01/02/2007

Decret

958/2007 de 29 de gener

Assumpte:

Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 1 de febrer de 2007.

Òrgan:

ALCALDIA

 

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 1 de febrer de 2007, a les 7 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1. Aprovació, si s'escau, de l'Acta de la sessió extraordinària del dia 21 de desembre de 2006.

2. DESPATX OFICIAL

 

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3. Proposta de Resolució que presenten tots els grups municipals per a sol·licitar l'atorgament de la Creu de Sant Jordi a la Colla Castellera Capgrossos de Mataró.

 

DICTAMENS

-Alcaldia-

4. Acceptació donació dels Fons Documentals cedits pel Sr. Xavier Cateura i Valls.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

5. Modificació de les condicions del decret de superfície constituït a favor de Pumsa en relació al solar municipals situat al carrer Núñez de Balboa, 12, de Mataró

 

-Servei de Compres i Contractacions-

6. Ratificar el decret d'Alcaldía núm. 556/2007 de 18 de gener, pel qual s'acorda arrendar el local situat al carrer Sant Joaquim, 3-5 de Mataró, per ubicar els mediadors comunitaris, dependents del Servei de Participació Ciutadana.

7. Adjudicació de la concessió de construcció i explotació del quiosc B (premsa) al parc central, a favor de la fundació provada "GIMM", per un cànon anual de 1.136'72 €.

 

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

8. Aprovació provisional de la modificació puntual del PGOM per reajustar els límits de l'equipament del Cementiri dels Caputxins.

9. Aprovació provisional del Pla Especial de l'illa d'equipaments del Rengle "Tecnocampus.

 

-Servei de Ciutat Sostenible-

10. Aprovació del "Pla d'Usos de temporada a les platges de Mataró durant l'estiu de 2007".

11. Aprovació inicial de la modificació de l'Ordenança municipal per a la instal·lació i funcionament d'instal·lacions de radiocomunicacions al terme municipal de Mataró.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

12. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la delegació de competències en relació al primer cicle d'educació infantil

CMI DE VIA PÚBLICA

-Servei de Protecció Civil-

13. Aprovació del Pla d'Actuació Municipal per la revetlla de Sant Joan.

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PRECS I PREGUNTES

14. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el futur del Teatre Monumental.

15. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les peticions de reagrupament familiar l'any 2006.

16. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'ocupació d'habitatges a Mataró.

17. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a les deficiències que presenta la pista poliesportiva del barri del Palau.

18. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'aplicació de la sisena hora i la repercussió que té als centres de primària a la ciutat de Mataró.

19. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'aplicació de descomptes en el peatge de l'autopista C-32 pels usuaris del Maresme.

20. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la situació del restaurant Tagliattela.

21. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'aparició de xeringues utilitzades per drogodependents a la via pública.

22. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la realització de campanyes institucionals per part de l'Ajuntament.

23. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el Centre d'Art Germans Arenas i Clavell.

24. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la presència de venedors ambulants il·legals a la Plaça Santa Anna.

 

L'ALCALDE Joan Antoni Baron Espinar

En dono fe, EL SECRETARI GENERAL Manuel Monfort Pastor

 

ACTA NÚM. 02/2007- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 1 DE FEBRER DE 2007.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia u de febrer de dos mil set, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 20

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3

JOSEP VICENT GARCIA CAURIN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA CONSELLER DELEGAT (ICV-EUIA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT (ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

 

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Són excusats el Sr. Esteve Terradas i Yus, regidor del grup municipal Socialista, la Sra. Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, i el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

El Sr. Alcalde President comunica que a les 19,55 hores es farà una apagada simbòlica de llum de 5 minuts, al saló de plens. Tota la ciutat de Mataró se suma a aquesta convocatòria, d'àmbit mundial, per lluitar contra el canvi climàtic. D'acord també amb la proposta de la Federació de Municipis, l'enllumenat públic de la ciutat baixarà al 35% de la seva potència, afectant uns 5.000 punts de llum.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 21 DE DESEMBRE DE 2006.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (22).

2 - DESPATX OFICIAL

· El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president informa, com a primer tema de Despatx Oficial, de l'atorgament de la medalla d'or de la Creu Roja Espanyola a la ciutat de Mataró. El Sr. Alcalde deixa constància del fet que la medalla ha estat atorgada a tota la ciutat pel treball constant i per la col·laboració permanent entre l'assemblea local de la Creu Roja i l'Ajuntament de Mataró. Felicitats, doncs, a tots els ciutadans i ciutadanes.

· El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, fa referència també a una qüestió que es va plantejar el 31 de maig de 2006, en què es demanava a la Comissió del Nomenclàtor que informés sobre la possible existència a la ciutat de noms de carrers o de places amb reminiscències franquistes. El Sr. Alcalde dóna pas al Sr. Manuel Monfort, secretari general, perquè llegeixi l'informe del Sr. Carles Marfà.

El Sr. Monfort explica que la Comissió del Nomenclàtor, arran de la sol·licitud del 6 d'abril de l'Ajuntament, va dur a terme una revisió dels noms dels vials, carrers o monuments relacionats amb la dictadura franquista, que va acabar al mes de desembre. La Comissió recorda que en constituir-se el primer ajuntament democràtic l'any 1979 va crear-se una comissió consultiva, integrada per un equip d'experts, antecedent de l'actual Comissió del Nomenclàtor, amb l'encàrrec de recuperar i normalitzar la llista de carrers municipals profundament alterats per la dictadura. El resultat del treball, en ser aprovat després pel ple, va permetre eliminar llavors les referències franquistes dels carrers mataronins, recuperant les denominacions populars dels vials de Mataró. S'informa que l'única reminiscència franquista que es manté visible pels carrers són algunes plaques metàl·liques a les façanes d'habitatges de protecció oficial, promoguts durant la dictadura i que incorporaven la característica simbologia falangista del jou i les fletxes. En aquest sentit s'informa que l'Ajuntament des de fa anys les està retirant amb l'acord dels propietaris. Respecte a la petició del Ple municipal de 6 d'abril de 2006, després de haver estudiat el tema s'ha comprovat que actualment no existeix cap vial a Mataró relacionat amb la dictadura franquista o els seus protagonistes.

· El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, passa a llegir un text dels alumnes de l'escola pia Sta. Anna, que ja va ser llegit abans d'ahir a la plaça Sta. Anna amb motiu del dia escolar de la no-violència i la pau. "2007 per la pau i la justícia, enderroquem els murs. Semblava que el s. XXI seria l'antítesi del XX perquè després de la tempestat, ve sovint la bonança. Vam acabar el segle més sagnant de la humanitat amb l'esperança de començar-ne un altre on la protagonista principal fos la pau i no pas la guerra, la justícia i no pas la injustícia. Ara, però, contemplem indignats com tots aquells bons desitjos s'han desdibuixat i tornem a veure amb preocupació el tarannà que comença a prendre aquest nou segle. Només en portem sis anys i la guerra, la injustícia i la desigualtat entre països i persones no para de créixer. Hi ha massa obstacles perquè el nostre somni i el de molta gent es pugui fer realitat. Existeixen un munt d'interessos egoistes i segregadors perquè els joves puguem vehicular un món nou. La dinàmica en què està immers el món, del diners, l'especulació, l'armamentisme, la droga, les màfies i els lobbies poderosos constitueix un mur gairebé insalvable perquè nosaltres ens atrevim i puguem destruir-lo. La guerra, la discriminació, la fam, les malalties, el deute extern, la repressió, són murs difícilment superables, sobretot per la gent que n'és víctima cada dia. Com a joves, com a persones, desitgem sumar-nos plegats, fent pinya per enderrocar aquests murs que van en contra de la dignitat humana, del significat essencial de la vida, dels objectius reals de l'espècie humana. Viure, ser feliços i ajudar els altres perquè també ho puguin ser. Enderroquem el mur de l'egoisme i de la insolidaritat, si sumem esforços junts ho podrem aconseguir". Finalment, el Sr. Alcalde agraeix els alumnes de l'escola per aquesta crida a la pau.

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

 

3 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS PER A SOL·LICITAR L'ATORGAMENT DE LA CREU DE SANT JORDI A LA COLLA CASTELLERA CAPGROSSOS DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"El 18 de desembre de 1981 el Govern de la Generalitat va instituir la Creu de Sant Jordi amb l'objectiu, tal i com apunta l'article primer del decret de creació, de distingir "les persones naturals i jurídiques que, pels seus mèrits, s'hagin destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat i de la restauració de la seva personalitat o més genèricament en el pla cívic i cultural".

Al llarg d'aquests 25 anys el Govern ha condecorat a 891 persones i 266 entitats. Una bona part d'aquestes condecoracions han vingut precedides per peticions externes. Entre les entitats que han rebut la Creu s'hi troben un bon nombre d'entitats del món de la cultura. Entre els guardonats hi ha vuit colles castelleres (els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves dels Xiquets de Valls al 1993, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona al 1994, els Nens del Vendrell i la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona al 2001 i, finalment, els Castellers de Barcelona al 2002), totes d'elles de gran renom en el món casteller pel paper destacat que han jugat en aquesta tradició de quasi dos-cents anys d'història. Cal recordar que els castells impliquen una sèrie de valors com el treball en equip, la solidaritat o la superació personal. I tot això té lloc en un context on tothom hi té cabuda, lluny de sectarismes i de l'individualisme que predomina en la societat actual.

Vist això, des del consistori creiem que la colla local, els Capgrossos de Mataró, són mereixedors d'aquest guardó. Són moltes les raons que sustenten el nostre argument. Aquestes són algunes d'elles:

1. Els Capgrossos han celebrat al 2006 els seus deu anys d'història i durant aquest temps han demostrat la seva creixent influència en el teixit associatiu de la ciutat aconseguint que un gran nombre de mataronins i maresmencs es sentissin plenament representats tant pels èxits com pel tarannà de la colla.

2. En aquesta dècada els Capgrossos s'han convertit en tot un referent pel món casteller. Any rera any han trencat els esquemes establerts en quasi dos segles i han aconseguit una evolució sense precedents ja que han carregat i descarregats algunes de les millors construccions en un temps rècord però, al mateix temps, sense riscos innecessaris que els ha convertit en la colla amb un menor nombre de llenyes.

3. A més de ser un referent casteller, els Capgrossos han mostrat un seguretat envejable en la consecució de les construccions de set, vuit i nou pisos que han obtingut en tots aquests anys. La seva tasca preventiva en les lesions ha estat enaltida per la resta de colles.

4. Davant les adversitats, els Capgrossos han mostrat l'autèntic significat de la paraula pinya.

Per tot això, els grups municipals de l'Ajuntament de Mataró, acorden:

1. Sol·licitar que sigui atorgada la Creu de Sant Jordi per la Colla Castellera Capgrossos de Mataró.

2. Comunicar l'adopció d'aquests acords al Conseller de Cultura i al President de la Generalitat de Catalunya.

3. Difondre aquest acord per a que pugui rebre el suport dels ciutadans i les entitats de Mataró de manera explícita."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, agraeix la colla castellera Capgrossos de Mataró pel referent que són per a la ciutat, no només des del punta casteller, sinó sobretot des del punt de vista humà. Expressa l'agraïment en nom d'aquest grup municipal.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comença reconeixent que el seu grup no estava massa satisfet pel fet que el Sr. Alcalde, en representació de tots, llegís la proposta, i és per això que aprofiten el torn de paraula atorgat als grups per intervenir ara.

En primer lloc, agraeix l'acceptació per part de la resta de grups de les petites esmenes presentades per CiU, especialment el punt 3 que demana, i s'espera que així sigui, que l'acord es difongui suficientment perquè s'hi puguin sumar tant ciutadans com entitats de la ciutat.

