Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

12/04/2007

Escoltar

12/04/2007

dijous 12 abril 2007, 00:00h

Decret

3254/2007 de 5 de abril

Assumpte:

Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 12 d'abril de 2007.

Òrgan:

ALCALDIA

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 12 d'abril de 2007, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de l'Acta de la sessió ordinària de 1 de març de 2007.

2 DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

  1. Declaració Institucional dels grups municipals de suport a la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià.

DICTAMENS

-Alcaldia-

4 Concessió de la medalla de la ciutat als Armats de Mataró.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

5 Donar compte de la liquidació pressupostària de l'exercici 2006.

6 Cessió a precari de l'ús de la planta baixa de l'edifici de la Baixada de les Figueretes, 3, d'aquesta ciutat, a l'entitat Comissió de Clubs de Futbol

7 Aprovació de les modificacions a l'acord pel qual es va atorgar un dret de superfície a PUMSA de la finca qualificada d'equipament sociocultural al c. Herrera.

8 Aprovació de la venda a GINTRA de parcel·les sobreres de la UA-48.

9 Aprovació aportació a PUMSA de dues finques del "Pla Parcial Can Serra" com a ampliació de capital.

10 Aprovació del règim de cessions de sòl públic necessari per a la instal·lació d'aparells elevadors.

11 Aprovació de la modificació del pressupost del 2007.

-Servei d'Ingressos-

12 Aprovació del preu públic de la Fira Artesans a la Plaça.

-Servei de Compres i Contractacions-

13 Ratificació decret de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró pel qual s'aprova la modificació de la clàusula 14 del contracte de concessió de la gestió del servei de cementiris municipals, adjudicat a Cementiris Metropolitans SCG, SL, en el sentit d'incloure entre les obres que haurà d'efectuar el concessionari, les d'acabament de la barra 10 del Cementiri de les Valls.

14 Ratificació decret núm. 2148/2007 de 28 de febrer de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró pel qual s'aprova la modificació per ampliació del servei per import de 178.259,56 €, IVA inclòs, del contracte del servei de recollida selectiva (paper i cartró, vidre i envasos lleugers) adjudicat a l'empresa Recuperacions Masnou, SL

15 Acceptar la renuncia formulada per la mercantil Racó d'en Margarit, SL a l'adjudicació de la concessió per a la construcció i explotació d'un mòdul de servei ubicat a l'àmbit 1 (c. Sant Agustí) del passeig Marítim de Mataró, i desestimar les al·legacions presentades, ratificant l'import que en concepte de danys i perjudicis va fixar el Ple municipal per acord de data 6 d'abril de 2006 (26.626,62 €).

16 Ratificar el Decret 3080/2007, de 30 de març, de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró d'adjudicació de la concessió demanial per a la construcció i explotació d'un mòdul de bar-restaurant de tipus fix al passeig Marítim de Mataró (àmbit 1, davant del c. Sant Agustí), a Mataró, a favor de l'empresa "Lasal, SCCL",

-Servei de Recursos Humans-

17 Aprovació de la modificació de llocs de treball any 2007.

18 Aprovació de la modificació de la plantilla any 2007.

19 Declaració de segona activitat concurrent amb el lloc de treball principal.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Obres-

20 Aprovació del Projecte d'intervenció integral de millora de l'àrea urbana de Rocafonda, Palau, Escorxador i presentar-lo davant la Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres pública dins de la Convocatòria PTO/44/2007 de 10 de gener per a l'atorgament dels ajuts previstos en la Llei de Barris.

-Servei d'Urbanisme-

21 Aprovació inicial de la modificació puntual del Pla general d'ordenació municipal, àmbit "Eix Herrera" i designar a PUMSA administració actuant.

22 Aprovació provisional del Pla de Millora Urbana de "Iveco-Renfe / Farinera /Veïnat de Valldeix".

23 Aprovació definitiva de l'estudi de detall de concreció de paràmetres de la zona de volumetria específica 3b23 (part de l'àmbit Uad 77 - Nau Central Fàbrica Cabot i Barba/Sector Prat de la Riba Floridablanca).

24 Aprovació de la modificació de la relació de bens i drets de l'expropiació de la finca Rda. O'Donnell / Pompeu Fàbra, propietat de Civit, SL.

25 Convocatòria de l'onzena edició dels "Premis Puig i Cadafalch d'Arquitectura".

26 Encarregar a PUMSA la realització d'estudis complementaris sobre la fàbrica "Fàbregas i de Caralt" i modificar l'acord del Ple Municipal de 11-1-2007, pel que es van aprovar els treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General 1996 que afecta al sector "Entorns del carrer Biada".

27 Aprovació provisional de la modificació puntual del Pla general d'ordenació municipal, "Colón-Toló".

28 Aprovar la creació de la "Comissió de seguiment de les actuacions del Front de Mar".

CMI DE VIA PÚBLICA

-Àrea de Via Pública-

29 Aprovació de la proposta de limitació del consum de begudes alcohòliques al carrer.

-Servei de Protecció Civil-

30 Aprovació de la revisió del Pla Bàsic de Protecció Civil.

31 Aprovació del Pla de contaminació d'aigües marines.

32 Aprovació del Pla Específic municipal per la festa de carnestoltes.

-Servei de Mobilitat-

33 Aprovació del Pla de serveis 2007/2010, amb la periodificació i prioritats proposades, i ratificació del Decret 2578/2007 de 15 de març de 2007 de sol·licitud d'ajuts per a la millora del transport públic a la Generalitat de Catalunya.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

34 Acceptar la subvenció atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per a corporacions locals titulars de llars d'infants per al curs 2006-2007

35 Aprovació de la nova zonificació per al procés de preinscripció i matrícula de les Escoles bressol municipals.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

36 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per l'encàrrec i instal·lació d'un monòlit en memòria de l'Alcalde Josep Abril i Argemí.

37 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a l'aprovació inicial del projecte d'urbanització del sector del Pla de Millora Urbana PMU-01 Ronda Barceló/illa Fàbregas i de Caralt.

38 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per la integració de Can Fàbregas en l'edifici de la futura locomotora comercial.

PRECS I PREGUNTES

39 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la creació d'espais tancats específics pel gaudi dels gossos a la nostra ciutat.

40 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'ocupació il·legal d'un habitatge a l'Avinguda Gatassa.

41 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'acte de colocació de la primera pedra en el CAP de la Llàntia.

42 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'estat de deixadesa que presenta la Masia de les Esmandies.

43 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la convocatòria d'ajuts a les activitats extraescolars.

44 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a la situació de l'illa Fàbregas i de Caralt.

45 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a la proposta de resolució aprovada al Ple ordinari de setembre de 2006 referent a la instauració d'horts urbans al municipi de Mataró.

46 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a les condicions de mobilitat i seguretat de l'accés i cruïlla de la urbanització Can Marqués d'aquest municipi.

47 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al desenvolupament i aplicació de la proposta de resolució aprovada pel Ple referent a la instauració i protecció del sistema de corredors biològics i rutes paisatgístiques a l'àmbit de les "Cinc Sènies" i connexió amb el Parc Natural Corredor Montnegre.

48 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la casa de la Música Popular.

49 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la celebració de la Trobada de Ciència Ficció.

50 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els aspectes comunicatius del Pla Jove per Mataró.

51 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre diverses accions del Pla Jove per Mataró.

52 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la construcció de pisos amb contenidors de mercaderies.

53 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el mal estat de les lloses que recobreixen la façana de l'aparcament situat a la zona inferior de la Plaça Rocafonda.

54 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la instal·lació d'una antena de telefonia mòbil sense llicència al barri de Cirera.

55 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les millores urbanístiques i d'aparcament a l'entorn de la Plaça de Cuba.

56 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la furgoneta de la Policia Local de Mataró.

57 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'actuació del vehicle de control del trànsit.

58 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al viatge del President de Prohabitatge a Londres.

59 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'enfondrament d'un tram del carrer Lepanto.

60 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les mancances del nou centre de la dona denunciades per les veïnes de Rocafonda

L'ALCALDE

Joan Antoni Baron Espinar

En dono fe,

EL SECRETARI GENERAL

Manuel Monfort Pastor

ACTA NÚM. 05/2007- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 12 D'ABRIL DE 2007.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia dotze d'abril de dos mil set, essent tres quarts de vuit de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADAS I YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)

JOSEP VICENT GARCIA CAURIN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA CONSELLER DELEGAT (ICV-EUIA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT (ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR no adscrit

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

No assisteix a la sessió el Sr. David Rovira i Suñé, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

El Sr. Antoni Valls i Pou, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, no assisteix a la sessió ja que ha presentat la seva renúncia a l'Acta de regidor en el Ple extraordinari urgent celebrat a les set de la tarda del dia d'avui.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 1 DE MARÇ DE 2007.

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

2 - DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DELS GRUPS MUNICIPALS DE SUPORT A LA CONTINUÏTAT DE LES EMISSIONS DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ.

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, presenta la Declaració Institucional següent :

"ANTECEDENTS

Durant més de 20 anys, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha garantit l'arribada de les emissions de TV3 al País Valencià. Ara, però, la Generalitat Valenciana ha incoat un expedient sancionador contra ACPV per emetre aquestes emissions, i aquesta entitat s'enfronta a una ordre administrativa de cessament de les emissions i a una possible sanció econòmica de fins a un milió d'euros.

La continuïtat d'aquestes emissions són de vital importància per a la normalització del català en el conjunt del seu àmbit lingüístic. D'altra banda, davant del fet que cada dia tenim accés a més televisions en llengües, continguts diversos, la resposta d'un govern no pot ser mai la censura d'un canal en particular, sinó precisament garantir l'accés dels ciutadans a la més àmplia oferta, com a mostra de pluralitat informativa i de llibertat d'expressió.

D'altra banda vivim un moment de reordenació de l'espai radioelèctric i el que és més important un moment de trànsit cap a digitalització de la televisió que provocarà entre altres un canvi radical en el món de la televisió tant pel que fa a les audiències com a la producció, com a la recepció de la pròpia TV.

La decisió del govern valencià està en el marc de les seves competències, però existeixen solucions tècniques possibles que només depenen de la seva voluntat política.

Des del govern de la Generalitat de Catalunya i en la seva representació el Conseller de cultura i mitjans de comunicació i el mateix President de la Generalitat han fet arribar a la Generalitat valenciana una proposta per a un acord de reciprocitat en les emissions i recepció de la radiotelevisió valenciana a Catalunya i mantenint la recepció de TV3 al País Valencià.

Seguint el patró dels acords signats entre els govern de Catalunya i de les Illes Balears.

Davant aquesta situació, l'Ajuntament de Mataró ACORDA:

  1. Demanar al Ministeri d'indústria legalitzar les emissions de TV3 al País Valencià, de conformitat amb el que preveu la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries subscrita per l'Estat espanyol.
  2. L'Ajuntament de .Mataró, en defensa de la llibertat d'expressió i comunicació i en defensa de la nostra llengua, demana a la Generalitat de Catalunya que faci les gestions oportunes davant de la Generalitat valenciana per trobar una solució per a garantir la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià.
  3. L'Ajuntament de Mataró demana al Ministeri d'indústria i a la Generalitat valenciana que quedi arxivat de forma immediata i sense imposició de cap sanció econòmica o de qualsevol altra mena l'expedient sancionador obert contra Acció Cultural del País Valencià.
  4. L'Ajuntament de Mataró acorda remetre còpia d'aquest acord al Ministeri d'Indústria, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Govern de la Generalitat valenciana a la Federació de Municipis de Catalunya i a Acció Cultural del País Valencià."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, avança que el Partit Popular no se sumarà a la proposta; es decantarà per l'abstenció.

A banda de compartir o no la conveniència de debatre aquesta qüestió en el si del ple el PP ha posat en mans del Sr. Piqué la responsabilitat d'arribar a acords entre les comunitats, perquè continuïn les emissions de TV3 a València€, el Sr. Mojedano considera que darrera la moció presentada s'hi amaga una clara intencionalitat política. No es pot predicar amb la voluntat de diàleg i després no voler posar tots els mitjans suficients per assolir acords.

D'entrada, és un equívoc monumental i una estafa formidable si determinats grups pretenen passar, amb una moció com aquesta, per defensors dels interessos de Catalunya, perquè si són tan catalanistes no haguessin permès que Ràdio 4 passés a millor vida o que molts programes en català de TVE-2 ja no s'emetin.

En segon lloc, també es podria pensar que hi ha una responsabilitat molt directa de l'actual president de la Generalitat en aquesta situació de desaparició de TV3 a la Comunitat Valenciana, segons han dit algunes veus dins i fora l'àmbit polític.

De totes maneres, el problema de fons és de legalitat. El PPC vol que TV3 es vegi a València. Ara bé, en les mateixes condicions i criteris que la televisió valenciana s'hauria de veure a Catalunya i, sobretot, amb una freqüència pròpia i legal que ha de servir per a totes les televisions.

No s'hi val a demanar que es tanqui una emissora de ràdio que està emetent legalment tothom sap de quina s'està parlant€ i, alhora, impedir que el Govern valencià, que és qui governa, compleixi la llei demanant a TV3 que disposi d'una concessió legal de freqüència que justament va treure-li l'actual president de la Generalitat.

A més, hi ha un altre criteri delicat a tenir en compte: la denominació oficial de la comunitat veïna. Oficialment, el seu nom és Comunitat Valenciana i no pas País Valencià, com alguns insisteixen en continuar anomenant; el respecte cap als altres comença també per aquí. De vegades, des de l'àmbit nacionalista s'intenta imposar en la zona dels coneguts com a Països Catalans una determinada visió de Catalunya i de la resta de territoris de parla hispana no compartida pels mateixos habitants d'aquests àmbits. Per tant, el respecte va primer.

Una possible solució per desencallar aquest tema és el que s'ha fet a Balears, on el govern del PP va comprar els repetidors que feien funcionar TV3 de manera il·legal i es va acceptar compartir-los per a les emissions de Canal 9, Plus 2, Canal 33 i TV3. El problema aquí és que l'Acció Cultural Valenciana no acceptaria mai cedir el control d'aquests repetidors perquè s'hi jugaria les importants subvencions que a major glòria d'aquests països hem de pagar els ciutadans de Catalunya.

Per aquestes raons, tret que per part de la resta de grups municipals s'acceptés alguna esmena en el sentit que es veiés reflectit que l'origen d'aquest problema està en què el Sr. Montilla va concedir la freqüència a la cadena Sexta, per on emetia TV3, el PP s'hi abstindrà.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor no adscrit, s'afegeix a la declaració institucional de suport a la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià.

El senyor Josep Vicent Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, comença dient que la decisió del Govern valencià de tancar l'emissió de TV3 al País Valencià és fruit de les properes eleccions del 27 de maig, forçada per la preocupació d'esgarrapar els vots d'alguns personatges d'ideologia anticatalanista.

El Sr. Caurin, quan és a casa a València, connecta TV3 i se sent com si estigués a Mataró, sense fer cap distinció. En aquest fet d'unitat d'un poble hi ha contribuït, i encara ho, fa TV3; tot i que també és cert que li agradaria poder veure Canal 9 des d'aquí. CiU està per la llibertat d'expressió i la unitat dels Països Catalans.

El senyor Esteve Terradas creu que és justament de legalitat, diàleg, respecte, etc., del què parla la moció, en al·lusió a la intervenció del Sr. Mojedano. Si el PP deixés de banda les seves consignes, aquest és un text al qual s'hi podrien afegir ben fàcilment.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4) i corresponent al regidor no adscrit (1).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

DICTAMENS

-Alcaldia-

4 - CONCESSIÓ DE LA MEDALLA DE LA CIUTAT ALS ARMATS DE MATARÓ.

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"VISTOS

els escrits presentats al Registre General de l'Ajuntament en data 22 de desembre de 2005 pel Sr. Carles Guanyabens com a delegat de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró, per la Casa Cultural Sabor Andaluz Mataró, pel Sr. Antoni Luís com a president de l'Associació Sant Lluc per l'Art, pel Gremi d'Hosteleria i Turisme de Mataró, pel Sr. Miquel Spà Serracom a representant de la Societat Colombofila Missatgera de Mataró, pel Sr. Raül Cristofol Bada com a secretari general de l'Asociación de Empresarios de Géneros de Punt de Mataró y Comarca, pel Sr. Artur Siquier com a president del Patronat Local de la Vellesa, per la Penya l'Esplanada, per la Sra. Maria Teresa Salcedo com a presidenta de l'Asocación Cultural Andaluza Hermandad La Armonia, per la Sra. Ariadna Pujol i Ribalta com a presidenta de les colles sardanistes Repuntejant, pe l'Associació de la Dona Maltractada Adelfa,pel Sr. Salvador Floriach com a representant de la Unió de Botiguers de Mataró, per l'Entitat Folklorika Catalana-Mataró, per l'Associació Cultural de Cerdanyola, pel Sr. Domingo de la Ossa com a representant l'Asociación Cultural Murciana "Virgen de las Maravillas", en els quals sol·liciten que s'atorgui la Medalla de la Ciutat als Armats de Mataró.

ATÈS

que per decret de l'Alcaldia 9039/2006 de 16 d'octubre es va iniciar l'expedient d'atorgament de la Medalla de la Ciutat als Armats de Mataró, nomenant coma instructor al Sr. Jaume Graupera, conseller delegat de cultura.

ATÈS

que es té constància documental de l'existència d'"Armats" a la ciutat de Mataró des de l'any 1705 en la documentació de la Confraria del Santíssim Sagrament de la Parròquia de Santa Maria que es conserva al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, dada que referma el que la tradició assenyalava i que remuntava l'existència d'aquesta activitat a Mataró a tres-cents anys enrere.

ATÈS

que l'associació cultural sense afany de lucre "Armats de Mataró", constituïda l'any 1985, manté viva la tradició secular de l'existència de soldats romans desfilant a les processons de Setmana Santa a Mataró.

ATESA

la transcendència cultural i social de les activitats que l'associació "Armats de Mataró" realitza, tant a Mataró (les desfilades, la representació del Misteri de la Passió titulada "La Passió, Jesús el Crist" des de l'any 1982, l'organització l'any 2004 de la Trobada d'Armats que concentrà prop de 1400 armats de 31 grups diferents) com pel que signifiquen per a la projecció de Mataró representar la Ciutat participant a les concentracions d'Armats, Manaies i Estaferms que s'han celebrat a diferents ciutats de Catalunya en els darrers anys o organitzar peregrinacions amb desfilades en indrets de molta significació, com Roma (1986) o Montserrat (1988).

ATÈS

que l'interès cultural i social de les activitats que organitzen i en les participen els ha fet mereixedors de diversos reconeixements, entre el que destaquem ser qualificats com a 'soldats per la Pau' pel Sant Pare Joan Pau II l'any 1986 i que l'any 2002 les 'desfilades dels Armats de Mataró' foren reconegudes com a part integrant del Patrimoni Cultural de la Ciutat per acord del Ple de l'Ajuntament de Mataró.

El Conseller delegat de Cultura, com a instructor de l'expedient, proposa al Ple l'adopció dels següents acords:

Primer:

Atorgar la Medalla de la Ciutat als Armats de Mataró, d'acord amb les circumstàncies i fets expressats en la part expositiva del present acord.

Segon:

Exposar al públic els presents acords per un termini de 20 dies des del dia següent a la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin presentar les al·legacions, aportacions i suggeriments que s'estimin pertinents.

Tercer:

Aprovar definitivament l'atorgament de la Medalla de la Ciutat als Armats de Mataró si finalitzat el termini d'exposició pública, no s'ha presentat cap al·legació, aportació o suggeriment."

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

5 - DONAR COMPTE DE LA LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE L'EXERCICI 2006.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, dóna compte de la liquidació pressupostària exercici 2006 :

Decret

2149/2007 de 28 de febrer

Assumpte:

GE - Aprovació liquidació pressupost exercici 2006 Ajuntament i Organismes Autònoms.

Òrgan:

ALCALDIA

Vista la Proposta de la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, i en ús de les competències atorgades a aquesta Alcaldia i d'acord amb el que disposa l'art. 191.3 del Reial decret 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i vist l'informe preceptiu de la Intervenció de Fons Municipal, pel que fa referència a l'article 90 del RD 500/90, de 20 d'abril, on es desenvolupa el capítol I del títol sisè de la Llei 39/88 d'hisendes locals,

HE RESOLT:

PRIMER.- Aprovar el resultat pressupostari de l'exercici 2006 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

Ajuntament de Mataró 6.196.989,81 euros

Escola Universitària Politècnica 16.627,01 euros

Institut Municipal d'Educació 107.358,35 euros

Patronat Municipal de Cultura 94.891,43 euros

Patronat Municipal d'Esports -31.476,98 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica -4.255,36 euros

SEGON.- Els informes tècnics estableixen les dotacions de morositat en els següents imports:

Ajuntament de Mataró 5.329.328,24 euros

Escola Universitària Politècnica 0,00 euros

Institut Municipal d'Educació 1.097,99 euros

Patronat Municipal de Cultura 5.216,95 euros

Patronat Municipal d'Esports 23.761,27 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica 148.892,67 euros

TERCER.- Aprovar el romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2006 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

Romanent de tresoreria afectat :

Ajuntament de Mataró 3.881.415,82 euros

Escola Universitària Politècnica 0,00 euros

Institut Municipal d'Educació 260.478,08 euros

Patronat Municipal de Cultura 107.944,96 euros

Patronat Municipal d'Esports 0,00 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica 228.048,99 euros

Romanent de tresoreria per a despeses generals:

Ajuntament de Mataró 2.064.709,29 euros

Escola Universitària Politècnica -177.532,00 euros

Institut Municipal d'Educació 52.304,46 euros

Patronat Municipal de Cultura 49.656,99 euros

Patronat Municipal d'Esports -25.447,62 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica -25.090,86 euros

Romanent de tresoreria total:

Ajuntament de Mataró 11.275.453,35 euros

Escola Universitària Politècnica -177.532,00 euros

Institut Municipal d'Educació 313.880,53 euros

Patronat Municipal de Cultura 162.818,90 euros

Patronat Municipal d'Esports -1.686,35 euros

Institut Municipal de Promoció Econòmica 351.850,80 euros

QUART.- D'acord amb el que disposa l'article 193.4 de la Reial decret 2/2004, de 5 de març, es donarà compte d'aquesta Resolució a l'Excm. Ajuntament en Ple en la primera sessió que tingui lloc."

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, comenta que és cert que l'exercici es tanca en positiu, però cal assenyalar dues qüestions.

En primer lloc, és veritat que la despesa corrent té una execució bastant poc complexa perquè va tot molt rodat i donat, amb uns percentatges de realització per sota del 7%, però preocupa la no capacitat total de gestionar els fons destinats a les inversions €s'està gestionant al voltant del 60-65% de tot el que es podria destinar al creixement de la ciutat€.

I, en segon lloc, el pes excessiu de la construcció, pel que fa a impostos indirectes, a l'hora de generar ingressos: la recaptació per aquesta via ha estat del 150%.

Aquests són els dos punts preocupants o destacables que val la pena emfasitzar.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, se suma a la preocupació pels dos punts acabats d'esmentar pel Sr. Esperalba.

Els pressupostos són una eina política que estan al servei dels governs, els quals les utilitzen en funció de les seves prioritats. Novament el PP no comparteix els criteris pressupostaris d'aquest Govern, ni quant a les despeses, ni les inversions, ni pel que fa a la política fiscal. El PP no hi donarà suport per aquest motiu.

D'altra banda, es reconeix que no s'ha dut a terme una mala gestió, però val a dir que el romanent que avui s'aprova ve donat, en gran part, per l'esforç fiscal dels ciutadans. L'aplicació del romanent respon també a criteris que presidien el pressupost i, per tant, no comptarà amb el vot favorable del PP.

En definitiva, els comentaris sobre aquesta liquidació pressupostària són els mateixos que ja es vénen fent al llarg del mandat: massa pressió fiscal, una despesa mal enfocada, inversions que s'executen per sota d'allò pressupostat, manca d'inversions en projectes estratègics i emblemàtics, poca transparència en la gestió, un endeutament elevat, una reiterada despesa estructural i corrent excessivament elevada, un romanent molt basat en ingressos atípics i en l'urbanisme i un finançament basat en més endeutament, en impostos i en els dividends que provenen de l'empresa municipal PUMSA.

Fóra bo emplaçar el nou Govern municipal que sorgeixi de les urnes a baixar els impostos i revisar quines són les prioritats d'inversió en el futur per a la nostra ciutat.

La senyora Pilar González recull, tal com deia el Sr. Esperalba, que s'ha registrat un increment important de l'Impost de Construccions per motius conjunturals, que caldrà tenir en compte en futurs exercicis.

Quant a la reflexió sobre la despesa i la poca inversió, la Sra. González explica que moltes de les inversions que estan programades són plurianuals i, per tant, que la inversió cal veure-la a més temps vista. D'altra banda, si l'any 2005 es tancava amb una execució del 76%, l'any 2006 s'està tancant amb un 83%; per tant, augmenta també la capacitat d'execució de la inversió.

Pel que fa als comentaris reiterats del Sr. Mojedano, cal recordar que l'augment mitjà dels impostos està per sota de l'IPC i que hi ha ingressos que no vénen directament del ciutadà, fruit de subvencions o d'aportacions d'altres administracions.

Tanmateix, s'ha incrementat en 2 milions d'euros, és a dir, un 13%, l'ajut a famílies i infància.

El senyor Paulí Mojedano respon a la Sra. Gonzàlez que, en tot cas, la imaginació se li suposa al Govern, que és qui gestiona. En aquest cas, però, a gestió clàssica, respostes clàssiques.

El senyor Joaquim Esperalba expressa que la capacitat inversora de què ell té constància és inferior al 83% esmentat, s'acosta més al 67%.

La capacitat d'endeutament de l'Ajuntament, que és correcta, hauria d'arribar a cobrir les necessitats d'equipaments i infraestructures amb més rapidesa quan arriba l'hora d'executar les inversions. Cal ser més agosarats.

Quadrar el que és el pressupost d'explotació és relativament fàcil, però l'esforç a nivell d'inversió no es veu com convindria per cobrir les necessitats de la ciutat.

La senyora Pilar González diu que, de vegades, se'ls considera agosarats i, d'altres, massa poc arriscats, i potser l'ideal és el terme mig. La capacitat d'endeutament dels ajuntaments permet arribar al 110% i ara ens trobem al voltant del 80%, una xifra prudent que permet poder recórrer encara més a l'endeutament en cas de necessitat.

6 - CESSIÓ A PRECARI DE L'ÚS DE LA PLANTA BAIXA DE L'EDIFICI DE LA BAIXADA DE LES FIGUERETES, 3, D'AQUESTA CIUTAT, A L'ENTITAT COMISSIÓ DE CLUBS DE FUTBOL

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"1r.- L'entitat Comissió de Clubs de Futbol és una associació sense ànim de lucre, inscrita al Registre municipal d'entitats amb el núm. 292 dedicada aglutinar el tractament dels aspectes relacionats amb el futbol de la ciutat, i de col·laborar amb el Patronat d'Esports, en el desenvolupament del pla de millora del futbol, la creació de la qual fou impulsada des de propi patronat.

2n.- El Patronat municipal d'Esports ha proposat dotar a la Comissió de Clubs de Futbol de l'ús d'un espai municipal per tal que pugui desenvolupar les seves activitats que es consideren d'interès esportiu per a la ciutat.

3r.- L'espai proposat consisteix en la planta baixa de l'edifici municipal situat a la Baixada de les Figueretes, 3, de Mataró.

4t.- L'informe tècnic del Patronat d'Esports acredita l'oportunitat de la cessió. A l'expedient consta incorporat informe de valoració del bé objecte de cessió així com del seu ús, i informe jurídic relatiu a l'adequació a dret de l'operació.

5è.- Resulten d'aplicació els articles 1750 del Codi Civil, l'article 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, així com els articles 72 a 77 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Cedir a precari, de forma merament tolerada i sense contraprestació, l'ús de la planta baixa de l'edifici municipal que afronta a la Baixada de les Figueretes, 3, d'aquesta ciutat, a l'entitat "COMISSIÓ DE CLUBS DE FUTBOL", amb NIF G-61286753, en les condicions recollides a l'esborrany de contracte de cessió que s'adjunta a la present proposta, el qual s'aprova.

El present acord és provisional i resta condicionat a l'absència d'al·legacions o reclamacions durant el període d'exposició pública. La validesa i efectivitat del present acord també es condiciona a la prèvia devolució formal de l'espai de que gaudeix la Comissió de clubs de futbol, al pis 2n A, de l'escala B, de l'edifici del carrer Madoz 28-30, d'aquesta ciutat, de propietat municipal.

SEGON.- Sotmetre l'expedient a informació pública per un termini de vint dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que les persones interessades puguin comparèixer en l'expedient i formular les al·legacions i reclamacions que estimin oportunes, amb caràcter previ a la resolució definitiva.

De no formular-se al·legacions o reclamacions durant el tràmit d'informació pública, aquest acord quedarà aprovat definitivament en els seus exactes termes.

TERCER.- Autoritzar la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació per a la signatura del contracte que s'aprova.

QUART.- Notificar aquest acord als interessats, i un cop sigui ferm, procedir a la seva signatura."

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

7 - APROVACIÓ DE LES MODIFICACIONS A L'ACORD PEL QUAL ES VA ATORGAR UN DRET DE SUPERFÍCIE A PUMSA DE LA FINCA QUALIFICADA D'EQUIPAMENT SOCIOCULTURAL AL C. HERRERA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"El Ple municipal acordà, en la seva sessió de 6 de juliol de 2006, constituir un dret de superfície a favor de l'empresa municipal PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA (d'ara endavant PUMSA), en relació a la finca de propietat municipal situada al carrer Herrera, de Mataró, inscrita al Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al Tom 3531, Llibre 289 de Mataró, Foli 105, Finca 14.971, qualificada d'equipament sòcio-cultural, per tal d'erigir un edifici, per tal d'instal·lar-hi la colla castellera Capgrossos de Mataró, o altres entitats municipals d'interès social o cultural.

Al referit acord no es concretà la data a partir de la qual començava a comptar el termini del dret de superfície.

A la seva vegada, l'acord contenia també unes divergències entre el text de l'epígraf relatiu a la finalitat del dret, i el text relatiu a la finalitat, consignat a l'apartat de les característiques essencials de la construcció futura i termini per fer-la (en el primer lloc, es disposava que el dret es constituïa per a la construcció d'un edifici d'equipament sòcio-cultural, amb la finalitat que sigui destinat a ubicar la colla castellera Capgrossos de Mataró, o altres entitats municipals d'interès social o cultural, mentre que a l'apartat de les característiques essencials de la construcció futura, es disposava que la resolució del dret tindria lloc si el bé deixés de ser destinat com a equipament sòcio-cultural, per a ubicar la colla castellera Capgrossos, o en general entitats i activitats relacionades amb el món casteller).

L'acord també contenia una disfunció quant al còmput de les condicions resolutòries.

Procedeix esmenar l'acord plenari de 6 de juliol de 2006, abans esmentat, per tal que quedin corregides les disfuncions expressades.

Per tot l'anterior, PROPOSO al Ple municipal l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.- Fer els següents aclariments i modificacions, en relació a l'acord del Ple municipal adoptat el 6 de juliol de 2006, en virtut del qual es constituí a favor de PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, S.A., domiciliada a Mataró, carrer Pablo Iglesias, núm. 63, 2a planta, despatx 10, amb CIF A-69323642, un dret de superfície sobre la finca de propietat municipal, qualificada d'EQUIPAMENT SÒCIO-CULTURAL, inscrita al Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al Tom 3531, Llibre 289 de Mataró, Foli 105, Finca 14.971:

  1. Quant a l'acord relatiu al "TERMINI DE LA CONCESSIO DEL DRET DE SUPERFICIE", Aclarir que el dret s'atorga per 50 anys, a comptar de la data de l'atorgament de l'escriptura pública de constitució del dret.
  2. Quant a l'acord relatiu a les "CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LA CONSTRUCCIÓ FUTURA I TERMINI PER FER-LA", modificar el seu text, en el sentit de substituir-lo íntegrament pel text alternatiu que s'exposa a continuació:

"L'edificació i posada en funcionament de l'edifici s'haurà de realitzar en el termini màxim de cinc anys, i la destinació prevista per a la finca haurà de mantenir-se durant trenta anys, a comptar en ambdós casos, des de la data d'atorgament de l'escriptura de constitució del dret.

Constituirà condició resolutòria del dret de superfície:

-Si en un termini màxim de cinc anys des de la data d'atorgament de l'escriptura, el terreny objecte del present acord no s'edifica o no es destina a l'ús previst.

-Si durant el termini de 30 anys des de la data d'atorgament de l'escriptura -termini durant el qual la finca s'afecta a la destinació fixada-, la finca deixa de ser destinada a l'ús que té assignat, com a equipament sòcio-cultural, per ubicar la colla castellera Capgrossos de Mataró, o altres entitats municipals d'interès social o cultural.

Serà mitjà suficient per a acreditar les condicions resolutòries abans esmentades l'aixecament d'un acta notarial de presència a la qual es consigni la concurrència de qualsevol d'aquests supòsits, com a fruit de la percepció -per qualsevol mitjà- dels fets.

La construcció objecte del dret s'estén a la totalitat de la finca, sens perjudici de les limitacions urbanístiques aplicables, es tractarà d'un edifici d'equipament, i s'ajustarà al projecte per al qual l'Ajuntament de Mataró atorgui la preceptiva llicència d'obres."

TERCER.- Ratificar l'acord de 6 de juliol de 2006, en virtut del qual es constituí un dret de superfície a favor de PUMSA, en relació a la finca municipal abans identificada, pel que fa a la resta dels seus termes.

QUART.- Notificar aquest acord a PUMSA, al Servei d'Urbanisme i al Servei d'Ingressos."

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

8 - APROVACIÓ DE LA VENDA A GINTRA DE PARCEL·LES SOBRERES DE LA UA-48.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Aquest Ajuntament és propietari de les finques que afronten a la zona verda de la Unitat d'Actuació 48 "Camí Ral-Hospital", de Mataró, segons documentació acreditativa que consta unida a l'expedient. Les finques consten a l'inventari municipal i moviments posteriors com a béns patrimonials -parcel·les sobreres-, qualificació atribuïda per acord del Ple municipal de 7 de novembre de 2006, avui ferm, en haver-se superat el període d'exposició pública sense que s'haguessin presentat al·legacions o reclamacions.

GINTRA, en la seva qualitat de futura concessionària del subsòl de la finca confrontant, ha presentat proposta per adquirir les esmentades finques a l'Ajuntament i ha acceptat el preu de la transmissió.

L'altre propietari confrontant, PROMOCIONES MOLINA CINCO, SL, ha renunciat a l'adquisició d'aquestes finques.

A l'operació d'alienació proposada resulten d'aplicació l'article 80.2 de la Llei 7/1985, de bases del règim local, l'article 209 del Decret legislatiu 2/20034, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i els articles 11, 12, 40 i 44 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.

S'ha donat compte de l'alienació al Departament de Governació de la Generalitat, una vegada instruït l'expedient i abans de la resolució definitiva.

Per tot l'anterior, proposo, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Procedir a la venda directa de les parcel·les sobreres de la Unitat d'Actuació 48, que es descriuen a continuació, a favor de l'empresa municipal GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, SL, amb NIF B-63081194, per un preu de VINT-I-TRES MIL SIS-CENTS VINT-I-QUATRE EUROS, AMB SETANTA-VUIT CÉNTIMS, impostos apart.

FINCA 1): DESCRIPCIÓ: URBANA: SOLAR situat a Mataró, de forma triangular, amb front a la zona verda de la Unitat d'Actuació 48 Camí Ral-Hospital, de Mataró, amb una superfície de setanta-dos metres amb deu decímetres, tots quadrats. LIMITA: pel Nord, amb la finca registral 15.213, del Volum 3664 del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró; pel Sud, en part amb la mateixa finca registral 15.213, i en part amb la parcel·la cadastral 4190765; per l'Est, amb la mateixa finca registral 15.213; i per l'Oest, amb la parcel·la cadastral 4190765.

TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, per segregació i descripció de reste, segons certificat del Secretari general de l'Ajuntament de Mataró, expedit el 17 de gener de 2007.

REFERÈNCIA CADASTRAL: forma part de la finca cadastral 4190764.

VALORACIÓ: 11.039,48 euros.

CÀRREGUES: Lliure.

Assenyalada amb la lletra (B), en el plànol que s'adjunta com a annex I (grafiada en punjetat).

INSCRIPCIÓ: Inscrita al Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró, al Volum 3.736, Llibre 426, Foli 21, Finca núm. 16.560.

FINCA 2) DESCRIPCIÓ: URBANA: SOLAR situat a Mataró, de forma gairebé rectangular, amb front a la zona verda de la Unitat d'Actuació 48 Camí Ral-Hospital, de Mataró, amb una superfície de seixanta-tres metres amb trenta decímetres, tots quadrats. LIMITA: al Nord i a l'Est, amb la finca registral 15.213, del Volum 3664, del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró; a l'Oest, amb la plaça de la Muralla, i al Sud, amb la parcel.la cadastral 4190765.

TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, per segregació i descripció de reste, segons certificat del Secretari general de l'Ajuntament de Mataró, expedit el 17 de gener de 2007.

REFERÈNCIA CADASTRAL: forma part de la finca cadastral 4190764.

VALORACIÓ: 12.585,30 euros.

CÀRREGUES: Lliure.

Assenyalada amb la lletra (C), en el plànol que s'adjunta com a annex I (grafiada en puntejat).

INSCRIPCIÓ: Inscrita al Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró, al Volum 3.736, Llibre 426, Foli 26, Finca núm. 16.562.

Les esmentades finques estan qualificades de béns patrimonials.

S'adjunta com a annex I de la present resolució plànol on consta la representació gràfica de les finques.

Les despeses que es derivin de la transmissió correspondran a les parts venedora i compradora d'acord amb la llei.

SEGON.- Disposar l'assentament de la transmissió a l'inventari de béns municipal, un cop hagi estat perfeccionada.

TERCER.- Facultar al/la conseller/a delegat/da de Serveis Centrals i Planificació, per signar els documents que siguin necessaris per al perfeccionament i execució del present acord, i en especial per signar l'escriptura pública de compravenda, en representació d'aquest Ajuntament.

QUART.- Notificar el present acord al Servei d'Urbanisme i als interessats, i convocar-los per comparèixer davant el notari que sigui designat per torn per atorgar l'escriptura de compravenda. "

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

9 - APROVACIÓ APORTACIÓ A PUMSA DE DUES FINQUES DEL "PLA PARCIAL CAN SERRA" COM A AMPLIACIÓ DE CAPITAL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Es proposarà en el sí de la propera junta ordinària de PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, que és previst que se celebri el proper 12 d'abril de 2007, ampliar el seu capital social en 2.881.241,94 euros, mitjançant l'emissió i posta en circulació de 4.794 accions nominatives de 601,01 euros, de valor nominal cada una.

Per la seva banda, aquest Ajuntament ha iniciat expedient administratiu per adquirir les accions corresponents a aquesta ampliació de capital, mitjançant l'aportació a PUMSA de dues finques que són de propietat municipal, situades al "Pla Parcial de Can Serra".

Les dues finques de propietat municipal que l'Ajuntament ha previst aportar a PUMSA han estat valorades conjuntament en 2.881.241,94 euros.

S'ha donat compte de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació i administracions públiques de la Generalitat de Catalunya. També s'ha donat compte de l'operació al Departament d'Economia i Finances.

En compliment del que disposen els articles 40 i 46 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya, consten incorporats a l'expedient els informes tècnics de valoració de les finques realitzat pels serveis tècnics municipals, així com també els informes emesos pels pèrits independents designats pel Registre Mercantil. Als efectes de la determinació del valor de les finques, cal recordar que el Ple municipal d'11 de maig de 2000, acordà establir un criteri general, per fixar el valor de les aportacions de finques municipals a favor de la societat PUMSA, i a l'efecte, es disposà que cal estar a les valoracions contingudes als informes dels tècnics municipals, sempre que no siguin inferiors als valors cadastrals, havent-se corroborat que les valoracions tècniques superen els valors cadastrals, tal i com consta a l'expedient administratiu.

Resulten d'aplicació els articles 46 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya, l'article 214 del Decret 179/1995, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, l'article 161 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, i el Real Decret legislatiu 1564/1989, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Societats Anònimes.

Pel que s'ha exposat, vistos els informes tècnics, jurídic i del Servei d'Intervenció de Fons municipals, i la resta de documentació unida a l'expedient administratiu, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Subscriure i adquirir íntegrament les 4.794 accions nominatives emeses per la societat municipal de capital íntegrament municipal, PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARO, SA (d'ara endavant, PUMSA), amb NIF A-59323642, i domicili social al carrer Pablo Iglesias, 63, 2n pis, despatx 10, de Mataró, per un valor nominal de 601,01 euros cada una, representades per títols numerats correlativament del 12.560 al 17.353, ambdós inclosos, i que ascendeixen a un total de 2.881.241,94 euros, mitjançant una aportació no dinerària consistent en la transmissió del ple domini de les finques que s'identifiquen a continuació. L'Ajuntament subscriu totes les referides accions, com a soci únic de la referida empresa.

Aquest acord es condiciona a l'efectiva adopció, per part de PUMSA, de l'acord per ampliar el seu capital social en els termes indicats a l'inici d'aquesta proposta.

FINQUES:

1) Parcel.la núm. 10 (UzXII) del projecte de reparcel·lació del Pla Parcial "Can Serra":

DESCRIPCIÓ: Urbana. Parcel·la nº 10, edificable, assenyalada amb el núm. 10 en el plànol de finques adjudicades del projecte de reparcel·lació del Pla Parcial Can Serra, del terme municipal de Mataró; de figura irregular i de sis mil sis-cents setanta-sis metres quadrats de superfície. LIMITA: Al Nord, amb espai verd públic -V3-, del Pla Parcial; al Sud, amb vial peatonal núm. 1 del Pla Parcial; a l'Est, amb vials públics -carrer A i B- del Pla Parcial; i a l'Oest, amb espai lliure públic -V3- del Pla Parcial. Prové de les finques registrals 12897, 3877, 12901, 1703, 235, 2452 i 6249, folis 57, 16, 67, 28, 83, 151 i 143, del volum 3370, 3001, 3370, 2925, 2838, 2950 i 3084, llibres 224, 64, 224, 33, 5, 45 i 100 de Mataró i de la número 720, al foli 64, del volum 2887, llibre 14 de Mataró. Qualificació urbanística: Zona d'edificació aïllada en parcel·la gran "Can Serra", -clau 4d8-. Densitat: deu vivendes unifamiliars, distribuïdes en quatre conjunts de tipologia de cases aparellades €dues vivendes per conjunt. Totes elles comparteixen un jardí privat mancomunat situat en la part Oest de la parcel·la. Edificabilitat: dos mil vuit-cents cinquanta metres quadrats de sostre.

Propietat de l'Ajuntament de Mataró per adjudicació per reparcel·lació, en pro-indivís en quant a una quota de trenta-dos sencers, tres-centes vuitanta-quatre mil·lèsimes, per cent, en concepte de deu per cent d'aprofitament mig.

Inscrita al Registre de la Propietat 4 de Mataró, al Volum 3527, Llibre 287, Foli 57, Finca 14990.

Incorporada al patrimoni municipal amb la qualificació de bé patrimonial -patrimoni municipal del sòl-, segons certificació expedida pel Secretari General de l'Ajuntament de Mataró, el 22 de novembre de 2005, amb el vist i plau de l'Alcalde.

S'adjunta d'annex I plànol de situació de la finca (identificada com P10 al plànol).

Referència cadastral: 2611501DG5021S0001WO

Càrregues i ocupants: La total finca resta afecta, segons Registre de la Propietat, a una quota del 8,91 per cent en les despeses d'urbanització i afecta al pagament d'una quota provisional de 272.856,92 euros. Tanmateix, segons es consignà a l'escriptura del projecte de reparcel·lació voluntària del pla parcial del Sector "Can Serra" de Mataró, atorgada el 27 d'octubre de 2004, davant del Notari Oscar López Martínez de Septién (protocol 3.078), les parcel·les edificables de clau 4d8 que s'adjudiquen a favor de l'Ajuntament de Mataró en concepte de 10% d'aprofitament mig, -entre les quals s'inclou la present finca-, no participen de les càrregues d'urbanització, i per això queden excloses també del compte de liquidació.

VALOR DE LA FINCA PER A LA SEVA APORTACIÓ: 976.641,25 euros

2) Parcel·la núm. 15 (UzVIII) del projecte de reparcel·lació del Pla Parcial "Can Serra":

DESCRIPCIÓ: Urbana. Parcel·la nº 15, edificable, assenyalada amb el número quinze en el plànol de finques adjudicades del projecte de reparcel·lació del Pla Parcial "Can Serra", del terme municipal de Mataró; de figura irregular i de quatre mil nou-cents noranta-vuit metres quadrats de superfície. LIMITA: al Nord, amb la parcel·la E de la present reparcel·lació; al Sud, amb el vial públic -carrer A- del Pla Parcial; a l'Est, amb el límit del Pla Parcial "Can Serra"; i a l'Oest, amb la parcel·la set de la present reparcel·lació. Qualificació urbanística: Zona d'edificació aïllada en parcel·la gran "Can Serra", -clau 4d8-. Densitat: vuit vivendes unifamiliars, distribuïdes en dos conjunts de tipologia de cases en filera €quatre vivendes cada conjunt-. Totes elles comparteixen un jardí privat mancomunat situat en la part Sud de la parcel·la i té accés mediant vial adjunt. Edificabilitat: Mil vuit-cents metres quadrats de sostre.

Propietat de l'Ajuntament de Mataró per adjudicació per reparcel·lació, en concepte de deu per cent d'aprofitament mig.

Inscrita al Registre de la Propietat 4 de Mataró, al Volum 3527, Llibre 287, Foli 77, Finca 15000.

Incorporada al patrimoni municipal amb la qualificació de bé patrimonial, patrimoni municipal del sòl, segons certificació expedida pel Secretari General de l'Ajuntament de Mataró, el 22 de novembre de 2005, amb el vist i plau de l'Alcalde.

S'adjunta d'annex I plànol de situació de la finca (identificada com P15 al plànol).

Referència cadastral 2914818DG5021S0001HO

Càrregues i ocupants: Lliure.

VALOR DE LA FINCA PER A LA SEVA APORTACIÓ: 1.904.600,69 euros

Segons certificat urbanístic de 13 de desembre de 2006, aquesta finca va ser adjudicada a l'Ajuntament de Mataró en concepte de 10% d'aprofitament mig, com a mesura de previsió davant les possibles dificultats per a la connexió del vial previst a la Unitat d'Actuació-32 "Lo Bassal", amb el camí dels contrabandistes, de la qual cosa es deixa constància expressa, als efectes oportuns.

SEGON.- Sotmetre l'aportació no dinerària mitjançant finques a les següents prescripcions:

-L'aportació de les finques s'acorda a títol de domini

-Pels valors indicats anteriorment

-Les finques s'aportaran lliures de càrregues i ocupants, a excepció de les càrregues i afeccions urbanístiques que tinguin, segons s'indica a la descripció de les finques, així com les que puguin resultar de més, un cop liquidada definitivament la urbanització del sector.

-Es donarà a l'escriptura pública que instrumenti l'operació efectes de la tradició de les finques.

-Les despeses i impostos de l'aportació d'aquests béns aniran a càrrec totalment i exclusivament de PUMSA.

  • La destinació dels terrenys objecte d'ampliació serà la transmissió de les referides finques per integrar el producte obtingut de la transmissió al patrimoni municipal de sòl i habitatge.
  • Es fixa un termini màxim de 6 anys per destinar el producte obtingut de la transmissió de les finques a actuacions relacionades amb el patrimoni municipal de sòl i habitatge.

-Recaurà sobre PUMSA l'obligació de complir les obligacions legals que corresponguin, en relació a les finques aportades, en tant que formen part integrant del patrimoni municipal de sòl i habitatge. L'empresa haurà de donar compte de la seva gestió, anualment, davant d'aquest Ajuntament.

TERCER.- Autoritzar al/la conseller/a delegat de Serveis Centrals i Planificació per subscriure els documents necessaris per al perfeccionament i execució del present acord."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 17, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i al regidor Sr. Josep Lluís Martí (1).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 8, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

10 - APROVACIÓ DEL RÈGIM DE CESSIONS DE SÒL PÚBLIC NECESSARI PER A LA INSTAL·LACIÓ D'APARELLS ELEVADORS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"1r.- Aquest Ajuntament ha cregut oportú facilitar als edificis residencials plurifamiliars construïts amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge, i que segons la normativa actualment vigent, haurien de disposar-ne, la instal·lació dels quals comporti una contradicció amb els paràmetres edificatoris aplicables segons el Pla General, i sempre que per a la seva instal·lació sigui necessari ocupar totalment o parcial espais de domini públic, segons dictamen dels Serveis tècnics municipals, la possibilitat de dotar-se d'ascensor ocupant sòl de domini públic.

2n.- Amb aquesta finalitat, s'ha tramitat una modificació puntual de les normes del Pla General d'Ordenació Urbana €PGOU 1996-, mitjançant la inclusió d'una Disposició Addicional vuitena, del següent tenor literal:

"3. L'aparell elevador es pot instal·lar excepcionalment, a l'exterior dels edificis mitjançant autorització municipal i fent un estudi previ d'implantació de l'ascensor, sense que calgui la tramitació d'un Pla Especial d'ordenació de volums.

  1. L'aparell elevador ubicat sobre terrenys privats s'haurà d'instal·lar on menys impacte visual i sonor causi, integrant-se en l'edifici preexistent.
  2. En el cas que la instal·lació s'hagi de realitzar ocupant totalment o parcial espais de domini públic, només s'autoritzarà quan es mantingui la funcionalitat de l'espai públic a més de complir l'establert a l'apartat anterior.

En aquest cas, i sempre que quedi garantit el manteniment de la funcionalitat de l'espai públic, simultàniament a la llicència d'obres s'atorgarà una autorització d'ocupació privativa del domini públic que cessarà quan l'edifici sigui substituït, o bé anticipadament quan l'interès públic acreditat en el corresponent expedient consideri necessària la seva extinció. En qualsevol dels casos, amb l'extinció de l'autorització procedirà la desocupació del domini públic restituint-lo en el seu estat original.

En cas que s'haguessin de desplaçar les instal·lacions situades al domini públic, els costos els hauria d'assumir el sol·licitant de la llicència."

Aquesta modificació ha estat aprovada provisionalment en el Ple municipal d'1 de març de 2007, i actualment es troba pendent d'aprovació definitiva.

3r.- Per tal de fer realitat aquesta possibilitat, s'ha procedit a definir la via adequada per obtenir l'ús del sòl públic, i també a perfilar les condicions i els paràmetres a què es creu oportú que es subjectin les ocupacions del domini públic que pugui ser necessari autoritzar. Aquests elements s'han plasmat en el plec de clàusules general l'aprovació del qual es proposa.

En virtut de tot l'anterior, proposo al Ple l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Aprovar el règim de cessions de l'ús privatiu de porcions de domini públic municipal, per tal que els edificis residencials plurifamiliars construïts abans d'1 de febrer de 1992, que no disposin d'aparell elevador per a persones, i que no el puguin instal·lar ocupant únicament sòl de propietat privada, en puguin disposar, ocupant totalment o parcialment sòl de domini públic municipal, sempre que les cessions d'ús que s'acordin no afectin a la funcionalitat de l'espai públic on s'ubiquin.

SEGON.- Disposar que les referides autoritzacions s'atorguin mitjançant concessions demanials, amb subjecció a les clàusules contingudes al plec l'aprovació del qual es proposa en el punt tercer d'aquest acord, i que s'instrumentin mitjançant la subscripció del model d'acta administrativa l'aprovació del qual també es proposa a continuació.

TERCER.- Aprovar provisionalment els següents documents:

1) El plec de clàusules jurídico-administratives i econòmiques general que ha de regir les concessions demanials del sòl públic necessari per a la instal·lació i utilització d'aparells elevadors per a persones, amb la finalitat de donar servei a edificis residencials plurifamiliars, la instal·lació dels quals sigui tècnicament inviable sense ocupar privativament una porció de sòl de domini públic municipal, que s'adjunta a la present proposta com a annex I.

2) el model d'acta administrativa que ha d'instrumentar cada concessió concreta que s'atorgui amb subjecció a l'expressat plec general, que s'adjunta a aquesta proposta com a annex II.

QUART.- Sotmetre els referits documents a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients. De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, els documents es consideraran aprovats definitivament.

CINQUÈ.- Sotmetre l'efectivitat del present acord a la prèvia aprovació definitiva de la modificació puntual de les normes del Pla General d'Ordenació Urbana €PGOU 1996-, que es troba en tràmit, relativa a la regulació de la instal·lació d'ascensors en edificis existents. "

VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

11 - APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DEL 2007.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

Per decret d'alcaldia 2149/2007, de 28 de febrer, es va aprovar la liquidació del pressupost de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms corresponent a l'exercici 2006, pel qual s'aprova un romanent líquid de tresoreria per a despeses generals amb els següents imports:

Ajuntament de Mataró 2.064.709,29 €

Escola Universitària Politècnica - 177.532,00 €

Institut Municipal d'Educació 52.304,46 €

Patronat Municipal de Cultura 49.656,99 €

Patronat Municipal d'Esports - 25.447,62 €

Institut Municipal de Promoció Econòmica - 25.090,86 €

El pressupost del 2007 es va confeccionar amb les premisses conegudes en aquell moment i des d'aleshores s'han produït fets i necessitats diferents als previstos segons informes presentats pels serveis gestors, el que implica la necessitat de dotar de crèdit pressupostari determinades partides segons les necessitats exposades. El seu finançament prové de baixes de crèdits que s'estimen reductibles o anul·lables sense pertorbació del servei d'acord amb l'article 11è de les bases d'execució del pressupost i del romanent de tresoreria per a despeses generals a 31/12/2006.

D'acord amb els informes presentats pels diferents serveis i analitzades les necessitats de crèdit per actuacions específiques a realitzar en l'exercici 2007, el Govern Municipal ha decidit que s'incoï el present expedient de modificació de crèdit del pressupost de 2007.

Fonaments de dret

  1. Article 177 del RDL 2/2004, de 5 de març.
  2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
  3. Bases d'execució del pressupost municipal.
  4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
  5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
  6. DL 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.
  7. En virtut de tot això, la sotasignant proposa al Ple que adopti el següent acord:

    1. Aprovació de l'expedient de modificació de crèdit en els termes que es detallen a continuació:
      1. Crèdit extraordinari:
      2. Partides a augmentar:

        Org.

        Func.

        Proj.

        Econ.

        Descripció partida

        Import

        60560

        313000

        5001

        13100

        Altre personal unitat suport adm. I gestió

        4.977,78

        60560

        313000

        5001

        16001

        Altre personal unitat suport adm. I gestió

        1.642,67

        30821

        463510

        5002

        20200

        Lloguer St.Joaquim 3-5

        12.996,48

        40004

        432320

        5001

        21000

        Trasllat escultura A.Machado

        9.000,00

        40004

        422160

        6002

        22000

        Material oficina no inventariable EB els Menuts

        14.017,27

        40004

        422500

        5001

        22000

        Material oficina no inventariable CEIP Anxaneta

        12.000,00

        30000

        422430

        6001

        22602

        Divulgació programes ensenyament universitari

        12.000,00

        30300

        313230

        7001

        22603

        Defensa Jurídica Adm.General

        50.000,00

        30000

        422430

        6001

        22706

        Contr.serv.i estudis universitaris

        27.518,72

        40004

        445140

        5001

        46500

        Aportació Consell Comarcal Maresme

        15.000,00

        40220

        43231D

        7001

        60000

        Compra de terrenys

        350.000,00

        30401

        46221K

        7001

        62510

        Adquisició centraleta Centra Dona

        2.627,01

        30401

        46351B

        7001

        62510

        Adquisició centraleta pels mediadors

        2.627,01

        40543

        45232M

        5004

        63200

        Inv.rep.instal·lacions esportives Can Xalant

        500.000,00

        40543

        46326O

        7001

        63200

        Obres c/Dinamarca

        8.000,00

        40543

        41331F

        5001

        63200

        Obres Pl. Catalunya

        30.000,00

        40543

        46325B

        5005

        63200

        Obres c/Sant Joaquim

        50.665,00

        TOTAL

        1.103.071,94

        Finançament:

        Baixes per anul.lació i ingressos

        Org.

        Func.

        Proj.

        Econ.

        Descripció partida

        Import

        60000

        460310

        6001

        22706

        Contractació de serveis

        6.620,45

        30000

        121110

        5001

        22706

        Contr.serv.i estudis Àrea Serveis Centrals

        39.518,72

        40220

        42216L

        5016

        62200

        EB els Menuts

        14.017,27

        40220

        42251C

        5002

        62200

        CEIP Anxaneta

        12.000,00

        30821

        12181Z

        5002

        62300

        Iversió en instal·lacions serveis generals

        3.000,00

        40220

        45232M

        5015

        63200

        Inv.rep.instal·lacions esportives Can Xalant

        500.000,00

        Ingressos:

        30000

        I00110

        5001

        87000

        Romanent de tresoreria

        177.915,50

        30201

        I00110

        5001

        91701

        Préstec ens fora sector públic

        350.000,00

        TOTAL

        1.103.071,94

      3. Suplement de crèdit:

      Partides a augmentar:

      Org.

      Func.

      Proj.

      Econ.

      Descripció partida

      Import

      20400

      222000

      5001

      12000

      Jurídic Administratiu

      15.891,50

      30610

      121000

      5001

      12000

      Aplicacions corporatives

      15.579,90

      30821

      611000

      5001

      12000

      Patrimoni

      13.222,72

      30401

      121000

      5001

      12100

      Compres i Contractacions

      27.761,78

      20210

      222000

      5001

      12100

      Operativa

      48.412,47

      20200

      222000

      5001

      12100

      Policia Local

      166.250,00

      20400

      222000

      5001

      12100

      Jurídic Administratiu

      20.792,25

      30610

      121000

      5001

      12100

      Aplicacions corporatives

      12.893,03

      30821

      611000

      5001

      12100

      Patrimoni

      18.582,96

      60550

      313000

      5001

      13000

      Promoció social i suport infantil

      12.944,48

      40533

      434000

      5001

      13000

      Jardineria

      43.004,50

      40513

      511000

      5001

      13000

      Obres

      22.186,04

      30941

      611000

      5001

      13000

      OAGT

      12.277,88

      30401

      121000

      5001

      16000

      Compres i Contractacions

      53.893,75

      20210

      222000

      5001

      16000

      Operativa

      93.982,79

      60550

      313000

      5001

      16000

      Promoció social i suport infantil

      25.129,03

      40533

      434000

      5001

      16000

      Jardineria

      83.484,36

      40513

      511000

      5001

      16000

      Obres

      43.069,60

      30941

      611000

      5001

      16000

      OAGT

      23.834,97

      20200

      222000

      5001

      16000

      Policia Local

      71.250,00

      20400

      222000

      5001

      16000

      Jurídic Administratiu

      8.934,48

      30610

      121000

      5001

      16000

      Aplicacions corporatives

      12.366,53

      30821

      611000

      5001

      16000

      Patrimoni

      10.713,63

      30821

      463260

      5001

      20200

      Lloguer Siete Partidas, Dinamarca, Torr Preg

      18.790,04

      40533

      434140

      5001

      21000

      Manteniment instal·lacions jardineria

      16.474,04

      40513

      121810

      5001

      21200

      Conservació i mant.edificis mpals. (Blai Parera)

      15.000,00

      30630

      521120

      5009

      21600

      Manteniment de sistemes de telecounicacions

      10.000,00

      30401

      422500

      5001

      22100

      Consum elèctric escoles

      899,04

      30401

      422500

      5001

      22101

      Consum aigua escoles

      177,00

      30401

      422500

      5001

      22102

      Consum gas escoles

      646,00

      30401

      422500

      5001

      22700

      Neteja escoles

      15.800,00

      40004

      432320

      5001

      22706

      Estudis i treballs tècnics Urbanisme i Obres

      31.100,00

      30101

      611610

      5001

      22706

      Estudis i treballs tènics sf

      14.687,49

      60300

      462130

      6001

      22706

      Contractació serveis de lleure infantil i associacionisme

      3.859,38

      60300

      313120

      5002

      22706

      Contractació serveis de lleure infantil

      5.500,00

      60300

      313120

      5001

      22706

      Contractació serveis de lleure infantil

      3.200,01

      30500

      121010

      5001

      23101

      Quilometratge serveis generals

      6.000,00

      30000

      800110

      5001

      41000

      Aportació EUPMT

      265.932,00

      60000

      800110

      5001

      41001

      Aportació PM Cultura

      233.811,21

      60000

      800110

      5001

      41002

      Aportació PM Esports

      191.555,85

      30000

      800110

      5001

      41003

      Aportació IMPEM

      108.280,05

      30000

      800210

      5001

      44900

      Aportació Parc Tecnocampus Mataró

      47.235,56

      10000

      463710

      7001

      46700

      Aportació Consorci Digital Mataró-Maresme

      240.651,10

      60550

      313230

      5002

      48000

      Ajuts indivudualitzats serveis socials

      21.527,84

      60550

      313130

      5001

      48000

      Ajuts indivudualitzats serveis socials

      775,26

      20300

      445110

      5001

      48900

      Conveni de col·laboració amb la Creu Roja

      18.811,08

      60300

      462120

      5004

      48900

      Convenis i subvencions de suport als joves

      5.374,86

      60300

      462120

      5003

      48900

      Convenis i subvencions de suport als joves

      2.240,76

      60300

      313120

      5001

      48900

      Convenis i subvencions de lleure infantil

      14.387,13

      40220

      42251C

      5002

      62200

      Inversions - Nou CEIP Anxaneta

      3.000,00

      40220

      22213N

      5007

      62310

      Inversió instal·lacions via pública

      65.000,00

      30610

      12131Z

      6016

      64000

      Inversió en programari aplicacions corporatives

      4.996,67

      30000

      800110

      5001

      71003

      Transferència a l'IMPEM

      12.000,00

      TOTAL

      2.234.171,02

      Finançament:

      Baixes per anul.lació i ingressos

      Org.

      Func.

      Proj.

      Econ.

      Descripció partida

      Import

      20220

      222130

      5002

      22110

      Subministres diversos

      6.000,00

      30821

      313240

      5001

      22609

      Despeses diverses habitatges socials

      9.070,04

      31002

      121120

      7001

      22706

      Treballs realitzats altres empreses

      39.300,00

      30000

      121110

      5001

      22706

      Contr.serv.i estudis Àrea Serveis Centrals

      25.000,00

      60300

      462120

      7001

      22706

      Contractació i serveis de suport als joves

      11.475,00

      60300

      462120

      6001

      22706

      Contractació i serveis de suport als joves

      9.887,14

      60300

      462120

      5006

      22706

      Contractació i serveis de suport als joves

      13.200,00

      20100

      513110

      5001

      47000

      Transport públic

      18.811,08

      30000

      422430

      5001

      48900

      Aportació Fundació Tecnocampus

      77.651,10

      40200

      51112Z

      5001

      61100

      Millores urbanes

      25.000,00

      40220

      62112A

      7001

      62200

      Adequació mercat Pl.Gran i Pl.Cuba

      60.000,00

      30401

      12161Z

      5002

      62500

      Mobiliari serveis generals

      4.996,67

      60000

      80011Z

      5001

      71001

      Transferència PM.Cultura

      26.986,20

      60000

      80011Z

      5001

      71002

      Transferència PM Esports

      20.000,00

      Ingressos:

      30000

      I00110

      5001

      87001

      Romanent de tresoreria

      1.886.793,79

      TOTAL

      2.234.171,02

    2. Aprovació de la modificació de les bases d'execució que es detallen tot seguit:

    AJUNTAMENT

    • Incrementar en 15.500,00 € l'aportació al Col·lectiu Mitjans Audiovisuals Mataró, partida 10100 463710 47000,

    • Incrementar la subvenció nominativa a l'Associació infantil i juvenil Casal Xerinola en 25.000,00 €, partida 60100 463840 48900.

    • Incrementar la subvenció nominativa a Salesians € Sant Jordi (centre obert) en 2.000,00 €, partida 60100 463840 48900.

    • Incrementar la subvenció nominativa a la Creu Roja en 12.000,00 €, partida 60100 463840 48900.

    • Incrementar la subvenció nominativa a l'Associació Voluntaris per al Futur en 500,00 €, partida 10200 463310 48901.

    • Incrementar la subvenció nominativa a l'Associació de lleure i cultura Enlleura't en 3.940,95 €, partida 60300 462120 48900.

    • Incrementar la subvenció nominativa a l'Associació de lleure i cultura Enlleura't en 1.433,91 €, partida 60300 462130 48900.

    • Incrementar la subvenció nominativa a l'Associació infantil i juvenil Xerinola en 2.240,76 €, partida 60300 462120 48900.

    • Incloure la subvenció nominativa a l'Associació de Veïns de Rocafonda, l'Esperança, Ciutat Jardí en 4.840,00 €, partida 10200 463310 48901.

    • Incloure la subvenció nominativa a l'Associació de Veïns Nova Mataró en 500,00 €, partida 10200 463310 48901.

    • Incloure la subvenció nominativa a la Lliga de la llet de Catalunya en 700,00 €, partida 60520 413230 48900.

    • Incloure al subvenció nominativa a l'Associació de malalts d'alzheimer del Maresme per import de 4.000,00 €, partida 60540 313320 48900.

    • Incloure la subvenció nominativa a la Unió General de Treballadors de Catalunya per import de 2.000,00 €, partida 60540 313330 48900.

    • Incloure la subvenció Aportació Consorci Digital Mataró-Maresme per import de 383.634,00 €, partida 10000 463710 46700.

    • Incrementar la subvenció a la Creu Roja en 18.811,08 €, partida 20300 445110 48900.

    • Incrementar la subvenció nominativa a l'Associaicó infantil i juvenil Casal Xerinola en 25.000,00 €, partida 60100 463840 48900.

    Modificar l'article 18.3. A.1

    A.1) Els/les consellers/es delegats/des seran competents per:

    • Autoritzar despeses de contractacions i concessions, quan el seu import no sobrepassi els límits previstos en la Llei de Contractes per al procediment negociat.

    • Autoritzar les despeses derivades de l'acord de delegació de la gestió de la recaptació a l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona al que es refereix l'article 31 d'aquestes bases, les quals seran tramitades tal com estableix l'article 20.5 d'aquestes bases.

    • Autoritzar la resta de despeses, incloses les aportacions de capital i subvencions, quan el seu import no sobrepassi la quantia de 60.102,00 €, incloses les despeses de caràcter plurianual el nombre d'exercicis als quals es puguin aplicar no sigui superior a quatre i la seva quantia, en la suma d'anualitats, no superi 60.102,00 €.

    Modificar l'article 18.4.b) En els Patronats d'Esports i Cultura , correspondrà a la Junta Executiva l'aprovació de despeses de quantia superior a les de l'apartat a), amb excepció d'aquelles per a l'autorització de les quals els Estatuts estableixen com a òrgan competent el Consell Plenari.

    Afegir en l'article 20.5 ......... pagaments a justificar, els justificants dels pagaments per bestreta de caixa fixa i les despeses derivades de l'acord de delegació de la gestió de la recaptació a l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona al que es refereix l'article 31 d'aquestes bases.

    Afegir en l'article 25.13.a) Per a subvencions d'import inferior als 3.000 euros, serà suficient la declaració responsable de no deutes amb Hisenda i la Tresoreria de la Seguretat Social, però, els serveis gestors, hauran d'incloure sempre el certificat de no deutes amb l'Ajuntament.

    Afegir en l'article 25.13.b) Per a subvencions d'import inferior als 3.000 euros, serà suficient la declaració responsable de no deutes amb Hisenda i la Tresoreria de la Seguretat Social, però, els serveis gestors, hauran d'incloure sempre el certificat de no deutes amb l'Ajuntament

    Article 27è.- Avançaments de caixa fixa.

    1.- Amb caràcter d'avançament de caixa fixa, es podran efectuar provisions de fons, a favor del tresorer de l'Ajuntament, amb els quals es podran atendre les despeses que es relacionen a continuació:

    - Devolucions d'ingressos indeguts

    - Reparacions i conservació (material i reparacions petites)

    - Material ordinari no inventariable (d'oficina i d'altres)

    - Atencions protocol·làries i representatives

    - Dietes, despeses de locomoció i altres indemnitzacions

    - Combustible

    - Anuncis a butlletins oficials

    - Avançament de nòmina

    - Ajuts d'assistència social a famílies

    - Correus, comunicacions i trameses

    - Subscripcions i publicacions

    • Transports
    • Aranzels i taxes de registres o altres organismes públics
    • Despeses de formació, inscripcions a jornades, seminaris, ... i les despeses dels allotjaments
    • Devolucions de fiances aprovades
    • Reversions de nínxols
    • Gratificacions o ajuts de l'estudi a alumnes en pràctiques

    2.- Amb caràcter d'avançament de caixa fixa, es podran efectuar provisions de fons, a favor del cap del Servei de Benestar Social, amb els quals es podran atendre les despeses que es relacionen a continuació:

    - Reparacions i conservació (material i reparacions petites)

    - Material ordinari no inventariable (d'oficina i d'altres)

    - Atencions protocol·làries i representatives

    - Dietes, despeses de locomoció i altres indemnitzacions

    - Correus, comunicacions i trameses

    - Subscripcions i publicacions

    • Transports
    • Despeses de formació, inscripcions a jornades, seminaris, ... i les despeses dels allotjaments

    3.- Els fons destinats al pagament de bestretes de caixa fixa, s'ingressaran en el compte corrent restringit anomenat "Ajuntament de Mataró, compte corrent restringit de caixa fixa de tresoreria". Aquest compte constarà en l'Estat de Tresoreria de l'Ajuntament i el seu control es realitzarà de la forma següent:

    Trimestralment, i, com a mínim, abans del 31 de desembre, l'habilitat presentarà a la Intervenció un estat de situació del compte corrent de bestreta de caixa fixa, on hi constin el saldo inicial del compte del període anterior, els ingressos i els pagament realitzats. També s'acompanyaran els extractes bancaris així com un estat de conciliació en cas que hi hagin discrepàncies entre el saldo bancari i el saldo del compte de bestreta de caixa fixa.

    Per part de la intervenció, es formalitzaran comptablement els interessos que s'hagin meritat quan correspongui.

    4.- La rendició de comptes de la bestreta de caixa fixa per part de l'habilitat, es realitzarà amb la periodicitat que ho aconsellin les necessitats de tresoreria i prèvia presentació dels justificants, es reposaran els fons amb aplicació als conceptes pressupostaris a què corresponguin les quantitats justificades i per la quantia d'aquestes.

    5.- La fiscalització de les bestretes de caixa fixa serà realitzada per part de la Intervenció prèviament a la reposició dels fons. A tal efecte, les factures i comprovants que serviran com a justificants, seran originals.

    6.- El justificant de qualsevol pagament fet efectiu mitjançant fons procedents de bestretes de caixa fixa, ha de ser la factura del proveïdor.

    7.- Les despeses pagades per bestreta de caixa fixa, seran autoritzades per el/la conseller/a delegat/da de Serveis Centrals i Planificació en l'Ajuntament i en els Organismes Autònoms, pel president, sempre que els seus Estatuts no estableixin un altre òrgan.

    La quantia de cada despesa pagada amb aquests fons no podrà ser superior, amb caràcter general, a 3.000€, amb excepció de la devolució d'ingressos indeguts.

