forma decidida cal tenir present a tots els proveïdors independentment que siguin públics i/o privats.

En aquest Ple s’acomiada la legislatura i, també, un conjunt de companys regidors que se’n van. És obligat l’agraïment, l’estima i el reconeixement del treball ben fet del Sr. Remigi Herrero i del Sr. Salvador Milà amb qui durant 20 anys ha compartit  els avatars de les diferents legislatures. També desitja a la resta dels companys dels grups polítics que acaben la seva trajectòria municipal en aquest Ple que el futur els sigui generós. Seguidament, fa especial referència als regidors del seu grup municipals (en Pere, en Genis, la Roser i en Jordi) que han aportat una digna òptica política per CiU. Es disculpa per si algú s’ha pogut sentir ferit per algunes de les seves paraules i agraeix als funcionaris l’ajuda en la gestió, i als mitjans d’informació, sens dubte, per la transparència que ha de presidir a l’hora d’informar sobre la voluntat política municipal.

El Sr. Joan Antoni Barón, regidor del grup municipal Socialista, afirma que al llarg dels 4 anys en la presa de decisions del govern municipal hi ha encerts i desencerts. Si bé és cert que el encerts els magnifica el govern municipal, els errors també els exageren els grups municipals que es troben en l’oposició; aquesta situació forma part de l’actuació democràtica. No obstant, els ciutadans i les ciutadanes, que tenen l’última paraula amb el seu vot, fan un balanç del govern municipal i, en aquestes eleccions, el resultat de les urnes ho ha demostrat. Durant el mandat 1999-2003, s’ha donat un nou impuls als compromisos anteriors i a les bases de futur. Des de l’administració municipal ha calgut posar remei i assumir decisions en matèries com urbanisme, obres (recordem la llarga controvèrsia sobre el passeig marítim), ordenació urbana (amb la gran polèmica de l’aparcament i de les zones blaves), Pla Integral de Rocafonda i impuls de l’economia; s’han creat equipaments i reforçat els mecanismes preventius i s’ha treballat per una ciutat sostenible que s’ha traduït en l’Agenda 21.

En aquest Ple i fruit de les eleccions municipals, s’inicia un nou mandat i alguns dels regidors de l’anterior consistori ja no hi seran. S’ha d’agrair a tots els companys i companyes que durant aquest temps han treballat pel be comú. Vol agrair al Sr. Salvador Milà la feina feta, l’aprenentatge que li ha donat i el seu grau d’accessibilitat; també agraeix a tots els companys del grup municipal que marxen la seva aportació, en concret, al Sr. Sergi Bonamusa, a la Sra. Montserrat López i al Sr. Remigi Herrero qui és un referent molt important tant per la seva vida política com personal; a la resta dels companys dels altres grups municipals que també finalitzen en les funcions de regidor com el Sr. Genis Carbó, Sra. Roser Manté, el Sr. Jordi Fàbregas, el Sr. Lluís Calzada i el Sr. Pere Solà i a tots els ciutadans i ciutadanes que han fet que Mataró avui sigui una ciutat important.

Seguidament, el Sr. Alcalde diu que durant aquests 4 anys s’ha canviat el calendari i hem passat d’un segle a l’altre amb grans canvis polítics i amb nous pensaments sobre l’urbanisme, la nova ciutat i una tendència cap un mon millor. S’ha superat la complexitat en la gestió que es va produir durant la primera part del mandat pel que s’ha recuperat el temps perdut i s’han tornat a situar les coses en el seu lloc. Alguns dels exemples no son només obra del govern municipal sinó de l’esforç de tots els grups municipals, ja que s’han acceptat esmenes, s’ha treballat plegats etc. Hi ha un sentiment d’orgull de treball per la ciutat, que és un mèrit de tots els regidors. La recuperació del Parc Central és un exemple del treball en equip; també ho són els nous dipòsit de la companyia d’Aigües de Rocablanca; el tancament de l’anella de subministrament de l’aigua en alta des de Cardedeu i Alella; el passeig Marítim; la Piscina, els habitatges climàtics del carrer Teià i el Pacte per a la Nova Ciutadania. Tots plegats hem pres decisions històriques i estratègiques amb obres espectaculars que van començar l’any 1979 i que han fet que tota una generació de ciutadans i ciutadanes visquin satisfets en una ciutat que està a l’alçada dels temps.

