27/10/2005
dijous 27 octubre 2005, 00:00h
ACTA NÚM. 13/2005- SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 27 D'OCTUBRE DE 2005.
====================================================================
Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia vint-i-set d'octubre de dos mil cinc, essent les sis hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.
Hi concorren els senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)
PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)
ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)
ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)
FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)
ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)
JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)
MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)
JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)
ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)
PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)
DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)
ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)
ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PP)
JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)
JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)
QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)
GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)
MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)
Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.
Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.
Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.
L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia, els quals seran debatuts conjuntament, des del punt 1 al 9, tal com van quedar a la Junta de Portaveus, contemplant el pressupost de l'Ajuntament i els organismes autònoms, acords en matèria de personal (plantilla, etc) i ordenances fiscals. Les propostes que es debatran conjuntament són les següents :
CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ
-Servei de Gestió Econòmica-
1 - APROVACIÓ INICIAL DEL PRESSUPOST MUNICIPAL 2006 INTEGRAT PER L'AJUNTAMENT, ORGANISMES AUTÒNOMS I SOCIETATS MERCANTILS.
"Relació de fets
L'art. 164.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, estableix que les entitats locals elaboraran i aprovaran anualment un Pressupost general, en el qual s'integraran el Pressupost de la pròpia entitat, els dels organismes autònoms dependents d'aquesta i els Estats de previsió de despeses i ingressos de les societats mercantils amb capital social íntegre de l'entitat local.
En data 17 d'octubre del 2005, d'acord amb l'art. 73 del ROM, va ser aprovat per Decret de la consellera delegada l'avantprojecte del Pressupost de l'Ajuntament de Mataró per a l'exercici 2006.
Per tot el que s'ha exposat, proposo al Ple que s'adoptin els següents
ACORDS:
Primer.- Aprovar inicialment el Pressupost general de l'exercici 2006 integrat per:
Pressupost municipal del 2006, amb el següent desglossament per capítols:
Despeses | ||
Capítol I | Despeses de personal | 23.372.664,55 € |
Capítol II | Despeses de béns corrents i serveis | 24.860.146,33 € |
Capítol III | Despeses financeres | 2.643.900,00 € |
Capítol IV | Transferències corrents | 22.277.535,92 € |
Capítol VI | Inversions reals | 16.373.701,20 € |
Capítol VII | Transferències de capital | 1.315.112,55 € |
Capítol VIII | Actius financers | 1.245.534,68 € |
Capítol IX | Passius financers | 8.533.800,00 € |
Total despeses | 100.622.395,23 € | |
Ingressos | ||
Capítol I | Impostos directes | 29.751.432,43 € |
Capítol II | Impostos indirectes | 3.397.176,41 € |
Capítol III | Taxes i altres ingressos | 17.642.498,60 € |
Capítol IV | Transferències corrents | 30.543.994,40 € |
Capítol V | Ingressos patrimonials | 1.973.073,66 € |
Capítol VII | Transferències de capital | 5.640.200,00 € |
Capítol VIII | Actius financers | 150.000,00 € |
Capítol IX | Passius financers | 11.514.019,73 € |
Total ingressos | 100.622.395,23 € |
1.2
Dels Organismes Autònoms, amb el següent desglossament per capítols:Pressupost de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró:
Despeses | ||
Capítol I | Despeses de personal | 2.418.942,92 € |
Capítol II | Despeses de béns corrents i serveis | 454.867,33 € |
Capítol III | Despeses financeres | 1.300,00 € |
Capítol IV | Transferències corrents | 61.113,46 € |
Capítol VI | Inversions reals | 180.600,00 € |
Capítol VIII | Actius financers | 12.000,00 € |
Total despeses | 3.128.823,71 € | |
Ingressos | ||
Capítol III | Taxes i altres ingressos | 1.626.229,00 € |
Capítol IV | Transferències corrents | 1.301.061,79 € |
Capítol V | Ingressos patrimonials | 8.932,92 € |
Capítol VII | Transferències de capital | 180.600,00 € |
Capítol VIII | Actius financers | 12.000,00 € |
Total ingressos | 3.128.823,71 € |
Pressupost de l'Institut Municipal d'Educació:
Despeses | ||
Capítol I | Despeses de personal | 8.581.403,45 € |
Capítol II | Despeses de béns corrents i serveis | 1.311.240,21 € |
Capítol III | Despeses financeres | 1.202,00 € |
Capítol IV | Transferències corrents | 348.615,42 € |
Capítol VI | Inversions reals | 239.000,00 € |
Capítol VIII | Actius financers | 18.400,00 € |
Total despeses | 10.499.861,08 € | |
Ingressos | ||
Capítol III | Taxes i altres ingressos | 1.137.346,73 € |
Capítol IV | Transferències corrents | 9.089.954,35 € |
Capítol V | Ingressos patrimonials | 15.160,00 € |
Capítol VII | Transferències de capital | 239.000,00 € |
Capítol VIII | Actius financers | 18.400,00 € |
Total ingressos | 10.499.861,08 € | |
Pressupost del Patronat Municipal de Cultura:
Despeses | ||
Capítol I | Despeses de personal | 1.788.832,46 € |
Capítol II | Despeses de béns corrents i serveis | 2.469.348,00 € |
Capítol III | Despeses financeres | 3.000,00 € |
Capítol IV | Transferències corrents | 372.600,00 € |
Capítol VI | Inversions reals | 203.000,00 € |
Capítol VIII | Actius financers | 3.000,00 € |
Total despeses | 4.839.780,46 € | |
Ingressos | ||
Capítol III | Taxes i altres ingressos | 313.416,78 € |
Capítol IV | Transferències corrents | 4.305.863,68 € |
Capítol V | Ingressos patrimonials | 14.500,00 € |
Capítol VII | Transferències de capital | 203.000,00 € |
Capítol VIII | Actius financers | 3.000.,00 € |
Total ingressos | 4.839.780,46 € |
Pressupost del Patronat Municipal d'Esports:
Despeses | ||
Capítol I | Despeses de personal | 1.318.342,11 € |
Capítol II | Despeses de béns corrents i serveis | 656.710,72 € |
Capítol III | Despeses financeres | 360,60 € |
Capítol IV | Transferències corrents | 488.450,00 € |
Capítol VI | Inversions reals | 240.000,00 € |
Capítol VIII | Actius financers | 15.025,30 € |
Total despeses | 2.718.888,73 € | |
Ingressos | ||
Capítol III | Taxes i altres ingressos | 649.962,52 € |
Capítol IV | Transferències corrents | 1.800.097,41 € |
Capítol V | Ingressos patrimonials | 13.803,50 € |
Capítol VII | Transferències de capital | 240.000,00 € |
Capítol VIII | Actius financers | 15.025,30 € |
Total ingressos | 2.718.888,73 € |
Pressupost de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica
Despeses | ||
Capítol I | Despeses de personal | 2.685.226,34 € |
Capítol II | Despeses de béns corrents i serveis | 1.011.798,17 € |
Capítol III | Despeses financeres | 1.000,00 € |
Capítol IV | Transferències corrents | 186.344,62 € |
Capítol VI | Inversions reals | 117.226,15 € |
Capítol VII | Transferències de capital | 0,00 € |
Capítol VIII | Actius financers | 2.000,00 € |
Total despeses | 4.003.595,28 € | |
Ingressos | ||
Capítol III | Taxes i altres ingressos | 214.119,17 € |
Capítol IV | Transferències corrents | 3.667.249,96 € |
Capítol V | Ingressos patrimonials | 3.000,00 € |
Capítol VII | Transferències de capital | 117.226,15 € |
Capítol VIII | Actius financers | 2.000,00 € |
Total ingressos | 4.003.595,28 € |
1.3
Els Estats de previsió de despeses i ingressos de les societats mercantils:Aigües de Mataró, SA
Despeses: | 14.048.770,00 € | Ingressos: | 16.383.587,00 € |
Promocions Urbanístiques de Mataró, SA
Despeses: | 38.835.401,69 € | Ingressos: | 41.608.185,78 € |
Gestió Integral del Trànsit, SA
Despeses: | 2.490.387,00 € | Ingressos: | 2.074.297,00 € |
Prohabitatge Mataró, SL
Despeses: | 719.616,00 € | Ingressos: | 678.622,00 € |
Segon.- Exposar al públic el Pressupost general aprovat inicialment durant el termini de quinze dies, segons determina l'article 169.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.
Tercer.- Remetre còpia del Pressupost aprovat a la Generalitat de Catalunya i a la Delegació d'Hisenda de Barcelona, d'acord amb el que disposa l'article 169.4 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals."
2 - APROVACIÓ DE LES ACTUACIONS DELS CONTRACTES-PROGRAMES AMB PUMSA, GINTRA I AIGÜES DE MATARÓ, SA.
"Antecedents
Els Contractes programa entre l'Ajuntament de Mataró i les societats mercantils Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), Gestió Integral de Trànsit, SL (GINTRA) i Aigües de Mataró SA estableixen, en el punt VI.1, que anualment, coincidint amb la tramitació del PAM i dels pressupostos de l'Ajuntament, s'actualitzaran les previsions incloses en el pla econòmic financer per l'horitzó temporal corresponent als quatre propers exercicis. Aquesta actualització serà sotmesa a aprovació pel Ple Municipal, un cop aprovada pel Consells d'administració de les Societats, en la mateixa sessió en què s'aprovin els pressupostos generals de la Corporació.
Així mateix, el punt V.1 dels esmentats Contractes programa estableix que, entre d'altres, serà funció de la comissió de seguiment i avaluació la de proposar la revisió o modificació de les clàusules del Contracte programa.
Al Ple municipal es proposa l'adopció dels següents acords:
Primer.-
Aprovar l'actualització del Contracte programa subscrit entre l'Ajuntament de Mataró i Gestió Integral del Trànsit, SL (GINTRA), actualitzat per darrer cop el 28 d'octubre del 2004, d'acord amb el text que s'acompanya a l'expedient.Segon.-
Aprovar l'actualització del Contracte programa subscrit entre l'Ajuntament de Mataró i Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), actualitzat per darrer cop el 24 d' octubre del 2004, d'acord amb el text que s'acompanya a l'expedient.Tercer.-
Aprovar l'actualització del Contracte programa subscrit entre l'Ajuntament de Mataró i Aigües de Mataró, SA (AMSA), actualitzat per darrer cop el 24 d' octubre del 2004, d'acord amb el text que s'acompanya a l'expedient. Aquest acord es condiciona a l'aprovació del consell d'administració d'Aigües de Mataró que ha de tenir lloc durant el mes de novembre d'enguany.Quart.-
Facultar l'Alcalde President per a la formalització de l'actualització esmentada."-Servei d'Ingressos-
3 - APROVACIÓ PROVISIONAL MODIFICACIONS ORDENANCES FISCALS I APROVACIÓ PREUS PÚBLICS I TARIFES 2006.
"El text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l'aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
A l'empara del que preveu l'article 17 d'aquesta esmentada llei, procedeix ara fer l'aprovació provisional tant de les modificacions previstes a les ordenances ja existents com l'aprovació provisional de les noves ordenances.
Les modificacions proposades a les ordenances existents fan referència a canvis a les tarifes i quotes vigents, al nou redactat d'alguns preceptes per adequar-los als canvis legislatius, a petites correccions d'alguns errors i nous redactats per millorar la coherència dels textos i la pròpia gestió dels tributs. A l'annex que s'acompanya, es detalla cadascuna d'aquestes modificacions i es fa la redacció dels preceptes afectats.
A més a més,
- s'incorporen a ordenances ja existents, com s'anirà detallen a cada una d'elles, unes noves taxes que són les següents: una taxa per retirada i permanència en el dipòsit de bens mobles i efectes incautats a la via pública per venda il·legal; una taxa per expedició de certificacions de disponibilitat d'habitatge per possibilitar el reagrupament familiar d'estrangers; una taxa per la homologació de gestors autoritzats per la recollida de residus comercials i una taxa per cessió d'espais municipals per filmacions o similars.
- es redacten dues noves ordenances: una per la prestació de serveis i aprofitament especial del domini públic per la realització de les cerimònies de casaments civils; i l'altra, per regular el registre únic.
En el cas d'imposició d'aquests nous tributs, les Ordenances fiscals hauran d'aprovar-se simultàniament a l'adopció dels respectius acords d'imposició. L'article 16.1 de la Llei reguladora de les Hisendes locals estableix que les Ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el règim de declaració d'ingrés, així com les dates d'aprovació i d'inici de la seva aplicació.
L'òrgan competent per l'aprovació de les ordenances fiscals i les seves modificacions és el ple de la Corporació, i a partir de l'entrada en vigor de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local, l'acord d'aprovació s'haurà d'adoptar per majoria simple.
Per tot això, la sotasignada proposa al ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:
Primer.- Aprovar provisionalment per a l'exercici 2006, les modificacions a les ordenances generals i a les ordenances fiscals reguladores dels impostos i taxes que es detallen a l'annex núm. 1, així com les modificacions introduïdes a les categories dels carrers.
Pel que fa a les taxes de nova creació, que a l'esmentat annex es detallen, s'acorda la seva imposició i s'aproven.
Segon.- Aprovar per a l'exercici 2006, les modificacions a les ordenances fiscals reguladores dels preus públics que es detallen a l'annex núm. 2.
Pel que fa a la nova ordenança reguladora del preu públic per registre únic, s'acorda la seva imposició i s'aprova.
Tercer.- Aprovar les modificacions a les tarifes, que s'inclouen a l'annex núm.3.
Quart.- Exposar al públic en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de les ordenances fiscals modificades i de les de nova aprovació durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l'anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la província.
Durant el període d'exposició pública de les ordenances, els que tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l'article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d'exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats."
- Servei de Recursos Humans-
4 - APROVACIÓ DE LA PLANTILLA DEL PERSONAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ PER A L'ANY 2006.
"L'article 25 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, estableix que la Plantilla del Personal de les entitats locals ha d'estar integrada per la relació detallada de cossos, escales, subescales, classes i categories de les places en que s'integren els funcionaris, el personal laboral i l'eventual agrupades, indicant la denominació d'aquests, el nombre de places que les constitueixen, el nombre de les que es trobin vacants i el grup a que pertanyin d'acord amb la titulació exigida per al seu ingrés (A, B, C, D, E,)
L'article 26 de l'esmentat Decret 214/1990, de 30 de juliol, especifica que l'entitat local ha d'aprovar anyalment la plantilla en la mateixa sessió en que s'aprovi el pressupost.