    8.- L'import de la bestreta de caixa fixa s'autoritza en:

    Organisme

    Import (€)

    Ajuntament

    60.000€

    Ajuntament € Benestar Social

    3.000 €

    Escola Universitària Politècnica de Mataró

    2.500€

    Institut Municipal de Promoció Econòmica

    2.000€

    Patronat Municipal d'Esports

    300€

    Institut Municipal d'Educació

    3.000€

    Patronat Municipal de Cultura

    2.000€

    PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS

    • Suprimir la subvenció nominativa al Grup Maratonià Mataró (Mitja Marató) per import de 8.000,00 €, partida F0100 452630 48900.

    • Suprimir la subvenció nominativa a l'A.E. Boet Mataró (voleibol) per import de 4.000,00 €, partida F0100 452210 48901.

    PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA

    • Incorporar les següents subvencions nominatives

    Nous convenis

    45129.48902

    A.V. de Les Santes-Escorxador

    1.760,00

    A.V. de Mataró- Centre

    4.000,00

    A.V. de Mataró- Centre (pg. Santa Magdalena)

    306,00

    A.V. de Mataró- Centre (c. Bonaire)

    306,00

    A.V. de Mataró-Centre (Carrer d'Amàlia)

    306,00

    A.V. de Mataró-Centre (Carrer de Sant Joan)

    1.760,00

    A.V. de l'Havana i Rodalies

    2.000,00

    A.V. de Vista Alegre

    6.200,00

    A.V. del Camí de la Serra

    3.000,00

    A.V. del Palau

    2.500,00

    A.V. Nova Mataró

    2.000,00

    Assoc. Cultural Els Planells

    1.500,00

    Assoc. de Pessebristes de Mataró (act. anuals)

    2.120,00

    Cinema Rescat

    2.000,00

    Col·lectiu de Músics del Maresme

    10.000,00

    Comissió Cultural Recreativa Ermita Sant Simó

    2.740,00

    Coordinació d'Associats per la Llengua Catalana

    1.320,00

    Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró

    2.500,00

    Associació Cultural i15

    10.000,00

    Associació Llibre viu

    3.000,00

    Art Trànsit Dansa

    50.000,00

    • Incrementar les següents subvencions nominatives:

    Ampliacio Convenis Nominatius

    Ampliació

    Import inicial

    Total

    45129.48902

    Foment Mataroni

    3.060,00

    3.100,00

    6.160,00

    A.V.Cirera

    4.760,00

    15.000,00

    19.760,00

    A.V. Molins-Torner 1er maig

    3.000,00

    3.600,00

    6.600,00

    A.V. La Llantia

    2.500,00

    2.900,00

    5.400,00

    INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ

    • Incrementar la subvenció nominativa al Moviment Educatiu del Maresme en 3.400,00 €, partida 02000 422010 48900.
    • Incorporar la subvenció nominativa a la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya en 5.000,00 €, partida 02000 422010 48900.

    1. Ratificar els Decrets 221/2007, de 12 de gener, i9 522/2007, de 18 de gener.

    Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

    PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA

    "Relació de fets

    Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2007 del Patronat Municipal de Cultura, aprovada pel Consell Plenari de data 21 de març de 2007.

    Fonaments de dret

    1. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.
    2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
    3. Bases d'execució del pressupost municipal.
    4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
    5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

    Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

    1. Aprovar l'expedient de suplement de crèdit finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals per import de 49.656,99 €, segons el detall següent:
    2. Partides a augmentar:

      451290

      48902

      Convenis entitats

      28.500,00

      451000

      13000

      Retribucions bàsiques personal laboral

      15.500,00

      451000

      16000

      Assegurances socials

      5.656,99

      TOTAL

      49.656,99

      Finançament:

      Ingressos:

      01000

      800110

      87001

      Romanent de tresoreria

      49.656,99

      TOTAL

      49.656,99

    3. Aprovar la modificació de les subvencions nominatives que es detallen tot seguit:

    • Incorporar les següents subvencions nominatives

    Nous convenis

    45129.48902

    A.V. de Les Santes-Escorxador

    1.760,00

    A.V. de Mataró- Centre

    4.000,00

    A.V. de Mataró- Centre (pg. Santa Magdalena)

    306,00

    A.V. de Mataró- Centre (c. Bonaire)

    306,00

    A.V. de Mataró-Centre (Carrer d'Amàlia)

    306,00

    A.V. de Mataró-Centre (Carrer de Sant Joan)

    1.760,00

    A.V. de l'Havana i Rodalies

    2.000,00

    A.V. de Vista Alegre

    6.200,00

    A.V. del Camí de la Serra

    3.000,00

    A.V. del Palau

    2.500,00

    A.V. Nova Mataró

    2.000,00

    Assoc. Cultural Els Planells

    1.500,00

    Assoc. de Pessebristes de Mataró (act. anuals)

    2.120,00

    Cinema Rescat

    2.000,00

    Col·lectiu de Músics del Maresme

    10.000,00

    Comissió Cultural Recreativa Ermita Sant Simó

    2.740,00

    Coordinació d'Associats per la Llengua Catalana

    1.320,00

    Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró

    2.500,00

    Associació Cultural i15

    10.000,00

    Associació Llibre viu

    3.000,00

    Art Trànsit Dansa

    50.000,00

    • Incrementar les següents subvencions nominatives:

    Ampliacio Convenis Nominatius

    Ampliació

    Import inicial

    Total

    45129.48902

    Foment Mataroni

    3.060,00

    3.100,00

    6.160,00

    A.V.Cirera

    4.760,00

    15.000,00

    19.760,00

    A.V. Molins-Torner 1er maig

    3.000,00

    3.600,00

    6.600,00

    A.V. La Llantia

    2.500,00

    2.900,00

    5.400,00

    Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva.

    PARONAT MUNICIPAL D'ESPORTS

    "Relació de fets

    Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2007 del Patronat Municipal d'Esports aprovada pel Consell Plenari de data 16 de març de 2007.

    Fonaments de dret

    1. Bases d'execució del pressupost municipal.
    2. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
    3. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

    Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

    1. Suprimir la subvenció nominativa al Grup Maratonià Mataró (Mitja Marató) per import de 8.000,00 €, partida F0100 452630 48900.
    2. Suprimir la subvenció nominativa a l'A.E. Boet Mataró (voleibol) per import de 4.000,00 €, partida F0100 452210 48901.

    Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

    INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

    "Relació de fets

    Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2007 de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, aprovada pel Consell de data 28 de març de 2007.

    Fonaments de dret

    1. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.
    2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
    3. Bases d'execució del pressupost municipal.
    4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
    5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

    Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

    1. Aprovar l'expedient de suplement de crèdit finançat amb baixes per anul·lació per import de 8.000,00€ amb el detall següent:
    2. Partides que s'incrementen:

      622310

      22602

      Publicitat Promoció Ciutat

      8.000,00

      TOTAL

      8.000,00

      Finançament.

      Baixes per anul·lació

      121550

      13100

      Personal eventual

      8.000,00

      TOTAL

      8.000,00

    3. Aprovar l'expedient de crèdit extraordinari finançat amb baixes per anul·lació per import de 13.193,00 € amb el detall següent:

    Partides que s'incrementen:

    12184Z

    62500

    Mobiliari

    7.193,00

    622310

    48903

    Conveni E.U.Maresme

    6.000,00

    TOTAL

    13.193,00

    Finançament.

    Baixes per anul·lació

    121550

    13100

    Personal eventual

    13.193,00

    TOTAL

    13.193,00

    Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 150 de la Llei 30/1988. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

    INSITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ

    "Relació de fets

    Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2007 de l'Institut Municipal d'Educació, aprovada pel Consell Plenari de data 20 de març de 2007.

    Fonaments de dret

    1. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.
    2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
    3. Bases d'execució del pressupost municipal.
    4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
    5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

    Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa al Ple que adopti el següent acord:

    1. Aprovar l'expedient de suplement de crèdit finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals i baixes per anul·lació per import de 193.060,41 €, amb el detall següent:
    2. Partides a augmentar:

      01000

      422000

      13000

      Retribucions bàsiques personal laboral adm.gral.

      2.000,00

      02000

      422320

      13000

      Retribucions bàsiques personal laboral

      14.475,06

      02100

      422500

      13000

      Retribucions personal laboral conserges CEIP

      8.000,00

      02250

      422220

      22700

      Manteniment neteja IES Miquel Biada

      27.829,40

      01000

      42200A

      62600

      Equips informàtics adm.gral. IME

      5.000,00

      02110

      422140

      22706

      Treballs altres empreses escoles bressol

      60.000,00

      02110

      42216Z

      62500

      Mobiliari I estris escoles bressol

      5.000,00

      02250

      422230

      22109

      Subministram.materials practiques escolars M.Biada

      70.155,95

      02250

      422230

      48101

      Beques Trabal, S.A.

      600,00

      TOTAL

      193.060,41

      Finançament:

      Baixes per anul·lació

      02250

      42222E

      63200

      Inversió reposició edifici IES Miquel Biada

      62.435,66

      02250

      42222E

      62300

      Aquinaria, instal·lacions i utillatges IES Miquel Biada

      78.320,29

      Ingressos:

      01000

      800110

      87001

      Romanent de tresoreria

      52.304,46

      TOTAL

      193.060,41

    3. Aprovar modificació de les subvencions nominatives que es detallen tot seguit:

    • Incrementar la subvenció nominativa al Moviment Educatiu del Maresme en 3.400,00 €, partida 02000 422010 48900.
    • Incorporar la subvenció nominativa a la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya en 5.000,00 €, partida 02000 422010 48900.

    Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

    ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ

    "Relació de fets

    Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a a modificació del pressupost per a l'exercici 2007 del Patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró.

    Fonaments de dret

    1. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.
    2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
    3. Bases d'execució del pressupost municipal.
    4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
    5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

    En virtut de tot aixó la sotasignant proposa al Ple que adopti el següent acord:

    1. Aprovar l'expedient de crèdit extraordinari finançat amb baixes per anul.lació, amb el detall següent:

    Partides a augmentar:

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import €

    422410

    45100

    Aportació EUM. Gestió coordinada del servei de biblioteca

    12.086,05

    TOTAL

    12.086,05

    Finançament:

    Baixes per anul.lació

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import €

    800110

    41000

    Aportació IME

    12.086,05

    TOTAL

    12.086,05

    Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 150 de la Llei 30/1988. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot negatiu de la seva formació pels motius següents.

    El romanent de tresoreria que, gràcies a una bona gestió, fa que hi hagi gairebé dos milions d'euros, en lloc de destinar-se a accions de millora per a la ciutat, encara que siguin modestes, es decideix gastar-los en despesa corrent. Sembla que no hi hagi una altra opció, sembla que no es tingui en compte gastar els diners en inversions necessàries per Mataró. Al final, la ciutat acaba patint mancances que no es resolen.

    El Sr. Esperalba creu recordar que mai abans havia passat que el romanent de tresoreria es dediqués pràcticament íntegre a la despesa corrent. Anteriorment, aquesta es feia servir per qüestions que poguessin tenir un rendiment futur a la ciutat, però no es fonia en diner gairebé de butxaca.

    D'altra banda, pel que fa a l'endeutament disposat €diferent del concertat€ aquest se situa en el 67%, xifra que indica que l'Ajuntament no és capaç de gestionar la millora de la ciutat pel que fa a les inversions. Ara bé, el que sí que es fa bé és gestionar els salaris i les escombraries.

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor no adscrit, anuncia que la seva intervenció se centrarà en quatre punts:

    En primer lloc, la modificació és possiblement massa propera a l'aprovació del pressupost d'enguany.

    En segon lloc, caldria fer una revisió de les bases del pressupost, en el sentit de revisar la vinculació jurídica entre partides, per evitar haver de fer algunes modificacions pressupostàries al llarg de l'any.

    En tercer lloc, com que legalment és possible aplicar el romanent a allò que es vulgui, caldria aprofitar aquesta possibilitat.

    En darrer lloc, l'endeutament disposat és del 67% però comparat amb el concertat és baix. Per tant, no hi veu problemes.

    El Sr. Martí votarà a favor d'aquest punt.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, s'adreça al Sr. Esperalba per assenyalar-li que si un s'hi fixa amb atenció, hi ha una quantitat important d'un milió d'euros que sorgeix d'un tema vinculat a personal, pel canvi de la gestió de la Seguretat Social però també per la Llei de Pressupostos que va sortir després de l'aprovació del nostre pressupost.

    Pel que fa a la qüestió de la despesa corrent, estem parlant d'elements que no es consoliden com a tal.

    Quant al tema de l'endeutament, val la pena valorar la prudència d'aquest percentatge, perquè n'és un que justament permet actuar.

    Finalment, en relació amb el tema de la inversió, la Sra. González fa al·lusió al programa d'inversions del govern, que inclou el detall de totes les execucions. A més, les inversions fetes responen al programa de govern amb totes les aportacions afegides pels ciutadans a través dels mitjans de participació.

    En resposta a la intervenció del Sr. Martí, les bases preveuen el màxim que permet la llei d'hisendes locals.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, agraeix al Sr. Esperalba que digui que el dia a dia es gestiona bé des del Govern municipal, qüestions com ara la neteja, la seguretat, etc., però és important recordar que durant aquests 4 anys de mandat s'han executat els pressupostos en inversió més elevats de la història de l'Ajuntament de Mataró, amb diferència. Això no treu, però, que és cert que calen més equipaments i per això es treballa.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 17, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i al regidor no adscrit Sr. Josep Lluís Martí (1).

    Vots en contra: 8, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

    Abstencions: Cap.

    -Servei d'Ingressos-

    12 - APROVACIÓ DEL PREU PÚBLIC DE LA FIRA ARTESANS A LA PLAÇA.

    La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, presenta la proposta següent :

    "Per Decret nº46, de 5 de març, de la Presidenta de l'IMPEM, es va aprovar el preu públic per prestació de serveis de la Fira Artesans a la Plaça. El Consell de l'IMPEM celebrat el 28 de març de 2007 va ratificar l'esmentat Decret.

    L' article 47 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s' aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, estableix que les entitats locals podran atribuir als seus Organismes Autònoms la fixació dels preus públics, per ella establerts, corresponents als serveis a càrrec dels esmentats organismes, excepte quan els preus no cobreixin el seu cost.

    De l'estudi econòmic de costos de la Fira Artesans a la Plaça es desprèn que el preu públic proposat per a la prestació de serveis a la Fira no cobreix els costos previstos.

    La Presidenta de l'IMPEM proposa al Ple l'adopció del següent acord:

    Únic.- Ratificar l'Acord del Consell de l'IMPEM celebrat el dia 28 de març de 2007 sobre l'aprovació del preu públic de la Fira Artesans a la Plaça que en la seva part dispositiva resolia el següent:

    "Únic.- Ratificar el Decret nº 46/2007, de 5 de març, que en la seva part dispositiva resolia el següent:

    Primer.- Aprovar inicialment el preu públic per prestació de serveis de la Fira d'Artesans a la Plaça per import de 33,73 €/m lineal.

    Segon.- Portar aquest Decret a ratificació del Consell de l'IMPEM.

    Tercer.- Remetre l'expedient al Ple de l'Ajuntament per la seva aprovació definitiva."

    VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

    En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió.

    -Servei de Compres i Contractacions-

    13 - RATIFICACIÓ DECRET DE L'IL·LM. ALCALDE DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ PEL QUAL S'APROVA LA MODIFICACIÓ DE LA CLÀUSULA 14 DEL CONTRACTE DE CONCESSIÓ DE LA GESTIÓ DEL SERVEI DE CEMENTIRIS MUNICIPALS, ADJUDICAT A CEMENTIRIS METROPOLITANS SCG, SL, EN EL SENTIT D'INCLOURE ENTRE LES OBRES QUE HAURÀ D'EFECTUAR EL CONCESSIONARI, LES D'ACABAMENT DE LA BARRA 10 DEL CEMENTIRI DE LES VALLS.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Per Decret 2443/2007, de 12 de març, l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró va acordar la modificació de la clàusula 14 del contracte de concessió de la gestió del servei de cementiris municipals en el sentit d'incloure les obres que haurà d'efectuar el concessionari l'acabament de la 10ª barra del Cementiri de les Valls, disposant en el mateix decret que havia de ser ratificat pel Ple Municipal.

    En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Ajuntament en Ple l'adopció del següent ACORD:

    Únic.-

    Ratificar el Decret 2443/2007, de 12 de març, de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró, el contingut del qual és el següent:

    "Fets

    1. Per acord del Ple de data 1 de juny de 2006 es va adjudicar el contracte de concessió de la gestió del servei de cementiris municipals, a la proposta de les empreses "Gestió Integral de Cementiris de Nomber, SL", "Cabré Junqueras, SA" i "Cons-te Concesiones Administratives, SL", actualment constituïdes en l'empresa Cementiris Metropolitans SCG, SL.

    2. Mitjançant informe de data 21 de febrer de 2007, l'assessora jurídica de Manteniment i Serveis i responsable de cementiris, exposa que, degut a la resolució del contracte de construcció de la barra 10 del cementiri de les Valls adjudicat a l'empresa Construccions Valls Obres i Contractes, SA, es necessari modificar la clàusula 14 a) del plec de clàusules administratives, tècniques i econòmiques particulars de la gestió del servei de cementiris municipals, en el sentit d'incloure entre les obres que haurà d'efectuar el concessionari, les d'acabament de l'esmentada barra 10.

    3. Consta a l'expedient escrit de data 14-2-2007 de Cementiris Metropolitans SCG, SL, amb entrada a l'Ajuntament en data 21-2-2007, en el qual consta la seva acceptació a la modificació proposada.

    4. Consta informe de data 23/02/2007 de l'assessora jurídica del Servei de Compres i Contractació, amb el vistiplau del secretari general i de l'interventor de fons en el que es conclou la procedència i legalitat de la modificació de la contractació.

    Fonaments de dret

    1. L'art. 163 en relació amb l'art. 101 i concordants del Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques recull la possibilitat de modificar, per raons d'interès públic, les característiques del servei contractat, amb els límits que igualment assenyala l'esmentat text legal.

    2. L'apartat 2 de l'article 163 del text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, estableix que "quan les modificacions afectin al règim financer del contracte, l'Administració haurà de compensar al contractista de manera que es mantingui l'equilibri dels supòsits econòmics que van ser considerats com bàsics en l'adjudicació del contracte".

    En aquest sentit, consta a l'expedient informe complementari de data 23 de febrer de 2007 de l'assessora jurídica de Manteniment i Serveis i responsable de cementiris, en el qual es quantifica l'import de la despesa que comporta la modificació proposada, i es justifica que, per tal de mantenir l'equilibri econòmic del contracte i en funció de la inversió realitzada per cada una de les parts, finalitzades les obres de construcció de la barra 10, li correspondrà a l'Ajuntament de Mataró la titularitat de 151 nínxols, i a Cementiris Metropolitans SCG, SL de 199.

    3. Atès el calendari d'òrgans de govern i la necessitat d'iniciar les obres el més aviat possible, a fi d'atendre l'interès públic afectat.

    En ús de les facultats que m'atorga la llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, RD Legislatiu 781/1986 de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

    RESOLC:

    Primer. Aprovar la modificació de la clàusula 14 del contracte de concessió de la gestió del servei de cementiris municipals, adjudicat a Cementiris Metropolitans SCG, SL, en el sentit d'incloure entre les obres que haurà d'efectuar el concessionari, les d'acabament de la barra 10 del Cementiri de les Valls, amb les següents condicions:

    a) La direcció de l'obra es realitzarà per part de l'arquitecte tècnic Joan M. Valls Casanova.

    b) La coordinació de seguretat i salut es realitzarà tal i com es va fer en la primera fase de l'obra.

    c) quan finalitzin les obres, l'ajuntament serà titular de 151 nínxols i Cementiris Metropolitans SCG, SL de 191, realitzat el repartiment en funció de la inversió realitzada per cada una de les parts.

    Segon. Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió del Ple Municipal"

    VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24).

    14 - RATIFICACIÓ DECRET NÚM. 2148/2007 DE 28 DE FEBRER DE L'IL·LM. ALCALDE DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ PEL QUAL S'APROVA LA MODIFICACIÓ PER AMPLIACIÓ DEL SERVEI PER IMPORT DE 178.259,56 €, IVA INCLÒS, DEL CONTRACTE DEL SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA (PAPER I CARTRÓ, VIDRE I ENVASOS LLEUGERS) ADJUDICAT A L'EMPRESA RECUPERACIONS MASNOU, SL

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Per Decret 2148/2007, de 28 de febrer, L'Il·lm. Alcalde. de l'Ajuntament de Mataró va acordar la modificació del servei de recollida selectiva (paper i cartró, vidre i envasos lleugers) adjudicat a Recuperacions Masnou en el sentit , disposant en el mateix que havia de ser ratificat per la Junta de Govern Local.

    En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a la Junta de Govern Local l'adopció del següent ACORD:

    Únic.-

    Ratificar el Decret 2208/2007, de 2 de març, de l'Il·lm. Alcalde. de l'Ajuntament de Mataró, el contingut del qual és el següent:

    " Fets

    1. Mitjançant informe de data 7 de febrer de 2007, el cap de la Secció de Residus i Neteja Viària del Servei de Manteniment, sol·licita la modificació del contracte del servei de recollida selectiva (paper i cartró, vidre i envasos lleugers) adjudicat a l'empresa Recuperacions Masnou, per tal de solucionar els problemes que s'han detectat de contenidors desbordats i manca de capacitat de la recollida de paper, envasos i vidre.

    Concretament, les modificacions que es sol·liciten són les següents:

    1. Increment de la freqüència de recollida dels contenidors:

    - En el paper, és faran tres buidats setmanals de tots els contenidors.

    - En els envasos, es faran tres buidats setmanals de tots els contenidors.

    - En el vidre, es faran dos buidats mensuals de tots els contenidors.

    b) Realització de la recollida comercial de paper i cartró en una franja horària menor que l'actual.

    c) Es passarà a facturar per servei, enlloc de per Kg. Recollits.

    2. Les modificacions proposades comporten un increment de l'import del contracte, resumit en el següent quadre:

    € / 2006

    € / 2007

    increment

    diferència

    Recollida selectiva de paper i cartró comercial

    394.167,55

    476.505,39

    20,88%

    82.337,84

    Porta a porta urbà i polígons

    365.234,27

    430.940,39

    17,99%

    65.706,12

    Selectiva

    28.933,28

    45.565,00

    57,48%

    16.631,62

    Recollida selectiva d'envasos lleugers comercial

    40.606,92

    44.720,00

    10,13%

    4.113,08

    Recollida selectiva de vidre comercial

    7.341,39

    7.740,00

    5,43%

    398,61

    2006

    2007

    increment

    diferència

    Recollida selectiva de paper i cartró domiciliari

    115.733,14

    182.260,00

    57,48%

    66.526,86

    Recollida selectiva d'envasos lleugers domiciliari

    156.643,16

    178.880,00

    14,19%

    22.236,84

    Recollida selectiva de vidre domiciliari

    28.313,67

    30.960,00

    9,34%

    2.646,33

    3. Consta escrit de l'adjudicatari, amb entrada en el Registre General d'aquesta Corporació en data 05/02/2007, acceptant la modificació proposada.

    4. Consta informe de data 26/02/2007 de l'assessora jurídica del Servei de Compres i Contractació, en el que es conclou la procedència i legalitat de la modificació de la contractació.

    Fonaments de dret

    1. L'art. 101 en relació amb l'art. 163 i concordants del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques manifesta la possibilitat de modificar el contacte per raons d'interès públic, per causes noves o necessitats imprevistes, amb els límits que igualment assenyala l'esmentat text legal.

    2. Atès el calendari d'òrgans de govern i la necessitat d'incrementar el servei de recollida selectiva el més aviat possible.

    En ús de les facultats que m'atorga la llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, RD Legislatiu 781/1986 de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

    RESOLC:

    Primer.

    Aprovar la modificació del contracte del servei de recollida selectiva (paper i cartró, vidre i envasos lleugers) adjudicat a l'empresa Recuperacions Masnou en el següent sentit:

    a) Increment de la freqüència de recollida dels contenidors:

    - En el paper, és faran tres buidats setmanals de tots els contenidors.

    - En els envasos, es faran tres buidats setmanals de tots els contenidors.

    - En el vidre, es faran dos buidats mensuals de tots els contenidors.

    b) Realització de la recollida comercial de paper i cartró en una franja horària menor que l'actual.

    c) Es passarà a facturar per servei, enlloc de per Kg. Recollits.

    Segon.

    Atendre la despesa que comporten aquestes modificacions, per un import total de 178.259,56 €, amb càrrec al pressupost municipal aprovat pel present exercici, d'acord amb les següents partides i imports (relació tipus AD1 núm. 123:

    - partida 40553/442240/22700: 82.337,84 €, IVA inclòs (op. tipus AD núm. 5025)

    - partida 40553/442240/22700: 4.113,08 €, IVA inclòs (op. tipus AD núm. 5026)

    - partida 40553/442240/22700: 398,61 €, IVA inclòs (op. tipus AD núm. 5027)

    - partida 40553/442240/22700: 66.526,86 €, IVA inclòs (op. tipus AD núm. 5028)

    - partida 40553/442240/22700: 22.236,84 €, IVA inclòs (op. tipus AD núm. 5029)

    - partida 40553/442240/22700: 2.646,33 €, IVA inclòs (op. tipus AD núm. 5031)

    Tercer.

    Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió del Ple Municipal""

    VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24).

    15 - ACCEPTAR LA RENUNCIA FORMULADA PER LA MERCANTIL RACÓ D'EN MARGARIT, SL A L'ADJUDICACIÓ DE LA CONCESSIÓ PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN MÒDUL DE SERVEI UBICAT A L'ÀMBIT 1 (C. SANT AGUSTÍ) DEL PASSEIG MARÍTIM DE MATARÓ, I DESESTIMAR LES AL·LEGACIONS PRESENTADES, RATIFICANT L'IMPORT QUE EN CONCEPTE DE DANYS I PERJUDICIS VA FIXAR EL PLE MUNICIPAL PER ACORD DE DATA 6 D'ABRIL DE 2006 (26.626,62 €).

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Fets

    1.Mitjançant acord del Ple de data 02/10/2003 s'acordà l'inici del procediment per a l'atorgament de la concessió per a la construcció i explotació de 2 mòduls de servei de tipus fix al passeig marítim de Mataró.

    La concessió tenia una durada de 15 anys, a comptar des de l'endemà de la rebuda de la notificació de l'acord pres per la Demarcació de Costes a Catalunya a l'Ajuntament de Mataró. L'Ajuntament va rebre comunicat de l'atorgament de la concessió en la data de 05/03/2004. Així mateix s'estableix al plec de clàusules aprovat pel Ministerio de Medio Ambiente, que les obres per a la construcció del mòdul havien d'iniciar-se dintre del termini de 3 mesos a comptar des de la data abans detallada, i havien de quedar totalment finalitzades en un termini màxim de 12 mesos (clàusula 4a. del PCPP).

    2. En data 12/02/2004 el Ple Municipal acordà l'adjudicació de l'atorgament de la concessió, per la que el mòdul situat a l'àmbit núm. 1 (C/ Sant Agustí), es va adjudicar a la mercantil Racó d'en Margarit, SL., i el mòdul situat a l'àmbit núm. 2 (El Cargol) a la mercantil Serveis Terciaris Assistencials, SL.

    3. En data 05-05-2005 en Marcel Josep Margarit Daumal, legal representant de la mercantil Racó d'en Margarit, SL., va presentar escrit amb el que manifestava la seva renúncia al mòdul adjudicat, per inviabilitat econòmica del projecte. Per aquest motiu, i segons el previst a l'art. 84 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, es va oferir als següents licitadors, per ordre de les seves ofertes, la possibilitat de l'adjudicació del mòdul.

    4. Mitjançant escrits de data 15/06/2005 i 01/07/2005 la Sra. Jacinta Sanz Alonso i el Sr. Francisco Mendieta Peinado, van manifestar no estar interessats en l'explotació del mòdul ja que el temps transcorregut la feia antieconòmica.

    5. Davant aquesta situació, el Ple de l'Ajuntament en sessió de data 06/04/2006 acordà iniciar els tràmits administratius corresponents per la resolució contractual amb l'entitat Racó d'en Margarit, SL, adjudicatària del mòdul situat a l'àmbit núm. 1 (c. Sant Agustí) per culpa del contractista, atès que havia renunciat a la construcció i explotació del mòdul adjudicat.

    En la mateixa resolució es fixaven els perjudicis causats per la renúncia en l'import de 26.626,62 €, i s'acordava donar audiència a l'empresa adjudicatària i a l'entitat avalista, per un termini de 10 dies, per efectuar al·legacions.

    6. En data 8 de juny de 2006, la representació de Racó d'en Margarit, SL, va presentar al·legacions, en les quals nega la seva culpabilitat en la resolució contractual, per la qual cosa considera que no es procedent fixar cap quantitat en concepte de danys i perjudicis. Subsidiàriament, al·lega que el càlcul dels perjudicis no està raonat ni acreditat degudament.

    7. Consta a l'expedient informe jurídic efectuat per l'assessora jurídica del Servei de Compres i Contractacions, de data 05/03/2007, amb el vist i plau del secretari general.

    Fonaments de dret

    1. L'article 78 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, recull com un dels motius d'extinció del dret d'utilització del domini públic la renúncia de l'adjudicatari.

    En el mateix sentit es pronuncia l'article 70 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, i la clàusula vint-i-unena del plec de condicions econòmic administratives que regeixen aquest contracte.

    En el present expedient, Racó d'en Margarit, SL ha renunciat al seu dret, per la qual cosa ha de considerar-se extingida la concessió, tot i que el procediment de resolució contractual encara estigui en tramitació, per resoldre sobre la procedència o no d'exigència d'indemnització per danys i perjudicis causats a l'Administració.

    2. L'article 88 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, estableix que si l'interessat desistís de la petició o renunciés al títol, perdrà la fiança constituïda.

    3. Finalment, respecte a les al·legacions de data 08/06/06, formalitzada per la representació de Racó d'en Margarit, SL, negant la culpa de la resolució contractual, així com la fixació de cap mena d'indemnització en concepte de danys i perjudicis, no procedeix entrar a considerar la responsabilitat culposa de Racó d'en Margarit, SL, en tant que és la pròpia empresa la que va renunciar lliure i espontàniament a la concessió adjudicada pel Ple Municipal de data 12/02/2004. Per tant, en virtut de la doctrina dels actes propis, no pot negar les conseqüències de la seva renúncia.

    D'altra banda, l'escrit no inclou cap motiu ni raonament que contradigui els extrems que van servir pel càlcul de la indemnització i que consten extensament exposats tant en l'informe del cap del Servei d'Ingressos de data 18/01/2006, com en l'acord del Ple Municipal de data 6 d'abril de 2006.

    En virtut de les competències delegades per resolució de l'Alcaldia de data 11 de maig de 2004, qui subscriu, Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

    Primer. Acceptar la renuncia formulada, mitjançant escrit de data 05/05/2005, per la mercantil Racó d'en Margarit, SL a l'adjudicació de la concessió per a la construcció i explotació d'un mòdul de servei ubicat a l'àmbit 1 (c. Sant Agustí) del passeig Marítim de Mataró, declarant extingit el contracte formalitzat a l'efecte en data 12/03/2004.

    Segon. Desestimar les al·legacions presentades per la mercantil Racó d'en Margarit, SL, ratificant l'import que en concepte de danys i perjudicis va fixar el Ple municipal per acord de data 6 d'abril de 2006 (26.626,62 €).

    Tercer. Incautar la garantia definitiva per import de 5.400,00 €, prestada per Racó d'en Margarit en data 12/03/2004 mitjançant aval del Banc de Sabadell i requerir la mateixa societat l'ingrés a favor d'aquesta Corporació de l'import de 21.226'62 €. en concepte de la resta dels perjudicis econòmics causats amb la renúncia de la concessió."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (3) i corresponent al regidor no adscrit (1).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

    En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió.

    16 - RATIFICAR EL DECRET 3080/2007, DE 30 DE MARÇ, DE L'IL·LM. ALCALDE DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ D'ADJUDICACIÓ DE LA CONCESSIÓ DEMANIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN MÒDUL DE BAR-RESTAURANT DE TIPUS FIX AL PASSEIG MARÍTIM DE MATARÓ (ÀMBIT 1, DAVANT DEL C. SANT AGUSTÍ), A MATARÓ, A FAVOR DE L'EMPRESA "LASAL, SCCL",

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Per Decret 3080/2007, de 30 de març de 2007, l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró va adjudicar la concessió demanial per a la construcció i explotació d'un mòdul de bar-restaurant de tipus fix al passeig Marítim, de Mataró (àmbit 1, davant del c. Sant Agustí), a favor de l'empresa Lasal, SCCL, disposant en el mateix que havia de ser ratificat pel Ple Municipal..

    En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció del següent ACORD:

    Únic.- Ratificar el Decret 3080/2007, de 30 de març, de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró, el contingut del qual és el següent:

    "Examinat l'expedient de contractació per a l'adjudicació, mitjançant concurs, procediment obert i modalitat de concessió, per a la construcció i explotació d'un mòdul de bar-restaurant de tipus fix al passeig Marítim de Mataró (àmbit 1, davant del c. Sant Agustí), a Mataró.

    Atès l'informe emès per la Cap del Servei de Llicències de l'Ajuntament de Mataró, de data 21 de març de 2007, mitjançant el qual proposa l'adjudicació de la concessió demanial esmentada a l'empresa "Lasal, SCCL".

    Atès el calendari d'òrgans de Govern i la necessitat d'adjudicar la concessió el més aviat possible.

    En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, RD Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, RESOLC:

    Primer. Adjudicar el concurs celebrat per a l'adjudicació de la concessió demanial per a la construcció i explotació d'un mòdul de bar-restaurant de tipus fix al passeig Marítim de Mataró (àmbit 1, davant del c. Sant Agustí), a Mataró, a favor de l'empresa "Lasal, SCCL", per un cànon anual de 16.000'00 €.

    Segon. Supeditar l'adjudicació al fet que l'empresa adjudicatària aporti certificació positiva d'estar al corrent de pagament de les seves obligacions tributàries i amb la seguretat social (certificats positius).

    Tercer. Requerir a l'empresa adjudicatària a fi que en el termini de 15 dies, a comptar des de l'endemà que l'Ajuntament hagi acceptat el projecte presentat per l'adjudicatari, dipositi, abans d'iniciar les obres, una garantia d'un 4% del pressupost de les obres i instal·lacions. Un any després de la posta en marxa, prèvia comprovació per part dels tècnics municipals de les obres realitzades i un cop dipositada la garantia definitiva de 6.000'00 € per la prestació del servei, es procedirà al seu retorn.

    Quart. Requerir a l'empresa adjudicatària a fi que en el termini de 15 dies, a comptar a partir del següent al de la notificació del present acord, pagui l'import de 205'86 € corresponent a la publicació de l'anunci de licitació en el BOP.

    Cinquè. Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió que celebri el Ple Municipal".

    VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

    -Servei de Recursos Humans-

    17 - APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE LLOCS DE TREBALL ANY 2007.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Relació de fets

    L'Ajuntament de Mataró ha previst una ampliació de la plantilla de personal funcionari, l'objectiu principal de la qual és transformar llocs de treball que es van ocupar mitjançant contractacions fora de plantilla, a llocs de treball estables, un cop s'ha comprovat que les funcions que realitzen no tenen una durada determinada, sinó que s'han de mantenir estables per la seva continuïtat en el temps.

    A banda d'aquest fet, també és necessari crear un lloc de treball nou a l'OFIAC, per coordinar i gestionar la Bústia de Queixes i Suggeriments, que implica i relaciona el conjunt dels serveis de l'Ajuntament.

    Fonaments de dret

    Atès el que disposen els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, a on es regulen les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació.

    Atès el contingut de l'informe de la tècnica del servei de Recursos Humans,

    Vist l'informe jurídic de l'assessora jurídica del Servei de Recursos Humans.

    Atès el que disposa l'article 89.5 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en relació a l'acceptació d'informes i incorporació dels mateixos al text de la resolució.

    Atès que per part d'aquesta conselleria es comparteixen els raonaments i fonaments de les propostes tècniques emeses respecte els recursos formulats pel personal funcionari i laboral.

