Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

13/01/2005

Escoltar

13/01/2005

dijous 13 gener 2005, 00:00h

DECRET 

129/2005 de 10 de gener

Assumpte: Ordre del dia Ple ordinari 13 de gener de 2005.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2005  - AL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/resregidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 13 de gener de 2005, a les 7 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de l'Acta de la sessió ordinària del dia 2 de desembre de 2004.

2                    DESPATX OFICIAL

            DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3. Proposta de Resolució del grup municipal de Convergència i Unió sobre l'ensenyament de  0-3 anys.

4. Proposta de Resolució del grup municipal de Convergència i Unió referent a la necessitat d'ampliar el nombre de Jutjats a la localitat de Mataró.

              ALCALDIA

5. Ratificar decret de l'Alcaldia núm. 9782/2004 de 23 de desembre, de modificació assignació regidor Sr. Esteve Terradas Yus.

6. Proposta de modificació assignació regidor Sr. Genís Bargalló i Checa.

           

            DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

            CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

            -Servei de Compres i Contractacions-

7. Ratificació del decret núm. 9905/04 de 30 de desembre de l'alcaldessa acctal., d'aprovació del pressupost de subvenció per la prestació del servei de transport urbà de viatgers Mataró Bus per a l'any 2005.

8. Ratificació del decret núm. 9649/04 de 20 de desembre de la Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació, pel que s'aprova la modificació dels contractes dels serveis públics de neteja viària, recollida de residus sòlids urbans, de tractament de brossa de mercats i de neteja de platges, i de transport als centres de valorització, adjudicat a Fomento de Construcciones y Contratas, SA. i de recollida selectiva (paper, cartró, vidre i envasos lleugers), adjudicat a Recuperacions Masnou, SL., ampliant-los en els imports de 375.272'76 i 765.050'00.-EUR., IVA. inclòs, respectivament, a fi d'incloure el servei de recollida i tractament dels residus comercials de forma experimental durant l'anualitat 2005.

9. Ratificació del decret núm. 9751/04 de 22 de desembre de la Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació, pel que s'aprova la modificació del contracte de servei públic neteja viària, recollida de residus sòlids urbans, de tractament de brossa de mercats i de neteja de platges, i de transport als centres de valorització, adjudicat a Fomento de Construcciones y Contratas, disminuint el servei de neteja de platges en l'import de 7.751'55.-EUR., ja que les necessitats del servei han estat inferiors a les inicialment previstes per a l'anualitat del 2004.

10. Ratificació del decret 9747/04 de 22 de desembre de la Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació, pel que s'aprova  modificació del contracte públic de gestió de la deixalleria del Pla d'en Boet, adjudicada a Fomento de Construcciones y Contratas, SA., ampliant el contracte en l'import de 22.000'00.-EUR., IVA. inclòs, degut a l'augment de les despeses inicialment previstes per la gestió de la deixalleria duran el 2004.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

            -Servei d'Urbanisme-

11. Aprovació definitiva de l'Estudi de detall de l'equipament educatiu de la plaça de l'Havana.

12. Aprovació definitiva de l'Estudi de detall per la regularització de la profunditat edificable del carrer Sant Isidor 27,29,31 i carrer Roger de Flor, 16 bis.

13. Deixar sense efectes la tramitació del Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM), aprovat inicialment el Ple municipal del dia 6 de juliol de 2004.

           

            -Servei d'Habitatge-

14. Ratificació del conveni amb la Generalitat de Catalunya relatiu a la subvenció de l'oficina de rehabilitació d'habitatges per l'any 2004.

            -Servei d'Obres-

15. Aprovació de la proposta de Conveni  d'autorització  de pas subterrani de conducció d'aigua  a  formalitzar entre ATLL, Aigües Ter Llobregat i l'Ajuntament de Mataró, amb motiu de l'execució de les obres del Projecte constructiu de millora de la xarxa regional d'abastament d'aigua de la comarca del Maresme. Tram Vilassar de Mar- Mataró-Caldes d'Estrac.

CMI DE VIA PÚBLICA

            -Protecció Civil-

16. Aprovació del Pla d'Actuació Municipal del castell de focs de Les Santes.

            -Servei Jurídico Administratiu-

17. Aprovació definitiva de l'Ordenança de Civisme.

            CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

            PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

18. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre la instal.lació del futur Museu del Rock a Mataró.

19. Proposta de resolució que presenta el grup municipal de CiU sobre la creació del "Banc del temps".

            PRECS I PREGUNTES

20. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre els ajuts que la Generalitat concedeix als barris.

21. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió  per una sol.licitud d'ajut en base a una nova convocatòria de la Llei de Millora de Barris

22. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió  en referència a la Llei d'Horaris Comercials aprovada pel Parlament de Catalunya el 9-12-2004.

23. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre la renúncia al càrrec de Director del Patronat Municipal de Cultura.

24. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió  sobre el Patronat de Cultura.

25 . Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre actuacions realitzades pels fets que van tenir lloc en el Ple de 11-11-2004.

26. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió  sobre el rcorregut de la VII Mitja Marató "Ciutat de Mataró.

27. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió  sobre la Fira d'Artesans d'enguany.

28. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió  sobre el centre d'art Germans Arenas.

29. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió  sobre el Pla d'Usos de la nau Gaudí.

30. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió  referent a suposades negociacions realitzades per PUMSA per la compra de les finques coincidents amb els números 34,36,38 i 40 del carrer Torrijos.

31. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el manteniment de les bandes reductores de velocitat.

32. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre senyalització pas de vianants Via Europa/carrer Marià Ribas i Esteve.

 

ACTA NÚM. 01/2005- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 13 DE GENER DE 2005.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tretze de gener de dos mil cinc, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR                   ALCALDE                        (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO                        TINENT D'ALCALDE                              (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA                        TINENT D'ALCALDE                                     (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS                        TINENT D'ALCALDE                                    (PSC)

ARCADI VILERT SOLER                        TINENT D'ALCALDE                                     (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO                        TINENT D'ALCALDE                                    (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ                        CONSELLER DELEGAT                                    (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO                        CONSELLER DELEGAT                                    (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO                        CONSELLERA DELEGADA                                  (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA                        CONSELLERA DELEGADA                        (PSC)

IVAN PERA ITXART                        CONSELLER DELEGAT                        (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS                        REGIDOR                        (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARÉS                        REGIDORA                        (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER                        REGIDOR                        (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ                        REGIDOR                              (CIU)

ANTONI VALLS I POU                        REGIDOR                              (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN                        REGIDOR                              (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA                        REGIDOR                        (PP)

JOAN LOPEZ ALEGRE                        REGIDOR                        (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ                        REGIDOR                              (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ                        REGIDOR                              (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ                        REGIDORA                              (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA                        TINENT D'ALCALDE                                     (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS                        CONSELLER DELEGAT                          ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN                        CONSELLERA DELEGADA                          (ICV-EUiA)

ANTONI CIVIT I REY                        TINENT D'ALCALDE                                     (ERC)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA                        CONSELLER DELEGAT                                    (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRA QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 2 DE DESEMBRE DE 2004.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

2 -  DESPATX OFICIAL

· El senyor alcalde dóna compte a la Corporació de les actuacions que ha fet l'Ajuntament de Mataró en referència a la catàstrofe produïda el dia 26-12-2004 al sud est asiàtic. En concret, l'Ajuntament de Mataró ha fet a través del Fons Català de Cooperació una aportació econòmica de 15.000 €. Així mateix dóna compte dels números de Creu Roja i d'altres ONG per les aportacions fetes per part dels ciutadans i que a través de la Internet s'ha fet extensiva a tots els treballadors de la Casa. També de les converses amb el Consorci Sanitari del Maresme perquè el personal sanitari, de manera voluntària, pugui anar a treballar a aquelles terres. La resposta per part del personal ha estat excel·lent i solidària i l'Ajuntament de Mataró s'ha compromès a pagar el desplaçament d'aquestes persones. A més dóna compte de la convocatòria extraordinària del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació pel dijous 20 de gener a les 8 hores.

·El senyor Alcalde dóna compte del Decret de Constitució del Consell per a l'inici dels treballs del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social, i en nomena a les persones que formaran part del Consell:

Representant del Grup Mpal del PSC€€€€..  Sra. Pilar Gonzàlez-Agàpito

Representant del Grup Mpal de ICV-EUiA€€   Sr.Jaume Graupera

Representant del Grup Mpal de ERC€€€€. .  Sr. Antoni Civit

Representant del Grup Mpal CiU€€€€€€.  Sr. Joaquim Esperalba

Representant del Grup Mpal del PP€€€€€.  Sr. Paulí Mojedano.

Representant de la FAGEM€€€€€€€€.  Sra. Roser Moré.

Representant de la UBM€€€€€€€€€..  Sr. Salvador Floriach.

Representant de l'empresa ALCAMPO€€€€  Sr. Patrick Beneroso.

Representant d'ASEGEMA€€€€€€€€..  Sr. Josep Espígul

Representant de GENTIC€€€€€€€€€.  Sr.Joan Mora.

Representant del Gremi de la Construcció€€€  Sr. Agustí Brullet.

Representant de UGT€€€€€€€€€€€  Sr. Xavier Baburés

Representant de CCOO€€€€€€€€€€.  Sr. Jaume Roig.

Representant de la FAVM€€€€€€€€€.  Sr. Santi López.

Representant de la FAVM€€€€€€€€€.  Sr. Carles Fernández.

Representant de l'EUPMT€€€€€€€€€.  Sr. Ricard Bonastre.

Representant de l'EUM€€€€€€€€€..€  Sra. Mar Isla.

Aquest Decret recull també que seran convidats assistir a les sessions del Consell representants d'administracions supramunicials, que tindran caràcter també de membres del mateix. Així mateix els membres podran demanar l'assistència i suport d' experts per l'elaboració dels treballs . En la primera fase del Pacte, hi assistirà el Sr. Pere Lleonart del Gabinet D'estudis Econòmics per a la presentació de la diagnosi socio-ecnòmica i donarà suport a l'elaboració del model que en el seu moment es va encarregar des de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3  -PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ENSENYAMENT DE 0-3 ANYS.

El senyor Josep Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergencia i Unió, presenta la proposta següent :

"El Parlament de Catalunya, fruit d'una iniciativa legislativa popular, va aprovar la creació de 30.000 places d'escola bressol acordant la posterior realització de la programació i distribució territorial d'aquestes.

Per tal de fer efectiu l'acord del Parlament s'ha creat una Subcomissió d'estudi 0-3 anys dins de la Comissió mixta Govern de la Generalitat € Entitats municipalistes, per tal de definir els criteris de planificació i territorialització de les 30.000 noves places de llars d'infants aprovades pel Parlament de Catalunya.

Si bé el nombre de places i el sistema de finançament i implementació d'aquestes sembla seguirà el mateix camí que el del Plà aplicat per l'anterior Govern, és molt important establir una correcta planificació i priorització en la distribució de les 30.000 places, motiu pel qual es va crear aquesta Subcomissió.

Abans però de conèixer la programació econòmica plurianual i els criteris de programació i distribució territorial, el 21 d'octubre passat, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, van signar un conveni per al  cofinançament de 1.200 places d'escoles bressol, emmarcades en les 30.000 aprovades pel Parlament de Catalunya, hipotecant recursos per cobrir les necessitats de la resta del territori català. Aquest conveni, i aquesta distribució de places, s'ha fet completament al marge de l'esmentada Subcomissió creada precisament per aquestes finalitats.

En relació als antecedents exposats, el grup municipal de CiU proposa al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS

Primer.-  Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya la presentació, en el marc de la Subcomissió d'estudi 0-3 anys, dels criteris de planificació i territorialització comarcal de les 30.000 places d'escoles bressol aprovades pel Parlament de Catalunya.

Segon.- No penalitzar els municipis on hi ha iniciativa privada, destinant la part de despesa corrent a abaratir el cost per les famílies.

Tercer.-   Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que informi prèviament a la Subcomissió d'estudi 0-3 anys sobre l'establiment de convenis amb ajuntaments per al cofinançament d'escoles bressol.

Quart.-   Fer arribar aquests acords al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya."

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, afegeix que ciutats com a Mataró han fet un esforç molt important en dotar-se de places d'escoles bressol. Per això s'ha de reconèixer que la situació de Mataró és millor que la majoria de les ciutats de Catalunya, i es tingui present en el moment de fer aquesta planificació perquè aquestes possibles places vinguessin cap a la nostra ciutat.

El senyor Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds . EUiA,  fixa la posició del govern municipal. No poden votar afirmativament la proposta per tres aspectes continguts en el text de la proposta :

1.      La censura a l'Ajuntament de Barcelona de què a l'octubre 2004 hagi arribat a un acord amb la Generalitat per a la creació i sosteniment de 1.500 places noves d'escoles bressol a la ciutat de Barcelona, com si això fos una amenaça pel desenvolupament de les 30.000 noves places que s'han de fer a la resta de municipis de Catalunya. No és així, i el motiu de la signatura d'aquest conveni respon a un protocol d'intencions i un compromís signat prèviament al desembre de 2003.

2.    Respecte als punts Primer i Tercer de la proposta. Informa que  des de l'octubre fins avui en el marc de la Comissió Mixta Govern de la Generalitat, la Subcomissió d'estudi 0-3 anys, formada per la Generalitat de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, han mantingut 5 reunions en la qual s'està treballant els següents eixos :

- Desenvolupament normatiu de la Llei 5/2004

- Finançament. Informa que sobre la taula està una subvenció de la Generalitat per inversió de noves places amb un increment de 257% respecte a la subvenció mitjana que existia fins ara. Pel que fa a la despesa corrent de cada una de les places noves que es creïn dintre de les 30.000, estan a prop d'un acord que significaria un increment del 63,6% respecte a la xifra màxima que s'ha aconseguit fins ara. Indica que per aquest curs l'Ajuntament de Mataró rebrà una subvenció de 1.100 € per plaça, i que en aquests moments s'està a punt de tancar un acord que se situaria en 1.800 €.

- La planificació territorial. S'està treballant tres criteris :

- Arribar a un horitzó tendencial al 2008 que significaria una oferta pública de l'ordre del 20% de places de 0-3 anys

- Garantir la creació de les 30.000 noves places que demana la Llei.

- I que el conjunt resultant permeti a Catalunya el manteniment de l'actual xarxa de Llars d'Infants de titularitat privada.

Per tant la Comissió Mixta està treballant conjuntament per arribar a acords.

3.Pel que fa al redactat del punt segon. De no penalitzar  els municipis on hi ha iniciativa privada, destinant la part de despesa corrent a abaratir el cost per les famílies. Considera que té un redactat ambigu que vol dir que en aquesta planificació allà on hagi oferta privada no es faci el total de places que podrien preveure, amb el que estarien en una contradicció clara amb l'esperit de la Llei. Indica que l'esperit de la Llei és garantir 30.000 noves places de titularitat pública i el seu manteniment en el futur. I en aquests moments la prioritat que s'ha signat per part del Parlament de Catalunya és l'ampliació de la xarxa pública, i és això el que s'està treballant de mutu acord, ja que la major desigualtat i injustícia al nostre país és la insuficiència de places d'escola bressol, per tant el repte és que hi hagin suficients. Aquesta és la línia que l'Ajuntament de Mataró ha fet durant més de 25 anys, al mantenir i avançar una xarxa pròpia. Per últim matisa que per mandat constitucional els poders públics han de garantir el dret a l'accés a l'educació amb una programació general de l'ensenyament i amb la creació de centres docents. I per tant és aquesta l'aposta que volen fer.

El senyor Josep Vicent Garcia Caurin demana que abans de signar cap conveni s'informi a la Subcomissió d'estudi 0-3 anys.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions:             5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

4. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA NECESSITAT D'AMPLIAR EL NOMBRE DE JUTJATS A LA LOCALITAT DE MATARÓ.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"La nostra ciutat, com a cap de partit judicial, constitueix actualment la seu territorial de quatre Jutjats de 1ª Instància, quatre Jutjats d' Instrucció, un Jutjat de Família, un Jutjat del Social i un Jutjat del Social, agrupats a l'edifici emblemàtic de la Plaça Tomàs i Valiente. El creixement progressiu de la nostra ciutat, així com de la resta de les poblacions agrupades sota aquest mateix partit judicial, ha fet incrementar, en els darrers anys, el nombre d'assumptes judicials com a reflex consegüent de l'increment de conflictivitat de les relacions jurídiques. El col·lectiu d'advocats i procuradors, i els mateixos funcionaris judicials i col·lectiu de Jutges i Magistrats, han fet sovint palesa la necessitat d'ampliar la dotació de nous òrgans judicials per a alleugerir, en el seu conjunt, el repartiment d'assumptes, atès l'extremat grau de saturació que es pateix a l'actualitat, amb el consegüent retard de l'administració de justícia.

Darrerament el grup parlamentari de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya ha presentat dues proposicions no de llei, de dates respectives 29 de novembre de 2004 i 9 de desembre de 2004, en base a les quals s'insta al Govern de la Generalitat de Catalunya per a que en la proposta de creació de nous òrgans judicials a Catalunya que ha de fer el Ministeri de Justícia, sol·liciti la creació de nous jutjats de 1ª Instància a Mataró i la creació del Jutjat del Penal núm. 2 de la demarcació de Mataró.

El nostre grup municipal entén que l'Administració de Justícia és un servei fonamental per als ciutadans, i que resulta essencial i imprescindible pel control dels conflictes socials i de les relacions jurídiques. Sota una visió de Ciutat, i tenint en compte la condició de cap de partit judicial, no hem de perdre de vista, que aquesta organització centralitzada dels Jutjats, suposa un punt atractiu i aglutinant de les relacions jurídiques, nascudes de diversitat d'activitats econòmiques, relacions personals i socials, no només de l'àmbit estricte de la nostra ciutat sinó també de la gran majoria de poblacions de la comarca del Maresme. Sobretot, hem de tenir present que estem tractant un servei la millora del qual sempre suposarà un benefici pels nostres ciutadans. L'ampliació del nombre d'òrgans judicials comportarà una major celeritat en la solució dels assumptes judicials, i això contribuirà, sens dubte, a que els nostres ciutadans vegin solucionats de forma més ràpida els seus conflictes, fet que, sens dubte, contribuirà en millorar la seva qualitat de vida i a estalviar-los el patiment psicològic generat, habitualment, per la desesperació davant la manca de tutela judicial efectiva. 