D'acord amb l'art. 22.1 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1999, de 21 d'abril, és competència del ple de la Corporació l'aprovació de la plantilla del personal al servei de l'ens local
Vistos l'informe tècnic i l'informe jurídic del servei de Recursos Humans.
Al Ple proposo l'adopció dels següents
ACORDS
Primer.- Aprovar la plantilla del personal per a l'any 2006 amb el detall que figura en el següents annexes :
a) Plantilla de personal funcionari:
* Annex I: Plantilla de Funcionaris ordenats per Escales, Subescales, Classes i Categories.
* Annex II: Quadre plantilla de funcionaris amb relació de persones que ocupen plaça.
b) Plantilla de personal laboral:
* Annex I: Plantilla de personal laboral ordenats per grups de titulació i categoria laboral.
* Annex II: Quadre plantilla de personal laboral amb relació de persones que ocupen llocs de treball.
c) Plantilla de personal eventual:
* Annex I: Plantilla personal eventual amb relació de persones que ocupen llocs de funcionari eventual.
Tercer.- Actualitzar la relació de llocs de treball, com a conseqüència de l'aprovació de la plantilla per a l'any 2006, amb el detall que figura a continuació:
- lloc de treball d'especialista d'atenció ciutadana, lloc tipus 33, complement de destí 18 i complement específic VIII
- lloc de treball de tècnic/a mitjà/na de suport als plans integrals, pel servei de Participació Ciutadana, lloc tipus 24, complement de destí 20 i complement específic X
- lloc de treball de tècnic/a analista d'informació socioeconòmica, lloc tipus 21, complement de destí 20 i complement específic IX
- lloc de treball de tècnic/a superior informàtic per a aplicacions corporatives, lloc tipus 10, complement de destí 23 i complement específic XIII
- lloc de treball d'agent de la policia local per a la vigilància de platges, lloc tipus 45, complement de destí 16 i complement específic VII
Tercer.- Publicar l'annex I de la plantilla de funcionaris; l'annex I de la plantilla de laborals i l'annex I de la plantilla del personal eventual al B.O.P. i al D.O.G.C. i trametre'n copia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."
5 - APROVACIÓ PLANTILLA PERSONAL PATRONAT ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ, 2006.
"Antecedents
1. Consideracions generals.
La plantilla del personal del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMT) per l'any 2006, inclou les següents consideracions:
La plantilla de personal recull els resultats d'algunes de les accions acadèmiques realitzades durant l'any 2003, 2004 i 2005, amb l'objectiu d'assegurar la sostenibilitat econòmica de l'EUPMT, les quals han permès la consolidació del nou model d'activitat del personal docent (POA-AA), l'augment del nivell de cobertura d'assignatures per part de professors titulars a temps complert i la racionalització d'alguns llocs de treball.
També recull, en relació al personal d'administració i serveis, el resultat de l'estudi organitzatiu i valoració de llocs de treball, realitzat mitjançant contractació externa durant l'exercici 2004.
2. Personal indefinit
2.1. Personal docent:
Pel que respecta al personal docent, la plantilla de personal de l'any 2006 en contractacions indefinides consten 35 places de professors titulars a temps complert i 8 places de professors titulars a temps parcial, amb la particularitat de que 2 places d'aquest personal corresponen a situacions de reserva per suspensions de contracte. No es preveu cap variació de places del personal docent per l'exercici 2006.
2.2. Personal d'administració i serveis (PAS) :
Pel que fa al personal d'administració i serveis consten en total 20 places (17 places cobertes i 3 vacants) per les diferents categories del personal adscrit als departaments de serveis administratius i de serveis tècnics. Així mateix, es fa constar les següents particularitats:
Existeixen 3 places vacants corresponents a la categoria d'oficial tècnic (Grup C), que es preveu cobrir mitjançant en la modalitat de promoció interna i l'extinció de 2 places de la categoria d'auxiliar tècnic (grup D) i l'extinció d'1 plaça d'oficial de serveis generals (Grup D)
Existeix 1 plaça de la categoria d'oficial tècnic que està coberta mitjançant contractació laboral temporal fins concurs.
No es preveu cap variació de places del PAS per l'exercici 2006.
3. Personal temporal
3.1. Personal docent:
Pel que respecta tant al primer com al segon quadrimestre del curs acadèmic 2005-2006 no ha estat prevista cap contractació temporal de professor. La variació respecte a l'exercici anterior (2005) és la disminució de la contractació temporal a temps parcial de 8 hores/setmana per al primer quadrimestre.
3.2. Personal d'administració i serveis i gerència :
En relació al personal d'administració i serveis es preveu una contractació eventual per acumulació de tasques per donar suport al lloc de treball d'auxiliar de gestió acadèmica i atenció al públic durant el període de matrícula del 2n. Quadrimestre del curs 2005-06 (febrer 2006) i 1r. Quadrimestre del curs 2006-07 (juliol-setembre 2006) per 3 mesos aproximadament segons necessitats del servei. També es manté la plaça temporal vacant corresponent a la gerència per l'exercici 2006.
No es preveu cap variació respecte a contractacions temporal del PAS i gerència per l'exercici 2006.
4. Consideracions jurídiques.
Vist l'informe del servei d'assessoria jurídica d'acord amb el qual s'indiquen les següents consideracions:
L'art. 25 del Decret 214/1990 determina que la plantilla s'integra per les diferents classes de personal, categories, indicant el nombre de places, les que es troben vacants i el grup de pertinença i la titulació exigida per al seu ingrés, d'aquesta forma reflecteix a efectes econòmics, la totalitat d'efectius agrupada per categories i els seu cost econòmic.
Les despeses en matèria de personal, la legislació local està sotmesa als principis que anualment es dicten pel govern de l'Estat, continguts en la llei de pressupostos anuals, pendent d'aprovació i publicació i que a reserves d'aquestes disposicions es podrà procedir a presentar conjuntament amb el pressupost la plantilla del 2006, d'acord amb l'art. 26 del Decret 214/1990 que estableix que l'Entitat local ha d'aprovar anualment una plantilla en la mateixa sessió en que s'aprovi el pressupost. Un exemplar de la plantilla amb el total de les retribucions del personal que se'n dedueixi de la relació de llocs de treball serà un dels documents que integren el pressupost.
L'art. 54.1 a) especifica que correspon al ple de la corporació aprovar anualment per mitjà del pressupost la plantilla de personal.
En virtut de les competències delegades per Resolució de l'Alcaldia de data 30 de juny de 2003, la presidència del Patronat de l'EUPMT proposa al Consell Rector i al Ple de l'Ajuntament el següent ACORD:
Primer.- Aprovar la Plantilla del personal laboral del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró per l'any 2006, que s'adjunta amb Annexos.
Segon.- La plantilla que es presenta a aprovació està integrada per la relació detallada del conjunt de les places en què s'integren el personal laboral, relació que queda reflectida en el conjunt d'annexes que s'incorporen i que s'aproven. Aquests annexes son:
I. Plantilla de personal laboral:
Annex I: Plantilla de personal laboral ordenats per tipus de contractació i categoria laboral.
Annex II: Quadre plantilla de personal laboral amb relació de persones que ocupen aquestes places, ordenats per categories laborals."
6 - APROVACIÓ PLANTILLA PERSONAL INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ, 2006.
"L'article 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que l'entitat local ha d'aprovar anualment la plantilla en la mateixa sessió en que s'aprovi el pressupost.
L'article 25 del mateix Decret estableix que la Plantilla de personal de les entitats locals estarà formada per la relació detallada de cossos, escales, subescales, classes i categories de les places en que s'integren els funcionaris, el personal laboral i l'eventual, agrupades, indicant la denominació d'aquests, el nombre de places que les constitueixen, el nombre de les que es trobin vacants i el grup a què pertanyin, d'acord amb la titulació exigida per al seu ingrés (A,B,C,D i E).
En la plantilla de personal laboral es preveu la creació d'una plaça de conserge (grup E), motivada per la necessitat d'inici d'activitat d'un nou Centre d'Educació Infantil i Primària, situat a la Riera de Figuera Major.
En la plantilla de personal laboral es preveu la creació de deu places d'educador/a 1r cicle d'educació infantil (grup B), motivada per l'obertura d'una escola bressol de nova construcció amb 7 aules, ubicada al Carrer de Francisco Herrera (a la part posterior de l'antic Escorxador).
D'acord amb el disposat en l'article 6, j) dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME), el Consell Plenari aprovarà inicialment la plantilla de personal, sotmentent-lo al Ple de l'Ajuntament per a la seva aprovació.
D'acord amb l'article 22.1 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11 /1999, de 21 d'abril, és competència del Ple de la Corporació l'aprovació de la plantilla de personal al servei de l'ens local.
La dotació econòmica de la creació d'aquestes places a la plantilla de l'IME nestà contemplada a la proposta de Pressupost d'aquest organisme per a l'exercici 2006.
Per tot això, elevo a la consideració de l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció dels següents,
A C O R D S
Primer.- Aprovar definitivament la plantilla de l'IME per l'any 2006, que respecte a l'any anterior incorpora les següents modificacions:
Augmentar les següents places:
1 plaça de conserge CEIP (Grup E), amb jornada completa
10 places d'educador/a 1r cicle d'educació infantil (Grup B), amb jornada completa
Segon.- La plantilla que es presenta a aprovació està integrada per la relació detallada del conjunt de les places en què s'integren els funcionaris, el personal laboral i l'eventual, relació que queda reflectida en l'annex que s'adjunta per la seva aprovació.
Tercer.- Aprovar definitivament la relació de llocs de treball de l'IME per l'any 2006, que respecte a l'any anterior incorpora les següents modificacions:
Augmentar a la relació de llocs de treball els següents llocs de treball de personal laboral:
Un lloc de treball de conserge CEIP a jornada completa (Grup E) de l'Institut Municipal d'Educació, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.
Deu llocs de treball d'educador/a 1r cicle d'educació infantil a jornada completa (Grup B) d'escoles bressol dins de l'Àrea d'Ensenyaments bàsics de l'IME, Servei d'Educació Infantil i Primària, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.
Quart.- Publicar-ho juntament amb l'annex al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."
7 - APROVACIÓ PLANTILLA PERSONAL INSTITUT MUNICIPAL PROMOCIÓ ECONÒMICA, 2006.
"Vist l'informe de la Directora de l'IMPEM.
Vist el que disposa l'article 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del Personal al servei de les entitats locals.
En virtut de les competències que m'atorga la legislació vigent, PROPOSO al Consell de l'IMPEM l'adopció dels següents ACORDS:
Primer.-
Aprovar inicialment la plantilla de l'IMPEM per a l'any 2006 amb les modificacions següents:ampliar la plantilla amb una plaça laboral d'auxiliar administratiu/va, que es cobrirà de forma interina, fins a la cobertura indefinida de la plaça
el canvi de la denominació de la plaça d'auxiliar de mercats per la d'auxiliar administratiu/va.
Segon.-
Remetre l'expedient al PLE per a la seva aprovació.8 - APROVACIÓ PLANTILLA PERSONAL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS, 2006.
"L'article 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals especifica que l'entitat local ha d'aprovar anyalment la plantilla en la mateixa sessió en que s'aprovi el pressupost.
L'article 25 d'aquest esmentat Decret, estableix que la plantilla del Personal de les entitats locals ha d'estar integrada per la relació detallada de cossos, escales, subescales, classes i categories de les places en que s'integren els funcionaris, el personal laboral i l'eventual agrupades, indicant la denominació d'aquests, el nombre de places que les constitueixen, el nombre de les que es trobin vacants i el grup a que pertanyin d'acord amb la titulació exigida per al seu ingrés (A,B,C,D,E).
D'acord amb l'article 6.i) dels Estatuts del Patronat Municipal d'Esports de Mataró correspondrà al Consell Plenari del Patronat aprovar inicialment la plantilla del personal.
D'acord amb l'art. 22.1 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladors de les Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1999, és competència del Ple de la Corporació l'aprovació de la Plantilla del Personal al servei de l'ens local, i és per això que proposo l'adopció dels següents:
ACORDS:
PRIMER.- Aprovar la plantilla de personal del Patronat Municipal d'Esports per l'exercici 2006, on respecte a la de l'any anterior s€elimina una plaça d€adjunt al coordinador esportiu de la piscina i una plaça d€empleat de planta-socorrista.
SEGON.-La plantilla que es presenta a aprovació està integrada per la relació detallada del conjunt de les places en que s'integren el personal funcionari, el personal laboral i el personal eventual, relació que queda reflectida en el conjunt d'annexes que s'incorporen i que s'aproven:
a) Plantilla de personal funcionari: No n'hi ha cap
b) Plantilla de personal laboral:
- Annex I: Plantilla de personal laboral ordenats per grups de titulació i categoria laboral.
- Annex II: Quadre de plantilla de personal laboral amb relació de persones que ocupen llocs de treball.
c) Plantilla de personal eventual: No n'hi cap.
TERCER.- Elevar els anteriors acords al Ple de l'Ajuntament de Mataró per a la seva aprovació definitiva, si s'escau.
QUART.- Publicar l'annex I de la plantilla de laborals al B.O.P. i al D.O.G.C. i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat. "
9 - APROVACIÓ PLANTILLA PERSONAL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA, 2006.
"L'article 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, disposa que l'entitat local ha d'aprovar anyalment la plantilla en la mateixa sessió en què s'aprovi el pressupost.
L'article 25 d'aquest mateix Decret estableix que la plantilla del personal de les entitats locals ha d'estar integrada per la relació detallada de classes i categories de les places en què s'integren els funcionaris, el personal laboral i l'eventual agrupades, indicant la denominació d'aquestes, el nombre de places que les constitueixen i el nombre de les que es trobin vacants.
El director del Patronat Municipal de Cultura emet informe el dia 10 d'octubre de 2005, en el que proposa aprovar unes modificacions puntuals de la plantilla per necessitats dels serveis públics que es realitzen.
L'article 22.1 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1999, de 2 d'abril, disposa que és competència del Ple de la Corporació l'aprovació de la plantilla del personal al servei dels ens locals i dels seus organismes autònoms. És per això que proposo a la Junta del Patronat l'adopció dels següents
Acords:
Aprovar inicialment la Plantilla del personal del Patronat Municipal de Cultura per l'any 2005, que respecte a l'any anterior inclou les principals modificacions següents:
Incorporar una plaça i lloc de Tècnic de cultura amb funcions de cap d'acció cultural i una plaça de conservador/a
Amortitzar dues places d'Ajudant de serveis a mitja jornada i una plaça de Tècnic auxiliar de festes.