    Al Ple PROPOSO l'adopció dels següents

    ACORDS

    Primer.-

    Modificar la Relació de llocs de treball en el sentit següent i amb el contingut de funcions que es fa constar a l'informe annex d'aquesta proposta, de la tècnica de Recursos Humans:

    • Crear el lloc de treball de coordinador/a de la Bústia de Queixes i Suggeriments, del servei d'Atenció Ciutadana, àrea de Serveis Centrals i Planificació, Lloc tipus 23, CD= 20 I CE= VII, forma de provisió concurs de mèrits entre personal funcionari de carrera de grup B.

    • Crear 3 llocs de treball de tècnics/ques especialistes de cadastre, de la secció de Gestió Tributària, servei d'Ingressos, sotsdirecció de Serveis Econòmics, àrea de Serveis Centrals i Planificació. Lloc tipus 34 CD= 18, CE= VII, forma de provisió concurs de mèrits entre personal funcionari de carrera de grup C.

    • Crear un lloc de treball de tècnic/a mitjà/na de control de gestió, qualitat i processos, del Servei d'Estudis i Planificació, àrea de Serveis Centrals i Planificació. Lloc tipus: 21,CD= 20, CE= IX. Forma de provisió concurs de mèrits entre personal funcionari de carrera de grup B.

    • Crear un lloc de treball d'Administratiu/va, de la Unitat de Manteniment i Serveis, Adjuntia de Manteniment i Serveis, Àrea de Serveis Territorials. Lloc tipus: 63 CD= 16, CE= V, forma de provisió concurs de mèrits entre personal funcionari de carrera de grups D/C.

    • Crear un lloc d'Administratiu/va, del Servei de Gestió Econòmica, sotsdirecció de Serveis Econòmics, Àrea de Serveis Centrals i Planificació. Lloc tipus: 63 CD= 16, CE= V, forma de provisió concurs de mèrits entre personal funcionari de carrera de grups D/C.

    • Crear un lloc de treball de Tècnic/a mitjà/na de gestió de personal, servei de Recursos Humans. Lloc tipus 23 CD= 20; CE= X, forma de provisió concurs de mèrits entre personal funcionari de carrera de grups D/C.

    • Modificar la forma de provisió del lloc de treball de Cap de la secció de Disciplina, servei de Ciutat Sostenible, per que pugui ser proveït per concurs de mèrits i mobilitat interadministrativa.

    • Modificar la forma de provisió del lloc de treball de Cap del servei d'Obres, àrea de Serveis Territorials, per que pugui ser proveït per lliure designació i mobilitat interadministrativa.

    • Esmenar el nom del lloc de treball de 'treballador/a de centre d'acollida', ja que ha de constar 'treballador/a familiar de centre d'Acollida'.

    Segon .-

    Aplicar a les partides pressupostàries corresponents el cost que es desprèn de les modificacions contingudes als presents acords.

    Tercer.-

    Publicar el corresponent anunci al BOP."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

    Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4) i corresponent al regidor no adscrit (1).

    18 - APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA ANY 2007.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "En sessió ordinària celebrada el dia 2 de novembre de 2006, el ple de l'Ajuntament va acordar aprovar la plantilla de personal pel 2007. Ara es proposen unes modificacions que afecten la plantilla de personal funcionari, i que es motiven mitjançant el corresponent informe del cap del servei on es trobaran adscrites cadascunes de les places.

    FONAMENTS DE DRET

    L€art. 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l'aprovació del pressupost municipal durant l'any de la seva vigència, per respondre a l'establiment de nous serveis, per l'ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per l'exercici següent, com també si respon a criteris d'organització interna.

    Quan la despesa de la modificació per ampliació no es pugui compensar amb la despesa de la modificació per reducció, o per la disponibilitat de consignacions destinades a llocs vacants que no es pretenguin proveir en l'exercici, la modificació de la plantilla requerirà que s'aprovi l'expedient de modificació de crèdits del pressupost.

    Per tot això, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

    A C O R D S

    Primer.- Modificar la plantilla de funcionaris aprovada pel ple el dia 2 de novembre de 2006, en el sentit següent:

    • Ampliar dues places de tècnic/a mitjà/na de gestió, de l'escala d'Administració Especial, grup B.

    • Ampliar tres places de tècnic/a especialista de cadastre, de l'Escala d'Administració Especial, grup C

    • Ampliar una plaça de tècnic/a superior informàtic/a, de l'Escala d'Administració Especial, grup A. Es crea sense dotació pressupostària, i es deixa pendent la creació del lloc de treball corresponent, ja que no es coneix la data en que una persona que es troba actualment en situació de comissió de serveis , pot retornar a l'Ajuntament.

    • Ampliar dues places d'auxiliar administratiu/va de l'Escala d'Administració General, grup D.

    • Extingir una plaça d'ordenança, grup E, vacant a la plantilla de personal funcionari i crear una de conserge, grup E a la mateixa plantilla. Es tracta d'una correcció d'errades, ja que ordenança és una categoria professional que es troba en desús i les funcions dels quals són totalment equivalents a les del conserge.

    Segon.- Publicar aquesta modificació al BOP i al DOGC."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

    Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4) i corresponent al regidor no adscrit (1).

    19 - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "FETS

    La senyora YOLANDA LOBATO GONZÁLEZ, funcionària interina ocupant una plaça d'auxiliar administrativa, adscrita al Servei de Ciutat Sostenible, ha sol·licitat poder compatibilitzar les funcions que exerceix en aquest Ajuntament amb una activitat privada.

    Aquesta segona activitat que sol·licita compatibilitzar es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa a l'Ajuntament de Mataró.

    FONAMENTS DE DRET

    La normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

    L'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

    L'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

    L'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

    L'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

    L'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, estableixen que correspon al Ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

    Vist l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ACORDS

    PRIMER.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada completa la senyora YOLANDA LOBATO GONZÁLEZ, - auxiliar administrativa, adscrita al servei de Llicències d'Activitats-, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - monitora d'una empresa d'activitats esportives -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si comporta la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'Ajuntament de Mataró; o si està directament relacionada amb la què es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on treballa.

    SEGON.- La declaració de compatibilitat del present acord, quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com del de segona activitat, que la interessada haurà de comunicar.

    TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada. "

    VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

    En aquests moments s'absenta de la sessió la Sra. Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

    CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

    -Servei d'Obres-

    20 - APROVACIÓ DEL PROJECTE D'INTERVENCIÓ INTEGRAL DE MILLORA DE L'ÀREA URBANA DE ROCAFONDA, PALAU, ESCORXADOR I PRESENTAR-LO DAVANT LA GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLICA DINS DE LA CONVOCATÒRIA PTO/44/2007 DE 10 DE GENER PER A L'ATORGAMENT DELS AJUTS PREVISTOS EN LA LLEI DE BARRIS.

    El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presenta la proposta següent :

    "En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 4803, de 19 de gener de 2007, es publica la Resolució del Departament de Política Territorial i Obres Públiques PTO/44/2007, de 10 de gener, de convocatòria per a l'atorgament dels ajuts que estableix la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, i el Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desplega la Llei esmentada.

    La Llei de Barris té per objecte promoure la rehabilitació integral dels barris per evitar-ne la seva degradació i per millorar les condicions dels residents en aquestes àrees.

    Aquesta llei preveu la creació d'un Fons de Foment del programa de barris i àrees urbanes que requereixen una atenció especial, que servirà per finançar projectes d'intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica del barri que seleccioni l'Ajuntament.

    El Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei de Barris, regula el règim de gestió del fons i la forma en què han de ser seleccionats els projectes dels ajuntaments que per les seves condicions requereixen d'atenció especial per part dels poders públics.

    L'anterior normativa preveu els criteris d'avaluació per determinar els barris beneficiaris, que tindran en compte la regressió urbanística i els dèficits d'equipaments i serveis de la zona, problemes demogràfics com alt percentatge d'immigració o el creixement i el tipus de població, problemes socials com l'atur o el nombre de persones amb pensions assistencials, o dèficits socials i urbans.

    Tal i com estableix la convocatòria, es poden sol·licitar els ajuts previstos a l'esmentada llei que crea el Fons de Foment del programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial en una única sol·licitud per al conjunt d'actuacions que conformen el projecte d'intervenció integral en cada barri.

    Un projecte d'intervenció integral consisteix en la descripció d'un conjunt d'accions d'intervenció integral destinades a la comunitat sencera del barri, que pretenen la rehabilitació física i la sostenibilitat ambiental, així com el benestar social i la dinamització econòmica, per tal d'aconseguir el desenvolupament social i personal dels residents.

    L'Ajuntament de Mataró ha seleccionat l'àrea urbana d'atenció especial delimitada per la ronda de Miguel de Cervantes, ronda de Rafael Estrany, avinguda del Perú, carrer del Salvador, avinguda d'Amèrica, carretera de Mata, ronda d'Alfons X el Savi, el carrer d'Enric Prat de la Riba, el carrer de Francisco Pacheco i el carrer de Francisco Herrera. Els motius de la selecció s'exposen en el document de Diagnosi de la intervenció.

    A tal efecte s'ha redactat el Projecte d'intervenció integral de millora de l'àrea urbana de Rocafonda, Palau i Escorxador, que segueix la metodologia i contingut que preveu l'article 4 del Decret 369/2004, de 7 de setembre, amb un cost elegible de 20.000.000 € del qual es sol·licita l'ajut de 10.000.000 €, que representa el 50% de l'import total del projecte a desenvolupar en les anualitats 2007-2008-2009-2010-2011.

    El projecte ha estat debatut i consensuat en el Consell Territorial del Pla Integral de Rocafonda-Palau, en les sessions dels dies 22-02-07, 1-03-06, i 20-03-07.

    El seu objectiu és convertir els barris de Rocafonda € El Palau en un àmbit de desenvolupament social, cultural i econòmic que sigui un referent per a la ciutat, com a model de convivència i de cohesió social, convertint l'amenaça de degradació urbana en una oportunitat de consolidació de nova oportunitat.

    Intervé en els vuit camps d'actuació següents:

    • Millora de l'espai públic i dotació d'espais verds

    S'incorporen al projecte totes aquelles obres que no es van executar en l'àrea, per manca de finançament, i que formen part del Pla Integral de Rocafonda, de les actuacions no realitzades del projecte de Millora Mediambiental del barri de Rocafonda presentat als Fons de Cohesió, i de les actuacions de l'àrea incloses en el Pla de Desenvolupament Econòmic i Social (PDES).

    • La reurbanitzacio del Parc Urbà de Rocafonda, amb un pressupost de 2.100.000 €
    • La construcció d'una Plaça Fòrum sobre un aparcament soterrat al Parc, amb un pressupost de 1.000.000 €
    • La recuperació dels talussos de la riera de Sant Simó, amb un pressupost de 800.000 €.
    • La rehabilitació del tram final de l'avinguda del Perú, amb un pressupost d' 400.000 €.
    • La rehabilitació de la plaça Joan XXIII, amb un pressupost de 200.000 €.
    • La reurbanització de la ronda de Miguel de Cervantes, amb un pressupost d'1.000.000 €.
    • La millora del grup Les Santes, 300.000 €.

    • La construcció del nou Parc del Palau, amb un pressupost de 300.000 €.

    • Rehabilitació i equipament d'elements col·lectius dels edificis

    Al tractar-se d'una àrea amb un 47.30% dels edificis sense ascensors (en la totalitat de les illes censals) que s'incrementa fins al 60.70% dels habitatges de l'àrea, i amb greus problemes de rehabilitació a les façanes i elements comuns dels edificis, s'incorpora una dotació econòmica important per a aquesta finalitat de 2.000.000 euros com a sistema d'ajuts complementari a l'establert pel Govern de la Generalitat.

    • Provisió d'equipaments per a l'ús col·lectiu

    La necessitat de nous equipaments culturals i de suport a l'acció formativa i de desenvolupament social, que actuïn, a la vegada, com a eix de connectivitat entre l'àrea i la ciutat, porta a incorporar

    • La rehabilitació de l'edifici modernista de l'escorxador com a Biblioteca, amb un pressupost de 3.000.000 €.
    • La construcció d'un equipament polivalent en l'àmbit de l'escorxador, amb un pressupost de 500.000 €.
    • La construcció d'un centre d'orientació i aprenentatge, amb un pressupost de 2.300.000 €
    • L'ampliació del Centre Cívic de Rocafonda, amb un pressupost de 400.000 €

    • Incorporació de les tecnologies de la informació en edificis

    En el camp de les noves tecnologies de la informació, a més de les que s'incorporen en els equipaments que es presenten dins de la Biblioteca de l'edifici de l'antic Escorxador Municipal, es preveuen mesures complementàries en l'espai públic, amb un pressupost de 300.000 €.

    • Foment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà

    En el camp de la sostenibilitat, utilitzant l'experiència i les eines de què disposa el municipi, es preveu la instal·lació de plaques fotovoltàiques en la coberta d'una nova construcció educativa i altres mecanismes per aconseguir en l'espai públic millor eficiència energètica, estalvi en el consum d'aigua i reciclatge de residus, amb un pressupost de 300.000 €.

    • Equitat de gènere en l'ús de l'espai urbà i dels equipaments

    En el camp de l'equitat de gènere en els equipaments i en l'espai públic, a més de la millora de la il·luminació i l'eliminació de zones fosques, la construcció d'un equipament al carrer Gibraltar, El Centre d'informació i recursos per a la Dona, amb un pressupost de 1.200.000 euros, que ha de contribuir a la integració de l'àrea amb la ciutat i a la supressió de les barreres socials en aquest àmbit.

    • Millora social, urbanística i econòmica del barri

    Per al desenvolupament social, urbanístic i econòmic de l'àrea, s'han previst 14 programes, amb un pressupost de 3.200.000 €.

    • Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

    Per a la millora de l'accessibilitat, a més de les mesures pròpies incorporades en el camp 1, s'ha previst la construcció d'una passera sobre la riera de Sant Simó, i com un altre element de connectivitat amb la ciutat, amb un pressupost de 500.000 € i també la reurbanització dels carrers Gibraltar i Fanega per a prioritat de vianants i amb un pressupost de 200.000€

    La mateixa convocatòria preveu la documentació que s'ha d'adjuntar a la sol·licitud de participació en el Fons i la manera i termini per presentar-la.

    El termini de presentació de la sol·licitud per al conjunt d'actuacions que conformen el projecte d'intervenció integral finalitza el proper dia 19 d'abril de 2007.

    La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

    ACORDS:

    Primer.- Aprovar el Projecte d'intervenció integral de millora de l'àrea urbana de Rocafonda, Palau i Escorxador, redactat per l'equip tècnic de la Fundació CIREM amb la col·laboració dels serveis tècnics municipals, les aportacions dels membres i veïns del Pla Integral de Rocafonda € Palau, i la coordinació i supervisió de la coordinadora de l'Àrea de Serveis Territorials, que descriu la realitat urbanística i socioeconòmica de l'àrea territorial delimitada per la ronda de Miguel de Cervantes, ronda de Rafel Estrany, avinguda del Perú, avinguda d'Amèrica, ronda d'Alfons X el Savi, el carrer d'Enric Prat de la Riba, el carrer de Francisco Pacheco i el carrer de Francisco Herrera., així com les actuacions que cal emprendre per tal de millorar les condicions dels ciutadans residents en aquesta àrea, que es troba amb importats problemes de dèficits socials i urbans per diferents motius.

    El pressupost del projecte té un cost total de 20.000.000 €.

    Segon.- Presentar davant de la Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, el Projecte d'intervenció integral de millora de l'àrea urbana de Rocafonda, Palau i Escorxador dins de la convocatòria PTO/44/2007, de 10 de gener, per a l'atorgament dels ajusts que estableix la Llei 2/2004, de 4

    de juny, de millora de barris, sol·licitant un ajut de 10.000.000,00 €, que representa el 50% del conjunt d'actuacions que conformen el projecte, a desenvolupar en les anualitats 2007-

    2008-2009 € 2010 i 2011

    Tercer.- Declarar expressament i formalment que no s'han sol·licitat ni s'han rebut ajuts per al finançament de les actuacions descrites en l'anterior projecte.

    Quart .- Formalitzar la sol·licitud de participació d'aquest Ajuntament en el Fons de Foment d'acord amb el que estableixen respectivament els punts 5 i 6 de les bases de la convocatòria, acompanyada de la documentació complementària que s'esmenta.

    Cinquè.- Comunicar la present resolució a les Àrees de Presidència, de Serveis Centrals, de Serveis Personals, de Serveis Territorials, de Via Pública, a l'IMPEM i a la presidència del Pla Integral de Rocafonda-El Palau.

    Sisè.- Notificar l'anterior acord, mitjançant certificat, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, als seus efectes."

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, celebra l'optimisme del Sr. Batista i fóra bo que aquest entusiasme es contagiés a totes les àrees de gestió.

    Tots estem d'acord en què benvingut sigui aquest ajut de la Llei de Barris, si ve com tots esperem, perquè contribuiria a solucionar la diferència de qualitat de vida que hi ha entre determinades zones de la ciutat, pel que fa al manteniment, integració de la immigració, neteja, etc.

    Als barris tradicionals, el Govern municipal no hi ha actuat suficient i de vegades no tot és qüestió de diners. Veient la diagnosi enviada per part del Servei d'Obres, un s'adona de la necessitat imperiosa d'actuació que hi ha al barri de Rocafonda: el barri s'ha deixat de banda. Hi ha una immigració poc integrada, una activitat econòmica molt pobra, un comerç tradicional pràcticament desaparegut, una manca d'espais verds, una deficiència d'infraestructures, un nivell de formació baix, un nivell de qualitat dels habitatges baix, un índex d'atur elevat, etc.

    A més, no es pot ometre el fet que el barri de Rocafonda ha patit un procés de degradació gradual. Fa uns anys, la gent del barri se'n sentia orgullosa, cosa que ara ja no passa... és més, la gent que hi viu ho fa més aviat per necessitat, i no pas per il·lusió.

    D'altra banda, també hi hagut una manca d'intervenció en qüestions més petites, més del dia a dia, com ara la manca de seguretat en alguns espais públics, la manca de neteja, el manteniment urbà deficient en alguns punts, la manca de solució per al problema de les antenes parabòliques de TV, l'amuntegament, la situació poc legal d'alguns comerços, etc. El Govern no ha tingut fins ara la voluntat d'actuar i això s'ha vist en el deteriorament de Rocafonda.

    Per tant, benvinguda la Llei de Barris, però en el cas que no ens fos concedida, el Govern municipal s'hauria de comprometre a tirar endavant aquesta inversió de totes maneres. A més, també caldria reinterpretar algunes zones del teixit social de la ciutat, com s'ha fet a Cornellà o a l'Hospitalet, on antics barris s'han reconvertit en centres de negocis, etc., que han acabat generant beneficis per als ciutadans.

    En definitiva, la Llei de Barris està molt bé però el Govern municipal hauria de ser capaç de motivar i engrescar els sectors privats també per dur a terme solucions més imaginatives i poder crear entorns d'oportunitat per incentivar l'activitat econòmica del barri i de la ciutat. Cal transmetre més entusiasme i fer menys propaganda.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que tot allò que puguin representar millores per a la ciutat i, en aquest cas, per a Rocafonda, són benvingudes. Alhora, cal reconèixer que al llarg d'aquests 27-28 anys de govern socialista, s'hi hauria pogut actuar.

    A un mes de les eleccions municipals, el Sr. Fernàndez demana a totes les formacions que passi el que passi, mani qui mani i arribi o no la Llei de Barris, es comprometin a rehabilitar de manera integral el barri de Rocafonda.

    El senyor Oriol Batista està d'acord amb el Sr. Mojedano pel que fa a la diagnosi presentada de l'estat del barri, perquè és exacta a la que recull l'informe del Govern; però no està d'acord amb qui diu que no s'hi ha fet res fins ara. Des del 2002 fins avui hi ha hagut moltes actuacions, un Pla Integral, amb gairebé 900 milions de les antigues pessetes d'inversió municipal.

    Cal més neteja i manteniment, sí, però de la mateixa manera que també calen a d'altres zones; i el que no és cert és que hi hagi més inseguretat, perquè els índex delictius s'han reduït en els darrers anys a Rocafonda i El Palau al mateix nivell d'altres barris de la ciutat.

    D'altra banda, la gent que hi ha al darrere de les entitats del barri es mostren esperançats i amb la voluntat de continuar transformant-lo.

    El senyor Paulí Mojedano afirma que l'únic que fa és constatar una realitat del barri a dia d'avui. A tall d'exemple de la manca de voluntat del govern de solucionar les petites coses del dia a dia, el Sr. Mojedano explica que fa aproximadament uns dos mesos es van desprendre unes lloses de les parets del pàrquing de la pl. Rocafonda i s'ha trigat dos mesos en solucionar-ho. El PP ha hagut de presentar una pregunta a Registre Municipal, perquè en el mateix dia se solucionés el problema. Tot plegat denota la manca de voluntat i d'actuació al barri, que hi ha hagut en els darrers 28 anys de Govern socialista.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, diu al Sr. Mojedano que el seu discurs és clarament electoralista. La gent del barri de Rocafonda, al llarg d'aquests 28 anys, ha votat majoritàriament socialistes, cosa que fa palès que els seus habitants no en devien estar tan descontents. D'altra banda, és important aprofitar la Llei de Barris, ara que la tenim; sense oblidar que el PP no va voler votar en el Parlament de Catalunya una llei de barris quan en van tenir l'ocasió.

    És evident que hi ha problemes al barri de Rocafonda, el Govern n'és conscient, en coneix la problemàtica, però mai no li ha girat l'esquena. Les actuacions arrenquen d'una diagnosi que encarrega el Govern municipal l'any 96 i que ha permès actuar al llarg dels anys d'una manera decidida i valenta. Se sap els problemes que hi ha, es té la voluntat de resoldre'ls, tots plegats treballem amb la mateixa il·lusió per millorar-lo, independentment que de vegades no s'assoleixin acords amb les entitats del barri.

    Entre les millores que s'hi ha fet, destaquen l'aparcament de la pl. Rocafonda, la mateixa pl. Rocafonda, la reurbanització de Pablo Picasso, la de Santiago Rusiñol, un tros del c/Colòmbia, el CAP, el parvulari Germanes Bertomeu, la rda. Pintor Estrany, els talussos del cementiri, el casal d'avis inaugurat fa un any, el centre de la dona inaugurat fa pocs dies o l'avinguda Amèrica. I les que estan en marxa: l'av. Perú, l'aparcament soterrani de Pintor Estrany, el palau de la pista poliesportiva, el parc... És evident que hi ha problemes al barri, com a d'altres barris d'altres ciutats de la mateixa dimensió; però s'hi està treballant, s'hi està a sobre i es procura generar il·lusió.

    És cert que s'ha trigat dos mesos en solucionar el problema de les lloses, però no ho és que el barri sigui ara més insegur; perquè els índexs delictius hi han baixat, com ha passat a la resta de la ciutat gràcies a un gran esforç de la Policia Local.

    Per tant, el Govern municipal ha treballat pel barri de Rocafonda d'una manera intensa i decidida i la Llei de Barris ajudarà a avançar i anar més de pressa a l'hora de convertir aquesta zona en un barri de primera, com la resta. Esperem que aquest any sí que es rebi aquest ajut.

    El senyor Paulí Mojedano acusa el Sr. Alcalde de fer també un discurs electoralista. Es reitera en tot el que ha dit, inclosa la manca de seguretat en el barri.

    En 28 anys està clar que s'han fet coses, no podria ser d'una altra manera, però la realitat del barri és la que és, tal com reflecteix la diagnosi, i és la prova que no s'ha fet prou per evitar-ne la degradació. Els habitatges, les infraestructures o la situació dels comerços és la que és perquè no s'hi han dedicat prou al llarg de tots aquests anys.

    El senyor Alcalde respon al Sr. Mojedano que té l'habilitat de culpabilitzar aquest Govern municipal d'actuacions que no li pertoquen. A més, el Govern municipal té unes determinades responsabilitats però no totes les responsabilitats. El PP, tanmateix, té l'habilitat d'evitar aquelles responsabilitats que han estat seves i que no han exercit. Aquelles responsabilitats que van correspondre al Govern d'Espanya quan el PP governava, quan donaven suport al govern de la Generalitat, no les van voler assumir ni en el barri de Rocafonda ni en el barri del Palau. Cadascú ha d'assumir les seves responsabilitats en cada moment històric. No s'hi val, com sempre, passar la pilota a la responsabilitat municipal, com si fos l'única administració existent al país.

    Per cert, a l'anterior convocatòria de barris, el tribunal que valora les problemàtiques va considerar que hi havia 14 barris pitjors a Catalunya.

    En definitiva, es continuarà fent un discurs que serveixi per augmentar l'autoestima dels veïns del barri i treballant a fi d'anivellar la qualitat de vida de les diferents zones de Mataró. Aquesta és la voluntat de tots.

    VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24).

    - Servei d'Urbanisme -

    21 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL, ÀMBIT "EIX HERRERA" I DESIGNAR A PUMSA ADMINISTRACIÓ ACTUANT.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "En sessió de 2 de març de 2006 el Ple de l'Ajuntament va acordar iniciar una modificació puntual del Pla General a l'àmbit de l'EIX HERRERA, en els següents termes:

    "Primer.-

    Aprovar els treballs preparatoris relatius a la modificació del Pla General d'Ordenació Municipal que afecten l'àmbit de L'EIX HERRERA.

    Segon.-

    Aprovar el programa de Participació Ciutadana previst per aquesta modificació del Pla general, el qual figura com annex a la present proposta i donar publicitat íntegra al seu contingut.

    Tercer.-

    Aprovar el conveni de col·laboració urbanística signat pel Conseller Delegat d'Urbanisme i president del Consell d'Administració de PUMSA i les societats Nou Tarter SL i Etal SA, relatiu al desenvolupament del Sector "Clement Marot", el qual està inclòs en l'àmbit de l'EIX HERRERA.

    Quart:

    Declarar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. €PUMSA- administració actuant en el desenvolupament del Sector Clement Marot (inclòs dins de l'àmbit superior de l'EIX HERRERA) reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents.

    Assignar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. €PUMSA - la percepció del sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al 10% d'aprofitament urbanístic del sector Clement Marot i les cessions previstes en el conveni de col·laboració urbanística al que es refereix el punt tercer de la present proposta. Els sòls de cessió s'hauran d'integrar en el patrimoni municipal del sòl i acompanyar anualment, com patrimoni separat, la documentació del Pressupost a presentar davant l'Ajuntament per a la seva comprovació i aprovació.

    Cinquè:

    Publicar els presents acords en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya, als taulers d'edictes i a la web municipal, iniciant-se un període d'informació pública, durant el qual es podran presentar els suggeriments i al·legacions que s'estimin convenients.

    Sisè:

    Notificar els presents acords a Etal SA, Nou Tarter SL, PUMSA, al Servei de Gestió Econòmica, als veïns afectats i a les entitats municipals que pertoquin segons el programa de participació ciutadana."

    La societat municipal PUMSA ha presentat per a la seva aprovació inicial el document de modificació puntual de pla general d'ordenació Eix Herrera, redactat pels arquitectes Manuel Ruisánchez arquitectes SL i Ademà Canela Comella arquitectes associats SA,

    Consta a l'expedient l'informe de l'arquitecte del Servei de Desenvolupament Urbà favorable a l'aprovació del document .

    L'àmbit de nova ordenació inclou tres illes contigües de caràcter industrial situades al bell mig del barri de Palau- Escorxador, entre la plaça Fiveller i l'equipament de l'Escorxador, i que limiten pel sud amb el carrer Herrera.

    Els criteris i objectius bàsics plantejats a l'avanç de planejament es concretaven en:

    • Reconvertir els usos industrials actuals, passant a usos mixtes (80 % ús residencial i 20 % ús terciari) més adequats a l'entorn urbà en que es troba.

    • Crear un nou eix cívic sobre l'actual carrer Herrera com a possible itinerari des del centre, que millori la integració de l'actual equipament de l'Escorxador amb el teixit de la ciutat, reforçant i obrint-hi nous accessos, avui únic des del carrer prat de la Riba.

    • Obtenir un sòl d'equipaments comunitaris concentrat a l'illa de l'escorxador, de manera que complementi i asseguri una major funcionalitat de les actuals instal·lacions catalogades del Escorxador, a l'hora que permeti ubicar-hi una nova escola d'ensenyament primari.

    • Recuperar la xemeneia de l'antiga fàbrica Clement-Marot com element singular integrat en els nous espais públics previstos.

    En sintonia amb aquests objectius es plantejaven els següents paràmetres generals:

    • Assignar al nou sector delimitat una edificabilitat bruta de 1,4m2st/s
    • Obtenir un total aproximat de 11.200 m² de sòl públic repartits en sòl d'equipaments, espais lliures i carrers

    • Destinar el 20% del sostre residencial a habitatge de protecció pública i el 10% a habitatge de preu concertat resultat d'aplicar una ratio de 85m² de sostre per habitatge lliure i de 75m² de sostre per habitatge protegit i concertat.

    • Establir unes densitats pel nou teixit residencial

    En el període d'informació pública del treballs preparatoris, s'han presentat una sèrie d'escrits de suggeriments i al·legacions, la majoria de propietaris i arrendataris de l'àmbit afectat, que consten a l'expedient, i que queden contestades en l'informe annex al document objecte ara d'aprovació.

    El contingut principal de les al·legacions fa referència a l'afectació dels actuals edificis i activitats fàbrils incloses en l'àmbit, i a la viabilitat econòmica del sector objecte de transformació.

    Analitzats els criteris exposats, entenent la situació actual en relació amb les noves ordenacions proposades s'han estimat en part les al·legacions presentades en els següents conceptes:

    • Per tal de garantir la viabilitat econòmica de l'àmbit delimitat, la nova proposta d'ordenació pot assumir un lleuger increment de l'aprofitament inicial incorporant la superfície dels vials existents entre les illes donant continuïtat al sector, mantenint l'edificabilitat bruta prevista de 1,4m2st/s. Això comportarà un increment de l'aprofitament sobre el sòl privat fins a 1,52m2st/s, lleugerament superior al que preveu el Pla General pels àmbits de transformació.
    • Es preveu un règim transitori en situació de fora d'ordenació per l'edificació situada a la cantonada plaça Fiveller € Pintor Viladomat atenent a les seves característiques i grau de consolidació. En aquest punt cal remarcar la impossibilitat de preveure un regim transitori pels edificis amb activitats en funcionament, concretament pels situats a l'illa de l'Escorxador atesa a la seva afectació per les necessitats d'interès generals d'implantació d'una nova escola pública pel barri i que alhora permetrà la destinació de tota l'illa a equipaments comunitaris, reforçant el conjunt catalogat de l'Escorxador.
    • Per altra banda, en quant a les activitats afectades, cal remarcar que la nova ordenació s'ha plantejat com a un teixit mixt productiu-residencial. En aquest sentit, s'han establert les determinacions necessàries per que una bona part de les noves tipologies terciaries puguin admetre la compatibilitat de determinats usos industrials (tipus I compatibles amb l'habitatge), per tal de poder resituar algunes de les activitats actuals afectades.

    El document per a l'aprovació inicial integra la documentació i concreta els paràmetres amb el detall que legalment es requereix.

    A nivell de la gestió urbanística, es planteja un únic polígon d'actuació urbanística UA-84 que s'executarà per sistema de reparcel·lació - modalitat cooperació. Per aquest motiu es proposa ampliar l'àmbit d'actuació de l'administració actuant, PUMSA, a tot aquest el Polígon Únic, així com la corresponent assignació del percentatge de cessió obligatòria i gratuïta de tot el Polígon, sense perjudici de la que ja s'ha assignat per Conveni a través de l'acord plenari de 2 de març de 2006 amb els Treballs Preparatoris.

    Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 83, 94 i 98,4 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, DL 1/2005, de 26 de juliol, PROPOSO al Ple de la Corporació l'adopció, si s'escau, dels següents

    A C O R D S :

    PRIMER

    :

    Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta l'àmbit d'ordenació Eix Herrera, que inclou el Conveni de col·laboració urbanística aprovat amb els treballs preparatoris.

    SEGON:

    Resoldre les al·legacions en el sentit i pels motius que queden exposats en un annexa del document urbanístic el qual acompanyarà la notificació dels que han presentat les esmentades al·legacions.

    TERCER:

    Suspendre les tramitacions i llicències a l'àmbit de la modificació puntual del Pla General del sector que afecta que l'àmbit d'ordenació Eix Herrera, de conformitat amb el que disposen els arts 71 i 72 del Text refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, DL 1/2005, de 26 de juliol, llevat els supòsits que siguin compatibles ambdós planejaments.

    QUART:

    Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions.

    CINQUÈ:

    Sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i als serveis municipals que també han d'intervenir, és a dir, a la Direcció general d'Habitatge de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, a l'organisme competent en matèria de mobilitat (ATM), i informe al Servei Municipal de Mobilitat.

    SISÈ:

    Declarar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. €PUMSA- administració actuant en el desenvolupament de tot el Sector de l'EIX HERRERA, reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents.

    SETÈ:

    Assignar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. €PUMSA - la directe percepció de l'aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta de l'àmbit de la modificació del Pla General, és a dir, tot el sector de l'EIX HERRERA, que inclou les cessions previstes en el conveni de col·laboració urbanística que es tramita conjuntament amb la modificació del planejament de l'àmbit. S'hauran d'integrar en el patrimoni municipal del sòl i acompanyar anualment, com patrimoni separat, la documentació del Pressupost a presentar davant l'Ajuntament per a la seva comprovació i aprovació.

    VUITÈ:

    Notificar els presents acords a PUMSA, Etal SA, Nou Tarter SL, als propietaris afectats i a les entitats municipals que pertoquin segons el programa de participació ciutadana així com al Servei municipal de Gestió Econòmica."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al Sr. Josep Lluís Martí, regidor no adscrit (1).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    22 - APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA DE MILLORA URBANA DE "IVECO-RENFE / FARINERA /VEÏNAT DE VALLDEIX".

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "La Junta de Govern Local, en sessió de 11 de desembre de 2006, va acordar aprovar inicialment el Pla de millora urbana de l'àmbit "Iveco-Renfe/Farinera/Veïnat de Valldeix", PMU 03d, presentat per la societat municipal PUMSA i redactat pels equips d'arquitectes Serra-Vives-Cartagena i Carles Ferrater-Xavier Martí, subordinat a l'aprovació definitiva de la Modificació puntual del Pla general del mateix àmbit.

    El Conseller de Política territorial i Obres públiques de la Generalitat ha aprovat definitivament l'esmentada modificació del Pla General a través de la Resolució de 23 de gener de 2007, amb el benentès que en el tràmit de planejament derivat s'havia de sol·licitar informe a la Direcció General de Comerç del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.

    Durant el període d'informació pública del document aprovat inicialment s'han presentat 11 escrits d'al·legacions. Aquestes al·legacions son objecte de l'informe jurídic que consta com annex en el mateix document del pla de millora urbana, i al qual s'hi remet íntegrament la present proposta per a donar resposta a totes elles.

    També durant el període d'informació pública s'han demanat els preceptius informes a tots aquells organisme públics amb competències incidents en la nova ordenació.

    L'Administrador d'Infrastructures Ferroviàries (ADIF), el 24 de gener de 2004 ha emes informe favorable supeditat a establir les línies delimitadores de les zones de protecció i afectació, que ja consten en els plànols d'ordenació del PMU, i condicionat a les prescripcions que s'estableixin en les corresponents autoritzacions del projectes d'obres que afectin les zones de protecció del ferrocarril.

    L'Autoritat del Transport Metropolità ATM, en data 31 de gener, ha efectuat un informe requerint que l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada analitzi les recomanacions que determinen, i incorpori tots els aspectes que el decret 344/2006 estableix. En aquest sentit, s'ha refet el document d'estudi d'avaluació de la mobilitat generada incorporant totes les prescripcions determinades. També s'han incorporat les prescripcions de l'informe al document urbanístic.