En segon lloc, a nivell més personal, el Sr. Fernàndez recorda alguns dels seus assaigs a Can Marfà, quan encara hi havia altres colles i no semblava possible que se'n fes una de nova. També recorda aquella primera actuació rere la plaça de l'Ajuntament, encara sense la camisa blava, i aquella altra de la plaça de Cuba, etc. Des d'aleshores, tot ha anat sempre endavant, amunt.

Aviat, el consistori va aprovar posar una placa a la plaça Sta. Anna, que es va convertir en plaça de nou pel primer castell de nou carregat allà -pels verds de Vilafranca-, però que no hagués estat possible si no haguéssim tingut la nostra pròpia colla castellera ja en bona marxa. Al cap d'un temps, la decisió de la col·locació d'una placa pel primer castell de nou carregat pels nostres blaus a la pl. Sta. Anna va ser promoguda pel mateix Sr. Fernàndez, amb la complicitat del Sr. Sergi Bonamusa, aleshores regidor adscrit d'alcaldia.

Precisament en un any com aquest, especialment dolorós per a la colla, aquesta proposta és ben merescuda. Cal felicitar els castellers i tots els ciutadans i ciutadanes, perquè en deu anys tenim una colla que ens ha col·locat en el mapa del moviment casteller a Catalunya.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que és cert que els verds van fer que la plaça Sta. Anna fos plaça de nou però que els blaus han fet que la plaça de Cuba sigui també plaça de nou.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

DICTAMENS

-Alcaldia-

4 ACCEPTACIÓ DONACIÓ DELS FONS DOCUMENTALS CEDITS PEL SR. XAVIER CATEURA I VALLS.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, presenta la proposta següent :

"En data 20 de març de 1998 el Sr. Xavier Cateura i Valls va signar dos contractes de cessió de drets a favor de l'Ajuntament de Mataró sobre fons documentals de la seva propietat. El primer consisteix en un fons d'imatges integrats per més de 9.000 negatius de diferents autors, que reflecteixen la vida política i social de Mataró entre 1910 i 1985. El segon és un fons documental bibliogràfic de temàtica social i política del període 1967-1985 de gran significació per conèixer els moviments socials d'una època molt important del nostre passat col·lectiu més pròxim; aquest fons està conformat per publicacions periòdiques, fulls volants, fulls volants clandestins i documentació de diferents partits polítics de l'àmbit Mataró-Maresme. El fons d'imatges va ser objecte de donació, mentre que el fons documental constitueix un dipòsit, quedant condicionades ambdues cessions a les clàusules habituals d'aquesta mena de contractes; compromís de catalogació per l'Ajuntament, integració a l'Arxiu Municipal, i responsabilització de la custòdia i conservació pel propi ajuntament.

L'Ajuntament de Mataró reconeix el valor cultural del conjunt dels Fons documentals objecte de donació i de dipòsit, i especialment l'interès públic col·lectiu que té aquest fons per la ciutat, pels investigadors i per la societat en general raó per la qual té la voluntat d'acceptar la donació del conjunt documental ofert pel donant. El Sr. Cateura també transmet a la Corporació en l'acte de donació els drets inherents a la propietat de les obres donades així com els drets de reproducció, distribució i comunicació pública de les obres per qualsevol mitjà i en qualsevol modalitat d'explotació.

Una vegada s'ha procedit a catalogar tot el conjunt en els termes que figuraven als contractes de donació i dipòsit esmentats, seguint la voluntat expressada pel Sr. Cateura i pel mateix Ajuntament, correspon elevar al Ple Municipal l'acceptació d'ambdues cessions - l'una en règim de donació i l'altra en règim de dipòsit- formalitzades per escrit el dia 20 de març de 1998 per la Sra. Carmina Benito, aleshores regidora delegada i presidenta del Patronat de Cultura de l'Ajuntament de Mataró.

En virtut de les facultats que tinc conferides per la legalitat vigent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció del següent ACORD :

Primer.-

Acceptar la donació del Fons d'imatges cedit pel Sr. Xavier Cateura i Valls en contracte signat el 20 de març de 1998 amb la regidora i Presidenta del Patronat Municipal de Cultura, Sra. Carmina Benito Vales, de forma gratuïta i sense cap condicionant ni limitació de domini, una vegada es troba completament catalogat.

Segon.-

Acceptar el dipòsit del Fons documental i bibliogràfic, cedit pel Sr. Xavier Cateura i Valls en contracte signat el 20 de març de 1998 amb la regidora i Presidenta del Patronat Municipal de Cultura, Sra. Carmina Benito Vales, de forma gratuïta i sense cap condicionant ni limitació de la possessió, una vegada es troba completament catalogat.

Tercer.-

L'Ajuntament de Mataró, fa palès el seu agraïment més expressiu al Sr. Cateura per la mostra d'afecte i liberalitat que amb la seva cessió fa envers la ciutat de Mataró."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

5 - MODIFICACIÓ DE LES CONDICIONS DEL DECRET DE SUPERFÍCIE CONSTITUÏT A FAVOR DE PUMSA EN RELACIÓ AL SOLAR MUNICIPALS SITUAT AL CARRER NÚÑEZ DE BALBOA, 12, DE MATARÓ

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament de Mataró, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones discapacitades de la ciutat en l'àmbit domèstic, va programar poder oferir habitatges adaptats a les especials necessitats de persones amb minusvalia física. A aquests efectes, en el Ple de 6 de juliol de 2006, va acordar posar a disposició de PUMSA un terreny municipal, per tal d'erigir un edifici que doni resposta a aquest objectiu.

Quant al total edifici projectat, al referit acord plenari, l'Ajuntament de Mataró s'atribuí amb caràcter gratuït el dret a l'ús del local projectat a la planta baixa de l'edifici, a partir del moment en què l'edifici fos acabat, per destinar-lo a activitats d'interès públic. Es preveia que la possessió del local es lliuraria a l'Ajuntament el dia de l'obtenció del certificat final d'obra.

Ara, es proposa suprimir aquest acord relatiu a la reserva del local, per tal que l'empresa superficiària disposi del referit local.

Per tot l'anterior, es proposa al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.-

Modificar les condicions del dret de superfície que es va constituir per acord del Ple de 6 de juliol de 2006, a favor de PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, S.A., amb NIF A-59323642, sobre la finca de propietat municipal, que es descriu a continuació:

URBANA: SOLAR situat dins del PERI Torrent de les Canyes de Mataró, avui al carrer Núñez de Balboa, 12, que té una superfície de sis-cents setanta-cinc metres quadrats amb quaranta-nou decímetres quadrats, que LIMITA: Al Nord, amb zona verda privada pertanyent a un solar propietat de "Construcciones Navas, SA"; pel Sud, amb el carrer Núñez de Balboa; per l'Est, amb finca de "URBANITZACIONS I EDIFICACIONS, SA", o els seus successors; a l'Oest, amb solar pertanyent a "Construcciones Navas, SA".

CÀRREGUES: Sense càrregues.

DADES REGISTRALS: Inscrita al Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró, al Tom 2961, Llibre 30 de Mataró, Foli 120, Finca 1766.

REFERENCIA CADASTRAL: 2987002DF5928N0001SS.

VALORACIO: 380.165,77 euros, segons l'informe tècnic obrant a l'expedient

en el sentit de SUPRIMIR el darrer paràgraf del punt titulat "DISPONIBILITAT", contingut al punt segon de l'acord plenari, relatiu al règim fixat per a la concessió d'aquest dret, que diu literalment:

"L'Ajuntament de Mataró s'atribuirà amb caràcter gratuït el dret a l'ús del local que s'ha de construir en la planta baixa de l'edifici, a partir del moment en què l'edifici s'hagi acabat, per destinar-lo a activitats d'interès públic. La possessió del local es lliurarà a l'Ajuntament el dia que s'obtingui el certificat final d'obra".

SEGON.-

Ratificar el contingut de l'acord del Ple de 6 de juliol de 2006, pel que fa a la resta dels seus termes.

TERCER.-

Autoritzar la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació, Sra. Pilar González-Agàpito, o a qui la pugui substituir en el càrrec, per tal que signi l'escriptura pública relativa a la constitució del dret de superfície acordada en el Ple de 6 de juliol de 2006, amb la modificació continguda en aquest acord, així com qualsevol altra documentació necessària per a la formalització i perfeccionament d'ambdós acords.

QUART.-

Notificar el present acord a PUMSA, al Servei d'Urbanisme i al Servei d'Ingressos."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

-Servei de Compres i Contractacions-

6 RATIFICAR EL DECRET D'ALCALDÍA NÚM. 556/2007 DE 18 DE GENER, PEL QUAL S'ACORDA ARRENDAR EL LOCAL SITUAT AL CARRER SANT JOAQUIM, 3-5 DE MATARÓ, PER UBICAR ELS MEDIADORS COMUNITARIS, DEPENDENTS DEL SERVEI DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la ratificar el següent decret :

"Per Decret 556/2007, de 18 de gener, L'Il·lm. Alcalde. de l'Ajuntament de Mataró va acordar arrendar a la Sra. Adela Pagès Blanch el local de la seva propietat situat al carrer Sant Joaquim, 3-5 de Mataró, el qual tindrà una durada de deu anys, disposant en el mateix decret que havia de ser ratificat pel Ple Municipal.

En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa al Ple Municipal l'adopció del següent ACORD:

Únic.-

Ratificar el Decret 556/2007, de 18 de gener, de l'Il·lm. Alcalde. de l'Ajuntament de Mataró, el contingut del qual és el següent:

" Segons es justifica mitjançant informe de data 9 de gener de 2007, dels caps de la Secció de Patrimoni i del Servei de Gestió Econòmica d'aquest Ajuntament, l'Ajuntament té la necessitat de disposar d'un local per tal d'ubicar una part de la plantilla de treballadors municipals, degut a la programació d'una redistribució dels espais municipals, amb la finalitat de millorar les condicions de treball del propi personal.

Consta informe de l'arquitecte tècnic de la Secció de Patrimoni sobre la conveniència de llogar als efectes esmentats el local situat al carrer Sant Joaquim, 3-5 de Mataró.

Per tot l'anterior es proposa llogar el local situat al carrer Sant Joaquim, 3-5, propietat de la Sra. Adela Pagès Blanch, per ubicar els mediadors comunitaris, dependents del Servei de Participació Ciutadana. Aquest contracte regeix a tots els efectes el dia 02/01/2007, per un termini de deu anys, essent obligatori per l'Ajuntament el primer any, i opcionals els nou restants.

L'informe de les assessores jurídiques de la Secció de Patrimoni i del Servei de Compres i Contractacions, de data 12/01/2007, acredita tant l'adequació a dret del procediment de contractació com del contracte d'arrendament la subscripció del qual es proposa.

Resulta d'aplicació el Real decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, en especial els articles 5.3 i 9.1 i 182.c, el reglament que el desenvolupa, la Llei 33/2003, del Patrimoni de les Administracions Públiques, i la Llei 29/1994, d'arrendaments urbans.

Atès que a la partida núm. 30821/463510/20200 del pressupost municipal aprovat per enguany existeix crèdit adequat i suficient per atendre les obligacions econòmiques que es derivin a càrrec d'aquesta Corporació per l'execució del present contracte, essent que per a les anualitats 2008 a 2016, ambdues incloses, es preveu destinar crèdit adequat i suficient a l'expressada partida, als mateixos efectes abans esmentats.

Atès el calendari de reunió dels òrgans de govern i la urgència en l'adopció del present acord, degut a que prèviament al trasllat efectiu del personal del Servei de Participació Ciutadana, cal realitzar unes petites obres, per tal d'adequar-lo a les necessitats de treball municipals.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, RDL 781/1986 de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

RESOLC

PRIMER. Arrendar a Sra. Adela Pagès Blanch, amb NIF 40 599 425 D, el local de la seva propietat situat al carrer Sant Joaquim, 3-5 de Mataró, amb referència cadastral 3490651 DF5939S-0020/TL, arrendament el qual tindrà una durada de deu anys, a comptar des del 02/01/2007.