Per tot l'exposat, aquest grup municipal PROPOSA que pel Ple d'aquest Consistori es prenguin els següents ACORDS:

-Que s'insti al Govern de la Generalitat a fi de que en la proposta de creació de nous òrgans judicials a Catalunya per l' any 2005 que ha de fer el Ministeri de Justícia, sol·liciti la creació del Jutjat Penal núm. 2 i la creació de dos nous Jutjats de Primera Instància més a Mataró.

-Que, així mateix, faci arribar aquesta mateixa petició de creació dels òrgans judicials esmentats directament davant el Ministeri de Justícia. "

El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, expressa que la demanda de creació de nous Jutjats a la ciutat de Mataró és adequada i coherent, però el govern municipal no està d'acord en alguns apartats del redactat de la proposta. Suggereix fer algunes modificacions, suprimir tot el paràgraf segon de la proposta, i a l'inici del paràgraf tercer modificar en el sentit de posar a tots els grups municipals signants, i en la part resolutòria, que la petició al govern de la Generalitat fos per a l'any 2006. Amb aquestes modificacions no tenen cap inconvenient en votar favorablement la proposta de resolució.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, manifesta que la proposta recull una necessitat de la ciutat, per la qual cosa recolzaran la proposta transaccional.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, accepta les esmenes in voce presentades pel govern municipal.

El senyor Alcalde sotmet a votació la proposta transaccional que queda de la següent manera :

"La nostra ciutat, com a cap de partit judicial, constitueix actualment la seu territorial de quatre Jutjats de 1ª Instància, quatre Jutjats d' Instrucció, un Jutjat de Família, un Jutjat del Social i un Jutjat del Social, agrupats a l'edifici emblemàtic de la Plaça Tomàs i Valiente. El creixement progressiu de la nostra ciutat, així com de la resta de les poblacions agrupades sota aquest mateix partit judicial, ha fet incrementar, en els darrers anys, el nombre d'assumptes judicials com a reflex consegüent de l'increment de conflictivitat de les relacions jurídiques. El col·lectiu d'advocats i procuradors, i els mateixos funcionaris judicials i col·lectiu de Jutges i Magistrats, han fet sovint palesa la necessitat d'ampliar la dotació de nous òrgans judicials per a alleugerir, en el seu conjunt, el repartiment d'assumptes, atès l'extremat grau de saturació que es pateix a l'actualitat, amb el consegüent retard de l'administració de justícia.

Els grups municipals signants entenen que l'Administració de Justícia és un servei fonamental per als ciutadans, i que resulta essencial i imprescindible pel control dels conflictes socials i de les relacions jurídiques. Sota una visió de Ciutat, i tenint en compte la condició de cap de partit judicial, no hem de perdre de vista, que aquesta organització centralitzada dels Jutjats, suposa un punt atractiu i aglutinant de les relacions jurídiques, nascudes de diversitat d'activitats econòmiques, relacions personals i socials, no només de l'àmbit  estricte de la nostra ciutat sinó també de la gran majoria de poblacions de la comarca del Maresme. Sobretot, hem de tenir present que estem tractant un servei la millora del qual sempre suposarà un benefici pels nostres ciutadans. L'ampliació del nombre d'òrgans judicials comportarà una major celeritat en la solució dels assumptes judicials, i això contribuirà, sens dubte, a que els nostres ciutadans vegin solucionats de forma més ràpida els seus conflictes, fet que, sens dubte, contribuirà en millorar la seva qualitat de vida i a estalviar-los el patiment psicològic generat, habitualment, per la desesperació davant la manca de tutela judicial efectiva. 

Per tot l'exposat, el Ple Municipal pren els següents ACORDS:

- Reiterar la petició al Govern de la Generalitat a fi de que en la proposta de creació de nous òrgans judicials a Catalunya per l' any 2006 que ha de fer el Ministeri de Justícia, sol·liciti la creació del Jutjat Penal núm. 2 i la creació de dos nous Jutjats de Primera Instància més a Mataró.

- Que, així mateix, faci arribar aquesta mateixa petició de creació dels òrgans judicials esmentats directament davant el Ministeri de Justícia. "

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

ALCALDIA

El senyor alcalde, Joan Antoni Baron, presenta conjuntament els punts 5 i 6, relatius a la modificació de la situació retributiva dels regidors Srs. Terrades i Bargalló.

5-RATIFICAR DECRET DE L'ALCALDIA NÚM. 9782/2004 DE 23 DE DESEMBRE, DE MODIFICACIÓ ASSIGNACIÓ REGIDOR SR. ESTEVE TERRADAS YUS.

El Sr. Alcalde sotmet a la consideració del Ple la ratificació del següent decret :

"DECRET 

9782/2004 de 23 de desembre

Assumpte: Modificar assignació regidor Sr. Esteve Terradas Yus

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2004  - AL

En data 20 de desembre de 2004 el regidor del grup municipal Socialista, Sr. Esteve Terradas Yus, ha comunicat que amb data 1 de gener de 2005 passarà a tenir dedicació exclusiva a la Diputació de Barcelona, amb les retribucions corresponents, per la qual cosa demana que es facin els tràmits necessaris per modificar la seva situació retributiva a l'Ajuntament de Mataró.

Per tal d'adaptar els canvis en la dedicació i retribució esmentats, cal modificar l'acord plenari de 13 de maig de 2004, que va establir el sistema de retribucions i assignacions dels regidors municipals.

Així mateix, resulta urgent la resolució d'aquesta petició per tal de evitar el solapament de la situació de dedicació exclusiva de ambdues administracions, a partir del dia 1 de gener, i tenint en compte que el proper Ple ordinari no tindrà lloc fins el proper dia 13 de gener de 2005.

En virtut de les competències que em confereix la legislació vigent,

RESOLC :

Primer.-  Modificar el quadre retributiu de regidors aprovat en el Ple Municipal de 13 de maig de 2004, amb el detall següent :

 

COGNOMS, NOM

 

 

G.M.

 

CÀRREC

 

CONCEPTE

 

RETR.BRUT ANUAL

 

ASSIST. (màxims)

 

SEG. SOCIAL

 

TERRADAS YUS, ESTEVE

 

PSC

 

5 TINENT ALC

 

ASSISTENC

 

 

0

 

 

7.026

 

0

 

Segon.-  Ratificar el present decret d'Alcaldia pel Ple Municipal de l'Ajuntament."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, felicita al Sr. Terradas i al Sr. Bargalló i les desitja que tinguin sort en les seves noves responsabilitats. Per una banda els hagués agradat votar favorablement perquè no deixa de ser un estalvi important per a la ciutat i d'altra banda es confirma que no havia la necessitat de tenir tants càrrecs, tants sous des del primer dia de mandat. Per la qual cosa la posició del seu grup serà d'abstenció.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, anuncia l'abstenció del seu grup. I manifesta que per gestionar la ciutat no era necessari tants regidors i aquests canvis que es proposen ho deixa palès. Celebra per a la ciutat que l'Ajuntament tindrà un cost més lleuger pels ciutadans, però no poden donar suport pels motius exposats.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: 16,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

 

6  -  PROPOSTA DE MODIFICACIÓ ASSIGNACIÓ REGIDOR SR. GENÍS BARGALLÓ I CHECA.

El senyor alcalde, Joan Antoni Baron, presenta la proposta següent :

"En data 3 de gener de 2005 el regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, Sr. Genís Bargalló i Checa, comunica que amb motiu de la seva propera assumpció de noves responsabilitats en el sí del Consell Comarcal del Maresme, passarà a tenir dedicació exclusiva en aquest organisme, per la qual cosa demana que es facin els tràmits necessaris per modificar la seva situació retributiva a l'Ajuntament de Mataró.

Per tal d'adaptar els canvis en la dedicació i retribució esmentats, cal modificar l'acord plenari de 13 de maig de 2004, que establí el sistema de retribucions i assignacions dels regidors municipals, de forma que el Sr. Bargalló ha de passar de la situació retributiva de dedicació parcial a la de mera percepció d'indemnitzacions per assistència al Ple.

En virtut de les competències que em confereix la legislació vigent,

RESOLC :

Primer.-  Modificar el quadre retributiu de regidors aprovat en el Ple Municipal de 13 de maig de 2004, amb el detall següent :

 

COGNOMS, NOM

 

 

G.M.

 

CÀRREC

 

CONCEPTE

 

RETR.BRUT ANUAL

 

ASSIST. (màxims)

 

SEG. SOCIAL

 

BARGALLÓ CHECA, GENIS

 

ERC

 

CONSELL.DEL

 

ASSISTENC

 

 

0

 

 

7.026

 

0

 

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: 16,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions:  11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Compres i Contractacions-

7  - RATIFICACIÓ DEL DECRET NÚM. 9905/04 DE 30 DE DESEMBRE DE L'ALCALDESSA ACCTAL., D'APROVACIÓ DEL PRESSUPOST DE SUBVENCIÓ PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE TRANSPORT URBÀ DE VIATGERS MATARÓ BUS PER A L'ANY 2005.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Per Decret 9905/2004, de 30 de desembre, l'Alcaldessa Acctal. de l'Ajuntament de Mataró va acordar l'aprovació del pressupost per l'any 2005  per la prestació del servei de transport urbà de viatgers de Mataró Bus, i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat per l'Ajuntament en Ple. 

En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa al Ple Municipal  l'adopció del següent ACORD:

Únic.- Ratificar el Decret 9905/2004, de 30 de desembre, de l'Alcaldessa Acctal. de l'Ajuntament de Mataró , el contingut del qual és el següent:

"Vist el contingut de l'expedient relatiu a la contractació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, essent l'empresa gestora del servei CTSA MATARÓ BUS, així com el plec de condicions de clàusules administratives i tecnicoeconòmiques que regeixen la contractació, aprovat pel Ple d'aquesta Corporació de data 19/09/97.

Atès l'escrit de data 21/10/04 presentat pel legal representant de l'entitat adjudicatària del servei Mataró Bus, la Corporación Española de Transporte, SA. amb el que s'aporta el pressupost provisional per la prestació del servei durant l'any 2005.

Atès que la clàusula 35ª del plec de condicions de clàusules administratives i tecnicoeconòmiques que regeixen la prestació del servei s'estableix el sistema de subvencions a abonar per l'Ajuntamnet de Mataró

Atès l'informe efectuat per l'enginyer del Servei de Mobilitat d'aquesta Corporació, amb el vist i plau del Cap de l'expressat servei, de data 26/10/04, en el que es proposa l'aprovació del pressupost de subvenció per la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers de la ciutat per a l'anualitat del 2005 en l'import de 1.899.794,70.-EUR, IVA, inclòs, pressupost del que el 80 % equivalent a 1.519.835,76.-EUR, IVA, inclòs, correspon abonar a l'empresa prestadora del servei en pagaments mensuals.

Atès que es preveu consignar crèdit adequat i suficient a la partida pressupostària núm. 21000/513000/47000 del pressupost municipal que s'aprovi per a l'exercici del 2005, a fi de poder atendre les obligacions meritades per la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers de la ciutat durant l'esmentat exercici pressupostari.

Es proposa així mateix l'increment de les tarifes, per la convergència necessària amb les tarifes de l'ATM i per comprensar l'augment de les despeses previstes.

Atès el resultat de la Comissió Informativa de Serveis Centrals de data 25/11/2004.

Atesa la urgència en l'aprovació del present acord a fi d'aprovar el document comptable inclòs dins del període de vigència del pressupost del 2004.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, RDL 781/1986 de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Llei 8/1987 de 15 d'abril, municipal i de règim local  de Catalunya, RESOLC:

Primer.- Aprovar el pressupost de subvenció per la prestació del servei de transport urbà de viatgers Mataró Bus per a l'any 2005 per l'import de 1.899.794,70.-EUR., IVA. inclòs, import del que el 80 % equivalent a 1.519.835,76.-EUR., correspon abonar a l'entitat adjudicatària del servei, Corporación Española del Transporte, SA, en concepte de subvenció, mitjançant l'abonament de 12 mensualitats d'import 126.652,98.-EUR., IVA. inclòs.

Segon.- Autoritzar i disposar la despesa d'import de 1.519.835,76.-EUR, IVA, inclòs a favor de Corporación Española del Transporte, SA, a càrrec de la partida núm. 21000/513000/47000 del pressupost municipal que s'aprovi per a l'anualitat del 2005 (doc. comptable ADFUT núm. 200400053301).

Tercer.- Es condicionen els efectes del present acord a l'existència de crèdit adequat i suficient a la partida 21000/513000/47000 del pressupost municipal que s'aprovi per a l'exercici 2005, a fi de poder atendre les despeses que la prestació del servi Mataró Bus meriti durant l'esmentat exercici pressupostari.

Quart.- Ratificar el present decret en la propera sessió que celebri el Ple Municipal."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: 21,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3),  corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5).

Vots en contra: Cap.

Abstencions:  6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

En aquests moment s'absenta de la sessió el senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió.

8 - RATIFICACIÓ DEL DECRET NÚM. 9649/04 DE 20 DE DESEMBRE DE LA CONSELLERA-DELEGADA DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ, PEL QUE S'APROVA LA MODIFICACIÓ DELS CONTRACTES DELS SERVEIS PÚBLICS DE NETEJA VIÀRIA, RECOLLIDA DE RESIDUS SÒLIDS URBANS, DE TRACTAMENT DE BROSSA DE MERCATS I DE NETEJA DE PLATGES, I DE TRANSPORT ALS CENTRES DE VALORITZACIÓ, ADJUDICAT A FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, SA. I DE RECOLLIDA SELECTIVA (PAPER, CARTRÓ, VIDRE I ENVASOS LLEUGERS), ADJUDICAT A RECUPERACIONS MASNOU, SL., AMPLIANT-LOS EN ELS IMPORTS DE 375.272'76 I 765.050'00.-EUR., IVA. INCLÒS, RESPECTIVAMENT, A FI D'INCLOURE EL SERVEI DE RECOLLIDA I TRACTAMENT DELS RESIDUS COMERCIALS DE FORMA EXPERIMENTAL DURANT L'ANUALITAT 2005.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

"Per Decret 9649/04, de 20 de desembre, la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació va acordar la modificació per inclusió de la recollida de la brossa comercial dels contractes de Servei Públic de neteja viària i de recollida selectiva i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat per l'Excm. Ajuntament en Ple. 

En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció del següent ACORD:

Únic.- Ratificar el Decret 9649/04, de 20 de desembre, de la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació, el contingut del qual és el següent:

Mitjançant acord de l'Excm. Ajuntament Ple en sessió celebrada el dia 04/12/1997 s'adjudicà a Fomento de Construcciones y Contratas, SA, el contracte de servei públic de  neteja viària, recollida de residus sòlids urbans i de transport als centres de valorització.

Mitjançant acord de la Comissió de Govern Municipal de data 10 de maig de 1999, s'adjudicà a favor de l'empresa "RECUPERACIONES MASNOU, SL" el contracte del servei de recollida selectiva (paper, cartró, vidre i envasos lleugers).

El Ple Municipal , en sessió extraordinària celebrada el dia 28 d'octubre de 2004, aprovà, entre altres punts, els següents:

· la prestació del servei de recollida i tractament de residus comercials municipals per imperatiu legal, ja que la llei 15/2003, de 13 de juny que modifica la 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, preveu que l'ens local estableixi de forma subsidiària un sistema de recollida i tractament, per al cas de que els comerciants no es gestionin per si mateixos o amb un gestor autoritzat aquesta recollida i tractament.

· Aquest nou servei es prestarà d'acord amb el previst a la memòria descriptiva elaborada pels Serveis d'Ingressos i de Serveis Municipals, si bé el primer any de prestació del servei (anualitat del 2005) es farà de forma experimental amb els actuals concessionaris de les recollides de residus municipals, Fomento de Construcciones y Contratas, SA. (FCC, SA) i Recuperaciones Masnou, SL. (RECUMAS, SL.).

·Es faculta al Servei de Serveis Municipals per a l'execució dels tràmits inherents a la contractació experimental, el que comporta les modificacions contractuals dels concessionaris anteriorment esmentats, a fi d'incloure en els contractes la recollida i tractament dels residus comercials amb la forma i periodicitat que inclou la memòria descriptiva.

Per tant caldria modificar el contracte de servei públic de neteja viària i recollida domiciliària de brossa i assimilables i transport dels residus al centre de valorització, adjudicat a FCC. SA., ampliant-lo en l'import de 375.272,76.-EUR, IVA. inclòs, i per altra banda ampliar el contracte del servei de recollida selectiva (paper, cartró, vidre i envasos lleugers) adjudicat a favor de RECUMAS, SL. en 765.050,00.-EUR., IVA. inclòs, a fi d'incloure per a l'anualitat del 2005 i de forma experimental la recollida i tractament de residus comercials així com la recollida de paper, cartró, envasos i vidre d'origen comercial. Aquesta recollida i tractament es farà en la forma i amb la periodicitat previstes a la memòria descriptiva elaborada pels Serveis d'Ingressos i de Serveis Municipals aprovada pel Ple en la seva sessió del 28/10/2004.

L'art. 101 i 163 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques manifesta la possibilitat de modificar el contracte per raons d'interès públic, modificacions les quals poden afectar a les característiques del contracte si es tracta d'un servei públic, compensant al contractista quan s'afecti al règim financer del contracte, a fi de mantenir l'equilibri econòmic.

Tenint en compte que a la partida 46101/442000/22700 del pressupost municipal que s'aprovi pel 2005 es consignarà crèdit adequat i suficient per atendre les despeses que comporta la present ampliació.

Atès que cal l'aprovació del document comptable efectuat a càrrec del pressupost del 2004 abans del dia 31/12/2004.