En relació als regidors que avui finalitzen en el càrrec destaca que el Sr. Lluís Calzada ha segut el regidor mes jove del consistori i que ha crescut essent regidor; el Pere Sola també està desenvolupant la seva vida professional; amb el Sr. Jordi Fàbregas l’ha conegut poc però s’afegeix al gran treball que li consta ha fet des de les Comissions Municipals Informatives; amb el Sr. Genis Carbó hem parlat d’urbanisme sempre amb un bon tarannà; la Sra. Roser Manté es jubila i li desitja una bona i llarga vida. El Sr. Salvador Milà ens deixa; durant els 24 anys que s’ha dedicat a la ciutat ha fet una gran tasca en els temes municipals i urbanístics; el Sr. Sergi Bonamusa ha complit amb l’encàrrec que l’alcaldia li va encarregar; la Sra. Montserrat López ens deixa amb el bon gust de l’Agenda 21. Amb el Sr. Remigi Herrero queda una gran amistat que continuarà durant anys.

Per finalitzar, el senyor alcalde llegeix un fragment del discurs de “La Joventut” del Jean Jaures que, ara fa 100 anys, va fer als estudiants del Liceu d’Albi  i que diu: “Havia vingut aquí a parlar dels judicis humans. Els qui m’escoltaven els vaig demanar de jutjar els homes amb benevolència i els pregava d’interpretar amb indulgència l’esforç a les palpentes de la humanitat incerta; potser en els anys de lluita que han seguit jo mateix he faltat més d’un cop a aquests consells de generosa equitat envers els meus adversaris; em tranquil•litza una mica imaginar que també hi deuen faltat respecte a mi, cosa que restableix l’equilibri. Però segueix essent veritat, més enllà de totes les nostre misèries, mes enllà de totes les injustícies comeses o patides que cal fer un crèdit generós a la naturalesa humana; ens condemnem nosaltres mateixos sinó comprenem la humanitat, sinó copsem el sentit de la seva grandesa i el pressentiment dels seus destins incomparables; aquesta confiança no és ni ximple, ni cega, ni frívola; no ignora ni els vicis ni els crims ni els errors ni els prejudicis ni els egoismes de tota mena; egoismes de l’individu; egoismes de les castes; egoismes dels partits; egoisme de les classes; afeixuguen el camí dels homes i absorbeixen, sovint, el curs del riu en un remolí tèrbol i sagnant. Aquesta confiança sap que les forces bones, les forces del seny, de la llum i de la justícia necessiten del concurs del temps i que la nit de la servitud i de la ignorància no es dissipa amb un raig de llum sobtat i total sinó esmorteïda només a través d’una lenta sèrie d’aurores incertes. Certament que els homes que tenen confiança en l’home ho saben. Es resignen per endavant a veure només una realització incompleta del seu vast ideal que serà posteriorment superat o, mes aviat, es feliciten que totes les possibilitats humanes no es manifestin dintre del marge estret de la seva vida. Estan plens d’una simpatia diferent i dolorosa per aquells que brutalitzats per l’experiència immediata han tingut pensaments amargs; per aquells en que la vida ha coincidit en èpoques de servitud, de baixament i de reacció i que sota el negre núvol immòbil han pogut arribar a creure que no es faria mai mes clar. Però aquests mateixos es guarden prou d’inscriure definitivament en el passiu de la humanitat durable les marrades de les generacions que passen i afirmen amb una certesa inflexible que val la pena de pensar i actuar; que l’esforç humà cap a la claror i el dret no està mai perdut. La història ensenya els homes la dificultat de les tasques grans i la lentitud dels acompliments però justifica l’esperança invencible.”