SEGON. Aprovar el model de contracte d'arrendament que s'adjunta a la present proposta, en les condicions contingudes al mateix, amb submissió a les quals es regularà la relació arrendatícia que s'aprova.

TERCER. Aprovar la renda mensual a la que ascendirà l'arrendament expressat en els punts anteriors, per import de 900 euros, quantitat a la qual s'haurà d'afegir el corresponent percentatge d'IVA i la repercussió de l'IBI.

QUART.- Autoritzar i disposar la despesa corresponent a l'arrendament que aquí s'aprova amb càrrec a la partida núm. 30821/463510/20200 del pressupost municipal, d'acord amb els imports i anualitats que a continuació s'expressen:

Exercici 2007: 12.966,48 € (operació tipus AD núm. 200700002196).

Exercici 2008: 12.966,48 € (operació tipus ADFUT núm. 200700002197).

Exercici 2009: 12.966,48 € (operació tipus ADFUT núm. 200700002198).

Exercici 2010: 12.966,48 € (operació tipus ADFUT núm. 200700002199).

Exercici 2011: 12.966,48 € (operació tipus ADFUT núm. 200700002200).

Exercici 2012: 12.966,48 € (operació tipus ADFUT núm. 200700002201).

Exercici 2013: 12.966,48 € (operació tipus ADFUT núm. 200700002202).

Exercicis 2013 a 2016: 38.899,44 € (operació tipus ADFUT núm. 200700002203).

D'acord amb el previst a l'art. 69.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, la contractació aprovada mitjançant el present acord resta sotmesa a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient a la partida que s'esmenta en els pressupostos municipals que s'aprovin per als exercicis 2008 a 2016.

CINQUÈ: Excloure a l'arrendadora, Sra. Pagès, del dipòsit de garantia definitiva quant a l'adjudicació de la present contractació, per aplicació analògica del previst a l'article 39 del Text Refós 2/2000.

SISÈ: Ratificar el contingut del present acord a la propera sessió del Ple de l'Ajuntament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

7 ADJUDICACIÓ DE LA CONCESSIÓ DE CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ DEL QUIOSC B (PREMSA) AL PARC CENTRAL, A FAVOR DE LA FUNDACIÓ PROVADA "GIMM", PER UN CÀNON ANUAL DE 1.136'72 €.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Examinat l'expedient administratiu de concessió per a la construcció i explotació de tres quioscos al Parc Central de Mataró, mitjançant concurs i procediment obert.

Vist que la Mesa de Contractació, en sessió de data 19 d'octubre de 2006 va declarar deserts els quioscs A i B, en no haver-se presentat cap oferta.

Atès l'informe emès pel cap del Servei de Promoció de la Ciutat i l'Empresa, en el qual s'informa favorablement en relació a la proposta de millora de l'únic licitant pel quiosc B, la fundació privada "Grup d'Invàlids de Mataró i el Maresme (GIMM)", d'ampliació dels productes a comercialitzar al quiosc de premsa, gelats i llaminadures, per tal d'incorporar també objectes de regal, material de papereria i similars.

Atès l'informe emès pel cap del Servei de Ciutat Sostenible de l'Ajuntament de Mataró, de data 20 de desembre de 2006, mitjançant el qual proposa l'adjudicació de la concessió per a la construcció i explotació del quiosc B (activitat de venda de premsa, llaminadures i gelats), a favor de la Fundació Privada "Grup d'Invàlids de Mataró i el Maresme (GIMM)", per un cànon anual de 1.136,72 €; si bé no s'accepta la millora proposada d'instal·lació del quiosc del model Àgora gran amb WC, de la casa "Primur", ja que el quiosc proposat no s'ajusta a la clàusula primera del plec de condicions econòmiques administratives i a la clàusula segona del plec de condicions tècniques, en la qual s'especifica que el quiosc ha de ser l'aprovat pel decret 4541/2006, de 18 de maig, modificat pel decret 5627/2006, de 19 de juny.

Qui subscriu, Presidenta de la Mesa de Contractació, en virtut de les facultats que li han estat conferides, proposa al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

Declarar desert el concurs per a la concessió de la construcció i explotació dels quioscos A (activitat de bar) i C ( lloguer de material esportiu) al parc Central de Mataró.

Adjudicar l'atorgament de la concessió per a la construcció i explotació del quiosc B (destinat a la venda de premsa, llaminadures i gelats) a la Fundació Privada "Grup d'Invàlids de Mataró i el Maresme (GIMM)", amb un cànon anual de 1.136,72 €, i una durada de quinze anys, prorrogable per un màxim de set anys més.

Estimar la proposta de millora realitzada pe la Fundació Privada "Grup d'Invàlids de Mataró i el Maresme (GIMM)" d'ampliar els productes a comercialitzar al quiosc per tal d'incorporar objectes de regal, material de papereria i similars.

Desestimar la resta de millores proposades, especialment la d'instal·lació del quiosc del model Àgora gran amb WC, de la casa "Primur", ja que el quiosc proposat no s'ajusta a la clàusula primera del plec de condicions econòmiques administratives i a la clàusula segona del plec de condicions tècniques. En conseqüència, el quiosc que s'instal·li ha de ser l'aprovat pel decret 4541/2006, de 18 de maig, modificat pel decret 5627/2006, de 19 de juny.

Requerir l'adjudicatària a fi de que en el termini de 15 dies naturals, a comptar des del següent al de la notificació del present acord, constitueixin a favor d'aquest Ajuntament una garantia definitiva per import de 1.669,27 €, equivalent al 3% del valor del domini públic ocupat (1.122,24 €) i del pressupost de les obres que s'han d'executar (54.520,00 €)

Requerir a l'adjudicatària el pagament de 87'51 €, respectivament, en concepte de despesa per l'anunci publicat al BOP de Barcelona el dia 4 de setembre de 2006 per a la convocatòria de licitació d'aquesta concessió.

Comunicar a l'adjudicatària que abans de l'inici de l'activitat hauran d'acreditar la formalització de la corresponent assegurança de cobertura de la responsabilitat civil per l'activitat desenvolupada. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

- Servei d'Urbanisme -

8 APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOM PER REAJUSTAR ELS LÍMITS DE L'EQUIPAMENT DEL CEMENTIRI DELS CAPUTXINS.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per acord plenari de 7 de novembre de 2006 es va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 relativa als "Accessos del cementiri dels Caputxins/ Església de l'Esperança" redactada pel Servei Tècnic del Servei Municipal d'Urbanisme.

Durant el període d'informació pública obert amb l'acord d'aprovació inicial no s'han presentat al·legacions ni suggeriments

Es proposa doncs aprovar provisionalment el mateix document sense cap esmena.

Per tot el que s'acaba d'exposar, atès el que disposen els articles 83 i 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text Refós de la Llei d'Urbanisme, l'art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal i art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 relativa als "Accessos del cementiri dels Caputxins/ Església de l'Esperança" redactada pel Servei Tècnic del Servei Municipal d'Urbanisme.

SEGON:

Notificar els precedents acords a la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança.

TERCER:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

9 APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA ESPECIAL DE L'ILLA D'EQUIPAMENTS DEL RENGLE "TECNOCAMPUS.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern Local de 27 de novembre de 2006 va aprovar inicialment el Pla especial de > presentat per la societat municipal PUMSA.

Recordem que la tramitació del Pla Especial te per objecte:

Preparar el planejament amb una ordenació urbanística que faci viable la creació del complexe universitari en una edificació singular i emblemàtica per la ciutat i que a la vegada articuli a la porta d'entrada de Mataró, els creixements residencials-terciaris, Iveco-Renfe a llevant i El Rengle a ponent.

Encaix volumètric correcte dins la futura ordenació del complex residencial de la façana de mar.

Fomentar la formació universitària, difondre el món de les noves tecnologies, recerca i investigació amb una vinculació activa a nivell empresarial, que incideixi a nivell comarcal i provincial.

A nivell més concret el Pla especial te per objecte:

L'assignació dels usos permesos, compatibles i vinculats que possibilitin el funcionament de l'equipament, d'acord a la classificació dels usos establerts en el pla general d'ordenació pel Sistema d'Equipaments Comunitaris.

Determinar els paràmetres bàsics relatius a l'índex d'edificabilitat neta de parcel·la, percentatge d'ocupació màxima de l'edificació, gàlib de la posició de l'edificació i volumetria i alçades del conjunt.

Justificar el dimensionat d'aquests paràmetres per garantir els objectius assenyalats.

Durant el període d'informació pública, durant el qual ha estat exposat al públic el document aprovat inicialment, no s'ha formulat cap al·legació ni suggeriment.

El document aprovat inicialment no serà objecte de modificació llevat d'uns ajustos que provenen de la definició dels treballs d'avantprojecte tècnic de la construcció del complex. Aquests canvis no son substancials i venen detallats en el document.

Per tot el que s'ha exposat, proposo al PLE de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents

ACORDS

Primer:

Aprovar provisionalment el Pla especial de l'illa d'equipament del Rengle-Tecnocampus presentat per la societat municipal PUMSA.

Segon:

Notificar els precedents acords a la societat municipal PUMSA, a tercers interessats i serveis municipals que han intervingut en el procés.

Tercer:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup en aquest punt; en relació a l'encàrrec que en el seu moment es va conferir a PUMSA pel que fa a l'assignació d'usos, dividida en quatre àrees: coneixement, emprenedoria, congressos i zones verdes.

L'abstenció ve donada, concretament, pel fet que el Govern municipal ha fet una juguesca arriscada emprant molts recursos en quelcom que no deixa de ser la visió hiperrealista d'un projecte. És clar que s'aposta pel futur, per una tecnologia que promocioni el coneixement, etc., però la nostra visió s'hauria d'emmarcar en una visió molt més realista. A la ciutat, en l'àmbit urbanístic, hi ha altres assumptes de més prioritat. S'entén que el pressupost global de 43 milions d'euros és una gran quantitat de diners, massa ambiciosa. La meitat d'aquest pressupost podria servir per atendre altres temes molts més importants, com ara una política intervencionista intensiva en la rehabilitació de barris -problemes com el del Sorrall que per manca de finançament està comportant l'esgotament del sòl urbà- i per fer un pla de xoc en altres àmbits més prioritaris. S'està arriscant massa per un futur que, efectivament, encara no es té clar.

Avui dia a Catalunya moltes poblacions aposten per les noves tecnologies però efectivament si tothom aposta pel mateix, deixant de banda altres tipus d'economia, no se sap si això resultarà. Tot plegat és fruit d'una política urbanística sense visió global.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que la posició del PP respecte a temes urbanístics del Govern és prou coneguda. En coherència amb discursos anteriors, la posició, per tant, és d'abstenció.

Si bé anar a la transformació de la façana litoral és bo per a la ciutat i optar perquè arran de mar sigui una zona residencial i no industrial, tornem sempre allà mateix. La manera de fer les coses a nivell de projectes urbanístics a la ciutat genera molts dubtes, fins i tot en el cas de projectes que a priori poden tenir molts aspectes positius.

Pel que fa als usos, es tracta efectivament d'una aposta arriscada. El PP no creu que sigui bo per a la ciutat que aquesta sigui l'única aposta, a banda que s'ha trigat molt a definir després de deu anys.