En ús de les facultats que atorguen a l'Alcaldia la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, el RD Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, i en base al Decret d'Alcaldia de delegació de competències de data 11 de maig de 2004, RESOLC:

Primer.- Modificar el contracte de servei públic de neteja viària i recollida domiciliària de brossa i assimilables i transport dels residus al centre de valorització, adjudicat a FCC. SA., ampliant-lo en l'import de 375.272,76.-EUR, IVA. inclòs, a fi d'incloure a l'objecte del contracte la prestació de la recollida i tractament dels residus comercials de forma experimental durant l'anualitat del 2005, servei el qual es portarà a terme en la forma i amb la periodicitat previstes a la memòria descriptiva elaborada pels Serveis d'Ingressos i de Serveis Municipals aprovada pel Ple en la seva sessió de 28/10/2004.

Segon.- Modificar el contracte del servei de recollida selectiva (paper, cartró, vidre i envasos lleugers) adjudicat a favor de RECUMAS, SL. en l'import de 765.050,00.-EUR., IVA. inclòs, a fi d'incloure per a l'anualitat del 2005 i de forma experimental la recollida de paper, cartró, envasos i vidre d'origen comercial. Aquesta recollida es farà en la forma i amb la periodicitat previstes a la memòria descriptiva elaborada pels Serveis d'Ingressos i de Serveis Municipals aprovada pel Ple en la seva sessió del 28/10/2004.

Tercer.- Autoritzar i disposar l'import de 375.272,76.-EUR., IVA. inclòs a favor de Fomento de Construcciones y Contratas, SA, import el qual anirà a càrrec de la partida núm. 46101/442000/22700 del pressupost municipal que s'aprovi per l'anualitat del 2005 (op. tipus ADFUT núm. 200400057365).

Quart.- Autorizar i disposar l'import de 765.050,00.-EUR., IVA. inclòs, a favor de Recuperacions Masnou, SL, import el qual anirà a càrrec de la partida núm. 46101/442000/22700 del pressupost municipal que s'aprovi per l'anualitat del 2005 (op. tipus ADFUT núm. 200400057366).

D'acord amb l'art. 69.4 del RDL 2/2000, de 16 de juny, es condicionen els efectes del present acord a l'existència de crèdit adequat i suficient en la partida municipal núm. 46101/442000/22700 del pressupost municipal que s'aprovi per a l'exercici 2005, a fi de poder atendre les depeses que es preveu meriti la present ampliació durant l'esmentada anualitat.

                                   

Cinquè.- Requerir a les adjudicatàries a fi de que dintre del termini de 15 dies naturals a comptar a partir del següent al de rebuda de la notificació del present acord, dipositin a la Tresoreria de Fons d'aquesta Ajuntament garantia addicional per l'import de 15.010,91.-EUR en el cas de Fomento de Construcciones y Contratas i 30.602.-EUR en el cas de Recuperacions Masnou, SL, per l'ampliació contractual acordada amb la present resolució.

Sisè.- Ratificar el contingut d'aquesta resolució en la propera sessió que celebri l'Excm. Ajuntament en Ple. "

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, anuncia l'abstenció del seu grup, ja que no estan d'acord amb la posada en marxa d'aquest servei. La informació donada als comerciants ha estat deficient i ja van expressar al debat de les Ordenances la discrepància en els preus públics proposats. Les estimacions que s'han fet i s'han enviat als botiguers, a la pràctica s'ha pogut demostrar que no han estat les correctes en una gran majoria de casos. Això ha generat molèsties i alarma, i la gent té la sensació d'absolut i total confusió.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: 16,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Abstencions:             5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

9  - RATIFICACIÓ DEL DECRET NÚM. 9751/04 DE 22 DE DESEMBRE DE LA CONSELLERA-DELEGADA DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ, PEL QUE S'APROVA LA MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE DE SERVEI PÚBLIC NETEJA VIÀRIA, RECOLLIDA DE RESIDUS SÒLIDS URBANS, DE TRACTAMENT DE BROSSA DE MERCATS I DE NETEJA DE PLATGES, I DE TRANSPORT ALS CENTRES DE VALORITZACIÓ, ADJUDICAT A FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, DISMINUINT EL SERVEI DE NETEJA DE PLATGES EN L'IMPORT DE 7.751'55.-EUR., JA QUE LES NECESSITATS DEL SERVEI HAN ESTAT INFERIORS A LES INICIALMENT PREVISTES PER A L'ANUALITAT DEL 2004.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

"Per Decret 9751/04, de 22 de desembre, la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació va acordar la modificació del contracte del servei públic de neteja viària, de recollida de brossa domiciliària, recollida i tractament de brossa de mercats i neteja de platges, pel que respecta la neteja de platges disminuint la seva quantia.

En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció del següent ACORD:

Únic.- Ratificar el Decret 9751/04, de 22 de desembre, de la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació, el contingut del qual és el següent:

"Vist el contingut de l'expedient de contractació del servei de neteja viària, de recollida de brossa domiciliària, recollida i tractament de brossa de mercats i de neteja de platges, adjudicat per acord de l'Ajuntament en Ple de data 4/12/1997 a la mercantil Fomento de Construcciones y Contratas, SA. (FCC., SA.).

Vist l'escrit efectuat pel  Cap de Residus i Neteja viària de l'Ajuntament de data 9/11/04, en el que es sol·licita la disminució del preu del contracte en l'import de 7.751,55.-EUR., IVA. inclòs, pel que respecta a la prestació del servei de neteja de platges per a la present anualitat del 2004, ja que a resultes de l'estat d'execució del contracte es preveu que no s'esgotarà en la seva totalitat l'import consignat per a l'anualitat del 2004.

Atès el previst als arts. 101, 163 i concordants del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16/06, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

Atès que cal l'aprovació del document comptable efectuat a càrrec del pressupost del 2004 abans del dia 31/12/2004.

En ús de les facultats que atorguen a l'Alcaldia la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les  Bases de Règim Local, el RD Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, i en base al Decret d'Alcaldia de delegació de competències de data 11 de maig de 2004, RESOLC:

Primer.- Aprovar la modificació del contracte del servei públic de neteja viària, de recollida de brossa domiciliària, recollida i tractament de brossa de mercats i de neteja de platges, adjudicat a Fomento de Construcciones y Contratas, SL, pel que respecta a la neteja de platges, modificació la qual comporta una disminució en el preu del contracte per l'import de 7.751,55.- EUR., IVA inclòs, a fi d'adequar el preu per la prestació del servei durant el 2004 a la despesa finalment meritada.

Segon.- Autoritzar l'anotació comptable inversa per l'expressat import de 7.751,55.- EUR. (operació tipus AD núm. 200400056571) a càrrec de la partida núm. 46101/445000/22700 del pressupost municipal aprovat per al 2004.

Tercer.- Sisè. Ratificar el contingut d'aquesta resolució en la propera sessió que celebri l'Excm. Ajuntament en Ple. "

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: 16,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

10  -RATIFICACIÓ DEL DECRET 9747/04 DE 22 DE DESEMBRE DE LA CONSELLERA-DELEGADA DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ, PEL QUE S'APROVA  MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE PÚBLIC DE GESTIÓ DE LA DEIXALLERIA DEL PLA D'EN BOET, ADJUDICADA A FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, SA., AMPLIANT EL CONTRACTE EN L'IMPORT DE 22.000'00.-EUR., IVA. INCLÒS, DEGUT A L'AUGMENT DE LES DESPESES INICIALMENT PREVISTES PER LA GESTIÓ DE LA DEIXALLERIA DURAN EL 2004.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

"Per Decret 9747/04, de 22 de desembre, la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació es va acordar la modificació del contracte de gestió de la deixalleria del Pla d'En Boet en el sentit d'augmentar la seva quantia en 22.000,00.-EUR, IVA, inclòs.

En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció del següent ACORD:

Únic.- Ratificar el Decret 9747/04, de 22 de desembre, de la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació, el contingut del qual és el següent:

"Vist el contingut del contracte de gestió de la deixalleria del Pla d'En Boet, de Mataró adjudicat a l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas, SA per acord de la Comissió de Govern Municipal de data 28 de maig de 2001, per un import global de 325.351,53.- EUR, IVA. inclòs.

Atès l'informe emes pel Cap de Residus i Neteja Viària de data vuit de novembre de dos mil quatre, en el que es proposa l'ampliació del contracte esmentat en el punt anterior per un import de 22.000,00.-EUR, IVA inclós, per tal d'atendre les despeses previstes que meritarà el present contracte durant l'any 2004, essent que la modificació suposa un augment del 6,76 % respecte del preu inicial del contracte.

Atès l'informe de l'assessora jurídica del Servei de Compres i Contractacions, de data 29 de novembre de 2004, sobre la procedència i legalitat d'acordar conforme al sol·licitat pel servei gestor de la contractació.

Atès el previst als arts. 101, 212, 214.c), 42 i concordants del R.D.L 2/2000 , de 16 de juny , pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

Tenint en compte que a la partida 46101/442000/22700 del pressupost municipal aprovat per al present exercici hi ha crèdit adequat i suficient per atendre les despeses que comporta la present ampliació.

Atès que cal l'aprovació del document comptable efectuat a càrrec del pressupost del 2004 abans del dia 31/12/2004.

En ús de les facultats que atorguen a l'Alcaldia la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les  Bases de Règim Local, el RD Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, i en base al Decret d'Alcaldia de delegació de competències de data 11 de maig de 2004, RESOLC:

Primer.- Aprovar la modificació del contracte de gestió de la deixalleria del Pla d'En Boet, de Mataró, adjudicat a favor de l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas, SL augmentant el preu del contracte per l'import de 22.000,00.-EUR, IVA. inclòs, equivalent al 6,76 % respecte del preu inicial del contracte, per tal de poder atendre les despeses previstes que meritarà el contracte durant el 2004.

Segon.- Autoritzar i disposar l'import de 22.000,00.-EUR., IVA. inclòs a favor de l'empresa de Fomento de Construcciones y Contratas, SL  import el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 46101/442000/22700 del pressupost municipal aprovat per a la present anualitat del 2004 (op tipus. ADC núm. 200400056574)

Tercer.-  Requerir a l'adjudicatària a fi de que dintre del termini de 15 dies naturals a comptar a partir del següent al de rebuda de la notificació del present acord, dipositi a la Tresoreria de Fons d'aquesta Ajuntament garantia addicional per l'import de 880.-EUR., per l'ampliació contractual acordada amb la present resolució.

Quart.-  Ratificar el contingut d'aquesta resolució en la propera sessió que celebri l'Excm. Ajuntament en Ple."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

S'absenta de la sessió  el Sr. Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

- Servei d'Urbanisme-

11  -APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE L'EQUIPAMENT EDUCATIU DE LA PLAÇA DE L'HAVANA.

El senyor Arcadi Viler, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de govern local de 2 de novembre de 2004 va aprovar inicialment l'estudi de detall de l'equipament educatiu de la plaça de l'Havana redactat pels serveis tècnics municipals

Aquest estudi de detall regula el futur equipament que estarà situat al terreny de propietat municipal, on havia estat ubicada la caserna de la Guàrdia Civil. L'ajuntament ha cedit aquest solar a la Generalitat de Catalunya per a destinar-lo a Centre d'educació infantil i primària CEIP Anxaneta.

Consta a  l'expedient que s'ha notificat l'acord a la Generalitat de Catalunya, als propietaris de les finques veïnes i als serveis municipals d'obres, gestió econòmica i a l'Institut municipal d'educació. L'estudi de detall s'ha sotmès a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en els diaris La Vanguardia i  El Punt Diari i en els taulers d'edictes municipals.

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació.

A la vista d'aquests antecedents i dels informes que es troben a l'expedient, favorables a l'aprovació definitiva de l'estudi de detall, i el que disposen, en primer lloc, la Disposició Transitòria Quarta de la Llei d'Urbanisme de 14 de març de 2002, Llei 2/2002, i per tant, l'aplicació de l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat (Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7-) i la Llei de Bases de Règim Local €Art.21, 22 i 47.3-, Art. 65 i 66 del Reglament de Planejament i el Decret de Delegació de Competències de l'Alcalde a altres òrgans municipals, de 19 de juliol de 1999, PROPOSO a l'ajuntament Ple l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS:

Primer.-  Aprovar definitivament l'estudi de detall  de l'equipament educatiu de la plaça de l'Havana., redactat pels serveis tècnics municipals.

Segon.-  Notificar l'acord a la Generalitat de Catalunya, als propietaris de les finques veïnes i als serveis municipals d'obres, gestió econòmica i a l'Institut municipal d'educació i publicar l'acord i la normativa en el Butlletí Oficial de la Província.

 

Tercer.-  Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA, per tal de que tramitin l'assabentament."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

12  -  APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL PER LA REGULARITZACIÓ DE LA PROFUNDITAT EDIFICABLE DEL CARRER SANT ISIDOR 27,29,31 I CARRER ROGER DE FLOR, 16 BIS.

El senyor Arcadi Viler, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"L'Alcalde President per Decret de data 8 d'octubre de 2004, va aprovar inicialment l'estudi de detall de regularització de la profunditat edificable de les finques 27 a 31 del carrer Sant Isidor, presentat per la societat CALVOMA 2001, SL.

El document proposa la regularització de la fondària edificable de la parcel·la situada al carrer Sant Isidor 27 a 31, com a resultat de l'agrupació de les finques que la formen. Aquesta regularització es fa d'acord amb el que preveu l'article 78 de les Normes urbanístiques del Pla general d'ordenació urbana de Mataró.

Consta a  l'expedient que s'ha notificat l'acord esmentat al promotor i als veïns de les finques objecte de l'estudi de detall. S'ha sotmès el mateix a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en els diaris La Vanguardia i  El Punt Diari i en els taulers d'edictes municipals.

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació a aquest estudi de detall.

A la vista d'aquests antecedents i dels informes que es troben a l'expedient, favorables a l'aprovació definitiva de l'estudi de detall, i de conformitat amb el que disposa la Disposició Transitòria Quarta de la Llei d'Urbanisme de 14 de març de 2002, Llei 2/2002, i per tant, l'aplicació de l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-  Aprovar definitivament l'estudi de detall de regularització de la profunditat edificable de les parcel·les 27, 29 i 31 del carrer Sant Isidor i carrer Roger de Flor 16 bis de Mataró, presentat per la societat CALVOMA 2001, SL.

Segon.-  Notificar aquest acord a CALVOMA 2001, SL, als propietaris de les finques veïnes i al servei de Ciutat sostenible (secció de Llicències d'obres) i publicar l'acord i la normativa de l'Estudi de detall en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-  Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA, per a que tramitin l'assabentament."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

S'incorporen a la sessió el Sr. Joaquim Esperalba  i Sr. Garcia Caurin, regidors del grup municipal de Convergència i Unió.

13  - DEIXAR SENSE EFECTES LA TRAMITACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (PAUM), APROVAT INICIALMENT EL PLE MUNICIPAL DEL DIA 6 DE JULIOL DE 2004.

El senyor Arcadi Viler, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Llei d'Urbanisme de Catalunya 2/2002 de 14 de març, ofereix la possibilitat de que els plans d'ordenació urbanística de cada ciutat puguin fer obligatòria la reserva per a la construcció d'habitatges de protecció pública, d'un mínim del 20 %, en tot nou sector residencial. El mecanisme per a fer efectiva aquesta oportunitat es que estigui previst en el Pla General o en el Programa d'Actuació Urbanística Municipal.

L'Ajuntament de Mataró, interessat en poder aplicar aquesta avantatge social, va iniciar els tràmits per a incorporar en el vigent Programa d'Actuació Urbanística Municipal que forma part del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, els articles normatius necessaris per a poder aplicar la obligatorietat de la reserva per habitatges de protecció pública, en els sectors residencials no desenvolupats, o que es poguessin qualificar en un futur.

En aquest sentit, el Ple Municipal de 6 de juliol de 2004 va aprovar inicialment el Programa d'Actuació Urbanística Municipal i, tal com està previst en la Llei, es va establir un període d'informació pública amb inclusió d'un procediment de participació ciutadana per a afavorir el debat. Aquest procediment de participació es va preveure que duraria fins el 28 de febrer de 2005.

El 9 de desembre de 2004, el Parlament de Catalunya va aprovar les modificacions de la Llei d'Urbanisme 2/2002, pel foment de l'habitatge assequible, la sostenibilitat ambiental i l'autonomia local. La modificació de la Llei d'Urbanisme forma part  del programa legislatiu de la Generalitat de Catalunya  que preveu així mateix, l'elaboració i aprovació de les lleis d'Habitatge, Rehabilitació de Barris, Paisatge i Urbanitzacions així com el desplegament de la Llei de Mobilitat.

Aquesta modificació de la Llei d'Urbanisme no ha estat encara publicada i per tant no ha entrat en vigor, però segons es desprèn de la nota de premsa del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, publicada el dia següent a l'aprovació de la Llei, aquesta, entre altres aspectes, pretén regular de forma més àgil el tema de la obligatorietat de la reserva mínima d'habitatge de promoció pública, de forma que es podrà incorporar la regulació pertinent directament en el propi planejament derivat, sense necessitat que ho digui prèviament el Pla General o el PAUM.

Així, en la nota de premsa en qüestió s'indica: "S'estableix la forma per tal d'agilitar l'aplicació de les previsions de la Llei 2/2002, relatives a les reserves de sòl per a la construcció d'habitatges de protecció pública, tot preveient que, els municipis de més de 10.000 habitants, les capitals de comarca i totes aquelles que ho desitgin, aquestes es facin efectives a través del planejament derivat, sense necessitat d'aprovar un nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal".

Per tant, la modificació de la llei, aprovada el 9 de desembre, deixa com innecessària la tramitació del PAUM que l'Ajuntament de Mataró va iniciar el mes de maig de 2004. 