La plantilla que es presenta a aprovació està integrada per la relació detallada del conjunt de les places en què s'integren el personal laboral i l'eventual, relació que queda reflectida en els dos documents annexos que s'incorporen i que s'aproven:
Annex I. Plantilla del personal laboral permanent, personal laboral temporal i personal eventual, ordenats per grups i categories laborals.
Annex II. Quadre plantilla de personal laboral i personal eventual amb relació de persones que ocupen llocs de treball.
Remetre tota aquesta documentació al Ple de l'Ajuntament per la seva aprovació definitiva.
Publicar l'annex I al B.O.P. i al D.O.G. i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."
El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, informa que el Programa d'Actuació Municipal que es porta a aprovació, fonamentalment, configura la vida política i administrativa de la ciutat i de l'Ajuntament per a l'any 2006, ve a refermar o a continuar desenvolupant els acords de govern subscrit per les forces polítiques que formen el govern municipal : el partit dels Socialistes de Catalunya, Iniciativa per Catalunya EUIA i Esquerra Republicana de Catalunya, i abunden aquests 4 eixos que estructuren l'acord de govern : la participació ciutadana, la sostenibilitat, la cohesió social i el progrés econòmic i social. Aquests documents han volgut incidir en 10 prioritats :
- Portar a terme les accions que s'adoptin en el Pacte Econòmic i Social, cosa que comportarà modificacions en el pressupost a la vista de les accions que s'acordin.
- Facilitar l'accés a l'habitatge.
- Millorar la qualitat de l'ocupació, en especial pels joves.
- Incidir en el civisme i la seguretat.
- Execució d'obres de rehabilitació dels eixos vertebradors dels barris, com són l'Av. Puig i Cadafalch i la Ronda Pintor Estrany.
- Millora de l'atenció de la gent gran i de persones amb dependència.
- Desenvolupament del Pla d'Equipaments Culturals.
- Incrementar l'oferta educativa.
- Crear nous espais de comunicació amb els ciutadans.
- Inici de les obres del Tecnocampus Mataró.
Totes aquestes prioritats es concreten en més de 400 actuacions recollides en el Programa d'Actuació Municipal.
La senyora Maria Rosa Cuscó, regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya,
destaca que el procés participatiu s'ha explicat en diferents moments i llocs, però és ara que toca contextualitzar-lo i fer balanç.En aquesta línia explica quins són els elements fonamentals del procés participatiu, quines van ser les principals fites de l'any passat, quines van ser les principals conclusions i recomanacions per al 2005, i quines han estat les novetats i resultats del procés participatiu d'aquest any 2005.
El procés participatiu endegat pel Govern Municipal es basa en quatre elements fonamentals:
El primer d'ells va ser la signatura d'un Acord de Govern que va fonamentar la forma d'actuació del Govern en la "participació ciutadana, en la presa de decisions i la proximitat com a forma d'entendre i d'exercir la política local, amb una gestió moderna i transparent dels recursos municipals".
D'altra banda, la participació ha esdevingut essencial en el procés d'aprovació de PAM i Pressupost. Ha passat de ser un procés que considerava la celebració d'una audiència pública i el període d'al·legacions formal, a diversificar els espais i els sistemes per fer arribar l'opinió.
També ha estat fonamental l'increment del nivell de participació i la capacitat de decisió real.
Això s'ha aconseguit diversificant:
Els espais (Consell de Ciutat, Consells Territorials, Consell Sectorial,...)
Els canals (Presencial, bústies, Consensus, ...)
Els perfils (persones a títol individual i personal, col·lectius, entitats, etc.)
Finalment, remarca la importància de l'aplicació de l'avaluació contínua per millorar el procés. En aquest sentit les novetats introduïdes en aquest any 2005 han estat fruit d'aquest procés de millora a través de l'estudi de les conclusions a les quals es va arribar al final del procés dut a terme l'any passat i que passo a comentar.
Per situar i entendre millor les novetats introduïdes durant el procés participatiu d'aquest any 2005 cal fer referència al procés del 2004. Així, cal dir en primer lloc que els elements de participació van ser: L'Audiència Pública Temàtica, celebrada el dia 28 de setembre de 2004 a la Sala d'Actes de la Universitat Politècnica de Mataró, i en tres aules per realitzar les aportacions per sectors. També, l'Audiència Pública, celebrada el dia 14 d'octubre de 2004, a la Sala d'Actes de la Biblioteca Pompeu Fabra, amb l'objectiu de presentar l'avantprojecte de Pla d'Actuació Municipal i de Pressupost i presentar els resultats de les aportacions de l'Audiència Pública Temàtica
Finalment, es va endegar un treball de seguiment i avaluació de la feina que s'anava fent i a més analitzant iniciatives, experiències, projectes, propostes que es desenvolupessin en altres àmbits, tant de Catalunya com del conjunt de l'Estat. Per a fer-ho es va crear el Grup de Seguiment per permetre concretar la proposta a desenvolupar els propers anys.
Del treball i l'experiència comentat i de les recomanacions del grup de seguiment van sorgir moltes propostes, algunes de les quals detalla a continuació:
a) Necessitat que es respectessin els ritmes d'aprovació formals del pressupost, que la participació fos eficient i no alentis la presa de decisions
b) Que les propostes tinguessin en compte els mecanismes de participació existents i que s'integressin els nous espais, especialment a la dinàmica del Consell de Ciutat i els Consells Territorials de Plans Integrals
c) Preveure espais tant per a la participació d'entitats i com per a la participació de la ciutadania no organitzada.
d) Cercar maneres d'ampliar el nombre i els perfils de les persones que participen, especialment la implicació dels joves i la gent més gran
e) Introduir innovacions i millores cada any a partir de l'avaluació del procés de l'any anterior.
f) Assegurar que els mecanismes de participació establissin un sistema de retorn, per conèixer l'ús i l'efecte dels resultats del procés participatiu.
g) Facilitar informació completa, amena i entenedora per fer possible el debat i la interacció, i de manera especial amb un tema tan complex com els pressupostos.
Fruit de les recomanacions anteriors i de la pròpia experiència es va dissenyar, per al 2005, un procés participatiu en el qual s'incorporava en el procés, amb un paper protagonista, el Consell de Ciutat.
El Consell de Ciutat s'ha reunit dues vegades en referència al procés d'aprovació del PAM i Pressupost. La primera sessió va ser el dia 28 de juny, en la que es va lliurar el document de prioritats, que permetia preparar la sessió de treball del setembre. La segona sessió va ser el dia 20 de setembre. En aquesta sessió es va fer un treball de debat i priorització de les aportacions formulades en 18 consells sectorials, territorials i d'organismes autònoms. En grups segons els eixos de govern, es van formular un total de 161 aportacions de les quals:
151 han estat acceptades
9 no s'han acceptat
1 en estudi
S'ha millorat la presentació de la informació
Es va elaborar un document de criteris per a facilitar el debat en el si del Consell de ciutat.
Es va presentar un document explicatiu del pressupost amb un format molt didàctic i eliminant tecnicismes innecessaris
S'han organitzat dues sessions de formació al voltant del pressupost municipal, per permetre als membres del Consell de Ciutat i també de la resta de Consells tenir informació rellevant i útil a l'hora d'abordar aquest projecte.
Les sessions es van realitzar al CC Pla d'en Boet els dies:
12 de juliol de 19 a 21 hores
13 de juliol de 10 a 12 hores
S'ha iniciat un treball a nivells de Consells (en l'àmbit territorial, sectorial i dels organismes autònoms) per avançar cap a un informe amb prioritats treballades al si dels Consells.
El resultat ha estat que 18 consells dels 20 existents han presentat les seves prioritats, després de fer una sessió monogràfica sobre el PAM i Pressupost municipal, les aportacions dels quals van ser presentades al Consell de Ciutat del dia 20 de setembre.
S'ha apropat el debat a la ciutadania recollint les propostes amb un sistema de bústies situades a la Riera, als centres cívics i a altres espais singulars. Les bústies complementaran les eines disponibles: Consensus, 010 i les oficines d'atenció ciutadana.
Ja, per acabar fa dues reflexions:
La participació és un procés que requereix d'una avaluació continua, on any rera any s'han de valorar quins mecanismes són més adequats i com millorar-los.
Finalment, us vull dir que aquest procés que us he comentat forma part d'un estratègia més àmplia de foment de la ciutadania activa i de l'enfortiment de la democràcia local.
La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació,
informa que avui portem a aprovació inicial pel exercici 2006:Pressupost Municipal integrat per l'Ajuntament, Organismes Aurònoms i Societats Mercantils
Contractes-programa amb PUMSA, GINTRA i AMSA
Ordenances fiscals, preus públics i tarifes
Plantilla Ajuntament
Plantilla dels Organismes Autònoms: Cultura, IME, IMPEM, Esports, Escola Universitària Politècnica de Mataró
En aquest Ple es consolida un procés que s'inicia en el mes de Juny i en el que partint de l'anàlisi de l'estat de la ciutat, les seves necessitats, les línies polítiques del Govern i les demandes dels ciutadans arribem a la confecció d'un Pla d'Actuació Municipal on es recullen i es prioritzen les accions a realitzar en el proper exercici, i a un Pressupost que estableix la distribució dels recursos, econòmics i financers, necessaris per dur-les a terme.
El Pressupost que avui aprovem ens permet assegurar l'execució de totes les accions i prioritats definides en el PAM i, alhora, amb una gestió eficient dels recursos econòmics i financers de l'Ajuntament.
El procés seguit per elaborar la proposta ha tingut en compte l'Estat de la ciutat, l'acord de Govern i el procés participatiu.
1.- L'estat de la ciutat.
a ) La població creix a un ritme lleugerament superior al conjunt de la província : més de 118.000 habitants te avui Mataró, amb un 2% de creixement anual des de 1.998 : naixements (2004): 1450 (12,7% d'increment respecte a 2003)
b) A l'ocupació s'observa un alentiment en el ritme de creixement de l'atur: millora la tendència
Taxa d'atur: 7,8% , i un estancament d'ocupació assalariada en regim general de la Seguretat Social, però creixement d'autònoms.
c) L'activitat econòmica: avança cap a un procés de terciarització de la nostra economia
Descens del pes relatiu del sector tèxtil: 14,1% dels assalariats al Març del 2005, 17,1% al Març del 2005; en contraposició creix el comerç minorista i el sector d'altres activitats empresarials (vinculat a externalització de processos productius)
d) Cohesió social: Creixement dels usuaris de Serveis Socials en general i, concretament, els majors de 65 anys.
Els usuaris majors 65 anys han passat de 1.388 (2004) a 1.552 (2005)
Creixen els usuaris que s' atenen des de serveis .socials o que disposen d'un pla d'intervenció social des de qualsevol dels serveis (equips d'atenció primària, centre d'acollida municipal ,servei de promoció social i centres oberts municipals)
e) A la Ciutat: Creix l'entorn urbà i les seves necessitats.
Zones verdes: 70.000 m2
Punts de llum: 175
Paviments: 50.308,- m2
2.- L'acord de Govern.
Els quatre grans eixos d'actuació:
Eix 1: La participació ciutadana i la gestió transparent: La participació ciutadana en la presa de decisions i la proximitat com a forma d'entendre i d'exercir la política local, amb una gestió moderna i transparent dels recursos municipals.
Eix 2: La sostenibilitat: La sostenibilitat com a eix fonamental del desenvolupament de la ciutat que volem ambientalment compromesa, territorialment equilibrada i activa en els àmbits comarcal, metropolità i nacional.
Eix 3: La cohesió social: La cohesió social des de l'exercici dels principis democràtics, la igualtat de drets i deures, i la solidaritat com a eina compensadora en les desigualtats socials.
Eix 4: El progrés econòmic i social: El progrés econòmic i social que ha de permetre la diversificació productiva, l'ocupació estable i de qualitat i la igualtat d'oportunitats en l'accés al coneixement.
Respecte a la fiscalitat, es racionalitzen els recursos que ens confia la cituadania, tenint en compte criteris d'eficàcia i eficiència que ens permetin mantenir una fiscalitat d'acord amb la inflació
3.- El procés participatiu
Les prioritats del Consell de Ciutat eren :
- Millora d'equipament socials i culturals, i reconeixement de la programació cultural de les entitats que fomentin la cohesió i relació i promocionin la cultura popular
- Millorar la comunicació Ajuntament € ciutadania i potenciar els mitjans de comunicació locals
- Agilitar els tràmits i serveis administratius amb un servei concentrat de finestreta única
- Millorar els serveis dirigits a la gent gran i als disminuïts com l'atenció domiciliària i la teleassistència, les residències, els centres de dia i els habitatges assistits
- Mes suport a l'educació a través de la previsió de solars pels centres, evitant la massificació a les aules, potenciant les activitats extraescolars, afavorint la participació de mares i pares i aplicant el mapa escolar en ensenyaments artístics i formació musical
- Rehabilitació de barris
- Millorar el manteniment i conservació del medi natural
- Impuls a la formació
- Potenciar els sectors emergents amb valor afegit
El Programa d'Actuació Municipal, que contempla més de 400 accions i 10 prioritats, respon a tres visions complementaries de les necessitats de la ciutat:
1.- La proximitat (sense càrrega política ... "es el que cal fer"): la neteja dels carrers, la seguretat, el civisme. La participació es clau en la detecció d'aquestes necessitats. Aqui cal destacar:
a) Accions demanades pel Consell de Ciutat i que s'han incorporat al PAM:
- Cessió gratuïta del teatre Monumental a les entitats de la ciutat, sense càrrec al pressupost del Patronat de Cultura o incrementant el pressupost del Patronat
- Reforçar la línia 3 d'autobus per tal que hi hagi més freqüència de pas
- Vigilar els contenidors de brossa que estan buits i evitar que la gent deixi la bossa fora al terra
- Que el contracte per a la recollida de residus i neteja viària inclogui un apartat d'educació mediambiental (no embrutar, reciclar, horaris, ...)