Ara sembla que ja es va definint el projecte del TecnoCampus, com a parc tecnològic, però encara continua generant dubtes importants: el procés universitari i les seves necessitats, que encara està molt verd, per exemple. A més, el PP creu que aquesta aposta -en un moment de conjuntura desfavorable i de creació de nous barris, com ara el sector d'Iveco, entre d'altres- no té en compte les necessitats de la ciutat a nivell global. Novament, la manca de visió global és el motiu de l'abstenció, com a mínim fins que es vagi a una necessària revisió de Pla General amb debat i participació ciutadana.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, lamenta l'abstenció dels grups però celebra que tothom qualifiqui el projecte d'ambiciós, perquè es tracta d'una aposta forta i contundent. És una aposta estratègica de futur que situa la ciutat en el mapa dels parcs tecnològics de Catalunya. I, alhora, el Govern també està abordant la rehabilitació dels barris, com és el cas de Cerdanyola i properament Rocafonda i El Palau, amb el suport de la Generalitat.

El TecnoCampus, a més, no és només una aposta per les empreses o indústries de noves tecnologies sinó pel coneixement i la innovació aplicats a tots els àmbits i sectors econòmics de la ciutat. Es tendeix cap a una economia diversificada basada en la tecnologia i el coneixement. Malgrat els altres grups municipals no comparteixin aquest parer, aquesta és l'aposta del Govern.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (10), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 8, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

-Servei de Ciutat Sostenible-

10 APROVACIÓ DEL "PLA D'USOS DE TEMPORADA A LES PLATGES DE MATARÓ DURANT L'ESTIU DE 2007".

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

"Davant la proximitat de la temporada estiuenca, es fa necessari plantejar la dotació de serveis de temporada a la platja de Mataró i la normativa que els reguli.

VIST allò que disposa la Llei 22/1988, de 28 de juliol de Costes , Reglament general pel desenvolupament i execució de la Llei esmentada, Reial Decret 1471/1989 d'1 de desembre i el Decret 248/1993 de 28 de setembre sobre la redacció i aprovació dels plans d'ordenació de platges i dels plans d'ús de temporada.

La consellera delegada de Ciutat Sostenible que subscriu, proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord:

Aprovar la normativa reguladora de l'explotació dels serveis de temporada a la platja de Mataró, d'acord amb el text que s'acompanya.

Aprovar per l'any 2006, la instal·lació de:

Entrepans: 6 mòduls de 20 m2 + 100 m2 de terrassa.

Gelats: 5 mòduls. 4 mòduls de 12'5 m2 + 37'5 m2 de terrassa i 1 mòdul de 8 m2 + 42 m2 de terrassa.

Hamaques: 2 mòduls de lloguer de 20 m^2.

Terrasses de bar: 1 de 25 m2 com a màxim.

Aparcament de bicicletes: 3 zones.

Xarxes de voleibol: 5 xarxes. Camps de futbol sala: 2 camps. Cistelles: 2.

Dutxes: 15.

Caseta de la Creu Roja: 2 mòduls de 6 x 2'40, amb 4 cadires de vigilància distribuïdes per les platges.

Papereres.

Joc infantil: piràmide.

Zona de balisament.

Passeres de fusta: 5

Activitats culturals, lúdiques i esportives de promoció de l'espai de la platja situades a les zones indicades al plànol adjunt.

Punt d'informació turística

Punt de venda de productes de bany

7 gandules

Sol·licitar al Ministerio de Medio Ambiente l'autorització per a l'ocupació del Domini Públic per tal de poder instal·lar els serveis de temporada.

Sol·licitar a la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, Servei de Costes, l'aprovació del Pla d'Usos per la temporada 2007."

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció de la formació en aquest punt, tot i que s'entén que hi ha hagut unes certes millores.

Ara fa un any, el PP ja va expressar en forma de prec la necessitat de posar en pràctica un seguit de millores, mitjançant la implementació de serveis, per explotar la potencialitat de la zona de platges de la ciutat. Es va parlar d'una biblioteca de platja, d'un servei de ludoteca, etc.

Ara bé, el PP creu que aquelles propostes presentades no es veuen plenament reflectides en aquest Pla d'Usos i se senten decebuts. Quan es va plantejar el prec, se'ls va dir que era impossible endegar aquestes millores l'any 2006 perquè des del Servei de Costes no hi havia temps material per demanar tots els permisos necessaris, però sí que es creia que era possible de cara al 2007; i no ha estat del tot així.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, comença recordant que tradicionalment CiU ha estat a favor d'aquest tipus d'iniciatives llevat de l'abstenció de l'any passat.

Al setembre 2006, CiU va presentar un prec per a la millora de les prestacions de les platges de Mataró, especialment en temes de seguretat. Tot i que és cert que des de l'IMPEM s'ha fet un esforç per millorar-ne les prestacions, aquest grup municipal no està content amb el Pla d'Usos perquè no incorpora res d'allò que es va demanar i que havia estat acceptat pel Sr. Melero, creu recordar el Sr. Martí.

El Govern ha demanat una sèrie d'informes als diferents serveis -Obres, Mobilitat, Esports, Civils, Municipals, Policia, Cultura... - que consten dins de l'expedient i CiU n'ha estudiat els continguts. La conclusió és que no s'ha tingut en compte aquell prec del grup municipal, malgrat haver estat aprovat. Per tant, és evident que els precs que s'aproven no sempre es duen a terme.

Aleshores allò que es demanava és que a la platja de Sant Simó hi mancaven passarel·les per persones de mobilitat reduïda, una torre de vigilància -tot i que és cert que ara hi ha una cadira-; a la platja de Ponent també hi mancaven passarel·les, torre de vigilància, dutxes, servei de la Creu Roja, bandera de senyalització de l'estat de la mar, balises a 200 m de la riba. En relació a la platja del Fortí o del Búnquer, també es deia que no hi ha cap mena de servei.

Per tant, certes millores per part de l'IMPEM però, en general, no s'han aplicat la majoria de les propostes que es va assegurar serien estudiades. Com tampoc s'han revisat les llicències a nivell de perfilar bé què pot fer cadascun dels locals de platja.

Finalment, hi ha dos espais de la Creu Roja que cal millorar, dos àmbits concrets a tocar de les obres del Port i al final de Sant Simó, perquè, a més, estan molt distanciats l'un de l'altre.

La senyora Quiteria Guirao, en relació a la intervenció del Sr. López, comenta que la proposta que va fer el PP ha estat valorada i s'hi està treballant. Recorda que només estem al mes de febrer i aquest tipus de serveis s'han de treballar juntament amb la Diputació i encara no s'ha arribat a cap acord. És clar que totes aquestes propostes poden enriquir el potencial de les platges.

Per tant, en aquest moment concret, podem dir que hem augmentat, per a cada tram de platja, diferents serveis per a la gent, per al seu gaudi -com és el cas del mòdul que permetrà l'adquisició de tot tipus d'utensilis de platja o la implantació d'hamaques-. En la línea proposada tant per CiU com pel PP s'està treballant, tot i que es va fent a mesura que es va podent.

En relació a l'última part de la intervenció del Sr. Martí, la Sra. Guirao expressa que els Serveis Jurídics, per temes de llicències, mai no tirarien endavant una proposta que entrés en contradicció amb alguna normativa d'un altre organisme. Regular els horaris dels diferents mòduls de venda de gelats o d'entrepans no és tan senzill, tot i que s'aposta per solucions.

D'altra banda, sí que s'han augmentat temes de seguretat i, en tot cas, en una propera comissió informativa s'explicitaran millor.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, afirma que tal com deia el Sr. Martí, ell es va fer ressò del prec presentat per CiU en el seu moment i va dir que l'acceptava en la línia d'acceptar l'aplicació de millores i el seu estudi, però no tant en la línia d'aplicar totes les propostes expressades.

D'altra banda, la Sra. Guirao ja ha comentat que hi ha millores a fer que no corresponen a aquest expedient, i que el Servei de Manteniment, entre d'altres, en properes comissions informatives donaran compte de la resta de millores que s'estan estudiant i valorant encara i que vindran a millorar més les nostres platges.

El senyor José Manuel López explica que quan van rebre el Pla d'Usos a fi d'estudiar-lo, en veure que s'incloïa un apartat d'activitats lúdiques i culturals per a la promoció de platges, es van alegrar. Però en llegir-lo detingudament es van adonar que l'únic novetat real és la Fira d'Artesania.

Finalment, el que no és de rebut comparar el servei de biblioplatja proposat pel PP amb un servei de lloguer d'hamaques o un mòdul de venda de crema de bany.

El senyor Josep Lluís Martí insisteix en què és evident la mancança de seguretat en la mesura en què no s'estudia allò que va ser aprovat.

Respecte al tema de llicències, aclareix que quan ell parla de contradicció es refereix al catàleg d'espectacles, activitats i establiments públics previst a la Llei 10/1990 del Parlament de Catalunya, on es defineix quins són els conceptes i activitats que cada establiment pot realitzar. I la llei catalana només parla de bars-restaurants i restaurants-bars.

El que cal fer en tot cas, doncs, en positiu, com ja sap la Sra. Guirao, és senzillament modificar el plec de clàusules econòmiques i administratives i anomenar els establiments en funció de les activitats que pretenen realitzar. Perquè no és de rebut que un mòdul de venda de gelats que no existeix al catàleg pugui, i no és un tema d'horaris, dur a terme un seguit d'activitats que són pròpies d'un altre tipus d'establiments i que generen contradiccions en relació amb altres establiments que paguen els seus impostos i tenen la seva activitat normalitzada durant tot l'any. Convé que s'adapti la normativa catalana a fi que tot plegat es clarifiqui.

La senyora Quiteria Guirao no ha comparat la biblioplatja amb un mòdul de venda de cremes, allò que ha dit és que es van incorporant serveis gradualment a fi d'anar millorant les platges.

Al Sr. Martí li contesta que en aquests moments s'està presentant un expedient davant d'una administració que allò que els diu és que cal delimitar espais per a unes activitats que són de temporada, és a dir, que és munten i es desmunten. A més, no es pretén en cap cas convertir alguns d'aquests mòduls en bars.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que allò que determina aquest expedient és aquells usos que estan sobre la platja i necessiten el permís de la Direcció General de Costes i, per tant, és aquest organisme qui té potestat per dir si el Pla s'ajusta o no a la normativa catalana.

D'altra banda, alguns dels serveis de socorrisme, vigilància, etc., seran objecte d'un proper expedient i, per tant, s'aniran debatent en properes comissions informatives. Aquest és un debat que s'ha de fer més endavant amb els responsables de cadascun dels serveis implicats i que aclariran totes aquestes qüestions.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (10), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 8, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

Una vegada realitzada la votació, sent les 19,55 h. el senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, tal com va anunciar al començament de la sessió, demana a totes les persones assistents al Ple que romanguin a la sala mentre es procedeix al tancament de les llums de l'Ajuntament per a l'apagada simbòlica de cinc minuts contra el canvi climàtic.

El Sr. Alcalde reanuda la sessió a les 20h .

11 APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA MUNICIPAL PER A LA INSTAL·LACIÓ I FUNCIONAMENT D'INSTAL·LACIONS DE RADIOCOMUNICACIONS AL TERME MUNICIPAL DE MATARÓ.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

"En virtut de decret d'11 de gener de 2007, ha estat aprovat l'avantprojecte de modificació de l'Ordenança municipal per a la instal·lació i funcionament d'instal·lacions de radiocomunicació al terme municipal de Mataró.

L'actual ordenança municipal per a la instal·lació i funcionament d'instal·lacions de radiocomunicació es va aprova el any 2002 en aplicació de l'article 9.1 del Decret 148/2001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació de la Generalitat. L'ordenança ha permet regular diversos aspectes relacionats amb la seguretat i les garanties que els operadors de la telefonia mòbil havien de complir en el desenvolupament de la seva activitat.

L'any 2006 s'ha redactat el pla especial urbanístic per a l'ordenació dels emplaçaments de les instal·lacions de radiotelefonia a Mataró com a segon pas en la regulació d'aquest tipus d'instal·lacions en els aspectes urbanístics i en aplicació de l'article 9.2 del Decret 148/2001.