    En relació al contingut del document s'han efectuat una sèrie de canvis no substancials, encaminats a millorar i clarificar el document. La Memòria del document urbanístic conté l'informació detallada d'aquests canvis. També hi consten a l'informe de l'arquitecte del Servei de Desenvolupament Urbà, que és favorable a l'aprovació provisional del Pla de Millora Urbana que tractem.

    També s'ha rebut informe favorable de la Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya de la Dirección General de Carreteras € Ministerio de Fomento, a través d'Ofici de 1 de març de 2007, sense perjudici dels advertiments legals que fa respecte la preceptiva autorització prèvia a les obres d'urbanització que afectin la N-II i respecte la responsabilitat municipal per riscos derivats de dites obres a la zona de la mateixa carretera.

    La resta d'informes sol·licitats amb l'aprovació inicial del PMU no han estat emesos pels organismes corresponents dintre del termini (el termini previst pel Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, DL 1/2005 per a l'emissió d'informe és d'un mes).

    Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i de conformitat amb el que estableix l'article 83 i concordants del Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya, proposo al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents

    ACORDS

    Primer:

    Aprovar provisionalment el Pla de millora urbana de l'àmbit "Iveco-Renfe/Farinera/Veïnat de Valldeix", PMU 03d, presentat per la societat municipal PUMSA i redactat pels equips d'arquitectes Serra-Vives-Cartagena i Carles Ferrater-Xavier Martí.

    Segon:

    Resoldre les al·legacions presentades durant el període d'exposició al públic de l'acord d'aprovació inicial del pla de millora urbana pels motius i en el sentit que s'expliquen a l'annexa del document del PMU, del qual se'n donarà trasllat a les persones que han presentat al·legacions.

    Tercer:

    Notificar la present resolució als propietaris del sector, a la societat municipal PUMSA, a ATM amb l'estudi de mobilitat corresponent i a la resta d'interessats que resulten de l'expedient.

    Quart:

    Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (3) i corresponent al Sr. Josep Lluís Martí, regidor no adscrit (1).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

    23 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE CONCRECIÓ DE PARÀMETRES DE LA ZONA DE VOLUMETRIA ESPECÍFICA 3B23 (PART DE L'ÀMBIT UAD 77 - NAU CENTRAL FÀBRICA CABOT I BARBA/SECTOR PRAT DE LA RIBA FLORIDABLANCA).

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "L'objecte de la Proposta és l'aprovació definitiva de l'Estudi de Detall de concreció de paràmetres de la zona de volumetria específica 3b23, presentat per la societat mercantil LYM-90, SL, i aprovat inicialment per la Junta de Govern Local de 22 de gener de 2007. L'estudi de detall es refereix a la Unitat Mínima de projecte resultant de la reparcel·lació de la Unitat d'Actuació "Uad €77 Nau Central Fàbrica Cabot i Barba/Sector Prat de la Riba Floridablanca", aprovada definitivament el 23 de setembre de 2004.

    Durant el període d'informació pública s'han presentat 2 escrits d'al·legacions, per part de dues entitats mercantils: BONFIL SA i INVERSIONS DORAIMON SL. En resum, manifesten la seva oposició a l'aprovació de l'estudi de detall mentre no s'hagi resolt la problemàtica derivada de la situació del transformador ubicat al bloc c) en front al carrer Viladomat, que havia d'haver estat resolt en el marc de la reparcel·lació i sol·liciten la suspensió de l'aprovació definitiva de l'estudi de detall fins que s'hagi solucionat la situació de l'estació transformadora.

    Consta a l'expedient informe de l'arquitecte municipal del Servei d'Urbanisme que dona resposta a les al·legacions esmentades i proposa la seva desestimació en tant que:

    1. Es tracta d'un estudi de detall de concreció de paràmetres volumètrics d'una única parcel·la que va ser adjudicada en parts indivises a dos titulars en virtut d'una reparcel·lació. Per tant es tracta d'una copropietat d'una parcel·la indivisible.
    2. L'objectiu d'aquest Estudi de Detall és la concreció dels paràmetres del conjunt de l'edificació de la zona 3b23 per garantir una imatge unitària i coherent de l'edificació, en substitució de la Unitat Mínima Projecte que estableix la zona, davant de la impossibilitat d'arribar a un acord els propietaris que la conformen.
    3. Un dels elements de la parcel·la que cal integrar en el conjunt és un volum existent, una estació transformadora, amb els criteris de composició volumètrica que es recullen a l'estudi de detall, i justament s'ha de regular a través d'un estudi de detall a causa de que els copropietaris no han arribat a un acord.
    4. L'estació transformadora existent a la parcel·la, ocupa uns 10m² i dona servei a la pròpia parcel·la i als veïns de l'entorn, l'estudi de detall només estableix quina és la seva ubicació actual i proposa mantenir-la per una millor optimització dels recursos econòmics (el trasllat comporta un cost addicional) i també defineix com s'ha de resoldre la seva integració volumètrica amb el conjunt edificat: s'integrarà a la planta baixa i es resoldrà formalment amb un acabat de xapa metàl·lica pintada
    5. La ubicació que preveu l'estudi de detall de l'estació transformadora pot ser una altre si les parts es posen d'acord i, evidentment, compleixen els paràmetres compositius que determina aquest estudi de detall.

    1. Les diferencies sobre les obligacions derivades dels elements constructius comuns per part dels copropietaris hauran de ser resoltes entre ells, de forma independent de l'ordenació volumètrica del projecte, que és l'únic objecte del present estudi de detall.
    2. En conseqüència, no resulta procedent la petició de suspensió del procediment d'aprovació del present estudi de detall, ni de la modificació de l'estudi de detall, llevat acord entre les parts.

    La societat municipal PUMSA ha presentat escrit en el que proposa la desestimació de les al·legacions i es reitera en els informes anteriors sobre aquest mateix tema.

    Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposa la Disposició Transitòria Novena del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, segons la qual és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat , i per tant, el Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7-, i en virtut del Decret de 11 de maig de 2004 de delegació de competències de l'Alcalde a altres òrgans municipals, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

    ACORDS:

    Primer.-

    Aprovar definitivament l'Estudi de Detall de concreció de paràmetres de la zona de volumetria específica 3b23, presentat per la societat mercantil LYM-90, SL.

    Segon

    .-

    Desestimar les al·legacions presentades per les societats mercantils BONFIL, SA i INVERSIONES DORAIMON,SL, pels motius que consten en la part expositiva del present acord.

    Tercer.-

    Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província i les corresponents Normes Urbanístiques de l'Estudi de Detall, si s'escau.

    Quart.-

    Notificar els precedents acords a tots els que consten com interessats a l'expedient i al Servei Municipal de Ciutat Sostenible € secció de llicencies d'obres-.

    Cinquè.-

    Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

    VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24).

    24 - APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE BENS I DRETS DE L'EXPROPIACIÓ DE LA FINCA RDA. O'DONNELL / POMPEU FÀBRA, PROPIETAT DE CIVIT, SL.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "El Ple de l'Ajuntament, en sessió de 6 de juliol de 2006 va acordar l'aprovació definitiva de la relació de béns i drets la finca situada a la Ronda Odonell cantonada amb el carrer Pompeu Fabra.

    En posterioritat, en motiu de la presentació del full d'apreuament de Civit, SL, en el qual valora l'activitat econòmica que s'exerceix en el local que haurà de ser objecte de trasllat, per Decret de 25 de gener de 2007, es va acordar l'aprovació inicial de la modificació de l'esmentada relació de béns i drets als efectes d'incorporar tal activitat no prevista a la relació.

    Durant el període d'informació pública de l'aprovació inicial de la modificació de la relació de béns i drets, s'ha presentat un escrit d'al·legacions, per part de Xavier Civit Rey en nom i representació de la societat mercantil "Civit S.L.", del qual l'arquitecta del Servei d'Urbanisme n'ha donat resposta, que seguidament es reprodueix.

    En l'escrit d'al·legacions es manifesten les següents consideracions:

    A: Sobre el tipus d'activitat:

    Que l'activitat no és únicament de comerç de pintures sinó també de fabricació de pintures, vernissos i laques i comerç al detall de productes d'adrogueria i perfumeria.

    B: Respecte l'espai que ocupa l'activitat

    Que no és certa l'afirmació de que l'activitat ocupi principalment la planta semisoterrani, sinó que ocupa aquesta planta i la planta baixa, on es troba l'exposició de pintures, vernissos i parquets i els despatxos on s'atenen els clients i proveïdors.

    C: Respecte la llicència municipal de l'activitat

    Que en la resolució es diu que l'activitat no disposa de llicència municipal. Que malgrat no ha trobat la corresponent documentació, si pot documentar que l'ajuntament de Mataró ha reconegut l'activitat i que ha vingut cobrant taxes i impostos.

    D: Respecte la descripció de la planta baixa del local

    Que no es cert que la planta baixa estigui tancada al públic sinó que l'accés està restringit i es fa per l'escala interior (per raons de control i seguretat). Tampoc és cert que hi hagi un espai lliure sense activitat definida doncs es tracta de l'exposició de parquets , vernissos, etc...

    E: Respecte a les instal·lacions existents i el rètol

    Que els sorprenen les afirmacions de què "les instal·lacions no s'ajusten a la normativa d'activitats" i "la rotulació exterior tampoc s'ajusta a la normativa de rètols" perquè l'ajuntament de Mataró en els darrers 30 anys no els ha comunicat mai res al respecte i que els ha vingut cobrant taxes i impostos.

    Que pel que fa a la rotulació exterior han mnifestar que en data 30 de juny de 1997, l'ajuntament de Mataró va acordar concedir a CIVIT SL permís per la realització de la instal·lació de rètols a la Ronda Odonell

    F: Que s'aporta documentació acreditativa

    CONCLUSIÓ Que no es tracta d'una activitat "il.legal" ,a precari, sinó plenament reconeguda i consentida per l'Ajuntament.

    Per això SOL·LICITA que es procedeixi a rectificar la modificació de la relació de béns i drets de conformitat amb el que s'ha exposat.

    Resposta a les al·legacions:

    A: Sobre el tipus d'activitat:

    En la valoració de l'activitat econòmica presentada a l'Ajuntament el pèrit defineix que es tracta d'una activitat comercial exclusivament.

    En les declaracions fiscals davant l'Ajuntament l'empresa sempre ha declarat una activitat comercial

    L'establiment no té llicència municipal d'activitats ni per comercialització ni per fabricació

    De la visita dels tècnics municipals i de la relació efectuada pel perit particular no es desprèn que la fabricació de pintures sigui una activitat que faci l'empresa.

    Dels ingressos de l'activitat tampoc es pot deduir que en sigui una activitat que faci l'empresa

    Per tot això es proposa estimar en part aquest punt en el sentit de completar la descripció que s'ha fet sobre el tipus d'activitat a la que descrita pel pèrit particular en la valoració presentada, quedant descrita de la següent manera:

    Activitat de venda i distribució de productes de decoració, pintures, parquets i afins.

    B: Respecte l'espai que ocupa l'activitat

    Es proposa estimar aquest apartat, quedant de la següent manera:

    L'activitat ocupa la planta semisoterrani i la planta baixa

    C: Respecte la llicència municipal de l'activitat

    El fet que ha l'ajuntament hagi vingut cobrant taxes i impostos no té res a veure amb sol·licitar i que li sigui concedida una llicència municipal d'activitat.

    Es proposa desestimar aquest apartat i per tant mantenir l'afirmació de que "l'activitat no disposa de llicència municipal d'activitats".

    D: Respecte la descripció de la planta baixa del local

    Es proposa estimar aquest apartat corregint la frase que fa referència a que "la planta baixa es troba tancada al públic" per "la planta baixa té l'accés restringit al públic" i substituint "l'espai lliure sense activitat definida" per "un espai d'exposició de parquets , vernissos, etc..."

    E: Respecte a les instal·lacions existents i el rètol

    Sol·licitada informació a l'arxiu municipal es constata que efectivament en data 30 de juny de 1997 l'ajuntament de Mataró va acordar concedir a CIVIT SL permís per la realització de la instal·lació de rètols a la Ronda Odonell

    En un l'altra ordre de coses el tècnic sotasignant manté l'afirmació de que "les instal·lacions no s'ajusten a la normativa d'activitats"

    Per aquest motiu es proposa estimar en part aquest apartat.

    Pel que fa a la manifestació de que es tracta d'una activitat "il.legal" ,a precari, no és una afirmació que s'hagi fet des d'aquest Ajuntament. Que el que es pretén amb aquesta relació és efectuar una descripció objectiva sobre les instal·lacions actuals per tal de deixar constància què la seva adequació a la normativa vigent d'activitats, requeriria d'una important inversió per part de la propietat en obres d'adequació i millora imprescindibles per poder ser objecte de legalització.

    Per aquest motiu es proposa estimar parcialment l'al·legació en el sentit anteriorment expressats.

    En conseqüència, vist l'informe de l'arquitecte del Servei d'Urbanisme, i el que disposen els articles 9 a 31 de la Llei d'Expropiació Forçosa, en relació amb els articles concordants del Reglament de la Llei d'Expropiació Forçosa, PROPOSO al Ple municipal l'adopció dels següents

    ACORDS:

    PRIMER:Estimar parcialment les al·legacions presentades a través d'escrit de 14 de febrer de 2007 per Xavier Civit i Rey, en nom i representació de la mercantil CIVIT, SL, referides a la modificació de la relació de béns i drets de l'expropiació de la finca situada a la Ronda O'Donnell s/n, cantonada Pompeu Fabra, en el sentit que consta en la part expositiva del present acord.

    SEGON: Aprovar definitivament la modificació relació de bens i drets afectats per l'expropiació de la finca situada a la Ronda O'Donnell s/n, cantonada Pompeu Fabra, propietat de la entitat mercantil CIVIT, SL, i que consta de forma completa en l'annexa del present acord i forma part del mateix a tots els efectes.

    TERCER:

    Notificar el present acord a l'entitat CIVIT, SL, a través del seu representant Xavier Civit i Rey, juntament amb l'annexe corresponent a la relació de bens i drets modificada.

    QUART:

    Publicar l'acord de modificació de la relació de béns i drets de l'expropiació aprovada definitivament."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (3) i corresponent al Sr. Josep Lluís Martí, regidor no adscrit (1).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

    25 - CONVOCATÒRIA DE L'ONZENA EDICIÓ DELS "PREMIS PUIG I CADAFALCH D'ARQUITECTURA".

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "Els premis Puig i Cadafalch, d'arquitectura, interiorisme i restauració van ésser creats a iniciativa del Consell municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró l'any 1984 per tal de valorar, promocionar i difondre la qualitat arquitectònica de les noves edificacions i de les intervencions fetes en edificis ja existents en la ciutat, projectades per la iniciativa particular.

    Amb aquests premis, el Consell del patrimoni va creure important extendre la consciència, valoració i estima del patrimoni arquitectònic, dels ambients de carrer i dels valors històrics no sols com a valors que pertanyen al passat sinó també com a actius de qualitat, dinamitzadors del present i generadors de patrimoni pel futur.

    Aquests premis s'han anat atorgant amb caràcter bianual des de l'any 1986 fins l'any 2004 en que fruit d'un acord de col·laboració entre l'Ajuntament de Mataró i la seu del Maresme del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, s'obrí una nova etapa en la trajectòria d'aquest certamen consistent en la celebració conjunta i de forma triennal dels Premis Puig i Cadafalch d'Arquitectura de Mataró i la Triennal d'Arquitectura del Maresme.

    Aquest acord, ha suposat una aposta pel futur dels premis, amb la voluntat d'atorgar-los un nou impuls i projecció no només a la ciutat sinó en el conjunt de la comarca del Maresme, obtenint una major difusió, permetent que es valorés també l'obra pública que no estava contemplada dins els premis Puig i Cadafalch però si en la Triennal d'Arquitectura del Maresme i oferint una mostra més completa de l'arquitectura de qualitat que es fa al nostre entorn geogràfic més immediat.

    Cal entendre la celebració conjunta d'ambdós premis i a més a la nostre Ciutat, com una suma d'esforços per tal d'arribar a més gent i d'una manera més complerta, així com consolidar aquesta mostra d'arquitectura com a espai de referència i reflexió per a tota la comarca.

    L'edició d'enguany dels premis Puig i Cadafalch, l'onzena de la seva història, s'adreça a les obres fetes a Mataró per promotors privats i societats municipals acabades entre l'1 de gener de 2004 i el 31 de desembre de 2006.

    Els premis Puig i Cadafalch tenen com a base l'arquitectura entesa com a element primordial de la vida quotidiana, com a motor econòmic i com a manera de fer ciutat i tenen com a objectiu principal la seva divulgació i potenciació mitjançant una actitud pedagògica, participativa i ciutadana.

    S'ha redactat pel Servei tècnic d'Urbanisme, Secció de Patrimoni Arquitectònic, un document que recull el procés d'organització, producció i materialització dels premis: objectius, fases, calendari, recursos - humans i materials -, divulgació i participació ciutadana.

    Juntament amb la Convocatòria dels premis d'enguany, es proposa l'aprovació del nomenament de la seva Comissaria i del Programa redactat pel Servei tècnic d'Urbanisme, Secció de Patrimoni Arquitectònic, que recull el procés d'organització, producció i materialització dels premis.

    La Convocatòria de l'onzena edició del Premis Puig i Cadafalch d'arquitectura es regirà per les Bases vigents, amb la darrera modificació de la passada edició per ajustar-les a la celebració conjunta amb la Triennal d'Arquitectura del Maresme (BOP 27/5/2004).

    Per tot el que s'ha exposat, el Conseller-Delegat d'Urbanisme PROPOSA al Ple de l'Ajuntament, l'adopció dels següents

    ACORDS:

    PRIMER:

    Convocar l'onzena edició dels Premis Puig i Cadafalch d'arquitectura, adreçat a les obres fetes a Mataró per promotors privats i societats municipals, acabades entre l'1 de gener de 2004 i el 31 de desembre de 2006.

    SEGON:

    Aprovar el Programa redactat pel Servei tècnic d'Urbanisme, Secció de Patrimoni Arquitectònic, que recull el procés d'organització, producció i materialització dels premis.

    TERCER:

    Nomenar Comissaria dels Premis Puig i Cadafalch 2004-2006 a la Sra. Mariona Gallifa Rosanas, arquitecte - cap de la Secció de Patrimoni Arquitectònic del Servei Municipal d'Urbanisme.

    QUART:

    Delegar a l'Alcalde de la Corporació la signatura d'un Conveni de Col·laboració amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona, per a l'organització i realització conjunta dels concursos "Premis Puig i Cadafalch" i "Triennal d'Arquitectura del Maresme", així com per a tots aquells actes que siguin necessaris per al desenvolupament d'aquest Certamen.

    CINQUÈ:

    Publicar en el Butlletí Oficial de la Província, així com als Taulers d'anuncis municipals, inclòs l'espai web municipal, els acords precedents."

    VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24).

    En aquests moments s'incorpora a la sessió la Sra. Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 26, 38 i 44 per venir referits a temàtiques coincidents.

    26 - ENCARREGAR A PUMSA LA REALITZACIÓ D'ESTUDIS COMPLEMENTARIS SOBRE LA FÀBRICA "FÀBREGAS I DE CARALT" I MODIFICAR L'ACORD DEL PLE MUNICIPAL DE 11-1-2007, PEL QUE ES VAN APROVAR ELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL 1996 QUE AFECTA AL SECTOR "ENTORNS DEL CARRER BIADA".

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "El dia 11 de gener de 2007, el Ple de l'Ajuntament va acordar aprovar els treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General 1996 que afecta el sector "Entorns del carrer Biada" i obrir un període d'informació pública a fi que es poguessin aportar, per qui interessés, suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla general.

    L'àmbit que es proposa modificar, amb aquests treballs preparatoris, es divideix en dos sectors clarament diferenciats en funció de la seva situació en relació al carrer Biada i es concreten de la forma següent:

    El SECTOR GOYA, que compren la part situada a la banda muntanya del carrer Miquel Biada. Es composa de part de les dues illes amb façana al carrer Goya que limiten pels seus extrems amb la Ronda Prim i el carrer de Tetuan.

    El SECTOR TORRIJOS, que compren l'altra part de l'àmbit d'intervenció situat a la banda mar del carrer Miquel Biada. En aquest àmbit s'inclou la totalitat del sòl de les dues illes veïnes a la fàbrica de Fàbregas i de Caralt i que limiten al sud amb el carrer Torrijos i a llevant amb el carrer Iluro. També s'inclou, més al sud, la part de l'illa que dona a la cantonada carrer Torrijos - carrer Iluro.

    Els treballs preparatoris de la modificació del Pla general del sector "Entorns del carrer Biada", proposen, a nivell d'estudi, la transformació de l'àmbit esmentat, replantejant els seus usos €industrials- i intensitats actuals, i reconvertint-lo en una zona residencial mixta en la que es conservi una proporció important de sostre per a activitat econòmica de caràcter terciari, complementari al nou gran centre comercial que es preveu a l'illa de Fàbregas i de Caralt.

    Es pretén crear una ordenació dels entorns del carrer Miquel Biada adequada als nous usos plantejats, que faran d'aquesta zona un espai de nova centralitat de la ciutat, aconseguint-se, així mateix, uns nous espais públics que es concretaran en dues zones verdes pel barri i la cessió del conjunt catalogat de la fàbrica Fontdevila i Torres, que es pretén rehabilitar i transformar en un equipament escolar.

    Els treballs preparatoris realitzats i aprovats, preveuen nous paràmetres i intensitats d'usos, establint una proposta d'estudi previ.

    Durant el tràmit d'informació pública del document aprovat, s'han realitzat diverses reunions que han permès aprofundir en el contingut de la informació de que es disposava i replantejar l'equilibri econòmic financer de l'operació.

    Així mateix, en reunions mantingudes entre representats municipals i membres de l'associació de Comerciants, Industrials i de Serveis de Ca l'Imbern, per tractar sobre les propostes de transformació de l'àmbit, s'ha arribat a un acord respecte la necessitat de reflexionar més sobre els canvis proposats que afecten a l'activitat econòmica existent, i la necessitat d'excloure preventivament l'àmbit del document urbanístic.

    Paral·lelament a l'anteriorment exposat, cal iniciar un procés d'aprofundiment en l'estudi de l'edifici catalogat de la fabrica "Fàbregas i de Caralt" per tal de disposar d'una documentació arquitectònica mes exhaustiva, un nou anàlisi de l'entorn urbà on s'emplaça i un estudi de la viabilitat tècnica i patrimonial de la seva reconstrucció, .

    Es tracta de buscar solucions que contemplin la possibilitat d'incorporar el patrimoni històric, i en concret la fabrica "Fàbregas i de Caralt" al procés urbanístic del nou planejament i que permetin, si així s'escau, el trasllat de la nau catalogada al altres emplaçaments propers.

    Per tot el que s'acaba d'exposar, es PROPOSA al Ple municipal, l'adopció dels següents ACORDS:

    PRIMER:

    Encarregar a la societat municipal PUMSA, en la seva qualitat d'administració actuant del Sector "Ronda Barceló-Fàbregas i de Caralt", que realitzi, a través de tècnics competents en la matèria, juntament amb els serveis tècnics municipals, els treballs i estudis necessaris per tal de buscar una alternativa al tractament que s'ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, que contempli, si s'escau, el seu trasllat a un emplaçament proper, en connexió amb els estudis que també s'han de realitzar en relació al sector veí de TORRIJOS.

    SEGON:

    Modificar l'acord del Ple Municipal de l'11 de gener de 2007, pel que es van aprovar els treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General 1996 que afecta al sector "Entorns del carrer Biada", en el sentit següent:

    Deixar sense efectes la proposta relativa a la transformació i nova ordenació del SECTOR TORRIJOS, per tal de poder-ne consensuar una de diferent.

    TERCER:

    Publicar el present acord en el Butlletí oficial de la província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya, en els taulers d'edictes municipals i a l'espai web municipal i notificar-lo als interessats i a PUMSA. "

    38 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA INTEGRACIÓ DE CAN FÀBREGAS EN L'EDIFICI DE LA FUTURA LOCOMOTORA COMERCIAL.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la següent Proposta de Resolució :

    "El passat mes de gener es va posar en marxa la Plataforma Ciutadana "Salvem Can Fàbregas". La plataforma ha nascut amb l'objectiu de protegir la fàbrica de Can Fàbregas després que el Govern Municipal procedís a la descatalogació d'alguns elements arquitectònics perquè la futura locomotora comercial es pugui instal·lar aquest espai.

    Des del Grup Popular entenem que l'actuació del Govern Municipal no ha estat correcte, sobre tot en les formes i que no es poden ignorar les diferents sensibilitats implicades en tota aquesta qüestió. Per això mateix creiem que ara toca actuar amb responsabilitat i trobar una solució que d'una banda pugui preservar el patrimoni de la ciutat i de l'altre permeti l'arribada de la locomotora comercial.

    El nostre Grup creu que una solució viable seria la integració en l'edifici de la locomotora la xemeneia i altres possibles elements catalogats. Entenem que aquesta podria ser una manera de reconciliar dues posicions que actualment es troben molt distanciades.

    Per aquests motius, el Grup Popular proposa l'adopció al Ple dels següents

    ACORDS

    1. L' Ajuntament de Mataró, juntament amb el Consell del Patrimoni Arquitectònic, decidirà quins elements s'ha de mantenir i no es poden destruir, per tal d'estudiar la seva integració en l'edifici comercial.
    2. L'Ajuntament encarregarà un estudi amb la finalitat de integrar els elements que s'hagi decidit preservar en el futur edifici comercial i proposarà al El Corte Inglés la necessitat de preservar aquests elements i integrar-los en l'edificació futura del centre comercial. "
    3. 44 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA SITUACIÓ DE L'ILLA FÀBREGAS I DE CARALT.

      El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

      "Aquest dissabte, 24 de març, vam poder assistir a la manifestació convocada per la "Plataforma Salvem Can Fàbregas". Més enllà de la quantitat de persones, en nombres absoluts, que hi van assistir, el que és destacable, és que va ser la manifestació més multitudinària en molts i molts anys de democràcia.

      Des de que, el passat dia 18 de desembre de 2006, el Consell del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, va aprovar, en votació secreta i sense el debat previ desitjable i necessari, el canvi de catalogació de la fàbrica "Fàbregas i de Caralt" s'han produït un seguit de manifestacions i declaracions contraries a aquest fet que, fins aquest moment no han estat tingudes en compte pel govern municipal.

      Per la seva part, Convergència i Unió va presentar una proposta de resolució al Ple Municipal del mes de març sol·licitant la suspensió del procés per a l'adjudicació de l'operador comercial que hagi d'implantar-se a la parcel·la 6 del projecte de reparcel·lació de la Ronda Barceló/Illa Fàbregas i de Caralt i de la modificació puntual del Pla General en aquests àmbits, per un termini mínim de sis mesos a fi de donar la possibilitat a la ciutadania, entitats i grups polítics, de revisar, en profunditat, l'actual Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat. Darrerament, a més, CiU va presentar un document sol·licitant la nul·litat de la votació sobre la descatalogació de la nau de Can "Fàbregas i de Caralt", que va realitzar el Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic, per no haver estat feta d'acord amb les normes que ho regulen, sense que fins aquest moment hagi rebut cap resposta.

      Finalment, hem pogut llegir a la premsa local, concretament al setmanari Capgròs, que els socis minoritaris del govern municipal, han expressat al PSC els seus temors de què la Generalitat pugui acabar tombant la descatalogació (ICV-EUiA), alhora que han responsabilitzat Urbanisme d'haver provocat la polèmica (ERC). El principal interrogant és que la fàbrica de Can Fàbregas difícilment haurà perdut els valors patrimonials que la van portar a ser catalogada el 2002, ja que l'edifici no ha estat objecte de cap accident ni modificació arquitectònica durant aquests cinc anys.

      És per tot el que s'ha exposat anteriorment, que el Grup Municipal de convergència i Unió formula les següents preguntes,

      PREGUNTES

      Primera.-

      Té coneixement, el Govern Municipal, de la decisió que el Consell Territorial del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, ha pres sobre la descatalogació de la fàbrica "Fàbregas i de Caralt"?

      Segon.-

      Quina és la resposta del Govern Municipal, una vegada realitzades les consultes pertinents, a les al·legacions presentades per Convergència i Unió respecte la votació realitzada en el sí del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic del passat dia 18 de desembre?

      Tercer.-

      A més dels obligats posicionaments i respostes a les qüestions plantejades, segueix essent unànime la posició dels diferents grups que integren el govern municipal i per tan, són tots ells corresponsables en les accions respecte al procés urbanístic per la modificació puntual del Pla General en l'àmbit de la Ronda Barceló/Illa Fàbregas i de Caralt?

      Quart.-

      Quina explicació donen els components del govern municipal a les declaracions del portaveu d'ERC dient que "s'ha fet un pèssim plantejament del procés de reflexió al voltant de Can Fàbregas" i que "S'ha creat un dilema artificial, innecessari, que no s'hauria d'haver consentit mai" o, "El resultat de la votació va ser forçada. Perquè als membres del Consell se'ls posa en el compromís de decidir sobre el futur comercial de la ciutat i no sobre el patrimoni" i "Ens han ensenyat el vestit quan ja estava molt embastat"?"

      En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula a la Sra. Núria Manté, en representació de la Plataforma Ciutadana "Salvem Can Fàbregas i de Caralt", qui expressa les seves objeccions a la proposta del Govern municipal d'intentar traslladar el conjunt arquitectònic a un emplaçament proper. Es demana al govern que actuï amb rigor i seriositat i que no malbarati fons públics per tirar endavant una idea que no és viable.

      El senyor Arcadi Vilert, en referència a la proposta del PP, expressa que tothom comparteix la mateixa preocupació des de fa uns anys, però la literalitat de la proposta la fa tècnicament inviable, ja que no existeixen elements aïllats protegibles, sinó tot el conjunt (volumetria i composició de façana). Aquesta condició, doncs, fa impossible poder acceptar la proposta presentada.

      En resposta a les preguntes primera i segona de CiU, el Sr. Vilert reitera que ja estan aclarides.

      Pel que a la resta, el conseller delegat recorda que el Govern municipal s'expressa a través dels seus regidors de torn en el moment de les votacions. Totes aquelles altres declaracions que puguin fer els diferents partits en altres àmbits no són responsabilitat del Govern i, per tant, aquest no les sotmet a judici.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica al Sr. Vilert que la finalitat de la proposta és poder integrar l'edifici de Can Fàbregas en el nou espai; més enllà de qüestions tècniques. La solució jurídica ja vindrà després; però ara que el mal està fet, cal buscar la sortida més raonable.

      Pel que fa al dictamen portat avui al ple, el Sr. Mojedano afirma que es tracta d'un autèntic desgavell, que no s'esperava pas d'un Govern a qui té per seriós.

      La situació s'ha creat per un problema de formes, perquè no s'ha gestionat bé aquest tema: no és lògic que un cop es decideix catalogar l'edifici, se'l descatalogui posteriorment per les raons superficials ja sabudes. I, ara, es passa la pilota als ciutadans. Com que estem a les portes de les eleccions i aquest problema està cremant el Govern, s'arriba a una solució com a últim recurs, que suposa un disbarat tant tècnic com de malbaratament de fons públics.

      El PP pensa que passades les eleccions, en l'improbable supòsit que el Govern actual revalidés la seva victòria, segur que després apareixeria un informe que no validaria el trasllat de la fàbrica per qüestions econòmiques i aquesta s'acabaria enderrocant.

      D'altra banda, hi ha un tema important que és que aquí es crea un greuge comparatiu, perquè en cas que s'aprovi aquest trasllat, es crearia un precedent. Això seria vàlid per a tothom? És a dir, el promotor que ha comprat un sòl que, en aquest moment, està afectat perquè hi ha unes excavacions arqueològiques i té el seu projecte aturat, també es podria acollir a un trasllat? El propietari d'una façana catalogada també la podrà traslladar a un altre indret o és que els interessos només valen per a segons qui?

      El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, reconeix que el Govern es troba lligat de mans i peus en aquesta qüestió que no té fàcil solució, perquè es faci el que es faci, sortirà perdent. Però el problema real aquí és si hi perd la ciutat.

      Davant d'aquest dilema en què el Govern s'ha posat tot sol, agafant una comissió de patrimoni, descatalogant i fent la concessió al Corte Inglés, no s'ha pensat mai en la sensibilitat dels ciutadans, els qui s'han anat mobilitzant tot defensant allò que creuen que no està bé.

      En aquest cas, al Govern, mentre pecava de formes, se li ha vist el fons. Aquest no es pot aprofitar de la seva situació de privilegi per canviar les regles del joc cada vegada que li convé. Segurament ha actuat de manera inconscient, però aquí una mica de trampa sí que s'ha fet; com mostra el fet de la votació nul·la que cal repetir.

      Ara ens trobem que la concessió al Corte Inglés que ha d'endegar la Locomotora comercial ja s'ha fet, mentre aquest tema està pendent de solució.

      CiU proposa temps, més estudis i prendre una decisió seriosa i consensuada un cop passin les eleccions; ara no és el moment de prendre decisions d'aquest caire.

      En referència a la proposta presentada del trasllat, aquesta no té sentit. A qualsevol ciutadà se li diu que l'Ajuntament es gastarà 1,5 o 2 milions d'euros per traslladar una fàbrica 50 m més avall d'on està ara i pensarà que és una bogeria; que és una acte de malbaratament de fons públics.

      El Sr. Esperalba creu que seria una mostra d'intel·ligència i bones maneres per part del Govern que aquest decidís posposar la decisió final per a més endavant, després de tornar-ho a estudiar tot i arribar a la millor solució possible, donades les circumstàncies. Després de 8 anys de donar-hi voltes, perquè des de llavors ja se sabia que tard o d'hora arribaria un Corte Inglés, no vindrà d'un temps més d'espera prudencial.

      Finalment, CiU, en referència al dictamen, demana una votació separada, perquè aquesta formació no estaria d'acord en demanar a PUMSA que realitzés els treballs tècnics del trasllat de la fàbrica, però sí que aprovaria la segona part del dictamen, és a dir, la modificació del pla on se separaven les dues illes travessades pel c/Biada.

      El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, recorda que aquest greu problema ve de lluny, perquè tot comença en el mandat anterior, quan es comença a debatre la necessitat d'ampliar el sostre comercial de la ciutat. Al voltant de l'any 1999-2000, s'inicia el debat i de forma bastant electoralista s'aprova finalment un POEC al febrer del 2003 que ara està totalment obsolet. Hi ha hagut al llarg dels anys, diferents canvis d'ubicació d'aquesta Locomotora comercial fins arribar a la final, c/Biada. El mateix Sr. Martí en el seu moment i en nom de CiU ja n'hi havia vist la idoneïtat però sempre respectant el patrimoni de la ciutat localitzat en aquell àmbit.

      Com a regidor adscrit, el Sr. Martí creu que la situació ideal en aquest moment passa per ser valents i aplicar una moratòria: no és positiu dur a terme aquest debat abans d'unes eleccions; després de 5 anys, val la pena esperar 5 mesos i fer les coses bé. Si això s'hagués fet en el seu moment, hagués estat possible fer una revisió general del catàleg del patrimoni per veure si realment les catalogacions que es van fer en el seu moment ara serien vàlides i així el Govern s'hagués armat de raons sobre la idoneïtat o no d'ubicar les botigues en aquest entorn i sobre el futur de la fàbrica de Fàbregas i Caralt.

      També és cert que existeix una clàusula que diu que el Corte Inglés es podria arribar a tirar enrere si realment es decideix mantenir la fàbrica on és ara i s'inclou dins l'obra que cal executar.

      Pel que fa a la proposta del trasllat, aquesta és un error: o bé s'enderroca o bé es manté. És un tema prou important, d'abast comercial a nivell de tota la ciutat perquè relliga tots els eixos principals de Mataró i que, per tant, no es pot debatre de pressa justament a les portes d'unes eleccions. A més, encara cal definir com se solucionarà tot el tema del transport i distribució de mercaderies, etc., al voltant del nou edifici comercial. Demana per tant que s'aprovi la moratòria.