b) Altres objectius/accions:
- Incrementar la recollida selectiva en origen de paper, cartró, vidre, envasos, olis, materia orgànica
- Desenvolupar un sistema global de seguretat pública (Pla de seguretat local de Mataró)
2.- La qualitat de vida (amb càrrega política ... "es el que volem fer"): les escoles bressol, l'atenció a la gent gran, als joves, la millora de la ocupació, l'accès a la vivenda, la sostenibilitat mediambiental, la cultura, l'esport, ... Aqui podem destacar:
a) L'accés a l'Habitage : desenvolupament del Pla local d'habitatge per promoure l'habitatge de promoció pública majoritariament de lloguer per a diversos col.lectius. Inici de la construcció de 16 habitatges al carrer Nuñez de Balboa, construcció de 48 habitatges al Rengle, construcció de 30 habitatges al carrer Carlemany
b) Incrementar l'oferta d'escola bressol : Construcció entre 2006-2007, de la nova escola bressol a la Plaça Antonio Machado, Acabament de la construcció i posada en marxa de la nova escola bressol a L'Escorxador-Carrer Herrera.
c) Consolidació de Can Xalant com a centre per a la recerca, producció i difusió de la creació contemporània.
d) Increment dels recursos destinats a la gent gran i persones amb dependències ,quant a la prestació de serveis d'atenció domiciliaria: Agencia de gent gran que inclou : el xec servei, telealarma, suport a gent gran i depenents
e) Donar resposta a les necessitats detectades en l'àmbit d'Esports, tant en la seva dimensió territorial com de ciutat: Suport a les escoles participants en els jocs escolars de Mataró, Creació i dotació de circuits i espais d'esport de lleure i promoció de salut a la ciutat
f) Impulsar mesures d'eficiència i estalvi energètic: Tub verd, zones ajardinades, nivells lumínics, ...
g) Orientar professionalment als joves mitjançant l'ús de les TIC: Realització de tallers d'orientació professional, Accions específiques adreçades a IES: joves, tutors i pares per tal de facilitar la transició al mon laboral
3. El futur (molta càrrega política ... "es el que volem ser"): L'estratègia urbana, els grans projectes, el progrés econòmic i social, la promoció de la ciutat, el encaix de la ciutat en el nou mon global, ... Podem destacar:
a) Iniciar les obres del Tecnocampus Mataró com a espai físic per ubicar: Universitat, Incubadora i Espai empresarial
b) Desenvolupar el Pla d'equipaments culturals que, des de el consens, respongui a les necessitats en matèria cultural
c) Millorar les infraestructures de les instal·lacions esportives i crear-ne de noves: Poliesportiu a Cirera, Poliesportiu a carrer Euskadi, Pista esportiva de la Llàntia, ...
d) Posar a disposició de la ciutadanía i del moviment associatiu en general, la infraestructura necessaria per el seu desenvolupament (Xarxa d'equipaments cívics): Carrer Teia, Ca l'Isidre, ...
e) Posicionar Mataró com a "Ciutat Mediterrània": Desenvolupament del Pla de Promoció de ciutat
Les prioritats del PAM, ja citades per l'alcalde, són les següents :
- Portar a terme les accions prioritàries fruit del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social en els àmbits de: la Formació, els Sectors tradicionals, els Sectors Emergents, la Cohesió Social, el Territori i les Noves Tecnologies.
- Facilitar l'accés a l'habitatge: formulació d'un Pla d'Habitatge i l'inici de la construcció de 124 nous habitatges públics a Cerdanyola, Centre i Rengle.
- Millorar la qualitat de l'ocupació fent especial atenció als joves: Programa Inf@jove i TecnoEscola Mataró, i estimular la creació d'ocupació en sectors emergents: serveis de turisme, culturals i d'atenció a les persones.
- Mes civisme, menys accidents, mantenir els nivells de seguretat.
- Execució de les obres de rehabilitació dels grans eixos estructuradors de barris: Avinguda Rafael Estrany i Avinguda Puig i Cadafalch.
- Millorar la atenció a la Gent Gran i Persones amb dependències: Incrementar els recursos destinats a atenció domiciliaria, Casals d'Avis i donar un nou impuls als serveis facilitats des de l'Agència d'Atenció a la Gent Gran i persones amb dependència.
- Desenvolupar el Pla d'equipaments culturals: Posada en funcionament de l'espai d'Art Germans Arenas, redacció del projecte bàsic de la Nova Biblioteca (Les Santes € Escorxador), redacció del projecte museístic de Can Marfà i projecte de museïtzació de la Capella dels Dolors.
- Incrementar l'oferta educativa: nova escola bressol del carrer d'Herrera i augment del nombre de places escolars d'educació infantil i primària amb la construcció de nous edificis escolars amb conveni o directament per la Generalitat.
- Crear nous espais de comunicació amb els ciutadans: Posada en funcionament de la Radio Municipal.
- Iniciar les obres del Tecnocampus Mataró com espai físic per ubicar: Universitat, Incubadora i Espai empresarial.
A continuació la Sra. González analitza els recursos amb els que desenvolupar el PAM, això és, el Pressupost de 2006.
Les grans xifres són les següents :
El pressupost consolidat del grup ascendeix a 170.592.336,32€.
Cal destacar també que l'augment del pressupost de l'Ajuntament és del 7,99%.
L'augment en ingressos corrents, respecte al 2005, és del 5,80% front un augment en la despesa corrent del 5,63%.
Augmenta l'estalvi corrent per finançar inversió que passa de 751.000€ en el 2005 a 1.630.128,70€ en el 2006.
La càrrega financera del pressupost del 2006 (interessos més amortitzacions) disminueix un 2,67% respecte al 2005.
El pressupost vol donar resposta a les necessitats de la ciutat, tant pel creixement i serveis per a la ciutat: (81,5 M €), com pel servei a les persones (80 M €)
El pressupost dóna resposta a les prioritats i accions del PAM.
1.- PDES | Tal com es va acordar en el Pacte, un cop prioritzades les accions el que cal es planificar-les, veure si encaixen amb accions ja existents del PAM 2006 o si son accions noves que cal incloure i dotar pressupostàriament |
2.- Habitatge | Actuació inversora en habitatges superior als 11 M € |
3.- Ocupació | Programa de promoció a l'ocupació té una dotació de 2,3 M € (increment del 45% respecte 2005) |
4.- Mes neteja, civisme | Pressupost en Manteniment i neteja de la ciutat: 31,7 M € (increment del 16% respecte 2005): Neteja: 10,8 M € Enllumenat: 2,8 M € Jardineria: 2,6 M € Seguretat ciutadana i viària: 8,2 M € |
5.- Barris | Increment dotació Plans Integrals en un 63% amb la inclusió de Cerdanyola: Pla Integral Cerdanyola: 1 M € (500.000 € subvencio Llei de Barris) Pla Integral Rocafonda-El Palau : 500.000 € Pla Integral Centre-La Havana: 210.000 € |
6.- Gent gran | Programa Gent gran: 2,2 M € (increment del 17% respecte al 2005) Programa Suport Infància i familia: 1,8 M € (increment del 9% respecte 2005) |
7.- Pla Equipaments | Pressupost destinat a Cultura: 6,4 M € (increment 26% respecte any 2005). Inclou: Posada en marxa Espai d'Art Germans Arenes Posada en marxa Centre de creació Can Xalant Inici Can Marfà |
8.- Oferta educativa | Pressupost educació (sense EUPMT): 17,4 M € (increment 23%) ... Es un dels apartats amb major creixement |
9.- Comunicació | Pressupost comunicació: 1 M € (increment d'un 50%) ... Inclou atenció ciutadana |
10.- TCM | Pressupost de PUMSA per la construcció: 1 M € Inversió en l'espai empresarial del Rengle: 2 M € |
Els ingressos que finançar el pressupost no depenen només dels impostos. L'augment en el pressupost d'ingressos, 1,6 M €, està basat en la millora de la gestió dels tributs i en l'increment de la PIE. Els ingressos per impostos nomes representen un 21% (33 M € sobre 160 M €), es a dir, 21 cèntims de cada euro que ingressa l'Ajuntament
Solvència: "el nostre pressupost es solvent"
Tot incrementar el nivell d'endeutament per finançar inversions (de 10 M € a 11,5 M €) el nostre estalvi net s'incrementa (de 2,4 M € a 3,5 M €) i la nostra ràtio d'endeutament baixa (de 98,3 % al 90,1 %) situant-se molt per sota del 110 % permès legalment
La despesa prioritza els serveis finalistes (a la ciutat i a les persones) per sobre de l'estructura.
La despesa destinada a Administració General no augmenta respecte al 2005; només creix en serveis a la ciutat i en serveis a les persones.
D'altra banda les inversions no posen en risc la nostra solvència. Les subvencions passen de 4,2 M € (2005) a 5,6 M € (2006). A més l'estalvi passa de 751.000 € a 1,6 M €. L'endeutament, tot i passar de 10 M € (2005) a 11,5 M € ,el seu pes ha baixat del 67% al 61%
El nostre pressupost també aposta per la innovació i les noves tecnologies.
També apostem per tenir un equip cada cop millor i mes motivat de professionals, contribuint a la seva formació per millorar la seva qualitat
A més el pressupost es transparent, tota vegada que l'operativa econòmica de l'Ajuntament i Organismes Autònoms està sotmès a fiscalització interna de la Intervenció de Fons, i externa a posteriori per una Auditoria externa semestral amb un informe del que es dona compte al Ple
En relació a les Ordenances Fiscals, la Sra. González recorda que en compliment de l'acord de Govern sobre pressió fiscal, l'increment mitjà d'aquestes Ordenances és d'un 2,9% per sota del IPC previst (3,2 %)
En resum :
- Impost de vehicles: No es modifica
- Preu públic Brossa comercial: No es modifica
- Impost sobre l'increment del valor dels terrenys: Per paliar l'efecte de la revisió cadastral, es fixa la reducció màxima al valor del sòl, es rebaixen els tipus impositius i s'incrementa la bonificació per transmissió per herència
- Taxa Brossa domiciliària: Increment del 7% per millorar la cobertura (5,5 € /rebut /any)
- Taxa Ocupació Via Pública: Increment 3% menys tarifa taules i cadires a la via pública amb un increment del 13% (pactat)
- Preu públic instal·lacions esportives: Entre el 3,5% i el 5%
- Preu públic activitats culturals: Increment del 9% (preus congelats des del 2004)
- Zones blaves: Increment de 10 cèntims d'euro la fracció d'una hora
Noves tarifes:
Tarifa per homologació de gestors autoritzats per recollida de residus comercials: 44 €
Expedició de la certificació de disponibilitat d'habitatge per reagrupament familiar: 59 €
Servei de registre únic: 5 € + cost tramesa correspondència
Cessió d'espais amb finalitat publicitària: 106 € mes variable en funció dels serveis demanats
Variació tarifes per serveis:
Rebut mitjà d'aigua i clavegueram incrementa 2,18 €/ trimestre
Bitllet senzill d'autobús puja 0,10 €
La política de Recursos Humans s'explica per una sèrie de projectes per l'any vinent i un cop superat tot el procés de negociació col·lectiva i la seva aplicació. Val a dir que es focalitzarà en un nou portal corporatiu i en una optimització de l'organització.
El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, remarca en primer lloc que aquest any han fet un pas més cap a un model d'elaboració del Pla d'Actuació Municipal i Pressupostos de forma participada que valoren molt positivament. Com ja s'ha expressat anteriorment, aquest és un model viu. S'han introduït algunes novetats que caldrà anar ajustant, però sempre amb la voluntat d'aprofundir i millorar els mecanismes de participació.
També vol destacar positivament la cohesió del govern municipal en la plasmació de les prioritats emanades de l'Acord de Govern signat el juny del 2003 i renovat el maig del 2004. Enguany s'ha fet un esforç suplementari per tenir una classificació del pressupost per programes, i vull agrair-ho públicament a les persones que ho han fet possible. Des d'ERC estenem que calia renovar la metodologia interna d'elaboració del Pla d'Actuació Municipal, basat fins ara en una estructura al nostre entendre massa rígida.
Pel que fa a les propostes de les actuacions que el govern vol tirar endavant l'any que ve, que tinc comptabilitzades un total de 458, si no s'ha equivocat, vol destacar-ne algunes a títol d'exemple.
El 2006 serà l'any de posada en funcionament de la Ràdio Municipal. Aquesta és una reivindicació social que el govern ha assumit com una necessitat d'omplir un buit en la comunicació local. Posaran els mitjans per a que sigui una realitat.
Preveuen l'inici de les obres de construcció de 219 habitatges de promoció pública, la majoria de Protecció Oficial de Lloguer. Facilitar l'accés a l'habitatge és una de les principals preocupacions d'aquest govern municipal, i amb la presentació d'aquí a pocs dies, del Pla Local de l'Habitatge intentaran aportar algunes solucions.
Al 2006 posaran també en marxa la recollida selectiva de matèria orgànica domèstica a tota la ciutat. És un pas més per a tenir una ciutat millor, amb la voluntat de reduir les tones de residus que s'envien a la incineradora.
Aposten decididament per les reformes dels mercats municipals de la plaça de Cuba i la Plaça Gran, com a actuacions necessàries per a la revitalització del comerç urbà, la regeneració i millora dels espais públics de la ciutat i possibles pols d'atracció per a la promoció de ciutat.
Podrien destacar moltes altres actuacions com l'inici de les obres del Tecnocampus, els projectes de Can Marfà i de l'Escorxador, les inversions en nous centres escolars o tot el conjunt d'accions al voltant dels serveis a les persones, amb especial atenció als joves, les dones o la gent gran.
En general, fent una anàlisi dels grans números, volen dir que aquest pressupost és ambiciós pel que fa a les inversions, contingut respecte a la despesa corrent i ajustat en la pressió fiscal al ciutadà.
El pressupost consolidat se situa en els 170 milions d'euros. Això ens dona una xifra de 1470 euros per habitant, una de les més altes en relació a ciutats similars en nombre d'habitants, com Santa Coloma de Gramanet o Cornellà de Llobregat. Això vol dir que aquest ajuntament funciona, que genera un alt volum de negoci (no lucratiu, lògicament), que és un ajuntament molt actiu, fa moltes coses.
Les inversions per al 2006 creixen un 26,61% respecte a les d'aquest any (que recorda que ja va pujar un 16,47% respecte a l'any anterior), amb especial atenció a l'arranjament de carrers (1.167.000 €, 66%), els Plans Integrals (1.710.000 €, 71%), l'enllumenat, asfaltats i jardins (1.781.000 €, 57%).
La despesa corrent, en canvi, es manté amb un augment de només el 5,63%.
