Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

11/06/2009

Escoltar

11/06/2009

dijous 11 juny 2009, 00:00h

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia onze de juny de dos mil nou, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

 
Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR                 ALCALDE                                      (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA                          TINENT D’ALCALDE                      (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO                              TINENT D’ALCALDE                      (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA             TINENT D’ALCALDE                      (PSC)
ORIOL BATISTA GÁZQUEZ                          TINENT D’ALCALDE                      (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO                TINENT D’ALCALDE                      (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ                      CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO               CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ                       CONSELLER DELEGAT               (PSC)
IVAN PERA ITXART                                       CONSELLER DELEGAT               (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ                        CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
 
JOAN MORA I BOSCH                                  REGIDOR                                        (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER                   REGIDOR                                        (CIU)
S’incorpora a la sessió a l’inici del punt núm.27 de l’ordre del dia
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA                REGIDOR                                        (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO                           REGIDORA                                      (CIU)   
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN              REGIDOR                                        (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA                 REGIDOR                                        (CIU)
S’incorpora a la sessió a l’inici del punt núm. 3 de l’ordre del dia
PERE GALBANY I DURAN                            REGIDOR                                        (CIU)
 
PAU MOJEDANO SINGLA                             REGIDOR                                         (PP)
S’incorpora a la sessió a l’inici del punt núm. 3 de l’ordre del dia
JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA   REGIDOR                                                     (PP)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ             REGIDOR                                         (PP)
S’incorpora a la sessió a l’inici del punt núm. 3 de l’ordre del dia
M LUISA COROMINAS LOZAR                     REGIDORA                                       (PP)
S’incorpora a la sessió a l’inici del punt núm. 3 de l’ordre del dia
 
QUITERIA GUIRAO ABELLÁN                      TINENT D’ALCALDE              (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO                          CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)
 
FRANCESC TEIXIDÓ I PONT                       TINENT D’ALCALDE                      (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR                       CONSELLER DELEGAT               (ERC)
S’incorpora a la sessió a l’inici del punt núm. 3 de l’ordre del dia
 
XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON                 REGIDOR                                       (CUP)
Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.
 
També hi assisteix l’Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.
 
Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.
 
L’ordre del dia de la sessió actual és el següent:
 
Decret
4898/2009 de 8 de juny
Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari sessió del 11 de juny de 2009.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL
 
 
En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 11 de juny de 2009, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent
 
 
                                                 ORDRE DEL DIA
 
 
1         Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions: ordinària del dia 7 de maig de 2009 i extraordinària del dia 11 de maig de 2009.
 
 
2         DESPATX OFICIAL
 
 
           DECLARACIONS INSTITUCIONALS
          
3         Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per commemorar el Dia Mundial del Medi Ambient i reivindicar el valor del paisatge en el nou model econòmic.
 
4         Proposta de Resolució que presenten els grups municipals de CIU, PSC, ICV-EUIA, ERC i PPC per a l’adhesió al VI Manifest 2009 de la fibromialgia i la síndrome de la fatiga crònica.
 
5         Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per reduir l’IVA en productes alimentaris de primera necessitat.
 
6         Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a l’adhesió a la campanya “Aconseguir la recepció de les televisions en català a tot el territori lingüístic”.
 
7         Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per modificar aspectes de la Llei Hipotecària i adaptar-los a la situació de crisi actual.
 
8         Proposta de Resolució que presenten els grups municipals d’ICV-EUiA, PSC, ERC i CUP en commemoració del 28 de juny, Dia de l’alliberament lèsbic, gai, bisexual i transsexual.
 
 
           DICTAMENS
 
           ALCALDIA
 
9         Nomenament representant de l’Ajuntament de Mataró a l’Assemblea General de la Caixa de Girona.
          
10        Ratificar els acords adoptats per l’Assemblea General de Gestió Integral d’Aigües de Catalunya a fi de donar compliment al requeriment del Registre Mercantil.
 
11        Canvis representants del grup municipal d’ICV-EUiA i PSC de l’Ajuntament de Mataró en la Fundació Privada Unió de Cooperadors de Mataró.
 
 
           CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
 
           -Presidència-
 
12        Denegació de la concessió de títol honorífic de fill predilecte de la ciutat al Dr. Ramon Calsapeu i Cantó. 
 
 
           -Innovació i Promoció de Ciutat-
 
13        Aprovació de la desafectació de bens de domini públic i cessió gratuïta a la Fundació Tecnocampus.
 
14        Aprovació del marc de preus dels espais de lloguer per a empreses i institucions del TCM 2 i TCM 3.
 
 
           -Llicències d’Activitats-
 
15        Aprovació inicial del mapa de capacitat acústica de Mataró.
 
 
           CMI DE SERVEIS CENTRALS
 
           -Servei de Gestió Econòmica-
 
16        Aprovació de l'inventari de béns, drets i obligacions de l'Ajuntament de Mataró.
 
17        Desafectació de l'habitatge 3r C, escala B, de l'edifici del c. Madoz, 28-30, de Mataró.
 
 
           -Servei de Recursos Humans-
 
18        Modificació de la plantilla de personal de l’Ajuntament de Mataró.
 
19        Modificació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Mataró.
 
20        Revisió de la valoració del lloc de treball de cap del Servei de promoció de ciutat i comerç.
 
21        Proposta de modificació de relació de llocs de treball de l’IMAC.
 
 
           CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
 
           -Servei d’Urbanisme-
 
22        Aprovació definitiva de la relació de béns i drets per a l’expropiació del sòl afectat per a l’execució del projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix i sol•licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya la declaració d’urgent ocupació.
 
23        Aprovació definitiva de l’estudi de detall d’ordenació volumètrica i ajust de límits de la parcel.la 43, situada al carrer del Tennis 33 sector de “Can Quirze”.
 
 
           CMI DE VIA PÚBLICA
 
           -Àrea de Via Pública-
 
24        Aprovació definitiva de l'Ordenança Municipal de Circulació i Transport de mercaderies perilloses.
           CMI DE SERVEIS PERSONALS
 
             -Conselleria Delegada de Cultura-
          
25        Aprovar inicialment la creació, constitució i els Estatuts del Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró
 
26        Proposar el nomenament de la directora-gerent de l’Institut Municipal d’Acció Cultural.
 
 
 
           CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
 
           PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
 
27        Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya perquè l’ajuntament de Mataró reconegui la tasca de les entitats relacionades amb la Setmana Santa mataronina.
 
28        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la celebració de l’any Amades.
 
29        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per demanar que l’ajuntament tiri endavant una campanya per informar als mataronins sobre aspectes relacionats amb les antenes de telefonia.
          
30        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió perquè es revisi a fons el Pla Local de l’Habitatge.
 
31        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a la utilització de vehicles elèctrics.
 
32        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per demanar que l’ajuntament promocioni amb més intensitat el nomenament de Mataró com a ciutat pubilla de la Sardana 2009.
 
33        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre la reparcel•lació de l’àmbit Ronda Barceló i illa Fàbregas i de Caralt.
 
 
 
 
 
 
 
           PRECS I PREGUNTES
 
34        Pregunta que presenta el grups municipal de Convergència i Unió sobre els ajuts als malalts d’Alzheimer.
 
35        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la manca de plànols urbans complets que estiguin a disposició de ciutadans o visitants de Mataró.
 
36        Prec que presenta el grups municipal de Convergència i Unió per tal de què l’ajuntament estableixi acords amb portals de recerca de feina.
 
37        Pregunta que presenta el grups municipal de Convergència i Unió sobre els ajuts al patrimoni amb càrrec a l’1% cultural.
 
38        Pregunta que presenta el grups municipal de Convergència i Unió sobre la manca de plànols de la ciutat amb el nom dels carrers a les oficines de turisme.
 
39        Pregunta que presenta el grups municipal de Convergència i Unió referent a la seguretat a les escoles.
 
40        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la situació de la seguretat a Mataró.
 
41        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre els habitatges municipals del carrer Almeria en règim de lloguer.
 
42        Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la nova entrada/sortida Mataró Nord de la C-32.
 
43        Pregunta que presenta el grups municipal de Convergència i Unió referent al trasllat del centre de transformació del carrer Sant Antoni.
 
44        Pregunta que presenta el grups municipal de Convergència i Unió referent a la ubicació del Festival Cruïlla de Cultures a l’espai IVECO.
 
45        Prec que presenta el grups municipal de Convergència i Unió pel condicionament d’un espai d’estacionament provisional al sector IVECO-PEGASO.
 
46        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre la xemeneia Ribas i Julià.
 
47        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la compra del solar de Can Fàbregas per part de el Corte Inglés.
 
48        Pregunta que presenta el grups municipal de Convergència i Unió sobre la signatura a porta tancada de la compra-venda del solar del carrer Biada cantonada amb Ronda Alfons XII.
 
49        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre la signatura de compravenda de la parcel•la de Can Fàbregas i de Caralt.
 
50        Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular en relació amb la destrucció de part del pas de Ronda de la Muralla, bé cultural d’interès nacional.
 
 
 
L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.
 
 
1 -    APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIA DEL DIA 7 DE MAIG DE 2009 I EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 11 DE MAIG DE 2009.
 
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (21).
 
 
2 -    DESPATX OFICIAL
 
§       El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte de la carta que va enviar a la família del Sr. Josep Fernàndez, conserge de l’Ajuntament de Mataró, en què li manifestava el condol propi i en nom del consistori per la seva mort.
 
 
§       El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup de Candidatura d’Unitat Popular, passa a llegir un text que li han fet arribar, en nom de la seva família i els seus companys :“En Josep era un home com tots nosaltres. Tenia defectes com tots nosaltres. Però, potser, en molts aspectes era millor que nosaltres. Un home del poble, treballador, solidari, lluitador. Sempre era a primera fila contra tota mena d’injustícies, a les manifestacions reivindicatives de les causes dels treballadors i millores per la ciutat. Amic, company, veí, sempre disposat a donar la mà i ànims a qui ho necessités. Pensava que un altre món era possible. Crec que si hi hagués més persones com ell, als treballadors i ciutadans les coses ens anirien millor. Sempre estarem amb tu, sempre seràs amb nosaltres. Josep, moltes gràcies”.
 
 
 
 
En aquests moments s’incorporen a la sessió els regidors següents: Sr. Pau Mojedano Singla, Sr. José Manuel López Gonzalez, Sra. M Luisa Corominas Lozar regidors del grup municipal del Partit Popular de Catalunya. El Sr. Francesc Masriera Abella, regidor del grup municipal de Convergència i Unió. El Sr. Sergi Penedès Pastor, regidor del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya.
 
 
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
  
3 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER COMMEMORAR EL DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT I REIVINDICAR EL VALOR DEL PAISATGE EN EL NOU MODEL ECONÒMIC.
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la moció següent:
“El dia 5 de juny té lloc el Dia Mundial del Medi Ambient i aquesta celebració coincideix, aquest any, amb unes especials circumstàncies reivindicatives en l'àmbit local. Aquest any 2009 té especial importància per als Ens Locals perquè ofereix un balanç de llums i ombres després de 30 anys de governs democràtics. D'una banda, es destaca l'enorme esforç realitzat pels Ajuntaments en aquests anys per a adaptar-se a la modernitat i a la prestació de serveis de qualitat, però al mateix temps es veu amb gran preocupació la forma d'afrontar el futur en un moment d'ofec financer i de reducció dràstica de recursos.
Ara més que mai es reclama un finançament adequat, suficient i proporcionat al nivell de prestació de serveis per part dels Ens Locals, i ara també es demanen unes competències equiparables i homologables a la capacitat de gestió de les altres Administracions.
 
Per a superar aquesta situació generalitzada de crisi econòmica, el Govern parla d'inversió en innovació i de nous models econòmics sostenibles. Frases boniques però gens concretes. Es pensa en inversions i infraestructures i es destaca la impossibilitat de seguir mantenint el model basat en la construcció i el sector immobiliari, però mentrestant es deixa de costat la indústria, l'energia i el turisme.
 
Però cap recepta arriba als Ajuntaments en forma de mesures oportunes i adequades a la urgent necessitat actual, més enllà de plans d'inversió i de sanejament de tipus puntual i limitat en el temps.
 
No obstant això els Ens Locals, a causa de la seva proximitat als problemes reals i a les necessitats de la societat, no poden fer marxa enrere tret que sigui per estrènyer-se el cinturó, i no han d’abandonar, per tant, la seva sensibilitat per la protecció de la natura, de l'entorn urbà i dels mitjans naturals que conformen avui dia un nucli d'interès i un bé a protegir i cuidar. La sensibilitat social cap als temes mediambientals obliga a les administracions a ser molt escrupoloses en l'ús i adequació dels seus plans de creixement perquè així ho reclamen els ciutadans.
 
Quan tot sembla defallir i les idees per tirar endavant pateixen un estancament és quan més hem de tornar la mirada cap al medi ambient i les seves possibilitats de millorar la qualitat de vida dels veïns, aportant riquesa i benestar.
 
Si alguna cosa hem après d'aquesta crisi és que els creixements desbocats i sense control d'aquests últims cinc anys no porten enlloc, i que el que aporta confiança i estabilitat és la inversió per millorar la qualitat de vida dins dels paràmetres que cada societat valora com propis.
 
Per això es fa ara més important que mai portar a primera plana el Conveni Europeu del Paisatge que el Consell d'Europa va fer en la ciutat de Florència, el 20 d'octubre de 2000, ratificat per Espanya el 6 de novembre de 2007, perquè suposa l'entrada en el nostre dret de la norma més ambiciosa en matèria de protecció, ordenació i gestió de la riquesa paisatgística a nivell europeu.
 
El Paisatge, segons ha estat definit pel consell d'Europa, és qualsevol part del territori tal com la percep la població, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció de factors naturals i/o humans, i rep així, a través del Conveni de Florència, un notable impuls com expressió de la biodiversitat d'un territori, llegat de la seva història i recurs per al seu desenvolupament econòmic.
 
El seu àmbit d'aplicació abasta tot el territori del País, incloent les àrees naturals rurals, urbanes i periurbanes. Comprèn també les zones terrestre, marítima i les aigües interiors. Es refereix tant als paisatges que puguin considerar-se excepcionals com als paisatges quotidians o degradats. El que dóna una idea de l'amplitud i importància que aquest Conveni tindrà en el futur immediat.
 
Des d'ara els poders públics espanyols estan obligats, en conseqüència, a arbitrar els mètodes de valoració del paisatge que incloguin els elements de participació ciutadana, tals com la difusió de la informació sobre el patrimoni paisatgístic, la sensibilització sobre el valor dels paisatges i la seva importància sociocultural, ecològica, estructural i econòmica; l'avaluació de la qualitat dels paisatges i la detecció dels canvis i evolucions del mateix.
 
Per tot això, es sotmet a la consideració del Ple l’aprovació dels següents
 
ACORDS
 
1.- Reivindicar el paper dels governs locals en la protecció i gestió del patrimoni mediambiental i paisatgístic per la seva capacitat per a preservar les diferents maneres de viure en harmonia i per la seva sensibilitat i interès a mantenir el millor llegat social, cultural i de creixement econòmic sostenible cap a les següents generacions.
 
2.- Reclamar del Govern d’Espanya l'engegada d'una legislació que desenvolupi el Conveni Europeu del Paisatge amb caràcter unitari i atorgui a les autoritats locals els mitjans per a cobrir els objectius de qualitat paisatgística, sensibilització respecte del seu valor i la seva transformació, formació d'especialistes i elaboració de programes pluri disciplinars per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge.
 
3.- Donar trasllat d'aquests Acords al President del Govern, a la Vicepresidenta Primera del Govern, a la Ministra de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí, als Portaveus de Medi ambient del Congrés i del Senat i a la Comissió Executiva de la FEMP.”
 
 
El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot contrari del seu grup per dues raons:
La primera, perquè d’acord amb l’article 149 de l’Estatut, el nostre país té competències exclusives en aquest àmbit. I la segona, perquè ja disposem de legislació i eines suficients per avançar, si de veritat ho volem, en l’aplicació dels objectius que preveu el Conveni Europeu del Paisatge. Tant la Llei de Protecció, Gestió i Ordenació del Paisatge com el Decret que la desenvolupa i que regula els estudis d’impacte i integració paisatgística com l’Observatori del Paisatge, consorci on conflueixen totes aquelles parts interessades a vetllar per la preservació del nostre paisatge, tenen encara molt recorregut per fer. Per tant, creiem que en aquest moment, no cal demanar al Govern espanyol que doni cap pas en aquest sentit, entre d’altres, perquè seria anar en contra de nosaltres mateixos, ja que gràcies al nou Estatut hem aconseguit un àmbit de competències que fins fa poc no teníem. Fins i tot, en el cas que això no fos així, també votaríem en contra d’aquesta proposta, perquè tots sabem que quan els governs espanyols intervenen en els nostres assumptes, Catalunya gairebé sempre hi surt perdent.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, reclama al Sr. Mojedano una mica de coherència, i fets i no paraules.
Si vostè llegeix el Conveni o la seva proposta parlen de biodiversitat, per exemple. Però vostès, fa molt pocs dies, han presentat al·legacions al Parlament de Catalunya en contra de la biodiversitat defensant els transgènics.
Parla de preservar el paisatge, però vostès, contínuament, furguen per construir a les Cinc Sènies.
També parla de la façana litoral i vostès la volen ampliar amb un port i no sé quines extravagàncies, com parcs temàtics i no sé què més.
Per sort no governen a la nostra ciutat, però allà on vostès governen el paisatge ha estat greument malmès.
Anem, per exemple a Llavaneres. Tenim les muntanyes trinxades per casetes, urbanitzacions que fan fàstic de veure. La costa valenciana està trinxada pel seu govern. Que ens està proposant aquí Sr. Mojedano? No ho entenc. Penso que s’està rentant la cara de tot un seguit de males polítiques pel paisatge. Segurament alguns empresaris se n’han beneficiat. Per acabar, al Govern espanyol no li hem de demanar res, senzillament que retiri el seu exèrcit i ens deixi viure en pau.
 
 
 
 
La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds–Esquerra Unida i Alternativa, anuncia el seu vot contrari a la resolució, perquè no és creïble venint del Partit Popular. També per un defecte de forma a nivell competencial que ja s’ha comentat. En un govern on els del PP tenen majoria, al País Valencià, tenen la Llei d’urbanisme al tribunal de Luxemburg, portada per la Comissió Europea, ja que es qüestiona la incompatibilitat d’aquesta llei amb el dret comunitari i normatives d’impacte ambiental. D’altra banda, nosaltres tenim un Estatut d’Autonomia on tenim les competències en protecció i gestió del paisatge. A nivell local, estem desplegant aquesta normativa a la conca de la riera d’Argentona per concretar la carta del paisatge.
 
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que li ha semblat lògica la resposta del Sr. Masriera. Diu que és una competència del Parlament de Catalunya, però que això no treu que Catalunya forma part d’Espanya i, per tant, és perfectament lògic i coherent que un partit en un ajuntament pugui reclamar al govern de l’ajuntament que insti el govern de l’Estat perquè faci que hi hagi instruments normatius que marquin, a tot l’Estat, el camí perquè el contingut d’aquesta moció es faci efectiu, en seguiment del conveni que té àmbit europeu i al qual abans s’ha fet referència. És veritat que hi ha legislació en algunes comunitats, entre elles a València i Catalunya, que han caminat en aquesta línia. Entenc el posicionament de Convergència però no el comentari final quan diu que tot el que es fa des del govern de l’Estat normalment perjudica a Catalunya.
Sobre el que deien la Sra. Guirao i el Sr. Safont-Tria, els seus arguments són d’una banalitat absoluta. Vostès deien: “no podem acceptar la proposta de resolució venint d’un grup com el seu”. Quina classe d’argument és això, Sra. Guirao? Sr. Safont-Tria, vostè habitualment creu que està en possessió de la veritat absoluta. Jo no m’he de rentar la cara en aquest ple per res. Jo sóc una persona que accepto les crítiques que estiguin raonades i vostè ho sap. No utilitzi aquests arguments amb mi perquè és vostè qui perd la credibilitat. Vostè, en aquest ple municipal, i en discursos en altres instàncies, defensa i legitima coses que després suposen una contradicció. Que parli de llibertat defensant segons quin règim i no parli de llibertat defensant segons quines ideologies que ja sap vostè el que han provocat al llarg de la història... No intenti prejutjar el que aquest grup municipal vol fer a les Cinc Sènies perquè vostè no té ni la més remota idea del que hem proposat. Vostè parla habitualment per eslògans, com quan afirma: ”vostès volen trinxar les Cinc Sènies”. Que sap vostè el que volem fer a les Cinc Sènies? No s’ha preocupat mai de saber-ho. El dret a defensar el paisatge el podem tenir nosaltres de la mateixa manera que el poden tenir vostès.
 
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
 Vots en contra:         22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions:             Cap.
 
 
 
4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU, PSC, ICV-EUIA, ERC I PPC PER A L’ADHESIÓ AL VI MANIFEST 2009 DE LA FIBROMIÀLGIA I LA SÍNDROME DE LA FATIGA CRÒNICA.
 
La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :
“El dilluns 12 de maig va ésser el Dia Internacional de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica, dues malalties que afecten significativament la salut i la qualitat de vida de les persones que les pateixen i tenen un gran impacte social i econòmic. Per bé que les dues malalties són reconegudes per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i tenen una prevalença prou elevada, encara hi ha un gran desconeixement d’ambdues. Tot i així sabem que la fibromiàlgia afecta el 2,37 % de la població de més de 20 anys, especialment les dones (4,2 % en dones i 0,2 % en homes), sobretot al grup d’edat 40- 49 anys. Es calcula doncs que existeix un col·lectiu de més de 250.000 persones afectades.
Fruït de l’augment de la conscienciació sobre aquestes malalties, la societat civil, associacions de malalts i familiars i professionals sanitaris van ser els promotors de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a l'atenció d'aquestes dues malalties, que va ser aprovada per unanimitat el passat 21 de maig de 2008 en el Ple del Parlament de Catalunya.
Un any d’ençà la seva aprovació, el compromís manifestat al Parlament s’ha incomplert i les mesures que se’n desprenien no estan sent implantades pel Govern tripartit. Actualment el Departament de Salut ha rebutjat l'ILP sobre Atenció a la FM i SFC argumentant que no és necessària l'aprovació d'una llei ni d'una normativa de rang inferior.
Donada la situació actual, i aprofitant que l’any 2009 havia de ser l’any de la normalització de la malaltia, associacions de malalts i familiars de tot l’Estat han presentat el VI Manifest de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica que té com a objectiu principal: assolir la normalització d’aquestes dues malalties per tal de garantir el dret a la salut i les prestacions socials i assegurar l’equitat d’aplicació d’aquest dret a totes aquelles persones que les pateixen.
El document consensuat pels responsables de la majoria d’associacions de tot l’Estat Espanyol recull els següents punts:
1.- Garantir l’ACCÉS UNIVERSAL al Sistema Públic Sanitari i Social dels pacients de fibromiàlgia i Síndrome de fatiga crònica en pla d’igualtat amb els pacients de qualsevol altra malaltia.
2.- Garantir l'EQUITAT del sistema, mitjançant protocols únics de diagnòstic, tractament i prevenció; mesures d’inserció laboral i criteris d’avaluació de minusvàlues i invalideses i drets a prestacions socials en totes les Comunitats Autònomes.
3.- Garantir la QUALITAT en l'atenció dels pacients per part dels serveis sociosanitaris, amb els mitjans humans i tècnics necessaris.
4.- Garantir el principi de CORRESPONSABILITAT en la planificació de les polítiques sanitàries i socials i els Plans Directors d’aplicació.
5.- Garantir la REPRESENTATIVITAT de les associacions d'afectats i RECONÈIXER la seva labor social.
6.- Garantir la INVESTIGACIÓ pública i el foment de la investigació privada, amb el objectiu de descobrir l'origen, millorar els tractaments i prevenir la malaltia.
7.- Garantir el RESPECTE envers NOSALTRES, els pacients, les nostres famílies i els professionals que treballen i es formen per a donar-nos una millor atenció.
Per aquests motius, els sotasignants presenta els següents.
 
ACORDS:
 
1.- L’Ajuntament de Mataró s’adherirà a aquest manifest, i com a institució de màxima representació de la ciutat, garantirà en tot allò que li compet l’acompliment dels compromisos que el document recull.
2.- L’Ajuntament de Mataró instarà al govern de la Generalitat a l’acompliment de la  Resolució 203/VIII, sobre l'atenció a la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica aprovada el 21 de maig de 2008 en el Ple del Parlament de Catalunya.
3.- L’Ajuntament comunicarà l’adopció dels presents acords a l’Associació d’Afectats de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica de Mataró i el Maresme, a  l’Associació Catalana de Fibromiàlgia (lACAF), a la Lliga Reumatològica Catalana, a l’Associació Catalana de Síndrome de Fatiga Crònica - Encefalomielitis Miàlgica (ACSFCEM) i al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.”
 