El Sr. Remigi Herrero, Tinent d’Alcalde del grup municipal PSC, pren la paraula i diu que fa unes setmanes, quan es van concretar les llistes a les eleccions, va poder comprovar que un desig d’Horaci el permetia fer el seu personal “beatus ille” quan diu: “Feliç aquell qui passa d’una vida agitada a una nova vida més reposada sense arribar a ser un anacoreta. Feliç aquella persona enriquida per moltes i diverses experiències si intenta conèixer més noves ciències i iniciar noves fases de la vida. Oblida els càrrecs i les ambicions; si has rebut una ofensa la perdones i als ofesos demana mil perdons. Podràs recuperar a la persona, els seus amics, ofici i afeccions”. Recomença per mi, per tant, una vida sense estrés, una vida perduda des de l’any 1983 en el que, sense saber perquè i per equivocació personal vaig acabar en aquesta Sala de Plens. Va ser per equivocació personal perquè l’any 1977 vaig venir a treballar a Mataró amb la idea de només durar-hi uns mesos. No obstant, l’any 1978 vaig venir a viure-hi i, després, em va agradar la ciutat perquè soc un mataroní vocacional ja que ho vaig escollir com a lloc per viure i m’hi he quedat després de passar per Valladolid, Medina del Campo, Rueda, Badalona i Caldetas.

A Mataró, vaig prendre de la meva pròpia droga perquè em vaig col•locar a tots els moviments que hi havia a la ciutat i, en aquells temps, venia a parlar amb l’alcalde Sr. Majó i amb la resta de regidors. Primer, ho feia en la condició de president de l’Associació de Veïns del Pla d’en Boet quan venia a plantejar diversos problemes del barri - especialment per assolir fer un camp de futbol on es volia fer blocs -. Aquesta associació de veïns s’havia gastat 150.000 PTA amb un crèdit fent unes obres que eren il•legals; anys després, quan estava de director a l’Escola Pública Joan Viñas va passar el mateix: vaig haver de parlar molt amb el regidor d’Ensenyament, Sr. Toni Segarra, de necessitat pedagògiques com, per exemple, la manca d’una escala d’emergència ja que l’escola tenia una única sortida i temes similars. Novament, l’Ajuntament va cercar la solució de construir l’escala, tema que, per cert, no era de la seva competència. Per tant, sóc regidor per les “males companyies” perquè el Sr. Joan Majó va deixar de ser alcalde l’any 1982 i va passar a una Direcció General i el que llavors era el regidor d’Hisenda, Sr. Manuel Mas, va passar a ser l’alcalde de la ciutat de Mataró i, en aquell moment, el nou alcalde em va proposar treballar per les grans necessitats de la ciutat. Si no hagués tingut aquest error personal de joventut, segurament no m’hauria complicat tant la vida com me l’he complicat. No obstant, al cap d’aquests 20 anys he tingut una plena i tensa dedicació assumint diversitat de responsabilitats i variades experiències i molts coneixements de persones, entitats, regidors i funcionaris, que m’han ajudat molt i m’han enriquit des d’un punt de vista espiritual ja que la vida pública no dona per enriquiments materials. Ara be, aquest guany personal que s’ha transformat en projectes col•lectius i en moltes experiències ningú m’ho pot robar.

Però també he hagut d’assumir renúncies perquè els horaris dels que treballem com a regidors en l’administració són abusius; qualsevol servei demana 24 hores i si una persona és responsable, s’hi ha de dedicar a plena i total disponibilitat. Renúncies, per tant, a la teva vida de família però, al mateix temps, també és cert, que els meus fills tenen una gran riquesa ja que s’han vist abocats a perseguir el pare i anar a totes les activitats culturals de la ciutat. També renúncies a la teva vida professional i els teus hobbies. No obstant, he tingut l’ocasió de veure el creixement de la nova ciutat; no només dels espais urbanístics - els canyars convertits en barris; les fabriques convertides en plaça; molts sectors que entre els anys 1940 i 1960 estaven sense planificar i que, de mica en mica, s’han convertit en llocs que han millorat la qualitat dels indrets -. També hi ha hagut un augment de les actuacions culturals i festives que inicialment es feien amb l’aportació privada i que avui en dia hi ha un fort recolzament de l’administració. He viscut aquesta nova ciutat de les activitats perquè ha augmentat el recolzament de l’administració a un teatre, una festa o un esport. El ciutadà reconeix avui que hi ha una gran quantitat d’ofertes i que és impossible seguir-les totes.