El impostos directes s'apugen en global un 5,54%, el indirectes un 4,35% i les taxes i preus públics un 2,48%. Tot plegat fa que el ciutadà mig tingui un augment de la fiscalitat del 2,9 %, inferior a les previsions interanuals d'increment de l'IPC.
La suma d'ingressos provinents dels impostos, taxes i preus públics dividit pel nombre d'habitants dóna un resultat de 438 €/h, molt inferior a ciutats com Sant Cugat del Vallès (899 €/h. el 2005), Granollers (704 €/h) o Santa Coloma (638 €/h). Aquesta és una ciutat amb una de les menors pressions fiscals sobre el ciutadà en comparació amb municipis similars.
Acaba, repetint el resum de la valoració que des del Grup Municipal d'ERC fan del pressupost i ordenances fiscals per al 2006 que avui presenten per a la seva aprovació inicial:
Aquest és un pressupost ambiciós pel que fa a les inversions, contingut respecte a la despesa corrent i ajustat en la pressió fiscal al ciutadà.
El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, amb caràcter general esmenta les limitacions naturals del pressupost en relació als projectes que el seu grup voldria encetar. Els problemes generals per la deslocalització, la globalització i la precarització del treball estan creant un augment de les desigualtats socials que obliguen al creixement de la despesa social pública. Aquests problemes, continuats amb l'endèmica insuficiència de les finances municipals fan molt més difícil atendre com caldria aquesta situació. Malgrat això el seu grup municipal ha incidit satisfactòriament en les qüestions de benestar social, cultura, manteniment-neteja i sostenibilitat. També valora positivament el debat hagut en el si del govern i el procés participatiu seguit en la preparació del pressupost.
El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, manifesta que el pressupost que avui es presenta ve emmarcat en una estabilitat política en el rigor d'un govern municipal que treballa i que no perd de vista els objectius de millora, de la qualitat de vida de cadascun dels ciutadans/es, de l'espai públic i de la nostra competitivitat econòmica i capacitat d'innovació.
El procés de participació ha estat: més intens que mai; des del contacte un a un fins a les audiències; de les reunions amb veïns fins al Consell de Ciutat, des d'Internet als consells sectorials i territorials..;
Els comptes són transparents amb una administració completament sanejada, amb un alt grau de solvència.
La inversió també està a l'alçada de les ambicions de la ciutat , que dobla pràcticament la prevista per l'any 2003. La política fiscal és moderada, i no deixa d'incentivar els esforços dels ciutadans (activitat econòmica, millores ambientals...). A més el diferencial entre el que pugen els preus i on se situen els tributs cada any és cada vegada més gran, de manera que els tributs locals baixen el pes específic a les economies de les famílies.
D'altra banda destaca les expectatives respecte a la millora del món local. Ex. La participació als ingressos de l'Estat d'enguany puja, compenmsant la manca de voluntat política del govern del Partit Popular, arrel de la darrera Llei d'Hisendes Locals . L'estat i la Generalitat han vist, per primera vegada, que els primers que hem d'atendre els problemes de la immigració som els ajuntaments, que la immigració il·legal s'ha de controlar (va multiplicar-se per 3 en els 8 anys d'Aznar) i que tothom que treballa ha de cotitzar.
En relació amb la Generalitat s'han desencallats temes com el dels enllaços C32, Bombers, nous Caps, noves escoles, habitatges, ajuts per a la millora dels barris, en definitiva un canvi important.
Els objectius Socialistes en aquest Programa d'actuació han estat fonamentalment quatre:
1. La millora del civisme.
Ja era una prioritat del mandat (Pla del Civisme, Ordenança de Civisme -encara que amb reticències d'alguns, mesures alternatives, plans de seguretat...) i és un objectiu compartit per tothom (baixos índexs de delictes i faltes, més parcs i places per disfrutar...). El civisme és una manera d'exercir la llibertat en l'espai públic, en el respecte a les persones i la seva integritat entre veïns i veïnes.
El pressupost recull una doble vessant, un pacte que recull els esforços dels ciutadans (neteja i residus, complir la llei i l'ordenança de civisme sense excepcions) amb l'acció de l'administració reparadora de les accions incíviques, millorant notablement els operatius de neteja viària.- Civisme també és disfrutar d'allò públic: l'accés a la cultura ia la creativitat, l'ús responsable de la salut i dels serveis, la millora educativa: en això també hi ha increments importants.
2. L'accés a l'habitatge
També aquí notarem el canvi polític: més recursos a la millora de l'accés a l'habitatge, canvis legislatius iniciats amb la Llei d'Urbanisme, les primeres promocions públiques a Mataró en 23 anys.
Hi ha una política clara i decidida a favor que els ciutadans de Mataró tinguin menys dificultats d'accés al mercat de l'habitatge. La política urbanística servirà aquest objectiu revitalitzant teixits urbans, desenvolupats o no, amb noves promocions d'habitatges protegits, i un treball a mida de les necessitats: mediacions per lloguer, rehabilitació, tramitació d'ajuts, etc...
3. L'increment de l'ocupació
El segon objectiu urbanístic "viure i treballar a Mataró" passa per convertir en competitiu el sòl d'empreses obsoletes: fer-lo més atractiu, barrejar els usos, unir-lo al lloc de creació de coneixement (projecte Tecnocampus).
Les apostes de ciutat: es centren en el coneixement, la formació, l'aprofitament d ela nostra posició estratègica, i fer-ho d'acord amb tothom, liderant els esforços que hem de fer (Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social)
4. L'avenç cap a una ciutat de respecte als drets i als deures com a vehicle per a la gestió de la immigració
Una ciutat cívica també és la que atén fenòmens com aquest des de la serenor i el Pacte, la que té tanta cura amb els drets com amb els deures: aquí les normes són les que són i s'han de complir.- (Exemple: nova taxa per les certificacions dels habitatges que han d'acollir familiars dels immigrants)
Això comporta una atenció a la política educativa, a la millora dels serveis públic perquè ningú passi al davant i la reforma dels barris que acullen intensivament aquest fenomen (Rocafonda, Cerdanyola, Palau, etc...) perquè són claus per al desenvolupament de la ciutat.
En conclusió el pressupost té com a prioritats allò que ho és per la majoria de les persones i les seves famílies, la situació de l'Ajuntament i la situació política general permeten afrontar aquests reptes amb força garanties d'èxit. En definitiva, els socialistes complim el que vam prometre, tant al Programa Electoral com a l'Acord de Govern amb els nostres socis, amb qui fem un equip cohesionat i il·lusionat
El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular,
comença la seva intervenció agraint la col·laboració i el treball desenvolupat pels mataronins que han participat al debat dels pressupostos. Per descomptat ho fa extensiu als treballadors i funcionaris de la Casa doncs, encara que facin una feina de plasmació d'una política €la del Govern municipal- amb la que, a grans trets, no coincidim, no és menys cert que la preparació dels pressupostos, PAM, OOFF i demés documents és una feina feixuga i complexa.Abans d'entrar en el debat de fons no podem, sense perjudici de lo avantdit, que reiterar la nostra visió critica del procés participatiu: la pregunta que s'haurien de fer els membres del Govern, amb honestedat, és si realment es pot considerar que l'actuació del govern municipal es participativa. I aquí coincidiran amb mi que la participació no es pot esgotar a una àrea: o hom és o hom no és!; o fa polítiques participatives o no es fan, ambdues coses alhora no pot ser!!.
I aquí és on Vostès erren!. Volen i no volen, o més exactament, al nostre entendre, estem més aviat davant €tot i reconèixer tímids avanços que òbviament n'hi ha, només faltaria!!- de donar compliment formal a una promesa electoral: pressupostos participatius, com si sota aquest nom s'amagués qui sap quina solució màgica més enllà d'un cert reconeixement dogmàtic a alguns dels seus gurus.
Ara bé som realment participatius alhora de decidir els grans eixos d'actuació municipal, o més aviat cal dir que aquests ja venen donats? Som participatius a la política que en matèria d'urbanisme es fa a la Ciutat? (òbviament no i no els hi vull recordar que ens han rebutjat tres vegades fer participativa la política urbanística). Es dona la paraula en matèria de política fiscal?, etc.
La resposta és no. Es per això que no poden donar un aprovat al compliment d'aquesta, una de les seves promeses electorals i de pacte de govern.
Es més, com volen que considerem la sistemàtica negativa a les propostes que fem des de l'oposició? Ni més, ni menys, que una mostra de total manca de tarannà participatiu, en el sentit autèntic, d'acceptar lo que l'altra diu o proposa. Es que els grups municipals de l'oposició no representem també als mataronins?
Això que estem dient fins ara, d'entrada pot semblar tenir un aspecte més formal que substancial. No és així. Als nostres ulls i ho hem dit sempre, en política, en especial la municipal, les formes, la manera de conduir-se les relacions amb l'oposició ho és tot.
Es evident que a aquest capítol no tenen ni de lluny la nostra confiança i ens dol que, fins i tot, com en mandats passats s'havia produït reiteradament, ens tomben propostes que després Vostès mateixos presenten, mes o menys modificades.
Un cop examinats els documents que sotmeten a consideració del Ple, i sobretot posades en consideració les grans línies que Vostès mateixos presenten, ens ha costat trobar autèntics canvis, autèntiques innovacions, autèntics motors de Ciutat.
La veritat es que estem davant d'uns pressupostos netament continuistes, que van a roda d'altres Administracions, perquè no hi ha idees pròpies, que van a roda del que fan altres Administracions i, que a més, viuen sobretot de l' endeutament i del pressupost d'altres Administracions.
El cas més clar de tot això ho veiem en matèria d'inversió: deixant de banda la vella discrepància envers considerar com "real inversió" el que és reposició, el cert es que de l'examen del quadre d'inversions €que es per nosaltres l'element clau del pressupost- es desprenen dues conclusions:
Les inversions les paguem amb nou endeutament i ajuda d'altres administracions (als volts del 91%).
Inversions realment noves no n'hi ha i les que tenen major volada les paguen els demés.
Així es pot dir que l'aportació que fan Vostès mitjançat estalvi es més que minsa. Amb això ens donen a entendre que el marge de maniobra que tenim com Ajuntament és molt petit, doncs mirin si encara la critica només fos per l'endeutament €que Deu n'hi do- potser tindria un "pase"..., però es que lo més trist és que tot i endeutar-nos, el quadre d'inversions és paupèrrim, sinó fos per les que paguen des d'altres administracions.
Uns pressupostos que denoten una total absència d'il·lusió de Ciutat, de confiança en les possibilitats de Mataró, encara que això darrer no es pas nou.
La veritat es que ens recorden la pel·lícula que aquí es va traduir amb el nom de "Atrapado en el tiempo", on cada dia succeïa el mateix, tot era igual, així són les seves polítiques. Sense ambició. On tot o pràcticament tot, no és nou, ja ens sona a tots perquè ho han dit tantes vegades...
Vol dir això que el Grup Municipal del Partit Popular li desagrada tot el que es presenta?. La resposta és, ja la saben, que no. I vaig més enllà de les coses, diguem-ne, no essencials, no nuclears.
Per exemple, és evident, que estem d'acord amb la construcció d'escoles bressol a la Ciutat. Es més, si ho recorden, al mandat passat i a la passada campanya electoral van ésser una proposta i una aposta molt ferma del Grup Popular. Però és que aquí tornem a fer tard. Es que ja tenim un dèficit enorme de places.
Es més, com seriosament a aquestes alçades ens poden dir que aquesta construcció es una de les grans novetats. Potser aquest és un exemple que fa palès la visió global que es desprèn del que presenten.
Ara bé, és aquest l'únic exemple? Home no.
Es nou rehabilitar Av Rafael Estrany i la Puig i Cadafalch?. Be, quan diuen rehabilitar, volen dir més aviat reurbanitzar. Per cert, parlant de Rafael Estrany, no s'oblidin de que continua pendent la connexió direcció Barcelona, que estaria bé una mica d'exigència amb el govern amic de la Generalitat.
Fins i tot, ens tornen a parlar com a prioritat del Pla d'equipaments culturals i del Tecnocampus.!!
A un Mataró, on segons els informes de conjuntura econòmica, la renda familiar disponible per càpita va tenint una evolució interanual negativa any rere any respecte de la de Catalunya. El darrer indicador que tenim es el que ens deia que havíem passat d'estar al 86,2% de la de Catalunya a un 83% en un any. I anem baixant. Estem a mes per sota de la majoria de municipis de la segona corona com Terrassa, Sabadell, Granollers o Vilanova.
Davant d'això, els mataronins, sobretot els mes joves, tenen cada cop mes difícil l'accés a l'habitatge, perquè en canvi en aquest aspecte sí estem per damunt de moltes ciutats. L'increment ha estat d'un 17,5% l'any 2004 respecte al 2003. Es veritat que estem els vuitens en la llista de municipis de mes de 50.000 habitants per increment del preu de l'habitatge, però s'ha d'aclarir que els altres municipis tenen un índex superior de renda familiar.
I es que la majoria d'indicadors son negatius per la nostra ciutat en termes comparatius.
En la taxa d'atur general, en la taxa d'atur de sectors especialment a considerar com son les dones, els majors de 45 anys, els menors de 25 anys, en el preu mig de l'habitatge, en el percentatge de contractació indefinida.
En resum, podem dir que la renda familiar dels mataronins baixa cada any mentre puja sense parar el preu mig de l'habitatge, en una situació de crisi en que no es generen llocs de treball a la ciutat. Això ens preocupa com a tendència. Hem d'anar amb compte amb aquests temes, no es que vulguem fer alarmisme, no es el nostre tarannà.
Ja sabem que la greu situació del tèxtil no és exclusiva de Mataró. Però que hem fet per pal·liar-la? Què hem aportat com a Ajuntament?
Per què no varem adaptar a temps, per posar un exemple, la mida de les naus industrials a les necessitats del tèxtil? Per què no varem lluitar per portar Zara a Mataró al seu dia?.
Ara què estem fent? O què estem fent per altres sectors industrials? Tenim sol que sigui competitiu? O es que ho arreglem tot reconvertint, total o parcialment, zones industrials en residencials, on fer pisos i cases? Com és el cas respectivament de Mata - Rocafonda i d'El Rengle, a l'entrada de Mataró.
Com és possible que ho fiem tot a l'activitat immobiliària? Saben què ens passarà si hi ha una davallada al sector? O sinó hi ha prou activitat a la ciutat? Som conscients de l'impacte que tindria a l'ocupació a Mataró?.