 
La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, agraeix l’esforç del grup de Convergència i Unió per aquesta proposta. En nom del govern, expressar la nostra adhesió al VI Manifest de Fibromiàlgia i de la Síndrome de Fatiga Crònica, així com el recolzament a les associacions per la feina de sensibilització, de reivindicació de drets i, sobretot, del treball pel suport als malalts i als seus familiars.
A la part expositiva de la proposta hi ha uns errors que vaig atribuir al desconeixement del tema per part del redactor/a de la feina del Departament de Salut de la Generalitat que s’ha portat a terme el darrer any i, en concret, de la regió sanitària de Barcelona, que és la nostra, així com del tràmit parlamentari que es va realitzar, però la vaig obviar. Voldria aclarir-ho de tota manera. La iniciativa legislativa popular que esmenten en la part expositiva no va ser aprovada per unanimitat, és més, va ser retirada. El que es va aprovar va ser una resolució de tots els grups parlamentaris. El Departament de Salut no ha rebutjat la ILP perquè no va ser aprovada, aquesta va ser retirada el mateix dia (21 de maig del 2008), ja que hi havia una proposta de resolució consensuada amb els mateixos promotors de la ILP que consideraven vàlida. 
Pel que fa a la regió sanitària de Barcelona, ja ha desenvolupat el model d’atenció d’acord amb les propostes aprovades a la resolució. Especifica el paper dels equips d’atenció primària i estableix les unitats hospitalàries de referència per a cada àrea bàsica —les UE. Les unitats de Mataró tenen com a UE a l’Hospital de Mataró, que ho és de la totalitat de l’ABS del govern territorial del Maresme central, així com els protocols per l’atenció, detecció i derivació; que és el més important, el ràpid diagnòstic d’aquesta malaltia. Ahir mateix, la consellera de Salut, la honorable Sra. Marina Geli, va visitar Mataró i va tenir una sessió de treball amb la direcció mèdica de l’Hospital de Mataró i es va tractar, entre d’altres, aquest tema. Es va fer esment tant de les UE com de la coordinació amb la primària i també del suport psicològic que aquesta malaltia podria necessitar. El que enteníem més important d’aquesta proposta és que s’havia de donar recolzament a aquest manifest, perquè aquest demanava igualtat, equitat i igual tracte davant les mateixes situacions i malalties.
Finalment, agrair les associacions que avui fan una feina magnífica de sensibilització, d’informació i de demanda dels seus drets.
 
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (26).
 
 
5 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER REDUIR L’IVA EN PRODUCTES ALIMENTARIS DE PRIMERA NECESSITAT.
 
El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la Moció següent:
“La crisi econòmica que pateix Catalunya està afectant tant als sectors econòmics productius com a les famílies catalanes. Si bé és cert que en termes de taxa d’inflació s’ha produït una reducció important en aquests darrers mesos, també és cert que el poder adquisitiu dels ciutadans s’ha vist reduït com a conseqüència de la crisi econòmica, l’increment de la taxa de persones desocupades i la crisi financera. Aquests últims factors obren la porta a la possibilitat de reduir els tributs que, directa i indirectament, paguen els ciutadans i ciutadanes per tal d’alleugerir la càrrega fiscal, ampliar el marge d’estalvi de les famílies i incentivar el consum
 
En els últims mesos, des de diversos sectors, principalment professionals de l’agroalimentació, s’ha palesat la necessitat de reduir el tipus de gravamen de l’IVA en alguns productes per tal de dinamitzar el comerç, incentivar l’activitat del sector agroalimentari -molt afectat per la crisi econòmica- i ajudar a les famílies en l’adquisició de productes de primera necessitat. En general, els productes destinats a la nutrició humana, degut a la seva importància i necessitat, estan gravats amb el tipus impositiu reduït del 7%, a excepció d’aquells productes alimentaris considerats de primera necessitat, que per la seva condició bàsica de l’alimentació humana estan gravats amb el tipus impositiu del 4%.
 
A productes com la carn i el peix, considerats bàsics en l’alimentació humana, se’ls aplica el tipus impositiu reduït del 7% en no estar expressament prevista l’aplicació del màxim tipus reduït (4 %) a la mateixa llei. El fet que el llistat de productes sigui una llista taxada i que en ella no es prevegi ni la carn ni el peix, fa que sigui aplicable el tipus més ampli del 7%.
 
Donada la greu situació actual aquest Grup opina que qualsevol mesura que serveixi per alleugerir la càrrega econòmica que han de suportar les famílies és beneficiosa, i creu necessari i oportú promoure una modificació de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, tendent a reduir el tipus impositiu aplicable a la carn i el peix, que actualment és el 7%, fins al tipus reduït del 4%.
 
Per tot això, es sotmet a la consideració del Ple l’aprovació dels següents
 
ACORDS
 
Instar al Govern de l’Estat a:
 
a.- Que promogui una modificació de l’article 91.DOS de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, per poder reduir el tipus impositiu aplicable a la carn i el peix fins al tipus reduït del 4%.
 
b.- Que impulsi en les institucions de la UE una modificació de la normativa de la Sexta Directiva per unificar el tipus impositiu reduït aplicable en els diversos Estats membres als productes càrnics i el peix, així com als productes derivats d’aquests.”
 
 
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comenta que aquest és un tema que preocupa tothom en moments de crisi. Hi ha algunes coses que cal puntualitzar:
Primer, el tema de l’IVA depèn de les institucions europees. Per part de Convergència i Unió, si el punt primer vostè l’ampliés dient d’instar les institucions comunitàries a reduir l’IVA de tots els productes alimentaris de primera necessitat, incloent-hi la carn i el peix, instant el govern espanyol a aplicar la rebaixa tot just ho admetin les institucions europees, hi estaríem d’acord.
Quant al segon punt, aquest ja ens fa una mica més de por, perquè a Europa si parlem d’harmonització de tipus impositius d’IVA hi ha països que els tenen més elevats. Votaríem a favor si modifiqués el primer punt i eliminés el segon.
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que un ple rere l’altre es porten propostes que no es poden decidir aquí i que s’allunyen de la realitat municipal. S’hagués pogut fer una proposta més d’àmbit municipal i proposar, per exemple, que els serveis socials de la ciutat ofereixin gratuïtament aliment de primera necessitat a persones sense ingressos. Estem d’acord a disminuir l’IVA perquè és un impost indirecte que no és progressiu, que afecta tothom per igual. Jo li diria que a un 4% no, reduïm-lo a un 0% als articles de primera necessitat com poden ser la carn i el peix. Però aquesta mesura s’hauria d’acompanyar d’una altra que digués que aquells articles de luxe els augmentem fins a un 25% o un 30%. Però vostès avui ens reclamen això i recentment el PP s’ha oposat a desgravar articles que jo crec que són de primera necessitat, com ara les compreses i els tampons, que estan a un 16%. No acaben de tenir una línia coherent. La seva proposta no afronta la dificultat actual del tema. Aquí s’haurien d’afegir, paral·lelament, altres propostes per garantir una despesa pública que es faci càrrec dels serveis socials i que pugui donar cobertura a aquestes famílies que ho necessiten. Podríem proposar disminuir la despesa militar, augmentar els impostos directes —els que són progressius—, també demanar que disminueixi el frau fiscal, demanar serveis bàsics gratuïts per famílies sense ingressos per fer front a les hipoteques, el transport públic, l’escolarització, l’ajuda alimentària... Des dels governs, podríem començar a crear llocs de treball en serveis on manca personal —la salut, l’educació, l’atenció familiar— i començar a disminuir les externalitzacions que generen treball precari. Per últim, posats a demanar, que aquest IVA es pogués administrar des de Catalunya  i que no es recapti des de l’Estat espanyol, que després no ens en tornen ni cinc de calaix.
 
 
 
El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, exposa que aquestes iniciatives en moments com aquests podrien semblar molt interessants per molta gent. Però jo penso que són absolutament demagògiques. Primer, perquè una hipotètica rebaixa d’IVA no necessàriament implica que aquesta rebaixa es traslladi al consumidor final. Segon, perquè les exempcions de l’IVA han d’estar molt ben delimitades. Per exemple, en el cas de peix, podríem tenir un tractament similar en els seitons i en el cas de la llagosta i cap d’aquests articles dóna cap informació de la capacitat adquisitiva de qui els compra. I finalment, que els llistats de béns susceptibles de tipus reduït d’IVA a la Unió Europea són extremadament llargs. L’últim llistat, em sembla que fa 4 anys que l’estan fent i ara que està acabat encara està pendent de transposar a l’Estat espanyol. Per tot això, el vot del nostre grup serà contrari a aquesta proposta.
 
 
La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds–Esquerra Unida i Alternativa, indica que, per coherència amb el posicionament del seu grup sobre la política fiscal dels pressupostos i la recaptació, hi votaran en contra.
 
 
El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, comença dient que aquesta és una proposta una mica demagògica perquè a l’hora de parlar de baixar els preus tothom s’hi apuntaria. S’hauria de ser una mica més responsable respecte a un tipus de política fiscal que, a més, no pertany a la competència de l’Estat, sinó a la competència europea.
Fa 4 dies, amb les eleccions europees, haguéssim pogut plantejar aquestes qüestions sobre quina mena de política fiscal volem per a la Unió Europea. Els preus dels aliments no estan al marge de la imposició i molts d’ells ja tenen IVA reduït i, per tant, probablement, aquesta no sigui la prioritat. El sector públic, en temps de crisi, ha de resoldre per la via de la despesa algunes de les situacions que pot plantejar aquesta crisi i que no vénen d’aquest diferencial d’IVA que es planteja aquí, segurament. Al contrari, fins i tot governs conservadors estan utilitzant l’Estat per intervenir en aquesta mena de polítiques que cal fer. I fan bé de fer-ho.
 
 
 
El senyor Juan Carlos Ferrando anuncia que accepta les modificacions proposades per CIU, perquè la carn i el peix són béns de primera necessitat.
 
 
El Sr. Safont-Tria enumera moltes coses que es podrien fer i jo li dic que presenti les mocions i les debatrem. Quant al fet que són propostes que no afecten aquest ple, convé afegir que és una proposta que afecta tota la ciutadania de Mataró i que nosaltres hem d’instar a instàncies superiors en aquesta línia. És veritat que és una proposta molt reduïda que afecta només dos elements, però són dos elements molt importants del cistell de la compra. No estic d’acord quan algú diu que no està d’acord amb què es baixi l’IVA del peix perquè el marisc també és peix. Això no afecta el sistema impositiu. Ni els sistemes impositius de l’Estat espanyol ni de la Unió Europea entraran en fallida, això és un tema marginal totalment compensable.
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, afegeix que el seu grup està a favor de baixar l’IVA en aliments de primera necessitat, però no a un 4% sinó a un 0%. De tota manera, hi votarem en contra perquè mesures com aquesta han d’anar acompanyades d’altres mesures perquè la despesa pública no se’n ressenti.
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra:          16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions:             Cap.
 
 
 
 
6 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A L’ADHESIÓ A LA CAMPANYA “ACONSEGUIR LA RECEPCIÓ DE LES TELEVISIONS EN CATALÀ A TOT EL TERRITORI LINGÜÍSTIC”.
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent consensuada amb els grups municipals PSC, ERC i ICV-EUiA :
 
“Fa temps que la Televisió Digital Terrestre (TDT) ha arribat a Mataró i Maresme i d’aquí pocs dies es desconnectarà definitivament la recepció en analògic, procés que gradualment es portarà a terme a tot l’Estat espanyol. Apagada que molt probablement portarà alguns problemes greus. Al maresme, concretament, hi ha moltes zones d’ombra i això empitjorarà la situació del receptor, és a dir del ciutadà. Som molts els que pensem que no cal fer el canvi en una data concreta i seria millor permetre que es faci poc a poc de forma natural a mesura que els aparells actuals deixessin de funcionar o l’usuari veies la necessitat, especialment en una època de crisi com la estem travessant. En ocasions es dóna la sensació que es fa només per snobisme tecnològic, pel fet de ser els primers.
 
Malgrat tot, és cert que la TDT permet la recepció de més canals de televisió, però, curiosament, l'arribada d'aquesta tècnica, en lloc de proporcionar que les principals televisions en català es vegin a tot el territori lingüístic farà que cada cop quedin més empetitides i sense possibilitat d'anar més lluny de l'àmbit autonòmic o local.

Per desgràcia, sabem que la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià en aquests moments és difícil, tot i que en una moció aprovada fa poc al Congrés de Diputats es recomanava la reciprocitat de les emissions de les televisions valencianes i catalanes i que dies abans el Senat va aprovar-ne una altra per unanimitat en el mateix sentit.
 
A Catalunya del Nord tallen les televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les Balears seran de mínims i de la Franja de Ponent no se n'ocupa gairebé ningú.

Davant d'aquest panorama cal reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos ens hi juguem molt. Necessitem un espai televisiu propi en català si no volem ser un poble i una llengua residual.

És per això que XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA ha engegat una campanya en la qual proposa enviar una carta al ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya, que és qui té la clau tècnica. Ho fan convençuts que l'Estat no hauria de rentar-se les mans com si no tingués cap responsabilitat en aquest tema de les televisions en català, sinó que ha de col·laborar en l'esforç de les autonomies.
 
Els sotasignants també creiem en la necessitat que les principals televisions en català arribin a tot el nostre àmbit lingüístic pel sistema de TDT i és per això que proposem al Ple el següent,
 
ACORD:
 
Primer.- L’Ajuntament de Mataró s’adhereix a la campanya per ACONSEGUIR LA RECEPCIÓ DE LES TELEVISIONS EN CATALÀ A TOT EL TERRITORI LINGÜÍSTIC" i per això:
 
a) Lamenta que Acció Cultural del País Valencià hagi estat sancionada pel govern valencià per l'ús d'unes freqüències televisives.
b) Reitera i manifesta la necessitat d’atorgar un tercer múltiplex de televisió digital a les comunitats autònomes per rebre recíprocament les televisions veïnes, en la línia de la promesa feta per l’anterior Ministre d’Indústria, Joan Clos, que encara no s’ha complert.
c) Manifesta que la llengua catalana no ha de ser una qüestió  només de les autonomies, sinó sobretot de l'Estat. Per això demana que l' Estat posi en marxa i tuteli un múltiplex de televisió amb quatre canals en català que cobreix tota l'àrea lingüística del català dins de l' Estat. Aquest múltiplex estaria format per TV3, IB3, Canal 9 i un quart canal amb la programació en català dels centres de TVE en aquestes comunitats i amb  els programes en català que en el futur faci la Televisió d'Aragó.
d) Demana que a, més a més,  el seu Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya faciliti els mitjans tècnics per tal que proporcioni l'intercanvi i recepció d'altres canals en llengua catalana en les terres on es parla.
e) Sol·licita que aquest ministeri arribi a un acord amb el govern francès per tal que les televisions catalanes es puguin veure a les terres sota l'administració francesa on es parla el català, terres que aquí coneixem amb el nom de Catalunya del Nord. No faig més que recollir les últimes recomanacions del Consell d'Europa sobre les llengües a l'Estat espanyol on destaca de manera especial la importància de fomentar la recepció de les televisions de diversos territoris que tenen la mateixa llengua.
 
Segon.- Comunicar aquest acord al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya, a la Generalitat de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Senat i al Parlament de Catalunya, així com a la XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA.”
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que la CUP defensa que TV3 o qualsevol altra televisió d’arreu dels Països Catalans es pugui veure a tot el territori. Vull expressar la indignació que suposa que avui dia, en un moment en què tothom parla de les noves tecnologies, a Mallorca, al País Valencià, a la Catalunya Nord o a la Franja de Ponent no puguin veure TV3, segons sembla, per motius tècnics. És evident que hi ha motius polítics que no volen que la televisió en català es vegi arreu del Països Catalans. Els Països Catalans existeixen, són vius i els volen matxucar. Els va matxucar el govern del PP que va prohibir aquestes emissions de TV3 al País Valencià i ens matxuca el govern del PSOE, fins i tot l’inútil del Sr. Joan Clos, el ministre d’Indústria, no va saber arreglar la situació. És indignant que fa poques setmanes s’hagin tancat 3 repetidors de TV3 al País Valencià per ordre d’un jutge, és indignant que faci ara pocs dies de cop es deixi de veure TV3 a Mallorca. Només a través d’una unitat política catalana, si no ens comencem a creure aquests Països Catalans, si no ens comencem a creure la nostra llengua, des de les espanyes continuaran la seva ofensiva per ofegar la nostra llengua.
 
 
 
El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, fixa la posició del seu grup favorablement respecte a la proposta. Suggerir que s’incorpori en el punt de l’acord també informar la Comunitat Valenciana, les Illes i la Catalunya Nord.
 
 
 
El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, demana que en el penúltim paràgraf se suprimeixi l’última frase per poder-se sumar a la proposta, ja que aquesta recull el que pensen els socialistes. Els d’aquí i els d’allà. El representant de la CUP no s’adona que aquestes competències estan transferides a la Comunitat Autònoma. Reiterem el nostre compromís per resoldre aquesta qüestió perquè el català és present a tot arreu i només faltaria que les emissores de parla catalana no poguessin ser rebudes per aquells ciutadans que utilitzen aquesta llengua.
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que el que li sobta del nacionalisme és que sempre creu que està pel damunt de la llei. La llei electoral és bona quan ens convé i ens interessa o quan ens afavoreix, i és dolenta quan no és així, i permet que una majoria parlamentària, que suma més que un partit, encara que aquest guanyi unes eleccions, doncs articuli un govern. També em sobta la facilitat que té el PSC per defensar algunes coses aquí i altres coses diferents quan forma part d’un govern d’àmbit estatal juntament amb el PSOE. Perquè, al final, no podem oblidar que el que ha passat a València és fruit, també, d’algunes decisions que va prendre un ministre socialista.
Seria fàcil arribar a un acord. Jo estaria d’acord en què es veiessin totes les cadenes autonòmiques a tot arreu. El problema ve quan es barregen qüestions tècniques i motius polítics. Institucionalment o política els Països Catalans no existeixen. L’apartat a) del primer acord va en aquesta línia quan diu que lamenta que Acció Cultural del País València hagi estat sancionada, etc. Això pot ser una consideració subjectiva, però el que és evident és que això és un tràmit administratiu que és susceptible de recórrer als tribunals, per tant, està pendent d’una resolució judicial. Però, en tot cas, el que no es pot és polititzar-ho.
Per últim, dir als senyors de Convergència, en la línia del que els deia abans, que el nacionalisme no pot estar per damunt de la llei i interpretar les coses segons convingui. Fa un moment el Sr. Masriera feia referència en la primera moció que s’ha tractat de l’ordre del dia que cada vegada que el govern de l’Estat intervé és per anar contra Catalunya. I justament ara ells cauen en la contradicció de sol·licitar la intervenció de l’Estat per un tema que, en canvi, els interessa. 
La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds–Esquerra Unida i Alternativa, anuncia el seu suport per aconseguir la recepció de les televisions de parla catalana a tot el territori lingüístic.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria demana disculpes si ha ferit la sensibilitat d’algú amb les seves paraules anteriors. En tot cas, quan parlava de “ministre inútil”, em referia a un ministre que no ha estat útil.
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra:          4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions:             Cap.
 
 
 
 
 
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER MODIFICAR ASPECTES DE LA LLEI HIPOTECÀRIA I ADAPTAR-LOS A LA SITUACIÓ DE CRISI ACTUAL.
 
El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la Moció següent:
“Segons l’article 105 de la Llei Hipotecària, exceptuant-ne un pacte en contrari, la hipoteca no alterarà la responsabilitat il·limitada del deutor. És a dir: si el valor de la vivenda arriba a ser inferior al valor de la hipoteca, el deutor no pot alliberar-se del deute deixant que l’entitat amb qui el té contractat subhasti l’immoble, ni tampoc entregar-li.
 
Quan una entitat bancària concedeix un préstec d’aquestes característiques té tota la vida del deutor (i en alguns casos, la dels seus hereus) per cobrar-lo. Per tant, el fet que el valor de l’immoble es devaluï té una importància relativa pel banc o caixa però d’extrema gravetat pel titular del préstec, sobretot en moments de crisi econòmica com l’actual.
 
És per això que creiem necessària una reforma hipotecària que estigui en consonància amb la realitat actual i que contempli altres mesures complementàries com: un organisme públic amb competències de supervisió (reguladores i d’inspecció) del sistema de taxacions que utilitzen les entitats de crèdit; crear un Fons Estatal d’Hipoteques així com una Assegurança Obligatòria que garanteixi al deutor responsabilitats concretes davant de situacions com la que es viu a dia d’avui en el nostre país.
 
Si a les alarmants xifres de l’atur, sobretot aquelles que es refereixen al nombre de famílies en les que tots els seus membres estan en aquesta situació, li sumem el nombre cada cop més elevat de persones que no poden arribar a finals de mes, el resultat lògic i conseqüent hauria de ser l’adopció de manera urgent de mesures com les que acabem d’exposar.
 
Per tot això, es sotmet a la consideració del Ple l’aprovació dels següents
 
ACORDS
 
1.-L’Ajuntament de Mataró, com a màxim representant de la seva ciutadania, demanarà que la Generalitat de Catalunya insti el Govern de l’Estat:
 
a.- Que es modifiquin les normes que facin falta per tant d’impossibilitar que, com a conseqüència de l’impagament d’un crèdit hipotecari, el deutor hagi de respondre amb tots els seus béns (presents i futurs) en el cas que la subhasta de l’immoble objecte del crèdit no cobreixi el valor del mateix.
 
b.- Que es reguli una Assegurança de Garantia de pagament hipotecari per la primera vivenda familiar.”
 
 
El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, explica que el sistema d’Estats Units, en què es respon només amb el bé hipotecat, ha estat la base d’una irresponsabilitat que ha acabat com ha acabat a tot el món. El sistema hipotecari espanyol és antic però molt renovat amb un gran prestigi a tot arreu. En aquests moments ja s’han establert un seguit de mesures dirigides als professionals honestos, a les famílies endeutades i al Congrés espanyol s’està treballant la modificació, si s’escau, de la Llei hipotecària. Jo crec que no estem capacitats per opinar en aquest aspecte i, per tant, el nostre vot serà negatiu.
 
 
 
La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds–Esquerra Unida i Alternativa, comenta que la posició del seu grup seria a favor si s’hi introdueix un punt.
Estem parlant d’una Llei que és de l’any 1946. La situació ara és molt diferent. Fa mig any, el grup parlamentari d’Esquerra Republicana, Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya-Verds va fer una proposició no de llei per canviar aquesta Llei hipotecària. Tant CIU, com el Partit Socialista o el PP van votar-hi en contra. En canvi, en aquest últim Debat de l’Estat de la Nació s’ha aprovat una proposició no de llei presentada pel grup parlamentari esmentat. Per tant, li demanaríem al grup popular que inclogui un segon punt que digui “donar suport, per part de l’Ajuntament, al compliment d’aquesta proposició no de llei”.
 
 
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, contesta al Sr. Ferrando que si aquesta llei és de l’any 1946 és perquè aquesta llei ha permès arribar fins aquí. Quan algú pacta una hipoteca, pacta unes condicions i pot pactar, fins i tot, aquest límit. El que passa és que si vol pactar aquest límit, el més probable és que no li donin la hipoteca. A més, el que també passa és que la gent s’ha sobreendeutat, possiblement per falta d’educació, i aquí podríem incidir. Vostè aquí ens proposa això, però el 26 de maig de 2009 a una proposta del seu grup parlamentari popular al Congrés, que parlava del sobreendeutament de les famílies, en cap punt vostès proposaven una mesura d’aquestes característiques. Tinc la sensació que van una mica de franctiradors. Si es llegeix les mesures aprovades veurà com hi ha una preocupació real de tots els grups per les famílies que ho estan passant malament: es va aprovar establir sistemes d’ajuts públics amb retorn per tal que les famílies no perdin l’habitatge i puguin continuar endavant. Per tant, crec que això, en què vam estar d’acord el PP, CIU i crec que algun altre grup de la cambra, va en la línia de resoldre la problemàtica sense que aquí comencem a fer política general. El posicionament del nostre grup serà d’abstenció.
 
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que sembla una proposta interessant. Però mesures d’aquestes han d’anar acompanyades d’altres. S’ha arribat a una situació i hi ha culpables. Hi ha una especulació urbanística que el PP no ha denunciat mai i hi ha, també, el paper dels bancs que han atorgat crèdits a qui no els havia de donar. La CUP ens hi abstindrem.
 
 
 
 
El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, manifesta la posició contrària del seu grup. Estem d’acord que hi ha un problema però no en què la solució sigui aquesta. El sistema hipotecari espanyol és, per sort, més garantista que altres sistemes. Per això, a l’hora de modificar-lo, s’ha d’anar en compte perquè uns dels orígens d’aquesta crisi és el que no hi hagi garanties en el sistema hipotecari. El mes de febrer, el govern d’Espanya va millorar les condicions per la moratòria hipotecària assumint fins el 12% de la morositat que es produeixi entre els potencials beneficiaris, que es calcula que seran unes 500.000 persones. Aquesta línia de finançament de l’ICO té com a objectiu l’ajornament temporal i parcial del pagament del 50% de les quotes dels anys 2009 i del 2010, amb un màxim de 500 euros mensuals restringida a determinats col·lectius: el treballador per compte aliè aturat, el treballador per compte propi que s’ha vist obligat a cessar en la seva activitat econòmica, el treballador per compte propi que acrediti ingressos íntegres inferiors a 3 vegades l’import mensual de l’indicador públic de renda a efectes múltiples o ser pensionista de viduïtat havent esdevingut vidu amb posterioritat a la firma del préstec hipotecari. L’import màxim de l’hipoteca formalitzada ha de ser inferior als 170.000 euros i l’import a finançar serà d’un màxim de 12.000 euros. L’ICO ho fa a través dels bancs. Les dades que jo tinc del mes de febrer apunten que ja hi havia 66 entitats financeres que havien subscrit acords amb el Govern per tirar endavant aquestes mesures.
 