En base a aquesta nova legislació,  el Govern Municipal vol adquirir el compromís d'incorporar en el planejament derivat que es tramiti a partir d'ara, la obligatorietat de fer la reserva suficient per assolir l'objectiu global de destinar el sòl corresponent al 30% del sostre residencial dels nous sectors de desenvolupament, a la construcció d'habitatges de protecció pública, tal com estava previst en la citada aprovació inicial del PAUM del mes juliol de 2004, i d'acord amb el que determini el Pla de l'Habitatge de Mataró en curs d'elaboració.

No obstant, encara que la modificació de la Llei d'Urbanisme faci innecessària la tramitació del PAUM, donat  que la part normativa del document venia reforçada per una memòria explicativa en la que s'apuntaven possibles nous sectors on poder aplicar en un futur els mínims d'habitatge de protecció pública, i donat també que la nova estratègia urbanística plantejada en el PAUM continua amb el valor que tenia com a document marc, es creu necessari mantenir el procés de debat ciutadà per tal d'aflorar el màxim de criteris i aconseguir el màxim consens social, si be en un altre context mes ampli, no restringit exclusivament a l'àmbit urbanístic.

Per tant, el Govern Municipal es compromet a confeccionar un document que reculli les principals "idees-força" de la nova estratègia urbana derivada  del PAUM, per tal d'incorporar-lo al debat imminent que ens haurà de portar vers la concreció del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró.

A més a més, davant la tramitació i propera aprovació dels dos Plans Directors del Sistema Costaner,  afegit a la recent elaboració per part de l'Ajuntament del Pla de Promoció de Ciutat en el que s'estableix el Mar com un dels elements definitoris de la nostra personalitat i interès com a ciutat, es considera adequat individualitzar de l'estratègia global totes les intervencions en la Façana Marítima per tal de dotar-les d'un tractament estratègic específic. Una visió de conjunt per a no perdre la coherència territorial i per a generar el màxim de valor potencial d'un element clarament diferenciador que tenim com a ciutat en la inevitable redefinició de rols de la nova realitat metropolitana. Així, el Govern Municipal es compromet a proposar un debat en el sí del futur Consell de Ciutat sobre el que podria ser un Pla d'actuacions a la Façana Marítima de Mataró, des de la riera d'Argentona fins a Llavaneres, del que haurien d'aflorar estratègies i actuacions, en infrastructures, dotacions i altres iniciatives institucionals, en el camp econòmic, cultural, tecnològic, social, agrícola i mediambiental, per tal de rendabilitzar com a ciutat les oportunitats que ens oferirà el planejament urbanístic endegat.

Per tot el que s'acaba d'exposar es PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents

A C O R D S :

Primer.-  Deixar sense efectes la tramitació del PROGRAMA D'ACTUACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL €PAUM-, aprovat inicialment pel Ple Municipal el 6 de juliol de 2004, per ser innecessària desprès de la modificació de la Llei d'Urbanisme, aprovada  el dia 9 del corrent mes de desembre pel Parlament de Catalunya.

Segon.-  Adquirir el compromís d'incorporar en el planejament derivat que es tramiti a partir d'ara, la obligatorietat d'aplicar una reserva suficient per assolir l'objectiu global de destinar el sòl corresponent al 30% del sostre residencial dels nous sectors de desenvolupament,  a la construcció d'habitatge de protecció pública, tal com estava previst en el document del PAUM, aprovat inicialment, i d'acord amb el que determini el Pla de l'Habitatge de Mataró en curs d'elaboració i la Memòria Social del planejament urbanístic municipal, pendent de redactar. 

Tercer.-  Incorporar la part no normativa del documents del PAUM, corresponent als apartats 1 al 5, ambdós inclosos, de la Memòria (pagines 1 a la 45), en el document que confeccionarà el Govern Municipal, en el que es recolliran les principals "idees-força" de la nova estratègia de ciutat per tal d'incorporar-lo al debat imminent que ens haurà de portar vers la concreció del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró.

Quart.-  Definir com a àmbit de desenvolupament immediat de la ciutat, tota la Façana Marítima, compresa des del límit amb el terme municipal de Llavaneres fins a la Riera d'Argentona, en el que es portaran a terme, sense cap mes tràmit que els que actualment estan en marxa, les actuacions o determinacions urbanístiques de :

·  Cinc Sènies (segons les previsions que finalment s'estableixin en els dos Plans    

   Directors Urbanístics del Sistema Costaner).

·  Sector d'Iveco-Renfe (segons planejament actualment en tràmit)

·  Àmbit del Port de Mataró (segons planejament aprovat)

·  Pla Especial de la Rda. Barceló (segons planejament en tràmit)

·  Pla Parcial El Rengle  (segons planejament en tràmit)

Partint dels documents de planejament ja aprovats o en tràmit, totes les intervencions que s'han de realitzar a la Façana Marítima, es dotaran d'un tractament estratègic específic i

d'una visió de conjunt per a no perdre la coherència territorial i per a generar el màxim de valor potencial d'aquesta part de la ciutat.

Cinquè.-  Adquirir el compromís de proposar un debat en el sí del futur Consell de Ciutat sobre el que podria ser un marc d'actuació de la Façana Marítima de Mataró, des de la riera d'Argentona fins el límit amb el terme municipal de Llavaneres. D'aquest debat haurien d'aflorar estratègies i actuacions, en infrastructures, dotacions i altres iniciatives institucionals, en el camp econòmic, cultural, tecnològic, social, agrícola i mediambiental, per tal de rendabilitzar com a ciutat les oportunitats que ens oferirà el planejament urbanístic en tràmit.

Sisè.-  Publicar els presents acords en el Butlletí Oficial de la Província."

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que en la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials no es va tractar aquest document de proposta amb tota la seva extensió. Efectivament assumeix que aquest document estava present, però l'únic que es va debatre  va ser el contingut de l'enunciat que era la retirada del PAUM, i la resta d'acords de la proposta no es van comentar a la Comissió.  Respecte a aquest PAUM l'atenció s'ha desviat a finalitats diverses; sempre s'ha plantejat el PAUM com a instrument per a la reserva de sòl d'ús residencial amb la reserva de pisos de protecció oficial, però no treu tal com defineix la Llei d'Urbanisme que el PAUM sigui una eina vàlida per determinar les idees i la estratègia urbanística municipal que pugui fer-se en un futur.

En quant al punt Quart de la Proposta, relatiu a "definir com a àmbit de desenvolupament immediat de la ciutat, tota la Façana Marítima, compresa des del límit amb el terme municipal de Llavaneres fins a la Riera d'Argentona, en el que es portaran a terme, sense cap mes tràmit que els que actualment estan en marxa, les actuacions o determinacions urbanístiques de Cinc Sènies (segons les previsions que finalment s'estableixin en els dos                                       Plans  Directors Urbanístics del Sistema Costaner), Sector d'Iveco-Renfe (segons planejament actualment en tràmit), Àmbit del Port de Mataró (segons planejament aprovat), Pla Especial de la Rda. Barceló (segons planejament en tràmit), i Pla Parcial El Rengle  (segons planejament en tràmit) ", el grup municipal de CiU va votar en contra de les aprovacions inicials dels planejaments que s'acaben d'esmentar, i ara es pretén tornar a reintroduir-los. Fa memòria d'aquest procés: en el Ple del mes de setembre estava prevista l'aprovació provisional del PAUM, però es va retirar a iniciativa del govern municipal davant les inquietuds expressades pels col·lectius de ciutadans i l'Associació de Veïns de Mataró. Es va acordar que s'aturarien la tramitació de les actuacions urbanístiques dels àmbits IVECO-RENFE, Ronda Barceló i el Rengle, i que en cap cas es prendrien resolucions que fessin irreversibles el procés de participació ciutadana, ja que s'acordava una moratòria fins al 28 de febrer en la qual s'ampliava l'audiència pública, a fi i efecte que tots aquests col·lectius expressessin les seves inquietuds i haguessin noves idees per aportar a aquest document del PAUM. Resulta doncs que des del setembre fins a dia d'avui no s'ha avançat en cap d'aquests sectors. El PAUM com a instrument és necessari i no ha estat derogat per la nova legislació urbanística, encara que aquí s'està creant la convicció d'eliminar el PAUM perquè no és necessari, en concret el que s'ha de canviar és el contingut de la Memòria. El panorama creat arran de la nova modificació de la Llei d'Urbanisme és que el PAUM no és necessari per a crear aquesta previsió de fer habitatge social, però si no hi ha PAUM, qui serà l'instrument que recollirà les estratègies urbanístiques?. S'arriba a la conclusió que és una burla respecte als col·lectius que han aportat les seves idees, ja que tot el procés de participació en l'audiència pública ha quedat sense efecte, i tots els procediments, instruments, planejaments de IVECO-RENFE, Ronda Barceló i el Rengle tornen a funcionar i se'ns ratifica que aquests instruments no es modificaran i es tornen a posar en marxa. Per tant no es pot dir que el procés de consens ciutadà s'hagi assolit, perquè les noves idees que s'aportin no podran incidir sobre IVECO-RENFE, Ronda Barceló i el Rengle. En conseqüència el grup municipal de CiU anuncia la seva abstenció en la votació.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, manifesta que s'està discutint un vegada més sobre un document que es va presentar com a proposta electoral del partit Socialista al març de 2003. Aquest document elaborat sobre criteris bàsics per una nova estratègia urbana i per un nou programa d'actuació urbanística municipal sempre ha tingut problemes amb els sectors, però al final el que importa és el document que es va aprovar en el seu dia :

- Constitució de la societat mixta del sector d'IVECO i la urbanització que sobre aquell sector s'han proposat.

- Les modificacions de caràcter urbanístic per introduir el residencial que s'han fet al sector El Rengle.

La Llei d'Urbanisme de Catalunya diu que ara el PAUM no fa falta que sigui una eina urbanística per tal de fer la reserva del sòl del 20%, aquesta és la realitat. Després de l'aprovació de la modificació de la llei d'urbanisme s'haurien pogut introduir moltes més coses perquè aquest document fos més rigorós i aportés seguretat jurídica a totes les persones, que encara que no tingui un valor executiu, com a mínim pugui donar un valor de guia de quins han de ser els principals trets urbanístics residencials, de sòl, d'equipaments, d'habitatge que té com a repte la ciutat de Mataró. El document és fluix ja que comença amb una nota de premsa com si tingués un valor normatiu. Després el document estableix una reserva de sòl del 30% del sostre residencial dels nous sectors de desenvolupament; es pregunta que passa amb la resta de sectors, ja que la llei fixa un mínim del 20% per als sectors de transformació, que no havien de fer cessió del sòl fins ara passa a una cessió obligatòria del 10%. Per això han presentat una esmena ja que la llei diu que per tal de fer polítiques d'habitatge en un municipi s'haurà de redactar una Memòria social. Quan es parla d'oportunitat d'accés a l'habitatge, s'espera d'un govern municipal que sigui rigorós i compleixi la llei, que redacti la Memòria social, i en funció dels paràmetres de quines són les necessitats d'accés a l'habitatge, fer la proposta de qual reserva de sol convé fixar, sense apriorismes, tant en nous sectors de desenvolupament com en sectors de transformació.  Destaca que no s'ha trobat cap comentari en el document sobre els sectors de transformació, sobre la necessitat d'establir una agenda temporal del Pla de l'Habitatge, sobre qüestions claus que afecten alguns dels sectors del Pla en aquelles zones que hi ha més del 7% de pendent, ja que la nova llei prohibeix fer cap mena de construcció, la qual cosa genera incertesa jurídica i afecta a les propietats de les persones.

L'anàlisi de la zona costanera, amb sectors tan importants com IVECO, Rda. Barceló o El Rengle o Cinc Sènies porta a diverses consideracions. La primera sobre la previsió de creixement de Mataró en número d'habitatges, 3.500 segons el document, dels que la meitat es concentra a la façana litoral de la ciutat, la qual cosa representa una contradicció amb el futur el trasllat de l'estació a un altre punt de la ciutat. En segon lloc, el desenvolupament urbanístic de la zona de la  Ronda Barceló/carrer Biada viu en un marc d'incertesa ja que el govern de la Generalitat ha fet la suspensió de llicències, que afecta a les decisions estratègiques urbanístiques de la ciutat, amb el rerafons de l'arribada de El Corte Inglés a la ciutat. Pregunta sobre el tema del ferrocarril, com afectarà la qualitat de vida i el transport dels mataronis el tema del trasllat de la zona de l'estació de Sants a l'estació de França mentre durin les obres que s'han de fer en els propers mesos. També sobre les futures connexions cap a la nova estació de la Sagrera i les comunicacions cap al Vallés. També acusa la indefinició i la incertesa del creixement urbanístic al nord de la carretera de Cirera. D'altra banda no s'esmenta que passa amb el projecte de la Conselleria de que els habitatges protegits ho estiguin per un termini de 90 anys, la qual cosa disminuirà amb tota seguretat la demanda d'habitatges d'aquest règim. Tampoc es parla de rehabilitació ni de polítiques de lloguer d'habitatges, altres administracions fan un sistema en el qual les persones paguen meitat de la renda per a l'habitatge i l'altra meitat com a sistema de la futura entrada de l'habitatge, per tal que al cap de 4 anys les persones que han estat pagant una renta de lloguer tinguin dipositat un fons que es converteix en entrada per ser propietaris d'aquest habitatge, sistema que està donant molt bons resultats per facilitar l'accés a l'habitatge a persones joves. En definitiva, aquest govern municipal vol enterrar un Programa d'Actuació Urbanística incòmode, manifestant la incapacitat de tirar endavant projectes urbanístics, sense visió de ciutat i incapacitat d'arribar a un consens general. Aquestes són justificacions suficients perquè aquest document no els mereixi la confiança, per tant no rebran el recolzament del seu grup.

El senyor Arcadi Vilert contesta al Sr. Valls que té la convicció que aquest document va ser explicat exactament igual en la Comissió Informativa. El text està molt clar i no aporta més que el pur element de cessar la tramitació de la modificació del PAUM, han tingut 15 dies per consultar el tema i no han rebut cap demanda d'aclariment. Tornar a dir que mantene el compromís de no endegar cap tramitació urbanística que afecti al PAUM abans del 28 de febrer. Al Sr. López li diu que el debat no el tanquen sinó que el recondueixen i el posen en un altre context, i entén que ara que no és el moment ni el lloc ni la situació procedimental correcta per fer el debat de fons sobre el que seria el desenvolupament estratègic urbanístic de la ciutat, ja que aquest debat es farà en el sí del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social on es discutirà. A més el document no és el mateix que es va presentar al març de 2003 ja que s'han incorporat millores presentades pels grups municipals d'Esquerra Republicana de Catalunya i d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA i dels moviments associatius de la ciutat. Diu també que a Mataró no hi ha nous sectors de desenvolupament, el que es farà és transformar usos de sòl que ja són urbanitzables. Manifesta que ens limita molt el percentatge d'habitatge protegit en un marge de maniobra mínim, el compromís del govern és de no baixar del 30% o del màxim que sigui l'equilibri financer, perquè no té sentit obligar al propietari a fer més habitatge protegit del valor que té ara el seu sòl i per aconseguir-ho hagi de pagar l'Ajuntament el diferencial; si això passés, l'ajuntament comprarà directament el sòl i farà l'habitatge. El propi document diu que sempre serà d'acord amb el que digui el Pla de l'Habitatge afegint la Memòria Social.  Respecte al Calendari serà el Pla de l'Habitatge qui determinarà les noves actuacions. Pel que fa al tema de les infrastructures de Els Turons i de l'estació de RENFE, no té res a veure amb el que s'està parlant en el punt de l'ordre del dia de referència, però li contesta que es troba en un estat avançat de negociació i aviat s'estarà en disposició de portar al Ple un acord estratègic amb la Direcció General de Carreteres que doni solució a tot el tema de intercomunicació amb les variants C32 € N-II i la pròpia ciutat. En quant al tema de l'estació de RENFE, la proposta del govern de traslladar la via fèrria a l'interior de la ciutat, soterrada, no suposa canviar el lloc de l'estació actual sinó de col·locar 3 estacions. Respecte al debat de El Sorrall, indica que la idea que té el govern es millorar quantitativament i qualitativa la zona verda del Pla General, canviant la carretera que tallava en diagonal la zona de Els Garrofers. Pel que fa a la operació de El Corte Inglés, ara no és el moment, no obstant la decisió de la Generalitat no ens afecta en absolut a la nostra estratègia. En quant a les obres de la RENFE, és evident que mentre durin les obres portarà molèsties a tota la gestió ferroviària. Pel que fa al tema dels 90 anys de duració de la protecció oficial, aquest tema es discutirà en el Pla de l'Habitatge.

En definitiva té la impressió que en aquests debats es repeteix sempre el mateix, i resumeix que es va quedar que abans del 28 de febrer no es prendrien cap decisió irreversible; que tot just ara estaven fent la modificació del Pla General, i que posteriorment passat el 28 de febrer, vindrà el Pla de Millora Urbana, on es discutirà el tipus d'edifici, alçada, d'habitatge€. Per tant no es farà cap més tràmit dintre els termes pactats, i en aquest sentit no hi ha cap més novetat.

El senyor Joan López assenyala al Sr. Vilert que confon l'anàlisi del document amb la constatació de les coses que han fet bé o malament. És l'obligació dels regidors del Partit Popular que estan en el Ple de defensar els interessos de tots els mataronins i el programa d'aquells que els van votar. La resposta que dóna el Sr. Vilert de què aquí no és el lloc adequat per parlar del tema no és l'adequada, perquè quan es presenta al Ple un document sobre el Pla d'Actuació Urbanístic de Mataró, el grup Popular parla d'urbanisme i defensa l'interès de tots els mataronins. També denuncia la contradicció existent entre el punt 2 de la proposta, que vincula el 30% de l'aprofitament residencial a l'habitatge protegit en els nous sectors de desenvolupament, amb el que ha dit el Sr. Vilert de que a Mataró no hi han nous sectors de desenvolupament. Respecte al Calendari d'Habitatges li demana que el presenti juntament amb la Memòria, ja que s'ha de complir la llei. D'altra banda vol que expliqui que farà per desenvolupar els sectors de la Ronda Barceló i carrer Biada sense comptar amb la peça clau i estratègica €El Corte Inglés-, ja que s'està parlant d'un Pla d'Habitatge essencial pel futur de Mataró, s'està parlant de 800 habitatges molt importants per a la gent que aspira a tenir un habitatge, i és en el Ple Municipal el lloc on ha d'explicar el que faran per tirar-ho endavant.