Seguint amb això, de veritat, no tenen una certa sensació de malestar quan parlen amb cofoisme de la seva política d'habitatge? . Però si fins avui mateix, si precisament avui, no ens han convocat perquè parlem del seu pla d'habitatge! Jo ja entenc que tinguin una certa mala consciència però, dissimulin home, que es veu el llautó.
No podem, cap dels aquí presents, donar-nos per satisfets del que està passant en matèria d'habitatge, sobretot per les persones amb menys recursos. Hem de fer un esforç, sobretot Vostès que governen, per cerca solucions per aquest col·lectiu de persones. Parlem amb promotor privats, conveníem €això si amb transparència- el sol per fer habitatge protegit, etc. No n'hi ha prou amb lo que s'està fent i això és un clam entre la joventut, només cal que l'escoltin.
I seguint amb temes globals de Ciutat que, òbviament tenen impacte a pressupostos i PAM, reiterem una pregunta encara no contestada: com és possible que encara no s'hagi fet una proposta global de façana marítima de la ciutat?. Estem parlant d'un tema cabdal pel futur dels mataronins i Vostès ho estan tractant pràcticament d'amagat. Es curiós constatar que Vostès només s'alteren una mica quan grups extremistes fan el crit al cel, que ja és una curiosa manera de tractar un assumpte de ciutat. Reiterem doncs la nostra proposta de fer un Consell de debat de l'urbanisme amb participació de tothom (Veïns, entitats gremials i sindicals, grups municipals, tècnics de la casa i privats, promotors, associacions juvenils,...)
En aquest punt el Partit Popular ha mantingut, suposo que com a mínim això ens ho reconeixeran, una actitud de Ciutat i de molta responsabilitat. Hem estat, recordem els casos de Iveco, Rengle, Recoder, més que prudents, però seguim exigint o demanant una visió global i un debat de Ciutat més profund. Es evident que les eines urbanístiques tiren endavant, però no ho és menys que encara estem a temps d'encetar un debat de major abast que el que s'ha fet fins ara.
Vinculat amb Barceló, ara zona Viada, no se sap a quin punt està un element clau per la Ciutat, com és la vinguda del Corte Inglés. Sabem que hi ha hagut un canvi total, una volta al mitjó, respecte la idea inicial €que el PP li agradava més- de situar-lo a Barceló com a element de centralitat d'aquella zona de Mataró i nou impulsor tant del comerç, com de relligar el Centre de la ciutat.
També a l'àmbit del comerç encara queda tot per fer del POEC i és una llàstima perquè al final va quedar un document que era una bona eina, en bona part per la tasca que va fer el grup popular. El cert és que es fiava tot al Corte Inglés: POEC, inversions milionàries,... tot plegat un exercici de voluntarisme i ciència ficció realment notable.
Mentrestant segons l'informe de conjuntura econòmica, els comerciants de Mataró són els que menys confiança tenen en el seu futur i en el de la seva ciutat. Són els més pessimistes de les ciutats mitjanes de Catalunya. No es sent, ni que sigui una mica, al·ludit el govern municipal davant de coses com aquesta?.
El Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social ens marcarà línies estratègiques interessants, però al final el responsable de tirar-ho endavant serà el Govern municipal i, aquí novament, no els hi podem fer confiança, hi ha masses exemples de promeses fetes que al final han esdevingut poc més que fer volar coloms.
Perquè si volem que això tingui resultats han de canviar la seva mentalitat. I convertir-se en un govern capaç d'actuar amb mentalitat estratègica i de liderar, i capaç de comunicar-se millor amb la societat civil i els agents econòmics, cosa que ara no es fa. I, sobretot, capaç de donar confiança, en resum, crear un marc adequat a la Ciutat, recolzant els sectors econòmics. I no tenir cap vergonya a sortir a vendre la marca "Mataró" a les empreses de fora, perquè vinguin a la Ciutat. Però per fer coses com aquestes hom s'ho ha de creure, ha de creure en Mataró i les seves possibilitats, ha de tenir il·lusió de Ciutat que abans dèiem.
Han de ser capaços de transmetre els valors de la Ciutat, les seves potencialitats i les seves capacitats. Altres Ciutats ho estan fent amb relatiu èxit. No és una feina d'avui per demà, òbviament, és més aviat una filosofia que hauria de presidir qualsevol govern municipal de Mataró, sigui quin sigui el color o colors que l'integren.
Un últim apunt global €i ens en deixem uns quants ja ho sabem-:
Ja hem parlat darrerament en aquest ple de la necessitat de adaptar el Pla de Nova ciutadania i els seus instruments de gestió com el consell per la convivència a la nova realitat que tenim a Mataró. Hem passat d'un 3% de població immigrant a un 15% en cinc anys. Aquesta realitat, la necessitat de la seva ràpida adaptació, de que coneguin i gaudeixin dels seus drets i deures, i el risc que pot suposar si ens vingués una crisi econòmica i el mercat laboral no pogués absorbir un contingent tant gran de nouvinguts, a mes de baixa formació, fa necessari que ens dotem dels recursos humans i econòmics per gestionar-ho.
D'altra banda, no estem d'acord amb que la inversió sigui la germana pobre, com ja hem comentat al començament, en detriment de la despesa corrent.
No podem deixar de dir i recordar que no estem d'acord amb una política de Recursos Humans que ha generat conflicte rere conflicte. No estem òbviament d'acord amb la política de càrrecs de confiança i de gerències a les empreses públiques. Hem anat creant una estructura molt cara, de gent nomenada per Vostès a dit €que no vol dir que no en sàpiguen-, sense mes equilibri que el del propi del tripartit €cadascú a la seva parcel·leta-. La veritat es que això als mataronins els hi costa una milionada, sense massa necessitat. Especialment sagnant per la manera en que es va produir €es contracta a algú i es diu que es perquè es del partit- és el cas del Sr. Penedés, President d'ERC.
El funcionament del propi Govern ha deixat molt que desitjar: es nota que no hi ha encara un adequat lideratge; els canvis de Regidors i de competències només responen al famós "tants caps, tant barrets", sense massa sentit i una crisi de gran importància €la més sonada, que és la que desemboca en la dimissió del Sr. Antoni Civit-.
Ací val pena aturar-se, Sr. Baron, per recomanar-li que tingui presents les reflexions del Sr. Pasqual Maragall, President de la Generalitat de Catalunya, i entenc que encara membre del PSC (PSC-PSOE). Un apunt: quan dic que atengui les reflexions, em refereixo exclusivament a les reflexions; no li puc pas recomanar que faci el ridícul públicament com ell, ni que quedi desautoritzar també públicament ni que, Vostè sol, creï una nova crisi.
El que volem dir es que pari atenció a la reflexió que deia el Sr Maragall: volia aprimar el Govern de la Generalitat, en la recerca de major eficiència i eficàcia. Recomanaríem doncs al Sr. Alcalde, novament, una remodelació de Govern municipal que passés per adequar-lo a la realitat de la Ciutat, i no pas a la realitat del nombre de Regidors que conformen el tripartit a Mataró.
Això si, la feina en publicitat no s'atura, no cal recordar la nostra posició crítica vers el butlletí i la ràdio municipals. Sincerament, creiem que els ingressos que l'ajuntament obté, s'haurien de fer servir per cobrir necessitats reals, per exemple de política social.
La crítica del Sr. Bassas sobre la inversió a Mataró dels govern del Partit Popular és de nou errada. La Porta Laietana, Passeig Marítim o RENFE són proves que la inversió de l'Estat a Mataró mai no havia estat tan gran com durant el mandat del Govern del Partit Popular.
Parlant d'ingressos, no cal dir que no coincidim amb la proposta d'augment d'impostos que ens proposen a les noves OOFF:
Breument, perquè penso que aquest debat ja l'hem tingut, però vistos els increments proposats i l'increment recaptatori que els acompanyarà hem de fer algunes consideracions.
D'entrada dir que segons la seva proposta augmenten tots els tributs, a tall d'exemple:
Impost de béns immobles (IBI)
Impost d'obres construccions i instal·lacions
Taxa per llicències urbanístiques
Part que queda del IAE.
Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua).
Taxa per l'enganxament de vehicles (grua): i preu a les zones blaves.
Taxa per la recollida de la brossa.
Tarifes d'aigua i clavegueram.
Taxa de cementiris, etc.
Recordar que alguns tributs estan al màxim permès per la llei i per lo tant no els pugen perquè no poden, com el circulació. Si bé es veritat que enguany els augment proposats són més moderats que altres anys, no ho és menys que venim d'un augment molt fort a inicis de mandat (al 1r pressupost); estem fent una revisió cadastral que impactarà fortament sobretot a l'IBI, amb lo que l'augment serà més fort del que s'està dient. Per tant, si aquest any els tributs fiscals augmenten més moderadament, s'ha de recordar que l'any 2004 van pujar molt per sobre de la inflació.
Com Vostès saben al debat de la revisió cadastral i impacte a l'IBI ja es va fer i allà vàrem manifestar que volíem una garantia de que l'increment no seria mai per sobre del 3 o 3,5%. En aquest sentit vàrem presentar una esmena al tràmit d'audiència pública que va ser rebutjada per la majoria del Govern.
Ara recordin €i és una mostra del tarannà, en realitat poc participatiu, d'acceptar les propostes dels altres- que vàrem fer una reflexió i una esmena, en la línia de que fil per randa de la revisió cadastral s'hauria de modificar en conseqüència l' Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua), per evitar l'impacte que sobre ell implica la revisió cadastral. Ens varen dir que no, i que a més no teníem raó de demanar-ho. Es curiós com avui, i abans de que sigui tard, ens fan cas. I, apropiant-se la idea, proposen una modificació a dit impost per, diuen literalment, "minorar l'impacte de la revisió cadastral". Bé està rectificar. Molt malament no atendre les raons del altres i, sense complexos, auto proclamar-se campió de la participació.
Per tot el que ja hem dit anunciem el nostre vot negatiu i la presentació d' esmenes concretes a la fase que avui iniciem.
Per acabar faré succinta referència €i admeto que una mica desordenada- a algunes actuacions que un govern del PP prioritzaria:
- Política fiscal incentivadora de l'activitat i, en qualsevol cas, de congelació: no augment dels tributs locals.
- Remodelació de l'administració municipal, limitació de càrrecs de confiança, aprimament del govern.
- Nova política de RRHH
-Nova universitat
-Projecte global façana litoral i estratègia urbanística de futur
-Definició d'un model participatiu creïble
-Execució acords POEC
-Que des de l'IMPEM s'actuí veritablement com de promoció econòmica i de ciutat mes activa. I que tingui com objectiu una concertació amb el sector privat en la definició d'objectius i en la seva execució.
- Potenciar Mataró com a pol d'atracció. Vendre la Ciutat.
-Actuacions dirigides a la consolidació del lideratge de Mataró en el seu entorn territorial d'influència.
-Actuacions dirigides a millorar les comunicacions de Mataró amb el Vallés i Girona i el seu aeroport.
-Millorar el manteniment de la ciutat. Tenim mes bruta i per tant amb menys qualitat de vida que anys enrere.
-Millora de la seguretat amb la creació d'oficines de proximitat.
-Polítiques actives per la creació d'ocupació.
-Un pla d'equipaments global amb necessitats de la ciutat. Educatius, esportius, sanitaris.
- Rehabilitació de edificis, instal·lació d'ascensors.
- Petites comissaries de proximitat de la policia local a Cerdanyola i Rocafonda.
- Museu Tèxtil.
- Rehabilitació de Santa Maria
- Museu rock, etc
Aquestes serien les nostres prioritats, i així es recolliran a les esmenes que volem presentar.
El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, inicia la seva intervenció amb una reflexió sobre els recursos de que disposa el govern i la oposició per fer la seva feina; un comentari sobre el que demostren aquests pressupostos, que la planificació estratègica, per vostès, està renyida amb el mercat d'oportunitats; i finalment, comentaré algunes de les oportunitats perdudes i dels temes que ens queden pendents en el que són els grans aspectes que preocupen als ciutadans de Mataró, i que van des de l'Educació a l'habitatge, passant per la mobilitat i la feina.
Els mitjans del govern i la oposició
L'increment pressupostari 1.5% pel que fa referència al pressupost consolidat del grup Ajuntament. És un pressupost de 170.590.000,00€ (28MM pts) dels que només el 55%, és a dir, 100.000.000,00€ són de l'Ajuntament el 13% correspon a l'OOAA i el 30% a les societats mercantils. Això vol dir que quasi el 50% de les operacions econòmiques es decideixen fora de l'Ajuntament i fora dels controls del plenari municipal.
Una de les característiques del model de gestió d'aquest govern és la seva contradicció, ja que per una banda cada vegada queden menys competències al control democràtic del Ple municipal, i per altre banda, es fa un discurs des del govern cap a la participació i la transparència.
La voluntat reiteradament expressada pel govern municipal de l'organització transversal i l'organització en xarxa, es converteix en la pràctica, en una centrifugació de les competències municipals cap a organismes i societats, el que implica la dificultat del seu control per part de la oposició i per part dels ciutadans.
A què em refereixo? A la desproporció entre els mitjans dels que disposa el govern i dels que manquen a la oposició, que fa del joc democràtic una veritable caricatura.
El govern municipal disposa de 13 regidors amb dedicació exclusiva; 9 càrrecs de confiança, oficina de premsa, mitjans de comunicació i tota una maquinària municipal al seu servei. Fregaria el ridícul mencionar els recursos dels que disposa la oposició.
Realment és una lluita tan desigual que la oposició difícilment podrà fer, en aquestes condicions, la feina que democràticament una part de la ciutadania li va encarregar. Qui té la potestat de canviar aquesta situació i fer-la més igual és a qui menys interessa que es corregeixi aquesta injusta desigualtat.
Planificació estratègica vs mercat oportunitats
La centrifugació de competències cap a organismes autònoms respon a aquesta voluntat no escrita de segrestar el paper del Ple municipal. Hi ha molts exemples que es poden utilitzar per il·lustrar aquesta realitat. Però ara em referiré a PUMSA.
El fet que el president de PUMSA sigui el mateix que el de la Comissió Informativa de Serveis Territorials provoca una perversió de les funcions. La planificació urbana de la ciutat es fa en funció de les oportunitats de mercat que provoca la mateixa societat municipal o pitjor que això, a partir de les oportunitats de negoci dels agents privats en un mercat en el que PUMSA actua com un promotor més. D'aquesta manera ens allunyem del paper planificador i de gestor del sòl que s'havia de fer des del Departament d'Urbanisme per deixar-ho tot a l'atzar de les oportunitats de negoci que el mateix mercat dóna.