      Com a reflexió final, el Sr. Martí aborda el tema del creixement dels metres quadrats en relació amb l'edifici. El POEC va establir 25.000 metres quadrats de creixement de superfície comercial a la ciutat; dels quals 3.000 es van adjudicar a Can Xammar. Es va dir en aquell moment que n'hi hauria 3 o 4 mil a repartir entre superfícies comercials, tipus supermercats, als barris. Per tant es parlava d'una superfície de 18.000 metres quadrats. Posteriorment, s'ha passat als 22.000 metres quadrats i ara del Corte Inglés es parla d'uns 26.500 metres quadrats. El Sr. Martí demana aclariments de com és que s'ha arribat a aquesta quantitat, perquè el considera un tema prou important.

      El senyor Arcadi Vilert comença explicant que tota decisió complexa conté unes parts essencials i d'altres de complementàries. L'essencial és que el Corte Inglés s'ha d'implantar en aquesta superfície, perquè és l'única idònia per a l'edifici, sense interferències de cap preexistència. Aquesta és una decisió ferma d'aquest Govern.

      El procés de descatalogació és possible, tal com preveu la Llei del Patrimoni a Catalunya, i ara s'està en període d'informació pública fins al 30 d'abril, període que hi ha entre l'aprovació inicial per Junta de Govern €que ara està en suspensió deguda a la votació nul·la€ i l'aprovació provisional que farà el ple en el seu moment, en el que s'escaigui; que no serà el proper ple de maig perquè no s'hi arribarà a temps.

      Per tant, en certa manera, ja s'està en una moratòria de facto, en un temps de reflexió. Dins d'aquesta reflexió i sense variar la part substantiva de la decisió política, s'intenta explorar altres solucions. Tot plegat passa per encarregar estudis als tècnics corresponents, evidentment sota la tutela del Consell Municipal sobre el Patrimoni i del Consell del Patrimoni de la Generalitat, sobre la possibilitat, en principi estrictament teòrica, de la reubicació de la fàbrica de Can Fàbregas dins el mateix àmbit, donant-li la categoria d'edifici històric representatiu del procés d'industrialització de la ciutat. Per tant, no és possible traslladar la fàbrica de l'àmbit on està ara, cal que es quedi dins el mateix àmbit, metre amunt, metre avall.

      En tot cas, aquesta és una decisió patrimonial que la prendran en el seu moment els òrgans pertinents. Els requisits són: que sigui possible tècnicament, que sigui possible econòmicament, així com urbanísticament i patrimonial. Cal esperar als 4 estudis que endegaran aquests organismes especialitzats i la suma dels mateixos ajudarà a què el Govern que sigui prengui la decisió adequada.

      La voluntat és buscar una solució que conciliï aquests dos valors: el de respecte al futur i el de respecte al passat. I ara val la pena esperar a dur a terme els estudis pertinents i llavors ja es valorarà si la proposta és o no possible, massa cara, etc.

      En relació al dubte dels metres del Sr. Martí, el Sr. Vilert aclareix que el POEC concedia 25.000 metres, dels quals 3.000 són per fer diferents supermercats i 22.000 per a la gran superfície. Sempre s'està parlant de superfície comercial, que no té res a veure amb la superfície construïda, que és cert que assoleix els 26.500 metres. Per tant, s'acompleix el POEC.

      A continuació el Sr. Alcalde posa a votació el punt 26 de l'ordre del dia amb una votació separada dels apartats 1 i 2 de la proposta.

      PUNT PRIMER.-

      PRIMER:

      Encarregar a la societat municipal PUMSA, en la seva qualitat d'administració actuant del Sector "Ronda Barceló-Fàbregas i de Caralt", que realitzi, a través de tècnics competents en la matèria, juntament amb els serveis tècnics municipals, els treballs i estudis necessaris per tal de buscar una alternativa al tractament que s'ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, que contempli, si s'escau, el seu trasllat a un emplaçament proper, en connexió amb els estudis que també s'han de realitzar en relació al sector veí de TORRIJOS.

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

      Vots en contra: 8, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

      Abstencions: 1, corresponent al Sr. Josep Lluís Martí, regidor no adscrit.

      PUNT SEGON.-

      SEGON:

      Modificar l'acord del Ple Municipal de l'11 de gener de 2007, pel que es van aprovar els treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General 1996 que afecta al sector "Entorns del carrer Biada", en el sentit següent:

      Deixar sense efectes la proposta relativa a la transformació i nova ordenació del SECTOR TORRIJOS, per tal de poder-ne consensuar una de diferent.

      TERCER:

      Publicar el present acord en el Butlletí oficial de la província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya, en els taulers d'edictes municipals i a l'espai web municipal i notificar-lo als interessats i a PUMSA. "

      VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (25).

      A continuació el Sr. Alcalde posa a votació el punt 38 de l'ordre del dia:

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

      Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

      Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4) i corresponent al Sr. Josep Lluís Martí, regidor no adscrit.(1).

      27 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL, "COLÓN-TOLÓ".

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

      "Per acord plenari de 11 de desembre de 2007 es va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 relativa al sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també a l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia", redactat pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà i que inclou el Conveni de col·laboració urbanística aprovat amb els treballs preparatoris.

      Durant el període d'informació pública s'han presentat cinc escrits d'al·legacions que seguidament s'exposen, així com la seva resposta, que es fonamenta en l'informe emes per l'arquitecte redactora del document. Quatre dels escrits han estat presentats per propietaris de finques de fora del sector que queden afectats directament pel contacte amb l'àmbit de planejament modificat. El cinquè l'ha presentat el promotor propietari de la totalitat dels terrenys inclosos en el sector.

      1. Escrit d'al·legacions presentat per Fructuoso González Garcia.

      L'interessat és propietari del local de planta baixa colindant amb el pas d'accés a l'aparcament de sota la plaça de la proposta de la nova ordenació.

      Segons el Sr. González, l'immoble es troba afectat per una servitud de pas a persones i vehicles a favor de finca registral nº 1645, en l'extensió i condicions que resulten d'una escriptura de constitució de servituds, que no s'ha aportat.

      L'edificació de la finca del costat del seu immoble (planta baixa per la rampa d'accés al pàrking) provocaria un perjudici al seu ús i aprofitament, ja que taparia els finestrals que serveixen de ventilació i il·luminació al local.

      Resposta:

      La servitud de pas a persones i vehicles a la qual fa referència l'al.legant , no s'ha pogut comprovar tota vegada que de la descripció de càrregues de l'escriptura de propietat que aporta, no es dedueix la servitud que es pretén; és més, quasi ben segur es tracta d'una servitud antiga que ha deixat de constar en el Registre per confusió de drets de propietat de finca servent i dominant. Per tant aquesta servitud no afecta a la proposta aprovada.

      Des del punt de vista urbanístic ha deixat de tenir efecte per incompatibilitat amb la trama urbana i el planejament que s'ha anat aprovant. De la investigació de la documentació que consta als arxius municipals es confirma la plena propietat, sense càrregues, del pas d'accés lateral cap a la plaça pública, a favor del propietari majoritari de l'àmbit.

      El local ventila per la paret nord en contacte amb el futur pas al pàrking mitjançant 6 finestres repartides horitzontalment , tal com es pot observar en la foto adjunta.

      De la inspecció en el lloc s'ha pogut concretar la utilització de les finestres des de l'interior del local i la situació i dimensió, amb la finalitat de mantenir-les i fer-les compatibles amb la proposta d'ordenació.

      Per tant, la petició s'estima en quant s'ha modificat la proposta del plànol d'ordenació OG.3 per a l'aprovació provisional, de manera que es recull l'alçat de les finestres del local i el

      forjat de la rampa d'accés al pàrking es situa per sota l'ampit de les mateixes, mantenint la ventilació i il·luminació actual del local.

      2. Escrit d'al·legacions presentat per Joan Fèlix Martínez, arquitecte tècnic representant del propietari de la finca del Camí Ral, 83, Sr. Federico Martín i Delcor.

      Manifesta el supòsit d'entendre que el pas públic que uneix el carrer Toló amb la plaça pública li permet transformar la mitgera actual del fons de la parcel·la amb façana i per això pot disposar d'un accés peatonal lliure des del nou passatge.

      Demana que l'alçada de la nova façana al passatge garanteixi seguretat i que les despeses de condicionament vagin a compte del promotor de les obres d'urbanització.

      Resposta:

      El fons de la parcel.la nº 83 del Camí Ral limita amb línia recta de quasi 5 metres amb el sòl privat de l'ordenació del sector, amb la particularitat que sobre aquest sòl s'ha creat una servitud d'us públic per permetre el pas des del carrer Toló i per sota del nou edifici d'habitatges cap a la plaça pública interior.

      Per tant, la mitgera actual del fons de parcel.la continuarà, amb la nova ordenació, essent una mitgera entre dos solars edificables.

      La paret mitgera del fons de la parcel.la que a més formarà part del límit del sector i tancament lateral del pas d'ús públic, el qual estarà descobert en aquest tram per evitar conflictes de contacte amb nous volums, es tractarà degudament en l'execució de l'obra urbanitzadora de

      l'espai públic i garantirà l'alçada necessària per garantir la seguretat dels patis de les finques del Camí Ral.

      Aquest aclariment serà incorporat en el document de Modificació que s'aprovi provisionalment formant part de la fitxa normativa de la Unitat d'actuació.

      Per tant, l'al·legació s'estima en part amb la incorporació de l'aclariment abans descrit en la normativa de la Modificació.

      3. Escrit d'al.legacions presentat per Ascensión Alarcón Cabrera :

      L'interessada manifesta ser propietària del local de la finca del Camí Ral nº 87.

      Exposa que en el local de la seva propietat s'exerceix l'activitat de Ludoteca Infantil de concurrència pública amb un únic accés des del Camí Ral, exercint simultàniament d'entrada principal i sortida d'emergència.

      Que el nou pas públic des del carrer Toló a la plaça transformarà la mitgera del fons del pati de parcel.la en una façana al nou passatge i per això demana disposar d'accés peatonal lliure des del passatge a la finca, accés que vol destinar a sortida d'emergència.

      Que l'alçada de la nova façana garanteixi seguretat i que les despeses de condicionament de la nova façana vagin a compte del promotor de les obres d'urbanització.

      Resposta:

      El fons de la parcel.la nº 87 del Camí Ral limita amb línia recta de quasi 5 metres amb el sòl públic de l'ordenació del sector, destinat a Sistema d'espais lliures, i per tant és correcte la consideració de l'al.legant en quant la divisió del fons de parcel.la deixa de ser mitgera per transformar-se en una nova façana.

      Aquesta façana o mur de tancament es tractarà degudament en l'execució de l'obra urbanitzadora de l'espai públic i garantirà l'alçada necessària per garantir la seguretat dels patis de les finques del Camí Ral.

      Així mateix, i d'acord a l'article 251.5 de les NNUU del Pla general, es permetrà l'accés (en aquest cas peatonal) a les edificacions d'ús privat a través de parcs urbans quan es defineixi convenientment per la seva utilització en el projecte d'urbanització del parc.

      No obstant, caldrà avaluar en el mateix projecte d'urbanització si la dificultat topogràfica fa inviable construir el nou accés.

      Per tant, l'al.legació s'estima pel que fa a garantir la seguretat i adecentament de la paret que limita amb el parc amb la incorporació del aclariment en la normativa per l'aprovació provisional; i pel que fa a construir un nou accés des del parc s'estudiarà la possibilitat en el projecte d'urbanització.

      4. Escrit d'al.legacions presentat per Luís Concepción Garlito i Manuel Alvarez Gonzalez:

      Manifesten ser propietaris de les dos habitatges situats a la planta primera del carrer Floridablanca nº 24, amb façana lateral al nou pas d'accés al pàrking.

      Demanen que se'ls consideri afectats en la seguretat futura de les finestres que donen a la façana nord dels seus habitatges en quant es veuran alterades les condicions de la façana actual.

      Proposen com a mesures correctores gaudir de l'ús privatiu del nou terrat a fi de mantenir les condicions òptimes d'higiene i conservació dels habitatges.

      Resposta:

      Les condicions de la paret nord divisòria entre la finca del carrer Floridablanca nº 24 i la finca inclosa dins l'àmbit de Modificació han canviat en quant, abans de la Modificació tenia consideració de façana amb finestres i ara, amb la proposta de planejament, els terrenys colindants destinats a pas d'accés a l'aparcament, són considerats sòl privat de la Unitat d'actuació i per tant, la paret es transforma amb una mitgera amb finestres.

      La parcel.la d'accés a l'aparcament soterrat és edificable en una sola planta que cobrirà l'accés i rampa al soterrani.

      La utilització d'aquesta coberta per part dels al.legants no és una compatibilitat del planejament, tot i que cal destacar observacions com que la rasant del forjat de coberta es situa a més d'un metre per sota del forjat de les vivendes dels al.legants i que la utilització d'aquest terrat produeix vistes cap als patis posteriors de les finques del Camí Ral.

      Les finestres actuals de la paret mitgera seran motiu per a que la reparcel.lació de la unitat d'actuació contempli la regularització dels drets i/o servituts que es generin de la nova situació entre les dues finques.

      Per tant, l'al·legació no s'estima respecte al que manifesten.

      5. Escrit d'al·legacions presentat per Eduard Mayoral Jové, arquitecte del promotor majoritari.

      Manifesta haver fet un aixecament topogràfic del perímetre de l'àmbit que acompanya al seu escrit.

      Sol·licita que per temes constructius, s'augmenti l'alçada dels sostres de plantes pis (2,50+0,30)m de l'edificació a (2,60/2,65 + 0,40)m, suposant un increment de 20 a 25 cm per planta.

      Resposta:

      L'aixecament topogràfic presentat ha servit per a comprovar que les cotes adoptades en la proposta extretes de la cartografia de l'Ajuntament són correctes.

      Pel que fa a les alçades proposades de les plantes pis dels edificis del carrer Toló i carrer Colón, s'han pogut ajustar una mica però no tot el que sol·licita l'al.legant, doncs l'alçada reguladora màxima en el punt mig de les façanes, d'acord a les NNUU del PG i en funció de l'amplada de carrer (10 metres), no pot sobrepassar de 13 metres per PB+3.

      La condició d'horitzontalitat dels forjats ens obliga a partir d'una alçada del pas-porxo del carrer Toló de 3,5 metres com a mínim també per compliment de normativa.

      En definitiva, l'alçada de les plantes s'ha modificat a (2,50 + 0,40) 2,90 m, suposant un increment de 10 cm per planta.

      Per tant, l'al·legació s'estima en part en quant s'augmenten les alçades de les plantes pis fins esgotar el marge per poder complir amb el paràmetre d'alçada reguladora màxima de les NNUU de PG.

      Pel que fa als informes sol·licitats amb l'aprovació inicial d'aquesta modificació puntual del planejament general, una vegada transcorregut el termini per a la seva emissió, s'ha rebut únicament el de l'autoritat territorial en matèria de mobilitat, Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que ha informat favorablement l'estudi d'avaluació de mobilitat generada pel planejament que forma part del document urbanístic i al mateix temps requereix que tant l'estudi com l'instrument urbanístic incloguin les recomanacions fetes a través de l'informe.

      A aquests efectes s'ha introduït al document inicialment aprovat les modificacions directament derivades de l'acceptació de les al·legacions que abans s'han mencionat així com les prescripcions derivades de l'informe de l'ATM. A la Memòria del document s'ha explicat en detall les modificacions introduïdes per a l'aprovació provisional, que corresponen als ajustos tècnics abans esmentats i en cap cas suposen modificacions de caràcter substancial.

      Juntament amb l'aprovació inicial es va adoptar l'acord de suspendre la tramitació de la modificació del planejament fins que la societat propietària del sòl de l'àmbit objecte de modificació de Pla general aportés a l'expedient del Conveni de Col·laboració l'escriptura pública de la propietat d'aquelles finques que restaven per acreditar, així com l'acord de reallotjament amb el llogater de la farmàcia del camí Ral.

      El 9 de gener de 2007 es va lliurar al Servei d'Urbanisme les còpies simples de les escriptures públiques de propietat que acredita el primer dels extrems requerit a la propietat del sector. També s'ha complert la segona de les condicions esmentades per a l'aprovació provisional del document, és a dir, el pacte o conveni amb l'arrendatari de la farmàcia de l'edifici del Camí Ral.

      Per tot el que s'acaba d'exposar, atès el que disposen els articles 83 i 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text Refós de la Llei d'Urbanisme, l'art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal i art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

      A C O R D S :

      PRIMER:

      Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta al sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també a l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia", redactat pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà, que inclou el Conveni de col·laboració urbanística tramitat conjuntament.

      SEGON:

      Resoldre les al·legacions presentades en el període d'informació pública en el sentit que consta a la part expositiva de la present Resolució.

      TERCER:

      Notificar els precedents acords als interessats segons es deriva de l'expedient, a la Federació de les Associacions de veïns, tots aquells interessats que en resultin de l'expedient, a la societat municipal PUMSA i als serveis municipals que correspongui.

      QUART:

      Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reitera la posició d'abstenció de la formació.

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4) i corresponent al Sr. Josep Lluís Martí, regidor no adscrit (1).

      Vots en contra: Cap.

      Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

      28 - APROVAR LA CREACIÓ DE LA "COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LES ACTUACIONS DEL FRONT DE MAR".

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

      "El Ple de l'Ajuntament va aprovar, en sessió ordinària de 7 de novembre de 2006, la Proposta de Resolució dels Grups Municipals Socialista, Iniciativa per Catalunya Verds-EUIA, Esquerra Republicana de Catalunya i Convergència i Unió, relativa a "EL FRONT DE MAR DE MATARÓ, UNA ESTRATEGIA DE DESENVOLUPAMENT", en la qual, es va adoptar el compromís d'elaborar un Programa d'Actuacions, pel desenvolupament de les línies estratègiques sobre el Front de Mar, enumerades a la mateixa Proposta, amb els paràmetres que es reflecteixen en els acords que seguidament es reprodueixen:

      "PRIMER.- Pel desenvolupament de les línies estratègiques enumerades a l'apartat d'antecedents s'elaborarà un Programa d'Actuacions. Aquest es dissenyarà amb la concurrència del consens dels grups polítics municipals, amb entitats, i amb el suport tècnic necessari, en el format d'una comissió de seguiment especialitzada en les actuacions del Front de Mar, atenent als criteris funcionals i orgànics que es defineixen als acords següents. L'anterior llista de línies estratègiques no és exhaustiva ni tancada, podent-se ampliar a mesura que avanci la tasca desenvolupada per l'esmentada comissió de seguiment especialitzada.

      SEGON.- La Comissió de seguiment especialitzada en les actuacions de Front de Mar, amb el nom específic que se li atorgui , estarà dotada de suport tècnic específic i adscrita orgànicament a l'Alcaldia. Estarà constituïda, com a mínim, per representants dels següents organismes i entitats:

      • Alcalde o Regidor en qui delegui.
      • Grups Municipals.
      • Representants del món econòmic i social, a proposta de la comissió de seguiment del PDES.
      • Consorci del Port.
      • Entitats ciutadanes, a proposta del Consell de Ciutat.
      • Representants de la Comissió de Territori del Consell del Centre-Eixample-Havana.
      • Persones de reconegut prestigi a proposta de la Junta de Portaveus.

      TERCER.- Aquesta Comissió de seguiment tindrà coneixement de les propostes d'actuació, en qualsevol dels seus eixos, podent reclamar informació o estudis puntuals i podent proposar temes al Govern. En cap cas substituirà el debat que per la seva idiosincràsia o nivell de detall, hagués de fer-se en els organismes i fòrums pertinents (IMPEM, Consell de Ciutat, Patronat de Cultura, Patronat d'Esports, Consell de Medi Ambient, Consell de Patrimoni Arquitectònic i Ambiental, Comissió de Territori del Consell del Centre-Eixample-Havana, Àgora, Mirador, etc..).En tot cas, tant la Comissió de Seguiment com els fòrums de debat naturals haurien de conèixer les opinions els uns dels altres.

      QUART.- Un cop l'any, com a mínim, la Comissió de Seguiment haurà de presentar un informe al Consell de Ciutat, essent aquest últim el marc natural per a debatre les principals línies d'estratègiques del Programa d'Actuacions del Front de Mar, en tant que és l'organisme de participació més global i pluridisciplinar dels que disposem.

      CINQUÈ.- El Govern Municipal, mitjançant els seus mecanismes propis, farà el debat polític que calgui sobre les actuacions en el Front de Mar, impulsant, si s'escau, el seu tractament en els Consells de Participació sectorial en funció de la temàtica, i organitzant els procediments corresponents per a la presa de decisions operatives."

      En compliment i execució de l'esmentat acord es proposa la creació de la comissió especialitzada en el seguiment de les actuacions que es realitzin en el Front Marítim de Mataró, atenent als criteris funcionals i orgànics que es defineixen als acords esmentats, per obtenir un espai transversal d'intercanvi d'informació, necessari per raó del caràcter pluridisciplinar que aglutina el seu principal objectiu.

      La Comissió que es crea s'ajustarà a les següents normes:

      1. Denominació, adscripció i naturalesa:
      2. La comissió es denomina "Comissió de Seguiment de les Actuacions del Front de Mar".

        La Comissió té naturalesa d'òrgan de consulta, estudi i assessorament, adscrit a l'Alcaldia.

      3. Composició:

      La Comissió estarà formada per un President, un Vice-president/a, els Vocals que es descriuen seguidament i un Secretari/ària:

      PRESIDENT:

      • L'Alcalde o Regidor o Regidora en qui delegui.

      VICE-PRESIDENT:

      • Regidor o Regidora que proposi el President.

      VOCALS:

      • Un representant per cada Grup Municipal.
      • Quatre representants del món econòmic i social, a proposta de la Comissió de Seguiment del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social, PDES.
      • Un o una representant del Consorci del Port.
      • Tres representants d'entitats ciutadanes a proposta del Consell de Ciutat representatius dels tres àmbits del moviment veïnal, entitats esportives i entitats culturals, respectivament

      • Un o una representant de la Comissió de Territori del Consell del Pla Integral Centre-Eixample-Havana.

      • Quatre persones de reconegut prestigi a proposta de la Junta de Portaveus. Aquests Vocals hauran de ser professionals o experts, de quatre procedències o formacions diferents, relacionades amb el mon universitari i de la recerca, el de Medi Ambient, el de Promoció de la Ciutat, i el de la Comunicació. A aquests efectes la Junta de Portaveus podrà consultar a la Fundació Tecnocampus, el Consell Municipal

      de Medi Ambient, el Mirador (IMPEM) i al Consell de la EPE Mataró Audiovisual.

      SECRETARI/A:

      • El Secretari de la Corporació o funcionari en qui delegui.

      1. Objectius i Funcions
      2. Són objectius d'aquesta Comissió

        1.- Conèixer, estudiar i opinar sobre el Programa d'Actuacions pel desenvolupament de les línies estratègiques sobre el Front de Mar contingudes a l'acord de Ple de 7 de novembre de 2006 i amb els paràmetres que igualment recull l'esmentada Resolució. La llista de línies estratègiques no és exhaustiva ni tancada, podent-se ampliar a mesura que avanci la tasca desenvolupada per la Comissió de Seguiment, donant-ne compte de tot això en l'informe anual que després és dirà.

        2.- Fer el Seguiment de les actuacions del Front de Mar seguint les directrius marcades pel seu President.

        3.- Un cop l'any, com a mínim, la Comissió de Seguiment haurà de presentar un informe al Consell de Ciutat, essent aquest últim el marc natural per a debatre les principals línies estratègiques del Programa d'Actuacions del Front de Mar.

        4.- La comissió tindrà coneixement de les propostes d'actuació, en qualsevol dels seus eixos, podent reclamar informació o estudis puntuals i podent proposar temes al Govern. En cap cas substituirà el debat que per la seva idiosincràsia o nivell de detall, hagués de fer-se en els organismes i fòrums pertinents (IMPEM, Consell de Ciutat, Patronat de Cultura, Patronat d'Esports, Consell de Medi Ambient, Consell de Patrimoni Arquitectònic i Ambiental, Comissió de Territori del Consell del Centre-Eixample-Havana, Àgora, Mirador, etc..).

      3. Funcionament:
      4. La Comissió es reunirà amb caràcter ordinari dues vegades l'any, com a mínim i amb caràcter extraordinari cada cop que la convoqui el seu President, per motius justificats, a iniciativa pròpia o a petició d'un terç dels seus membre.

        La convocatòria es farà amb una antelació mínima de set dies naturals i anirà acompanyada de l'ordre del dia dels temes que s'hauran de tractar en la mateixa.

        El President dirigirà les reunions de la Comissió respectant el contingut de l'ordre del dia fixat prèviament.

        Per raons d'urgència, la qual haurà de ser declarada de forma expressa pels assistents a la reunió, es podran tractar també temes no inclosos a l'ordre del dia, quan la seva importància o transcendència ho aconsellin.

        De cada reunió s'estendrà una acta en la qual s'hi reflectiran la informació i les opinions aportades al debat pels membres de la Comissió.

        La Comissió es considerarà validament constituïda quan hi assisteixin, des de l'inici de la mateixa, la meitat més un dels seus membres.

        Quan el President ho estimi convenient podrà convidar per assistir a les reunions a aquells Regidors, o bé a tècnics i professionals que estimi convenient per assessorar o informar sobre temes concrets.

        La Comissió podrà crear altres normes complementàries de funcionament intern.

        En tot allò que no estigui previst en aquest acte de creació d'aquesta Comissió, es seguiran les normes sobre òrgans col·legiats de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

      5. Dissolució

      La Comissió es dissoldrà quan hagi complert la seva finalitat o per canvis de circumstancies que així ho determinin segons la pròpia Comissió i sempre amb l'acord del Ple de la Corporació.

      Finalment, pel que fa a la designació dels membres de la Comissió, per una millor agilitat en el procediment, el Ple delega a l'Alcalde la designació dels membres de conformitat amb les normes que s'han relacionat en l'apartat precedent, a proposta dels organismes i entitats que disposen les citades normes. La delegació també comprendrà aquells actes i decisions que siguin necessaris per a la posada en funcionament d'aquesta Comissió i els relacionats amb la interrelació amb altres òrgans de govern. De tots aquests actes, l'Alcalde en donarà compte a la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials, i sense perjudici de l'adopció dels que li son de competència pròpia, com ara la dotació de personal, etc.

      Per tot el que s'ha exposat i en mèrits de la competència d'autoorganització prevista a l'art. 8.1.a) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, i seguint els principis previstos al Capítol del Títol IV de la pròpia Llei, d'eficàcia, economia organitzativa i participació ciutadana, respectant en tot cas, l'organització bàsica determinada per les Lleis, el Conseller-Delegat d'Urbanisme PROPOSA al Ple de l'Ajuntament, l'adopció dels següents

      ACORDS:

      PRIMER:

      Crear la COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LES ACTUACIONS DEL FRONT DE MAR, amb els objectius, denominació, composició, normes de funcionament i règim jurídic que s'ha exposat en la part dispositiva de la present Resolució.

      SEGON:

      Delegar a l'Alcalde de la Corporació els nomenaments dels membres de la Comissió de Seguiment de les Actuacions del Front de Mar, així com de qualsevol altre actuació competència del Ple, que sigui necessari per a la posada en funcionament de la Comissió, dels quals en donarà compte, en cada cas, a la Comissió Municipal informativa de Serveis Territorials.

      TERCER:

      Publicar en el Butlletí Oficial de la Província, així com als Taulers d'anuncis municipals, inclòs l'espai web municipal, els acords precedents.

      QUART:

      Notificar la present Resolució a tots aquells organismes i entitats que han de formular la proposta de nomenament dels membres de la Comissió i donar-ne compte al Consell de Ciutat."

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, repeteix allò que ja va dir en el seu moment i és que aquesta comissió és una manera de dissimular el debat previ sobre el Front de Mar des del punt de vista global que s'hauria d'haver produït, però que no es va arribar a fer. Un cop tot ha estat dat i beneït no té sentit que se'n parli més. Aquesta comissió, per tant, més enllà de fins electoralistes, de poca cosa servirà.

      El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que segurament agafarà per sorpresa el Sr. Vilert perquè li demana que deixi la proposta sobre la taula o la retiri. Després de la comissió informativa en què el conseller delegat va informar per sorpresa també de la creació d'aquesta comissió en qüestió, a través d'un document que d'entrada estava mancat d'informació detallada, CiU hi ha reflexionat. Tot i que els hagués agradat saber-ho abans per poder-ho debatre el dia que tocava amb més coneixement de causa, aquesta formació creu que fóra bo acabar-ho d'analitzar i parlar-ho en una propera comissió informativa a fi de prendre una decisió final de consens, com s'ha fet fins ara en aquest tema.

      En el cas que el Sr. Vilert no estigués disposat a posposar aquest debat, CiU hi votaria en contra.

      El senyor Arcadi Vilert no té cap problema en deixar sobre la taula aquesta proposta, però no entén massa bé quin és el motiu, ja que el document presentat recull el mateix que es va parlar en el seu moment.

      El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, creu que no té sentit aprovar una comissió si no es consensua i debat tot allò que calgui al respecte. És millor continuar parlant-ne i, quan estigui tot treballat i aclarit, es porti a aprovació, ja sigui en el proper ple del mes de maig o bé en un altre ple pel govern que guanyi les eleccions. Per tot això deixa el tema sobre la taula.

      En aquests moments s'absenten de la sessió el Sr. Esteve Terradas, regidor del grup municipal Socialista i la Sra. Quiteria Guirao, regidora del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA.

      CMI DE VIA PÚBLICA

      -Àrea de Via Pública-

      29 - APROVACIÓ DE LA PROPOSTA DE LIMITACIÓ DEL CONSUM DE BEGUDES ALCOHÒLIQUES AL CARRER.

      El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent :

      "ANTECEDENTS DE FET

      Primer.

      L'intendent major cap de la Policia Local de Mataró, en informe-proposta de data 24 de març de 2006, posa de manifest que una de les problemàtiques que pertorba de manera més directa l'ús dels espais públics i la convivència ciutadana és el consum massiu de begudes alcohòliques en llocs no autoritzats; i que es tracta d'una pràctica que s'està estenent ràpidament per les ciutats com a forma d'oci, amb grans concentracions organitzades, i que a Mataró ja ha tingut diversos antecedents, donant lloc a continues demandes d'actuació per part dels ciutadans, pels perjudicis que ocasionen i per les situacions en que poden degenerar (vandalisme, brutícia, etc.)

      Segon.

      A aquests elements posats de manifest en l'informe de la Policia Local , s'han d'afegir l'existència de riscos per la salut avui en dia coneguts i avaluables motivats pel consum de l'alcohol entre els joves i adolescents, que es fan extensibles a grups de persones de cada cop més curta edat. Es constata que aquests col·lectius coincideixen amb els grups que consumeixen alcohol als espais públics de la nostra ciutat, i són mereixedors d'una protecció pels poders públics. D'altra banda aquesta línia de treball es correspon plenament amb les prioritats que marca el Pla de salut Local.

      En aquesta vessant les polítiques de restricció en matèria publicitària de begudes alcohòliques, les prohibicions de venda d'alcohol a menors o el seu subministrament als locals públics, són una mostra d'una preocupació institucional envers una problemàtica a la que les administracions locals no poden ser alienes. La via pública, sobre la que els Ajuntaments tenen una plena responsabilitat en els usos permesos, no pot continuar sent un espai on es permeti el lliure i indiscriminat consum d'alcohol.

      D'altra banda aquesta iniciativa es troba en el marc de les línees en que avancen les politiques d'intervenció del Ministeri de Sanitat qui mitjançant els seus informes avala la conveniència de que el consum es limiti de forma dràstica a la via pública destacant el paper essencial dels Ajuntaments en aquesta vessant.

      Tercer.

      Es per això que, com a mesura preventiva per evitar la incidència sobre la salut i sobre el dret a gaudir d'espais nets, com a mesura de minimitzar les conseqüències que se'n deriven del consum d'alcohol en qualsevol espai del municipi, i a fi d'evitar les molèsties al veïnatge que acompanya el consum, es considera oportú prohibir de forma permanent el consum de begudes alcohòliques en qualsevol zona o espai públic del municipi on no hagi estat expressament autoritzat.

      FONAMENTS DE DRET

      Primer.

      L'Ordenança de civisme de Mataró estableix al seu article 11, relatiu a Consum de begudes alcohòliques, estupefaents i drogues a la via pública, el següent:

      Sense perjudici de la normativa específica que sigui aplicable, es prohibeix la venda, dispensació o consum d'alcohol en llocs, vies o transports públics, sempre que s'alteri la tranquil·litat ciutadana o el dret a la lliure circulació de les persones.

      1.- L'Ajuntament, per acord de Ple, pot prohibir, de forma temporal o permanent en determinades zones i espais públics de la ciutat, el consum de begudes alcohòliques en els supòsits següents:

      a.- Quan, per la morfologia i el caràcter del lloc, el consum el facin de forma massiva grups de ciutadans, o convidi a l'aglomeració d'aquests.

      b.- Quan, com a resultat de l'acció del consum, es deteriori la convivència i la tranquil·litat de l'entorn, o es provoquin situacions d'insalubritat o perjudicis per a l'entorn i els seus elements configuradors.

      c.- Quan el consum s'exterioritzi en forma denigrant per als vianants o per a la resta d'usuaris dels espais públics.

      d.- Quan els llocs es caracteritzin per l'afluència o presencia d'infants i adolescents.

      S'exceptuen d'aquesta prohibició els llocs i dates autoritzats per les administracions públiques, com per exemple, terrasses i festivitats patronals.

      Els titulars de la concessió de la instal·lació que hagin obtingut la llicència han de col·locar en un lloc visible al públic els rètols limitadors de subministrament de begudes alcohòliques, d'acord amb la normativa vigent.

      Segon.

      Consta a l'expedient informe del Cap del Servei Jurídic Administratiu de Via Pública.

      Tercer.

      Es dona per reproduïda el marc legal de la disposició general 1 de l'Ordenança de Civisme.

      Per tot això, el conseller delegat de Seguretat i Prevenció eleva a l'Ajuntament Ple la següent

      P R O P O S T A

      Primer.-

      Prohibir de forma permanent el consum de begudes alcohòliques en les zones residencials i les industrials definides al plànol de la ciutat annex a la present resolució.

      Segon.-

      Exceptuar els llocs on s'hagi estat expressament autoritzat en els termes establerts de l'article 11.1 de l'Ordenança de civisme de Mataró, establint que les resolucions d'autorització d'activitats i actes públics que es desenvolupin sobre la via i els espais públics hauran de fer constar expressament les circumstàncies de lloc, horari, i dates en que si es el cas i en virtut dels informes s'autoritza el consum de begudes alcohòliques, amb els límits marc que l'article 11 de l'Ordenança de civisme de Mataró preveu. "

      VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (23).

      En aquests moments s'absenten de la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, i el regidor no adscrit Sr. Josep Lluís Martí.

      -Servei de Protecció Civil-

      30 - APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DEL PLA BÀSIC DE PROTECCIÓ CIVIL.

      El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent :

      "El Pla Bàsic d'Emergències Municipals de Mataró, va ser aprovat el dia 18/07/1996 i homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 03/10/1996. El Ple de l'Ajuntament del dia 10 de maig de 2001 aprovà la revisió del Pla, que va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 12/07/2001.

      D'acord amb la Llei 4/1997, de 20 de maig de Protecció Civil de Catalunya aquest Pla Bàsic d'Emergències Municipal, com a peça clau que és en l'estructuració de tot el sistema de planificació en matèria de protecció civil, cal revisar-lo cada 4 anys a fi d'adaptar-lo als canvis de circumstàncies i mantenir-ne, així, la seva capacitat operativa, segons el Decret 161/1995, pel qual s'aprova el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT), i el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a l'elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya.

      Vist l'informe favorable que, en data 12 de març de 2007, ha emès la Cap de Protecció Civil.