El senyor Antoni Valls considera lamentable que l'acord deixant sense efecte la tramitació del PAUM, trenqui el debat ciutadà i polític generat durant la tramitació del PAUM, en el sentit de no fer irreversible gran part del document amb l'aprovació dels sectors IVECO, Rengle i Ronda Barceló. Es pregunta si continua vigent la moratòria acordada fins el 28 de febrer.

El senyor Arcadi Vilert respon que continua la moratòria fins el 28 de febrer, i que la modificació del Pla General de la Ronda Barceló tornarà a ser una aprovació inicial, permetent debatre-la des de zero. En suma, el debat continuarà i s'ha de fer, però sense congelar el desenvolupament econòmic de la ciutat. Reitera que només el punt primer de la proposta €deixar sense efecte el PAUM- té valor jurídic i administratiu, i la resta són una sèrie de compromisos polítics del govern. També reitera que no s'hi ha nous sectors de desenvolupament en sòl no urbanitzable, sinó que tots els sectors de transformació en habitatges seran en sòl urbà; això limita les possibilitats econòmiques de fer habitatge social €amb preu molt inferior de repercussió per al promotor-, doncs el preu del sòl, que com a mínim és industrial la qual cosa comporta d'entrada un valor reconegut important, és car i per tant si no surten els números el promotor té dret a indemnització; d'aquí que, com ha dit, per indemnitzar a un propietari és més lògic comprar el sòl i promoure'l des de l'Administració en aquells casos en què no sigui viable econòmicament la operació. Així mateix torna a dir que la operació de El Corte Inglés no queda afectat per la suspensió general de grans superfícies.

El senyor alcalde, Joan Antoni Baron, recorda que el document que avui es porta a aprovació el tenen tots els grups municipals des de la Junta de Portaveus de 17 de desembre, en la que es va accedir que no anés a l'ordre del dia del Ple extraordinari de 22 de desembre. Resumeix els trets principals de la proposta :

1. El punt primer de la proposta recull la única decisió de valor administratiu, la resta són compromisos de caràcter polític.

2. El debat sobre la memòria explicativa del PAUM continuarà en el sí del Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social.

3. Abans del 28 de febrer no es farà cap tramitació administrativa dels sectors afectats.

El senyor Arcadi Vilert constata que a la proposta inicial s'ha afegit en el punt segon, com a transacció amb la esmena proposada pel grup Popular, una referència a la Memòria Social del planejament urbanístic pendent de redactar.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: 16,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

Abstencions:  6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

- Servei d'Habitatge-

14 - RATIFICACIÓ DEL CONVENI AMB LA GENERALITAT DE CATALUNYA RELATIU A LA SUBVENCIÓ DE L'OFICINA DE REHABILITACIÓ D'HABITATGES PER L'ANY 2004.

El senyor Genis Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"El conseller de Medi Ambient i Habitatge i l'alcalde de Mataró, en conveni de data 14 de desembre de 2004, han pactat la subvenció màxima de 20.705 euros en el marc de col·laboració per al manteniment de l'oficina de gestió de la rehabilitació d'habitatges i pel desenvolupament de les tasques d'informació i assessorament durant l'any 2004, i les condicions per l'efectivitat de la subvenció.

En la documentació exigida per l'efectivitat de la subvenció està la ratificació del conveni pel Ple de l'Ajuntament.

Per la qual cosa  PROPOSO al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S

Primer.- Ratificar el conveni subscrit entre conseller de Medi Ambient i Habitatge i l'alcalde de Mataró, de data 14 de desembre de 2004, relatiu a la subvenció de la oficina de rehabilitació d'habitatges de l'exercici 2004.

Segon.- Notificar-ho al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i al Servei d'Ingressos, als efectes escaients."

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu grup votarà favorablement, però espera que hi hagi una voluntat per part del govern municipal d'una política clara de rehabilitació d'habitatges.

El senyor Genis Bargalló recorda que a l'any 2004 va haver una moratòria en les ajudes per a la rehabillitació i per tant una aturada de 6 mesos, i comenta que la despesa en rehabilitació concretament de Prohabitatge per a l'any 2004 estava previst en un tancament de 86.000€. 

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

S'absenta de la sessió el Sr. Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular.

Servei d'Obres-

15 -APROVACIÓ DE LA PROPOSTA DE CONVENI  D'AUTORITZACIÓ  DE PAS SUBTERRANI DE CONDUCCIÓ D'AIGUA  A  FORMALITZAR ENTRE ATLL, AIGÜES TER LLOBREGAT I L'AJUNTAMENT DE MATARÓ, AMB MOTIU DE L'EXECUCIÓ DE LES OBRES DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA DE LA XARXA REGIONAL D'ABASTAMENT D'AIGUA DE LA COMARCA DEL MARESME. TRAM VILASSAR DE MAR- MATARÓ-CALDES D'ESTRAC.

La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, presenta la proposta següent:

"Un cop executades i acabades les obres del "Projecte constructiu de millora de la xarxa regional de distribució d'aigua de la comarca del Maresme. Tram III: Vilassar de Mar-Mataró-Caldes d'Estrac" per  Aigües del Ter i del Llobregat, és aquest ens qui s'encarregarà de la explotació del servei públic esmentat, consistent en la conducció d'aigua potable a les poblacions integrants de la xarxa.

El traçat de la canonada discorre, al seu pas pel municipi de Mataró, per  diversos terrenys de titularitat pública municipal, segons apareix ressenyat en la documentació tècnica adjunta.

Els terrenys afectats pel pas de la canonada i per les instal·lacions complementàries són de titularitat pública municipal, segons s'acredita mitjançant  el corresponent certificat emes en data 15 de novembre de 2004 pel secretari general de l'Ajuntament.   

En conseqüència, ATLL ha sol·licitat  a l'Ajuntament de Mataró  autorització administrativa per l'ocupació  indefinida del subsòl dels esmentats terrenys públics per la canonada del Projecte constructiu de Millora de la Xarxa Regional d'abastament d'aigua de la comarca del Maresme. Tram Vilassar de Mar- Mataró-Caldes d'Estrac.

Als efectes d'atorgar la autorització administrativa sol·licitada i d'establir i regular les relacions que les dues administracions  hauran  de mantenir  en un futur, respecte  també al funcionament, explotació  i manteniment  d'aquestes instal·lacions,  s'ha previst formalitzar el conveni adjunt. 

Mitjançant aquest conveni,  l'Ajuntament de Mataró atorga a  ATLL una autorització  administrativa  mentre duri el servei  pel  pas d'aqüeducte en el subsòl de les finques de domini públic que es detallen en el document núm. 1 i el domini sobre un  total de 17 porcions de terrenys que corresponen a la ubicació de les arquetes de desguàs, ventoses, derivacions i connexions, detallades en la documentació tècnica adjunta.

L'ús del domini públic es justifica pel fet de la prestació d'un servei públic, com es la conducció d'aigua potable en alta, que es compatible amb l'ús  públic dels terrenys, com dotacions, vials, camins públics o zones verdes. 

Vistos el articles 6 i 8  de la Llei 30/92 de 26 de  novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú que emparen la formalització de convenis administratius de col·laboració general.

Vist l'article 55 de la Llei 7/85 de 2 abril Reguladora de les bases de Regim Local que contempla les relacions interadministratives.

Vist l'article 303 i següents del ROAS que regula els convenis de col·laboració entre els ens locals i altres administracions públiques per raó de l'exercici de les seves competències.

Vista la documentació precedent,  així com els informes emesos respectivament per Aigües de Mataró SA i pels serveis municipals de Gestió Econòmica-Patrimoni i d'Ingressos, la Consellera Delegada d'Obres proposa al Ple de l'Ajuntament,  si s'escau,  l'adopció dels següents A C O R D S:

Primer .- Aprovar l'anterior proposta de Conveni  d'autorització administrativa  de pas subterrani de conducció d'aigua per a l'abastament de poblacions, a formalitzar entre el Ajuntament de Mataró i Aigües del Ter i del Llobregat, amb motiu  de l'execució de les obres del Projecte constructiu de millora de la xarxa regional d'abastament d'aigua de la comarca del maresme. Tram: Vilassar de Mar-Mataró-Caldes d'Estrac, que reflecteix l'afecció definitiva ocasionades a les finques de titularitat municipal.

El conveni  a subscriure consta  també de la documentació  següent:

- Document 1 que compren el traçat de la canonada per a l'abastament  al municipi de Mataró, que discorre per terrenys de titularitat pública.

Document 2  que consisteix  en el certificat lliurat pel Secretari General de la Corporació conforme els terrenys afectats pel pas de la canonada són de titularitat pública municipal.

- Document 3 que descriu les característiques d'ubicació, diàmetre i materials de la conducció.

Segon.- Facultar a l'Alcaldia per a subscriure l'anterior Conveni d'autorització  de conformitat amb l'article 21.1.b) de la Llei  7/85 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim Local i article 51.1.a) de la Llei 8/87 de 15 d'abril municipal i de règim local.

Tercer.- Comunicar els anteriors acords a  l'ens Aigües del Ter i del LLobregat,  a l'empresa Asesoramiento y Gestión de Infraestructura y Expropiaciones SL, als gerents d'Aigües Mataró SA i PUMSA  i als serveis  municipals de Manteniment,  Gestió Econòmica-Secció de Patrimoni i  Ingressos."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

S'incorpora a la sessió el Sr.Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular.

CMI DE VIA PÚBLICA

-Protecció Civil-

16  -APROVACIÓ DEL PLA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL DEL CASTELL DE FOCS DE LES SANTES.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament de Mataró va aprovar en sessió de data 10 de maig de 2001, el text del pla bàsic de protecció civil de Mataró.

Atès el contingut de l'informe de la cap de Protecció Civil de L'Ajuntament de data 20 d'octubre de 2004, del qual es desprèn la necessitat d'elaborar i homologar el Pla d'Actuació Municipal pel Castell de Focs de les Santes.

En virtut de les competències atribuïdes pel decret d'Alcaldia de data 19 de juliol de 1999, PROPOSO al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.-  Aprovar el Pla d'Actuació per al Castell de Focs.

SEGON.- Presentar el Pla aprovat a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per la seva homologació.

TERCER.- Delegar al Conseller delegat de Seguretat i Prevenció les competències per a incorporar al manual les observacions i suggeriments que manifesti la Comissió de Protecció Civil de Catalunya i aquelles altres resolucions necessàries per a la implantació i activitat del Pla.  "

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

- Servei Jurídico Administratiu-

17 -APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ORDENANÇA DE CIVISME.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent :

"Per acord de Ple de data 7 d'octubre de 2004 es va procedir a aprovar l'Ordenança de Civisme de Mataró amb caràcter inicial.

Procedir a la publicació, els efectes de formular suggeriments o al·legacions, en data15 de novembre i 18 de novembre van presentar respectivament esmenes al text de l'ordenança el Grups Municipals de CIU i del PP.

Havent estat objecte d'informe jurídic, i un cop mantingudes des de la Conselleria reunions amb els representants a la Comissió Municipal Informativa de Via Pública dels Grups Municipals esmentats, s'ha consensuat un text que acull part de les esmenes introduïdes i ressenyades a l'informe, el fruit de les quals s'integren al text que es proposa aprovar amb caràcter definitiu.

Donant-se per reproduïts els fonaments i antecedents de la proposta d'aprovació inicial.

Al Ple proposo:

Únic.-Aprovar amb caràcter definitiu l'Ordenança de Civisme de Mataró."

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que aquest tema era d'absolut consens, per la qual cosa s'ha treballat a fons. El grup municipal de Convergència i Unió ha presentat 17 esmenes a l'Ordenança de les quals 12 s'han aprovat, 1 s'ha desestimat i 4 han estat transaccionades. Això constata l'esforç d'entesa hagut entre tots els grups municipals. Indica que ahir a la tarda es va concretar una esmena in voce referent a l'article 13. Concretar i limitar el text d'aquest article era bàsic per donar vist-i-plau a l'Ordenança. Per Convergència i Unió la defensa del ciutadà i dels seus drets davant una possible arbitrarietat de l'administració pública ha estat el moll de l'os del seu plantejament. Als articles 3, 9 i 13 , transaccionats, es corria el perill de violar el principi d'intervenció mínima, principi que presideix l'actual ordenament jurídic Penal, s'ha volgut concretar i delimitar per evitar castigar dues vegades pel mateix fet, cosa que es podria produir a la vista del redactat inicial de l'ordenança. Així mateix trobàven exagerades les mesures de control policial que de forma indirecta implantava aquesta ordenança, en què cada ciutadà fos policia de la resta de ciutadans. S'ha volgut evitar que s'impugnés l'ordenança un cop entrada en vigor, ja que s'envaïen competències dels Tribunals del Penal. També s'ha de tenir en compte que el govern ha segregat del text inicial el règim sancionador i el règim de convalidacions perquè pretén aprovar aquests temes per Decret, esperen que el decret serà consensuat. També indica que el règim de sancions és excessiu i que caldrà delimitar aquelles convalidacions que poden afectar les relacions dels ciutadans amb la Policia Municipal perquè entenen que només seria interessant en l'àmbit de lo social i assistencial.  Finalment assenyala que votaran a favor de la proposta, malgrat que estaran a l'expectativa  de l'aplicació que faci el govern municipal.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, expressa la incomoditat d'aquest text ja que conté algunes expressions fortes. Tot i això l'ha sorprès  aquest exagerat amor a l'ordre que es desprenia del text. Sempre es destaca el valor jurídic, la norma, la igualtat per damunt de l'estrictament moral que és la llibertat. El seu grup comparteix la necessitat de regular unes certes conductes incíviques que són freqüents i que en altres àmbits legislatius no els hi donen importància. Comparteix també l'objectiu del preàmbul d'aconseguir que el civisme sigui un valor assumit per la població i és un tema que sempre ens ha preocupat. Per tot això el grup municipal del Partit Popular ha intentat millorar el text i han col·laborat en el bon clima i la bona receptivitat per a l'acceptació de les esmenes presentades per part del grup municipal del PP com també de CiU. En definitiva el document és millor ara que abans i probablement hauria sigut millor inicialment, si hagués donat l'oportunitat al Defensor del Ciutadà, que és el que ha de vetllar pels drets dels ciutadans de la ciutat, de poder intervenir en la elaboració del document i no ser simplement consultat. Així per tant la posició del seu grup serà d'abstenció, ja que encara hi ha algunes coses en el règim sancionador que les troben exagerades i sobre tot hi ha una desconfiança en l'aplicació que es pugui fer del text. Veurem com es fa l'aplicació de l'Ordenança, i el temps dirà si s'ha de felicitar públicament al govern o si s'ha de parlar per a millorar alguns aspectes que no estiguin regulats en aquest text.

El senyor Ramon Bassas indica que incorpora l'esmena in voce a l'expedient, i així es votarà el Dictamen amb aquesta esmena. Respon al Sr. Mojedano que el que pretén aquesta Ordenança és protegir els drets individuals davant el soroll i de les agressions que a vegades són col·lectives. El dret a estar tranquil és un dret individual. Aquí  normativitzem una absència de normes que era el motiu de no poder actuar en casos de fragant indisciplina i incivisme. Aquesta és la resposta que demanaven els ciutadans, una normativa que  no ho pot resoldre tot però que esperen que sigui efectiva. Per que fa al Defensor del Ciutadà es va consultar i es va demanar que tingués el grau d'intervenció que volgués en la elaboració d'aquesta Ordenança, i el propi Defensor del Ciutadà va considerar que la seva intervenció havia de ser un assessorament verbal i així s'han recollit els seus suggeriments.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: 22,  corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

18 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA INSTAL.LACIÓ DEL FUTUR MUSEU DEL ROCK A MATARÓ.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent :

 

"La música rock és un dels fenòmens socials culturals i econòmics més importants del darrer segle i en la actualitat, i un símbol de vàries generacions.

 

Aquest fenomen musical sorgit en la segona meitat del segle XX, està a punt de complir  50 anys des del seu naixement.

 

El mataroní Jordi Tardà, disposa d'un dels fons  musicals i artístics de Rock  més amplis i complets de tota Europa. Fons que va creixent i que en el moment en que el Museu fos una realitat es podría ampliar molt mes encara.

Alguns dels documents  més destacats de la seva col·lecció són:

1.      Arxiu documental

2.      Arxiu sonor

3.      Arxiu d'imatges audiovisuals 

4.      Diversos i nombrosos objectes que han sigut propietat dels artistes mes importants del món de la música popular.  

Tots els Grups Municipals representats al consistori estem d'acord en què Mataró necessita elements de promoció que donin a la nostra ciutat el nom que es mereix. D'altra banda, la instal·lació del museu del Rock a Mataró aportaria tota una série de visites que impulsarien el sector turístic.

Per tal que la nostra ciutat pugui generar llocs de treball i riquesa econòmica és necessari que s'atraiguin nous creadors que vegin en Mataró el lloc ideal per a instal·lar els seus negocis i per això cal un entorn cultural atraient i potent. Es un fet comprobable que una de les fonts d'ingressos mes importants que tenen avui dia les ciutats es la organització de certàmens i events que tenen a veure amb la música popular.

El futur museu del Rock és una oportunitat que Mataró no es pot permetre el luxe de perdre donat que la seva ubicació a la ciutat ens donaria prestigi, ens situaria al mapa de les ciutats importants del país, atrauria visitants i personalitats del món del rock i enriquiria molt positivament la oferta cultural existent.

 

Per tot això, el Grup Popular proposa al Ple l'aprovació del següents

ACORDS

1. L'Ajuntament manifesta el seu interès perquè la ciutat de Mataró pugui ser seu d'aquest futur Museu del Rock.

2. L'Ajuntament de Mataró, a través del seu Alcalde, contactarà lo abans possible amb el propietari del fons ,Sr. Tardà,  per manifestar-li  el dit interès i començar les negociacions.