 
El senyor Juan Carlos Ferrando comunica la seva decisió de retirar la moció per poder estudiar el que està defensant Iniciativa, perquè aquí el que es tracta és d’anar a favor dels ciutadans, i més endavant en presentem una de conjunta o ja veurem què farem.
 
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna per retirada la proposta. També manifesta cordialment el seu enuig perquè aquesta és una feina que s’ha de fer on toca: entre els portaveus i abans del ple. Seria bo venir aquí amb els posicionaments clars, a fi de no perdre temps i evitar donar una imatge una mica trista.
 
En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
 
8 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D’ICV-EUIA, PSC, ERC I CUP EN COMMEMORACIÓ DEL 28 DE JUNY, DIA DE L’ALLIBERAMENT LÈSBIC, GAI, BISEXUAL I TRANSSEXUAL.
 
 
La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la proposta següent :
 
“El proper 28 de juny es celebra, un any més, el dia de l’alliberament lèsbic, gai, bisexual i transsexual (LGBT). Aquest dia es commemoren els fets del 28 de juny de 1969 a Nova York, quan la població LGBT va sortir al carrer per demanar la plena igualtat jurídica i social, després d’una batuda de la policia en un bar d’ambient gai, on va morir un jove porto-riqueny.
 
La situació de l’homofòbia al món continua sent esfereïdora, En un gran nombre de països del món, els drets civils fonamentals definits per la “Declaració Universal dels Drets Humans no són respectats.
 
L’any 2009, set països (Aràbia Saudita, Iran, Iemen, Sudan, Mauritània i regions de Somàlia i Nigèria) estableixen la pena de mort per a les persones que mantenen relacions sexuals amb altres del seu mateix sexe; en d’altres 72 països aquestes relacions poden comportar penes de presó
Al nostre país els últims anys s’ha reconegut el dret al matrimoni entre persones del mateix sexe i el dret a l’adopció com a reivindicacions històriques del col•lectiu. A més la unió de les lluites de gais i lesbianes amb la de les i dels transsexuals també ha fet avançar en aquest sentit, i recentment s’ha pogut aprovar la llei d’identitat de gènere.
 
Però els canvis legislatius no ho són tot. És cert que els drets per poder exercir-los amb plenitud s’han de reconèixer per llei però també cal canviar les condicions econòmiques, socials i també de l’entorn cultural per tal que esdevinguin reals. La discriminació del col•lectiu LGBT continua sent una realitat. Els avenços en la normalització social, cultural i laboral són desiguals també arreu del territori i segons els sectors socials. En general, encara no es veu amb normalitat veure mostres d’afecte entre dues persones del mateix sexe en els carrers i/o places dels nostres pobles i ciutats.
 
Hem avançat en la igualtat formal i ara cal treballar per a la igualtat real. Cal anar més enllà de les lleis i impulsar accions transversals des del sistema educatiu, els mitjans de comunicació, les administracions i la societat civil per seguir avançant cap a una societat inclusiva que accepti la diferència.
 
Per tot el que s’ha exposat, els grups municipals d’ICV-EUiA, PSC, ERC i CUP proposen l’adopció dels següents acords:
PRIMER.- Sol·licitar al nou Parlament Europeu que avanci per a la no discriminació Els drets guanyats en alguns països de la UE com el del matrimoni entre persones del mateix sexe no són reconeguts en d’altres països de la pròpia UE. Aquesta clara transgressió dels drets de ciutadania europea propicia casos tan surrealistes com que un matrimoni constituït per dos homes o per dues dones legalment casats o casades, per exemple a l’Estat Espanyol, perden tots els seus drets com a parella si decideixen fixar la seva residència en un tercer país de la Unió Europea que no reconegui la unió de persones del mateix sexe, on, per contra, mantindran els drets de ciutadania, laborals, etc.
SEGON.- La política exterior i de cooperació de la Unió Europea ha de ser una eina eficaç per fer avançar tots els països en les polítiques d’igualtat i contra la discriminació per raó d’orientació sexual i d’identitat de gènere.
TERCER.- Tot seguint la màxima de pensar en global i actuar localment ens comprometem a vetllar perquè l’Ajuntament, fent un treball transversal entre totes les regidories, sigui una institució exemplar en la sensibilització, la visualització i no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals. “
 
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que Europa és un continent en decadència. Espanya mateix és un país amb bastants milions d’aturats i amb problemes socials molt greus. Ningú de nosaltres està a favor de la discriminació. Per tant, defensar aquesta moció és una obvietat. És en altres països, fora de la Comunitat Europea, on existeix aquesta discriminació, fins i tot legalment. A Europa, en el nostre sistema polític, la discriminació és una qüestió subjectiva o individual que pot exercir una persona vulnerant la llei. Per tant, aquest dret a no ser discriminat per raons de sexe està protegit per la llei. La discriminació no és bona, tampoc ho és l’odi, l’insult, la venjança, el rancor, i no per això, des d’aquest Ajuntament, ens manifestem. En tot cas, algunes forces polítiques d’aquest Ajuntament no tenen la sensibilitat envers a alguns llocs on sí es vulneren aquests drets perquè des d’aquí ens manifestéssim per condemnar això. De vegades es juga amb l’interès polític per fer venir les coses a la nostra conveniència i utilitzar-les segons ens convé. No hi ha discriminació a Europa sobre això. El que no podem pretendre és imposar una determinada visió, amb la qual entrem en un terreny ideològic. El matrimoni tradicional és un valor social no perquè políticament s’hagi decidit que ho sigui, sinó perquè la nostra societat no seria el que és sense ell. Per tant, estem parlant de qüestions diferents. I la reivindicació de la no discriminació per raons sexuals és reivindicar una obvietat. Quan parlem del dret a l’adopció, per nosaltres l’important no és el dret a adoptar, sinó el dret a ser adoptat. Per nosaltres és el valor a protegir. És el dret d’una criatura a ser adoptat per una parella d’home i dona. La pregunta és on es protegeixen millor els drets a homosexuals sinó és en el nostre sistema polític, i no com a altres països. El nostre posicionament serà contrari a aquesta moció.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta el seu suport a la moció. La situació no està normalitzada. Els homosexuals continuen tenint problemes d’exclusió per expressar els seus sentiments públicament i jo convido a què els homosexuals no renunciïn a l’espai públic per exercir la seva condició. Això s’ha de fer ja de ben petits perquè no tinguin aquesta sensació de ridícul que moltes vegades pateixen per aquesta pressió política, social i religiosa. Aquí a Europa l’Església ataca els seus drets. Des de la CUP defensem el dret de cada persona a escollir la seva opció social i a exercir-la allà on li vingui de gust.
 
 
El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot positiu.
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra:          3, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions:             Cap.
 
 
DICTÀMENS
 
-Alcaldia-
 
9 - NOMENAMENT REPRESENTANT DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ A L’ASSEMBLEA GENERAL DE LA CAIXA DE GIRONA.
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :
 
“Per part del President de la Caixa de Girona, s’ha posat en el nostre coneixement l’inici del procés de renovació parcial dels seus òrgans de govern.
 
D’acord amb el sistema de designació previst en el Reglament regulador del sistema d’elecció dels membres dels òrgans de govern de l’entitat, ha correspost a l’Ajuntament de Mataró, per sorteig celebrat el 17 de març davant notari, el nomenament d’un Conseller General, per un període de sis anys, així com un suplent.
 
Per tot això, aquesta Alcaldia proposa al Ple de la Corporació l’adopció del següent acord:
 
Primer.- Designar el Sr. Francesc Teixidó i Pont, Tinent d’Alcalde, representant de l’Ajuntament de Mataró, per a exercir el càrrec de Conseller General en l’Assemblea General de la Caixa de Girona, i la Sra. Montserrat López Figueroa, Tinent d’Alcalde, com a suplent.
Segon.- Donar trasllat de l’acord de designació al Consell d’Administració de la Caixa de Girona, mitjançant certificació, a fi i efecte de la renovació d’aquest càrrec per sis anys.”
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
 
 
 
10 - RATIFICAR ELS ACORDS ADOPTATS PER L’ASSEMBLEA GENERAL DE GESTIÓ INTEGRAL D’AIGÜES DE CATALUNYA A FI DE DONAR COMPLIMENT AL REQUERIMENT DEL REGISTRE MERCANTIL.
 
La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent :
 
“Vista la notificació de qualificació emesa pel Registrador Mercantil de Barcelona Sr. Jesús Gonzalez García de data 19 de gener de 2009 en relació a l’escriptura de data 23 de desembre de 2008, atorgada davant el Notari de Barcelona Sr. Ricardo Ferrer Marsal, corresponent al num. 4878 del seu protocol, relativa a la transformació de l’Agrupació d’Interès Econòmic en Societat Anònima, Augment de Capital i incorporació d’un nou soci, entre altres, en la qual literalment es denega la inscripció de la mateixa perquè “cal acreditar que s’ha tramitat pels ens locals corresponents, als quals pertanyen íntegrament les societats municipals membres de l’agrupació d’interès econòmic, així com pel Consorci de Gestió Integral d’Aigües de Catalunya l’acte previ d’aprovació de la transformació en societat anònima, d’incorporació d’un nou soci, d’augment de capital social, de modificació d’objecte i dels estatuts socials, conforme al procediment establert a l’article 201 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (arts. 212.5 i 227 de l’esmentat Reglament)”,
 
ACORDS:
 
Primer:     Ratificar íntegrament els acords adoptats per l’Assemblea General de Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE en transformació en SA en data 19 de novembre de 2008 i en concret, a fi de donar compliment al requeriment del Registre Mercantil:
-         Aprovar la transformació de Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE en una societat anònima, sense alterar per tant la seva personalitat jurídica, la qual es denominarà Gestió Integral d’Aigües de Catalunya,SA i que es regirà pels estatuts que consten al final del present acord, en els termes que consten als acords adoptats per l’Assemblea General de Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE en data 19 de novembre de 2008.
-          Aprovar l’augment de capital de Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, SA en tres-cents quaranta-tres mil nou-cents trenta-vuit euros (343.938,00 €) fins arribar a la xifra total de capital social de cinc-cents mil tres-cents quaranta-sis euros (500.346,00 €), mitjançant l’emissió i posta en circulació de quatre-cents trenta-un (431) noves accions en els termes que consta a l’acord adoptat per l’Assemblea General de Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE de data 19 de novembre de 2008.
-          Aprovar la incorporació com a soci de la societat “Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE en transformació a SA” del Consorci de Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, del qual en forma part aquest ajuntament, provist de NIF P-0800158-H, amb domicili a Avinguda Tibidabo 21, 08022 de Barcelona, inscrit al Registre d’Ens Locals de Catalunya amb el codi 9824830008, el qual va subscriure cent vuitanta una accions (181) de classe A per un valor nominal en el seu conjunt de cent quaranta-quatre mil quatre-cents trenta-vuit euros (144.438,00 €).
-         Aprovar la modificació de l’objecte social i el text íntegre dels estatuts segons el text aprovat a l’Assemblea General de Gestió Integral d’Aigües de Catalunya,AIE en transformació en SA de data 19 de novembre de 2008, que es transcriuen seguidament:
ESTATUTS DE GESTIÓ INTEGRAL D’AIGÜES DE CATALUNYA, SA
 
TÍTOL I.- DISPOSICIONS GENERALS
 
Article 1.- Naturalesa, denominació i règim jurídic de la Societat
1.        Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, SA és una societat privada local que, d’acord amb els articles 249.2 c), 255 i 257 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i l’article 227 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, adopta la forma de societat anònima i ens de gestió directa del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, amb participació d’Ajuntaments o altres entitats locals consorciades, directament o bé a través de societats mercantils el capital de les quals pertany íntegrament a aquests ens consorciats.
 
2.        La societat es regeix per la legislació en matèria de societats anònimes i demés normativa mercantil aplicable, per la legislació de règim local, per la legislació sobre procediments de contractació en el sector de l’aigua i de contractació del sector públic, i pels presents Estatuts.
 
 
Article 2.- Objecte
La societat té per objecte la gestió dels serveis públics següents:
 
a)       El servei públic d’abastament en alta i de subministrament en baixa d’aigua de consum humà, consistent en la captació, regulació, tractament, potabilització, emmagatzemament i distribució d’aquesta aigua.
 
b)       El servei públic de sanejament , consistent en la recollida, mitjançat clavegueram, la conducció, el bombament i la depuració d’aigües residuals i pluvials, i el seu abocament en els termes legalment establerts.
 
c)       El servei públic de reutilització directa d’aigües residuals regenerades i d’altres aigües de consum no humà.
 
d)       Les activitats compreses en la protecció del medi i les infraestructures urbanes directament relacionades amb el cicle de l’aprofitament i la gestió integral de l’aigua, així com la generació, la recuperació i la distribució d’energia que provingui de serveis públics i d’instal·lacions mediambientals.
 
e)       El servei públic de laboratori, consistent en la recollida de mostres i la pràctica analítica d’aigües de consum humà, de fonts i brolladors, residuals, de piscines i marines, de l’aire, dels residus i dels aliments, així com d’altres paràmetres sanitaris i mediambientals.
 
f)        La planificació, la projecció, l’execució, la conservació i el manteniment de les infraestructures i instal·lacions necessàries per a l’establiment i la prestació dels serveis públics esmentats en els apartats anteriors, així com les activitats tècniques i comercials, d’assessorament i d’estudi en les matèries que constitueixen l’objecte social.
 
Prestar assistència tècnica en l’àmbit del cicle integral de l’aigua
Per a la realització de les diferents activitats que integren el seu objecte social, la Societat pot emprar tots els mitjans de gestió admesos en dret, ja sigui directament o bé per mitjà de la creació o la participació en altres entitats.
 
Als efectes d’allò que preveuen els articles 4.1 n) i 24.6 de la Llei 30/2007, de contractes del sector públic, GIACSA i les societats el capital de les quals sigui íntegrament de la seva titularitat tenen la consideració de mitjans propis instrumentals i serveis tècnics del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, així com de les entitats locals que en formen part del mateix i dels poders adjudicadors que en depenguin. D’acord amb aquesta consideració, el Consorci i les entitats consorciades li poden conferir comandes i adjudicar contractes d’execució obligatòria, en els termes que estableixen les instruccions establertes pel Consorci; i, pel contrari, no podran participar en les licitacions públiques convocades pel Consorci i les entitats consorciades.
 
Article 3.- Domicili
El domicili social radica a l’Avinguda del Tibidabo, 21, de Barcelona. Això no obstant, el Consell d’Administració podrà acordar la creació, la supressió o el trasllat de sucursals, oficines i altres dependències.
 
 
Article 4.- Durada
La Societat té una durada indefinida i iniciarà llurs operacions des de la data de la seva constitució.
 
 
Article 5.- Capital social
El capital social és de cinc-cents mil tres-cents quaranta-sis euros (500.346,00 €), representat per sis-cents vint-i-set (627) accions representades per títols nominatius de set-cents noranta-vuit euros (798,00 €) de valor nominal cadascuna, totes elles íntegrament subscrites i desemborsades.
 
Les accions que representen el capital social estan dividides en dues classes: A i B. Les accions de classe B són quatre-cents quaranta-sis (446) accions numerades de l’1 al 446, ambdós inclosos. Les accions de classe A són cent vuitanta-un (181) accions numerades del 447 al 627 ambdós inclosos. Els drets corresponents a cada classe d’acció són els que consten en els presents estatuts.
 
Les accions seran signades amb la firma autògrafa o estampillada de dos consellers i es tallaran de llibres talonaris i contindran els requisits legals.
 
Article 6.- Transmissió d’accions
1.        Les accions de la classe A només es poden transmetre a d’altres entitats de dret públic dependents del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya o societats el capital de les quals pertanyi íntegrament a aquest Consorci.
 
2.        Al seu torn, les accions de la classe B només es poden transmetre a altres entitats locals consorciades, a entitats de dret públic que en depenguin o a societats el capital de les quals pertanyi íntegrament a les entitats que formen part del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya.
 
3.        Les transmissions d’accions han de ser autoritzades per la societat en els termes de l’article 63.3. de la Llei de Societats Anònimes. L’autorització es podrà denegar per les causes següents:
 
a)       En el cas d’accions de la classe A, quan no es compleixin els requisits establerts a l’apartat 1 d’aquest article.
 
b)       En el cas d’accions de la classe B, quan no es compleixin els requisits establerts a l’apartat 2 d’aquest article.
 
4.        La Societat només podrà adquirir accions pròpies de conformitat amb allò que preveu l’article 74 de la Llei de societats anònimes.
 
5.        Les normes contingudes en els apartats anteriors també seran d’aplicació en les operacions d’augment de capital.
 
Article 7.- Llibre registre
La Societat ha de dur un Llibre registre en el qual han de constar la titularitat originària i les successives transmissions de les accions, així com la constitució de drets reals i d’altres gravàmens sobre les accions
 
 
TÍTOL II.- ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT
 
Article 8.- Direcció i administració
La direcció i l’administració de la Societat anirà a càrrec dels següents òrgans:
 
a)       La Junta General.
b)       El Consell d’Administració.
c)       La Direcció-Gerència.
 
Capítol 1.- La Junta General
 
Article 9.- La Junta General          
1.        La Junta General, legalment constituïda, és l’òrgan sobirà de la societat, i els seus acords adoptats de conformitat als estatuts i la llei seran obligatoris per a tots els seus membres, inclosos els dissidents i els que no hagin participat en la sessió
2.        Respecte a convocatòria, quòrum d’assistència i de majoria, requisits d’assistència i celebració, drets d’informació de l’accionista, efectes i impugnació dels seus acords, s’estarà al que disposa la Llei de Societats Anònimes en què no es trobi modificat pels articles següents.
 
3.        Exerciran les funcions de president i secretari de la Junta General els qui exerceixin aquests càrrecs en el Consell d’Administració. En la seva absència, els accionistes designaran en cada sessió les persones que hagin d’actuar com a president i secretari
 
 
Article 10.- Facultats de la Junta General
1.        És de competència de la Junta General deliberar i adoptar acords sobre els assumptes següents:
 
a)       Nomenar, renovar i ratificar els membres del Consell d’Administració, així com el seu president i vicepresident.
b)       Fixar la remuneració dels consellers en els termes de l’article 11.5. dels presents estatuts.
c)       Aprovar els comptes anuals i l’aplicació de resultats.
d)       Censurar la gestió social.
e)       Modificar els Estatuts.
f)        Augmentar o disminuir el capital social.
g)       Emetre obligacions.
h)       L’augment i la reducció del capital social.
i)         La transformació, fusió o escissió de la Societat.
j)         La dissolució de la Societat.
k)        Qualsevol altre assumpte que estableixi la Llei o aquests Estatuts.
 
 
Capítol 2.- El Consell d’Administració
 
Article 11.- El Consell d’Administració
1.        La representació de la societat, en judici o fora d’ell, correspon al Consell d’Administració, així com la direcció i administració de la mateixa amb les facultats que s’estableixen en aquests estatuts i a la Llei.
 
2.        Integren el Consell d’Administració un mínim de tres i un màxim de dotze consellers nomenats per la Junta General.
 
3.        La vigència del càrrec de conseller de la societat té la durada màxima de cinc anys, podent ésser reelegits per període d’igual durada.
 
En tot cas, els consellers poden ser cessats per la Junta General, en qualsevol moment.
 
4.        Les vacants que es produeixin en el Consell d’Administració durant el termini del seu exercici es cobriran per acord del mateix Consell, fins la primera sessió de la Junta General que es celebri, la qual acordarà els nomenaments que consideri oportuns. Els consellers designats per ocupar vacants cessaran en el moment en el qual correspongués cessar als consellers als que han substituït.“
 
5.        El càrrec de conseller serà retribuït. La remuneració dels Consellers consistirà en una quantitat fixa per assistència a les sessions del Consell, així com la quantitat fixa que els pugui correspondre pel desenvolupament del seu càrrec dins del Consell d’Administració, les quals no consistiran en una participació en els guanys socials, i en tot cas, amb les limitacions que a l'efecte estableix la Llei de Societats Anònimes.
 
 
Article 12.- Funcionament del Consell d’Administració
1.        El Consell d’Administració s’ha de reunir sempre que el convoqui el president o ho sol·licitin la majoria dels consellers. En aquest segon supòsit, la celebració de la sessió no es pot demorar més de quinze dies des de la seva sol·licitud.
 
2.        El Consell d’Administració queda vàlidament constituït quan concorren a la reunió, presents o representats, la meitat més un dels seus membres. La representació s’haurà de consignar per escrit i recaure necessàriament en un conseller que assisteixi a la sessió.
 
3.        El Consell pot delegar en un conseller delegat, fixant en cada delegació les atribucions que es deleguen i les condicions del seu exercici, de conformitat amb allò que estableixen aquests Estatuts. Aquesta delegació així com la designació del conseller delegat no produiran efectes fins llur inscripció en el Registre Mercantil.
 
4.        Amb caràcter general, els acords s’adoptaran per majoria absoluta dels consellers assistents a la sessió. La votació per escrit i sense sessió només serà admesa quan cap conseller s’oposi a aquest procediment.
 
5.        Tanmateix, requereixen el vot favorable de les dues terceres parts del nombre dels membres del Consell d’Administració, presents o representats, els següents acords:
 
a)       La designació del director-gerent.
b)       Els programes d’actuació, d’inversions i de finançament.
 
6.        Requereixen el vot favorable de les dues terceres parts del nombre dels membres del Consell d’Administració els acords relatius a la designació del conseller delegat i la delegació de les corresponents atribucions.
 
7.        El president del Consell d’Administració podrà invitar a assistir a les seves sessions els alcaldes o altres representants dels ajuntaments dels municipis en els que la Societat presti els seu serveis, quan en l’ordre del dia hi figuri algun assumpte del seu interès.
 
Article 13.- Facultats del Consell d’Administració
1.        Sens perjudici de les atribucions reservades a la Junta General, el Consell d’Administració té plenes facultats de direcció, gestió i execució de totes les activitats que constitueixen l’objecte social de la Societat, d’acord amb la legislació mercantil, aquests Estatuts i els reglaments de règim interior.
 
En tot cas, són facultats del Consell les següents:
 
a)       Representar amb plena responsabilitat la Societat en qualsevol classe d’actes i contractes, accions en judici i fora d’aquest, davant de terceres persones, les organitzacions sindicals, les Administracions públiques, els òrgans jurisdiccionals i qualsevol altre tipus d’organisme o entitat pública o privada.
 
b)       Nomenar i separar el personal directiu a proposta del director-gerent, fixant les seves funcions i retribució.
 
c)       Presentar a la Junta General els programes d’actuació general de la Societat, com a mínim, un cop cada de quatre anys.
 
d)       Organitzar, dirigir i inspeccionar el funcionament de la Societat.
 
e)       Contractar obres, serveis i subministraments, dins dels límits establerts pel reglament i les instruccions de contractació de la Societat.
 
f)        Adquirir, gravar, cedir i alienar, per qualsevol títol, béns mobles, immobles, drets, accions i altres participacions socials; constituir, modificar i cancel·lar arrendaments, dipositar enyores, formalitzar hipoteques, servituds i qualsevol altre dret real; acordar, atorgar i formalitzar, activament o passiva, operacions de crèdit personal o pignoratici i hipotecari; adquirir i cedir títols d’altres empreses; concórrer en subhastes i concursos, fer proposicions i, en general, atorgar tota mena de contractes civils, mercantils, administratius i de qualsevol altra mena, sens més limitacions que les que estableix l’article 2.3 d’aquests Estatuts, i sol·licitar la inscripció i presa en raó en els Registres i Oficines competents.
 
g)       Sol·licitar, obtenir, adquirir, cedir i explotar concessions, patents i llicències.
 
h)       Reclamar, percebre i cobrar tot allò que per qualsevol concepte o causa es degui o hagi de percebre la Societat.
 
i)         Lliurar, acceptar, endossar, negociar, transmetre, avalar, intervenir i protestar lletres de canvi i tota classe de documents de gir i crèdit.
 
j)         Disposar el que calgui per a l’emissió d’obligacions d’acord amb l’ordenament d’aplicació i allò que acordi al respecte la Junta General.
 
k)        Establir les directrius d’administració i comptabilitat de la Societat; acordar l’establiment, reforma o suspensió de centres de treball de la Societat en els llocs que tingui per convenient.
 
l)         Presentar a la Junta General els comptes anuals, l’informe de gestió i proposant llurs acords i, en el seu cas i entre ells, la distribució de beneficis, i executar els que s’haguessin adoptat.
 
m)      Acordar allò que jutgi convenient sobre l’exercici dels drets que a al Societat corresponguin davant dels Jutjats i Tribunals, ordinaris i especialitzats, i davant d’Administracions públiques, autoritats altres ens públics; absoldre posicions en tota classe d’accions i de judicis, nomenar representants, procuradors i lletrats que, a tal efecte, assumeixin la representació i defensa de la Societat, conferint-los-hi, en la forma pertinent, les autoritzacions oportunes, fins i tot per avenir-se i desistir en conciliacions recursos i actuacions, en qualsevol estat del procediment, per demanar la suspensió d’aquest i per a tot el que calgués, fins i tot per transigir en qüestions judicials o extrajudicials, i sotmetent la seva decisió a l’arbitratge de dret o equitat.
 
n)       Disposar dels fons i béns socials i reclamar-los, percebre’ls i cobrar-los, tant de particulars com de la Hisenda Pública o d’altres organismes de les Administracions i ens públics, constituint, retirant o cancel·lant dipòsits a la Caixa General, percebent devolucions d’ingressos indegudament retinguts per l’Administració pública; constituir comptes corrents bancaris, bé en metàl·lic o en crèdits i valors, retirar metàl·lic i valors d’aquests comptes i, en general, realitzar tota classe d’operacions bancàries amb entitats nacionals, de la Unió Europea i estrangeres.
 
o)       Aprovar el reglament que reguli les instruccions de contractació de la Societat envers aquells contractes que pel seu import estan exclosos de l’aplicació de la Llei 31/2007, de 30 d’octubre, sobre procediments de contractació en el sector de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals, conforme preveu la Disposició addicional quarta d’aquesta Llei, en relació a l’article 175 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.
 
p)       Conferir i revocar poders a persones determinades, amplis i generals, per als seus llocs concrets o per regir branques determinades de l’activitat de la Societat, amb facultats per substituir en tot o en part les seves atribucions.
 
q)       Resoldre els dubtes que se suscitin sobre la interpretació dels presents Estatuts.
 