El desenvolupament de l'activitat de telefonia mòbil, el creixement del nombre de serveis i dels operadors, i la necessitat d'assegurar el menor impacte ambiental possible i la conservació del paisatge urbà i rural han estat els motius que han impulsat la reacció del Pla Especial i en conseqüència han determinat la necessitat d'adaptació del Reglament del 2002 a l'articulat del nou Pla Especial.

Tan el Pla Especial com el Reglament incorporen en les seves disposicions les noves tecnologies de les telecomunicacions i les noves solucions tècniques que des de l'any 2002 s'han anant materialitzant i que permeten reduir l'impacte mediambiental.

La modificació del Reglament és necessària perquè complementa conceptes que formen part del Pla Especial i els desenvolupen a nivell tècnic

Un dels objectius d'ambdues normatives és impulsar la compartició dels emplaçaments i promoure instal·lacions més respectuoses amb l'entorn urbanístic.

Les modificacions introduïdes son congruents amb els objectius que justifiquen la conveniència de modificar l'Ordenança com són:

La introducció en l'Ordenança de dos tipus nous d'instal·lacions les microcel·les i les picocel·les que s'utilitzen per millorar la cobertura i la qualitat del servei en espais amb una gran densitat d'usuaris. Les referències a aquest dos tipus d'instal·lacions es fan al: punt 4 en referència al Pla d'implantació, punt 5.2 que classifica les instal·lacions.

Introducció de la fitxa tècnica definida per la Generalitat a la IT-207 com element resum dels sistemes radioelèctrics que formen part i donen contingut a la llicència. Les referències a aquesta fitxa es fan: punt 5.4.que defineix l'obligació de presentar la fitxa tècnica a la memòria de legalització de l'activitat; al punt 5.5 que indica que la versió definitiva de la fitxa tècnica s'ha de presentar conjuntament al certificat final d'instal·lació.

Referència explicita al punt 5.4 de la necessitat de presentar un estudi acústic a la memòria de legalització de l'activitat.

Millora de la informació gràfica amb l'objectiu de valora la reducció a l'exposició als camps electromagnètics de les instal·lacions segons s'ha indicat al punt 5.4, plànols i informació gràfica punt c).

Redefinició de la documentació que ha d'acompanyar el certificat final d'instal·lació amb l'objecte d'assegurar que l'estat final de la instal·lació compleix amb els requisits establerts per la normativa al punt 5.5.

Modificació del termini de revisió de les llicències de 2 a 4 anys vista l'evolució de les instal·lacions actuals al punt 5.6.

Desenvolupament dels conceptes de compartició, minimització de les radiacions introduïts per la normativa autonòmica i estatal a l'apartat 6 de condicions d'instal·lació.

Establir uns criteris d'instal·lació a l'apartat 7 que permeti valorar les instal·lacions proposades pels operadors

Vistos els informes precedents; l'article 73.10 Reglament Orgànic Municipal; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei Reguladora de les bases de règim local; i l'article 162 del Decret Legislatiu 2/2003 que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Per tot això proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS

:

Primer.-

Aprovar inicialment la modificació de l'Ordenança municipal per a la instal·lació i funcionament d'instal·lacions de radiocomunicació al terme municipal de Mataró.

Segon.-

Obrir un termini d'informació pública, pel termini de trenta dies, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments.

Tercer.-

Considerar aprovada definitivament l'Ordenança en cas de no presentar-se reclamacions ni suggeriments."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença expressant que es tracta d'un tema molt sensible i, per tant, és responsabilitat de tots fugir de la demagògia, l'oportunisme i el discurs fàcil.

Hi ha un debat ciutadà general i encara no se sap del cert, perquè existeixin discursos diversos, sobre els efectes negatius que puguin tenir aquest tipus d'antenes i les radiacions que emeten; i tampoc no hi ha arguments prou sòlids al respecte.

És veritat que s'estan suggerint solucions que, com a Ajuntament, es van tenint en compte per adaptar aquest tipus de revolucions i d'instal·lacions en el moment en què se'n puguin detectar millores.

El Sr. Mojedano no es considera preparat com per iniciar un debat tècnic al respecte -aquesta és la tasca dels tècnics de la casa, a qui cal felicitar-, però sí que creu que cal emprendre un cert debat polític. Recorda que des del Govern es va dir que un dels objectius era intentar arribar bé a la ciutadania, perquè la gent entengués exactament què és allò que es proposa. En aquest aspecte, s'han rebut algunes queixes de persones preocupades, perquè estan convençudes que l'agreujament del seu estat de salut és per culpa d'aquesta mena d'instal·lacions; tot sovint, a més, els ha mancat més atenció per part dels responsables de l'Ajuntament. El Sr. Mojedano suggereix que és tingui una cura especial i el rigor màxim en l'atenció a aquestes persones.

La posició del PP serà d'abstenció en el dia d'avui -malgrat la votació favorable de l'Ordenança-, perquè la forma de fer les coses, per part del Govern, genera desconfiança.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, opina també que es tracta d'un tema molt sensible i, a més, tècnic i complicat.

A l'Ajuntament tenim uns tècnics exemplars, que han complert amb els terminis marcats, però CiU prefereix esperar al període d'exposició pública per continuar treballant-hi i estudiant-ne l'informe. Reconeixent les seves limitacions, aquest grup municipal avui s'hi abstindrà però deixant la porta oberta a un possible vot afirmatiu més endavant.

La senyora Quiteria Guirao es mostra convençuda del fet que les persones amb qui ha parlat el Sr. Mojedano són les mateixes amb qui ha parlat el Govern. El Servei de Salut està fent una atenció personal a totes aquelles persones que s'adrecen a l'Ajuntament dient que creuen que el seu malestar prové d'una antena de telefonia. En aquests moments se segueix un protocol entre el Servei de Salut i els centres d'atenció primària, i també s'està en contacte amb el Centre de Recerca Ambiental, per tal que Mataró pugui formar part d'un possible estudi que es tiri endavant.

Durant aquest any i mig llarg, s'ha procurat sobretot la cura en l'atenció a les persones i, amb aquest fi, s'han estirat totes les competències que s'han pogut. Fóra bo que tots els grups municipals s'unissin en aquesta causa per transmetre molt bé a la ciutadania que allò que s'està fent des de l'Ajuntament és tant per la protecció de la salut de les persones com del mediambient. Malauradament, sembla que hi ha administracions que no acaben de donar aquest missatge que la legislació que s'aplica és justament per a la protecció dels ciutadans.

Finalment, caldria fer una crida a les operadores perquè quan facin les coses també tinguin aquesta especial atenció, perquè l'únic que es pretén és que es pugui donar el servei i garantir la protecció de les persones.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, atès que ha hagut d'atendre les queixes d'alguns operadors manifestant el seu malestar pel rigor en què s'ha dut a terme aquesta qüestió a Mataró, deixa constància també de la seva queixa envers les companyies de telefonia mòbil perquè facin alguna acció o campanya de sensibilització o d'informació a la població. No és de rebut que això hagi de recaure única i exclusivament en els poders locals, convindria que hi destinessin part dels seus immensos beneficis.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (10), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 8, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

12 SOL·LICITAR A LA GENERALITAT DE CATALUNYA LA DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES EN RELACIÓ AL PRIMER CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

El Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i els requisits dels centres, en el seu article 20 sobre delegació de competències als ajuntaments en relació al primer cicle de l'educació infantil estableix que es poden delegar les competències relacionades amb el procés de preinscripció i admissió d'infants i amb els consells de participació de les llars d'infants.

L'Institut Municipal d'Educació està interessat en sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la delegació de les referides competències com a titular de les escoles bressol municipals.

Fonaments de dret

L'article 52.2.h) del Decret legislatius 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya estableix que correspon al Ple de l'Ajuntament l'atribució d'acceptar la delegació de competències feta per altres administracions públiques.

El Títol XII del Decret legislatius 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya regula el règim de la delegació i assignació de competències de la Generalitat de Catalunya als ens locals.

És per això que elevo a l'Ajuntament en Ple els acords següents per a la seva consideració i aprovació:

Primer. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la delegació a l'Ajuntament de Mataró de les competències següents, en relació al primer cicle de l'educació infantil:

Les competències relacionades amb el procés de preinscripció i admissió d'infants als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics.

Les competències relacionades amb els consells de participació de les llars d'infants.

Segon. Notificar aquest acord al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per al seu coneixement i als oportuns efectes, per tal de dur a terme els tràmits conduents a la formalització de la delegació. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

CMI DE VIA PÚBLICA

-Servei de Protecció Civil-

13 APROVACIÓ DEL PLA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL PER LA REVETLLA DE SANT JOAN.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent

"El Pla Bàsic d'Emergències Municipals de Mataró, va ser aprovat el dia 18/07/1996 i homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 03/101996. El Ple de l'Ajuntament del dia 10 de maig de 2001 aprovà la revisió del Pla, que va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 12/07/2001.

El Pla específic municipal (PEM) per les Revetlles de Sant Joan forma part del Pla de protecció civil municipal i té com a objectiu establir l'organització i el procediments mínims d'actuació dels organismes, serveis i entitats que col·laboren en les Revetlles de Sant Joan per tal de poder fer front a les situacions de risc i/o bé d'emergència durant la celebració de la nit de Sant Joan.

Vist l'informe favorable que, en data 16 de gener de 2007, ha emès la Cap de Protecció Civil.

D'acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2406, pàg. 6158, de 5.6.1997 i DOGC 2401 de 29.05.1997) en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d'exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col·lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques

Vist que en l'apartat 3 A de la convocatòria especifica que la sol·licitud d'ajuts ha de ser pressa per acord de Ple de l'Ajuntament.

D'acord amb el que estableix l'art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l'aprovació dels plans específics municipal en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l'homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Per aquestes raons,

El Conseller Delegat de Mobilitat, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia d'11 de maig de 2004, PROPOSA AL PLE l'adopció del següent ACORD:

PRIMER.- Aprovar el Pla específic municipal (PEM) per les Revetlles de Sant Joan de l'Ajuntament de Mataró.

SEGON.- Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació del Pla específic municipal (PEM) per les Revetlles de Sant Joan de l'Ajuntament de Mataró per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya."

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, agraeix el Govern que hagi portat a votació aquest Pla Especial. CiU evidentment hi votarà a favor.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PRECS I PREGUNTES

14 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL FUTUR DEL TEATRE MONUMENTAL.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que li sigui contestada per escrit.

 

15 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES PETICIONS DE REAGRUPAMENT FAMILIAR L'ANY 2006.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Diversos diaris es feien ressò, el dia 16 de gener, de les 31.611 peticions de reagrupament familiar que s'havien produït durant l'any 2006 a Catalunya, fruit del darrer procés de regularització dels immigrants que viuen a l'Estat Espanyol. Les mateixes fonts indicaven que a Mataró les peticions no arribaven al miler.

Atesa la importància que per a la ciutat té la immigració, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA:

Quantes peticions de reagrupament familiar s'han fet de persones immigrades que visquin a Mataró?

Quines són les nacionalitats de les persones que ho han sol·licitat?

Se sap quin és l'increment de població que significarà això per la ciutat de Mataró i quins en quines franges d'edat (nens en edat escolar, persones en edat laboral, ancians€.)?

Ha previst el govern el que pot significar el reagrupament familiar pel que fa als equipaments de Mataró (per exemple, places escolars, aspectes sanitaris, etc.) ?

Davant del fet creu el govern que ha de prendre mesures per adaptar-se a la nova situació d'increment de població estrangera (p.e. temes escolars, reforç de cursos per a immigrants, etc)?"

 

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, en resposta a la primera pregunta, explica que el tema del reagrupament familiar és un tema complex i, per tant, des de l'Ajuntament el que es fa és aplicar el requisit que la casa on es vagi a viure estigui en les condicions que toca. Aquesta és una acció que s'aplica des del novembre passat i en aquests tres mesos, s'han demanat 131 sol·licituds, que han suposat un total de 217 persones.