3. L'Ajuntament de Mataró es comprometrà, un cop començades dites negociacions, a presentar un projecte seriós dins aquest any 2004."

El senyor Paulí Mojedano manifesta que és complicat tractar la proposta amb el rigor que el tema caldria, perquè vol deixar constància que l'informe tècnic que sel's ha lliurat, en gran mesura, condiciona la seva intervenció. L'informe dóna a entendre que seria un motor important per a la ciutat, tenir un element com el Museu del Rock, únic i original a Europa i que la inversió és econòmica i financerament viable. Una altra cosa és que hi hagi dificultats econòmiques perquè l'Ajuntament pogués per si sol afrontar la inversió inicial necessària estimada en 18 milions d'euros. Considera que per Mataró és important tirant endavant aquesta inversió, ja que a l'informe diu que per al futur de la ciutat elements com aquests són importants, s'ha de decidir tirar endavant el projecte i buscar entre tots negociacions al Sr. Tardà i altres administracions i possible inversors privats que estiguin interessats amb l'Ajuntament en aquest projecte. Insisteix que és un element d'atracció important per a la ciutat, que tenim un mataroní il·lustre en el seu camp, que té un fons artístic que és únic a Europa i al món, i que al voltant del qual es podria muntar una sèrie d'activitats com un Museu temàtic. Destaca que ahir es va constituir el Consell per al Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social de la ciutat que té com a objectiu, àmbits de treball i accions que ens permetran dotar-nos d'elements d'atractivitat i de trobar noves fons de riquesa i ocupació al marge de l'economia tradicional. En aquest Consell es debatrà el paper de l'administració per a poder aconseguir tots aquests objectius. En definitiva elements potents que permetin que aquesta ciutat sigui capaç en el futur de generar riquesa per a les futures generacions i que sigui una ciutat important en el mapa de les ciutats de Catalunya, arrel d'Espanya i d'Europa. Dit tot això invita a deixar aquest tema sobre la taula, i parlar per poder fer una proposta consensuada que tiri endavant el projecte.

El senyor Antoni Civit, conseller delegat de Promoció Econòmica, aclareix que en el Ple del mes de juliol es va quedar que fins a final d'any hi hauria temps per elaborar l'informe tècnic per avaluar la viabilitat econòmica del projecte, i a partir d'aquí es tornaria a portar el tema al Ple. No té cap inconvenient en deixar el tema sobre la taula per poder parlar-ne, però no obstant això les conclusions que es poden treure ara és que un projecte d'aquestes característiques amb el volum econòmic que això suposa, és francament complicat per afrontar des de les arques municipals, per això es planteja com un projecte empresarial no com un equipament cultural.

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, destaca que quan es va presentar aquest projecte fa mesos, el seu grup va considerar que era una idea excel·lent que podia ajudar a la promoció cultural i econòmica de la ciutat. Van demanar en el seu moment que fos un projecte ambiciós i poder crear un auditori. Donat que al seu grup no ha arribat l'informe tècnic no tenen elements suficients per poder prendre una decisió a l'hora de votar, per tant s'abstindrien, en tot cas recolza la proposta del Sr. Mojedano de deixar el tema sobre la taula per poder parlar-ne.

El senyor Paulí Mojedano indica al Sr. Civit del dret que li marca la Llei com a membre de l'oposició a tenir la informació en temps i forma. És difícil poder argumentar i prendre decisions quan aquest informe només se'ls han pogut mirar avui. D'altra banda en les seves paraules es desprèn un manca de voluntat, un pessimisme i una falta d'il·lusió. Si aquest projecte no es fa amb ambició més val no fer-ho, per tant li demana que si el tema no s'ha de portar a terme i per no perdre el temps tots plegats, es voti ara i voti que no.

El senyor alcalde, Joan Antoni Baron, considera ajustat la seva voluntat de deixar el tema sobre la taula per poder discutir-ho, però prega que tothom es posi a la feina per impulsar el tema. Indica al grup municipal de CiU que rebran l'informe tècnic que els falta. I en aquestes setmanes es convocaran  les reunions per poder parlar d'aquest tema, que té el seu atractiu, però que també s'ha de ser realista que el cost econòmic és molt considerable i fa falta una reflexió molt profunda.

19  -PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CIU SOBRE LA CREACIÓ DEL "BANC DEL TEMPS".

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Els ajuntaments són el principal motor de dinamització econòmica i social, i també els generadors principals de riquesa en els municipis.

Els ajuntaments es troben avui davant un nou repte en la prestació de serveis. Les demandes dels ciutadans segueixen augmentant tan en nombre com en diversitat. Els ajuntaments estan obrint noves àrees d'activitat i d'intervenció insospitades fa vint anys, però que actualment són necessàries per solucionar els problemes cada cop més variats dels membres de la comunitat local.

El consistori, com a primer responsable del benestar i del futur de la seva comunitat, està adquirint ,dia a dia, un protagonisme central en la dinamització econòmica i social del seu municipi.

Els ajuntaments, en definitiva, han de potenciar aquest nou rol dinamitzador, adaptant la seva estructura, els seus recursos i les seves funcions a aquest nou paper. L'èxit en aquesta nova missió dependrà molt de la flexibilitat de l'organització i de la seva capacitat d'adaptació a les demandes de la societat local en matèria de promoció econòmica, diàleg i arbitratge, i foment d'iniciatives generadores de riquesa.

Un bon exemple d'ens local amb un important rol de dinamització social, el trobem a Sant Cugat.

A l'Ajuntament de Sant Cugat, amb l'assessorament de l'Associació Salut i Família, tot cercant una major implicació des ciutadans en el desenvolupament dels serveis socials, funciona un projecte anomenat el "Banc del Temps".

El Banc del temps consisteix en un projecte que pretén afavorir la cooperació, la solidaritat i el bon veïnatge entre la comunitat d'un territori. Aquesta iniciativa consisteix en la creació d'un "banc" singular on el que s'intercanvien són tasques, habilitats i serveis entre un grup de persones.

El Banc del Temps està format per persones motivades per intercanviar temps, dedicant-lo a tasques puntuals d'atenció a la gent gran, nenes i nens, ajuda en petites tasques domèstiques..., fomentant així l'oportunitat de conèixer i confiar en els altres per tal de resoldre les necessitats de la vida diària. La unitat d'intercanvi és l'hora, independentment del servei que s'ofereixi. En aquest banc, el temps és la riquesa principal.

La primera experiència del "Banc del Temps" es va posar en marxa a la ciutat italiana de Parma l'any 1991. Des d'aleshores, la iniciativa s'ha estès per molts altres municipis europeus. A Catalunya hi ha experiències en diversos districtes de Barcelona, mentre que a la resta de l'Estat espanyol han sorgit iniciatives a Madrid, Vitòria, Bilbao i Tenerife, entre d'altres ciutats.

En relació als antecedents exposats, el grup municipal de CiU proposa al Ple l'adopció dels següent,

ACORD

El Departament de Benestar Social, Salut i Consum després de realitzar els estudis pertinents, presentarà a la CIM de Serveis Personals una proposta per a la creació del "Banc de Temps" a la ciutat de Mataró."

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social i Nova Ciutadania, destaca d'aquesta proposta la importància dels temps dels ciutadans/es de compaginar el temps laboral amb el temps de la dedicació familiar, de l'oci, del lleure € Per tant en aquests moments, donat els canvis socials de flexibilitat dels horaris laborals, és important tenir en compte aquests nous usos del temps. En aquest sentit les administracions públiques han de fer accions per facilitar i donar suport a la ciutadania per compaginar el temps. Destaca que l'Ajuntament de Mataró ja ha fet alguna iniciativa  com pot ser en les escoles bressol, facilitant la flexibilitat dels horaris matins/tardes, alguns serveis municipals han allargat el seu temps d'atendre als ciutadans (010), l'Agència d'atenció a la gent gran i a les persones de drogodependencia i temes de consum. El govern municipal és conscient i s'ha d'anar avançant en aquesta línia. De la proposta inicial del grup municipal de CiU s'han consensuat dos punts :

3r paràgraf on deia :

"El consistori, com a primer responsable del benestar i del futur de la seva comunitat, està adquirint, dia a dia, un protagonisme central en la dinamització econòmica i social del seu municipi."  S'ha modificat en el sentit :  "El consistori, com a responsable més proper del benestar i del futur de la seva comunitat, està adquirint ,dia a dia, un protagonisme central en la dinamització econòmica i social del seu municipi."

         8è paràgraf on deia :

"tasques puntuals d'atenció a la gent gran, nenes i nenes, ajuda en petits tasques domèstiques €"   Ha de dir : "dedicant-lo a ensenyar, intercanviar serveis, ajudar en tasques  puntuals a persones de totes les edats,"

La senyora Maria José Recoder indica que en la part de l'acord :

"El Departament de Benestar Social, Salut i Consum després de realitzar els estudis pertinents presentarà la CIM de Serveis Personals una proposta per a la creació del "Banc de Temps" a la ciutat de Mataró."

Ha quedat consensuada de la següent manera :

"El Departament de Benestar Social, Salut i Consum presentarà a la CIM de Serveis Personals un estudi on es recullin diferents propostes per millorar la conciliació de la vida familiar, laboral i ciutadana, essent una d'elles la creació del Banc del Temps a la ciutat de Mataró."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, manifesta que la proposta és interessant i positiva, i tot allò que pugui afavorir la cooperació, la solidaritat i el bon veinatge de la comunitat, el seu grup se suma amb entusiasme.

La proposta transaccionada queda de la següent manera :

"Els ajuntaments són el principal motor de dinamització econòmica i social, i també els generadors principals de riquesa en els municipis.

Els ajuntaments es troben avui davant un nou repte en la prestació de serveis. Les demandes dels ciutadans segueixen augmentant tan en nombre com en diversitat. Els ajuntaments estan obrint noves àrees d'activitat i d'intervenció insospitades fa vint anys, però que actualment són necessàries per solucionar els problemes cada cop més variats dels membres de la comunitat local.

El consistori, com a responsable més proper del benestar i del futur de la seva comunitat, està adquirint ,dia a dia, un protagonisme central en la dinamització econòmica i social del seu municipi.

Els ajuntaments, en definitiva, han de potenciar aquest nou rol dinamitzador, adaptant la seva estructura, els seus recursos i les seves funcions a aquest nou paper. L'èxit en aquesta nova missió dependrà molt de la flexibilitat de l'organització i de la seva capacitat d'adaptació a les demandes de la societat local en matèria de promoció econòmica, diàleg i arbitratge, i foment d'iniciatives generadores de riquesa.

Un bon exemple d'ens local amb un important rol de dinamització social, el trobem a Sant Cugat.

A l'Ajuntament de Sant Cugat, amb l'assessorament de l'Associació Salut i Família, tot cercant una major implicació des ciutadans en el desenvolupament dels serveis socials, funciona un projecte anomenat el "Banc del Temps".

El Banc del temps consisteix en un projecte que pretén afavorir la cooperació, la solidaritat i el bon veïnatge entre la comunitat d'un territori. Aquesta iniciativa consisteix en la creació d'un "banc" singular on el que s'intercanvien són tasques, habilitats i serveis entre un grup de persones.

El Banc del Temps està format per persones motivades per intercanviar temps, dedicant-lo a ensenyar, intercanviar serveis, ajudar en tasques  puntuals a persones de totes les edats, fomentant així l'oportunitat de conèixer i confiar en els altres per tal de resoldre les necessitats de la vida diària. La unitat d'intercanvi és l'hora, independentment del servei que s'ofereixi. En aquest banc, el temps és la riquesa principal.

La primera experiència del "Banc del Temps" es va posar en marxa a la ciutat italiana de Parma l'any 1991. Des d'aleshores, la iniciativa s'ha estès per molts altres municipis europeus. A Catalunya hi ha experiències en diversos districtes de Barcelona, mentre que a la resta de l'Estat espanyol han sorgit iniciatives a Madrid, Vitòria, Bilbao i Tenerife, entre d'altres ciutats.

En relació als antecedents exposats, el grup municipal de CiU proposa al Ple l'adopció dels següent,

ACORD

El Departament de Benestar Social, Salut i Consum presentarà a la CIM de Serveis Personals un estudi on es recullin diferents propostes per millorar la conciliació de la vida familiar, laboral i ciutadana, essent una d'elles la creació del Banc del Temps a la ciutat de Mataró."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

PRECS I PREGUNTES

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 20 i 21 per venir referits a temàtiques coincidents i tal com es va quedar en la Junta de Portaveus.

20 -PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ELS AJUTS QUE LA GENERALITAT CONCEDEIX ALS BARRIS.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

"Darrerament s'ha fet públic que la nostra ciutat ha quedat exclosa dels ajuts que la Generalitat concedeix  en funció del programa de mesures impulsat per la Llei de Barris.

No fa gaire temps la regidora Sra. Guirao va manifestar que les actuacions al barri de Cerdanyola en el marc del Pla Integral del barri es podrien veure demorades fins a deu anys si no es concedia l'ajut sol·licitat a la Generalitat.

                                                            PREGUNTA

1er.- Què pot dir el Govern Municipal sobre aquesta decisió de la Generalitat que exclou el projecte d'actuació a Cerdanyola dels ajuts?

2on.- Com pot afectar a les actuacions que s'hagin de fer en el marc del Pla Integral aquest mateix fet?"

21  -  PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ  PER UNA SOL.LICITUD D'AJUT EN BASE A UNA NOVA CONVOCATÒRIA DE LA LLEI DE MILLORA DE BARRIS

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El Ple Municipal del passat mes de novembre va ratificar el Decret 7765/2004 de 18 d'octubre, en que l'Alcalde va resoldre participar en la convocatòria del Departament de Política Territorial i Obres Públiques PTO/2403/2004 de 9 de setembre, per a l'atorgament dels ajuts que estableix la Llei 2/2004 de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que, per les seves condicions, requereixen d'atenció especial per part dels poders públics, publicada en el DOG de 15 de setembre i que desenvolupa el decret 369/2004 de 7 de desembre.

El Decret citat anteriorment aprovava el Projecte integral de Cerdanyola, redactat pels serveis tècnics municipals, que descriu la realitat urbanística i socioeconòmica de l'àrea territorial delimitada pels carrers dels Salesians, de Joan Maragall, i per les rondes de la Roca blanca i Bellavista, i avinguda de Josep Puig i Cadafalch, així com les actuacions que cal emprendre per tal de millorar les condicions dels ciutadans residents en aquesta àrea, que es troba amb importants problemes de dèficits socials i urbans per diferents motius. Aquest projecte té un cost total de 8.940.000 euros i pel seu finançament no s'han sol·licitat ni s'han rebut altres ajuts, ni subvencions.

Per part de l'Ajuntament de Mataró, el govern municipal ha compromès en el pressupost corresponent a l'exercici 2005 partides econòmiques que complementen l'ajut sol·licitat a la Generalitat complint així amb la premissa de que hi ha un percentatge del projecte que ha d'anar a càrrec de les arques municipals. Aquestes partides s'atribueixen a l'aportació municipal al Pla Integral de Cerdanyola, però en cap cas van ser posades a debat en cap procés participatiu.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va fer pública, aquest cap de setmana passat, la llista dels dotze primers barris de ciutats catalanes que es beneficiaran de la llei, deixant fora el barri de Cerdanyola de Mataró. Ràpidament, però, el responsable del Departament va anunciar que els exclosos en aquesta primera tanda podran tornar a presentar la seva sol·licitud en una nova convocatòria el proper mes de febrer.

Totes les forces polítiques i entitats del barri van estar d'acord, com no podia ser d'altra manera, en sol·licitar un ajut que ens beneficiava a  tots per tractar-se d'una considerable aportació de recursos econòmics, però també va ser unànime el retret al govern municipal per no haver consensuat les prioritats en els projectes presentats i el destí dels possibles ajuts. A principi d'any comptarem amb una nova eina de participació ciutadana: Els Consells Territorials dels Plans Integrals, que han de ser una eina que hem de saber aprofitar.

És per tot el que s'ha exposat que el grup municipal de CiU presenta el següent,

PREC

Primer.- Que es convoquin de manera immediata, una vegada aprovats definitivament els seus reglaments, Consells Territorials dels Plans Integrals per a poder debatre les prioritats en els seus àmbits territorials.

Segon.- Que es tingui en compte i es modifiqui, si s'escau, el Projecte integral de Cerdanyola que va ser presentat el passat mes d'octubre a la Generalitat de Catalunya, a efectes d'una nova sol·licitud per a la convocatòria de febrer de la llei de millora de barris, àrees urbanes i viles."

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, informa que la sol·licituds d'ajuts que la Generalitat concedeix als barris era una convocatòria oberta i reglamentada, en la que tots els municipis de Catalunya tenien l'oportunitat de presentar-se. Van concorrer 54 municipis amb 66 projectes. Respon al grup municipal del Partit Popular que després de saber que a Mataró no l'havia estat adjudicat l'ajut, van mantenir una reunió amb l'oficina tècnica de desplegament d'aquesta llei, en la qual es van informar que el projecte complia tots els requisits, la única cosa que els ajuts econòmics arriben fins a un cert límit, i que hauran dues convocatòries més, per la qual cosa confiem en obtenir aquests ajuts en la segona convocatòria. Destaca que en aquesta 1ª convocatòria només s'han concedit ajuts pel 50%, cap projecte ha tingut el 75% com preveia la Llei, i per tant tot apunta que en aquesta 2ª convocatòria serà igual; en conseqüència s'ha d'ampliar el projecte presentat per tal de poder posar més inversió prevista per part de l'Ajuntament, perquè sinó s'hauria de rebaixar els projectes i no volem això. Pel que fa a la segona pregunta l'afectació només seria en el ritme d'execució, per això demana aquests ajuts de la Generalitat perquè en compte de fer la transformació del barri en 10 anys es pugui fer en 4 ó 5 anys sempre amb interlocució i participació.