2.        L’enumeració de les facultats precedents és enunciativa i no limitativa, puix que el Consell té, sense reserva i excepció, totes les que li corresponguin en el gir i tràfic mercantil i que, segons la llei i aquests Estatuts, no estan expressament reservats a la Junta General.     
 
Capítol 3.- El president
 
Article 14.- El president del Consell
1.        El president i el vicepresident del Consell d’Administració són designats, entre els seus membres, per la Junta General.
 
Correspon al president:
 
a)       Convocar i dirigir les sessions del Consell d’Administració.
 
b)       Autoritzar amb el seu vistiplau les actes de les sessions del Consell d’Administració, així com les certificacions corresponents.
 
c)       Autoritzar amb el seu vistiplau les certificacions de les Actes de la Junta General.
 
2.        En cas d’absència, malaltia, impossibilitat o vacant, el vicepresident substitueix el president en l’exercici de llurs funcions. En substitució del president i del vicepresident, pel que fa exclusivament a les funcions de convocatòria i direcció de les sessions del Consell d’Administració, pot actuar el conseller delegat, cas d’haver-n’hi o, en tot cas, el membre de més edat del Consell d’Administració.
 
Capítol 4.- El secretari
 
Article 15.- El secretari del Consell
1.        El Consell d’Administració nomenarà un secretari, que podrà ser no conseller. En aquest cas no gaudirà del dret a vot, però sí tindrà dret de veu..
 
 
Correspon al secretari:
 
a)       Redactar les actes de les sessions de la Junta General i del Consell d’Administració, signar-les i sotmetre-les al vistiplau del president un cop aprovades.
 
b)        Lliurar, amb el vistiplau del president, certificacions dels acords de la Junta i del Consell, de conformitat amb les actes aprovades.
 
c)       Organitzar i custodiar l’arxiu i qualsevol altra funció pròpia del seu càrrec que se li encomani.
 
Capítol 5.- El director-gerent
 
Article 16.- El director-gerent
1.        El Consell d’Administració designarà un director-gerent, nomenament que podrà recaure en una persona física o jurídica. En el cas que es nomeni una persona física aquesta haurà de ser un professional amb titulació universitària, especialment capacitat i amb experiència professional en les matèries pròpies de l’objecte social.
 
2.        Correspon al director-gerent executar els acords del Consell d’Administració i els actes de gestió. A aquests efectes, el director-gerent exerceix la direcció de tots els serveis tècnics, administratius i financers, amb independència de les funcions que, a més, li pugui atorgar el Consell d’Administració.
 
Article 17.- Competències del director-gerent
1.        Són competències del director-gerent les següents:
 
a)          Dictar les disposicions de règim interior que calguin per al funcionament de la Societat, i organitzar i dirigir els serveis.
b)          Contractar i obligar-se, en nom de la Societat, dins de les atribucions que el Consell d’Administració li atorgui.
c)          Proposar al Consell d’Administració el nomenament o la suspensió i les retribucions del personal directiu.
d)          Contractar obres, serveis i subministraments, dins dels límits establerts pel reglament i les instruccions de contractació de la Societat.
e)          Contractar la resta de personal i resoldre els assumptes propis de recursos humans en tota la seva amplitud.
f)           Ordenar pagaments i autoritzar cobraments de tota classe d’entitats públiques i privades, així com els documents bancaris.
g)          Signar la correspondència, rebuts, lliuraments, factures i, en general, tota mena de documents que calguin per al desenvolupament de la seva funció.
 
h)          Les altres facultats que el Consell d’Administració expressament li atorgui.
 
2.        El director-gerent assistirà amb veu, però sense vot, a les sessions del Consell d’Administració i de la Junta General, si s’escau, per tal d’informar dels assumptes que es tractin, presentar informes i propostes, i rebre instruccions.
 
 
TÍTOL III.- BALANÇ I DISTRIBUCIÓ DE BENEFICIS
 
Article 18.- Comptes anuals
1.        L’exercici social comprendrà des del dia 1 de gener fins al 31 de desembre de cada any, llevat del primer exercici social que tindrà el seu inici en la data de constitució de la Societat i finalitzarà el 31 de desembre del mateix any.
 
2.        En el termini dels tres mesos següents a la finalització de l’exercici social, el Consell d’Administració ha de formalitzar els comptes anuals que comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, la memòria i, en el seu cas, l’informe de gestió, d’acord amb la normativa d’aplicació.
 
Article 19.- Distribució de beneficis
El benefici resultant de cada exercici social es distribuirà segons acordi la Junta General, amb observança de les disposicions legals en aquesta matèria.
 
 
TÍTOL IV.- DISSOLUCIÓ I LIQUIDACIÓ DE LA SOCIETAT
 
Article 20.- Dissolució i liquidació
La Societat es dissoldrà:
 
a)       Per acord de la Junta General.
b)       Per la fusió o escissió de la Societat.
c)       Com a conseqüència de pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, a no ser que aquest s’augmenti o es redueixi suficientment.
d)       Per conclusió de l’empresa que constitueix l’objecte de la Societat o per impossibilitat manifesta de realitzar el fi social o per la paralització dels òrgans socials, de forma que resulti impossible el seu funcionament.
e)       Per reducció del capital social per sota del mínim legal.
 
Un cop dissolta la Societat i conforme a les disposicions legals que són d’aplicació, es procedirà a la seva
liquidació, repartint-se l’haver social existent entre els accionistes, en funció del balanç final que resulti.
 
 
 
Segon:      Determinar que el supòsit que no es presentin al·legacions en el termini d’exposició pública l’anterior acord s’entendrà elevat a definitiu sense necessitat d’ulteriors tràmits.
 
Tercer:     En ares del principi d’economia processal, encomanar al Consorci de Gestió Integral d’Aigües de Catalunya la publicació dels anteriors acords al Butlletí Oficial de la Província i la seva ressenya al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’acord respectiu del seu òrgan competent i aquells altres d’altres ajuntaments que puguin encomanar-li la publicació dels actes que donen compliment als requeriments del Registre Mercantil de Barcelona Sr. Jesús González García de data 19 de gener de 2009, dels quals en porta causa l’acord en qüestió. “
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        24, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6). 
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 
 
 
 
 
11 - CANVIS REPRESENTANTS DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA I PSC DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ EN LA FUNDACIÓ PRIVADA UNIÓ DE COOPERADORS DE MATARÓ.
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :
 
“El Ple de l’Ajuntament de Mataró, en sessió de data 3 d’abril de 2003, va aprovar la constitució de la “Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l’economia social i la rehabilitació urbana”.
 
L’article dissetè dels seus Estatuts preveu que el Patronat inicial de la Fundació estarà composat pels següents membres: “correspondrà la Presidència a qui en cada moment sigui l’Alcalde de Mataró o qui reglamentàriament el substitueixi, dos components nomenats per l’Ajuntament de Mataró entre les persones que tinguin responsabilitats en l’àmbit de la promoció econòmica i l’urbanisme a la ciutat de Mataró, i un per cada grup municipal amb representació al consistori; la Unió de Cooperadors de Mataró, tenint en compte el moviment cooperatiu de la ciutat, designarà als seus membres en igual número que els patrons designats per l’Ajuntament”.
 
Per acord del Ple municipal de 13 de desembre de 2007 van ser designats els Patrons de la Fundació Privada Unió de Cooperadors de Mataró.
 
En data 4 de juny de 2009 el grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA i en data 5 de juny de 2009 el grup municipal Socialista comuniquen els canvis de Patrons en la Fundació.
 
A la vista de l’exposat, i d’acord amb les propostes realitzades pels grups municipals d’ICV-EUiA i PSC, es proposa per aquesta Alcaldia a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords :
 
Primer.-  Designar al Sr. Sergi Morales Díaz com a representant del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA de l’Ajuntament de Mataró en la Fundació Privada Unió de Cooperadors de Mataró, en substitució del Sr. Antoni Guirao Motis.
 
Segon.-  Designar al Sr. Pau Gomar, com a representant del grup municipal Socialista de l’Ajuntament de Mataró en la Fundació Privada Unió de Cooperadors de Mataró, en substitució de la Sra. Ma Àngels Ruiz. 
 
Tercer.-   Agrair els serveis prestats al Sr. Antoni Guirao i a la Sra. Ma Àngels Ruiz com a patrons de la Fundació.
 
Quart.-  Notificar el present acord a la Fundació Privada Unió de Cooperadors de Mataró. “
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (25).
 
 
En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
 
 
En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista.
 
 
 
 
 
CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
 
-Presidència-
 
12 - DENEGACIÓ DE LA CONCESSIÓ DE TÍTOL HONORÍFIC DE FILL PREDILECTE DE LA CIUTAT AL DR. RAMON CALSAPEU I CANTÓ.  
 
La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, presenta la proposta següent:
 
“VISTES les sol·licituds presentades per diverses entitats degudament registrades de la ciutat, en què demanen la concessió del Títol Honorífic de Fill Predilecte de la Ciutat al Dr. Ramon Calsapeu i Cantó.
 
ATÈS que per decret de l'Alcaldia 1524/2009, de 19 de febrer, es va iniciar l'expedient administratiu corresponent, nomenant-ne com a instructora la consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, Sra. Carme Esteban Sánchez.
 
VIST l’informe de data 25 de maig del Sr. Josep Maria Teniente, cap del servei de Salut Pública i Consum, el qual repassa de forma extensa el currículum del Dr. Ramon Calsapeu i Cantó, en què valora les moltes tasques que de forma altruista a dut a terme en bé de la societat, però què, sense desmerèixer els seus mèrits vers la resta de ciutadans, considera que atorgar-li el títol honorífic de Fill Predilecte seria una manca de consideració cap a molts altres ciutadans que tant amb presència notable com des de l’anonimat són mereixedors del mateix reconeixement.
 
VIST que durant el termini d’exposició pública que es va iniciar el 23 d’abril amb la publicació del corresponent anunci al BOP, i que finalitzà el 12 de maig, no s’han produït ni aportat noves dades que modifiquin la conclusió anterior.
 
La consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, com a instructora de l'expedient, proposa al Ple l’adopció dels següents acords:
 
Primer: Denegar la sol·licitud d’atorgament del títol honorífic de Fill Predilecte de la Ciutat en favor del Dr. Ramon Calsapeu i Cantó, per què, sense desmerèixer els seus mèrits vers la societat amb les tasques que du a terme, seria una manca de consideració cap a molts altres ciutadans mereixedors del mateix reconeixement.
 
Segon: Notificar el present acord als interessats.”
 
 
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        21, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
 
 
 
 
 
En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista.
 
 
            -Innovació i Promoció de Ciutat-
 
13 - APROVACIÓ DE LA DESAFECTACIÓ DE BENS DE DOMINI PÚBLIC I CESSIÓ GRATUÏTA A LA FUNDACIÓ TECNOCAMPUS.
 
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
 
“El Ple de l’Ajuntament de Mataró de 4 de desembre de 2008 va aprovar inicialment la desafectació dels bens mobles de domini públic que es van incorporar al patrimoni municipal amb motiu de l’extinció de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, el que contemplava les inversions efectuades per l’EUPMT des de la seva constitució i fins el 31 de desembre de 2007.
 
En la mateixa sessió plenària es va acordar l’aprovació inicial de la cessió gratuïta dels bens un cop qualificats com a patrimonials a favor de la Fundació Tecnocampus per destinar-los al sosteniment de l’activitat docent i de la gestió de l’Escola Universitària Politècnica, i a la resta de finalitats fundacionals que es consideren d’interès municipal.
 
Transcorregut el període d’informació pública i no presentada cap al·legació en contra, per Decret d’Alcaldia núm. 779/2009 de 28 de gener, es va disposar l’ aprovació definitiva tant de la desafectació dels béns com de la cessió gratuïta de les inversions realitzades per l’EUMPT fins el 31 de desembre de 2007.
 
Per tal de completar aquesta cessió amb els béns adquirits per l’EUPMT durant l’any 2008, es preceptiu iniciar el procediment de desafectació d’aquests béns de domini públic que es van incorporar al patrimoni municipal amb motiu de l’extinció de l’Escola Universitària i segui els tràmits per a la seva posterior cessió gratuïta.
 
L’EUPMT va disposar d’aquests béns per al compliment del servei públic, que per raó de la seva vinculació al servei han de ser qualificats com a béns de domini públic.
 
La finalitat concreta a la que es destinaran els béns serà la contribució al sosteniment de l’activitat docent i de la gestió de l’Escola Universitària Politècnica, i a la resta de finalitats fundacionals que es considerin d’interès municipal, atès que la Fundació TECNOCAMPUS és una entitat sense ànim de lucre, amb finalitats d’interès general, que es relacionen a l’article 4 dels seus estatuts, entre les quals es destaca estrènyer lligams entre el món universitari i la societat, especialment amb les empreses, institucions tecnològiques, científiques, de recerca i cultura i el desenvolupament de projectes de millora tecnològica o d’investigació i desenvolupament tecnològic per a la seva transferència mitjançant els corresponents convenis a les empreses.
 
Tanmateix es fa constar que la finalitat de la cessió no es pot assolir mantenint l’ens local el domini o condomini dels béns, ni constituint sobre aquest cap dret real.
 
El procediment d’alteració de la qualificació jurídica dels béns és el previst a l’article 20 del Decret 336/1988 de Reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya. Resulta competent per aprovar l’alteració de la qualificació jurídica dels béns municipals el Ple de l’Ajuntament, tal com disposa l’article 52.2.1) del Decret legislatiu 2/2003, de la Llei Municipal i del règim local de Catalunya.
 
Resulta d’aplicació l’article 211 i 212 del Decret legislatiu 2/2003, de la Lle municipal i de règim local de la Catalunya, i a l’article 49 i 50 del Decret 336/1988 pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals, respecte el procediment de cessió dels béns municipals.
 
Vistos els informes jurídics i d’intervenció que obre a l’expedient.
 
Per tot el que s’ha exposat, es PROPOSA al Ple de l’Ajuntament, l’adopció del següents ACORDS:
 
Primer.- Aprovar inicialment la desafectació dels bens mobles de domini públic que s’han incorporat al patrimoni municipal amb motiu de l’extinció de l’EUPMT, la descripció dels quals consta l’annex I.
 
Segon.- Aprovar inicialment la cessió gratuïta dels béns un cop qualificats com patrimonials a favor de la Fundació Tecnocampus per destinar-los al sosteniment de l’activitat docent i de la gestió de l’Escola Universitària Politècnica, i a la resta de finalitats fundacionals que es consideren d’interès municipal.
 
Tercer.- Sotmetre l’expedient a informació pública pel termini de trenta dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d’anuncis de l’Ajuntament i al Butlletí oficial de la província de Barcelona, per tal de que les persones interessades puguin comparèixer i formular les al·legacions i reclamacions que estimin oportunes,amb caràcter previ a la resolució definitiva.
 
Transcorregut el període d’informació pública sense que s’hagin presentat al·legacions o reclamacions, els acords de desafectació dels bens de domini públic i cessió gratuïta a favor de la Fundació Tecnocampus s’entendran aprovats definitivament.
 
Quart.- Facultar a l’Alcalde per a la signatura de quans documents siguin necessaris per a la formalització, perfeccionament i execució dels presents acords.
 
Cinquè,. Notificar el present acord al Servei de Gestió Econòmica, Secció Patrimoni de l’Ajuntament i la Fundació Tecnocampus.”
 
 
 
El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot afirmatiu.
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (26).
 
 
 
En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
 
14 - APROVACIÓ DEL MARC DE PREUS DELS ESPAIS DE LLOGUER PER A EMPRESES I INSTITUCIONS DEL TCM 2 I TCM 3.
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
 
“En data 11 de desembre de 2006 el Ple de l’Ajuntament va aprovar la creació de l’entitat pública empresarial Parc Tecnocampus Mataró (en endavant Parc TCM), per a gestionar i supervisar el desenvolupament del futur parc tecnològic de la ciutat, que s’ubicarà en una de les quatre illes que configuren la urbanització del sector del Rengle de Mataró, amb una superfície construïda de 46.940 m2 i urbanitzada de 20.290 m2.
 
Per acord de Ple de 3 de maig de 2007, l’Ajuntament de Mataró va atorgar a “Parc TCM” una concessió demanial en relació a una porció de 26.292 metres quadrats de la finca registral 7721, inscrita al Volum 3297, Llibre 128 de Mataró-3, Foli 93, del Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró.
 
En la pròpia acta d’atorgament de la concessió demanial referenciada, en la seva clàusula quarta sobre drets i deures del concessionari s’estipula que Parc TCM resta facultat a explotar les edificacions identificades com edificis TCM 2 i TCM 3, mitjançant arrendament a tercers, que fomenti activitats de l’àmbit del propi servei públic de gestió del parc Tecnocampus en les concretes circumstàncies i condicions que aprovi el Consell d’Administració de l’entitat pública empresarial.
 
La finalitat del futur parc tecnològic és crear un entorn capaç d’accelerar els processos d’innovació mitjançant la transferència i la difusió de tecnologia integrant en un únic espai universitats, empresa i centres de recerca i desenvolupament
 
Seguint els calendaris previstos i amb l’objectiu d’avançar vers l’adjudicació dels espais a tercers que permetin l’inici efectiu de l’activitat del parc, és necessari procedir a fixar un marc de preus sobre els espais de lloguer per a empreses i institucions dels edificis TCM 2 i TCM 3.
 
És per això que la Consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat proposa al Ple l'adopció del següent ACORD:
 
Primer.- Aprovar un marc de preus sobre els espais de lloguer per a empreses i institucions del TCM 2i TCM 3, amb les següents característiques bàsiques:
·         Establirdosmodels d’arrendament en funció de les característiques del sostre objecte de transmissió.
·         Establir diversos preus sobre el sostre destinat als usos de lloguer a empreses i institucions, en funció de la seva ubicació per plantes i superfície. En funció de l’evolució dels preus de mercat i amb la finalitat de garantir la competitivitat respecte l’entorn immediat de l’àrea metropolitana, es preveu un marge de maniobra del 20% a l’alça o a la baixa respecte els preus inicialment proposats que s’assenyalen a continuació.
·         En el supòsit de sol·licituds o adjudicacions de sostre que procedeixin de l’agrupació d’àmbits de valor diferents i/o sempre que els locals resultants superin el 100 m2 el preu promig de lloguer podrà ser objecte d’un diàleg competitiu entre les parts, amb un marge de maniobra del 25% a l’alça o a la baixa respecte els preus inicialment proposats, sempre que el preu resultant no esdevingui en un tracte diferent respecte a d’altres arrendataris en les mateixes condicions.
 
·         Preus inicialment proposats
 
Preus establerts per als locals resultants de l’edifici TCM 2:
 

Planta primera
15€/m²/mes
Planta segona
16€/m²/mes
Planta tercera
17€/m²/mes
Planta quarta
18€/m²/mes
Planta cinquena
19€/m²/mes
Planta sisena
20€/m²/mes
 
Preus establerts per als locals resultant de l’edifici TCM 3:
 

Planta primera
12€/m²/mes
Planta segona
13€/m²/mes
Planta tercera
14€/m²/mes
Planta quarta
15€/m²/mes
Planta cinquena
16€/m²/mes
Planta sisena
17€/m²/mes
 
Les actualitzacions de les rendes per concepte de lloguer es regularan en el plec de clàusules que establirà les condicions particulars que regiran l’adjudicació en arrendament dels locals destinats a empreses i institucions en els edificis TCM 2 i TCM 3 del Parc TecnoCampus Mataró- Maresme.
 
Segon.- Delegar en el Consell d’Administració de l’Entitat Pública Empresarial Parc TCM l’aprovació dels preus definitius, juntament amb el plec de condicions que regularà les condicions de la licitació dels espais de lloguer dels edificisTCM2 i TCM3. “
 
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, passa a fer quatre comentaris. Un és que el preu ens sembla massa alt per les circumstàncies de mercat que estem passant. Si no vaig equivocat, els preus són iguals per a la part de davant que dóna al mar que per a la part del darrere i tampoc em sembla massa lògic. L’espai mínim que es demana és una mica gran. Per últim, la quarta cosa és el fet que gent vinculada amb empreses del sector m’han fet saber que no tenien notícia d’això. Aquesta és una proposta que ha de ratificar el Consell d’Administració però m’han expressat la seva sorpresa perquè no s’havia parlat amb ells.
La senyora Alicia Romero pren nota de les consideracions del Sr. Mojedano. En el tema de les empreses, nosaltres no hem parlat amb totes les empreses de la ciutat, que són 9.000. El que sí que hem fet és parlar amb les associacions, en aquest cas, hem parlat amb GENTIC fa pocs dies i amb el president hem tingut bastants reunions. També hem consultat algunes empreses importants de la ciutat i algunes empreses que es dediquen a la gestió de patrimonis, gestió del sòl i gestió de tot aquest tipus de naus i oficines per contrastar els preus. A nosaltres ens sembla que són uns preus adequats. Veurem després si els podem pujar o baixar, segons les condicions del mercat, però hi ha alguns espais a aquesta mateixa ciutat, o molt a prop, amb preus bastant més elevats. És veritat que no és el mateix veure el mar que estar-hi al darrere, però pensi que al darrere té Burriac, té la Laia l’Arquera i la vista també és agradable. El que fem és fer un escalat segons si estàs a la primera planta o la sisena perquè és cert que a partir de la quarta sí que es veu el mar. En tot cas, tindré en compte el que vostè ens ha comentat.
 
 
El senyor Pau Mojedano no discuteix que estar amb vista al darrere sigui agradable, però en el mercat, normalment, no és mai el mateix preu que el de la vista al mar.
 
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
 
En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
 
-Llicències d’Activitats-
 
15 – APROVACIÓ INICIAL DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE MATARÓ.
 
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
 
“En virtut del decret 3957/2009, d’11 de maig, de la Consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, ha estat aprovat l’avantprojecte del mapa de capacitat acústica de Mataró.
 
En els últims anys el soroll a les ciutats industrialitzades s’ha convertit en la principal font de molèsties de la ciutadania i el vector soroll ha passat a ser un dels mes representatius del concepte de benestar o de malestar.
 
L’objecte principal del mapa sònic és el de prendre coneixement de la realitat acústica de la ciutat. Aquest coneixement ha de ser numèric i geogràfic, per tal de permetre una gestió del territori basada en l’aplicació d’una llei que marca uns límits numèrics per la contaminació per soroll en una determinada zona del territori.
Per tant és necessari realitzar un conjunt de mesures que quantifiqui el nivell de soroll al que està exposada cada part del territori i expressar-ho sobre el mapa de la ciutat per tal de poder realitzar una anàlisi conjunta de la realitat actual i dels plans urbanístics futurs, realitzant una zonificació de la qualitat acústica del territori que resulti assolible.
Aquesta zonificació es reflecteix en un mapa anomenat mapa de capacitat, instrument normatiu que assigna els nivells d’immissió fixats com a objectius de qualitat en un territori determinat.
El mapa de capacitat acústica del territori representa en codis de colors les diferents zones de qualitat acústica dibuixant el perfil de les illes de la ciutat.
La metodologia a seguir per a la seva elaboració ha estat la següent:
 
a)      Identificació dels emissors acústics del territori
b)      Determinació del nivell de soroll ambiental
c)      Zonificació acústica del territori
d)      Concreció del mapa de capacitat acústica
 
La realització del mapa de capacitat com a eina de planificació, ha de ser un instrument normatiu que assigna els nivells d’immissió fixats com a objectius de qualitat i ha de ser útil en el procés de reordenació dels espais urbans consolidats a on es produeixi una situació de saturació acústica, però sobretot per a les zones de futur desenvolupament urbà.
 
Per a l’elaboració del mapa de capacitat acústica s’ha partit fonamentalment de la següent informació:
 
- La planificació del territori en funció dels usos urbanístics
- La informació sobre el trànsit
- El mapa acústic
 
A partir de aquí s’ha realitzat una zonificació acústica del territori, és a dir, s’ha dividit en diferents zones segons la seva sensibilitat acústica. La zonificació del territori, en relació amb la seva capacitat acústica, inclou les zones acústiques següents:
 
a) Zona de sensibilitat acústica alta (A)
b) Zona de sensibilitat acústica moderada (B)
c) Zona de sensibilitat acústica baixa ©
d) Zones de soroll
e) Zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA)
f) Zona acústica de règim especial (ZARE)
 
Vistos els informes precedents; l’article 73.10 Reglament Orgànic Municipal; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local; i l’article 162 del Decret Legislatiu 2/2003 que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.
 
Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents
 
 
ACORDS:
Primer.- Aprovar inicialment el mapa de capacitat acústica de Mataró.
Segon.- Obrir un termini d’informació pública, pel termini de trenta dies, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments.
Tercer.- Considerar aprovat definitivament el mapa de capacitat acústica de Mataró en el cas que no es presenti cap reclamació ni suggeriment.”
 
 
 
El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup perquè és un document molt tècnic i se l’han de mirar amb calma.
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra:          Cap. 
Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
 
 
CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ
 
-Servei de Gestió Econòmica-
 
16 - APROVACIÓ DE L'INVENTARI DE BÉNS, DRETS I OBLIGACIONS DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
 
“Aquest Ajuntament ha estat treballant en l’elaboració d’un nou inventari que reculli la situació del patrimoni municipal fins al 31 de desembre de 2007.
 
En la realització d’aquest treball, s’ha partit de la situació patrimonial que recollia l’anterior inventari, aprovat pel Ple de 4 de maig de 1995, referida a 31 de desembre de 1992, i s’han incorporat tots els moviments patrimonials que han tingut lloc amb posterioritat, i fins al 31 de desembre de 2007.
Ara es creu oportú proposar l’aprovació d’aquest nou inventari.
 
Resulten aplicables l’article 32.1 i 4 de la Llei de les Corts Generals 33/2003, del patrimoni de les administracions públiques; el Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en el seu article 222, i els articles 100 i següents del Decret 336/1988, pel qual s’aprova el reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya.
Per tot això, proposo, si s’escau, l’adopció dels següents acords:
 
PRIMER.- Aprovar l’inventari de béns, drets i obligacions d’aquest Ajuntament fins al 31 de desembre de 2007, amb un valor net de 451.527.269,71 euros.
L’inventari es composa de:
-1 quadre-resum dels epígrafs / subepígrafs en què s’agrupen els elements inventariats, amb indicació del valor de cada epígraf / subepígraf, i amb el total global.
-un llistat individualitzat dels béns i drets ordenats per epígrafs / subepígrafs, amb el valor individual de cada element.
-un dossier format per les fitxes dels elements inventariats, a raó d’una fitxa per cada cada element, on es consigna informació pormenoritzada de cadascun d’ells
-1 annex, on consten els criteris que s’han fet servir per a l’elaboració de l’inventari.
 
Es conserva transitòriament el catàleg de béns mobles de l’Ajuntament que recull l’inventari aprovat l’any 1995 que aquest nou inventari no substitueix, i es manté la seva validesa.
 
SEGON.- Aprovar la conciliació de l’inventari municipal amb la comptabilitat, que es reflecteix en la següent documentació, que s’adjunta a la present proposta:
 
-un quadre-resum dels comptes comptables, amb el total de cada compte.
-un quadre-resum dels comptes comptables assignats als elements inventariats, amb indicació del valor de cada compte, i amb el total global, acompanyat amb un llistat de conciliació entre els valors comptables-valors inventari.
 
TERCER.- Trametre una còpia de l’inventari, autoritzat pel Secretari, amb el vist i plau de l’Alcalde, al Departament de Governació i Relacions institucionals de la Generalitat de Catalunya. “
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, expressa que el seu grup també s’hi abstindrà i agraeix la tasca feixuga de realitzar aquest inventari.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra:          Cap. 
Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
 
17 - DESAFECTACIÓ DE L'HABITATGE 3R C, ESCALA B, DE L'EDIFICI DEL C. MADOZ, 28-30, DE MATARÓ.
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
“L’Ajuntament és propietari de l’edifici situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, el qual es composa de 38 habitatges, edifici tradicionalment destinat a vivendes de mestres.
 
L’habitatge 3r C, de l’escala B, actualment qualificat de bé de domini públic afecte al servei públic, va quedar buit, en haver tornat la possessió el mestre que l’ocupava.
 
La situació actual de desocupació del referit habitatge, juntament amb la necessitat municipal d’assignar-li nous usos més afins a les actuals necessitats econòmiques i socials municipals, ha portat a considerar l’oportunitat d’alterar la seva qualificació, per tal que passi a gaudir de la qualificació jurídica de bé patrimonial, adient amb els usos i destins previstos com a habitatge.
 
L’Ajuntament ha obtingut autorització del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per procedir a la seva desafectació, per silenci positiu.
 
Resulten aplicables l’article 81 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de règim local (en el mateix sentit, article 204 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya), i l’article 20 i següents del Decret 336/1988, pel qual s’aprova el reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya. 
 
És competent per a aprovar l’alteració de la qualificació jurídica dels béns municipals el Ple de l’Ajuntament, tal com disposa l’article 52.2.l) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb majoria absoluta segons disposa l’article 114.3.m) del mateix cos legal.
 
Per tot l’anterior, proposo al Ple municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:
 
PRIMER.- Desafectar inicialment l’habitatge 3r C, de l’escala B, de l’immoble municipal situat al carrer Madoz, 28-30, d’aquesta ciutat, fins ara qualificat de bé de domini públic afecte a usos escolars, per tal que passi a gaudir de la qualificació jurídica de bé patrimonial.
 
SEGON.- Sotmetre l’expedient de desafectació a informació pública per un termini de vint dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d’anuncis de l’Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que les persones interessades puguin comparèixer en l’expedient i formular les al·legacions i reclamacions que estimin oportunes. De no formular-se al·legacions ni reclamacions durant el tràmit d’informació pública, la desafectació que aquí s’acorda inicialment s’entendrà aprovada definitivament, i es disposarà l’anotació de la corresponent modificació en l’inventari de béns municipal.”
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (26).
 
 
 
 
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 18 i 19 per venir referits a temàtiques coincidents.
 
-Servei de Recursos Humans-
 
18 - MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
 
“Antecedents
 
En sessió extraordinària celebrada el dia 22 de desembre de 2008, el ple de l’ajuntament de Mataró va acordar aprovar la plantilla de personal pel 2009 i la relació de llocs de treball que se’n derivaven de la seva aprovació. Actualment, i per raons organitzatives es proposen unes modificacions que afecten la plantilla de personal funcionari i que es motiven mitjançant el corresponent informe de la Direcció de Recursos Humans.
 
Aquesta modificació de la plantilla del personal funcionari prevista , comporta la creació i modificació d’algun lloc de treball, la qual cosa fa necessària la modificació de la relació de llocs de treball vigent.
 
Fonaments de dret
 
L’article 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l’aprovació del pressupost municipal durant l’any de la seva vigència, per respondre a l’establiment de nous serveis, per l’ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per l’exercici següent, com també si respon a criteris d’organització interna.
 
Quan la despesa de la modificació per ampliació no es pugui compensar amb la despesa de la modificació per reducció, o per la disponibilitat de consignacions destinades a llocs vacants que no es pretenguin proveir en l’exercici, la modificació de la plantilla requerirà que s’aprovi l’expedient de modificació de crèdits del pressupost.
 
Les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació es regulen, entre d’altres, a l’article 291 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya i en els articles 25 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals preveient-se el mateix tràmit per la seva aprovació i per les seves modificacions.
 
Per tot això, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,
 
Acords
 
Primer.-  Modificar la plantilla de funcionaris aprovada pel ple el dia 22 de desembre de 2008, en el sentit següent :
 
1.      Reconvertir la plaça de Responsable de Centre d’Acollida, amb codi de plaça 2098, de la plantilla de personal laboral en una plaça de Tècnic Especialista.
2.      Creació de 3 places de Tècnic/a Superior, de l’Escala d’Administració Especial, serveis especials, grup A1, de la plantilla de personal funcionari i amortització de 2 places de tècnic/a mig de la plantilla de laboral i 1 plaça de tècnic/a mig de gestió de la plantilla de funcionaris.
 
Segon.- Aplicar a les partides pressupostàries corresponents el cost que es desprèn de les modificacions contingudes als presents acords.
 
Tercer.-  Publicar aquestes modificacions al BOP i al DOGC i notificar aquesta resolució a les persones interessades, en la part que els hi afecti, així com els seus caps jeràrquics corresponents, Intervenció de fons i Nòmina.”
 
 
 
 
19 - MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
 
“Relació de fets
 
En sessió extraordinària celebrada el dia 22 de desembre de 2008, el ple de l’Ajuntament de Mataró va acordar aprovar la plantilla de personal pel 2009 i la relació de llocs de treball que se’n derivaven de la seva aprovació. Actualment es proposa una modificació que afecta la relació de llocs, i que es motiva mitjançant el corresponent informe de la Direcció de Recursos Humans.
 
Prèviament, la Direcció de Recursos Humans ha informat d’aquesta modificació a la representació sindical, d’acord amb l’article 1 de la pròrroga del Conveni del Personal Laboral i de l’Acord de sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari.
 
S’incorpora a aquesta proposta plenària com a annexos, l’informe tècnic i jurídic de la Direcció de Recursos Humans que justifiquen i avalen la proposta.
 
Fonaments de dret
 
Atès el que disposen els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, i a l’article 291 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, a on es regulen les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació.
 
Vistos els informes tècnic i jurídic de la Direcció de Recursos Humans,
 
Al Ple PROPOSO l’adopció dels següents
ACORDS
 
Primer.- Modificar la relació de llocs, del personal funcionari i laboral prevista, que comporta:
 
1.      Modificació de la denominació de determinats llocs de treball del Servei de Participació Ciutadana de l’Àrea de Presidència.
2.      Modificació del lloc tipus 11 “Tècnic/a superior planificació i recursos humans”.
3.      Modificació de les condicions d’accés al lloc de treball de Coordinador/a de Formació i Comunicació interna del Servei de Desenvolupament i Organització de la Direcció de Recursos Humans de l’Àrea de Serveis Centrals.
4.      Modificació de les condicions d’accés al lloc de treball de Psicòleg/a de Recursos Humans del Servei de Desenvolupament i Organització de la Direcció de Recursos Humans de l’Àrea de Serveis Centrals.
5.      Revisió de la valoració del lloc de treball de Tècnic/a mitjà/na de gestió de personal del Servei de Relacions Laborals i Assistència Jurídica de la Direcció de Recursos Humans de l’Àrea de Serveis Centrals.
6.      Revisió de la valoració de 3 llocs de treball de Tècnic/a mitjà/na de gestió general del Servei d’Estudis i Planificació de l’Àrea de Serveis Centrals.
7.      Revisió de la valoració del lloc de treball d’Administratiu/va 2 de la Unitat Administrativa de l’Àrea de Presidència.
8.      Reconversió del lloc de treball de Responsable de Centre d’Acollida del Servei de Benestar Social de l’Àrea de Serveis Personals.
9.      Reconversió del lloc de treball d’Auxiliar de Serveis del Centre d’Acollida del Servei de Benestar Social de l’Àrea de Serveis Personals.
10. Revisió de la valoració del lloc de treball Treballador/a Centre d’Acollida 2 del Servei de Benestar Social de l’Àrea de Serveis Personals.
11. Creació del lloc de treball de Cap de Secció de Dona del Servei de Joventut i Dona de l’Àrea de Serveis Personals.
12. Modificació de la denominació del lloc de treball de Sots Director/a Serveis Econòmics i Interventor/a de l’Àrea de Serveis Centrals.
 
Segon.- Publicar el corresponent anunci al BOP.”
 
 
 
La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup en aquest punt. El govern, seguint aquests criteris de coherència organitzava, han augmentat la despesa en personal gairebé un milió d’euros. Suposo que continuant amb aquesta coherència organitzativa reconverteixen places de titulats mitjos a titulats superiors en serveis en què només hi ha 5 persones i una d’elles és el cap del servei. També amplien convocatòries de grups de tècnic superior a tècnic mig per ampliar les possibilitats, donant a entendre que les funcions d’un lloc de treball poden ser desenvolupades indistintament per titulats superiors o mitjans. També, per aquesta coherència organitzativa, vostès fan provisió de places de promoció interna creuada, dotant així de condició de funcionari a personal laboral, i fan la revisió de llocs de treball i creen una plaça, en aquest cas, de cap de secció de Dona. Nosaltres considerem que no es dóna exemple de l’austeritat que vostès comenten.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que des del seu grup sempre han votat a favor de totes les iniciatives en què es millorés el servei i les condicions dels treballadors de la casa. En aquest cas, però, ens hi abstindrem perquè no acabem d’entendre alguna de les propostes.
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, explica que la coherència organitzativa és el que porta el seu grup a presentar aquests canvis. L’increment de sous no ha estat d’1 milió d’euros. El que estem plantejant és un increment anual de 40.000 euros. És veritat que convertim dues places de laborals a funcionari, però també és veritat que el que fem és obrir el ventall de possibilitats, per tant, ampliem l’àmbit de laborals a la resta de places. Nosaltres creiem que aquesta reorganització, aquest reconeixement de funcions i tasques és de justícia que es reconegui i, per tant, que es recompensin amb un increment de la retribució.
 
 
La Sra. Soler matisa que quan ha parlat d’un increment d’1 milió d’euros, això no ho ha dit ella, això ho diu l’estat d’execució del pressupostos.
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
 
 
20 - REVISIÓ DE LA VALORACIÓ DEL LLOC DE TREBALL DE CAP DEL SERVEI DE PROMOCIÓ DE CIUTAT I COMERÇ.
 
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
 
“En sessió celebrada el 30 d’octubre de 2008, el Ple de l’Ajuntament de Mataró va acordar aprovar la plantilla de personal i la relació de llocs de treball de l’IMPEM pel 2009.
 
La Directora de l’IMPEM informa de la necessitat de modificar tant la plantilla com la relació de llocs de treball, per tal d’ajustar-la als canvis organitzatius que s’han produït a l’IMPEM amb motiu de les prioritats establertes en l’Acord de Govern pels anys 2007-2001.
 
Prèviament, la direcció de l’IMPEM ha informat d’aquesta modificació a la representació sindical, d’acord amb l’article 11 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal laboral de l’Ajuntament de Mataró, al qual l’IMPEM està adherit.
 
S’incorpora a aquesta proposta plenària com a annexos, l’informe tècnic del servei de Recursos Humans que justifica i avala la proposta.
 
Atès el que disposen els articles 27, 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, i a l’article 283 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, a on es regulen les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació, PROPOSO al Ple de l’Ajuntament de Mataró els següents ACORDS:
 
Primer.- Aprovar la modificació de la relació del llocs de treball de l’IMPEM, en la valoració del lloc de treball de cap del Servei de Promoció de Ciutat i Comerç, passant a ser A 27 XXIV, que implica un increment de 4.253,58 € pel lloc de cap del Servei de Promoció de Ciutat i Comerç, havent-hi crèdit adequat i suficient a les partides 621110 13000, 622220 13000, 622310 13000 i 622410 13000.
 
Segon.- Publicar la modificació de la relació de llocs de treball al BOP i al DOGC i trametre’n còpia a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.”
 
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
 
 
 
21 - PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’IMAC.
 
El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :
 
“Antecedents
 
La plantilla del personal de l’Institut Municipal d’Acció Cultural per l’exercici 2009 que va ser aprovada pel Ple de la Corporació de 30 d’octubre de 2008.
 
La modificació que es proposa consisteix en la modificació del grup de la plaça de director/a-gerent.
 
Fonaments de dret
 
El Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, l’article 22.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, l’art. 21.k de la Llei 7/1985, i els Estatuts de l’IMAC
 
Per tot això, elevo a la consideració del Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent
 
ACORD :
 
Primer.   Aprovar la Modificació de la Plantilla del personal de l’Institut Municipal d’Acció Cultural per l’any 2009, segons document annex.
Segon.     Aprovar la Modificació de la Relació de llocs treball de l’Institut Municipal d’Acció Cultural per l’any 2009 i la modificació de la fitxa del lloc de treball segons documents annexos.
Tercer. Publicar la Modificació de la Plantilla i la Relació de llocs de treball al BOP i al DOGC i trametre còpia l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.”
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          Cap. 
Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
 
En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió.
 
 
 
CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
 
 
-Servei d’Urbanisme-
 
 
22 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA RELACIÓ DE BÉNS I DRETS PER A L’EXPROPIACIÓ DEL SÒL AFECTAT PER A L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE DE VIAL DE VIANANTS DE L’EIX VALLDEIX I SOL·LICITAR AL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA LA DECLARACIÓ D’URGENT OCUPACIÓ.
 
 
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
“Per Decret de 18 de febrer de 2009, es va aprovar inicialment la relació de béns i drets de l’expropiació de finques afectades pel Projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix.
 
Aquest Projecte, que comprén el tram del vial entre el Camí de Santa Rita i l’inici de la urbanització de la Cornisa, amb una longitud total de 335 metres lineals, contempla la regularització i ampliació de la calçada a 6 metres d’amplada i la construcció d’un pas segregat de 3 metres d’amplada per als vianants, situat a 1,50 metres per damunt del vial, el que permet establir un recorregut segur tant pel que fa als vehicles com a les possibles avingudes.
 
Amb la Resolució de 18 de febrer de 2009 també s’informava als interessats la intenció de l’Ajuntament de sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la declaració d’urgent ocupació dels béns i drets afectats per l’expropiació.
 
El projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix preveu i justifica l’expropiació i ocupació temporal d’una part de tres finques que limiten amb la Riera de Can Bruguera, de propietat privada, de superficie i altres circumstancies que es detallen a la relació de béns i drets aprovada inicialment amb la Resolució de 8 de febrer passat.
 
Aquesta Resolució ha estat publicada en el Butlletí Oficial de la Província núm.74 de 27 de març de 2009, en dos dels diaris de més circulació a la província (La Vanguardia de 2/3/2009 i El Punt diari de 3/3/2007), i als taulers d’edictes de l’Ajuntament.
 
Durant el periode d’informació pública s’han presentat al·legacions per part del propietari de la Finca nº 1 de la Relació de béns i drets (Annex de la Resolució) i també per part dels arrendataris de la mateixa finca. De conformitat amb el que disposen els arts. 19.2 i 56.2 del Reglament de la Llei d’Expropiació Forçosa es passen a resoldre les al·legacions:
 
Primera:
Tant la propietat com els arrendataris posen de manifest l’existència del dret d’arrendament sobre la finca nº1, i s’aporta fotocòpia del contracte d’arrendament de finca rústega.
Es demana que l’Ajuntament notifiqui el Projecte als arrendataris i que els reconegui com a persones interesades a l’expedient als efectes de la valoració i determinació del preu just.
 
Resposta:
En el procediment per definir i determinar la relació de béns i drets de l’expropiació i ocupació temporal en el projecte d’obra pública per l’execució del vial de vianants de l’Eix Valldeix, l’Ajuntament ha seguit els criteris fixats pels art.s 3 i 4 de la Llei d’Expropiació Forçosa, en virtut dels quals l’Administració expropiant haurà d’incloure a la relació en primer terme als propietaris que constin com a tals als registres públics i si ho sol·liciten als altres titulars de drets indemnitzables. En l’elaboració de la relació de béns i drets s’han examinat els registres públics de la Propietat i Cadastre.
 
L’arrendament d’aquesta finca no consta als esmentats registres, tanmateix la informació aportada pels interessats durant el periode d’informació pública permet la inclussió d’aquest dret d’arrendament a la relació que ens ocupa i considerar als arrendataris persones directament interessades en aquest expedient.
 
S’estima aquesta al·legació i, en conseqüència, es modifica la relació de béns i drets aprovada inicialment per Decret de 18 de febrer de 2009, que es recull a l’Annex núm. I de la present Resolució i que comporta modificar l’apartat de la Finca nº 1 amb la finalitat d’introduir el dret d’arrendament sobre la part de la finca expropiada i respecte la part de finca ocupada que passarà a ser un dret indemnitzable a favor de l’arrendatari i no del propietari com figurava a l’aprovació inicial.
 
Segona:
Es posa de manifest que l’expropiació afecta al sistema de captació d’aigua (pou/aprfitament d’aigües i pou de registre de la mina) no solament d’aquesta finca sinó altres tres finques.
 
Resposta:
Per Decret de 18 de març de 2009 l’Ajuntament ha aprovat definitivament el Projecte d’obres per a l’execució del vial de vianants de l’Eix Valldeix. Tram Camí de Santa Rita – La Cornisa que justifica l’expropiació.
 
L’enginyer redactor del Projecte d’Obres, Sr. Jordi SanMillan i Filbà, ha presentat informe a l’Ajuntament amb una proposta de Resolució de les al·legacions referides a la problemàtica de la captació d’aigües tant durant l’execució de l’obra com la solució permanent una vegada executada la mateixa. En aquest informe es responen les al·legacions en el següent sentit:
 
En quant al punt:
§         “Preveure i garantir el manteniment, durant i després de les obres del pou / aprofitament d’aigües, així com de pou de registre de la mina i la mina existent a la zona afectada, realitzant les actuacions necessàries per garantir el subministrament d’aigua de la finca – amb les mateixes condicions a les actuals-, permetent l’accés al pou i instal·lacions, des de la pròpia finca.”
 
S’ha de dir que:
 
El projecte preveu tant el manteniment del pou com el de la mina. L’accés al pou es produirà des d’un espai segur, que serà una plataforma situada en espai públic fora de la calçada.
Es garantirà el subministrament d’aigua al llarg de les obres. Així mateix, l’obra disposarà d’un subministrament provisional d’aigua, que es destinarà al reg si fos necessari. En l’execució de les obres, es mantindrà el servei elèctric actual, disposant també d’un grup electrogen que estarà preparat per alimentar el bombament , com a subministrament alternatiu 
 
En quant al punt:
§         “Incloure les mesures adients per tal de tancar la finca durant les obres a fi efecte d’evitar possibles sinistres i robatoris .”
S’ha de dir que:
Una vegada s’iniciïn les obres, s’instal·larà un tancament provisional d’obra, desprès es preveu el tancament definitiu de la finca amb una malla metàl·lica.
En quant al punt:
§         “Mantenir en tot moment l’accés a la resta de finca i activitat tant per trànsit pesat com lleuger”.
S’ha de dir que:
El projecte preveu mantenir l’accés a la finca en tot moment.
 
En quant al punt:
§         “Durant les obres, procedir al reg sistemàtic i continuat de la zona d’actuació per tal d’evitar les projeccions de pols a les plantacions”.
S’ha de dir que:
Al llarg de les obres s’efectuarà un reg sistemàtic per evitar la projecció de pols a les plantacions.
 
En quant al punt:
§         “Retirar la capa de terra vegetal tornant-la a restaurar al seu estat original una vegada finalitzades les obres, així com que en els dies de pluja s’interrompin els treballs amb maquinària per tal de no malmetre la fertilitat del terreny i generar un perjudici addicional”.
 
S’ha de dir que:
S’acopiarà i es conservarà la terra vegetal. Un cop executada l’obra, s’estendrà de nou aquesta terra, per tal de restablir l’estat original.
            Els dies de pluja s’aturaran els treballs amb maquinaria.
 
En quant al punt:
§         “Adoptar les mesures adequades per tal de mantenir els serveis existents, que s’utilitzen pel reg de la resta de la finca”.
S’ha de dir que:
S’adoptaran les mesures necessàries per tal de garantir els serveis existents que s’utilitzen pel reg de la finca. L’obra disposarà d’un grup electrogen per l’alimentació ocasional del bombament i d’un subministrament provisional d’aigua que si cal es destinarà al reg.
 
En quant al punt:
§         “Reposar tots els serveis afectats per l’execució de les obres (instal·lacions de llum, aigua i telèfon que donen subministrament a les finques afectades), i es prevegi el seu manteniment durant i després de la realització de les obres”.
S’ha de dir que:
El projecte preveu reparar els serveis existents afectats per les obres.
 
En quant al punt:
§         “En la relació de béns i drets afectats notificada, pel que fa a la finca núm. 1 propietat del senyor Soler Riera, tampoc es fa cap referència a l’existència d’un pou legalitzat, encara que segons informació documental no acompanyada a la notificació rebuda pel senyor Soler Riera, consta documentació relativa al seu trasllat, i tampoc diu res en relació a l’existència d’un pou registre de mina, que reparteix aigua a tres propietaris (...) aliens a
aquesta finca i als quals caldrà notificar l’existència d’aquest projecte i posterior expedient d’expropiació pròpiament dit”.
S’ha de dir que:
El projecte fa referència a l’existència del pou. Es preveu l’arranjament i adequació a les noves rasants de l’entorn. No es preveu afectar la mina; en tot cas, si en l’execució de les obres s’afectés algun registre, aquest s’adequarà i es mantindrà
 
En quant al punt:
§         “D’altra banda, cal preveure també que si és trasllada la caseta del pou, l’accés a aquest s’haurà de fer des de dins de la finca del senyor Soler Riera i no des de la carretera, tenint en compte que el pou queda soterrat, així com preveure els oportuns desaigües a la carretera al llarg de la finca afectada”.
S’ha de dir que:
El projecte preveu l’accés al pou des d’un espai segur, que serà una plataforma situada fora de la calçada; així com, la formació dels desaigües de la finca cap a la carretera inclosa la formació d’una cuneta de recollida.
 