També he tingut molts errors i molts mèrits que se m’han atribuït i que no són meus. Per tant, d’aquesta forma, queda compensat “lo que se va por lo que se viene”; abandono la meva dedicació a l’Ajuntament amb il•lusió i molt bon ànim. Amb il•lusió perquè quan he defensat la renovació dels càrrecs polítics els altres m’han contestat que aquesta màxima me l’he d’aplicar a mi mateix; jo no sóc una persona que cregui en l’única veritat i sempre he pensat que perquè una empresa funcioni cal fer renovacions. Per una altra banda, tinc un bon ànim perquè recuperaré el temps personal, amb una nova vida, nous reptes, i l’àmbit familiar. Els reptes de la vida s’han de prendre amb força de voluntat i amb interès i optimisme per superar les dificultats. Demà és el primer dia de la resta de la meva vida; ara es el moment, sona la campana, camino sense vacil•lacions….; no ajudaré a l’augment de frustracions, de somnis trepitjats; oblido la por i la covardia. L’amor vital arriba als imprudents que confien en la dels inconscients, tot estalviant constància i energia. Donaré forma als meus somnis més bonics, tal i com sabem que feien els artistes per esculpir la pedra en temps antics i si a l’hora de l’esforç sóc el primer, si no escolto les veus dels derrotistes veuré florir les roses pel gener.

El Sr. Sergi Bonamusa, regidor del grup municipal PSC, explica que és el segon membre del consistori que ocupa un càrrec amb el cognom Bonamusa. A partir d’una ideologia molt concreta, com és el socialisme democràtic, el millor retorn social és continuar treballant per la igualtat de tots i, amb aquesta finalitat, s’incorpora en el món laboral. Mataró té una millora inqüestionable en la que ha tingut l’honor de participar durant aquests mandats. La política hauria de ser un deure per tota la ciutadania, equiparable a la de pagar impostos; això suposa participar activament en les propostes que els polítics ens fan; en aquest sentit, agraeixo als meus pares, al meu fill, als meus amics i companys d’aventura política, i a totes les persones que he conegut al llarg de sis anys i que m’han ajudat a complir el meu desig de treballar per la ciutat.

A continuació pren la paraula el Sr. Salvador Milà, portaveu del grup municipal ICV-EuiA. Agraeix les paraules que els portaveus dels grups han reconegut en la seva tasca quan ell té la sensació que es quedava curt i no li han fet referència a que “és un pesat i xerra molt”. Es vol remetre al 19 d’abril de 1979, quan tenia 25 anys i va sortir de casa dels seus pares, al carrer Mèxic de Mataró, per constituir un nou consistori democràtic. Tenia clar que res del que li passaria a Mataró li seria aliè; tots els que en aquell moment estaven arribant al consistori tenien molt clar que anaven a treballar per la ciutat i que ho farien amb molta responsabilitat perquè en aquell moment hi havia un pacte per la democràcia - sense antecedents, concessions ni transaccions -. A més a més hi havia un programa fet per les associacions de veïns, amb els pares i mestres junts, per a la millora de les escoles; fet pel reconeixements dels drets dels treballadors i treballadores (tèxtil, industrial…); fet per recuperar el patrimoni cultural i les festes (pintura, literatura, fòrums); destinat a la lluita per la recuperació de la llengua i literatura catalanes. En aquells moments ens vàrem trobar persones de totes les procedències polítiques però una total complicitat entre electes i electors. Confessa que quan es va iniciar en la matèria d’urbanisme no en tenia ni idea però que la magnitud dels problemes en aquell moment no els van a espantar per la gran unitat política i democràtica existent entre totes les forces polítiques, inclòs, per sobre dels interessos del partit. En alguns elements hi havia un pacte democràtic del progrés, amb participació del PSC, del PSUC i de CiU i amb el protagonisme del Sr. Joan Majó, del Sr. Toni Segarra i del Sr. Ramon Pla als qui, com és conegut, se’ls ha fet un homenatge quan se’ls va donar la medalla d’or de la ciutat.