Pel que fa als països, la veritat és que hi ha una varietat important: Argentina, Xile, Cuba, la Xina, Mali, el Marroc, etc. Cal destacar els dos països amb més ciutadans ho han sol·licitat: s'han rebut 36 peticions de la Xina en aquests tres mesos, el que ha suposat 73 persones. Les 38 marroquines han suposat 59 persones.

En resposta a les previsions del Govern enfront d'aquest fenomen i de cara a la nostra població, la Sra. González respon que és un tema complex perquè es desconeixen les edats que tenen i com vénen. El que sí que s'han fet són projeccions del creixement de la població disponibles en tendències demogràfiques de la ciutat. S'estableix la relació d'habitatges que cal construir per tant de les persones que viuen a Mataró. Ara cal veure si el procés del reagrupament pot alterar això, encara és prematur saber-ho amb les dades de què es disposen. De moment, les dades previstes amb què es treballa, ja fetes públiques, són que la ciutat tingui uns 140.000 habitants l'any 2017.

Com a element positiu, és bo recordar que l'arribada d'immigrants, que acostumen a ser gent jove, contribueix a compensar les tendències d'envelliment de la població d'aquí.

Pel que fa a planificacions especials, la Sra. González recorda, perquè el regidor Comas també n'ha fet vàries aportacions en el ple de l'Ajuntament, que la planificació escolar és un tema complex i que les previsions vénen condicionades per diversos elements. Un cop es van coneixent aquests elements es pot parlar d'ubicació i disponibilitat de territori. De totes maneres, amb les modificacions escolars que s'han dut a terme tot plegat queda bastant recollit, donada la poca previsió que encara es té sobre aquest tipus de reagrupaments.

De moment, el Govern no creu que sigui necessària l'aplicació de mesures excepcionals. La ciutat disposa de diversos espais on els immigrants poden fer cursos a fi de facilitar-los la incorporació a la vida mataronina, com ara els cursos de formació que s'ofereixen des de l'IMPEM, o bé els cursos de seguiment per a alumnes amb dificultats que preveu l'IME i, fins i tot, programes de salut.

La Sra. González farà arribar al Sr. Fernández algunes dades més que li poden interessar.

16 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'OCUPACIÓ D'HABITATGES A MATARÓ.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El passat dissabte 20 de gener, un grup d'una trentena de joves va ocupar una casa deshabitada situada al número 25 del carrer Argüelles, al casc antic de Mataró. Amb aquesta acció, una més de les d'ocupació il·legal d'habitatges que es fa a la ciutat, els ocupants ho justifiquen al·legant que els preus dels habitatges són cars. Aquest tipus d'accions provoquen inquietud entre els ciutadans, en un moment, a més, en que la premsa es fa ampli ressò dels casos d'ocupació que es produeixen a diversos indrets del país, i es pregunta que fan els polítics, les forces de l'ordre i l'administració de Justícia per a evitar-ho.

Davant d'aquest fet, el Grup Municipal de Convergència i Unió ja es va interessar per aquest i altres casos d'ocupació d'habitatges a la nostra ciutat en la darrera CIM de Via Pública, però creu que cal més informació a la ciutadania, es per això que presenta la següent,

PREGUNTA:

1. Quins dels tres casos d'habitatges i espais ocupats a la ciutat han estat denunciats adequadament pels seus propietaris?

2. Quines actuacions, dins de les seves competències, ha pogut fer i ha fet la policia municipal?

3. Existeix alguna previsió de quan podran ser desocupats aquests espais i habitatges?

4. Quines accions de prevenció a previst el govern municipal per evitar possibles noves accions del moviment okupa a la ciutat?"

 

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, comença dient que efectivament hi ha hagut diverses ocupacions en els darrers temps. Recorda que en aquest mandat hi ha hagut dos desallotjaments d'immobles i altres casos d'ocupacions en què s'ha acabat abandonant la casa ocupada.

En aquest moment, resten tres habitatges: a la pl. Pintor Cusachs, al c/ Sant Benet i al c/ Argüelles, de titulars privats. Aquesta informació, procedent de Policia Local i Mossos d'Esquadra, permet saber que les tres ocupacions han estat denunciades, però no consta que en cap cas s'hagi instat judicialment al desallotjament -tot i que no se sap del cert perquè la competències és de les instàncies judicials-.

En resposta a la segona pregunta, el Sr. Bassas explica que la Policia Local assisteix al cos de Mossos d'Esquadra quan el jutge els requereix a fi que es procedeixi al desallotjament.

Pel que fa a la tercera pregunta, el conseller delegat reitera que s'està a l'espera de rebre la notificació judicial al respecte per poder procedir al desallotjament.

Finalment, allò que fa el Govern és actuar en contra d'aquelles persones que presumptament cometen un delicte d'usurpació. Se n'identifica els autors i es recomana als propietaris que denunciïn i iniciïn els requeriments judicials pertinents a fi que la decisió del jutge permeti tirar endavant el desallotjament de les cases ocupades.

 

17 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LES DEFICIÈNCIES QUE PRESENTA LA PISTA POLIESPORTIVA DEL BARRI DEL PALAU.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal es fa ressò de diverses queixes de ciutadans i entitats del barri del Palau en les que ens posen de manifest que la pista poliesportiva del Palau, la qual fa tot just dos anys que fou inaugurada, presenta greus deficiències d'aïllament d'humitats i de drenatge de les aigües pluvials, de manera que sovint es troba la pista envaïda de bassals que fan impossible els entrenaments de futbol i amb risc de que les persones que participen en les diferents activitats esportives puguin resultar-ne lesionades, atès el permanent estat lliscós en que es troba la pista. Sembla ser, pel que expliquen les persones afectades, que s'han requerit des de fa molt temps, i de forma reiterada, al Patronat Municipal d'Esports la reparació d'aquestes deficiències sense que encara al dia d'avui s'hagi dut a terme cap actuació ni se'ls hi hagi expressat quines mesures podran adoptar-se en un futur.

És per l'exposat que ens veiem en el deure i la necessitat de formular les següents,

PREGUNTES:

1.- Des de quan en té constància el Patronat Municipal d'Esports de la situació denunciada pels veïns i entitats afectades.

2.- Quines mesures s'han adoptat fins la data del present.

3.- Quines solucions definitives s'han previst per arranjar aquesta instal·lació esportiva de manera que no hi hagin més humitats en un futur i es pugui drenar adequadament l'aigua que s'hi acumula?.

4.- Quan es faran efectives l'execució d'aquestes mesures?"

 

El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, en resposta a la primera pregunta, afirma que el Patronat va tenir constància de les dificultats del drenatge de l'aigua des del primer dia i ja es va actuar en el seu moment sobre una part de la pista a fi de corregir les pendents.

Pel que fa a les humitats de la pista, s'ha tingut constància de la seva situació extrema en el mateix moment en què s'ha donat, durant les passades setmanes del mes de gener. Es va actuar d'immediat perquè s'hi feia impossible la pràctica de l'esport.

Quan no hi ha una situació extrema com aquesta, el Patronat Municipal d'Esports sempre actua seguint els plans de millora que normalment s'executen permetent anar solucionant els problemes o demandes que van sorgint en el dia a dia de la pràctica esportiva.

En relació amb la segona pregunta, val a dir que un cop assabentats la setmana de 8 de gener, primer es va decidir oferir alternatives a les pràctiques esportives que allà es desenvolupen i, després, passar a fer la diagnosi de la situació amb els tècnics. Aquell primer cap de setmana ja es van desviar les activitats allí programades cap al CEIP de Cirera o el Casal de Joves, i les activitats previstes durant la setmana es van desviar a les Germanes Bertomeu. Convé informar que des que han disminuït els nivells d'humitat, la pista ha estat en condicions suficients per remprendre la pràctica esportiva.

Pel que fa a la diagnosi, les humitats de la pista no són degudes ni al terreny ni a les pendents del paviment. El problema és que, com a la resta del barri, hi ha determinats dies de l'any en què les condicions atmosfèriques -baixes temperatures i humitat relativa alta- provoquen condensacions superficials als paviments. Aquest problema es minimitza o desapareix quan el paviment és permeable o té una certa porositat, en què l'aigua es filtra per capil·laritat. La planimetria òptima dels paviments provoca sovint que l'evaporació de la pluja o la humitat per condensació trigui més temps a desaparèixer. El paviment de formació que hi ha allà, d'altra banda molt adient per a la pràctica esportiva, té una capa superficial amb partícules de pols de quars i pintat de color verd, que el fa més dur però, alhora, més impermeable.

És per tot això que s'ha procedit a executar uns petits forats al paviment de formigó en les zones on es formen els ressalts d'aigua, a fi d'ajudar a escurçar el temps d'evaporació.

En resposta a la tercera pregunta, el Sr. Pera ressalta que, quan es parla de solucions definitives, allò que primer cal tenir en compte és que es tracta d'una pista poliesportiva descoberta i que, per tant, sempre està exposada a la climatologia.

Les actuacions proposades van destinades a minimitzar l'impacte de l'aigua i les humitats sobre la pista. De moment s'està analitzant el comportament de les perforacions efectuades amb nous casos d'humitat extrema que hi puguin haver. També s'ha preparat un reforç amb l'empresa que neteja aquest tipus d'instal·lacions i amb el material adequat. Finalment, la tercera proposta és desvastar la superfícies per eliminar la capa de pols de quars per arribar al formigó.

Pel que fa als terminis d'aplicació de les mesures, la primera d'elles ja està en marxa, la segona està a punt per actuar en el moment que es donin els casos d'humitat extrema i la tercera es posaria en marxa a continuació. Aquestes actuacions estaran implementant-se en els propers dos mesos aproximadament.

 

El senyor Antoni Valls demana al Sr. Pera que li aclareixi, en resposta a la primera pregunta, a què es refereix quan diu que se'n té constància, del problema, des del primer dia. El problema fa més d'un any que perdura.

D'altra banda, el Sr. Valls també vol saber si les actuacions que s'han dut a terme s'han fet durant aquest mes.

 

El senyor Ivan Pera respon que se'n van adonar del problema quan, després de la inauguració de la pista, amb les primeres pluges caigues van veure que una part de la mateixa necessitava tenir la pendent necessària.

Pel que fa a les humitats, aquestes es van produir durant el passat mes de gener i des de la setmana del 8 de gener es va actuar: es va procedir aquell mateix cap de setmana a la desviació de les activitats i durant tota la setmana següent, es va continuar.

 

18 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'APLICACIÓ DE LA SISENA HORA I LA REPERCUSSIÓ QUE TÉ ALS CENTRES DE PRIMÀRIA A LA CIUTAT DE MATARÓ.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta el prec següent:

"En el Ple Municipal del mes d'octubre, a la part expositiva, el nostre grup pensava i així o denunciàvem que per una manca de planificació del Govern de la Generalitat en l'aplicació de la sisena hora, hem exhaurit la borsa de professionals de l'ensenyament, i ens trobem en la situació que ens manquen mestres de primària, especialistes d'educació especial, de música, d'anglès, de logopèdia i educadors.

Fa uns dies una família feu arribar al grup municipal de Convergència i Unió una nota de la direcció d'una escola pública de la ciutat on literalment deia que:

"A partir de la implantació de la 6ª hora pels alumnes de primària el setembre de 2006, les substitucions dels mestres per part del Departament d'Educació ha sofert deteriorament, no cobrint en la majoria dels casos les vacants que es produeixen. La manca de nomenaments de substituts suposa que s'hagi d'organitzar l'equip docent per atendre l'alumnat i això repercuteix en que es deixen de fer reforços, desdoblament de grups d'alumnes, etc.