En quant al punt:
§         “Igualment hi ha una sèrie d’actuacions que caldrà fer en relació a la retirada dels equips d’elevació i maquinaria i neteja (s’haurà de netejar el pou abans de tapar-lo) del pou i que caldrà tenir present a l’hora d’aixecar la corresponent acta prèvia d’ocupació i la d’ocupació, així com al moment de començar les obres. Cal preveure també que quan comencin les obres, és absolutament necessari tenir en compte que la finca en qüestió no pot estar més de dos dies sense aigua, de manera que el subministrament s’haurà de garantir d’alguna manera, ja sigui amb aigua de la companyia.”
 
S’ha de dir que:
El projecte preveu la neteja del pou abans de tapar-lo. L’obra disposarà d’un grup electrogen com a alimentació alternativa del bombament del pou i d’un subministrament d’aigua potable que es destinarà al reg si es necessari.
 
En quant al punt:
§         “També es veu afectada la línia elèctrica i telefònica, en concret una sèrie de postes, que igualment caldrà reubicar a fi de no afectar a la finca.”
 
S’ha de dir que:
El projecte preveu la reposició dels serveis afectats per les obres, sense afectar les finques.
 
En conseqüència les al·legacions referides en aquest apartat s’estimen en el sentit i efectes que preveu l’enginyer redactor del projecte d’obres. Pel que fa a la relació de béns i drets de l’Annex I de la present Resolució, s’introduirà un apartat on es farà constar que aquest pou i pou de registre de la mina no son objecte de l’expropiació.
 
Tercera:
Sobre la legitimació del projecte d’obres del sistema vial de vianants per iniciar l’expedient d’expropiació i la contradicció amb la qualificació urbanística de les finques.
 
Resposta
El planejament urbanístic no és la única via per legitimar una expropiació. La declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació ve implícita amb l’aprovació definitiva d’un projecte d’obra pública, com és el cas del Projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix, de conformitat amb l’article 9 de la Llei d’Expropiació Forçosa, i també amb el disposat en els articles 235.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i 40 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals de Catalunya.
 
Una vegada s’ha donat resposta a les al·legacions, cal destacar que la tramitació dels expedients d’expropiació de les finques afectades per l’execució de les obres previstes en el Projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix, ve condicionada pel fet de que l’execució de les esmentades obres ha de dur-se a terme amb caràcter urgent, per tal de garantir la seguretat de vehicles i vianants en el vial existent en l’Eix Valldeix, tal i com es justifica en la Resolució de 18 de febrer de 2009, per la qual es va aprovar inicialment la relació de béns i drets de l’expropiació. Es tracte de buscar una via de solució ràpida a l’estat actual del vial que fa insegura i difícil la circulació dels vehicles i el pas dels vianants tant per la falta d’un espai específic i protegit per aquest col•lectiu, com per la falta d’il•luminació, l’estat del paviment i les greus deficiències esmentades.
 
El “Projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix, tram Camí de Santa Rita-La Cornisa, 1ª etapa” que justifica la present expropiació, va ser aprovat definitivament per decret de 18 de març de 2009.
 
En conseqüència, i amb la finalitat de disposar, el més aviat possible, dels terrenys necessaris per a l’execució de les obres previstes en el Projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix, les tres expropiacions que ens ocupen, hauran de tramitar-se pel procediment d’urgència previst a l’article 52 de la Llei de 16 de desembre de 1954 d’Expropiació Forçosa i 56 i ss. del Reglament de la Llei de data 26 d’abril de 1957.
 
A Catalunya, és el Govern de la Generalitat l’òrgan competent per adoptar l’acord de declaració d’urgent ocupació en les expropiacions (Decret 160/1980, de 19 de setembre, apartat 1 e), el Govern, a través del Departament de Governació de la Generalitat va assumir aquesta competència).
 
Juntament amb la present Resolució s’aproven tres annexes. L’Annex I que conté la relació de béns i drets objecte d’aprovació definitiva. L’Annex II i l’Annex III són documents relatius a la tramitació d’urgència, concretament la Memòria justificativa de la urgència de la tramitació i els informes que consten al projecte d’obra sobre la valoració dels béns i drets objecte d’expropiació.
 
A la vista del que s’ha exposat i de l’informe jurídic i tècnic precedents, el Conseller-Delegat d’Urbansime proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:
 
Primer:
Aprovar definitivament la relació de béns i drets per a l’expropiació de les finques afectades per l’execució de les obres previstes en el Projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix, que es descriu a L’ANNEX I de la present Resolució, i que forma part de la mateixa a tots els efectes.
 
Reiterar que la declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació ve implícita amb la resolució de 18 de març de 2009, que aprova definitivament el “Projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix”.
 
Segon:
Resoldre les al.legacions presentades durant el periode d’informació pública, segons el que s’indica en la part expositiva de la present proposta.
 
Tercer:
Sol·licitar al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya la declaració d’urgent ocupació dels béns i drets de l’expropiació de les finques afectades per l’execució de les obres previstes en el Projecte de vial de vianants de l’Eix Valldeix, i per ocupació temporal per obres, per part del Govern de la Generalitat de Catalunya i, aquests efectes:
 
§    Aprovar la Memòria justificativa de la urgència que acompanya a la present resolució com Annex II.
§    Aprovar l’import de les indemnitzacions segons els conceptes previstos a l’annex III, pels quals s’ha efectuat una retenció de crèdit de 80.000 euros.
 
Quart:
Notificar els presents acords als interessats.
 
Cinquè:
Comunicar els precedents acords als serveis municipals d’Obres i Gestió Econòmica.
 
Sisè:
Publicar l’acord de l’aprovació definitiva de la relació de béns i drets als taulers d’anuncis municipals, a dos dels diaris de més circulació a la Província i al Butlletí Oficial de la Província.”
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (25).
 
 
23 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L’ESTUDI DE DETALL D’ORDENACIÓ VOLUMÈTRICA I AJUST DE LÍMITS DE LA PARCEL.LA 43, SITUADA AL CARRER DEL TENNIS 33 SECTOR DE “CAN QUIRZE”.
 
 
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :
“La Junta de Govern local de 23 de març de 2009, va aprovar inicialment l’Estudi de detall d’ordenació volumètrica i ajust de límits de la parcel·la 43, situada al carrer del Tennis 33 de Can Quirze , redactat per Pere Guillen i Cortes .
 
Aquest Estudi de Detall té com a objectius bàsics el següents:
 
§         Definir els paràmetres d’ordenació del nou volum que acolli els nous requeriments funcionals necessaris per a la implantació d’una activitat de caràcter assistencial per a gent gran. 
 
§         Procedir a un ajust de límits ateses les diferències que resulten de la qualificació de la zona 6a3 pel planejament amb la realitat física de la parcel·la.
 
 
Consta a l’expedient que s’ha notificat l’acord esmentat al promotor i als veïns de les finques objecte de l’estudi de detall. S’ha sotmès el mateix a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, de 6/4/2009 núm. 82, en els diaris La Vanguardia de 4/4/2009 i El Punt Diari de 27/3/2009 i en els taulers d’edictes municipals.
 
Durant el període d’informació pública no s’ha presentat cap al·legació ni suggeriment.
 
El document objecte d’aprovació inicial es va detectar els següents errors o mancances:
 
1   Cal corregir l’apartat de les normes urbanístiques relatives als elements sortints en el sentit següent: segons plànols d’ordenació del present estudi de detall O.4, O.5, O.6, O7 i O.8. Cal completar els plànols per tal que quedin assenyalats el vol màxim de tots els elements sortints.
2   Cal completar la documentació en suport digital i incloure també el suport editable en format WORD i AUTOCAD, tal com s’indica a les normes de presentació digital que s’adjunten com annex.
 
En data 14 de maig s’aporta nova documentació la qual s’ha comprovat que corregeix i aporta les determinacions de l’aprovació inicial i s’ajusta al planejament vigent, per la qual cosa, l’arquitecta municipal l’informa favorablement.
 
Els redactors també han presentat el document en suport informàtic.
 
De conformitat amb la Disposició Transitòria Novena del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, és d’aplicació l’anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat.
 
A la vista de que s’ha exposat PROPOSO al Ple Municipal, si s’escau, l’adopció dels següents
 
ACORDS:
 
Primer.- Aprovar definitivament l'Estudi de detall d’ordenació volumètrica i ajust de límits de la parcel·la 43, situada al carrer del Tennis 33 de Can Quirze, redactat per Pere Guillen i Cortes
Segon.-
Publicar l’acord d’aprovació definitiva i les normes urbanístiques de l’estudi de Detall en el Butlletí Oficial de la Província.
 
Tercer.-
Notificar el present acord a Pere Guillen Cortés, a la resta d’interessats que resulten de l’expedient i al Servei Municipal d’Habitatge -Llicències d’obres-.
Quart.-
Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l’expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d’assabentament.”
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        24, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 
 
 
En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió.
 
CMI DE VIA PÚBLICA
-Àrea de Via Pública-
 
24 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ORDENANÇA MUNICIPAL DE CIRCULACIÓ I TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES.
 
La senyora Núria Aguilar, consellera delegada de Mobilitat, presenta la proposta següent:
 
“Relació de fets
En data 4 de desembre de 2008 el Ple de l’Ajuntament de Mataró, reunit en sessió ordinària, va aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança municipal de circulació i transport de mercaderies perilloses de Mataró
 
L’esmentada modificació es va sotmetre a informació pública durant un termini de trenta dies per a l’examen i la presentació d’al·legacions i suggeriments, segons estableix article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya en relació a l’article 63 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.
 
Finalitzat el període d’informació pública s’han presentat al·legacions per part de:
 
-          Federació d’Associacions i Gremis d’Empresaris del Maresme en el sentit de:
 
a) La modificació de l’article 3.2.4 de l’Ordenança per tal d’adaptar-la als principis de l’article 33 de la Constitució Espanyola
 
-          Federació Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) en el sentit de:
 
a) Incorporar als objectius els principis de la Carta Euopea dels Drets dels Vianants
b) Art. 30 (abans art. 29) incorporar “queda especialment prohibit la parada de vehicles sobre la vorera”
c) Art. 32.1.k (abans 31.2 K) modificar el principi de l’apartat incorporant “a les voreres”
d) Art 32.1 (abans 31) incorporar al final de l’apartat “prohibició genèrica d’estacionament davant d’edificis d’especial valor arquitectònic”
 
-          Real Automòbil Club de Catalunya (RACC) en el sentit de:
 
a) Incorporar la definició de la tipologia de la xarxa viària a l’article 3
b) Nova proposta de redacció de l’article 15 (abans 14)
c) Modificar l’article 8.1 (abans 7) eliminant la referència al pas dels vianants prop de les façanes.
d) Incloure en els articles 29 i 31 (abans 28 i 30) les definicions de parades i estacionaments
e) Especificar en l’article 30 (abans 29) el règim de parades
f) Convertir les voreres d’amplada superior a 2 metres de preferència pels vianants en l’article 8.1 (abans 7.2).
g) Regular les diferents tipologies del carril bici
 
-          Grup Municipal de la CUP en el sentit de:
 
a) Eliminar l’article 8 (abans 7.1) referit a les normes generals de comportament dels vianants.
b) Eliminar l’article 8.2 (abans 7.3)
c) Especificar en l’article 13 (abans 12.1) l’ús prioritari dels vianants en les illes de vianants
d) Modificació íntegre del text de l’article 15 (abans 14)
e) Modificar l’enunciat del capítol III del Títol II incorporant “a Motor”
f) Eliminar l’article 15.2 (abans 32.5 c) de permetre l’aparcament de bicicletes al domini públic sense limitacions.
-          Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta en el sentit de:
 
a) Incorporar un ordre de preferència en l’article 8 (abans 7.1) que aniria dels vianants, bicicletes i vehicles a motor
b) Eliminar del redactat de l’article 12 (abans 11) la frase “per la circulació dels vehicles” ja que en aquestes vies no tenen preferència
c) Especificar en l’article 13 (abans 12.1) l’ús prioritari dels vianants en les illes de vianants
d) Proposta de nou redactat de l’article 15 (abans 14)
e) Modificar l’enunciat del capítol III del Títol II incorporant “a Motor”
f) Eliminar de l’article 18 (abans 17.7) la prohibició de portar passatgers en vehicles ciclomotors perquè la normativa actual ha canviat i ja ho permet.
 
Un cop examinades les al·legacions i esmenes presentades a la modificació el criteri de l’Ajuntament de Mataró és el següent:
-          No considerar l’esmena de la Federació d’Associacions i Gremis d’Empresaris del Maresme en tant que no té relació amb el text de l’Ordenança.
 
-          Estimar part de les al·legacions i esmenes presentades per la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró, en concret les relacionades en els apartats a, b i c. I desestimar l’apartat d en el sentit de no incorporar una senyalització genèrica de prohibició d’aparcar davant edificis d’especial valor arquitectònic atès que aquesta senyalització dependrà de la singularitat de cada edifici.
 
-          Estimar part de les al·legacions i esmenes presentades pel RACC, en concret les relacionades en els apartats a, b. No considerar la incorporació de les propostes dels apartats d i e atès que estan regulades en normativa superior. I desestimar les tres al·legacions relacionades en els apartats c,f i g de modificar l’article 8.1 en relació a la circulació dels vianants prop de les façanes, les amplades de voreres i de regular una tipologia de carrils bici, ja que aquests carrils tenen un mateix règim d’ús.
 
-          Estimar part de les al·legacions i esmenes presentades pel Grup Municipal de la CUP, en concret les relacionades en els apartats c i e. No considerar la nova redacció proposat a l’apartat d de l’article 15 ja es contemplen en el conjunt de l’Ordenança. I desestimar les lletres a, b i f que fan referència a l’eliminació dels articles 8, 8.2 que estableixen les normes generals de comportament dels vianants i 15.2 atès l’afectació que suposaria per l’ús del domini públic la proposta de permetre l’aparcament de bicis en qualsevol indret.
 
-          Estimar totes les al·legacions i esmenes presentades per la Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta.
 
Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa que el Ple adopti la resolució següent:
 
Primer.- Estimar part les al·legacions formulades per la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró (FAVM), RACC, Grup Municipal de la CUP d’acord amb el que s’estableix en la part expositiva de la present proposta i estimar el conjunt de les al·legacions presentades per la Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta.
 
Segon.- Aprovar definitivament la modificació de l’Ordenança municipal de circulació i transport de mercaderies perilloses de Mataró que s’adjunta com a annex.
 
Tercer.- Publicar íntegrament el text de l’Ordanança municipal de la circulació i transport de mercaderies perilloses de Mataró en el Butlletí Oficial de la Província i inserir una referència d’aquesta publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.”
 
 
 
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que comparteixen els objectius exposats. Entenem que calia una actualització d’aquesta Ordenança i, per tant, ens sembla interessant la regulació de les zones de preferència de vianants i l’adequació de l’Ordenança als principis de la Carta Europea dels Drets dels Vianants. Ens sembla també interessant potenciar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible i la homologació dels límits d’emissió del soroll dels vehicles de motor per equiparar-nos als que estableix la UE. I també ens sembla interessant la regulació dels itineraris i condicions del transport de mercaderies perilloses a la nostra ciutat. Seria bastant fàcil abstenir-nos-hi perquè, a part de les mercaderies perilloses, s’ha afegit en aquesta Ordenança tot el tema de sancions, però també hi ha alguna cosa que no compartim i, per tant, tot i que l’aprovem avui, crec que haurem de parlar d’aquest tema més endavant.
De tota manera, el que és important és fer aquest exercici de responsabilitat, perquè no ens agradaria no donar suport a una Ordenança que regula aquests temes tan importants. Els demanem que, en un futur, aquest vot favorable que nosaltres farem no sigui utilitzat en la pica baralla política.
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que, des de la CUP, la circulació sempre ha estat una de les seves preocupacions. Nosaltres vam presentar al·legacions a l’Ordenança que s’havia presentat inicialment, vam posar en contacte la Coordinadora d’Usuaris de la Bicicleta amb el Govern. Tot això perquè creiem que és importantíssim aconseguir una mobilitat racional, menys agressiva, més pacífica, més ecològica, que defensi els més febles, en aquest cas, els vianants i les bicicletes. Teníem clar que calia que l’Ordenança contemplés que hi ha unes prioritats, que primer són els vianants, després les bicicletes i, en última instància, els vehicles que són els més forts i els que tenen més presència i aclaparen més la circulació. Estem contents perquè algunes de les al·legacions importants que hem presentat s’han aprovat. En aquest cas, la possibilitat que les bicicletes puguin circular pel mig de la calçada, entre d’altres. N’hi ha d’altres que no s’han aprovat i creiem que no acaben de definir aquest model de mobilitat que nosaltres defensem. Pensem que cal fer un pas definitiu per variar la circulació que tenim. Avui per avui, creiem que no satisfà ningú perquè tothom se’n queixa. No només no satisfà les persones, sinó que al planeta tampoc. Anuncio que el nostre vot serà contrari.
 
 
 
El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu grup no votarà en contra d’aquesta Ordenança perquè es tracta d’un document tècnicament ben elaborat i que segueix els criteris establerts per la llei. Considerem, però, que és una mica feixuc i que, en molts casos, s’hagués pogut reduir el contingut atès que repeteix preceptes en normes de rang superior.
Tampoc hi podem donar suport perquè en l’àmbit polític no veiem la voluntat de donar facilitats al ciutadà, no hi ha elements d’originalitat que cerquin la millora de la mobilitat tenint en compte la realitat de la nostra ciutat. Per exemple, la promoció de la utilització de vehicles de dues rodes en lloc del cotxe amb un sol ocupant, contemplant, alhora, elements de seguretat per a aquest tipus de vehicles de dues rodes.
D’altra banda, i molt més important, és un contrasentit l’exigència de control i previsió de sancions al ciutadà quan l’Administració no dóna prou exemple vetllant pel compliment del propi text. Per exemple, quan l’Ordenança es porta a aprovació es diu, parlant de la xarxa principal bàsica, que “és desaconsellable l’ús de les bandes reductores i passos elevats”, i això no és així a la realitat. A l’article 56.3 es diu que “la retirada del vehicle del dipòsit municipal només podrà fer-la el titular o persona degudament autoritzada pel propietari”, que és un text clavat a l’Ordenança de l’any 2002 i que això no es té en compte. La severitat en les condicions per efectuar la càrrega i descàrrega es contraposa amb la disponibilitat d’espais adequats a la ciutat i el seu control, quan és un element importantíssim per a l’activitat comercial i econòmica, produint-se una veritable persecució dels professionals del transport ja sigui per agents de policia o pel vehicle de control del trànsit. El mateix passa amb el redactat de com s’estacionen els vehicles de dues rodes i l’escassetat d’aquestes places apropiades.
Finalment, al text hi trobem a faltar referències a figures com l’itinerari escolar o l’estacionament per a veïns o condicions especials per aquests en les zones d’estacionament amb limitació i control d’horari, fins i tot, pel que fa a la regulació a les zones de circulació restringida i regulada a traves de pilones retràctils. En relació amb la retirada de vehicles, creiem que no és suficient amb un llistat de situacions i que cal la priorització. Tampoc aquí hem sabut veure la definició del lloc preferent d’actuació de la grua, senyal que es va incorporar a la proposta per aquest grup municipal. Sabem que, pel que fa a la nova llei de circulació, la grua no podrà arrossegar vehicles de la zona blava. Podríem haver-ho tingut en compte.
Segurament se’ns pot respondre que el temps de l’aprovació inicial i la definitiva del text ha estat suficient per realitzar les al·legacions oportunes, però és evident que el que ens separa no és un canvi de la paraula o un millor redactat, ni tan sols la inclusió d’un concepte específic, però sí que per a nosaltres és un tema molt més de fons, i l’experiència és que, en aquests casos, el Govern sempre ha mostrat poc interès per trobar punts d’acord: en altres textos aprovats en aquest mandat cap de les nostres esmenes i al·legacions van ser tingudes en compte, ni tan sols van ser discutides. És per tot això que el vot de CIU serà d’abstenció.
 
 
 
La senyora Núria Aguilar afegeix que és una llàstima que CIU no hagi volgut participar en el procés d’elaboració de tot plegat. No han fet cap esmena, no han presentat cap proposta. Ara aquí ens les estan presentant però no era aquí que les havien de presentar. Les havien de presentar en el període d’exposició. Jo el convido a què la propera vegada que tinguem l’oportunitat de treballar conjuntament l’aprofitem tots plegats. Vostès es van abstenir de treballar-hi i ara s’abstenen de la votació.
 
 
 
El senyor Vicent Garcia Caurin confirma que el seu grup no ha presentat, en aquest moment, cap esmena. Hem fet una llista d’intencions i de voluntats però no hem presentat cap esmena.
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que, en tot cas, sí que han fet una observació sobre la Llei de seguretat viària que té un rang superior al de l’Ordenança, i en el moment en què entri en funcionament la Llei, automàticament, primarà sobre l’Ordenança. No hi ha d’haver cap contradicció. I sinó, s’haurà de modificar el que calgui.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions:             6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
 
 
 
CMI DE SERVEIS PERSONALS
 
-Conselleria delegada de Cultura-
 
25 - APROVAR INICIALMENT LA CREACIÓ, CONSTITUCIÓ I ELS ESTATUTS DEL CONSORCI MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE MATARÓ 
 
El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :
 
“Relació de fets
 
En data 28 d’abril de 2008, l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat van signar un conveni de col·laboració on es posa de manifest, entre d’altres, el propòsit d’ambdues parts que el notabilíssim fons artístic d’art contemporani que posseeix el Sr. Lluís Bassat pugui ser exhibit, de forma permanent i pública, a la ciutat de Mataró.
 
La clàusula segona de l’esmentat conveni estableix que l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat constituiran un consorci d’àmbit local, domiciliat al municipi de Mataró, el qual es regirà pels Estatuts que redactaran i aprovaran ambdues parts.
 
Fonaments de dret
 
Article 87 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.
Articles 269 a 272 i 52.2 b) del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
Articles 312 a 324 del Decret 179/1995, de 13 de juny pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals.
 
Per tot el que s'ha exposat, el sota signat proposa que el Ple adopti el següent acord:
 
Primer.- Aprovar inicialment la creació i constitució del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró amb la finalitat, entre d’altres, de gestionar el Museu d’Art Contemporani de Mataró –Col·lecció Lluís Bassat com a institució dedicada a l’exhibició de la col·lecció d’art Lluís Bassat, així com a l’adquisició, la conservació, l’estudi, l’exposició i la interpretació educativa d’obres d’art contemporani, amb una atenció especial per l’obra dels artistes catalans o relacionats amb Mataró, el Maresme i Catalunya.
 
Segon.- Aprovar inicialment els estatuts del Consorci abans esmentat, els quals s’adjunten com a annex.
 
Tercer.- Sotmetre aquests acords, juntament amb el text del projecte d’estatuts, a informació pública per un període de trenta dies hàbils, als efectes que les persones interessades puguin consultar-los i, si s’escau, formular al·legacions.
 
Els acords adoptats, així com el projecte d’estatuts esdevindran definitius si dins el termini esmentat no es presenten al·legacions.
 
Quart.- Notificar aquest acord a la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat.”
 
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta el seu vot favorable. L’únic cosa, però, és demanar-los, com a Govern, que els grups de l’oposició no solament comptin ara quan l’Alcalde faci el recompte de vots, sinó que ens tinguin en compte a tots els efectes d’informació i de la participació del que ha de ser el futur museu.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que el seu grup ja va manifestar que veia amb bons ulls l’arribada d’aquest museu. Ara, però, ens abstindrem en l’aprovació inicial. Sobretot perquè encara no hem tingut l’ocasió de repassar els Estatuts que encara no ens han arribat. Deu ser per un error tècnic.
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comenta que, en el seu cas, sí que han tingut ocasió de repassar els Estatuts, tot i que amb una certa urgència durant el cap de setmana. Volem agrair que després de reclamar-los se’ns hagin enviat. Hem pogut veure que sí són un pas endavant, però hi ha algunes coses que ens agradaria acabar de mirar, i ens sap greu que d’aquest projecte, al qual hem donat recolzament des del principi, no en tinguem una mica més d’informació. Ens sembla que queda clar que aquí es comptarà amb la col·lecció Lluís Bassat, però no queda clar per quant temps. Ens agradaria, també, que ens expliquessin quina inversió podria representar això per a l’Ajuntament. Els continuarem fent confiança però ho farem amb una abstenció molt voluntariosa.
 
 
El senyor Sergi Penedès respon que mirarà de millorar el procediment per compartir la informació. En tot cas, en el conveni que es va establir a l’abril del 2008 es parlava de temps i hem tingut ocasió de parlar dels Estatuts amb la representant de CiU al Consell Rector de l’IMAC, i sí que, en referència al que em comenta, un cop hi hagi l’inventari de la Fundació Lluís Bassat hi haurà la valoració econòmica d’aquesta i també la valoració econòmica de l’aportació municipal en forma de bé immoble. La durada de la donació o cessió de les obres des de la Fundació cap el Consorci s’establirà amb un nou instrument jurídic que se’n diu “comodat”, on s’establiran totes aquestes circumstàncies que em comenta. Tindrem ocasió de parlar-ne més.
 
 
El senyor Joan Mora recorda que la trobada amb el nostre representant de CIU a l’IMAC va ser ahir tot just. M’agradaria que ens expliqués quins objectius tenen de temps com a termini de sessió preliminar o en què estan treballant.
 