      D'acord amb el que disposa l'art. 3 del Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a l'elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya, en quant les actualitzacions i adaptacions d'aquests plans s'han d'aprovar per les corporacions municipals amb el mateix procediment de l'aprovació inicial, fent descripció de les actuacions d'implantació i manteniment del pla realitzades en els últims 4 anys i atès que Mataró ja ha elaborat tots els plans especials de Catalunya -6, que estava obligat a realitzar, i 1, que era recomanable-, així com 7 d'específics d'acord amb els riscos previstos i , calia, per tant revisar el Pla Bàsic.

      D'acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2406, pàg. 6158, de 5.6.1997 i DOGC 2401 de 29.05.1997) en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d'exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col·lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques

      D'acord amb el que estableix l'art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l'aprovació dels plans específics municipal en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l'homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

      Per aquestes raons,

      El Conseller Delegat de Mobilitat, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia d'11 de maig de 2004, PROPOSA AL PLE l'adopció del següent ACORD:

      PRIMER.- Aprovar el Pla Bàsic de d'Emergències Municipal de l'Ajuntament de Mataró.

      SEGON.- Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació del Pla Bàsic d'Emergències Municipal de l'Ajuntament de Mataró per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya."

      VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (21).

      31 - APROVACIÓ DEL PLA DE CONTAMINACIÓ D'AIGÜES MARINES.

      El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent :

      "Vist que el Pla Especial d'Emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT) és un Pla Territorial de Contingències segons el que estableix el Plan Nacional de contingencias por contaminación marina accidental, aprovat mitjançant l'Ordre del Ministeri de Foment de 23 de febrer de 2001, d'acord amb l'article 87.3 de la Ley 27/1992, de 24 de noviembre, de puertos del Estado y de la marina mercante, el qual pretén donar resposta, pel que fa a la lluita contra la contaminació accidental en el mar, al que preveu la disposició addicional primera de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya en relació amb l'aprovació pel Govern del Pla de salvament marítim de Catalunya, que ha de tenir com a objectius, entre d'altres, la lluita contra la contaminació marina.

      Vist que el Pla Especial d'Emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT), s'aprova a l'empara de l'article 18 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, i que preveu, com a plans especials, aquells que estableixen les emergències generades per riscs concrets, la naturalesa dels quals requereix uns mètodes tècnics i científics adequats per a avaluar-los i tractar-los. Sent objecte de plans especials, en els àmbits territorials que ho requereixen, les emergències produïdes per determinats riscs com, entre d'altres, químics i de transport de mercaderies perilloses i els que determini el Govern de la Generalitat de Catalunya.

      Vist que del contingut del Pla Especial d'Emergències CAMCAT es desprèn que, a la vista dels criteris adoptats d'afectació de cada terme municipal costaner de Catalunya en front d'una possible contaminació marina, tots el municipis litorals catalans estan obligats a redactar el seu Pla d'Actuació Municipal (PAM) per risc de contaminació marina, amb la finalitat de disposar d'una eina que possibiliti l'operativitat de tots aquells mitjans que siguin necessaris davant situacions de risc per contaminació d'aigües marines.

      Vist l'informe favorable que, en data 16 de març de 2007, ha emès la Cap de Protecció Civil.

      D'acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2406, pàg. 6158, de 5.6.1997 i DOGC 2401 de 29.05.1997) en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d'exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col·lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques

      D'acord amb el que estableix l'art. 47 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l'aprovació dels plans específics municipals en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l'homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

      Per aquestes raons,

      El Conseller Delegat de Mobilitat, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia d'11 de maig de 2004, PROPOSA AL PLE l'adopció del següent ACORD:

      PRIMER.- Aprovar el Pla d'Actuació Municipal (PAM)específic municipal (PEM) per risc de contaminació d'aigües marines de l'Ajuntament de Mataró.

      SEGON.- Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació del Pla d'Actuació Municipal (PAM) per risc de contaminació d'aigües marines de l'Ajuntament de Mataró per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya."

      VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (21).

      32 - APROVACIÓ DEL PLA ESPECÍFIC MUNICIPAL PER LA FESTA DE CARNESTOLTES.

      El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent :

      "El Pla Bàsic d'Emergències Municipals de Mataró, va ser aprovat el dia 18/07/1996 i homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 03/101996. El Ple de l'Ajuntament del dia 10 de maig de 2001 aprovà la revisió del Pla, que va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 12/07/2001.

      El Pla específic municipal (PEM) de Carnestoltes forma part del Pla de protecció civil municipal i té com a objectiu establir l'organització i el procediments mínims d'actuació dels organismes, serveis i entitats que col·laboren en el Carnestoltes per tal de poder fer front a les situacions de risc i/o bé d'emergència durant la celebració d'aquest.

      Vist l'informe favorable que, en data 14 de març de 2007, ha emès la Cap de Protecció Civil.

      D'acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2406, pàg. 6158, de 5.6.1997 i DOGC 2401 de 29.05.1997) en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d'exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col·lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques

      D'acord amb el que estableix l'art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l'aprovació dels plans específics municipal en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l'homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

      Per aquestes raons,

      El Conseller Delegat de Mobilitat, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia d'11 de maig de 2004, PROPOSA AL PLE l'adopció del següent ACORD:

      PRIMER.- Aprovar el Pla específic municipal (PEM) de Carnestoltes de l'Ajuntament de Mataró.

      SEGON.- Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació del Pla específic municipal (PEM) de Carnestoltes de l'Ajuntament de Mataró per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya."

      VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (21).

      -Servei de Mobilitat-

      33 - APROVACIÓ DEL PLA DE SERVEIS 2007/2010, AMB LA PERIODIFICACIÓ I PRIORITATS PROPOSADES, I RATIFICACIÓ DEL DECRET 2578/2007 DE 15 DE MARÇ DE 2007 DE SOL·LICITUD D'AJUTS PER A LA MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC A LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

      El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

      "Atès que en data 27 de juliol de 2006, es formalitzà conveni entre l'Honorable Sr. Joaquim Nadal i Farreras, en qualitat de conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (DPTOP) i de President del Consorci Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i, l'Il·lm. Sr. Josep Mayoral Antigas, en qualitat de president de l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU), que té per objecte la millora del transport públic col·lectiu urbà dels municipis associats a l'AMTU, mitjançant l'augment dels ajuts a municipis per a la millora del transport urbà que actualment atorga la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit.

      Atès que en data 25 d'octubre de 2006, per acord de Ple, es delegava a l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) la representació de l'Ajuntament de Mataró als efectes que s'estableixen en el conveni esmentat, i en concret en quant a la delegació per a la negociació del proper contracte programa 2007/2010, a signar amb la Generalitat de Catalunya i l'ATM.

      Atès que la negociació d'aquest contracte programa exigeix l'elaboració d'un Pla de serveis de millores del transport urbà que delimita quines són les actuacions i el seu import per aquest període.

      Atès que el Servei de Mobilitat d'aquesta Corporació presenta, com a document annex a la present, el Pla director, amb data 14 de març, amb una proposta d'actuacions i el cost de cadascuna d'elles, les quals es descriuen i s'assignen pressupostàriament en relació amb els compromisos econòmics que s'aniran executant en cadascun dels exercicis que detalladament s'indiquen en funció dels ajuts concedits i amb la priorització proposada.

      Per aquestes raons,

      El Conseller Delegat de Mobilitat, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia d'11 de maig de 2004, PROPOSA AL PLE l'adopció dels següents ACORDS:

      Primer.- Aprovar el Pla de serveis 2007/2010, amb la periodificació i prioritats proposades, i ratificar el Decret 2578/2007 de 15 de març de 2007 de sol·licitud d'ajuts per a la millora del transport públic a la Generalitat de Catalunya a la Generalitat de Catalunya en el marc del conveni entre el DPTOP, l'ATM i l'AMTU signat el passat 27 de juliol de 2007.

      Segon. €

      Comunicar l'acord antecedent a l'AMTU "

      VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (21).

      En aquests moments s'incorporen a la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, i el Sr. Esteve Terradas, regidor del grup municipal Socialista.

      CMI DE SERVEIS PERSONALS

      -Institut Municipal d'Educació-

      34 - ACCEPTAR LA SUBVENCIÓ ATORGADA PEL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER A CORPORACIONS LOCALS TITULARS DE LLARS D'INFANTS PER AL CURS 2006-2007

      El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

      "Per resolució de 2 de desembre de 1991 es va aprovar el model de conveni de creació dels centres d'educació infantil de primer cicle, els titulars dels quals siguin les corporacions locals, i es van regular les possibles aportacions econòmiques del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per al sosteniment dels centres esmentats.

      L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.

      L'Institut Municipal d'Educació té caràcter administratiu i està dotat de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment dels seus objectius.

      A l'Institut Municipal d'Educació li correspon, sense perjudici de les facultats de tutela de l'Ajuntament, la gestió, organització i promoció dels serveis educatius municipals i entre les atribucions que li corresponen hi ha la d'acceptar herències, llegats i donacions, obtenir subvencions, auxilis i ajuts de l'Estat, Comunitat Autònoma, Unió Europea i altres administracions públiques i particulars.

      Per a l'exercici pressupostari de 2007, per Resolució EDU/419/2007, de 14 de febrer, s'han atorgat subvencions a les corporacions locals titulars de llars d'infants per al curs 2006-2007 per als següents centres:

      EEI Cerdanyola. Subvenció per import total de 169.200,00 euros.

      EEI La Llàntia. Subvenció per import total de 122.400,00 euros.

      EEI La Riereta. Subvenció per import total de 198.000,00 euros.

      EEI Les Figueretes. Subvenció per import total de 190.800,00 euros.

      EEI Rocafonda. Subvenció per import total de 198.000,00 euros.

      EEI Tabalet. Subvenció per import total de 207.000,00 euros.

      Com a requisit per obtenir el lliurament dels imports de les subvencions per part de les diferents corporacions locals cal trametre al Servei de Règim Econòmic de la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, entre altra documentació, l'acord del Ple de l'Ajuntament de Mataró pel qual s'accepta la subvenció.

      És per això que elevo a l'Ajuntament en Ple els acords següents per a la seva consideració i aprovació:

        1. Acceptar la subvenció atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, per Resolució de data 14 de febrer de 2007, per la qual s'atorguen subvencions a les corporacions locals titulars de llars d'infants per al curs 2006-2007 pels següents imports i centres:
        2. EEI Cerdanyola. Subvenció per import total de 169.200,00 euros.

          EEI La Llàntia. Subvenció per import total de 122.400,00 euros.

          EEI La Riereta. Subvenció per import total de 198.0000,00 euros.

          EEI Les Figueretes. Subvenció per import total de 190.800,00 euros.

          EEI Rocafonda. Subvenció per import total de 198.000,00 euros.

          EEI Tabalet. Subvenció per import total de 207.000,00 euros.

        3. Comunicar aquest acord a la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
        4. Donar compte d'aquest acord en el proper Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació."

      VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (23).

      En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Josep Lluís Martí, regidor no adscrit.

      35 - APROVACIÓ DE LA NOVA ZONIFICACIÓ PER AL PROCÉS DE PREINSCRIPCIÓ I MATRÍCULA DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS.

      El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

      "Relació de fets

      1. El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió ordinària que tingué lloc el dia 1 de febrer de 2007, va aprovar que se sol·licités a la Generalitat de Catalunya la delegació de les competències relacionades amb el procés de preinscripció i admissió d'infants als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics i de les competències relacionades amb els consells de participació de les llars d'infants.
      2. Pel que fa, doncs a l'ensenyament de 0 a 3 anys des de la campanya corresponent al curs 2004-2005 s'aplica a Mataró la divisió de la ciutat en dues grans zones territorials, est i oest, la línia divisòria de les quals és la definida pels carrers Via d'Europa, Ronda de Joan Prim, Ronda d'Alfons XII i Ronda de Barceló.
      3. Fins a l'inici de l'actual curs existien a Mataró sis escoles bressol, tres a cada àrea d'influència, repartides equitativament, tot i que la població era diferent a cada zona, amb més població a la zona est.
      4. Entre gener i setembre de 2007, es posen en funcionament dues noves escoles bressol més a la zona est que incrementen l'oferta en 214 places. Tot i ser una zona amb més població es produeix una oferta molt desigual entre les dues zones tal com estan definides actualment. Això ha comportat la necessitat d'establir un altre model de zonificació més equitatiu i que alhora millori el criteri de proximitat entre centres i domicilis.
      5. El nou model pren com a punt de partida, de forma majoritària, les parcel·les, o en el seu defecte l'illa de cases, on resideix la família sol·licitant segons el padró municipal. I a partir d'aquesta unitat territorial es determinen quins són els tres centres més propers a les famílies residents que li donen els punts prioritaris per proximitat. D'aquesta manera es delimita una zona per a cadascuna de les vuit escoles. De la mateixa forma es procedeix en el cas que la família opti per l'opció de l'adreça del lloc de treball.

      Fonaments de dret

      L'IME considera que per al tram educatiu de 0-3 anys es pot aplicar allò que especifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 maig, d'Educació quant a l'admissió als centres públics i concertats:

        • A l'article 84.2 es fixen els criteris que s'aplicaran quan no hi hagi places suficients per atendre totes les sol·licituds d'un centre. Entre ells, la proximitat del domicili o del lloc de treball d'algun dels pares o tutors legals.

        • L'article 86, que tracta de la igualtat en l'aplicació de les normes d'admissió, obliga les administracions educatives a l'establiment de les mateixes àrees d'influència per als centres públics i privats concertats d'un mateix municipi o àmbit territorial.

      És per això que elevo a l'Ajuntament en Ple l'acord següent per a la seva consideració i aprovació:

      Únic. Aprovar la nova zonificació per al procés de preinscripció i matrícula de les Escoles bressol municipals, de conformitat amb les àrees territorials de proximitat que s'adjunten a la present proposta."

      El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el vot afirmatiu de la seva formació perquè s'entén que el nou sistema introdueix millores i soluciona temes com el de les zones frontereres. De totes maneres, cal dir que el PP té un cert temor al fet que s'acabin desvirtuant els 30 punts perquè gairebé tota la població o una bona part hi podrà accedir, sempre que s'ampliï aquesta zona.

      VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24).

      CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

      PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

      En aquests moments s'absenten de la sessió el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president i el Sr. Arcadi Vilert, regidor del grup municipal Socialista. Assumeix les funcions de presidenta de la sessió la primera Tinent d'Alcalde Pilar Gonzàlez Agàpito.

      36 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER L'ENCÀRREC I INSTAL·LACIÓ D'UN MONÒLIT EN MEMÒRIA DE L'ALCALDE JOSEP ABRIL I ARGEMÍ.

      La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

      "El 16 de març del 1939 el franquisme va assassinar Josep Abril i Argemí. El motiu no va ser altre que haver estat alcalde de Mataró entre els anys 1931 i 1933 i que fou qui va proclamar la II República a la ciutat. No havia comès cap delicte, només havia servit la seva ciutat i el seu país des de la legalitat.

      El Parlament de Catalunya impulsa avui dia l'aprovació del projecte de llei de Memorial Democràtic, destinat a fomentar i preservar el record dels qui van defensar les llibertats i lluitar contra la dictadura. En aquest mateix sentit, dies enrere Mataró va inaugurar un conjunt escultòric en memòria de les víctimes d'aquell període.

      Però més enllà de tot això, l'Alcalde Josep Abril mereix un reconeixement especial. El seu assassinat va ser un crim a sang freda i una forma macabra de repressió i d'intimidació sobre tots els habitants de la nostra ciutat. No va morir víctima d'uns incontrolats; no va morir pels seus actes, sinó pel que representava. En assassinar-lo a ell, el franquisme imposava la dictadura de la por.

      Cal que des de Mataró recordem significativament Josep Abril. Si va ser un símbol en la seva mort, també ha de ser un símbol destacat de la nostra memòria històrica. Recordar-lo a ell de manera especial és un acte de justícia i una forma de condemnar la repressió soferta a la nostra ciutat.

      Des de CiU, més enllà dels partits i de les sigles, reivindiquem expressament la seva memòria. No va ser l'únic innocent que va patir les conseqüències de la Guerra, ni de la violència d'ambdós bàndols, ni de la repressió franquista. Tot i que el seu nom està recordat per un carrer, cal que no sigui un nom més, sinó una figura exemplar, coneguda i recordada.

      És per tot el que s'ha exposat, que el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple de l'Ajuntament, al conjunt de la ciutat i dels ciutadans de Mataró l'adopció del següent,

      ACORD:

      Encarregar un monòlit que simbolitzi l'especial reconeixement de la nostra ciutat a qui va morir pel fet d'haver estat alcalde de Mataró. Aquest monòlit s'alçarà al seu carrer i ben a prop de la paraula "Justícia" que hi ha a la plaça Tomàs i Valiente, com a millor manera d'intentar fer justícia a Josep Abril i Argemí."

      El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, accepta la proposta de CiU però amb una modificació en el mateix :

      "Encarregar un monòlit que simbolitzi l'especial reconeixement de la nostra ciutat a qui va morir pel fet d'haver estat alcalde de Mataró. Del seguiment d'aquest acord es donarà compte a la Junta de Portaveus. "

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, pensa que és un acte de justícia històrica i, per tant, el seu grup hi està absolutament d'acord. Espera que tant de bo tots plegats siguem capaços d'enterrar diferències a fi de reconèixer allò que ens uneix, que és la defensa de la llibertat.

      La senyora Maria José Recoder accepta la modificació.

      VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (22).

      En aquests moments es reincorporen a la sessió el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, recuperant la presidència de la sessió, el Sr. Arcadi Vilert, regidor del grup municipal Socialista i la Sra. Quiteria Guirao, regidora del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA.

      37 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A L'APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE D'URBANITZACIÓ DEL SECTOR DEL PLA DE MILLORA URBANA PMU-01 RONDA BARCELÓ/ILLA FÀBREGAS I DE CARALT.

      El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la proposta de resolució següent:

      "La Junta de Govern va aprovar inicialment, el passat 19 de març, el Projecte d'Urbanització del Sector del Pla de millora urbana "PMU-01d Ronda Barceló/ Illa Fàbregas de Caralt", presentat per PUMSA i redactat per l'arquitecte Manel Brullet i l'enginyer Jordi San Millan, amb la condició de que abans de l'aprovació definitiva s'hauran de complir les prescripcions establertes pels serveis tècnics municipals.

      El projecte proposat concep la Ronda Barceló com el que ja s'anomena en els mitjans de comunicació com a "saló urbà", pretenent convertir aquesta via en una zona de vianants, preveient-se una evident restricció del trànsit.

      Tenint en compte que la Ronda Barceló és avui en dia l'única via de la nostra ciutat que connecta de forma directa el Front de Mar amb el Centre i l'Eixample amb la Plaça Granollers, Via Europa i Zona Oest de Mataró, i que la restricció del trànsit en aquesta via fa que sigui difícil cercar una altra solució que no sigui amb greu perjudici pel transport i comunicació interna de la nostra ciutat, aquest grup municipal es veu en el deure de presentar al Ple Municipal l'adopció del següent

      ACORD:

      Paral·lelament al procés de tramitació del Projecte d'Urbanització del Sector del Pla de millora urbana "PMU-01d Ronda Barceló/ Illa Fàbregas de Caralt", s'encarregarà a PUMSA l'estudi d'una nova ordenació de la ronda Barceló que li permeti seguir realitzant el paper de ronda urbana i de via bàsica de circulació en sentit vertical, connectant, conjuntament amb altres vies que la segueixen, l'avinguda Maresme amb l'Hospital de Mataró"

      El senyor Josep Lluís Martí, regidor no adscrit, fa una mica de recordatori dels aspectes temporals que afecten aquesta proposta de resolució que presenta CiU, i amb la qual ell està absolutament d'acord. Cal recordar que ja fa uns 8-10 anys es va proposar en aquest ple substituir el pas soterrat d'aquesta ronda, únicament de vianants, per un pas exactament igual però a l'avinguda Recoder, per donar-hi sortida directament al Front de Mar.

      El Sr. Martí recorda com Salvador Milà aleshores va preveure que hi hauria grans problemes per travessar el gran nombre de vies de RENFE que hi havia i, al cap d'un temps, va aparèixer la proposta de fer el mateix a la ronda Barceló. En aquells moments semblava estrany proposar, en una via en què es plantejava la seva ampliació, que només hi hagués un pas soterrat per a vianants.

      Si es fa una lectura de tot l'entorn circulatori, és cert que es produirà un col·lapse important perquè és veritat que hi ha una circulació de rondes i que, en aquests moments, es pot considerar que l'antiga N-II és una de les rondes principals de la ciutat, per als conductors de Mataró i de les poblacions de la rodalia. Ubicar el Corte Inglés allà on s'ha decidit vol dir tenir uns bons accessos tant d'entrada com de sortida. En la mesura en què aquest Govern ha tingut la tendència a fer de vianants tots els carrers que baixen verticals cap al mar, si això es fa també amb aquest tram d'aquesta ronda, segurament s'impedirà d'una forma important tant l'entrada com sortida no només dels vehicles privats sinó també dels camions de mercaderies.

      Per tant, només fent una lectura del que proposa la mateixa PUMSA, en el sentit que aquests transports carregaran pel c/Torrijos i baixaran pel c/Iluro, l'única opció que hi haurà serà anar en direcció Barcelona pel camí Ral, perquè el c/Cooperativa serà un més dels que estarà tallat. Si, a més, la ronda Barceló també està tallada amb aquest disseny de sòl urbà que es pretén, només queda l'opció de sortir els camions en direcció al mateix camí Ral, fet que farà que es col·lapsi d'una manera brutal la circulació d'aquest àmbit.

      En definitiva, la proposta de CiU està absolutament meditada i és encertada.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, afirma que la proposta presentada té el seu sentit i, per tant, valdria la pena poder-la valorar més detingudament. Demana que es pugui deixar sobre la taula.

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, comença expressant que el projecte d'urbanització de què s'està parlant és el resultat o el pas següent d'un document urbanístic, que és el Pla de Millora Urbana. Aquest pla defineix el document urbanístic que porta incorporat un Pla de Mobilitat. Segons aquest darrer, aquests carrers són suficients €un carril de pujada i un altre de baixada€ amb dos bosses de serveis laterals, que sumen un total de quatre carrils: dos de serveis i dos de mobilitat, que en arribar a la rotonda el·líptica de l'avinguda Maresme es transformen en quatre €els dos de serveis queden anul·lats en aquell punt i es transformen en carrils de circulació€. Per tant, en principi, els estudis i la simulació per ordinador donen perfectament la funció de ronda i la funció de connectivitat entre la C-32 i l'avinguda del Maresme.

      El Sr. Vilert respecta la preocupació de CiU, però els estudis realitzats confirmen que el traçat previst és més que suficient per suportar el volum de trànsit en aquest àmbit.

      El senyor Josep Lluís Martí afegeix que, posats a foradar la ronda Barceló, és absurd, donada l'amplada que s'hi està donant, perdre l'oportunitat que aquest accés al port no sigui també rodat. Això també contribuiria a donar més importància a l'àmbit del port.

      El Sr. Martí considera que no són suficients els carrers que hi porten i, per tant, caldria redefinir el projecte.

      El senyor Arcadi Vilert contesta que el pas soterrat de vianants de què s'està parlant connecta directament amb una zona del port que és de vianants o que ho serà. La zona de trànsit rodat que està a la banda de dalt està connectada justament pel pas de la Laia l'Arquera, per l'avinguda d'Ernest Lluch. És a dir, el trànsit rodat comunica la xarxa viària internacional amb l'espai de trànsit rodat del port, via túnel del c/Ernest Lluch i el trànsit de vianants comunica la vorera de vianants de 12 m de la ronda Barceló i la pl. al costat de la Farinera amb una altra zona de vianants, que és la cota 0 del moll.

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4) i corresponent al regidor no adscrit Sr. Josep Lluís Martí (1).

      Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

      Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

      38 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA INTEGRACIÓ DE CAN FÀBREGAS EN L'EDIFICI DE LA FUTURA LOCOMOTORA COMERCIAL.

      Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt 26 de l'ordre del dia.

      El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, abans de passar a la ronda de precs i preguntes, i atesa la situació que s'ha donat al ple extraordinari d'aquesta tarda, ha demanat un informe a Secretaria, que el Sr. Secretari ha dut a terme avui mateix, que diu el següent:

      "En data d'avui el portaveu del grup municipal de CiU ha comunicat a l'alcaldia la separació del regidor Sr. Josep Lluís Martí i Julià com a membre del grup municipal de CiU. Per l'alcaldia es demana que el secretari de la Corporació informi sobre les conseqüències d'aquest decisió respecte a la situació dels precs i preguntes que ha presentat el Sr. Josep Lluís Martí en dies anteriors, sota la cobertura del grup municipal de CiU, per tal que siguin tractades en el Ple ordinari convocat per avui a les 19,00 hores.

      Únic.-

      El Ple ordinari convocat per avui a les 19,00 hores inclou quatre precs i preguntes (nº 39, 54, 55 i 56 de l'ordre del dia) plantejats pel Sr. Martí. L'article 13.5.b del vigent Reglament Orgànic Municipal disposa el següent:

      "Tant els precs com les preguntes podran ser formulats per tots els regidors a títol individual i pels grups municipals a través dels seus portaveus. "(€)

      "Els precs han de ser formulats pel regidor que l'hagi proposat."(€)

      "Les preguntes seran exposades de forma directa pel regidor que les hagi plantejat i, després d'ésser contestades pel govern, es podrà generar un segon torn d'intervencions d'un màxim de tres minuts per cada regidor que intervingui." (€)

      En definitiva, els precs i preguntes formulades pels regidors, encara que s'hagin fet a l'empara de la pertinença a un grup municipal, correspon al propi regidor plantejar-les, retirar-les o deixar-les sobre la taula, d'acord amb els procediments establerts reglamentàriament".

      L'Alcalde-President indica que, per tant, és el propi Sr. Martí qui decidirà sobre els seus precs i preguntes cada vegada que s'hi arribi.

      El senyor Josep Lluís Martí, regidor no adscrit, anuncia que retira el prec número 39 i manté les preguntes 54, 55 i 56.

      PRECS I PREGUNTES

      39 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'ESPAIS TANCATS ESPECÍFICS PEL GAUDI DELS GOSSOS A LA NOSTRA CIUTAT.

      El senyor Josep Lluís Martí, regidor no adscrit, retira el prec.

      40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'OCUPACIÓ IL·LEGAL D'UN HABITATGE A L'AVINGUDA GATASSA.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

      "Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor d'una situació que afecta a una ciutadana d'aquesta ciutat de nom Carmen Martínez Elegido amb residència al C/ Mare de Déu de la Cisa, 44, 1r 2ª. Aquesta senyora és propietària d'un habitatge a l' Avinguda Gatassa, 109, 5è 3ª que ha estat ocupat de forma il·legal per un ciutadà estranger que alhora l'ha rellogat a altres persones també extracomunitàries.

      La Sra. Martínez està travessant una situació personal molt complicada perquè no sap a qui acudir per solucionar el problema.

      Atenent aquests fets aquest Grup Municipal presenta la següent

      PREGUNTA

      1. Té algun coneixement el Govern Municipal sobre aquesta situació?
      2. En cas afirmatiu o en el cas d'obtenir aquesta informació farà el Govern alguna actuació per tal de trobar una solució a aquesta situació?"

      El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, respon que efectivament aquesta senyora va sol·licitar una entrevista a l'Ajuntament, que li va estar immediatament concedida per part del mateix Sr. Bassas. De fet, n'hi ha hagut dues i, d'allò que es pot dir públicament i arran de la informació aportada per la ciutadana, la situació cronològica és la següent:

      En primer lloc, una denúncia judicial d'un presumpte arrendador contra la propietària, perquè aquesta el volia fer fora. A continuació, una segona denúncia judicial contra aquesta persona per presumpta usurpació. I, finalment, la demanda d'actuació feta a l'Ajuntament per part de la propietària davant d'aquest fet.

      L'actuació que pot fer l'Ajuntament en aquest assumpte és, primer, un absolut respecte al procediment judicial que es troba sub judice, amb denúncies creuades de dues persones. Ara bé, per part de l'Ajuntament s'oferirà la màxima col·laboració a la justícia per aclarir els fets amb la màxima brevetat.

      D'altra banda, el Sr. Bassas està a la disposició d'aquesta persona, així com dels veïns per a aquelles actuacions policials que siguin requerides o d'infracció d'ordenances municipals. Així, es va fer una visita posterior al lloc dels fets i se'n va aixecar acta per veure si hi ha indicis d'incompliment d'alguna ordenança o llei.

      Quan hi hagi resolució judicial, i si s'escau el desallotjament, com sempre, es procedirà a col·laborar amb la justícia.

      41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'ACTE DE COL·LOCACIÓ DE LA PRIMERA PEDRA EN EL CAP DE LA LLÀNTIA.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira la pregunta.

      42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'ESTAT DE DEIXADESA QUE PRESENTA LA MASIA DE LES ESMANDIES.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira la pregunta.

      43 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CONVOCATÒRIA D'AJUTS A LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS.

      El senyor Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

      "El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va anunciar l'obertura d'una convocatòria dotada amb 5 milions d'euros a la qual es podran acollir els ajuntaments i les AMPAs per a l'organització d'activitats extraescolars. El conseller va fer aquest anunci en la primera Jornada Esplai i Municipi, celebrada a l'Escola industrial de Barcelona, en compliment del Pacte Nacional per a l'Educació.


      En el capítol 2.6 del Pacte per l'Educació, dedicat a l'escola i les necessitats horàries i de serveis de les famílies, es diu que "el Departament d'Educació establirà una línia d'ajuts per garantir la participació dels alumnes, de famílies amb menys recursos. Amb aquesta finalitat ha de destinar una partida específica perquè els ajuntaments, en col·laboració amb les AMPAs o els centres, puguin implantar aquests serveis.


      Aquest pla comença aquest any amb caràcter experimental i s'implementarà de forma complementària amb els plans d'entorn de centre que actualment ja funcionen. L'objectiu és "posar a disposició de les entitats el patrimoni de què disposa el Departament d'Educació, que són els centres, per fer-ne un ús més òptim i socialment més efectiu, perquè s'utilitzarà més enllà de les hores lectives".

      El conseller, ha elogiat els esplais com a "instruments d'integració i atenció a la diversitat" i ha assenyalat que seran aquestes entitats les qui finalment gestionaran la convocatòria.

      És per això, que el Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta les següents

      PREGUNTES:

      Primer.-

      Què es pensa fer des de l'IME per a què l'ajuntament i les AMPAs de les escoles de la ciutat puguin acollir-se a aquesta convocatòria de subvencions d'activitats extraescolars.

      Segon.-

      D'aquestes subvencions també es podran beneficiar les AMPAs de l'escola concertada?

      Tercer.-

      Si rebem més euros, vol dir que el Pla Educatiu d'Entorn podrà estendre's a tota la ciutat i a tots els centres educatius?

      Quart.-

      El conseller opina que són els esplais I les AMPAs qui gestionaran aquesta convocatòria. El govern municipal s'ha posat en contacte amb els grups d'esplai i les AMPAs per a explicar-los aquesta iniciativa?"

      El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, comença dient al Sr. Caurin que, allò que li pot dir, no tant des de la seva condició només de regidor de l'Ajuntament sinó com a membre representant de la Federació de Municipis a la comissió mixta entre el Departament d'Educació i Generalitat de Catalunya, és que aquest és un tema que està sobre la taula, si bé encara no està tancat. Per tant, tota la informació que hi ha al respecte, cal prendre-se-la amb una certa provisionalitat.

      En primer lloc, efectivament el Pacte Nacional per l'Educació parla, en relació al concepte en qüestió, de 5.004.945 € per al període 2006-2009, és a dir, per a l'any actual hi hauria 1.290.000 €.

      En segon lloc, encara no ha sortit la convocatòria i està en procés d'elaboració. Però sí que els han plantejat per part de la Generalitat als ajuntaments un seguit de criteris bàsics respecte els quals es farà l'articulat de la convocatòria. Aquests criteris són els següents:

      Objectius:

      1r. Garantir la igualtat d'oportunitats dels alumnes en l'accés a les activitats educatives que s'organitzin més enllà de l'horari escolar i establir concretament una línia d'ajuts per garantir la participació de l'alumnat de les famílies amb menys recursos.

      2n. Establir una oferta d'activitats extraescolars amb finalitats educatives i de cohesió social en el territori, que podrà estar oberta a la població infantil o juvenil a l'entorn dels centres en un àmbit territorial concret i podrà comptar amb la participació d'altres associacions culturals i educatives sense finalitat de lucre.

      3r. Es crearà un criteri de copagament de les famílies i l'administració. És a dir, les famílies hauran de participar en el finançament d'aquestes activitats en un o altre grau.

      4t. L'oferta serà per a centres públics i concertats.

      5è. Aquestes activitats estaran planificades per tal que siguin susceptibles de ser incorporades a un Pla Educatiu d'Entorn en el cas que n'hi hagi, o bé puguin servir per ampliar un Pla Educatiu d'Entorn en el cas que hi hagi centres no inclosos.

      6è. Les activitats esportives, en el cas de rebre subvencions pel Pla de l'Esport a l'Escola, no podran formar part de les activitats extraescolars susceptibles de ser subvencionades per aquests ajuts especials en qüestió.

      El Sr. Comas continua explicant que, en principi, hi ha un mòdul que encara està per establir €que s'establiria per grups de nois entre 12-20 anys€. Ara per ara, el conseller delegat no està en disposició d'aportar més informació perquè això forma part del compliment d'un aspecte concret del Pacte Nacional per l'Educació, que es va acordar, d'una banda, amb els ajuntaments, però també amb totes les federacions i entitats de pares i mares. Per tant, abans de fer l'articulat concret, s'establirà també la negociació corresponent amb les federacions de les AMPAs, que hi volen tenir un paper actiu. I, complementàriament, ha estat dit per part de la Generalitat, que hi hauria una reunió específica, abans de treure el redactat, amb els esplais.

      Tota aquesta informació va ser donada a la comissió mixta del 14 de març passat i aquest mateix matí hi ha hagut una altra sessió de la comissió mixta en què s'ha informat que encara no hi ha data de publicació.

      Tot amb tot, d'acord amb el conveni subscrit per primera vegada enguany amb la FAPAC, s'ha previst dues reunions amb les AMPAs de la ciutat, els propers 17 i 25 d'abril, perquè a través dels experts de la Fundació Catalana de l'Esplai es pugui realitzar una diagnosi conjunta i un projecte de millora del Pla d'Extraescolars de cadascuna de les AMPAs.

      44 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA SITUACIÓ DE L'ILLA FÀBREGAS I DE CARALT.

      Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt 26 de l'ordre del dia.

      45 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ APROVADA AL PLE ORDINARI DE SETEMBRE DE 2006 REFERENT A LA INSTAURACIÓ D'HORTS URBANS AL MUNICIPI DE MATARÓ.

      El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, retira la pregunta.

      46 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LES CONDICIONS DE MOBILITAT I SEGURETAT DE L'ACCÉS I CRUÏLLA DE LA URBANITZACIÓ CAN MARQUÉS D'AQUEST MUNICIPI.

      El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, retira el prec per haver estat contestat pel regidor de Mobilitat.

      47 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL DESENVOLUPAMENT I APLICACIÓ DE LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ APROVADA PEL PLE REFERENT A LA INSTAURACIÓ I PROTECCIÓ DEL SISTEMA DE CORREDORS BIOLÒGICS I RUTES PAISATGÍSTIQUES A L'ÀMBIT DE LES "CINC SÈNIES" I CONNEXIÓ AMB EL PARC NATURAL CORREDOR MONTNEGRE.

      El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, retira la pregunta.

      48 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CASA DE LA MÚSICA POPULAR.

      La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

      "Un dels projectes del Patronat Municipal de Cultura d'aquesta legislatura ha estat la Casa de la Música Popular, projecte en el que han participat l'Ajuntament de Mataró, la Generalitat de Catalunya i la cooperativa Visual Sonora (Clap). Aquest projecte fou presentat en societat el 17 de febrer del 2005, amb uns objectius ambiciosos que abastaven des de la programació d'actuacions musicals fins a fer arribar la música a les escoles i instituts de secundària de Mataró.