També aquest pacte de progrés va facilitar el nou Ajuntament democràtic; quan vam entrar en aquell moment en el consistori vàrem trobar una administració esquifida i deficitària amb un conjunt de joves funcionaris i funcionaries demòcrates que ens van facilitar la feina, van assolir els objectius del canvi i es van sacrificar més enllà del seu deure professional Vull recordar a aquells que em van ser més propers: la Sra. Teresa Jubany, la Sra. M. Pau Ortillés; la Sra. Cristina Samsó; la Sra. Amàlia Ochoa; en Rufo i un personatge tan entranyable i tan peculiar com el Secretari General Sr. Fenés, que representava  la vella tradició de la funció pública, però que es va saber adaptar als nous temps i a qui, també, cal recordar. Gràcies a gent com aquesta vàrem poder treballar; ells ens van obrir, des de dins, les portes de l’Ajuntament i es van esforçar per suplir les mancances, no sols de l’organització, sinó també les de les financeres locals heretades i les nostres, que teníem com polítics inexperts.

Cal fer esment a un altre factor molt important d’aquest primer Ajuntament democràtic com és la gran participació personal i professional de ciutadans i ciutadanes que varen tirar endavant les tasques de govern a l’implementar les activitats de tots els àmbits: tant l’educatiu, cultural, de recuperació del patrimoni històric - artístic, d’organització de les festes populars i calendaris festius. Com anècdota recorda que el primer Catàleg del Patrimoni Històric de Mataró, que ha segut pioner i model per als catàlegs d’altres ciutat, va ser elaborat per voluntaris del membres de la Comissió del Consell del Patrimoni que ho feien fitxa per fitxa i amb una simple màquina d’escriure. En definitiva, hi havia un màxim exponent d’implicació i de dedicació que va més enllà de la participació entesa com a simple informació i control. La gent va treballar voluntàriament i es van assolir tasques participatives que van pagar de la seva pròpia butxaca moltes activitats i iniciatives  ja que l’Ajuntament tot sol no ho podia fer i que després han resultat en benefici de la ciutat. Es pot dir que tot això és aigua passada però, de l’experiència de l’any 1979, han de quedar valors com la preponderància de la solidaritat, de la llibertat i del sentiment de classe – d’identitat amb els teus -;  creure que l’interès col•lectiu està per sobre dels interessos particulars i corporatius. Dit d’una altra forma, saber donar una dimensió col•lectiva i solidaria i un sentit polític a les reivindicacions sectorials i a les inquietuds individuals, perquè totes comencen així. La grandesa és produeix quan el que és d’una persona es converteix amb el que és de tots i s’ha d’arreglar entre tots, evitant situacions com les de demanar sense fi a canvi de res. Aquest sentiment de pensar que el que és individual, és col•lectiu. Es en aquest context en el que el treball polític institucional pren el seu sentit més noble i més elevat, és a dir, la preeminència de l’interès públic com a simple culminació dels interessos particular, que són legítims però parcials.

Desitgem que els antecedents que hem explicat no es repeteixin mai més en el nostre país però 24 anys desprès i, salvades totes les dificultats històriques, polítiques i de recursos materials i personals, ens porten a la inevitable conclusió que la democràcia local a Mataró, l’actuació dels nostres polítics, de les entitats, associacions, societat civil i dels ciutadans a títol individual han de recuperar i/o, com a mínim, actualitzar aquests valors. Cal crear sentiments que refacin els ponts de confiança en la representació i recuperar la generositat i el sentit de responsabilitat col•lectiva.  En definitiva, la complicitat entre electes i elegits.