 
El senyor Sergi Penedès contesta que el Consorci el constitueixen l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Lluís Bassat. Les dues organitzacions tenim els nostres representants jurídics, això forma part de la negociació i no està tancat en aquests moments.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra:          Cap.
Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
 
 
26 - PROPOSAR EL NOMENAMENT DE LA DIRECTORA-GERENT DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’ACCIÓ CULTURAL.
 
El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :
 
“Relació de fets
 
L’art. 8 dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Acció Cultural estableixen que entre els òrgans de govern, administració i gestió hi haurà el Director-gerent. Les funcions de la direcció estan recollides a l’art 18 dels Estatuts.
 
Atès que la plaça de Director de l’IMAC es troba vacant des del dia 19 d’abril en que el Sr. Josep Pena i Sant va presentar la seva renúncia.
 
Tenint en compte el que disposen els art. 9 a 15 del RD 214/1990, i els articles 304 a 306 del Decret legislatiu 2/2003, en relació al nomenament del personal eventual, i especialment el personal directiu.
 
Atès que el lloc de director-gerent està previst a la plantilla i relació de llocs de treball vigent, i dotat pressupostàriament.
 
Vist el que disposa l’art. 13.n. dels Estatuts, proposo al Ple de la Corporació l’adopció del següent ACORD :
 
Primer .- Nomenar la Sra. Esther Merino i Tarafa, personal eventual de l’Institut Municipal d’Acció Cultural per desenvolupar el càrrec de Directora-gerent, d’acord amb els drets i obligacions inherents al càrrec i per complir amb les funcions establertes a l’art 18 dels Estatuts.
 
Segon .- Establir la seva retribució anual d’acord amb el que preveu la relació de llocs de treball de l’IMAC, en 60.278.68 € amb càrrec a la partida 45100.13000.
 
Tercer .- Publicar el present acord al BOP, DOGC i al Taulell d’anuncis, d’acord amb el que estableix l’art. 10 del Decret 214/1990.
 
Quart.- Donar compte d’aquest acord a la propera sessió del Consell Rector que es celebri.
 
Cinquè.- Notificar aquest acord a les persones interessades”
 
 
 
El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot contrari del seu grup. Creiem que el seu perfil no és el que ha de tenir la Direcció de l’IMAC i que el seu nomenament obeeix més a raons polítiques que no pas a les de la cultura de la ciutat. Tot plegat és un desfet de temps. Primer durant gairebé un any no hi ha Director, desprès nomenen un Director sense cap experiència en l’àmbit cultural que, en una mica més d’un any, els deixa plantats, i ara decideixen contractar una persona també sense cap trajectòria cultural i molt propera a la Direcció del seu partit. Aquest tipus d’accions no contribueixen en absolut a millorar la confiança dels ciutadans envers les accions dels polítics.
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, expressa que el seu grup no entrarà a valorar la idoneïtat de la persona escollida perquè no la coneixen. No estem d’acord amb els càrrecs de confiança, tal com es fa en el seu procediment d’elecció. Per aquest motiu votarem en contra de la proposta.
El que sí esperem és que, d’una vegada per totes, la Direcció dins l’IMAC i del que suposa la cultura per a la ciutat prengui una direcció clara i ens aporti un nivell cultural que molts desitgem, sobretot en àmbits populars.
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que el funcionament d’aquest Govern és el de nomenar, per a casos com aquest, una persona d’estricta confiança política. Reiteradament, des de fa molts anys, ja ho hem explicat. No discutiré sobre la qualificació professional de la Sra. Merino. Jo en tinc un bon concepte, crec que és una persona competent. Però nosaltres vam votar en contra en el moment de la creació d’aquest òrgan, perquè no creiem que sigui l’òrgan adient per fer aquesta tasca. No estàvem d’acord ni amb els Estatuts ni amb l’òrgan en si. Tampoc tinc la sensació que el balanç d’aquesta nova etapa sigui massa positiu. Continuem amb més del mateix, funcionant amb els mateixos criteris, amb la mateixa inoperància de sempre en molt aspectes i, com deia el Sr. Masriera, el balanç d’aquest mandat, fent referència a la persona que ha antecedit la Sra. Merino, és certament decebedor.
 
 
El senyor Sergi Penedès es queixa que hi ha hagut algú que no s’ha assabentat que hi ha hagut un canvi en les funcions que s’estableixen a la Direcció de l’IMAC, i manté un discurs com si no hi hagués hagut una aprovació d’Estatuts. Quan comenta que és proper a la Direcció del partit, no sé de què està parlant. S’haurien d’informar més. En tot cas, en aquest país, per sort, tothom pot tenir el carnet que vulgui i la Directora que proposo i el Director sortint no tenien el carnet del meu partit. La Sra. Merino fa 20 anys que treballa a l’Ajuntament ocupant diferents responsabilitats. Voldria destacar la importància que té, sempre que sigui possible, nomenar persones de la casa. Vull ressaltar el seu profund coneixement del funcionament municipal i la seva capacitat contrastada durant aquests anys per desenvolupar tasques de responsabilitat en la gestió pública i, concretament, les funcions establertes en l’article 18 dels Estatuts de l’IMAC.
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:          11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions:             Cap.
 
 
 
 
 
En aquests moments s’incorpora a la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió.
 
 
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
 
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
 
27 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ L’AJUNTAMENT DE MATARÓ RECONEGUI LA TASCA DE LES ENTITATS RELACIONADES AMB LA SETMANA SANTA MATARONINA.
 
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la següent moció consensuada amb els grups municipals PSC, ICV-EUIA, ERC i CIU.
“Fa més de dues dècades que a la nostra ciutat es va revifar l’esperit de les Confraries i Germandats de Setmana Santa, el que en el seu dia va ésser una activitat únicament processional ha anat creixent, desenvolupant-se, consolidant-se i ampliant-se fins a esdevenir una de les fites més importants de les que es realitzen a Mataró pel nombre de persones que congreguen i el seguiment del que gaudeixen.
 
A l’actualitat les Confraries i Germandats a través de la Comissió de la Setmana Santa han consolidat un programa d’actes que va molt més enllà del que varen presentar als seus inicis, ocupant tota una setmana amb actes multitudinaris que a més d’atreure a molts mataronins i mataronines venen a seguir persones de fora de la nostra ciutat.
 
Els actes als quals fem menció i que tots vostés coneixen no són ni més ni menys que el reflex d’una vida social riquíssima a la qual participen molts dels confrares i que té lloc a les Cases de les diferents Confraries. Aquesta intensa vida social a la que ens referim es desenvolupa al llarg de l’any i en la nostra modesta opinió mereix el reconeixement i el recolzament de la societat mataronina representada pel seu Ajuntament
 
l’Ajuntament de Mataró està treballant conjuntament amb la Comissió de la Setmana Santa la celebració al 2011 del V Congrés de Germandats, Congregacions i onfraries de Setmana Santa de Catalunya, Balears i Sud de França aquesta serà una gran fita per a totes i cadascuna de les Germandats de la ciutat així com per l’Ajuntament de Mataró en tant en quant serem el centre de les Entitats relacionades amb aquest món.
 
En l’agenda de la promoció de ciutat els actes de la Setmana Santa Mataronina esdevenen un atractiu de primer ordre per Mataró que posseeix els valors d’un clar recurs turístic i d’atracció de visitants a la nostra ciutat, tant pel fet que representa un esdeveniment arrelat a la tradició de la ciutat com per la seva singularitat i espectacularitat.
 
És per tot el que hem exposat que proposem el següent:
 
1.      L’Ajuntament de Mataró conjuntament amb la Comissió de la Setmana Santa de Mataró aprofundirà la seva col·laboració a l’hora d’establir el conveni anual sobre les necessitats de les Germandats per tal de detectar i arranjar les possibles mancances que tenen aquestes entitats en el desenvolupament de les seves activitats.
 
2.      En el marc de la Promoció de la ciutat, es portaran a terme més i més intensives, campanyes de promoció de la Setmana Santa a Mataró, destacant la tasca que duen a terme les diferents Germandats representades per la Comissió de la Setmana Santa de Mataró.
 
3.      L’Ajuntament de Mataró, a través de l’IMPEM, i d’acord amb la Comissió de la Setmana Santa de Mataró farà promoció dels actes de la Setmana Santa de Mataró des dels dies previs a la celebració d’aquests actes fins a la finalització dels mateixos a la plana web de l’Ajuntament de Mataró, on els visitants puguin consultar horaris i recorreguts, conèixer la història de les diferents Germandats i Confraries i descarregar-se fotografies de les Processons i/o activitats que celebren.”
 
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, es posiciona a favor d’aquesta proposta. Expressar l’esforç que fan totes les entitats de la ciutat per donar prestigi en aquests actes tan professionals i sentits, que poden contribuir a impulsar-nos econòmicament i projectar aquesta ciutat a l’exterior.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que des de la CUP s’ha apostat per un govern laic, per un govern que no barregi religió amb política i que no vulgui fer d’un espai públic un espai religiós. Al llarg dels anys, a Mataró, les manifestacions religioses han anat variant. És bo i positiu que la gent les pugui exercir però s’haurien d’exercir en els espais pertinents. En espais privats. El tipus de manifestacions que tenim ara, discrepo del Sr. Mora, crec que no formen part d’un fet cultural mataroní propi. Són processons que a la resta de Catalunya no són així. Per tant, no són processons d’arrel catalana. Jo demano que l’Ajuntament no es barregi en promocionar que a l’espai públic es realitzin aquest tipus de manifestacions religioses. Nosaltres hi votarem en contra, encara que ens agradaria poder col·laborar amb aquestes entitats; però, de cap manera, promocionar aquests tipus d’actes públics al carrer amb què molta gent no s’hi sent gens representada.
 
 
 
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, no accepta de cap de les maneres que el Sr. Safont-Tria s’atribueixi el do de dir què és un fet cultural mataroní o què no ho és. La gent que sortim durant la Setmana Santa, ja fa més de 25 anys a Mataró, som tan mataronins com ho pugui ser vostè. I tot el que fem nosaltres podrà ser tan mataroní o no com ho pugui ser vostè. Jo vaig néixer a Mataró, i hi ha gent que ve de fora. Entenem que som habitants d’aquesta ciutat i per què no pot ser un fet mataroní? El que fa que sigui mataroní és l’interès que puguin tenir els mataronins en un fet com aquest i pocs actes congreguen tants mataronins alhora.
 
 
 
El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, recorda al Sr. Safont-Tria, quan deia que volia un govern laic, que aquesta no és una proposta del govern, sinó que també ho és de dos grups de l’oposició. Per tant, si vostè aposta per un govern laic, nosaltres apostem per la no ingerència en les creences de cadascú i, sobretot, pel respecte a aquestes creences. Com a responsable de cultura de la ciutat, dir-li que a qualsevol entitat cultural intentem donar-li les màximes facilitats per desenvolupar el seu fet cultural.
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, diu al Sr. Safont-tria que no sap què va fer votant Sant Joan com la festa nacional dels Països Catalans. I espero que no ens entri una proposta de resolució perquè les Santes deixin de ser les patrones de Mataró. Suposo que no li agrada que hi hagi Sant Antoni Abad i Els Tres Tombs... L’espai públic no és de ningú, és dels ciutadans que en fan l’ús que creuen oportú, sempre que compleixin dues coses: les lleis democràtiques i les ordenances. L’Ajuntament de Mataró està obligat a permetre i facilitar aquest ús per part dels ciutadans i ciutadanes. Una cosa és el que ens agradi i una altra el dret de tots els ciutadans. Jo he anat a veure les processons i no he vist mai cap bandera de cap color ni de cap tipus. He vist els pendons de les confraries, algunes amb més de 350 anys d’història. Aquestes tampoc no són catalanes? La confraria de la Mare de Déu dels Dolors, i les altres confraries, fent un exercici de pluralitat i diversitat de la Catalunya real i del Mataró d’avui dia, s’han sumat a aquesta celebració de la Setmana Santa. Al darrere del laïcisme acabarem amagant la història del propi país i de la pròpia ciutat. Té algun sentit el Carnestoltes si darrere no ve la Quaresma? Els catalans som un país obert capaços d’assumir costums i fer-los nostres. Aquí hi ha un sol objectiu: fer de la Setmana Santa un element important per a Mataró des del punt de vista cultural, folklòric, religiós i econòmic.
 
 
El senyor Joan Mora li recomana al Sr. Safont-Tria que volti per Catalunya i es trobarà molts llocs on els participants a les processons i l’antiguitat de les processons li sorprendrien. Atrevir-se a dir que això no forma part de la tradició catalana és, com a mínim, un excés verbal.
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria passa a fer algunes puntualitzacions. Des de la CUP no estem en contra que se celebrin processons. Convé deixar clar que tota la gent que participa de l’espai públic, vingui d’on vingui, forma part de la ciutadania d’aquest país. Al que jo em referia és que, davant d’aquesta realitat o realitats religioses, culturals, etc., que tenim a la nostra ciutat i que les hem d’assumir com a part de Mataró, a part d’això, hi ha les voluntats del Govern i hi ha hagut una clara voluntat, des de la transició, de potenciar un tipus de processó que nosaltres creiem que no és anar pel bon camí, perquè quan em referia que no representen la iconografia pròpia em referia a què ni les musiques no formen part del que ha representat l’expressió religiosa en aquest país. Que hi ha hagut un canvi? És evident. I no per això nosaltres diem que aquesta gent no formen part de la nostra realitat, però el que sí que denunciem és la direcció cap a la qual s’estan portant aquestes manifestacions. A nosaltres ens agradaria més que es realitzessin en l’espai més íntim de cadascú. Aquí també hi ha la incoherència que, per un costat, es defensa això, i per l’altre, tampoc agrada que altres religions, com pot ser la musulmana, tinguin mesquites al centre de la ciutat, i que nosaltres hem defensat moltes vegades. És un tema que demanaria més tranquil·litat per debatre’l. Deixem-ho aquí i ja en parlarem més endavant.
 
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, prega al Sr. Safont.Tria que d’ara endavant faci un exercici de rigor i no faci judicis de valor o expressi opinions en boca del seu grup municipal sobre les quals encara no s’ha manifestat.
 
 
El Sr. Alcalde demana calma a tots plegats. Sr. Safont.Tria, vostè ha demanat que ho deixem aquí. Jo li agraeixo les últimes reflexions que ha fet perquè ha ratificat alguna de les coses que he dit.
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7)
Vots en contra:          1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions:             Cap.
 
 
En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya
 
 
 
28 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CELEBRACIÓ DE L’ANY AMADES.
 
El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :
“Aquest any s’escau el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista més prolífic que ha tingut mai el nostre país i per aquest motiu l’Associació Cultural Joan Amades aprofita l’efemèride per impulsar la celebració d’un any d’homenatge amb l’objectiu de donar a conèixer la seva obra i reivindicar-lo com una de les figures cabdals del nostre panorama cultural.
 
El treball d’ estudi i de recerca que Joan Amades realitzà a principis del segle XX esdevé una obra de referència cabdal pel que significà de recuperació de milers i milers de refranys, dites i cançons, que transmeses via oral i de pares a fills, ara s’ haurien perdut o haurien caigut per sempre més en l’oblit. Per contra, és una obvietat que el cançoner tradicional català configura un dels valors més preuats de la nostra cultura mil·lenària i és alhora un dels trets més distintius de la identitat del poble català.
 
L’obra de Joan Amades permet adonar-se de la riquesa, varietat i multitud de formes que al llarg dels segles ha anat prenent el nostre cançoner fins a esdevenir un dels cançoners més rics, extensos i importants de totes les cultures occidentals
 
D’aquí la importància de la figura de Joan Amades i la rellevància del seu llegat que cal situar, en el marc de la nostra història com a poble, al lloc on li correspon. Per contribuir-hi, l’Associació Cultural Joan Amades ha organitzat una exposició que sota el títol Joan Amades, La memòria del poble, es podrà veure a diferents poblacions de Catalunya.
 
Amb el mateix objectiu, algunes entitats de la nostra ciutat ja han organitzat actes en reconeixement a la figura de Joan Amades. D’una part, els Amics de la Ciutat de Mataró i Caixa Laietana van projectar, el passat 14 de maig, el film “Estimat Amades” de Raúl Contel; de l’altra, la delegació de Mataró del CAATEEB va organitzar, el 13 de maig, la conferència: La Casa, homenatge a Joan Amades.
 
Per tot plegat, els sotasignats proposen al Ple l’adopció dels següents ACORDS :
 
Primer.- L’Ajuntament de Mataró s’adhereix a la celebració de l’any Amades, com a reconeixement a la seva figura i amb l’objectiu de contribuir a la difusió de la seva obra.
 
Segon.- L’Ajuntament de Mataró organitzarà una conferència sobre la figura de Joan Amades i, al mateix temps, realitzarà els tràmits que siguin necessaris per tal que la nostra ciutat pugui acollir l’exposició Joan Amades, la memòria del poble.
 
Tercer.- L’Ajuntament de Mataró instarà al Parlament de Catalunya a adherir-se a l’any Amades amb l’objectiu que des de la primera institució del nostre país es contribueixi a difondre la figura de Joan Amades.
 
Quart.- L’Ajuntament de Mataró comunicarà l’adopció d’aquests acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, a l’Associació Cultural Joan Amades, als Amics de la Ciutat de Mataró, a Caixa Laietana i a la delegació de Mataró del CAATEEB.”
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        Unanimitat. (25).  
 
 
 
29 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER DEMANAR QUE L’AJUNTAMENT TIRI ENDAVANT UNA CAMPANYA PER INFORMAR ALS MATARONINS SOBRE ASPECTES RELACIONAS AMB LES ANTENES DE TELEFONIA.
  
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:
“Cada cop hi ha més ciutadans que es mobilitzen en contra dels suposats efectes nocius que provoquen les antenes de telefonia mòbil entre la població. Mataró, per exemple, té alguna entitat relacionada amb aquest tema, que porta diverses actuacions al respecte.
 
Davant aquesta mobilització constant de ciutadans, i per evitar que cada cop pugui haver-hi més alarma social pel que fa a aquest tema, aquest Grup està convençut que el Govern hauria de crear un fòrum o campanya informativa per tal de facilitar informació veraç i transparent sobre això.
 
El Grup Popular ha pogut saber, a través d’experts, que és un tema que provoca molta susceptibilitat però que també està envoltat d’una llegenda negra. Segons ens han explicat, el problema en sí no vindria de les antenes, ja que emet més radiació un terminal que té poca cobertura que l’antena en sí. Això voldria dir que falten més antenes per garantir major cobertura i evitar així les radiacions?. Són fiables els estudis, teòricament independents i elaborats per experts, que presenten les empreses de telefonia on s’assegura que les antenes no emeten radiacions ionitzades i, per tant, no posen en risc la salut de les persones? Fins a quin punt no es mesclen interessos comercials que podrien passar per sobre d’interessos de salut pública?
 
És pels motius abans esmentats que presentem a la consideració del Ple els següents
 
ACORDS
 
1.- L’Ajuntament de Mataró, com a màxim representant de la ciutadania, tirarà endavant un fòrum de debat o campanya informativa, adreçada a tots els ciutadans per facilitar amb total transparència la informació necessària sobre possibles efectes de les antenes de telefonia mòbil, per tal d’intentar minvar la creixent inquietud de molts ciutadans envers aquest tema.
 
2.- L’Ajuntament de Mataró, en el marc de la campanya informativa a la que ens hem referit abans, donarà la possibilitat als ciutadans que ho sol·licitin de que els tècnics municipals puguin fer medicions de les radicacions en les seves llars. “
 
 
El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que el seu grup donarà suport a la proposta. Aquest és un tema important i hi ha tot un seguit de dubtes que té la ciutadania. Pensem que és oportú crear aquest fòrum de debat.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comunica que el seu grup donarà suport a la proposta, perquè qualsevol mena de fòrum o de debat que faciliti informació als ciutadans o que entre tots ens permeti treure’n l’entrellat pot ser positiu. Però, en si mateix, no caldrien mocions com aquesta perquè el Govern, de forma sistemàtica, ja ho hauria d’anar fent.
 
 
La senyora Alícia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, explica que des de l’Ajuntament intenten ser bastant contundents i ferms amb l’aplicació de la normativa pel que fa a les antenes de telefonia mòbil. Penso que hem anat avançant en la seva aplicació i, també, en les sancions contra qui no es comporta com ho ha de fer. En aquest sentit, li comentava al Sr. Mojedano si podien passar aquesta proposta de resolució a prec perquè, com a prec, ho acceptaríem, ja que en aquests moments hi ha una comissió de seguiment constituïda amb la Federació d’Associacions de Veïns. A l‘última reunió que hi va haver fa uns mesos vam constatar la necessitat de poder realitzar una jornada de debat i reflexió a l’entorn d’aquests temes i està previst que es pugui fer durant l’últim trimestre de l’any. Per tant, aquesta jornada de fòrum o debat que vostè diu probablement es faci durant aquest any 2009.
I pel que fa als mesuraments que vostè comenta, la veritat és que des de l’aprovació de l’Ordenança, nosaltres ja fem mesuraments a través dels tècnics municipals a qualsevol ciutadà o institució que ens ho demani. Des de l’aprovació de l’Ordenança, portem 385 mesuraments fets; insisteixo, a sol·licitud dels ciutadans o les institucions, i els fem tan interiors com exteriors. Recordem que l’Ordenança es va aprovar en aquest consistori per unanimitat.
 
 
El senyor Pau Mojedano explica que la intenció del seu grup no és fer política d’aquest tema. La intenció d’aquesta proposta és la contraria i accepto traslladar-ho a prec. El que sí que li demanaria és un compromís més actiu. Sé que hi ha l’Ordenança que es va aprovar, sé que hi ha aquesta comissió, i celebro que vostès tinguin la idea de portar a terme aquesta jornada de debat. Sé que estem en un moment difícil en què no hi ha massa recursos per fer massa coses, però sí que els demanaria que esmercin una mica d’esforços per traslladar a la ciutadania tota la informació possible per les vies que siguin. Això dels mesuraments crec que la majoria de gent no ho sap.
 
El Sr. Alcalde, constata, doncs, que aquesta proposta de resolució es passa a prec i que el Govern l’accepta.
 
 
30 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PERQUÈ ES REVISI A FONS EL PLA LOCAL DE L’HABITATGE.
 
El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :
“L’evolució econòmica del país a variat molt des de que aquest Ajuntament l’any 2006 va aprovar el Pla Local de l’Habitatge vigent. El govern municipal va basar tot el desenvolupament del Pla en unes dades, sense tenir mai en compte les informacions que anaven apareixent sobre l’ evolució econòmica del país, que ja fa temps indicaven un refredament del negoci immobiliari i financer. Ara, som tots els mataronins els que hem de pagar de la nostra butxaca el capital necessari per a que es segueixi desenvolupant un Pla de l'Habitatge que cal revisar immediatament de dalt a baix.
Unes revisions en les que s’haurà de tenir en compte aspectes que reflecteixin la situació econòmica, però també que millori l’actual Pla amb les aportacions realitzades des dels organismes de participació ciutadana per fer que la nostra ciutat arribi a ser de tots els mataronins. Cal activar organismes que es troben funcionant al “ralentí”, com la Mesa Local d’Habitatge, constituïda en el seu dia amb el compromís de tots els signants del Pla Local de l’Habitatge per tal de col·laborar en el desenvolupament de les actuacions que eren previstes i que ara no es poden executar.
La revisió del Pla Local de l'habitatge i del model de ciutat s’han de portar a terme amb la rapidesa que la responsabilitat de governar exigeix. L'actual crisi no hi entén d’esperes i força cada dia més al govern a adoptar mesures a corre cuita que el porten a cometre encara més errors que ens perjudiquen a tots el mataronins.
Per tot això que hem exposat el Ple de l’Ajuntament adopta els següents ACORDS:
 
Primer. El govern municipal activarà els mecanismes necessaris per portar a terme, amb tota la celeritat possible, una revisió a fons del vigent Pla Local de l’Habitatge que permeti adequar-lo a la situació econòmica i social actual, en la qual hi participaran tots els grups polítics representats al Consistori.
Segon. S’integraran en la revisió del Pla Local de l’Habitatge les aportacions provinents de la participació ciutadana amb l’objectiu d’aconseguir que la nostra ciutat arribi a ser de tots els mataronins. “
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que votarà a favor de la proposta.
Vull recordar que en aquest debat nosaltres ens hem quedat sols i que sovint hem trobat que en el cas d’algun grup municipal que, per lògica, hauria d’haver estat al nostre costat, no ha estat així. En tot cas, el Pla d’Habitatge s’ha de revisar obligatòriament perquè, encara que això ve d’un planejament aprovat ja fa temps, hi ha una pila d’habitatges que existeixen en el marc de la promoció privada, que són de protecció, però que probablement no s’executin. També, ens hauríem de preguntar si l’Administració local podrà assumir tots els compromisos que estan continguts en aquest pla. No parlem ja de l’àmbit privat. També hi ha promotors a qui s’ha carregat de moltes obligacions que probablement no podran complir. Per tant, podrem fer front a tot l’habitatge compromès? Aquesta és la gran pregunta que haurien de contestar vostès.
Per acabar, dos elements que parlen de la fragilitat del Pla General: d’una banda, hem aprovat recentment una aprovació de paràmetres nous volumètrics i, de l’altra, al mes d’octubre entrarà en vigor d’un Decret d’habitabilitat que planteja nous criteris pel que fa a l’habitatge. Penso que és de lògica el que demana aquesta proposta de resolució i, per tant, aquest grup municipal hi votarà a favor.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, afirma que ell no barrejaria el Pla General amb el Pla d’Habitatge. Sí que estaria d’acord en què cal una revisió davant dels canvis tan profunds que hi ha hagut en el tema de l’habitatge. Els canvis, però, haurien d’anar en la línia de: primer, augmentar el percentatge d’habitatges protegits que es construeixen a la ciutat, i segon, garantir que aquests habitatges es facin als llocs que els pertoca i no en d’altres. També serà bo augmentar la participació ciutadana. Per tant, votarem a favor d’aquesta moció.
 