És evident que aquesta manera d'actuar provoca situacions difícils d'explicar des d'un govern que s'autoproclama d'esquerres. Només un detall: l'actuació urbanística de l'Ajuntament a través de la societat municipal PUMSA, ha tingut molta més cura a dissenyar noves zones i nous barris residencials, és a dir, allà on està el negoci, que no pas entrar de ple en la rehabilitació dels centres històrics i dels barris amb més dificultats
Aquesta decisió política és evident que és legítima i és més fàcil però en cap cas pot considerar-se d'esquerres.
Des de CiU, ja entenem que aquesta aposta per lo nou és molt més gratificant que entrar a la rehabilitació integral del barris. Aquesta opció, però, és errònia. Per què? Doncs perquè no ha afavorit la cohesió social a la nostra ciutat que no pot engolir les noves corrents migratòries, agreujant-se una situació que la ciutadania veu amb molta preocupació.
Es vulgui o no, la seva política de desenvolupament urbanístic, lluny d'afavorir la cohesió, ha incrementat les fronteres de la desigualtat. Si a l'equivocada política urbanística hi sumem les polítiques d'habitatge i altres polítiques que citarem més endavant, estan portant la ciutat en un punt de difícil retorn.
Aquesta reflexió ve donada pel que des de CIU considerem centrifugar competències de l'Ajuntament cap a ens que han deixat de ser gestió per passar a ser ens de gestió política.
El que ha succeït és que l'eina, inicialment bona, s'ha pervertit. I el que havia de ser un mitjà ha esdevingut un fi en sí mateix, i reitero, amb moltes dificultats per al seu control per part de l'oposició.
Crec Sr. Alcalde que hauríem de reflexionar conjuntament sobre aquests temes i replantejar-los. Tornar a la situació d'òrgans de gestió, conservar competències del debat polític en les Comissions Informatives i en el Ple municipal, i a la vegada superar l'abisme dels mitjans que tenim per exercitar les responsabilitats que democràticament la ciutadania va decidir atorgar a aquells grups polítics que estem, de moment, a la oposició.
Amb tot el respecte, crec que el govern hauria de fer un exercici de realisme democràtic per encarar la seva gestió. L'actuació del govern hauria de fugir de l'ensimismament en que es troba emparat en la seva majoria aritmètica i pensar que la força de la raó, malauradament, no sempre va acompanyada de la suficient força aritmètica.
Vostès, segurament sense voler, han patrimonialitzat la Institució Municipal i això és perillós, ja que quan això succeeix els resultats quasi bé mai són beneficiosos pel conjunt de la institució. L'Ajuntament és de tots els ciutadans, que hi accedeixen a través dels seus legítims representants, entre els que també s'hi contempla l'oposició. Mai la patrimonialització d'una Institució pública per una majoria electoral pot substituir a la legítima representació de les minories en la oposició. Vostès potser sense adonar-se'n estan caminant cap a un punt de difícil retorn.
Comprendran que en aquesta situació és lògic que el nostre punt de vista sigui que vostès caminen cap a l'ocultisme, i aquest mai pot ser democràtic. Per què faig aquesta afirmació? Per les reflexions que em provoquen els següents aspectes:
La Centrifugació de responsabilitats
El Segrest del control democràtic
La Patrimonialització de la institució
La Desigualtat dels mitjans per fer la feina de treballar per la ciutat.
Des de CiU voldríem avançar cap a un marc institucional obert i participatiu de veritat, en el que els principis reguladors no fossin l'arbitrarietat sinó l'ús crític de la raó i el rigor argumental. Un marc en el que es puguin prendre les decisions i confiant en la maduresa, l'equitat i el sentit institucional dels òrgans que tenen la responsabilitat de prendre-les.
Dissortadament ens trobem en un punt molt allunyat i en una realitat molt diferent a la que acabo de fer referència. Un esforç de democratització en la tasca de govern i en les relacions institucionals serien segurament beneficioses pel conjunt de la ciutadania.
Crec que no tot ha de ser gestió. Per important que sigui aquesta, sobretot si s'acompanya de bons resultats, encara ho és més si està basada en els comportaments ètics; en la priorització dels valors de la persona i de la societat i en posar l'accent, per damunt de tot, en l'esperit de servei a la ciutat i als ciutadans als que es governa per procurar-ne el benestar.
Crec finalment Sr. Alcalde, que cal donar un nou impuls de democratització i de retorn a un esperit positiu d'entendre la política. Si més no és el meu punt de vista, ja que entenc la política com un esforç ètic per la transformació social o com deia Sartre "l'esperança per la política com digna ambició transformadora".
Aquesta és la primera reflexió global que volia fer. Però avui hem de parlar de pressupostos, i aquests reflecteixen numèricament els projectes que el govern té pensats per aplicar a la ciutat.
Els pressupostos
Una vegada més, els projectes s'han quedat al calaix del govern. Aquesta vegada no cauré en l'error de dir que no tenen projecte. Sí que el tenen, però no hi ha cap intenció d'explicitar-ho en un PAM ni molt menys en un pressupost.
De fet, haig d'agrair la sinceritat que em va demostrar el Sr. Vilert. El Sr. Vilert en un moment de sincera feblesa, em va explicar, com aquell que fa una classe magistral, com anava això dels pressupostos municipals. Em va dir que la política pressupostària, i concretament la d'inversions, serviran per fer el manteniment de la ciutat; arreglar els semàfors; comprar ordinadors; arreglar algun carrer i fer-ne el manteniment.
El veritable pressupost, el pressupost transformador de la ciutat, és el que es genera des de PUMSA. I, mirin per on, aquesta és la gran veritat!
Resulta que la política en majúscules, la que defineix el model de ciutat, el creixement urbanístic, el model social, els equipaments, el desenvolupament econòmic i altres coses, són decisions que es prenen, de forma directa o indirecta, en la societat municipal PUMSA. I és en els calaixos del despatx del president de PUMSA que es troba el model, el projecte de ciutat.
Es un projecte que se'ns va mostrant amb comptagotes. Es un projecte que, com dèiem abans es mou en un marc de plusvalues i d'oportunitats de negoci. Es un projecte que s'ha casat exclusivament amb el moviment immobiliari i és en funció del negoci immobiliari (creixement sostingut del 18% anual en els darrers vuit anys) que es dirimeix el futur d'altres sectors econòmics de Mataró.
El gran error del Grup Municipal de CiU ha estat creure que vostès no tenien projecte. I tant que el tenen! Però és un projecte que ens arruïnarà, doncs el seu comportament ha estat tan ferotge que ha anul·lat qualsevol altra alternativa.
El pressupost municipal, el propi de l'Ajuntament, creix aquest any un 8%. Aquest creixement a nivell d'ingressos, que el situa en 100 milions d'€, ve determinat bàsicament per tres conceptes:
les conseqüències de la revisió del cadastre
l'increment de les transferències de capital
l'increment dels diners que anem a buscar al banc
També cal comentar altres partides menys significatives com són les transferències corrents de l'Estat i l'increment de recaptació per alguna taxa, com pot ser el 15% amb que s'incrementa la recaptació pel concepte de multes de circulació. Entre multes i grua ingressaran quasi 6,5 milions d'€ (800.000€ més que l'any passat).
El que està succeint és que s'està produint un increment de pressió fiscal real. La pregunta de sempre és: tenim a la ciutat uns equipaments i serveis d'acord amb la pressió fiscal que patim? Aquesta és una resposta que es pot donar cadascú. La del nostre Grup Municipal, és òbvia: no.
Però parlem de l'augment de l'esforç fiscal, important, per part dels ciutadans. Aquest any és l'any de la revisió del cadastre. I sí que és veritat que l'increment mitjà que veurem en el rebut de la contribució serà aproximadament del 3%. Però això és solament una part del problema, doncs hem de comptar en primer lloc que l'Ajuntament ha elaborat un seguit de mecanismes per dissimular l'impacte de l'increment de l'IBI al llarg de diversos anys. Desenganyem-nos. La garrotada que rebrem només es demora quatre anys, després, l'increment del rebut de l'IBI que arribarà a les nostres llars serà de més del 25%.
Mirin, la revisió del cadastre ha suposat un increment mitjà del valor cadastral de les finques del 209%, i han passat de tenir un valor mitjà de 33.000€ a un de 104.314€, i això al final s'acabarà pagant, tal com està previst.
Però és que l'augment del valor del cadastre té implicacions importants en altres impostos. Així, pagarem més IRPF. Molts ciutadans que no havien de fer declaració de Patrimoni, ara l'hauran de fer, doncs el mínim legal exempt està en els 108.180.00€. També augmentarà la factura de l'impost de donacions i successions i també la transmissions patrimonials.
Si a tot això sumem l'aparició de mes de 5.000 immobles que fins ara no tributaven (un 8%), fan que per aquest capítol d'ingressos, sigui l'any del cadastre.
En suma, la pressió fiscal augmenta, i molt, a la ciutat.
Crec que hem de fer esment de l'endeutament. D'acord: estem dins dels paràmetres legals i no superem el 110% dels ingressos liquidats o devengats en l'exercici immediatament anterior o en el seu defecte en el precedent d'aquest últim quan el conjunt s'hagi de fer en el primer semestre de l'any.
Per tant, l'any liquidat de referència serà el 2004 i per tant els ingressos consolidats i després d'ajustaments són de 82.449.914€, per tant l'endeutament màxim seria de 90.694.000 € (110%).
D'acord amb això l'endeutament previst a 31 de desembre de 2006 ens situaria entre el 90,16% o el 97,41% segons com es compti. Sigui com sigui dins dels marges legals, cert, però no és de legalitat del que vull parlar, sinó d'oportunitats perdudes, i sobretot, d'un futur que se'ns presenta força complicat i amb forces foscors.
Mirin: l'endeutament que es compta, segons llei, per establir-ne el seu ratio legal no té present el de les societats municipals que es financen en més del 50% a través d'altres fonts diferents de les del propi Ajuntament. Aquest és el cas de PUMSA i de la Companyia d'Aigües. Essent això cert, no és menys cert que amb la peculiar organització municipal que hi ha, a vegades no saps on comença una societat i on acaba l'Ajuntament. I val la pena tenir present els riscos financers als que ens enfrontem.
El problema és que estem molt endeutats i que ens queda molt per fer i ni tan sols la gestió del sòl (ja quasi exhaurit) ens podrà salvar.
Del capítol de despeses només un comentari: Les despeses de personal se situen per damunt del 5% i en els darrers tres exercicis per damunt del 20% més del doble que la inflació acumulada. Per tant, lo de l'esforç de gestió, millor deixar-ho córrer.
Apunto una preocupació: el capítol 2 solament s'incrementa un 2%, i encara que té una increïble davallada dels serveis externs, que pràcticament no es belluguen, em temo una retallada dels ja de per sí minsos serveis de neteja i de manteniment urbà. El que dèiem abans:
Pocs serveis i de poca qualitat.
Augment de la pressió fiscal i disminució dels serveis
No em crec la retallada del pressupost de neteja, doncs si ara és un servei amb molts dèficits de qualitat, com quedarà en baixar la consignació pressupostària? I si realment a partir d'ara ho fan millor, qui s'ha encarregat de vigilar-ne la gestió fins ara, perquè resultarà que amb més diners ho han fet pitjor.
En quant a les polítiques sectorials, deixi'm que faci referència a alguns exemples:
1. Habitatge
No deixa de ser, juntament amb la feina i la immigració, una de les màximes preocupacions de la nostra societat
Ens anuncien la construcció de 124 habitatges públics. I de privats quants en construiran?
Vostès han seguit una política realment no sostenible, en prioritzar l'obra nova i a gran escala, enlloc d'apostar per la rehabilitació d'habitatges.
En els darrers deu anys, vostès han provocat un increment del parc d'habitatges nous deu vegades més gran que el que s'ha rehabilitat.
On es troba el parc d'habitatge públic?
On són les polítiques de rehabilitació?
Sense aquestes polítiques no podem pensar en la rehabilitació integral dels barris més vells, com el casc antic i els més degradats i amb més necessitats de la ciutat. La política d'habitatges és clau per diverses raons:
per la reforma dels barris
per la cohesió social
pel dret que té tothom a un habitatge digne, però quan l'habitatge s'ha de comprar a 1 milió de pessetes el m2, aquest habitatge només servirà per la inversió.
I amb el tema de l'habitatge permetin que faci referència a Prohabitatge. La seva gestió és un fracàs;:
no s'ha informat sobre el compromís d'elaborar un cens d'habitatges desocupats, cases abandonades i solars buits. Està fet?
Ha fracassat la negociació amb els propietaris per tal d'assumir les obres de rehabilitació a canvi de la cessió d'ús de l'immoble a favor de l'Ajuntament.
2. La feina
Mataró s'encamina indefectiblement a ser una ciutat de serveis amb les característiques següents:
un creixement ciutadà (és en la única cosa que creixem) sostingut de més del 2% anual en els darrers tres anys, ens situen per damunt dels 118.000 habitants.
Una taxa d'atur de quasi el 8%.
Sense política industrial. Ben al contrari, facilitant la destrucció de llocs de treball:
Es veritat que no hi havia alternativa a la marxa d'IVECO?
Es veritat que no hi havia alternatives per consolidar la indústria nàutica?
I pels tancaments de les indústries tèxtils com Gassol o Sara Lee?
Instal·lats en el fatalisme, ens queda la construcció (potser en regressió?) i els serveis (d'oci?). Però en concret no tenim gairebé res.
I el TCM? Impulsor d'un sector emergent però que té el lideratge de fallides empresarials?
Malauradament, el PAM i el pressupost municipal no ens serveixen per contestar aquestes i moltes altres incògnites. Però podem seguir:
3. El comerç
El comerç és un sector clau en qualsevol ciutat de serveis, i aquí, en canvi, sembla deixat de banda. A vegades, fins i tot, sembla que es facin accions per dificultar que les persones s'apropin als nuclis comercials.
Quin és el model de comerç que es facilita des dels poders públics?
Es creïble una política de mercats municipals quan no s'ha fet res favorable en quasi vint anys? I segueixen sent els mateixos els que diuen que ho pensen arreglar. Quants projectes i avantprojectes han fet per remodelar els mercats?
I les fires? Quina millor política o model de fires que la de "no tenir cap model"? Quin invent, transformar la Setmana de les Noves tecnologies per la "Fira" de les noves tecnologies!!