Reivindica la dignitat, la vigència i el valor del treball polític i de representació institucional als ajuntaments, especialment, i en general a totes les institucions. La importància de que les forces polítiques i els electes facin pedagogia política i reivindiquin, amb els fets i amb les paraules, la dignitat i la validesa del treball. Governar per tota la ciutat sí però governar per tothom no està renyit, si no al contrari -és del tot necessari- que cada força política mantingui la seva identitat, els seus valors i els seus principis propis; que tingui clares quines són les seves prioritats socials i programàtiques, la seva identificació amb els sectors socials als quals vol representar i amb els objectius que vol assumir perquè no és un treball per interessos privats, per egoisme o per vanitat; és un treball per la col•lectivitat que ha de tenir continuïtat, per això és important no caure en la banalitat del treball polític; no es pot permetre que el treball i el debat municipal en el govern i en l’oposició acabin convertint-se en un exercici de demagògia o en una subhasta de despropòsits o en l’espectacle d’un concurs de “tele escombreria”. Per poder reclamar els ciutadans i ciutadanes l’exercici responsable dels seus deures cívics cal que el seu representant siguin els primer en actuar amb responsabilitat.

Finalment, des d’una perspectiva més personal, comença una nova etapa però expressa tres sentiments: de satisfacció, d’agraïment i de compromís. En primer lloc, de satisfacció per la feina feta en aquest Ajuntament durant els 24 anys ja que Mataró ha fet la gran transformació social i urbanística en aquests anys més que en tota la seva història. No es tracte de fer un mite del creixement pel creixement, al contrari, perquè també hi ha hagut conseqüències de gran transcendència humanes com la destrucció del teixit productiu tradicional, de les relacions laborals tradicionals i la incertesa que ha comportat. Però les conseqüències d’aquestes canvis en el camp econòmic haguessin estat infinítament més doloroses, més perjudicials pels treballadors i treballadores si no hagués estat per l’acció social i pels serveis educatius formatius, culturals, esportius, sanitaris, asistencials i de promoció econòmica que l’Ajuntament ha impulsat i que els ciutadans han fet seus, més enllà del que són competències pròpies o impròpies, que han assumit i que ara reclamen la seva universalització com un dret de ciutadania irrenunciable. D’això hem d’estar contents; també hem de reconèixer que, si bé el creixement urbanístic és causa de greus problemes de congestió, d’especulació i d’habitatge, al mateix temps les conseqüències del progrés urbanístic unit al canvi social haguessin estat desastroses si no hagués estat per l’acció de planificació mediambiental, d’obres i serveis públics, de millora del transport públic i de subministraments.

I això no és una presumpció ni una propaganda. Preguntem-nos què hagués passat si avui els processos de transformació i millora que han estat globals i universals, els canvis demogràfics, la immigració, la mobilitat laboral i el creixement demogràfic i urbanístic s’haguessin continuat produint sense els ajuntaments democràtics, és a dir, si haguessin continuat les maneres de fer en el camp l’organització política i administrativa de les relacions laborals i econòmiques, de l’educació i de la cultura dels anys 60 i 70 del període franquista. Històricament no estava escrit que hi hauria un canvi democràtic.

És cert que deixem al nou mandat consistorial una agenda de problemes i prioritats molt importants, sensibles per diversos sectors socials però es tracte de problemes nous, vinculats a la necessitat d’incrementar i millorar serveis com les Escoles-Bressol, com l’educació d’adults, com els serveis a les persones, com els equipaments culturals i l’habitatge social; com el transport i la qualitat del medi ambient que aquell 19 d’abril de 1979, quan es va constituir el nou Ajuntament democràtic, no podíem abordar perquè les dificultat eren moltes altres; és cert que els mèrits que s’han fet durant aquests anys pertanyen a tots, a la ciutadania, als seus representants municipals, als tècnics municipals, a l’Administració de l’Estat, de la Generalitat de Catalunya i als demés operadors públics i privats.