Aquesta situació és lamentable i les direccions dels centres han portat les seves queixes a la Junta Territorial de Directors, al Director dels serveis Territorials, a la Direcció General de Recursos Humans i a la Inspecció.

Aquesta és la raó que fa que , quan un mestre es posa malalt, els seus fills tinguin diferents mestres del centre al llarg de la jornada escolar en substitució d'aquell que no ha estat cobert pel Departament d'Educació".

Si el que acabem de llegir ho digués el nostre grup municipal, algú podria dir que fem catastrofisme, però aquest escrit reflexa el sentir dels mestres i directors dels centres educatius de la ciutat.

Ens preguntem si L'IME està assabentat de la situació en que es troba l'escola pública pel que fa a la manca de professorat per a cobrir les substitucions. Si cal tanta despesa en Programes Educatius d'Entorn, quan lo més bàsic no ho tenim.

Ens preguntem si és aquesta la imatge que ha de donar l'escola pública.

És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta el següent,

PREC:

El President de l'IME i, si és necessari l'Alcalde, requeriran al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya una resposta immediata perquè solucioni aquest problema."

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, opina que sempre que des del grup municipal de CiU es planteja algun prec a l'equip de Govern, aquest sempre se l'escolta a fi d'arribar a punts d'entesa.

En aquest cas, el Sr. Comas expressa que allò que li sembla que ha de fer és intentar entendre que cal entendre's per tal de poder-hi fer alguna cosa.

El fil expositiu d'allò que ha exposat el Sr. Garcia Caurin és polèmic en cadascun dels paràgrafs i potser més val no entrar en la polèmica si es pretén arribar a acords. Per tant, anant directament al fons, s'interpreta que la preocupació que hi ha al capdavall és que hi hagi una cobertura correcta de les substitucions que es vagin produint.

A partir de la recepció del prec, allò que el Sr. Comas ha intentat fer és des de l'IME -deixant de banda l'Alcalde, qui ja té altres tasques- posar-se en contacte amb la d'Inspecció d'Educació, l'Oficina Territorial del Maresme del Departament d'Educació de la Generalitat i el Director dels Serveis Territorials d'Educació a Barcelona/comarques. En tots tres casos, la percepció que li ha estat comunicada no té cap mena de connotacions caòtiques descrites en allò que s'ha exposat.

Les conclusions d'aquestes converses van en un doble sentit:

En primer lloc, recollir dades per tal d'analitzar quina és la situació real i, en segon lloc, manifestar la demanda que en els casos que es produeixin hi hagi una substitució ràpida. Val a dir que en relació amb aquest requeriment, el Sr. Fortuny, amb qui ja s'ha parlat, s'ha mostrat receptiu.

Pel que fa a les dades, tenint en compte que aquestes se situen en el curs 2006-07 i en un context d'una molt major dotació de professor, són les següents:

D'un nombre total de mestres -de l'escola pública d'educació infantil i primària- de 441, les substitucions des de l'1 de setembre fins al 25 de gener són 180 (40,81%). I s'han deixat de cobrir 18 casos, entre els quals, només 3 la manca de substitució ha estat superior als 10 dies naturals.

 

El senyor Vicent Garcia Caurin aclareix que quan ell s'ha referit al fet expositiu és perquè els mitjans de comunicació han recollit que en aquest cas l'oposició feia "catastrofisme". De la mateixa manera, quan ha parlat de caos, ho ha fet amb coneixement de causa, perquè ho ha patit en la seva persona com a director d'un centre -en el seu cas, han estat un mes sense substitut-.

Pel que fa a l'última coberta de substituts, per a 40 places només n'hi ha 3; i mentrestant els mestres d'educació especial que estan als centres ordinaris estan fent una tasca de substitució que no els correspon.

A més, s'estan gastant molts diners per millorar l'educació, però resulta que si gastem molt per millorar-la i resulta que els mestres que han d'estar al seu lloc, no hi són, cal buscar-los, si cal, al País Valencià.

 

El senyor Josep Comas insisteix en què les dades són les que són, aquestes vénen d'inspeccions alienes al Govern.

El Sr. Comas no està d'acord amb el to de l'exposició, potser, però sí amb el fons de la qüestió, la problemàtica i la preocupació; i per això s'han pres les mesures que calgui per abordar la qüestió.

Ara bé, quan es munta aquesta exposició a partir de la cita d'una família d'un director que diu que aquesta és la suposada opinió de tots els mestres i en el context de la implantació de la sisena hora, el Govern municipal no hi pot estar d'acord, perquè és clar que hi ha al darrere de tot plegat un moviment contrari a aquesta sisena hora.

En nom del Govern municipal allò que sí que pot dir és que aquest no comparteix aquest discurs perquè aquest Govern està a favor -com la resta d'ajuntaments de Catalunya independentment del seu signe polític- del Pacte Nacional per l'Educació que recull la sisena hora. Des de Mataró s'ha treballat, juntament amb molts altres ajuntaments, per tirar endavant aquest pacte i aquesta sisena hora de la millor manera possible.

Per exemple, s'ha treballat amb el Sr. Garcia, alcalde de Tordera, de l'Associaició Catalana de Municipis, que presideix la Comissió d'Educació, i és qui va signar en nom de l'Associació. Per tant el Govern municipal estarà a favor pel Pacte i a favor de l'aplicació de la mesura de la sisena hora.

El Sr. Comas lamenta que s'utilitzi com a contraargument en aquest fil argumental el tema dels Plans Educatius d'Entorn. Això pot ser un comentari informal però en seu municipal, institucional, en representació dels interessos dels ciutadans i ciutadanes, no es poden posar els Plans Educatius d'Entorn com a contrapes suposat de no se sap què. Aquests funcionen al voltant de l'horari escolar amb la clara finalitat de millorar la cohesió social i per l'avenç de la normalització lingüística. Des de la Federació de Municipis i l'Associació Catalana de Municipis s'està fent una tasca molt enriquidora i cada any hi ha cops de colze per part d'ajuntaments que s'hi volen sumar; per tant, posar aquests Plans en entredit no és de rebut.

Finalment, en referència les últimes paraules de la intervenció expositiva del Sr. Caurin, el Sr. Comas es mostra convençut que l'escola pública dóna bona imatge. Una altra cosa és que hi hagi gent interessada a donar una mala imatge de l'escola pública.

El senyor Vicent Garcia Caurin aclareix que CiU mai no s'ha manifestat en contra de la sisena hora o dels Plans Educatius d'Entorn, n'estan satisfets. El que sí que es diu és que hi ha una mala planificació d'aquesta sisena hora, perquè hi ha una manca de recursos humans. Al mes de setembre ell ja augurava que això passaria.

 

El senyor Josep Comas celebra aquest aclariment i reitera que hi ha un moviment contrari a aquesta sisena hora que aprofita qualsevol ocasió per carregar-hi en contra.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, subscriu les paraules del Sr. Comas però, alhora, reconeix que, com a antic director, sap molt bé què és tenir una plantilla de 25 mestres treballant en 22 línies un mes de febrer. I aleshores a Catalunya hi havia milers de mestres aturats i les substitucions no es cobrien. Fins i tot, les llicències de matrimoni no es cobrien.

En definitiva, el que convé és vetllar perquè les substitucions es produeixin ràpidament i la qualitat de l'ensenyament sigui l'adequada.

 

 

19 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'APLICACIÓ DE DESCOMPTES EN EL PEATGE DE L'AUTOPISTA C-32 PELS USUARIS DEL MARESME.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El passat febrer de 2006, tots els Grups Municipals de l' Ajuntament de Mataró van signar una moció conjunta en la qual es demanava la gratuïtat de l'autopista del Maresme en el tram comprés entre Alella i Mataró per als usuaris residents al Maresme tot recordant una moció similar també signada al setembre del 2002 i donant suport a una altra que es manifestava en els mateixos termes del Consell Comarcal del Maresme.

En aquesta mateixa moció es deia que es donaria trasllat d'aquest acord al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, a l'empresa concessionària ACESA així com als diferents Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya.

Passat gairebé un any, aquest Grup Municipal no ha rebut cap notícia al respecte aquesta moció.

PREGUNTA

1. Ha rebut el Govern Municipal algun tipus de resposta, ja sigui per part del Govern de la Generalitat o d' ACESA, al respecte?

2. En cas d'haver-la rebut tindrien a bé explicar-nos en quins termes ha estat la resposta?"

 

 

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, recorda que a partir de la compareixença del conseller del departament de Política Territorial al Parlament de Catalunya i en roda de premsa, el Govern de la Generalitat ha donat compte dels acords en matèria de tarifes d'autopista i dels diversos descomptes en determinats peatges. Entre els descomptes aprovats hi ha el que s'aplica a partir d'avui al peatge d'Alella, a la C-32 per als usuaris habituals.

També a la premsa d'avui, es fa referència a un estudi que farà el Govern per abaratir el peatge als vehicles que portin més d'un usuari als peatges de l'àrea metropolitana. Es tracta, doncs, d'un primer pas.

Tant els mitjans de comunicació com els diaris oficials s'han fet ressò d'aquesta qüestió i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya també fa referència a aquest tema en la seva disposició addicional tercera.

Tanmateix, el molt Honorable President de la Generalitat, en el seu discurs d'investidura, va manifestar "impulsarem la creació dels fons de rescat i homogeneïtzació dels peatges per eliminar prioritàriament els peatges dels trams en funció de la circumval·lació i dels més antics".

En qualsevol cas, la presentació d'aquestes mocions no demana per costum una resposta per escrit, perquè, en definitiva, són declaracions de voluntat perquè siguin tingudes en compte durant un període de debat i negociacions. Per tant, s'està a l'espera d'anar-ne obtenint resultats.

 

El senyor José Manuel López celebra que el peatge s'hagi aixecat el peatge per a residents d'Alella i el Masnou, tot i que els mataronins tampoc no se'n podran beneficiar massa. En definitiva valora positivament la resposta.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, deixa constància que no perd ocasió per fer arribar aquesta reivindicació a tots els presidents de la Generalitat amb qui ha tingut ocasió de parlar. Ja n'hi ha prou que els mataronins siguem els degans del pagament de peatges en aquest país.

 

En aquests moments s'incorporen a la sessió el Sr. Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió.

 

20 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ DEL RESTAURANT TAGLIATTELA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Els veïns del número 592-596 del Camí Ral han denunciat la situació que des de fa més d'una any pateixen amb el Restaurant La Tagliattela, situat als baixos de l' immoble. Els veïns es queixen dels sorolls i les males olors que provenen del local.

L'any 2005, l' Ajuntament va ordenar els propietaris del restaurant a fer tota una sèrie de modificacions al local per complir amb la normativa. L'octubre del mateix any es va ordenar la suspensió de l'activitat i el novembre es constata que els propietaris han tancat voluntàriament per obres d'insonorització.

El gener del 2006 es constata que torna a ser obert i que els veïns continuen patint molèsties.

El maig del 2006 es va realitzar una inspecció nocturna per part de l'Ajuntament on es constata que els sorolls procedents de l'activitat del restaurant són superiors als límits permesos. El mateix mes es notifica al Restaurant escrit d'audiència prèvia de clausura de l'activitat i se li dóna un termini per formular al·legacions.

L'empresa presenta tot un seguit d'al·legacions que són rebutjades i l' Ajuntament ordena que un termini fins el 30 de setembre del 2006 es facin una sèrie de modificacions al local que en cas d'incompliment podria produir-se el tancament del local.

L' empresa interposa un recurs contenciós administratiu contra la resolució de l' Ajuntament i l' Ajuntament l'estima parcialment de manera que s'ordena de forma provisional un nou horari de tancament del local vigent fins que el propietari adopti tot un seguit de mesures, destinades, bàsicament a evitar molèsties als veïns.

L'Ajuntament, el mes de desembre comprova que el Restaurant està incomplint l'horari establert i l'imposa una multa coercitiva.