I la locomotora? Es veritat que hi ha un conflicte entre el respecte al patrimoni arquitectònic i la voluntat d'El Corte Inglés (perquè serà El Corte Inglés, no? O encara parlen de concurs?)?
4. Projectes de futur: Tecnocampus
El gran projecte de futur és el Tecnocampus, que ens segueix semblant un projecte nebulós, amb un projecte urbanístic això sí, cada vegada més sòlid darrera, però:
Per quan el consorci universitari? Han fet algun avenç al respecte? Es realment factible?
Quantes empreses han demanat d'estar al Tecnocampus?
Serà el Tecnocampus alguna cosa més que una promoció urbanística?
Quines plusvàlues quedaran per la ciutat d'aquesta operació?
Insisteix, el PAM origina moltes preguntes, però proporciona poques respostes.
5. Política de mobilitat
Una de les preocupacions dels mataronins té a veure amb la mobilitat. On aparcar el cotxe? La persecució de la grua. Les dificultats per les persones que tenen mobilitat reduïda. La circulació en massa de vehicles per indrets inapropiats. A banda de generar per les arques de l'Ajuntament 6,5 milions d'€, què més aconseguim?
tenir una ciutat sembrada de pilones quan els carrers ja són de circulació restringida.
Tenir una ciutat sembrada de bandes sonores, que més aviat són un perill públic que no una eina de seguretat.
Patir la seva obstinació de no rectificar allò que fan malament i encaparrar-s'hi fins a l'absurd. Han preguntat pel carrer Amàlia? Han escoltat els veïns del passatge Mas Sant Jordi?
Peatonalitar carrers, amb tanta tradició comercial, com el de la Concepció o el d'en Moles.
No millorar els accessos als edificis municipals per les persones amb mobilitat reduïda.
Què els semblaria canviar aquesta actitud? Deixar de moure's per impulsos compulsius en les actuacions a la via pública , i aplicar l'anàlisi i el mètode en les seves decisions. Tot Mataró hi sortiria guanyant.
6. Educació
L'aposta educativa de la ciutat hauria d'estar encaminada a solventar les causes de l'abandonament formatiu del 30% dels estudiants mataronins, una vegada han acabat la ESO. Haurien d'apostar clarament per la formació professional lligada a les nostres potencialitats de l'encara existent mercat de treball.
L'aposta universitària s'ha de fer sent molt conscient de quina és la realitat:
menys del 8 % de titulats universitaris entre la població de Mataró
profunda crisi de matriculació al conjunt de les universitats catalanes fins el 2012 degut a la davallada demogràfica
impossibilitat de consorciar les actuals escoles universitàries que hi ha a Mataró.
Veure què està passant a d'altres ciutats que tenen universitats més potents (Vic, Girona, Lleida€)
Per últim apuntem reiteradament el manteniment dels edificis escolars és deficient (menjadors, Peramàs -Torner€.), malgrat les bones intencions del govern.
7. Benestar social
Un dels temes que més necessitats congrega, atesa la situació actual de persones d'edat avançada dependents, de nouvinguts amb problemes de tota mena, etc.
Saben que el xec servei dedicat a l'ajuda a casa ja es pressuposta de manera deficitària? En més de 10 milions de pessetes?
Saben que baixen les partides destinades a cohesió social? Concretament les destinades a nova ciutadania?
Saben que el pla municipal per la nova ciutadania disminueix un 16% els seus recursos? I això que la immigració és un dels problemes rellevants que té aquesta ciutat i tot el país, i que els immigrants van en augment en aquesta ciutat, amb el que això suposa d'increment de població però sobretot de necessitat de serveis: educatius, sanitaris, esportius, etc.
8.Cultura
No podem deixar de parlar de Cultura i, per tant, del funcionament del Patronat. Sembla que amb la inauguració de Can Xalant i de Ca l'Arenas s'hagi complert l'expedient pel que fa als equipaments.
Tot plegat i amb la profunda càrrega dogmàtica que sovint contenen les intencions del seu President, fa que estem per un igual, expectants i espantats, doncs quan deixa de ser enigmàtic i explicita les seves intencions, aquestes no ens fan ni gota de gràcia. Poso alguns exemples:
Sembla que si les festes de Les Santes surten bé, ja tenim l'any salvat. I si Sant Jordi i la Cavalcada de Reis són reeixides, l'any surt rodó. Al cap i a la fi, és comprensible, perquè aquestes activitats acaparen el gruix del pressupost per activitats culturals.
Música: es deixa tota la programació en mans de la Casa de la Musica Popular. Per sort, se'n salva la setmana de la Música Antiga. I qui controlarà les decisions de la Casa de la Música Popular, capaç de barrejar programació amb classes extraescolars de música pels nens?
La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, respon al Sr. Rovira que li produeix perplexitat la crítica que ha fet en el sentit de què l'Ajuntament no ha de pujar els impostos, tampoc pot recórrer al deute, però també és ineficient si acudim a recursos externs com són les subvencions. Tot plegat és contradictori. Comparteix la preocupació que ha manifestat per l'habitatge i l'ocupació, i per això el PAM incideix fortament en aquests problemes. Respecte a la crisi tèxtil, es tracta d'un efecte global per l'obertura de mercats que han afectat en especial a les empreses que basaven la indústria en la manufactura. En canvi, les empreses que estan fent valor afegit i apostaren per noves tecnologies, logística, etc, estan resistint bé. També recorda el Pla d'acompanyament als treballadors i treballadores afectades per la crisi promogut des de l'Ajuntament. En matèria de recursos humans esmenta l'acord del conveni signat amb els treballadors, amb un esforç important en matèria de formació. En relació a la intervenció del Sr. Esperalba, reconeix que gran part del pressupost municipal correspon al conjunt d'empreses i organismes municipals, i no a l'Ajuntament; la qual cosa significa un control diferent perquè cada grup municipal té representants en cada organisme, però accepta la crítica que ha fet respecte a la progressiva complexitat de l'administració municipal, i que potser després de 25 anys de democràcia local, hi ha coses que han de repassar-se. També considera que s'ha de reconèixer la important labor que PUMSA ha fet a la ciutat, també en petites actuacions, i que si bé als barris hi ha mancances també n'hi ha equipaments (centres cívics, instal·lacions públiques) que abonen per la seva cohesió. Respecte l'activitat immobiliària de PUMSA recorda que hi ha projectes de ciutat en marxa molt importants, com és el Tecnocampus, i és cert que alguns recursos vindran facilitata pel desenvolupament de sectors urbanístics. El creixement de les multes també té a veure amb la necessitat de mantenir una ciutat més segura i més transitable. Pel que fa al cadastre, manifesta que els increments dels valors cadastrals proposats per la Ponència de Valors recullen el valor del mercat, i aquesta és una realitat inqüestionable; en tot cas l'Ajuntament no creu convenient de pujar en aquella proporció el rebut de l'IBI i per això ha establert la rebaixa del tipus per abordar-la amb gradualitat. El deute global de l'Ajuntament és de 62 milions d'euros, i la ratio legal d'endeutament és de 90,6. No està d'acord amb l'acusació de què l'Ajuntament ha ultraprotegit el sector de noves tecnologies, descuidant la resta; no creu que sigui així : s'han fet esforços importants pel comerç, en sectors culturals que poden esdevenir negoci, i amb altres sectors. Respecte als mercats municipals, recorda que quan ella presidia l'IMPEM ja es va fer un estudi per redreçar-los, però no va poder ser. Ara confia en què la nova presidenta, Sra. Romero, tindrà l'empenta suficient per fer realitat les reformes que calen.
El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya,
matisa que l'Ajuntament té molt poques competències en matèria d'habitatge. Tot i així l'Ajuntament està aplicant esforços per construir habitatges de protecció oficial i que hi ha un Pla d'Habitatge en marxa, que es complementarà en breu amb un nou Pla d'Habitatge, en consonància amb els canvis legals de l'any 2004 portats a terme per l'actual govern de la Generalitat.El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA,
rebutja l'opinió manifestada de què el àrea de Cultura es limita a l'organització de Les Santes i la Cavalcada de Reis. S'estan fent activitats musicals (Setmana de Música Antiga, amb el millor pianista del món especialista en Mozart), col·laboració amb moltes entitats en matèria de teatre, música, cinema, etc. També considera injusta la crítica que s'està fent des de la premsa a l'activitat del seu company Salvador Milà, Conseller de Medi Ambient i habitatge de la Generalitat, quan ha posat sobre la taula un projecte de Llei d'Habitatge que incideix en l'acció pública a l'entorn del concepte d'habitatge buit, doncs no s'ha d'oblidar que si la Constitució reconeix el dret de la propietat, el mateix article insisteix en el valor social de la mateixa.El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista,
recorda que hi ha projectes destacats en aquest pressupost, com la construcció d'escoles bressol o la reforma de l'Av. Puig i Cadafalch, que són possibles gràcies a les ajudes -que abans no hi eren- de la Generalitat. La proposició de Llei de Barris per exemple va ser rebutjada per l'anterior govern de la Generalitat amb els vots del Partit Popular. Respecte a l'afirmació del Sr. Rovira sobre la importància dels projectes fets a Mataró gràcies a la voluntat del govern central del Partit Popular, posa de manifest que tant la Porta Laietana com el Passeig Marítim havien estat inclosos als Pressupostos de l'Estat de l'últim govern de l'etapa de Felipe González, però el canvi electoral de 1996 va deixar-los en suspens. Fins i tot el projecte de Passeig Marítim es va fer contra la voluntat del govern del Partit Popular, i va ser una sentència de l'Audiència Nacional qui el va obligar a fer-lo. També s'ha criticat l'Ordenança de Civisme de l'Ajuntament; és fàcil criticar les multes que s'imposen, però en realitat es que tots els grups desitgem un ciutat oberta i un comportament cívic dels ciutadans. Quant a la immigració il·legal, recorda que el canvi de filosofia del govern socialista respecte a l'anterior és no quedar-se en el control sinó també en ajudar als municipis en la integració social.El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya,
replica que ells no menystenen les obres previstes en el pressupost, però si estiguessin al govern no caurien en el cofoïsme de què amb això fan grans coses, i que les ajudes del Govern de la Generalitat són també una gran cosa, simplement perquè fa el que li toca fer. També s'ha falsejat la història de la construcció del Passeig Marítim, doncs allò va ser possible gràcies a les gestions dels representants del grup municipal Popular davant del ministeri. D'altra banda en cap moment han rebutjat ajudes d'altres administracions, que benvingudes siguin; sense perjudici que la pressió fiscal sigui menor que altres anys, això és degut a què les pujes Importants van ser els anys anteriors, i per tant la pressió fiscal, agafant la línia de varis exercicis supera la inflació. També considera un fracàs l'activitat municipal a favor del sector tèxtil, malgrat les bones intencions, com en el seu moment va ser l'impuls del projecte "Moda Mataró". Per últim, respecte al cadastre, celebra que encara que en el ple de juny li rebutgessin l'amortització de l'increment de valors respecte a l'impost de plusvalua, ara s'hagi incorporat en la línia que demanava a la modificació del tipus d'aquesta ordenança fiscal. Espera que de cara a l'aprovació definitiva es pugui millorar aquest pressupost.El senyor Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió,
considera que, malgrat el to constructiu i reflexiu de les seves crítiques, les respostes han estat defensives i han eludit el debat i la reflexió que ell ha fet, fins i tot referint-se a qüestions de política estatal de fa 10 anys que no venen al cas. En matèria cultural no ha criticat la Setmana de la Música Antiga sinó que la ha celebrat; com també estaria content que es milloressin les programacions. En quant a la organització de l'Ajuntament en multitud d'empreses i organismes autònoms, no dubta que aquest model cal revisar-lo avui, doncs no es queixa de falta d'informació sinó que cada vegada és més difícil participar en les decisions. Han hagut greus errors en temes d'abast econòmic, com quan no es va agafar la possibilitat de potenciar la indústria nàutica a Mataró, quan ho va proposar l'anterior responsable del govern de la Generalitat; d'altra banda, perquè es va permetre que marxés IVECO de Mataró ? En resum, s'imposa l'aritmètica, com a arma democràtica, s'imposa sobre les raons, la ètica dels valors i de les consideracions. Ell no ha parlat de barris depauperats, però només amb dades numèriques es pot veure el fracàs de la rehabilitació d'habitatges a Mataró. Respecte als mercats, recomana al govern que es miri que fan altres ciutats, ja que després de 20 anys sense actuar al respecte ja no li queden excuses. El govern en matèria comercial ho ha deixat tot a l'operació de El Corte Inglés, amb un Programa d'Orientació Comercial (POEC) que no serveix per res. A més les despeses de personal augmenten un 5%, però després de tres anys en què van pujar el 20%, el doble de la inflació.El senyor Alcalde
nega qualsevol cofoïsme en la feina feta ni en la feina projectada. El govern és conscient de les mancances que té la ciutat, però l'Ajuntament no té la clau per solucionar-ho tot, sinó que disposa d'unes eines per aplicar en els objectius que s'han marcat. Ara s'aprova inicialment el PAM, el pressupost, les ordenances fiscals i la plantilla, i s'obre un període d'exposició pública per a presentar al·legacions. També demana rigor a l'oposició; per exemple no es pot acusar a l'Ajuntament de Mataró sobre manteniment d'escoles públiques, quan pocs ajuntaments catalans han fet un esforç tan continuat i intens com Mataró. No estem en la millor situació possible però no pot oblidar-se com l'ajuntament ha construït vestidors, pistes esportives, menjadors, etc. El mateix passa amb escoles bressol, on Mataró es troba a l'avançada en comparació amb la majoria de pobles i ciutats, tot i que encara hi ha demanda no satisfeta.El pressupost és equilibrat i solvent, amb un grau molt elevat d'inversió, també gràcies a les fortes aportacions d'altres administracions. Combinat a més amb una continguda pressió fiscal. El pressupost també incorpora propostes fetes pels grups de l'oposició, com el tema Can Marfà o Basílica de Santa Maria. També s'incorporaran les inversions que determini el Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social. La finalitat del PAM i del pressupost és millorar la qualitat de vida a la ciutat, objectiu que considera que, amb plantejaments diferents tots els grups comparteixen.
El senyor Alcalde posa a votació els punts núm. 1 al 9 de l'ordre del dia :
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).
Abstencions: Cap.
I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a les nou del vespre, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.