També vull dir que, tant injust és, pretendre que els mèrits o les responsabilitats de les actuacions públiques només corresponen a qui governen, a l’alcalde o al regidor de torn, com ignorar que correspon als representants electes, a l’alcalde, als regidors, al govern, a l’oposició i a totes les forces polítiques que els donen suport; i, per tant, el mèrit últim i la responsabilitat dels errors per buscar prioritats, per cercar actuacions, per aconseguir recursos, per ordenar, planificar, executar i gestionar els projectes i serveis d’entre els molts que la societat reclama.

En segon lloc, manifesta el seu agraïment, primer de tot als ciutadans i ciutadanes pel seu suport, per les critiques i exigències i per la comprensió o incomprensió de les actuacions. També als mitjans de comunicació local que han crescut conjuntament amb nosaltres; recordem que el primer Ple de l’Ajuntament democràtic l’única crònica que es va publicar va se al diari “Mataró” perquè el diari “Maresme” estava tancat, i que les primeres filmacions del Ple, en les que podem veure les intervencions més criticades del Sr. Toni Segarra, van ser amb un aparell de vídeo, situació que va produir algun que altre recel i que, també, va sorprendre favorablement. Aquest mitjans de comunicació han fent un gran servei a la ciutat; s’han fet grans i s’han format amb el creixement de la ciutat; han fet escola no només pels polítics si no també per seus companys periodistes. Per últim, també agraeix als membres del consistori, tant del govern com de l’oposició, i als companys del grup ICV-EuiA, amb qui se sent identificat i recorda emocionat a persones del partit com el Sr. Toni Segarra i la Sra. Carmina Benito - per la importància que han tingut en aquell període -; i a la Sra. Quitèria Guirao i al Sr. Josep Comas que en el proper mandat demostraran la seva capacitat, amb dignitat i amb confiança. També al Sr. Jaume Graupera qui ha sabut assumir els reptes, no volguts per la majoria dels membres del grup,  i que agafaran tota la seva dimensió en el proper mandat i, sobre tot,  a tota la gent que donen el suport a ICV-EuiA.

Finalment, comenta que continuarà dins del grup municipal ICV-EuiA, treballant per la ciutat i per Catalunya; i seguirà fent forta la participació d’ICV-EuiA a Mataró i el Maresme i seguirà aportant opinions i crítiques amb la mateixa legitimitat i entusiasme, idees i valors que l’any 1979, amb la mateixa formació política, i la meva gent de l’anterior PSUC i l’actual ICV-EuiA.

El Sr. Lluís Calzada, regidor del grup municipal del Partit Popular, reconeix que quan va començar la seva tasca política en el consistori era l’any 1991 i, per tant, molt jove perquè recorda que va ser la primera vegada que exercia el seu dret al vot. Recorda que, en aquella època el van acollir tant el Secretari General, Sr. Fenès, com l’entranyable telefonista, Sra. Pepita Sevilla; també explica que va viure el intensos debats amb dos regidors d’aquella època com són el Sr. Puig Pla i el Sr. Blai Serena amb els temes del mobilitat i circulació. No obstant, continuarà en la seva voluntat política de servei i dona les gràcies als companys del partit, que sempre li han fet costat, i als de l’oposició.

El Sr. Antoni Solà, regidor del grup municipal CiU, continuarà treballant per la ciutat. En relació als tres eixos que s’han plantejat en les paraules expressades pels anteriors intervinents, destaca que hi ha tres eixos en els discursos: la vida familiar i la pròpia professió que queda interferida per la feina de l’Ajuntament i que, en moltes ocasions, és difícil de portar equilibradament, i vol dir posar-se en els temes i treballar-hi amb el temps i la dedicació necessàries. Agraeix al consistori el tracte que li han tingut.