      Atès que han passat dos anys des de l'inici de la creació de la Casa de la Música Popular, ens interessaria saber quin balanç en fa el Patronat Municipal de Cultura, i és per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

      PREGUNTA:

      1. Quin balanç general es fa d'aquests dos anys d'experiència de la Casa de la Música Popular?
      2. Quantes activitats s'han desenvolupat al llarg d'aquests dos anys i en quins sectors: per exemple, programació de concerts; edició de discos; festivals; classes per a joves i infants a les escoles; creació de grups; beques, etc.?
      3. Quin volum de públic ha seguit aquestes activitats?
      4. Quin volum econòmic han generat totes les propostes i si hi ha hagut beneficis o pèrdues econòmiques?
      5. Quines han estat les activitats que es valoren més positivament per èxit de públic, per innovació, etc.?
      6. Hi ha algun tipus d'activitat de les que figuraven en els convenis que no hagin resultat satisfactòries i per tant s'hagin hagut de replantejar?
      7. Es considera que el projecte de la Casa de la Música Popular té futur i es renovaran els acords amb la Generalitat, l'Ajuntament i la cooperativa Visual Sonora per a més anys?"

      El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, comença responent la segona pregunta perquè entén que la resposta de la primera és justament el balanç de la resta.

      Pel que fa activitats, se n'ha generat un total de 627 en les àrees de formació, creació, concerts, dinamització, activitats de ciutat i altres. D'entre les 627, n'hi ha 91 de formació, 45 de creació, 285 concerts, 59 de dinamització, 135 activitats de ciutat i 12 pel que fa a altres.

      El volum econòmic és el concretat als diferents convenis; l'aportació de l'Ajuntament de Mataró ha estat de 91.000 euros. El dèficit generat per l'activitat assumit per Audiovisual Sonora ha estat de 82.000 euros en aquest primer període €aquesta última és una cooperativa sense ànim de lucre que el que fa és reinvertir altres diners en activitats d'aquest projecte que considera cabdal€.

      Pel que fa al volum de públic, ha estat de 51.904 persones i, per tant, és una xifra positiva. A més, hi ha hagut una dinamització evident d'alguns aspectes de la ciutat, amb conseqüències positives, com ara la creació de la Casa de la Música Popular que ha permès que els col·lectius de músics de la ciutat puguin participar de manera conjunta en actes concrets: Festival del 90 aniversari dels Pastorets, l'edició de discos antics relacionats amb el patrimoni de la ciutat, la creació del Cor de Gospel, festes de barri, etc.

      Altres actes destacables pel que fa a la innovació són el testeig d'instruments o el banc de proves o l'espai musical. També hi va haver un grup d'activitats vinculades a la dinamització de la formació a través d'instituts, però organitzades directament pels mateixos professors de música.

      En resposta a l'última pregunta, el Sr. Graupera creu que el projecte de la Casa de la Música Popular té un futur important al davant perquè, entre altres coses, és un projecte nascut a Mataró que ha tingut exportació. En aquests moments, hi ha altres Cases de la Música Popular que també estan parlant amb els seus respectius ajuntaments i amb la Generalitat de Catalunya, a través dels organismes particulars. Pel que fa a la renovació futura dels acords amb la Generalitat, l'Ajuntament i la cooperativa Audiovisual Sonora, quan es faci el balanç acurat dels tres anys de vigència del conveni, correspondrà al govern que estigui al poder la determinació de en quines condicions es continua aquesta iniciativa.

      Per tant, el balanç final que es fa d'aquests dos anys de la Casa de la Música Popular és optimista perquè s'han complert els objectius previstos, des del punt de vista numèric, qualitatiu i de dinamització a Mataró del camp musical.

      La senyora Maria José Recoder admet que les xifres són realment molt impressionants, potser l'únic que preocupa aquí és aquest dèficit de 82.000 euros de la cooperativa en qüestió. Per intentar que no torni a passar, fóra bo revisar-ne la gestió.

      49 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CELEBRACIÓ DE LA TROBADA DE CIÈNCIA FICCIÓ.

      La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

      "El dia 15 de desembre, en el decurs de la inauguració de l'exposició "Ciència Ficció: una mirada al futur", a la Biblioteca Pompeu Fabra, el president del Patronat de Cultura va anunciar que la Trobada del Ciència Ficció se celebraria passat l'estiu. La Trobada de ciència ficció tenia lloc habitualment al mes de març, i hauria de celebrar, al 2007, la seva onzena edició. A més estava relacionada amb l'atorgament dels premis Manuel de Pedrolo als millors relats de ciència ficció. Tot plegat havia atorgat força nom a la ciutat de Mataró en aquest àmbit i havien vingut experts del tema a exposar els seus punts de vista durant les trobades.

      Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

      PREGUNTA:

      1. Per quina raó no es farà la 11ena trobada de Ciència Ficció al març de 2007 a Mataró?
      2. Què vol dir que es farà "passat l'estiu" i se n'encarregarà una associació que encara està en tràmits de creació que es dirà AC 2001? Qui composa aquesta associació?
      3. Quin paper se suposa que ha de jugar el Patronat Municipal de Cultura en la organització de la Mostra del 2007?
      4. Es continuaran atorgant els Premis Manuel de Pedrolo per a relats de ciència ficció i se n'editaran en un volum les obres guanyadores com fins ara?"

      El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, explica que fins al moment, les 11 edicions de la Trobada de Ciència Ficció s'han organitzat a través d'una comissió creada en el Patronat Municipal de Cultura, de la qual formaven part tot un seguit de ciutadans i ciutadanes interessats en el tema. Des del començament del mandat, tant pel que fa a la Trobada de Ciència Ficció com la Mostra de Cinema, es va destacar que els Estatuts del Consell de Cultura preveien el principi i fi de comissions al llarg de l'any i es va començar un procés de diàleg amb les persones que integraven aquestes comissions, a fi que es parlés sobre la millor manera de gestionar i tirar endavant algunes de les iniciatives culturals que duien a terme.

      Finalment, es va decidir que aquestes es constituïssin en entitats perquè això els permetia treballar amb més llibertat, de manera permanent i amb més possibilitat de capturar recursos i ajuts. Aquesta és la raó fonamentalment per la qual la majoria dels membres d'aquesta comissió estan treballant en la creació de l'entitat 2001 en qüestió, els qui continuaran organitzant les trobades. Un altre motiu per al canvi de dates també és que l'entitat en qüestió està intentant mantenir contactes amb la Societat Catalana de Ciència Ficció en base a fer una activitat una mica més puntera. S'espera que tot plegat es pugui dur a terme cap al mes d'octubre.

      Pel que fa als Premis Pedrolo, actualment s'està treballant en les bases i s'organitzaran seguint la mateixa línia.

      La senyora Maria José Recoder constata que els membres de la comissió tenen una visió una mica diferent de la presentada pel Sr. Graupera. Aquests diuen que, a mesura que han anat passant els anys, cada cop més feina ha anat caient als membres de la comissió, de tal manera que aquest any, quan la sala de Can Palauet havia d'haver estat reservada pel PMC, ningú del Patronat hi havia pensat. D'altra banda, el fet que s'hagin decidit constituir en associació a fi de buscar recursos és perquè en certa manera no confien en els ajuts del PMC.

      Cal esperar, doncs, que se'n surtin de cara al mes d'octubre que, per cert, coincidirà amb la Convenció Nacional de Ciència Ficció. El mes de març era un bon mes perquè per a molta gent aficionada, molts d'ells professors universitaris, s'acaba un període d'exàmens i es disposa de més temps.

      La Sra. Recoder lamenta que fa molts plens que constantment rep la resposta de "passat l'estiu" per a molts dels actes que abans es feien abans d'aquesta estació. En aquest sentit espera que Les Santes 2007 no es facin també "passat l'estiu".

      50 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS ASPECTES COMUNICATIUS DEL PLA JOVE PER MATARÓ.

      La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

      "El Pla Jove per Mataró, que fou un tema estrella de l'inici d'aquest mandat, ha tingut una repercussió escassa entre el jovent de Mataró, degut a errades, al nostre parer, en els sistemes de promoció i divulgació del mateix. La comunicació per als joves i entre els joves és fonamental per crear xarxes estables de participació i fer que la gent més jove se senti partícip d'un projecte convivencial a una ciutat. Al Pla Jove, dins l'apartat d'Autonomia - Informació es plantejaven diverses accions a desenvolupar.

      Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

      PREGUNTA:

      1. L'acció 1.6.6. Tu informes, preveia crear un mecanisme perquè els joves intercanviessin experiències, ampliant la informació ja disponible al Sidral. Havia d'iniciar-se al gener de 2006. Com està aquesta experiència? Quantes persones hi participen? Com ho valora el govern?
      2. L'acció 1.6.7. preveia crear un Butlletí electrònic amb informacions i notícies d'interès juvenil per trametre a tots els interessats, associacions, etc. Havia d'iniciar-se a l'octubre de 2005, però el nou portal s'ha posat en marxa tot just a març 2007. A què es deu aquest retard? Es manté el projecte del Butlletí? Quina estructura tindrà?"

      El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, en resposta a la primera pregunta, explica que l'experiència dels informes s'emmarca dins les accions d'informació adreçades als joves, l'objectiu de les quals és posar a disposició d'aquests la màxima informació possible. La feina dels informes es fa avui dia de forma presencial al Sidral o virtualment a través de la pàgina web Ara.

      En aquesta línia de treball, els informes donen la possibilitat als joves de Mataró de compartir amb el Sidral la informació que obtinguin després de realitzar una activitat, un viatge, etc., això permet ampliar les facilitats per a tots de cercar una informació concreta. El programa dels informes es porta a terme des del Sidral, de manera presencial, i està molt vinculada al tema dels viatges; tot i que cal reconèixer que no hi ha un còmput total del nombre de joves que després d'un viatge han passat pel centre a deixar-hi informació que hagin pogut recollir.

      Ara bé, en el nou portal web de Joventut, s'ha afegit el programa dels informes en format de càpsules perquè els usuaris puguin aportar informació relacionada amb la feina, l'habitatge, la salut, l'oci, la cultura, els viatges, etc. La valoració que se'n fa des del Govern és crítica perquè sempre la voluntat és de millorar-ho. És precisament per això que s'ha endegat tot el tema de la web, a l'espera que aquest servei acabi d'arrencar.

      En resposta a la segona pregunta, val a dir que s'està treballant en el portal i que, a més, s'hi han afegit altres iniciatives. Es tracta d'una tasca d'organització interna i d'aspectes generals de comunicació que ha donat lloc a un sistema per al qual la demanda d'informació sol·licitada o l'assessorament també tingui la resposta més adequada en el menor temps possible; en cada departament de l'Ajuntament hi ha un responsable que fa que aquesta informació arribi a l'usuari. Tot plegat es coordina des del Servei de Joventut. Després de mesos de feina, el web ja està en marxa i està donant servei.

      El conseller delegat aprofita per agrair a tots els regidors i regidores dels serveis implicats la seva complicitat.

      Pel que fa al tema del butlletí electrònic, seguint el Pla de Comunicació de l'Ajuntament, que és un pla global i no sectorial per als diferents segments de la població, des del servei de Joventut s'ha considerat que la millor manera de divulgar informació de tots els àmbits als joves és el sistema actual, a través dels canals RSS. De totes maneres, es treballa per trobar canals alternatius de comunicació directa i a totes hores amb el jovent, via Internet, etc.

      La senyora Maria José Recoder vol saber, atès que decau el tema del butlletí electrònic perquè s'estudien aquestes altres vies i canals de comunicació, si ja es té una base de dades dels joves que volen rebre aquesta informació i si han d'apuntar-se voluntàriament, si s'envia indiscriminadament o no, si les seves edats van dels 13 als 35 anys.

      El senyor Ivan Pera contesta que els joves de moment es continuen considerant dels 13 als 35 anys. D'altra banda, el web mateix inclou un apartat especial on et pots apuntar per demanar tota la informació; aquest es té des de la posada en marxa del Pla Jove i compta amb uns 500 joves.

      51 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE DIVERSES ACCIONS DEL PLA JOVE PER MATARÓ.

      La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, retira la pregunta.

      El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 52 i 58 per venir referits a temàtiques coincidents.

      52 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE PISOS AMB CONTENIDORS DE MERCADERIES.

      El senyor Carlos Súnico, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

      "El Govern Municipal ha anunciat recentment la posada en marxa d'una solució "pionera" a Catalunya per reduir les llistes d'espera per accedir a una habitatge protegit. La solució en concret versa sobre la possibilitat de fer pisos amb contenidors de mercaderies reciclats.

      Queda clar que l'habitatge és una de les màximes preocupacions dels ciutadans donat l' elevat preu que presenta actualment en el mercat. Per això es fa molt difícil que una persona jove o una de més gran puguin accedir a un habitatge digne amb un preu assequible.

      PREGUNTA

      1. Pot explicar el Govern Municipal amb més detall aquest projecte?
      2. En quin període de temps pensa iniciar el Govern Municipal aquest projecte batejat amb el nom de La K-sa?"

      58 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL VIATGE DEL PRESIDENT DE PROHABITATGE A LONDRES.

      El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

      "Fa pocs dies, just quan el Govern Municipal anunciava la seva intenció de traslladar la fàbrica "Fàbregas i de Caralt", vam conèixer per TV3, que el portaveu del grup municipal d'ERC i President de Prohabitatge, acompanyat del coordinador d'aquesta empresa municipal, es van desplaçar a Londres per conèixer de primera mà la feina d'una firma britànica dedicada a convertir contenidors prefabricats en habitatges.

      Segons la notícia, aquest tipus de construcció és extraordinàriament ràpida i abarateix molt el cost de l'habitatge, aconseguint una qualitat acceptable.

      Atès que no s'ha informat en cap òrgan municipal d'aquest viatge, ni del resultat del mateix, aquest Grup Municipal formula les següents,

      PREGUNTES:

      Primer.-

      El viatge del president i el coordinador de l'empresa Prohabitatge es va fer a títol personal o en nom i representació de l'Ajuntament?

      Segon.-

      Quines són les característiques més importants i avantatges, si és que n'hi ha, d'aquest nou tipus de construcció?

      Tercer.-

      Quina valoració fa el president de Prohabitatge dels resultats del viatge?

      Quart.-

      Contempla l'actual govern municipal realitzar algun estudi sobre la viabilitat d'aquest tipus de construcció en un futur a Mataró?"

      El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, comença explicant que, en el marc de la reunió de la mesa local de l'habitatge, va preguntar en el moment de fer les presentacions dels presents quines eren les seves expectatives i què esperaven de la seva pertinença a la taula. Les persones més joves consideraven que en els darrers anys no s'havien explorat suficientment noves idees en temes d'habitatge i sol·licitaven investigar què s'estava fent en els països del nostre entorn.

      En aquest context, es pren la decisió d'anar a conèixer de primera mà una experiència real, l'única que s'ha sabut trobar a nivell europeu i que ha posat en pràctica una solució ràpida, econòmica i sostenible. La idea és senzilla i es tracta de construir edificis d'acer, material que permet treballar els mòduls prèviament en una factoria, d'una manera molt flexible, amb varietat de dissenys i barata.

      Una altra cosa molt diferent és la repercussió que tot plegat ha tingut des del punt de vista mediàtic, perquè ha estat una sorpresa: es tractava només d'una primera visita exploratòria.

      A l'espera d'una anàlisi més profunda de la informació que s'ha pogut recollir i de les impressions de les persones que hi viuen i treballen, el que ja es pot avançar és que l'opinió dels responsables d'aquesta firma anglesa és que es tracta d'un sistema ràpid, barat per crear edificis moderns, divertits i respectuosos amb el medi ambient. L'estructura de les unitats són mòduls en formats molt resistents, apilables, durables, transportables i reutilitzables, amb unes reduïdes necessitats de fonamentació.

      Els seus principals avantatges són que la instal·lació en general no requereix més de 15 dies de muntatge €un edifici de 5 plantes es pot muntar en 10 dies€ i el seu cost de construcció €independentment del sòl€ oscil·la entre el 30-50% del cost de construcció d'un edifici normal.

      L'experiència ha estat utilitzada amb èxit a Anglaterra i també hi ha construccions d'aquest estil als EUA, Nova Zelanda, Austràlia, etc. Aquest tipus de construccions també s'han utilitzat per crear escoles, oficines, centres comercials, locals, entre d'altres. Els edificis que s'han vist, a més, compleixen tota una estricta normativa anglesa de consum d'energia i d'eficiència mediambiental, ventilats de forma natural, facilitant l'estalvi energètic, grans finestrals per a l'estalvi de llum, aprofitament d'aigües de pluja, reciclatge d'aigües negres, energia solar tèrmica, fotovoltaica; és una atractiva alternativa als metres de construcció tradicionals.

      En paraules dels principals impulsors a la Gran Bretanya €un dels clients dels quals és el propi govern britànic€, els principals avantatges són cost, velocitat de construcció i la possibilitat d'oferir pisos d'una dimensió una mica més gran.

      Finalment, val la pena recordar que el de l'habitatge és un dels problemes més greus a què s'enfronten els ciutadans i, per tant, això justifica que es continuï aprofundint i estudiant la viabilitat o no de la instal·lació d'aquestes construccions en la nostra societat.

      El senyor Joaquim Fernàndez pregunta al Sr. Teixidó si realment hi ha possibilitats reals d'aplicar aquesta mena de construccions d'acer al nostre territori, atesa les diferències entre ambdues societats i començant pels factors climàtics.

      D'altra banda, demana al Sr. Teixidó que l'informi de si el viatge a Anglaterra es va fer a títol personal o en nom de l'Ajuntament, ja que va sobtar que la notícia tingués ressò nacional i no es comentés a nivell municipal.

      El senyor Francesc Teixidó reitera que l'interès en fer aquesta expedició sorgeix arran de les sessions fetes a la Mesa d'Habitatge i, com a regidor, va considerar important explorar aquesta iniciativa per després poder-la compartir tant amb el propi govern com amb la resta de membres del ple.

      El senyor Carlos Súnico pregunta al Sr. Teixidó si s'ha fet algun informe o estudi arran d'aquesta visita, que es pugui fer arribar a la resta de forces per poder-lo analitzar també.

      El senyor Francesc Teixidó explica que estan acabant de completar l'informe amb fotografies, intentant localitzar proveïdors a l'Estat espanyol, etc. Li farà arribar l'estudi tan aviat com sigui possible.

      El senyor Joaquim Fernàndez insisteix en la primera pregunta plantejada. Vol saber els detalls del viatge: de qui va ser iniciativa, si va fer-se a títol personal, etc.

      El senyor Francesc Teixidó respon que no entén la pregunta: es va pensar que aquella era una iniciativa que valia la pena explorar i així es va fer. El viatge el va fer en la seva condició de responsable de l'àrea d'habitatge però ell es va pagar el cost del bitllet d'avió.

      53 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL MAL ESTAT DE LES LLOSES QUE RECOBREIXEN LA FAÇANA DE L'APARCAMENT SITUAT A LA ZONA INFERIOR DE LA PLAÇA ROCAFONDA.

      El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

      "Fa vàries setmanes que es van despendre unes lloses de les que cobreixen la façana de l'aparcament de la Plaça Rocafonda a la cantonada d'aquesta plaça entre els carrers de Pau Picasso i l' Avinguda del Perú, el fet fins i tot va provocar la intervenció dels bombers i l' acordonament de la zona per tal d'evitar un risc als vianants donada la grandària, força considerable de les lloses. El fet és que passat un temps prudencial la zona continua en l' estat posterior a la intervenció dels bombers, amb la vorera tallada i una sensació de deixadesa important.

      PREGUNTA

      1.Quin és el motiu pel qual a dia d'avui no s'hagi arreglat la façana i retornar la vorera al seu estat inicial?

      2.Ens pot informar el Govern Municipal quan s'haurà solucionat aquesta situació?"

      El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, explica que la situació que s'ha produït amb aquestes lloses va ser posterior a la caiguda d'unes altres, fet que va provocar una preocupació sobre l'estat de la façana d'aquest aparcament.

      La resposta, sempre que ha passat qualsevol circumstància com aquesta, ha estat actuar amb la màxima celeritat, ja sigui col·locant tanques, ja sigui avisant els bombers, mitjançant els tècnics de manteniment o també els propis de GINTRA, com es va fer amb l'última trucada a bombers, prèvia comunicació al Servei de Manteniment.

      El motiu de la tardança en aquest cas concret va ser que, davant de la caiguda de més lloses, es va creure convenient actuar d'una altra manera per posar fi al problema. Així doncs, es va encarregar un estudi tècnic i valoració econòmica de la reparació en profunditat d'aquesta façana, que garantís que les lloses no tornin a caure. L'informe es preveu per a aquest mes o el proper mes de maig.

      El Sr. Melero es disculpa per no haver informat abans d'aquesta situació, però expressa que la seguretat de les persones preval i que, davant d'aquest tipus de problemes, sempre s'intenta actuar amb la major celeritat. Mai no es triga dos mesos en resoldre aquesta mena de situacions.

      El senyor José Manuel López vol saber si la responsabilitat de la caiguda d'aquestes lloses és de l'empresa que va construir l'edifici en qüestió.

      El senyor Francesc Melero considera que no perquè en el seu moment es va fer la corresponent recepció de l'obra, tot i que és cert que s'han detectat, segurament fruit del mal temps d'aquests dies amb molta pluja, sumat a alguna petita deficiència que deu tenir, més caigudes que les que hi havia hagut. De totes maneres, justament és l'informe el que ens dirà la causa real del problema per poder-hi fer una actuació adequada.

      El senyor José Manuel López entén l'explicació rebuda quant al fet que el Servei de Manteniment ha estat pendent del problema, però no comparteix que es pugui culpabilitzar la pluja de la caiguda de les lloses. Si aquestes cauen és perquè l'edifici no està ben construït.

      El senyor Francesc Melero recorda que l'obra ja té els seus anys, el període de garantia de la mateixa segurament ja ha vençut i, en qualsevol cas, val la pena esperar a veure què hi diu l'informe, el qual li faran arribar.

      54 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA INSTAL·LACIÓ D'UNA ANTENA DE TELEFONIA MÒBIL SENSE LLICÈNCIA AL BARRI DE CIRERA.

      El senyor Josep Lluís Martí, regidor no adscrit, presenta la pregunta següent:

      "La Federació d'Associacions de Veïns de Mataró i l'Associació de Veïns de Cirera han denunciat una empresa que està instal·lant sense llicència municipal, una antena de telefonia mòbil al c/ Immaculada n. 9 del mateix barri.

      Pel que sembla l'empresa no ha aturat les obres a requeriment dels tècnics municipals.

      És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta la següent,

      PREGUNTA

      Primer.- Quina és la situació legal i administrativa actual d'aquesta instal·lació ?

      Segon.- Davant la negativa a aturar les obres per part de l'empresa, quines mesures ha pres el Govern municipal ?

      Tercer.- Ha existit comunicació prèvia entre l'Ajuntament i els veïns del barri respecte d'aquesta instal·lació ? "

      En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula a la Sra. Patrícia Montserrat, en representació de l'Associació OIKOS AMBIENTAL, qui expressa la veracitat de les queixes rebudes a nivell de salut per les persones exposades als camps magnètics que emeten aquesta mena d'infraestructures. Actualment, la literatura científica al respecte corrobora la possibilitat que aquestes antenes siguin perjudicials per a la salut. Exigeixen que s'aturin immediatament les instal·lacions de les mateixes, fins que es demostri que els nivells de radiació no són nocius.

      La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, comença aclarint que la denúncia no es rep per part de l'Associació de Veïns, sinó d'una veïna, el dia 20 de març, arran de la qual es produeix una primera inspecció. Es comprova que no se'n tenia cap documentació €la llicència estava suspesa€ i aquell mateix dia es diu verbalment als operaris que no poden estar fent aquella instal·lació. Dos dies després, el conseller delegat d'Urbanisme, qui té les competències d'obres, fa aturar aquesta instal·lació a nivell documental, per decret. Tot i que prèviament, la instal·lació ja estava aturada, des del mateix dia en què es rep la denúncia.

      En resposta a les preguntes, la Sra. Guirao explica que l'operador no disposa de llicències ni d'obres, ni d'activitats, ja que a Mataró hi havia decretada una suspensió d'aquest tipus de llicències, que conclou el primer dia hàbil després del 7 d'abril, per tant, el dia 10. Des del dia 21, la instal·lació va ser aturada i, per tant, quan surt el comunicat de l'Associació de Veïns, aquesta ja estava suspesa.

      Per últim, tant l'Associació de Veïns com la Federació i la mateixa veïna denunciant i comunitat n'han estat puntualment informats. La Sra. Guirao ha assistit a una assemblea al barri de Cirera amb unes 100 persones, on s'ha parlat de l'estat de la qüestió.

      55 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES MILLORES URBANÍSTIQUES I D'APARCAMENT A L'ENTORN DE LA PLAÇA DE CUBA.

      El senyor Josep Lluís Martí, regidor no adscrit, presenta la pregunta següent:

      "Els comerciants agrupats en l'Associació de Comerciants de la Plaça de Cuba i Rodalies estan descontents amb els projectes que s'han anat consolidant al seu entorn.

      D'una banda, plantegen que la reurbanització del mercat i dels espais adjacents hauria de ser un objectiu de ciutat, per sobre de la implantació de la nova locomotora comercial. El projecte de reforma del mercat el consideren insuficient.

      De l'altra, consideren que els pactes als quals s'ha arribat amb d'altres entitats comercials de la ciutat, no satisfan les seves expectatives en aspectes bàsics com l'accesibilitat, la mobilitat, l'aparcament i l'arranjament de carrers.

      Es per això, que el grup municipal de Convergència i Unió planteja la següent

      PREGUNTA

      Primer.- Quina opinió en té el Govern municipal del posicionament crític de l'Associació de Comerciants de la Plaça de Cuba i Rodalies ?

      Segon.- Quins són els projectes previstos per aquest Govern a l'entorn de la Plaça de Cuba, en referència a l'accessibilitat, la mobilitat, l'aparcament i arranjament de carrers ?"

      En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Toni Castellví, en representació de l'Associació Plaça de Cuba i Rodalies, qui expressa que el Pla d'Ordenació d'Equipaments 2004 indica la necessitat que s'instal·li una Locomotora comercial al centre de la ciutat, per tal de dinamitzar-ne el comerç. Es pot dir que aquesta és avui dia el Corte Inglés. El POEC també fa referència al mercat de la pl. Cuba com a part de la locomotora i se'n contempla la reforma; però l'arribada del Corte Inglés sembla que perjudicarà aquesta reforma. El col·lectiu sol·licita una reforma més ambiciosa que la prevista per l'IMPEM.

      La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, en resposta a quina és l'opinió que té el Govern sobre el posicionament crític de l'Associació de Comerciants de la Plaça de Cuba i Rodalies, aquesta és de respecte. Fa molts mesos que s'està treballant amb una proposta, que al Govern li sembla la més convenient; la qual s'ha anat modificant al llarg de les setmanes en funció dels acords assolits amb unes entitats i altres, tot i que amb l'entitat que ha intervingut no s'ha arribat al consens desitjat.

      De la pregunta plantejada pel Sr. Martí, cal diferenciar dues coses: d'una banda, el mercat de la pl. Cuba i, de l'altra, els entorns del mercat.

      El Govern, quan fa temps comença a treballar en el POEC, pretén millorar l'oferta comercial de la ciutat i, alhora, fer més competitiu el comerç ja existent, un model de comerç dual que evidentment fa referència al petit comerç que hi ha als nuclis urbans de les ciutats i en àrees més descentralitzades.

      El POEC donava el vist-i-plau a aquest model que es va materialitzar, en un dels seus eixos, en la Locomotora comercial. Un dels elements que el document en qüestió també establia era la reforma dels mercats municipals de la ciutat i durant tot el mandat s'hi ha estat treballant.

      Pel que fa al mercat de la pl. Cuba, després d'un treball molt rigorós de l'Institut del Mercat de Barcelona €experts en la reforma dels mercats€ i després de negociar durant un any i mig en el si d'una comissió de venedors del mercat de la pl. Cuba, fa dos mesos es va poder aprovar amb un 70% dels vots a favor aquesta proposta de reforma del mercat.

      A banda de la idea que en pugui tenir cadascú, des del Govern es pretén tenir un mercat competitiu que es perllongui en el temps. Es tracta d'un model de mercat que també s'està implementant en moltes altres ciutats catalanes i que ha comptat amb l'aprovació de la majoria de venedors de l'àmbit, que són els qui tenen drets adquirits i amb qui s'havia de negociar.

      En tot cas, la reforma del mercat, amb aquest vist-i-plau, es tirarà endavant €ja s'està treballant amb els diferents projectes€ i probablement les obres es podran iniciar a l'estiu del 2008. Aquest és un projecte de 42 places de rotació que donaran servei al mercat durant 10 hores al dia i que, per tant, ja va endavant. A més, amb el criteri de la compra amb un sol acte, s'ha establert la possibilitat que la gent pugui anar a comprar sec, o bé comprar fred i, per tant, el sec es treballarà amb un operador comercial, a banda de nous elements de dinamització, com elements de restauració, etc.

      Pel que fa als entorns del mercat, també es reformaran a nivell de paviments, etc. En referència als entorns que van més enllà del mercat, als quals es refereix el Sr. Martí en la segona pregunta i que tracta el conveni que es va annexar al POEC aprovat el 2003, la Sra. Romero recorda que s'ha treballat amb totes les entitats que van signar aquell POEC a fi de presentar una proposta. Al mes de gener es va posar sobre la taula aquesta proposta d'acord €que inclou totes les millores necessàries per potenciar l'àmbit un cop arribés la Locomotora comercial€, que és força ambiciosa, que planteja molts elements de treball i s'ha consensuat amb l'Associació de Marxants, amb totes les associacions de comerciants, excepte la que avui ha pres la paraula en el si del ple, també amb el vist-i-plau del Consell Territorial del Pla Integral del Centre i amb el Gremi d'Hostaleria.

      Aquest acord no pot anar al detall de moltes de les propostes, com ara, no es pot dir el tipus d'arbre que s'hi posarà, com seran les voreres o de quin material. Aquest treball es farà més endavant a través d'una comissió de seguiment. Com a concrecions de les que ja es pot parlar, per exemple, hi ha la reforma de 17 carrers o l'allargament de l'aparcament del subsòl del c/Biada al més avall possible del c/Iluro a fi que s'apropi a l'entorn de la pl. Cuba tant com sigui possible; tal com es va decidir a petició dels mateixos comerciants; malgrat no s'hagi pogut assolir acords amb aquesta entitat. Per tant, es reformaran carrers, es preveu també un nou aparcament tan a prop com es pugui d'aquest àmbit, se'n potenciaran els eixos comercials i 13 propostes d'accions pel que fa al món del comerç a tots els nivells. Per tant, les concrecions s'aniran establint en els propers temps a partir d'aquest document de 7 planes que ha aconseguit un ampli consens, malgrat no hagi estat unànime.

      El senyor Josep Lluís Martí afirma que està absolutament d'acord amb els plantejaments que fan els membres de l'Associació de Comerciants de la Plaça de Cuba i Rodalies, però també amb els del Govern, a través d'aquest nou conveni que s'ha signat amb el POEC.

      El punt de desacord rau en els aparcament que s'hi preveuen al c/Biada amb c/Iluro. El Sr. Martí creu que el centre de Mataró es mereix una relectura de tot l'espai que va des de la ronda Alfons XII fins a La Riera. Es tracta d'un pol important, a nivell comercial, que inclou el c/Biada, la reforma del mercat de la pl. Cuba i, de moment aturada, la reforma de la pl. de les Tereses.

      El Sr. Martí creu que tot plegat se solucionaria si aquest Govern o el proper fos prou agosarat com per tirar endavant el projecte d'un gran centre urbà al centre de la ciutat, unint la pl. de les Tereses amb la pl. Cuba i fent un gran aparcament que les unís; molts problemes se solucionarien. Actualment, la pl. Cuba està mal dimensionada, perquè és un mercat excessivament gran per a una plaça excessivament petita. L'accés de trànsit rodat podria ser perfectament per la banda de dalt de la pl. Cuba i la sortida, per la plaça de baix, pel c/Unió.

      Aquest seria un projecte d'esponjament del centre de la ciutat, de reforma urbana veritable i de pol comercial del centre que relligaria de forma definitiva l'àmbit a l'estil de la plaça de davant de l'Ajuntament de Tarragona. Valdria la pena reflexionar-hi, perquè solucionaria el tema de l'aparcament massa allunyat de la pl. Cuba.

      56 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA FURGONETA DE LA POLICIA LOCAL DE MATARÓ.

      El senyor Josep Lluís Martí, regidor no adscrit, retira la pregunta.

      57 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ACTUACIÓ DEL VEHICLE DE CONTROL DEL TRÀNSIT.

      El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

      "Existeix un degoteig constant de queixes i consultes dels ciutadans sobre l'actuació del "Vehicle de Control del Trànsit".

      El passat 20 de desembre, aquest Grup Municipal ja es va interessar per la tasca que té encomanada aquest vehicle en una pregunta a la CIM de Via Pública. En aquell moment se'ns va garantir que només actuava en el traçat de la Xarxa del Transport Urbà per tal d'evitar infraccions i mantenir el recorregut de les diverses línies lliures pel pas de l'autobús.

      Des d'aquell dia, han seguit les queixes, sobretot, per ciutadans que es trobaven en carrers pels que no passa el Mataró-Bus i estaven parats realitzant feines de càrrega i descàrrega sense destorbar el trànsit.

      Atès que la finalitat del "Vehicle de Control del Trànsit" no ha de ser la d'efectuar denúncies indiscriminadament, el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

      PREGUNTES

      Primera.-

      Quin ha estat el nombre total de denúncies realitzades pel "Vehicle de Control del Trànsit" des de la seva posada en funcionament?

      Segon.-

      Quantes d'aquestes denúncies han estat fetes en vies en les quals no hi passa cap línia del Transport Urbà de Passatgers?

      Tercer.-

      Per quina raó, el "Vehicle de Control del Trànsit" es desvia del traçat de la Xarxa del Transport Urbà? "

      El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, contesta que entre els dies 2 de gener i 30 de març del 2007, el nombre de denúncies ha estat de 5.548, en resposta a la primera pregunta. D'aquestes, 989, és a dir, un 17,8% són de carrers per on no hi passa el Mataró Bus; el motiu és perquè la voluntat és que s'atenguin totes les infraccions de la xarxa del transport públic urbà que es trobin justament a la xarxa, però també les d'aquells carrers que en són colindants i s'hi veuen afectats. De tota manera, només val per a infraccions flagrants, per exemple, que es poden esdevenir a l'avinguda Jaume Recoder, just al costat de dos carrers per on hi passa l'autobús.

      El 80% de les infraccions corresponen a l'estacionament, a la doble fila el 41%, la parada al 18%, damunt la vorera el 12,5% i a la parada del bus el 7,2%.

      El senyor Joaquim Fernàndez opina que no sap com resoldre-ho però gairebé un 18% d'infraccions fora del recorregut del bus és un percentatge massa elevat. Almenys, caldria informar els ciutadans perquè n'estiguin advertits. També demana que li repeteixi les dates entre les quals s'han produït les denúncies.

      El senyor Ramon Bassas reitera que les dates són entre el 2 de gener i el 30 de març. En resposta a la reflexió feta pel Sr. Fernàndez, val a dir que s'ha d'anar perfilant tot el tema, però no es pot oblidar que es tracta d'infraccions, d'una banda, i que es cometen, pràcticament dins la xarxa del bus, de l'altra.

      58 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL VIATGE DEL PRESIDENT DE PROHABITATGE A LONDRES.

      Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt 52 de l'ordre del dia.

      59 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'ENFONDRAMENT D'UN TRAM DEL CARRER LEPANTO.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira la pregunta.

      60 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES MANCANCES DEL NOU CENTRE DE LA DONA DENUNCIADES PER LES VEÏNES DE ROCAFONDA

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira la pregunta.

      I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a un quart d'una de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.