Els propietaris del Restaurant han deixat constància escrita que els veïns no deixen passar els seus propis tècnics per prendre mesures acústiques i poder efectuar les modificacions necessàries en el local. Però els propietaris també han manifestat que ells no tenen cap inconvenient en què aquests tècnics puguin entrar a les seves vivendes.

El fet, però és que sembla que els veïns continuen patint molèsties i el Restaurant continua desenvolupant la seva activitat.

PREGUNTA

 

1. Quina és la situació actual en tota aquesta qüestió?"

 

En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Ramón Barri, en nom de l'Associació de Veïns de Pla d'en Boet, qui expressa, com a president de la comunitat de veïns camí Ral 592-598, el seu malestar respecte a la situació del restaurant Tagliatella, ubicat als baixos de la seva comunitat, les conseqüències de la qual fa dos anys que estan patint, especialment sorolls i males olors.

 

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, en resposta a la pregunta formulada pel PP, recorda que s'acabava el ple de setembre amb unes paraules del Sr. Fernàndez dient que allò que seria desitjable és solucionar el problema sense haver de recórrer al tancament del restaurant i eliminant totes les molèsties ocasionades als veïns. Per tant, la voluntat era el no tancament, tot i que sense descartar-la arribat el cas. Doncs des del mes d'octubre de l'any passat, en què la mateixa Sra. Guirao va signar el decret de tancament de l'activitat a fi que s'hi realitzessin les mesures adequades per solucionar els problemes, el tema està sobre la taula d'una jutgessa del contenciós-administratiu número 9 de Barcelona, qui ha suspès el decret de tancament que s'havia de produir en 48 hores. La possibilitat que ha deixat la jutgessa és aquella que ara s'està aplicant: la sanció. La Policia està aixecant actes, des del moment en què es va fer el decret de limitació de les 23:30 hores, en diferents moments per controlar els horaris i sorolls. En la segona acta aixecada, la del dia 3 i 8 de desembre, es va tirar endavant amb una sanció.

Les possibilitats que tenim des del servei de llicències són molt limitades i el que s'està fent és activar, des del Servei de Policia, un tema de policia d'espectacle. Per tant, l'activitat rebrà tant sancions de llicències -per no complir el decret-, com de policia d'espectacles -per no complir la limitació horària-.

La situació respecte al recurs presentat és la següent: fins el 16 de desembre hi ha temps per presentar contestació a la demanda interposada pels advocats de l'activitat. En aquest sentit, i per descomptat, tota la documentació acumulada en aquests mesos serà presentada per justificar el decret de tancament per part de l'Ajuntament.

En relació a la suspensió del decret, hi ha en el Tribunal Superior de Justícia Catalunya una interlocutòria interposada per l'Ajuntament per tal de justificar el tancament. Encara no se sap quan es produirà el pronunciament del Tribunal.

Pel que fa a la part més personal del conflicte, possiblement des de l'Ajuntament no s'ha tingut la suficient cintura com per fer que les parts arribessin a acords. La relació que pugui existir entre l'activitat i els veïns és un tema del qual l'Ajuntament no se'n pot fer responsable. I, evidentment, el màxim responsable al capdavall és la persona que tira endavant l'activitat, perquè ha d'evitar els problemes que aquesta pugui generar.

 

El senyor Paulí Mojedano pregunta si se sap si hi han hagut conseqüències a nivell de salut per a algun veí arran de les molèsties ocasiones pel restaurant; pels sorolls, etc.

 

La senyora Quiteria Guirao explica que documentalment o formalment no n'hi ha constància. D'altra banda, recorda que la comunitat, a través dels seus representants legals, també es personificarà en el conflicte amb la documentació corresponent, cosa que serà molt positiva per recolzar el posicionament i actuació de l'Ajuntament en tot aquest afer.

 

21 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'APARICIÓ DE XERINGUES UTILITZADES PER DROGODEPENDENTS A LA VIA PÚBLICA.

 

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana sigui retirat aquest prec.

22 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA REALITZACIÓ DE CAMPANYES INSTITUCIONALS PER PART DE L'AJUNTAMENT.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquest Prec quedi sobre la taula per a un proper Ple Municipal.

 

23 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL CENTRE D'ART GERMANS ARENAS I CLAVELL.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Els artistes locals han fet balanç del Centre d'Art de Ca l'Arenas i el resultat ha estat negatiu. Segons els artistes i un any després de la seva inauguració, la casa no mostra dinamisme, hi ha poca transcendència en les seves exposicions i falten activitats complementàries.

El número de visites que ha rebut al Centre tampoc és gaire elevat. El dia que més gent s'hi va registrar va ser el dia de la seva inauguració, amb 1.054 visitants però des d'aleshores només s'hi han contat 3.510.

La posada en marxa del Centre d'Art de Ca l'Arenas ja va estar envoltat de polèmica arrel de la manca d' enteniment entre un grup d'artistes locals i el Patronat Municipal de Cultura.

PREGUNTA

1. Quin balanç fa el Patronat de Cultura del Centre d'Art de Ca l'Arenas des de la seva inauguració fins ara? "

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, explica que la Junta Plenària del PMC ja tenia previst presentar un balanç sobre aquest equipament, que, de fet, ja està escrit i s'exposarà en el ple de febrer, tal com es va anunciar en el seu moment.

El president del PMC diu que la part expositiva expressada pel Sr. Mojedano està extreta tal qual d'un article publicat al Capgros, en el qual es mencionaven les crítiques al centre fetes pels artistes locals, però el cert és que si es llegia bé l'article hi havia tres opinions afirmatives i quatre de negatives.

De totes maneres, evidentment, es tenen en compte aquestes opinions i se'n trauran les conclusions que calgui.

No obstant això, val la pena recordar que es tracta d'un equipament que ha funcionat des de la seva inauguració amb un Pla d'Usos aprovat unànimement per la Junta del PMC.

El document bàsic que es presentarà en la Junta Plenària del PMC recull el balanç que passa per la interpretació de les activitats fetes al voltant del Pla d'Usos i el ressò que aquestes han tingut.

Sabem que Ca l'Arenas neix del llegat de l'artista Jordi Arenas i Clavé a la ciutat i de la voluntat de l'Ajuntament de Mataró en acceptar-lo. Sabem que l'estructura de la casa condiciona el tipus d'exhibicions que s'hi poden fer, i explica, al Pla d'Usos, quins són els objectius fonamentals que es busquen: la difusió del fons d'art del museu i la mostra a la sala d'exposicions de la planta baixa, de diverses exposicions amb un període de rotació sovintejat a fi i efecte que es doni una sensació de novetat. A més, es pretén que la part d'exposició temporal giri entorn a un mateix eix temàtic cada any.

Fins a aquest moment, el tema central és el retrat i ja s'han presentat dues exposicions al menjador, el "Cara a Cara" i els "Autorretrats" dels germans Arenas, alhora que s'està projectant sistemàticament el vídeo del llegat de Jordi Arenas, com s'havia demanat explícitament.

A la sala 1, una sala destinada a recuperar retratistes clàssics, s'hi ha fet l'exposició de Manuel Cuiràs i Duran, de Jordi Puig Galí i dels retrats de la Fundació el Palau de Caldes d'Estrac.

A la sala 2, que fonamentalment es dedica a l'art més emergent i més jove, s'ha encarregat a 8 artistes i al conjunt d'alumnes de batxillerat de l'escola pia Sta. Anna que fessin les seves propostes també vinculades al tema del retrat i, alhora, s'han fet exposicions personalitzades d'Eduard Novellas, Mercè Gallifa, Albert Ibáñez, i altres.

Durant aquest període de temps, s'han comptat, 4.564 visitants, amb un moment d'inflexió important al mes d'octubre amb 741 visitants registrats; i queda per programar, al menjador, els Retrats de Jaume i Jordi Arenas, Visions de Personatges pels germans Arenas i amics de Jordi Arenas; a la sala 1, Retrats d'Alberto Piso, una exposició al voltant de "Rostres de Ponent" del Museu d'Art Jaume Morera de Lleida. I, a la sala 2, demà s'inaugura l'exposició de Xavier Roldán, amb la presència de Blanca Casas i Brollet i, a l'exposició de l'escola pia Sta. Anna, amb la de Marta Petit i Sandra Soriano.

Tanmateix, hi ha altres activitats vinculades al tema de tallers didàctics i, fins a aquest moment, fins al mes de juny d'enguany n'hi ha 150 de previstos perquè les escoles coneguin el que allà s'hi exposa. Els tallers ofertats abasten els nivells d'educació infantil, primària i secundària obligatòria i batxillerat, amb activitats com la construcció de retrats, expressió de retrat, autorretrat, dibuix a través d'un mirall, dibuix frontal de la cara d'un amic o d'una silueta, entre d'altres, en funció del cicle educatiu.

Des d'aquest punt de vista, sí que és cert que el Pla d'Usos també incloïa activitats complementàries per difondre el Centre d'Art. Val a dir que les activitats complementàries giren fonamentalment al voltant de l'ús del menjador com un lloc de tertúlia per poca gent i l'ús del pati amb temporada de primavera-estiu.

També s'està treballant en la constitució d'una entitat que pugui fer de paraigües de les iniciatives que vagin en el sentit de la dinamització i, alhora, es treballa en un programa de dinamització al pati per a la temporada d'estiu que ve.

A partir d'aquí, el balanç general del PMC és que la Casa Arenas està complint els objectius per la qual es va fundar, tot i que és evident que tot és millorable. Un cop se'n presenti el balanç es portaran a terme les mesures de millora que es considerin oportunes.

El senyor Paulí Mojedano respon que l'únic que ha demanat és que li donessin un balanç del funcionament de Ca l'Arenas en el sentit de si la institució ha respost a les expectatives que els ciutadans i els promotors hi havien dipositat. El Sr. Mojedano, sense entrar en més debat i en més dades, afirma simplement que és una pena que un centre com aquest no sigui el que tothom esperava que fos, és a dir, una referència cultural comarcal. Això es deu, creu el PP, a l'obsessió del mateix Sr. Graupera per difondre un tipus d'art que potser no és tan atractiu per al públic. Al centre hi manca qualitat.

Finalment, la transformació de les ciutats essencialment passa per una transformació cultural i cal tenir-ho en compte.

El senyor Jaume Graupera diu que llegirà atentament l'acta del ple per veure quins són els suggeriments aportats i recorda que d'entre tots els noms que ha esmentat hi ha una gran quantitat d'artistes avantguardistes de referència, a més d'altres que signifiquen la recuperació de clàssics mataronins que, sense Ca l'Arenas, no s'hauria trobat un espai per difondre la seva obra. És un centre d'art molt plural.

 

24 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA PRESÈNCIA DE VENEDORS AMBULANTS IL·LEGALS A LA PLAÇA SANTA ANNA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor, que des de fa uns dies a la Plaça Santa Anna s'instal·len alguns venedors ambulants sense llicència (top manta) que vénen bosses i cinturons emulant marques molt conegudes en aquest tipus de complements.

PREGUNTA

1. És coneixedor el Govern Municipal de la presència d'aquests venedors? Si és així, quines mesures ha pres o pensa prendre al respecte?"

 

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, confirma que efectivament aquesta és una de les prioritats del Govern: el control de la venda ambulant no autoritzada, especialment a les zones comercials i als mercats.

En el darrer any, s'han aixecat 40 actes fruit d'aquesta preocupació; però es pot considerar un fenomen pràcticament eradicat a la nostra ciutat, amb independència que es produeixin alguns fets episòdics d'aquesta naturalesa. De fet, hi ha constància d'un únic venedor ambulant, que es mou ràpidament i que encara no s'ha pogut identificar a la zona del Centre, però que, de ben segur, aviat s'identificarà. S'hi està treballant, doncs.

 

I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts d'onze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.