El Sr. Genis Carbó, regidor del grup municipal CiU, diu que és ben sabut que el proper dissabte deixen de ser regidors i destaca que se sent orgullós d’haver-se pogut dedicar a la ciutat de Mataró; al mateix temps, s’ha enriquit en matèria urbanística, amb la participació en la redacció del Pla General d’Ordenació Urbana de Mataró i destaca que seria convenient que tots els ciutadans pugessin exercir durant un temps de regidor en el municipi perquè els serviria ajudar a avançar la ciutat i saber els límits i les frustracions d’aquesta actuació. No obstant, reconeix que té una cert desequilibri perquè durant els 8 anys de regidor ha estat sempre a l’oposició i no ha pogut viure la vida municipal des del govern. Reconeix el suport dels companys regidors i, especialment, del Sr. Joan López, Sr. Salvador Milà i del Sr. Esteve Terrades.  Agraeix la confiança que li han donat els caps del grup municipal CiU (Sr. Josep Mañach, Sr. Ramon Camp; i Sr. Joaquim Esperalba) i reconeix que, dins de la lògica confrontació de visions diferenciades, hi ha una molt bona actuació del Sr. Alcalde que encoratja al diàleg.

Finalment, la Sra. Roser Manté, regidora del grup municipal de CiU, reconeix que al llarg del temps ha acumulat experiències bones i dolentes i tanca, també, etapes de la seva vida. El creixement personal fa que tanqui un capítol de la meva vida i, per aquest motiu, llegeix un poema de Costa i Llovera que fa referència a un captiu que ha d’abandonar la seva pàtria i diu:
“Quan les volgudes muntanyes deixava el pobre captiu,
plorant collí d’una penya un brotet de romaní.
Passar terres i fortunes però, al resar cada nit,
Besava, el pobre, besava, el brotet de romaní.
Un dia d’hivern, les ones tragueren un mort
Que en la ma tenia un brotet de romaní.”

Guardaré el brot de romaní que m’enduc després d’aquests 4 anys de regidora a l’Ajuntament de Mataró. Moltes gràcies a tots i us trobaré a faltar.

El Sr. Jordi Fàbregas, regidor del grup municipal CiU, explica que va entrar fa 3 anys i mig i que ha estat desenvolupant la tasca sota tres principis: primer fes família, després treballa i, finalment, deixa fer. Aquest deixar fer és ser respectuós i parlar amb la gent i, sota aquests principis, ha donat compliment a la seva tasca que ha estat enriquidora i amena. Dona les gràcies a tots i queda a disposició de la resta de regidors.

La Sra. Alícia Romero, regidora del grup municipal Socialista, diu que la primera vegada que va seure en el Ple de l’Ajuntament va ser un calorós dissabte del juny de 1999 i tenia 23 anys. Era el seu primer Ple i va estar molt emocionada perquè havia de composar la mesa d’edat. L’alcalde, que va reconèixer l’emoció que sentia i que no oblidaré mai, va llegir un poema de “La Pell de Brau” de Salvador Espriu i me’l va lliurar perquè volia transmetre a les generacions joves que aporten riquesa. Les persones que han treballat durant molts anys per la ciutat de Mataró són el Sr. Salvador Milà, amb qui ha tingut el privilegi i honor d’experimentar moltes sensacions i aprenentatge al seu costat. Trobarem a faltar aquesta cadira buida; per altra banda, ens deixa el Sr. Remigi Herrero, català de Rueda, que s’ha dedicat a treballar per tota la gent i per la ciutat amb la seva humanitat i tolerància. Moltes gràcies a tots dos pel seu treball dedicació a l’Ajuntament; finalitza amb un poema de Miquel Martí i Pol que diu:
“Res no ens val l’enyor i la complerta
Ni el to de disciplent malenconia
Que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer
Tenim el que tenim el que tenim i prou
L’espai d’història concreta que ens pertoca
I un minúscul territori per viure-la.”

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quarts d’onze de la nit el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.