Respon al grup municipal de Convergència i Unió  que està d'acord en l'esperit i en aquest sentit s'està treballant. Manifesta, respecte al que diu la part expositiva de la pregunta que ha estat un projecte sense participació, que el Pla Integral de Cerdanyola no està acabat; van fer l'últim taller el 21 d'octubre de 2004, s'ha acabat una fase de la diagnosi, però també és veritat que ara rebran major impuls amb els nous Consells Territorials. Comunica que el dia 16 està convocada una reunió amb totes les entitats que han participat en el procés de la diagnosi del Pla Integral i que espera que hagi moltes aportacions de millora al Reglament. Respecte a què es modifiqui, si s'escau, el Projecte integral de Cerdanyola que va ser presentat el passat mes d'octubre a la Generalitat de Catalunya, a efectes d'una nova sol·licitud per a la convocatòria de febrer de la llei de millora de barris, àrees urbanes i viles, informa que s'està treballant en el projecte sobre tot amb el tema d'ajustar, ja que només tindrem el 50% de l'ajut i això vol dir que haurem de ser molt més agosarats en els projectes. En aquest sentit, el govern accepta el prec.

22 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ  EN REFERÈNCIA A LA LLEI D'HORARIS COMERCIALS APROVADA PEL PARLAMENT DE CATALUNYA EL 9-12-2004.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"La sessió plenària del Parlament de Catalunya celebrada el passat dia 9 de desembre va aprovar, amb el suport de tots els grups parlamentaris, la Llei d'Horaris Comercials que regularà els horaris dels comerços catalans i que entrarà en vigor l'1 de gener de 2005. Les principals característiques de la nova llei són:

· Els establiments comercials no poden romandre oberts ni realitzar cap activitat de venda entre les 22.00 h i les 7.00 h. Els dies 24 i 31 de desembre els establiments comercials han d'avançar l'horari de tancament a les 20.00 h.

· El nombre màxim d'hores diàries en que els establiments comercials poden romandre oberts és de dotze.

· El temps setmanal d'obertura dels establiments comercials els dies feiners és de setanta dues hores, com a màxim.

· El nombre de diumenges i festius en què els establiments comercials poden romandre oberts és de vuit l'any en total.

· Els establiments comercials han de romandre tancats els dies 1 de gener, 1 de maig, 11 de setembre i 25 de desembre.

En queden exclosos els establiments de venda personalitzada o en règim d'autoservei, els titulars dels quals són petites o mitjanes empreses comercials, sempre que la superfície de venda no superi l'establerta per reglament per al format d'autoservei, com a màxim (120 m2), i tinguin una oferta orientada exclusivament a productes de compra quotidiana d'alimentació. L'obertura d'aquests establiments en diumenges i dies festius s'ha de circumscriure a la franja horària compresa entre les 7.00 h i les 15.00 h.

L'incompliment d'aquestes disposicions comportarà la instrucció de l'expedient administratiu i la corresponent sanció tipificada com a faltes lleus, greus i molt greus. L'import de les sancions pot anar fins els 60.000 euros, les considerades lleus, i fins els 600.000 euros, les més greus.

Pel que fa a les inspeccions i control del compliment dels horaris comercials, els ajuntaments han d'exercir les facultats d'inspecció i instrucció que preveu la Llei amb caràcter general, i poden sancionar fins a un màxim de 60.000 euros. La imposició de sancions per comissió d'infraccions lleus i greus li correspon al Departament competent en matèria de Comerç i les molt greus, al Govern de la Generalitat. D'altra banda, la Llei estableix la imposició de multes coercitives per part dels ajuntaments i el Departament titular de Comerç, fins a un màxim de 6.000 euros.

Convergència  i Unió, com altres grups, ha expressat la seva satisfacció perquè aquesta Llei manté el model de comerç català que sempre ha defensat i perquè fruït de la negociació i els acords s'hi han vist incorporades moltes de les esmenes que van ser  presentades en el seu moment. També compartim la preocupació de molts comerciants de diferents indrets de la ciutat que veuen com cada dia proliferen més un tipus de comerç de poca qualitat i que no respecte cap horari ni cap jornada festiva.

Per tot el que s'ha exposat anteriorment, perquè l'Ajuntament té l'obligació de fer complir la llei, defensar als ciutadans i també prevenir-los de possibles sancions per desconeixement de les normes, el grup municipal de CiU presenta el següent,

PREC

Primer.- Que l'Ajuntament de Mataró, a través dels serveis tècnics corresponents, dissenyi i realitzi una campanya informativa de la nova Llei d'Horaris Comercials, dirigida a les associacions de comerciants, però molt especialment a aquell comerç que en l'actualitat té uns hàbits oposats a l'esperit de la mateixa.

Segon.- Que si bé en un primer moment les actuacions siguin totalment de caràcter informatiu, que en un període prudencial de temps, l'Ajuntament de Mataró exerceixi les seves facultats d'inspecció i instrucció que preveu la pròpia llei."

El senyor Antoni Civit, conseller delegat de Promoció Econòmica, respon que el govern municipal, ja d'entrada, l'accepta perquè no només té l'obligació, sinó també la voluntat de fer complir la llei, especialment quan aquesta llei ve a regular una situació que fins a l'actualitat ha estat perjudicant el comerç urbà.

En aquest sentit, es congratulen del zel que actualment estan mostrant alguns grups polítics per actuar en defensa del comerç urbà i del compliment d'uns horaris que responen a un model, el model català de comerç, quan durant molts anys ha impulsat la creació de grans àrees comercials perifèriques.

El govern actual de la Generalitat de Catalunya ha impulsat ara aquesta llei d'horaris comercials, però també s'ha imposat un període de reflexió i de reformulació del PTSEC, el qual, evidentment, tindrà la seva traducció en accions a favor del comerç urbà de Catalunya i del model català de comerç.

En resposta, al prec, l'Ajuntament realitzarà un pla d'actuació per garantir el compliment de la llei d'Horaris Comercials, però també dissenyarà i durà a terme una campanya informativa sobre aquesta llei. Igualment, s'adreçarà a les associacions de comerciants i, també, a cadascuna de les activitats comercials de la ciutat per donar coneixement d'aquesta llei, de la necessitat de complir-la i, també, dels avantatges de respectar-la.

A part de les accions informatives, que comptem que tindran el suport i la col·laboració de les associacions de comerciants de la ciutat, l'Ajuntament assumirà les seves facultats d'inspecció i d'instrucció a través dels serveis que actualment fan d'interlocutors amb el comerç de la ciutat; és a dir, l'IMPEM i el Servei de Llicències d'Activitats, però també amb la Policia Local i altres serveis municipals que puguin incidir o que calgui que ho facin per tal que l'activitat comercial estigui endreçada sota aquest punt de vista.

Podem avançar que l'Ajuntament inclourà a l'ordenança corresponent l'obligatorietat d'informar de l'horari d'obertura a l'hora de sol·licitar la llicència d'activitats. Aquest horari haurà de ser visible en l'establiment, la qual cosa en facilitarà el seguiment i la inspecció.

Finalment, adverteix que aquesta llei afecta els establiments de venda quotidiana superiors a 120 m2, la qual cosa significa que un percentatge important dels comerços de la ciutat no hi estan sotmesos. En qualsevol cas, la restricció d'obertura en dies i hores sí que representa una empenta per a la competitivitat del comerç urbà respecte al comerç perifèric.

23  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA RENÚNCIA AL CÀRREC DE DIRECTOR DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

"Hem tingut informació de que el director del Patronat de Cultura Sr Toni Cabré, ha decidit presentar la seva dimissió del càrrec.

No es qüestió de debatre els motius pels quals plega el Sr. Cabré, però sí sobre el que interessa als mataronins que es l'efecte que això tindrà sobre la ja de per sí deficient gestió política del patronat.

                                                                        PREGUNTA

 

1.- Quina és exactament la situació a dia d'avui en el Patronat desprès de que el Sr. Cabré hagi anunciat la seva intenció de deixar el càrrec?

2.- Quines accions té previst fer el Sr. Graupera per solucionar la crisi que pot generar aquesta sortida?

3.- Pensa el Govern aprofitar aquesta situació per fer un replantejament de la seva gestió en el departament que moltes persones a la ciutat entenen deficient?"

24  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ  SOBRE EL PATRONAT DE CULTURA.

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El dia 15 de Desembre, en el decurs de la sessió mensual de la Junta del Patronat de Cultura, el Regidor de l'àrea, Sr. Jaume Graupera, ens va comunicar la voluntat del Sr. Antoni Cabré, actual director del Patronat de Cultura, de deixar el seu càrrec i demanar la reincorporació a una plaça de funcionari que té guanyada a l'Ajuntament de Mataró. Mentre, s'ha iniciat el procés de buscar  una persona que el substitueixi.

Des de Convergència i Unió creiem que estem en un procés de canvi d'una peça de vital importància de l'organigrama del Patronat. I a més, en un moment en que es qüestiona el funcionament del Patronat i les funcions que ha de desenvolupar la seva Junta; en que es malda per trobar sistemes més autènticament participatius en la gestió cultural de la ciutat, i ens trobem, també, en un procés fonamental de decisió sobre el pla d'equipaments culturals de la ciutat, que ha de determinar aspectes tan rellevants com el pla d'usos de Can Marfà i la seva conversió en un potent espai que conservi, entre d'altres, el Museu de la Industrialització; la construcció de la segona biblioteca, la posada en funcionament de Can Xalant i del Centre d'Art Germans Arenas; la reconversió de diversos espais escènics de la ciutat, etc. Per tant, esperem que aquest canvi en la direcció del Patronat no suposi aturar les activitats en les que s'està treballant. I és per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA:

  1. Quins criteris s'adoptaran per triar el nou Director o Directora del Patronat de Cultura?
  2. Quan es calcula que serà el relleu?
  3. Es redefiniran, ampliaran o canviaran les funcions de la Direcció del Patronat de Cultura?
  4. De quina manera aquest canvi suposarà una transformació en la forma de gestionar el Patronat de Cultura?"

El senyor Jaume Graupera, President del Patronat Municipal de Cultura, contesta al Sr. Mojedano que la crisi de la qual parla no existeix ni té perquè existir. A continuació fa un relat dels fets que s'han produït. Fa unes setmanes el Sr. Antoni Cabré va manifestar la seva voluntat de presentar la renúncia a fi i efecte de poder dedicar-se a les activitats que sempre li han agradat com a escriptor i creador, i també per a refer la vida social que comporta integrar-se als cursos en matèria de guionatge teatral amb l'Associació d'Escriptors, per tal com les ocupacions de la direcció del Patronat Municipal de Cultura no li permetia. Ell mateix el va intentar de convèncer perquè es quedés o li donés una mica de temps per trobar un substitut i així es va quedar en el seu moment. Però els fets es van precipitar ja que van passar al coneixement públic, en conseqüència es va reunir amb els representants dels grups municipals en la Junta del Patronat per comunicar que el Sr. Antoni Cabré anunciaria la renúncia al càrrec. El Sr. Cabré va explicar els motius pel qual havia pres aquesta decisió, i la Junta va fer una valoració positiva de tota la feina feta fins al moment i el seu agraïment al Sr. Cabré.

Pel que fa a la segona pregunta, la crisi que es pot produir ve donada per la renúncia d'un càrrec directiu d'importància i les accions que té prevista per solucionar la crisi és la substitució d'aquest càrrec el més ràpid possible. La situació a dia d'avui al Patronat és d'una normalitat lògica, el Sr. Antoni Cabré continua fent de director fins el moment que s'anunciï el nomenament del seu substitut. Com també ha senyalat la seva disposició d'acompanyar el temps que calgui al traspàs de funcions a la persona que el substitueixi.

Respecte a la tercera pregunta no comparteix el criteri que hi ha de fons.

Respon a les preguntes de Convergència i Unió, en quant a la primera pregunta, la línia serà d'una persona vinculada a la cultura local, de confiança política del regidor i del govern, i per damunt de tot la valoració tècnica. Respecte a la segona pregunta, el relleu es produirà en el moment que hagi un substitut que el pugui substituir amb la mateixa capacitat. En la propera Junta del Patronat presentarà una proposta de nomenament sempre escoltant l'opinió de la Junta del Patronat. Pel que fa a la tercera pregunta, les funcions d'organització del Patronat Municipal de Cultura depèn de la Junta del Patronat i només es podria produir a resultes d'una proposta de la Presidència. Respecte a la quarta pregunta, no pot aventurar que aquest canvi pugui suposar una transformació en la forma de gestionar el Patronat Municipal de Cultura. En el mes de juliol de 2004 els representants del grup municipal del Partit Popular i del grup municipal de Convergència i Unió van presentar una proposta de funcionament de la Junta en la qual es plantegés  una divisió dels temes a tractar, temes de tràmit (substitució treballadors, concursos€) que complicaven la gestió del Patronat i la possibilitat de crear un organisme que alliberés les reunions del Patronat de les qüestions més burocràtiques, a  fi i efecte de poder disposar de debat més polític. Això va ser ben considerat però se'ls va demanar deixar aquest tema sobre la taula ja que s'estava iniciant la discussió del Pressupost que incorporaria una forma de treballar que suposaria formes més participatives de treball. Per tant es va convocar una reunió extraordinària per debatre el Pla d'Actuació del Patronat per a l'any següent. En la reunió del dia 18-12-2004 es va sotmetre la proposta a consideració jurídica, resultant que cal una modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura per definir les funcions d'aquest òrgan que treballarà en temes burocràtics i seran tractats en la propera Junta del Patronat.

Finalment vol recordar que no hi ha cap document escrit anunciant la renúncia del Sr. Antoni Cabré ja que la va manifestar públicament en la Junta del Patronat i com a tal ha estat acceptada i manifestada. I en aquests moments s'està davant un tema particular del Sr. Cabré i per part del President del Patronat buscant un substitut.

La senyora Maria José Recoder confirma que el Sr. Antoni Cabré no va presentar la renúncia per escrit sinó que va ser en la Junta del Patronat.

25  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ACTUACIONS REALITZADES PELS FETS QUE VAN TENIR LLOC EN EL PLE DE 11-11-2004.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

"Recentment el Govern Municipal ha decidit presentar-se com a part interessada en el cas dels aldarulls que van tenir lloc el passat Ple de l'11 de novembre, durant el qual una grup de ciutadans/es van interrompre al Saló de Sessions per protestar contra el canvi en la normativa de nínxols.

PREGUNTA

1.- Pot informar el Govern de quina ha estat fins ara la crónica dels fets?

2.- Ha mantingut algun membre del Govern entrevistes amb els imputats?

3.- De ser així, quin ha estat el resultat d'aquestes entrevistes?

4.-  Quina serà la previsible actuació de l'Ajuntament en el futur en aquest cas?"

El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula el Sr. Julian Hernandez Tello, representant de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, manifestant públicament i que consti en Acta de què estan en contra de l'actuació dels ciutadans i ciutadanes en el passat Ple municipal de 11 de novembre de 2004. Com també demana que es retiri la denúncia presentada contra els ciutadans ferits en els seus sentiments.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, respon a les preguntes del Partit Popular, recordant que l'11 de novembre de 2004 va haver-hi una alteració del Ple municipal i unes accions contra policies locals que estaven mantenint la seguretat del Saló de Sessions. D'aquesta manera el dia 12-11-2004 en estricte i inexcusable compliment d'un deure legal, s'aixeca l'atestat que posa en coneixement del Jutjat el dia 15-11-2004. El dia 29 de novembre de 2004 en Junta de Portaveus s'explica la situació que hi ha fins aleshores, que és personar-se com a part interessada del procés. La última setmana de novembre el Jutjat pren declaració als policies intervinents comunicant a l'Ajuntament la seva possibilitat de personar-se com a part interessada. Informa que el 14-12-2004 una persona imputada va demanar ser rebuda pel regidor de Seguretat i Prevenció, al qual se li va explicar i aclarir els dubtes que aquest senyor tenia. I el 15-12-2004 l'Ajuntament a través del seu lletrat es persona en el Jutjat. En aquests moments l'actuació municipal està sotmesa a instrucció del Jutjat i s'està recollint les proves del que va succeir per la qual cosa no tenim més a dir.

El senyor Paulí Mojedano lamenta i condemna determinades situacions que van passar aquell dia, perquè no és acceptable que per uns aldarulls un Ple municipal s'hagi d'interrompre. Demana al govern municipal que faci una reflexió més profunda i sobre tot havent escoltat al Sr. Hernandez que ha dit que el ciutadà té dret a queixar-se dintre uns límits, per la qual cosa s'ha d'entendre que la gent només expressava uns sentiments que entenien que havien estat ferits i que el propi govern municipal va reconèixer que pot ser no s'havia informat adequadament. Aquesta situació de mala interpretació va provocar que alguns ciutadans expressessin d'alguna manera excessivament forta o inconvenient els seus sentiments. En definitiva no ha vist la voluntat d'intentar entendre els sentiments d'aquestes persones que és una qualitat important del governant, el ser generós i saber perdonar i fer tot el possible perquè aquests ciutadans puguin tornar a tenir la vida normal. És la millor manera de què puguin reflexionar sobre el que no hauria de tornar a succeir.

El senyor Ramon Bassas manifesta que aquesta consideració l'haurà de fer el Jutge que instrueix el cas i el fiscal que és el que acusa, i no nosaltres que la única actuació contundent que hem fet és personar-se en aquest cas.

26  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ  SOBRE EL RCORREGUT DE LA VII MITJA MARATÓ "CIUTAT DE MATARÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El passat dia 12 de desembre tingué lloc la 7a Mitja Marató "Ciutat de Mataró". La Mitja Marató està organitzada pel PME i diferents clubs de la ciutat, i compta amb el suport i la col·laboració de diferents entitats locals. Tots ells fan un excel·lent treball en la promoció de l'esport i cal encoratjar-los a seguir en aquesta línia. Alhora té lloc la Marató Escolar que, per la promoció esportiva entre els més joves, té igual importància.

Enguany l'organització va mantenir el mateix recorregut que en edicions anteriors, amb sortida i arribada a la plaça Espanya, establint un circuit que passa pel camí de la Geganta, avinguda Puig i Cadafalch, passeig Ramon Berenguer, ronda del Cros, camí del Mig, carrers Sant Benet i Sant Josep, la Riera, camí Ral, ronda Cervantes, avinguda Maresme, passeig Marítim, ronda Cervantes i ronda Alfons X el Savi.

De la mateixa manera que reconeixem el mèrit de les entitats organitzadores i que col·laboren en el desenvolupament de la prova, volem comprendre la complexitat de dibuixar el traçat d'un circuit adient a les condicions de la mateixa. Però també creiem necessari el respecte a l'activitat que han de poder desenvolupar altres ciutadans, malgrat entendre la necessitat d'admetre algunes molèsties, aquestes han de ser necessàriament minimitzades per part dels responsables municipals.

El dia de la prova, l'accés al Port de Mataró va estar tancat durant tot el matí, fins a primera hora de la tarda, restringint l'activitat habitual en aquella zona en un dia festiu. És per això que aquest grup municipal presenta la següent,

PREGUNTA:

Primer.- Va valorar el govern municipal el fet de que s'impedia l'accés als usuaris del Port de Mataró.

Segon.- Perquè no es va mantenir obert al menys un dels tres accessos de que disposen els vehicles per arribar al passeig marítim."

La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona,  informa que cada any s'intenta millorar qualsevol activitat esportiva que es fa a la ciutat i més si té una afectació important en la vida ciutadana. Una de les millores d'aquest any va ser el canvi de data per millorar la participació, demanada pels clubs esportius per tal que la cursa quedés inclosa dintre de les curses de fons de Catalunya, amb un record de 1.100 participants.  També s'ha millorat el recorregut que és complexe perquè afecta a altres activitats ciutadanes : es va tancar la Porta Laietana, Sant Simó i El Cargol, però aquest només entre les 10h i les 10'50h del matí. Els altres dos punts no es van obrir fins les 13,20h del migdia. Tot i així té en compte el seu prec per anar millorant el recorregut i l'impacte que pot tenir la Mitja Marató a la vida ciutadana de Mataró.

27  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ  SOBRE LA FIRA D'ARTESANS D'ENGUANY.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Enguany, la tradicional Fira d'Artesans que es celebrava els dies previs a la diada de Reis, a la Riera, ha estat traslladada al Parc Central.

Pel que sembla la nova ubicació no ha estat exitosa, doncs hi ha diferents paradistes que estan descontents de l'emplaçament i temerosos que aquest es consolidi. El cert és que l'espai era molt més fred que altres anys i la imatge ha empitjorat, donant una certa sensació de zona de barracots.

Per tot això, el Grup Municipal de CiU presenta la següent,

PREGUNTA

Primer.- Ha tingut queixes dels paradistes, el Govern municipal ?.

Segon.- Quina es la valoració que en fa el Govern de la ubicació d'enguany ?

Quins són els problemes que han sorgit i com s'han solucionat ?.

Tercer.- Quines són les intencions del Govern per les properes edicions ?"

El senyor Antoni Civit, conseller delegat de Promoció Econòmica, en primer lloc, diu que enguany han hagut de cercar un emplaçament a aquesta fira degut a les obres de la Riera, que trencaven el continu comercial de l'àrea del centre comercial de Mataró amb la ubicació tradicional d'aquesta fira.

Enguany, el nombre de parades que ha integrat la Fira d'artesania i regal de Nadal (FARN) ha estat de 71. L'any passat en van ser 93. Per tant, no han pogut satisfer 22 demandes perquè no hi cabien, segons el desplegament de les parades al lloc destinat. No obstant, d'haver-se celebrat a l'espai disponible de la Riera, haurien estat 40 les parades excloses de la fira per raons d'espai. Per tant, la localització al Parc Central va permetre que més firaires fossin presents a la FARN que si s'hagués fet a la Riera. D'altra banda, cal remarcar que la localització final la va escollir en assemblea la pròpia associació de firaires; localització de la que cal reconèixer-ne la centralitat geogràfica.

Enguany aquesta FARN ha compartit espai amb la pista de gel i la Fira Màgic, una fira infantil d'atraccions impulsada per l'associació de comerciants Nou Centre Nou Parc. Si bé l'oferta global constituïa un pol força atractiu, cal reconèixer que potser hauria calgut acabar de polir la distribució dels espais per integrar el conjunt d'elements coincidents en l'àmbit del Parc Central durant les dates de Nadal i Reis. Tot i així, els tres elements tenien promotors diferents i han disposat de poc temps per conjuntar la feina.

El Govern municipal ha tingut queixes dels paradistes, tot i que no s'han formalitzat denúncies. L'única queixa que, a través de l'associació de firaires, ens va transmetre el col·lectiu va ser la de dos robatoris a dues parades els primers dies de la fira. Hi vam respondre automàticament ampliant la vigilància per a evitar conseqüències majors.

El control de seguretat ha consistit en el següent:

· 2 vigilants en horari de 22h a 11h (inicialment, fins a les 8 del matí €com es feia fins ara a La Riera€, però vam ampliar l'horari pels 2 robatoris que es van produir)

· 1 vigilant d'inspecció en dies alternatius de 18h a 21 h.

Altres incidències:

·  Una ventada va provocar que diferents parades fossin desplaçades del seu lloc d'instal·lació. Diversos paradistes van reaccionar lligant les estructures a la base de la línia d'arbrat existent al darrere.

· Un visitant de la fira va caure en entrebancar-se amb una d'aquestes cordes. Personal de l'IMPEM, acompanyat de la policia local, va realitzar una inspecció posterior per fer treure aquestes cordes que suposaven un obstacle i un perill per als vianants.

· Respecte a la ubicació de la fira, hi ha hagut opinions individuals respecte a la conveniència de tornar a la Riera. La junta de l'associació de firaires valora positivament l'accessibilitat del lloc, l'entorn, la vinculació amb altres activitats del recinte etcètera. Hi ha prevista una assemblea de firaires (convocada per l'associació per a la propera setmana) per fer-ne una valoració global.

· Pel que fa a l'estètica de les parades, és cert que la imatge és molt millorable. En aquest sentit, cal advertir, no obstant, que l'IMPEM va fer l'encàrrec de construir les parades a un proveïdor suggerit pels propis paradistes, el qual va fer-se enrere i va desestimar l'encàrrec 48 hores abans d'iniciar-se l'obertura de les parades. A corre-cuita l'IMPEM va haver d'adreçar-se als firaires per dir-los que ells mateixos s'havien de fer càrrec de la construcció de les pròpies parades. La conseqüència van ser parades febles i estètica més que discutible.

En qualsevol cas, les intencions del govern municipal de cara a properes edicions es decidiran a partir de l'avaluació tècnica que l'IMPEM farà internament. Després, es celebrarà una reunió amb la junta de l'associació de firaires i, finalment, en trauran les conclusions per fer, si cal, una nova proposta al si del Consell de l'IMPEM.

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ  SOBRE EL CENTRE D'ART GERMANS ARENAS.

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El Centre d'Art Germans Arenas, situat al carrer Argentona on hi havia el domicili de la família Arenas Clavell, ha d'esdevenir un important espai d'art, on la creació artística, la dinamització cultural, els tallers docents i les exposicions d'alta qualitat siguin el seu motor d'actuació, a partir de la seva inauguració, prevista per l'any 2005.

Aquest Grup Municipal espera que des de la Regidoria de Cultura es contemplin totes les possibilitats que oferirà aquest nou espai cultural i que es redacti un pla d'usos ambiciós, com correspon a una ciutat de la grandària de Mataró. I atesa la nostra preocupació per la situació cultural de la ciutat, presentem la següent

PREGUNTA:

- El Govern pot assegurar que les obres de construcció del Centre d'Art Germans Arenas es faran a bon ritme i estaran acabades, com és previst, al llarg del 2005, sense haver de patir retards injustificables com en el cas de la Nau Gaudí?

- Quan estarà redactat el Pla d'Usos del que es vol fer al Centre d'Art Germans Arenas i qui serà el responsable de la seva articulació?

-  Qui és previst que dirigeixi el Centre d'Art Germans Arenas?"

El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, assenyala que el govern està en condicions d'assegurar que les obres de construcció del Centre d'Art Germans Arenas s'estan fent al ritme previst. És veritat que es va produir un retard i que ja es va quantificar en el seu moment degut als problemes que van sorgir en les obres de fonamentació. Indica que les obres s'acabaran dintre de l'any 2005 tal com va estar anunciat en la correcció que es va fer. Informa que hi haurà un període de temps per poder fer tot el trasllat de mobiliari i de patrimoni, i que es podrà inaugurar a finals d'any o el primer mes de l'any 2006. Respecte a la pregunta quan estarà redactat el Pla d'Usos, va ser presentat i aprovat en una reunió de la Junta del Patronat Municipal de Cultura de juliol de 2002, en el qual es preveia 3 espais diferents : Exposicions, Serveis i Dinamització cultural, i es feia una descripció completa del que hi hauria a dintre. També va sortir una proposta sobre la possibilitat d'estudiar un Conveni amb l'Omnium Cultural a fi de potenciar-se amb la Casa Coll i Regas, i que ara que està en condicions pensa fer-ho.  En quant a qui dirigirà el Centre d'Art Germans Arenas, en aquests moments no està previst qui dirigirà el Centre, tenim 7 mesos per parlar i preveure noms de persones.

La senyora Maria José Recoder entén que pot trigar 7 ó 8 mesos en entrar en funcionament el Centre d'Art Germans Arenas, precisament per això no estaria de més en preocupar-se qui dirigirà el centre i que es comenci a fer una planificació de les activitats que es desenvoluparan en el centre.

29  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ  SOBRE EL PLA D'USOS DE LA NAU GAUDÍ.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

"El Grup Municipal de Convergència i Unió s'ha vist sorprès per les afirmacions del president del Patronat de Cultura de Mataró en el sentit que la Nau Gaudí no és una prioritat del Pla d'Equipaments Culturals de la ciutat i que a hores d'ara encara no hi ha ningú pensant per a què servirà. CiU vol recordar que aquest espai porta un endarreriment de tres anys i que tot l'àmbit de la Plaça Gaudí-carrer Cooperativa porta un endarreriment de cinc anys, afectant de forma important els veïns de la zona, que veuen com s'eternitzen les obres, encallades en la seva segona fase (la tercera fase encara està pendent d'execució).

CiU no vol deixar de contrastar les idees de l'anterior cap del grup municipal de IC-Verds, i també de l'actual, quan el primer tenia clara quina era la funció futura de la Nau Gaudí, d'acord amb els plantejaments del Grup Municipal de CiU. En el mandat passat es va plantejar que la Nau Gaudí fos un element arquitectònic bàsic per la ciutat, porta d'entrada d'una futura projecció de Mataró, tenint en compte el valor de l'obra de Gaudí emmarcada en una visió turística de la ciutat basada en el patrimoni industrial i cultural (conjuntament amb Can Marfà, les xemeneies de Mataró etc...). En aquest sentit CiU es reafirma  en aquesta proposta.

El nostre Grup està interessat en conèixer la realitat de la situació i per això esperem les explicacions del Govern municipal  respecte del retard de les obres i totes les circumstàncies que envolten a l'empresa encarregada de la rehabilitació. Així mateix CiU vol rebre explicacions de perquè no s'ha tancat cap acord amb el Col·legi d'Arquitectes de Barcelona i fins a quin punt van arribar les converses.

És per tot això, que davant el reconeixement de la inactivitat i l'aparent desinterès del Patronat de Cultura  respecte de la Nau Gaudí, el Grup Municipal de CiU planteja el següent

PREC

Que el debat sobre la utilitat i el pla d'usos de la Nau Gaudí sigui traslladat a l'Impem, en concret a la comissió de seguiment del Pla d'Actuació per a la  Promoció de la ciutat (PAPC) -sense detriment del debat que pugui articular el mateix consell d'administració de l'entitat-, que redactarà durant l'any 2005 el Pla d'usos que haurà d'entrar en funcionament a principis de l'any 2006, d'acord amb les directrius que emanen del mateix PAPC. "

El senyor alcalde, Joan Antoni Baron, no accepta el prec, i explica que aquesta empresa ha desaparegut, en conseqüència les accions que prendrà el govern seran:

-   Rescindir el contracte amb aquesta empresa

-   Executar la fiança

-  Reclamar danys i perjudicis

-  I per últim fer una nova licitació de l'obra.

Aquesta és la situació de la Nau Gaudí. Manifesta que l'obra és molt complexa però a més a més s'ha tingut la mala sort de trobar-nos amb una empresa que ha arribat a la situació de desaparició tècnica de l'empresa. Per tant els terminis que van anunciar no es compliran però no per manca de voluntat sinó per una sèrie de circumstàncies. Quan es tingui una nova empresa es fixarà un nou Calendari per a l'acabament de les obres. Respecte als usos de la Nau Gaudí, el govern municipal pensa que és un element important per a la ciutat, però que encara no està decidit el destí de la Nau que podria ser un element de promoció de ciutat o un element cultural. No obstant això quan li deia que no li acceptava el prec, li podria acceptar més endavant. Els Usos que s'hagin de portar a terme dintre la Nau Gaudí hauran de respectar dos criteris bàsics : Ser un edifici útil per a la ciutat i ser un edifici visitable perquè és element important del nostre patrimoni arquitectònic. En quant a les converses amb el col·legi d'arquitectes, van arribar fins a tenir dissenyades com havien de ser les instal·lacions que havia d'ocupar el col·legi d'arquitectes, després per raons pròpies de la Junta del Col·legi va estimar convenient no instal·lar-se i les raons van ser que no haurien de situar-se en un edifici tan noble d'aquestes característiques arquitectòniques. Finalment, el govern municipal té un deure important a fer i un problema que s'ha de buscar les solucions més ràpides per executar l'obra molt important per a la ciutat i que està creant moltes molèsties als veïns de la zona.

El senyor Josep Lluis Martí agraeix el to, la claredat i les explicacions donades pel senyor Alcalde. Ha estat una sorpresa el tema de l'empresa, però no obstant això el grup municipal de CiU vol participar en els debats al voltant dels Usos de la Nau Gaudí. Recomana que tinguin cura ja que és un patrimoni molt important per a la ciutat. Pregunta si podrien haver problemes amb una part important del material que ha desaparegut ja que l'empresa està en fallida.

El senyor Alcalde contesta que per la seva tranquil·litat aquest material està dipositat en una altra empresa que fa la recuperació dels arcs. En aquest sentit no s'ha de patir per la part patrimonial, en tot cas per les obres que no s'estan realitzant en el temps que estava programat.

30  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ  REFERENT A SUPOSADES NEGOCIACIONS REALITZADES PER PUMSA PER LA COMPRA DE LES FINQUES COINCIDENTS AMB ELS NÚMEROS 34,36,38 I 40 DEL CARRER TORRIJOS.

El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, accepta que la resposta d'aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

31  -PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL MANTENIMENT DE LES BANDES REDUCTORES DE VELOCITAT.

El senyor Josep Vicent Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

"Al Ple Municipal del mes de novembre, el Grup Municipal de Convergència i Unió, preguntava: Quin tipus de manteniment es fa de les bandes reductores de velocitat i amb quina freqüència?

Des de llavors, hem pogut comprovar el mal estat d'algunes d'aquestes bandes, algunes arrencades del seu lloc, per exemple les del carrer Isern, d'altres amb els cargols fluixos i sobresortits de la goma, les dels carrers Sant Benet i Sant Cugat. En podríem anomenar d'altres.

Els regidors del Grup de Convergència i Unió no tenim la funció d'inspectors, però com a ciutadans que ens preocupa que aquestes bandes, per manca de manteniment o material defectuós, estiguin causant problemes en els vehicles com: rebentades de rodes, problemes de direcció, que poden provocar accidents en lloc d'evitar-los, ens veiem amb l'obligació de denunciar-ho per segona vegada davant d'aquest Ple, tot i la resposta del regidor de mobilitat, que assegurà que es feia el manteniment adequat.

Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent,

PREC:

Primer.- El govern municipal requerirà a l'empresa que fa el manteniment d'aquestes bandes que sigui més curosa i sistemàtica en el manteniment, ja que la seguretat a la via pública és un tema en el que no es pot badar. 

Segon.- Així mateix, li exigirà que, atesa l'evidència de l'estat actual de les bandes, faci de manera urgent un repàs de la seva situació i efectuï les reparacions pertinents."

El senyor Fermin Manchado, conseller delegat de Mobilitat, agraeix la col·laboració dels regidors de CiU quan es donen incidències a la via pública. Si un vehicle passa per damunt d'una banda a una velocitat de 30km/h no passa res ni al vehicle ni a la banda, si passa a més velocitat pot destrossar el cotxe i fer mal bé la banda. Assenyala que a Mataró durant l'any 2004 s'han instal·lats 55 bandes reductores de velocitat i s'ha demostrat la seva efectivitat de minorar la velocitat dels vehicles. S'ha comentat que s'han muntat de forma masiva i el fabricant no té experiència sobre el manteniment d'aquests elements. Destaca que aquestes bandes es col·loquen sobre l'asfalt que és tou i si passen de la velocitat els vehicles pesats salten les bandes, s'ha parlat amb l'instal·lador perquè faci servir un altre tipus de cola pels anclatges. A partir d'aquí es canvia una peça quan salta i es fan revisions periòdiques, així el dies 4 i 5 de gener es va fer revisió general. Considera que el manteniment d'aquests elements és correcta i l'empresa concessionària està complint amb l'estipulat al Plec de Condicions i la solució a les incidències estan fetes.

El senyor Josep Vicent Garcia Caurin manifesta que el tema de la seguretat viària ha de ser seriós, ja que si salta un cargol d'anclatge quan una persona va en moto i es pot matar. Només demana que hi hagi un manteniment més sistemàtic.

32  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE SENYALITZACIÓ PAS DE VIANANTS VIA EUROPA/CARRER MARIÀ RIBAS I ESTEVE.

La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, deixa el prec sobre la taula pel pròxim Ple del mes de febrer.

I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts de deu de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.