 
El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, reconeix que no serà possible donar suport a aquesta proposta de resolució de CIU.
El Govern va basar aquest pla en donar resposta a una necessitat sentida per part de moltes persones, mentre que vostès ho vinculen més aviat a una situació conjuntural de l’economia. En primer lloc, caldria aclarir què és el Pla d’Habitatge, per què es va fer i a qui anava dirigit aquest pla. En algunes de les intervencions que he recuperat del ple de la seva aprovació s’incidia en l’aspecte més tècnic però, també, se’n destacava la part més programàtica i l’empremta política que rau en el consens assolit, en aquell moment, per totes les forces. La política ha de servir per donar sortida als problemes que més preocupen els ciutadans. És important que els grups municipals que tenen presència a la ciutat es posin d’acord en qüestions tan prioritàries. El Pla d’Habitatge pretenia en aquell moment i pretén ara promoure l’eradicació de qualsevol discriminació en l’exercici del dret a l’habitatge, pretenia i continua pretenent assolir una oferta significativa d’habitatges dedicats a aquestes polítiques socials i promoure la cohesió social en els barris amb una adequada integració en l’entorn urbà. Vostè deia textualment, a la seva proposta: “ara som tots els mataronins els que hem de pagar de la nostra butxaca el capital necessari perquè es segueixi desenvolupant un Pla d’Habitatge que cal revisar de dalt a baix”. El Govern pensa que la necessitat identificada i consensuada del 2006 segueix sent plenament vigent. Els joves continuen tenint la necessitat d’emancipar-se igual que la gent gran i altres col·lectius que conformaven el grup de persones que necessitaven el nostre ajut, l’ajut de la resta de ciutadans per a no quedar despenjats d’una necessitat tan bàsica com aquesta. Per aquest motiu pensem que és bo, necessari, aconsellable i imprescindible que una part dels nostres impostos es destinin a aquesta finalitat, en contraposició al que vostè deia a la proposta. Aquesta, que per a vostè no sembla una prioritat, sí que constitueix un dels nostres objectius. És veritat que la conjuntura econòmica ha canviat i, també, que la problemàtica de l’habitatge ha passat, aparentment, a un segon terme. Però nosaltres creiem que persisteix. Les dades de les que disposem de l’empresa municipal de Prohabitatge indiquen que els habitatges protegits, tant de lloguer com també de compra, continuen tenint una gran demanda que pensem que està desatesa. Per tant, tot i les dificultats financeres que patim, procurarem iniciar les promocions previstes al desplegament del Pla, perquè creiem que una de les principals obligacions que tenim és intentar anticipar la realitat i no anar a remolc de les circumstàncies. Creiem que els objectius del Pla són plenament vigents i que, en conseqüència, el que cal fer és adaptar el desplegament d’aquest Pla d’Habitatge a les circumstàncies actuals. I allò que, en un determinat moment, es va pensar que es podia accelerar ara s’ha de tornar a posar en el seu límit temporal original i, probablement, el que calia assolir en matèria d’habitatge s’assolirà amb uns quants anys més.
Vostè parla també de participació i de redefinició del model de ciutat. Quant a la participació, la que calgui per aconseguir els objectius de solidaritat entre barris, de generositat. Crec que hem de ser capaços de compartir si volem assolir el bé comú en un model de ciutat compacta, oberta i mediterrània, on prevalgui la qualitat de vida de les persones. Parlem sovint del sentiment de pertinença a una societat i, com he sentit dir en moltes ocasions a la consellera Capdevila i ara a la consellera Geli a la inauguració del CAP de La Llàntia, el sentiment de pertinença comença amb aquesta solidaritat entre barris, en què hi tenen un paper molt important els equipaments necessaris i aquells habitatges que faciliten que les persones del barri, els joves, la gent gran... si volen continuar vivint al barri ho puguin fer.
El Pla d’Habitatge no només es restringeix a aquests aspectes de nova promoció. A més de la creació d’un parc públic d’habitatge, hi ha altres objectius i altres coses que es fan: la intermediació del lloguer, les borses, la gestió dels ajuts al lloguer, la gestió dels ajuts per a la rehabilitació, l’acció proactiva per impulsar processos de rehabilitació a tota la ciutat i, en especial, les zones amb la Llei de Barris. Per això també calen uns diners que pensem que són ben utilitzats i que provenen dels impostos del mataronins.
Respecte al tema de la rehabilitació, vull destacar que l’equip d’Habitatge i llicències de Prohabitatge i el Coordinador i el personal de l’oficina de la Llei de Barris hi han dedicat una gran part del seu temps i un gran esforç el 2008. Aquest serà objecte de debat monogràfic a la propera sessió de la Mesa d’Habitatge, tal com vam quedar a la darrera, on ja vàrem veure una primera versió del desplegament del calendari d’execució ajustat a les circumstàncies actuals del Pla d’Habitatge. El paper d’aquesta Mesa, la profunditat a què s’arribi en l’anàlisi i el seguiment de l’execució de Pla serà el que els integrants de la mateixa decideixin. Ja saben que tinc la intenció de buscar la part més creativa de tots nosaltres, donat que la gran majoria de components d’aquesta Mesa són persones relacionades amb el sector. Intentar debatre idees, iniciatives, més que no pas donar compte d’aquelles accions que des del Govern es van fent.
Dit això, insistir en què crec que hi ha una diferència conceptual entre els plantejaments dels nostres grups i que, des del nostre punt de vista, no és possible fer una redefinició en profunditat d’aquest Pla. Sí que és possible i necessari fer una revisió del desplegament d’aquest Pla i ajustar-lo a les circumstàncies actuals.
 
 
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, diu al Sr. Teixidó que sentint-lo parlar sembla que CIU i, per extensió, els demés grups que van votar a favor de fer una revisió hagin decidit dir que es paralitzi la construcció d’habitatges. Aquí senzillament es diu: “el Govern municipal activarà els mecanismes necessaris per portar a terme, amb tota la celeritat possible, una revisió a fons del vigent Pla Local de l’Habitatge que permeti adequar-lo a la situació econòmica i social actual a la qual hi participaran tots els grups polítics representats al consistori”, que, com vostè mateix ha dit, som els mateixos grups que l’any 2006 vam signar aquest Pla de l’Habitatge.
Per tant, l’únic del que es tracta és que, com que les circumstancies evolucionen, puguem seure i veure quines coses continuen sent vigents i quines poden evolucionar. Jo no crec que cap pacte pugui durar sempre o no pugui ser revisable. Entenc que si no accepten una proposta com aquesta és perquè no tenen ganes de parlar-ne i, per tant, ens adrecen a la Mesa de l’Habitatge. Vostès poden dir que allà es discuteixen aquests temes i es fa creativitat, innovació i progressisme, però, a l’hora de la veritat, els diria que això no costa tant d’acceptar i, de fet, si ho fessin, es mostrarien com un govern dialogant i transparent. En aquests moments vostès continuen amb aquesta ceguesa que els porta a tirar endavant i als enfrontaments continus amb molts veïns de la ciutat. Des de CIU estem molt decebuts que vostès no vulguin entendre això i continuïn no parlant amb ningú.
 
 
 
El senyor Francesc Teixidó insisteix en què la motivació del Pla no va en aquesta línia. És evident que s’ha d’adaptar el procés d’execució del Pla a les circumstàncies actuals financeres i econòmiques del país. A llarg d’aquests mesos la meva percepció de les diferents propostes que han anat passant per aquest ple és que hi ha hagut alguns posicionaments que em fan dubtar d’una certa solvència envers un hipotètic debat en profunditat sobre aquest Pla, en relació, per exemple, amb la utilització d’un tema de participació per no anar en el sentit que dèiem de buscar aquest bé comú. O altres operacions, per exemple, d’adquirir habitatges que han estat criticades, operacions de compra d’habitatges per destinar a lloguer també criticades, préstecs hipotecaris per la construcció d’habitatges que no han estat ben rebuts, consideració que no existeix aquesta necessitat de pisos per joves. Em dóna la sensació que la seva proposta no va tant en el sentit d’aquesta simple adaptació a les circumstàncies actuals, com més aviat a una revisió a la baixa de les expectatives inicials del Pla. En aquest sentit, crec que l’únic que podem fer és continuar oferint la Mesa d’Habitatge, intentar donar una nova oportunitat al debat d’aquesta Mesa.
El senyor Joan Mora respon al Sr. Francesc Teixidó que posa en boca seva coses que són absolutament incorrectes. Si el que no li agrada és la part introductòria... No s’imagini res, llegeixi. L’únic que estem demanant és que revisem allò que l’any 2006 es va signar per si continua sent vigent en tots els seus punts, o bé pot ser millorable. Tot la resta són invencions.
 
 
El senyor Francesc Teixidó contesta que la part important del Pla és aquesta identificació de necessitats, no tant la manera d’executar-lo, que s’ha d’anar adaptant a les circumstàncies econòmiques i socials. Ho vam intentar l’any 2007 pensant que hi havia una major possibilitat de poder satisfer aquesta necessitat sentida per tantes persones i ara hem d’adaptar-lo a la nova situació que tothom coneix.
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra:          15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions:             Cap.
 
 
 
31 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA UTILITZACIÓ DE VEHICLES ELÈCTRICS.
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :
 
“Els vehicles elèctrics, malgrat s’hagin qualificat de vehicle del futur, tenen més de 100 anys d’experiència i són una realitat quotidiana a tota Europa. Són l'opció més ecològica i més econòmica a l'actualitat. Motocicletes, cotxes i camions permeten moure’s en silenci per parcs naturals, ciutats, recintes turístics, àrees industrials.
 
Aquests vehicles només necessiten un endoll normal per a carregar la bateria i el preu del Km és unes 6 vegades més econòmic que el dièsel. En els semàfors el motor no consumeix res i sempre s’engega a la primera.
 
Per altra banda, cal tenir en compte que la CE subvenciona un percentatge de l'import de la compra.
 
Com tothom sap, Actualment el 40% de la contaminació atmosfèrica es provinent dels vehicles convencionals a dièsel o benzina i les institucions han de ser les primeres en demostrar la seva política mediambiental amb fets. Els efectes de la combustió, a part de potenciar l’escalfament global de la Terra, produeixen, irritacions a les mucoses, malalties pulmonars als ciutadans de la zona i la degradació del patrimoni urbà. En definitiva, qualsevol efecte negatiu sobre l’atmosfera pot tenir, doncs, una repercussió greu en els éssers vius i en els nostres edificis. És per això que cal reduir i evitar la contaminació de l’aire.
 
En països com França, Anglaterra i Alemanya, ja es pot trobar als carrers de les seves ciutats assortidors per aquests vehicles, essent Sabadell la primera ciutat catalana que n’ha instal·lat, facilitant una targeta recarregable als usuaris que provin que tenen un vehicle d'aquestes característiques. Està clar que la possibilitat de recarregar el vehicle és una condició indispensable per fer possible la seva proliferació.

Atenent als antecedents expressats anteriorment, el Grup Municipal de CiU presenta el següent PREC:
 
Que s’incorporin com accions al Pla de lluita contra el canvi climàtic, que s’està elaborant, amb el compromís de posar-les en marxa durant el primer any:
 
  1. Els serveis tècnics municipals corresponents redactaran una proposta per instal·lar als aparcaments públics gestionats per l’empresa municipal GINTRA, assortidors per a la càrrega de vehicles elèctrics.
 
  1. El Departament de Mobilitat s’adreçarà a les empreses privades que gestionin aparcaments d’ús públic a la nostra ciutat per tal d’incentivar que també en aquests estacionament s’instal·lin assortidors per a la càrrega de vehicles elèctrics.
 
  1. En tots els concursos per a l’adquisició de vehicles pels serveis d’aquest Ajuntament, es tindrà en compte la possibilitat d’adquirir vehicles elèctrics i tindran preferència en tos els casos que puguin donar un servei satisfactori. El mateix es farà amb els vehicles denominats híbrids, com ja s’ha fet en determinats casos.”
 
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, entén que aquesta proposta de resolució es passa a prec i que el Govern l’accepta.
 
En aquests moments s’absenten de la sessió el Sr. Pere Galbany, regidor del grup municipal de convergència i Unió, i la Sra. M Luisa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
 
 
32 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER DEMANAR QUE L’AJUNTAMENT PROMOCIONI AMB MÉS INTENSITAT EL NOMENAMENT DE MATARÓ COM A CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA 2009.
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:
“Mataró ha estat nomenada Ciutat Pubilla de la Sardana 2009. Aquest Grup Municipal està absolutament d’acord en que hi hagi unes activitats programades de manera específica durant aquest temps però creu que aquesta designació hauria de comportar molt més i que la ciutat hauria d’aprofitar aquest pubillatge per fer-ne una festa cultural tot l’any.
 
Creiem que tant pels mataronins que, pel motiu que sigui no n’estan assabentats, com els visitants que vénen a la ciutat, hi ha pocs elements que informin que la ciutat està celebrant aquest aconteixement durant el 2009.
 
Entenem que quan una ciutat opta a ser la seu d’alguna celebració cultural, esportiva...etc, ho ha de fer amb totes les conseqüències. Per tant, opinem que s’hauria d’aprofitar aquest nomenament, optimitzar-lo i treure’n el màxim benefici, sobretot tenint en compte que no fa massa, el Ple Municipal va aprovar per unanimitat de tots els Grups declarar la Sardana com a dansa nacional de Catalunya. Un fet com aquest pot ser molt beneficiós per la ciutat ja que pot atraure un major nombre de visitants, i en un moment com el que estem vivint, qualsevol ocasió és bona per mirar d’impulsar activitats que estimulin el comerç, la restauració i el coneixement de tot el que Mataró pot oferir a qui la visiti.
 
És pels motius abans esmentats que presentem a la consideració del Ple el següent
 
ACORD
 
1.- L’Ajuntament de Mataró, com a màxim representant de la ciutadania, tirarà endavant les actuacions pertinents per posar algun distintiu (banderoles, algun cartell a les entrades de la ciutat., senyeres...etc) que informi que Mataró és Ciutat Pubilla de la Sardana 2009, i procurarà optimitzar i treure el màxim benefici d’aquest pubillatge per promocionar i donar a conèixer la vessant cultural de la ciutat.”
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular indica que el que troba a faltar d’aquesta proposta és que va dirigida bàsicament als visitants, a la promoció de la ciutat i no tant de la pròpia sardana. A mi el que m’agradaria és que anés dirigida a la promoció per fer de la sardana una dansa viva a Mataró. Hauríem de promocionar que la sardana s’ensenyés a les escoles, perquè d’una forma molt més espontània i viva també formés part de les festivitats, ja no només les que organitza l’Ajuntament, sinó les que es realitzen de caire popular. Ens hi abstindrem, perquè si fem una proposta per potenciar la Ciutat Pubilla hauria de ser una proposta molt més completa i anar molt més enllà del que són, en si, els rètols, les pancartes... per fer-la més visible de cara als visitants.
 
 
El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, explica que tot esforç que es faci per promocionar la sardana tindrà sempre el seu suport, per tant, votaran a favor de la proposta.
 
 
El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, agraeix la presentació de la proposta de resolució que entén que és amb voluntat constructiva. Alguna idea de les que apunta mirarem de millorar-les, però no li podem donar suport a aquesta proposta perquè la nostra voluntat també és d’informar, el màxim que sigui possible, de totes les activitats que es realitzen dins el marc del pubillatge. M’ha sobtat un comentari que ha fet respecte a què li han comentat alguns representants d’agrupacions sardanistes, ja que l’elaboració de tot el programa del pubillatge l’hem elaborat conjuntament. Des del moment que es va decidir presentar la candidatura per Ciutat Pubilla hi ha una Comissió constituïda on totes aquestes entitats sardanistes estan representades. El cap de setmana del mes d’abril es va donar per inaugurat el pubillatge de Mataró i també amb anterioritat en tot el procés de concurs de composicions sardanistes en vam fer difusió, no només amb els mitjans de comunicació locals i comarcals, sinó que vam desplegar una relativament intensa activitat de difusió i de comunicació a mitjans de comunicació escrits, ràdio i televisió d’altres comarques, d’altres ciutats i, també, d’abast nacional. Concretament, el cap de setmana del pubillatge vam tenir aquí diferents mitjans de la Corporació Catalana.
Entenem, doncs, la difusió de la Ciutat Pubilla a partir de la programació d’activitats durant tot l’any. Des del cap de setmana de l’abril fins l’agost s’han programat 50 activitats relacionades amb el món de la sardana. El criteri d’aquesta programació és demostrar que la tradició no està renyida amb la contemporaneïtat. Hem abocat tots els esforços a programar activitats que tinguin aquesta dualitat. A part de les pancartes situades a la Plaça Santa Anna i al Camí Ral, hem editat 15.000 fulletons explicatius de les activitats previstes fins al mes d’agost per part de gent de la ciutat i de fora. Tenim previst fer una altra presentació pública i l’edició de 15.000 fulletons més de la programació de setembre a desembre. El full mensual d’activitats també recull les activitats que s’han de fer amb motiu de la Ciutat Pubilla. A finals de juny, després de Sant Joan, hi ha prevista una roda de premsa per presentar el CD “Ciutat Pubilla de la Sardana”, on es recullen sardanes amb temes o autors mataronins i també inclou els tres premis del concurs Ciutat de Pubilla. A banda de la roda de premsa es difondrà aquest CD per molts llocs relacionats amb el món de la sardana.
Durant Les Santes, que és l’època de l’any amb més participació ciutadana i, per tant, amb màxima incidència en la població de Mataró i de fora, li donarem visibilitat amb la programació i en la difusió. Hi ha algunes corals de la ciutat que han incorporat en el seu repertori peces dedicades al pubillatge. El cor professional Ciutat de Mataró presentarà el seu programa en societat a Les Santes i la segona part del programa està dedicat a la Ciutat Pubilla. El concert de la Big Band de Jazz del Maresme també s’ha posat en contacte amb la peça guanyadora de Ciutat Pubilla i interpretarà aquesta obra guanyadora amb clau de jazz. I després, totes les coples contractades també tenen l’encàrrec de fer temes específics en commemoració de la Ciutat Pubilla. Finalment, de cara al curs escolar vinent, conjuntament amb l’IME, hem treballat que dins l’oferta educativa hi hagi la promoció de la sardana i de la música tradicional.
 
 
El senyor Pau Mojedano reconeix que la proposta està presentada amb un ànim constructiu. No pretenc criticar-ne res. Segur que estem d’acord que el seguit d’activitats previstes que vostè ha esmentat són convenients, però la intenció de la proposta és recollir el suggeriment i l’opinió de la gent vinculada al món sardanístic, que ens diuen que els elements d’identificació d’aquest pubillatge, que han tingut altres ciutats que ho han estat, han estat, de manera visual, sensiblement superiors als que Mataró té a dia d’avui. El que hem fet és recollir això. La gent del món sardanístic que m’han vingut a veure m’han dit que visualment no hi havia elements que a d’altres ciutats sí que tenien en el seu moment. Però, a més, m’he dedicat a preguntar a la gent quantes persones sabien que Mataró era Ciutat Pubilla de la Sardana i m’he endut una gran decepció perquè hi ha molta gent d’aquesta ciutat que no en té ni idea. Però, a més, quan algú que ve de fora entra a Mataró, tampoc se n’adona que Mataró és Ciutat Pubilla de la Sardana. Sr. Safont-tria, si ens hem descuidat algun element, no tinc cap inconvenient a incloure’l aquí.
 
 
El senyor Sergi Penedès entén l’esperit constructiu. En tot cas, l’acord diu, textualment “fer una sèrie d’accions per millorar la difusió”, i amb el que li he explicat es busca aquesta difusió.
 
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        9, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
 Vots en contra:         15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions:             1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 
 
 
33      - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA REPARCEL•LACIÓ DE L’ÀMBIT RONDA BARCELÓ I ILLA FÀBREGAS I DE CARALT.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :
 
“El dia 28 d’abril proppassat s’aprovava definitivament el projecte de reparcel·lació del Polígon I del Pla de Millora Urbana PMU-01 de l’àmbit Ronda Barceló – Illa Fàbregas i de Caralt.
Aquesta aprovació definitiva, tot i incloure variacions substancials consistents a excloure càrregues externes corresponents a les obres d’urbanització, no ha passat pel Ple Municipal, com hi ha passat les aprovacions inicial i provisional.
Les càrregues excloses a què ens referim són les despeses d’urbanització corresponents a l’accés de vianants al port per sota la N-II, al Camí Ral/Ronda Barceló fins al carrer de la Cooperativa, als carrers transversals fora de l’àmbit del sector (carrer de Méndez Núñez i a la Ronda d’Alfons XII fins al carrer de Miquel Biada (Illa Fàbregas i Caralt).
Fins ara l’Ajuntament ens presentava el projecte urbanístic del sector amb importants plusvàlues per a la ciutat. Aquest model de ciutat irreal se sustentava en l’especulació urbanística. L’actual situació econòmica suposa l’ensorrament d’aquest model urbanístic, econòmic i social. Ara ja no és la ciutat qui n’obté plusvàlues importants generades per l’actuació urbanística (tal com consta a la llei d’urbanisme), i en canvi, són els ciutadans els qui hauran de participar en els costos d’urbanització d’aquest sector.
Tal com es planteja actualment,
1r) el pas de vianants subterrani, que passa per sota de la N-II i la via del tren, que és la principal infraestructura de ciutat lligada a aquest projecte, el govern encara no té previst ni com es pagarà ni quan es realitzarà.
2n) La resta d’actuacions excloses seran sufragades pel FEIL (Fons Estatal d’Inversió Local) i suposaran una important despesa municipal.
Actualment travessem una situació d’incertesa econòmica que no garanteix la viabilitat d’urbanitzar tot aquest sector.
Al mateix temps, tot el procés de reparcel·lació i trasllat de la nau de Can Fàbregas i de Caralt ve patint des del començament moltes irregularitats i poca transparència amb la implicació del mateix regidor d’Urbanisme.
Tot plegat ens porta a la conclusió que som davant d’un nyap monumental que, en darrera instància, n’haurà beneficiat uns pocs, el Patrimoni Arquitectònic en sortirà malmès i la resta de la ciutat en pagarem la factura.
Per una altra banda, durant tota la fase del projecte nombrosos veïns i col·lectius hi ha mostrat el seu desacord.
Alhora, és públic i notori que Mataró té actualment una sobre saturació d’habitatges per vendre, fet que se suma a la conjuntura econòmica i immobiliària actual, que fa totalment desaconsellable el desenvolupament d’aquest projecte.
És per tot això que, havent-hi una oposició important i enraonada a aquesta proposta, és del tot aconsellable que l’Ajuntament de Mataró suspengui el seu projecte d’urbanització del sector, que inclou el trossejament de la nau de Can Fàbregas i de Caralt. En qualsevol cas, si el govern municipal insisteix a tirar endavant la seva proposta, demanem que es realitzi una consulta popular per acceptar o no el desmuntatge de la nau de Can Fàbregas i de Caralt i el model de creixement urbanístic de nous pisos sense les dotacions de serveis i infraestructures que necessitaran, amb l’afegit que la ciutadania se n’haurà de fer càrrec en un futur. 
Per tot plegat,
La candidatura d’Unitat Popular (CUP) proposa al Ple l’adopció dels acords següents:
Primer.- Que l’Ajuntament de Mataró suspengui el projecte d’urbanització de l’àmbit Ronda Barceló – Illa Fàbregas i de Caralt.
Segon.- En cas que el govern municipal insisteixi en aquesta proposta, que s’organitzi i convoqui en el termini màxim de 2 mesos, la realització d’una consulta popular al municipi de Mataró per acceptar o no el projecte de creixement urbanístic de la Ronda Barceló i la pèrdua del Patrimoni Arquitectònic.
Tercer.- Que es publiqui aquest acord en els diaris oficials que correspongui, en els mitjans de premsa locals i que es notifiqui als propietaris afectats i a les associacions de veïns del municipi.”
 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que en un ple anterior el seu grup va dir que si algun cas, en la gestió municipal dels darrers anys, era expressió paradigmàtica dels mals d’aquest Govern era justament el cas de Can Fàbregas. Expressió d’ineficàcia, de manca de visió, de criteri, i de manca de transparència. Tot plegat és un despropòsit, un desgavell. Les coses no es podien haver fet pitjor. El nostre grup podria tenir la temptació de votar favorablement a aquesta proposta, senzillament, per erosionar el Govern i per deixar-lo en evidència. Però l’obligació d’un grup de l’oposició és mantenir criteris que defensen una visió de ciutat i també actuar amb responsabilitat. El mal ja està fet. Si bé no estem d’acord, en absolut, amb la solució que el Govern ha proposat, perquè és una càrrega econòmica per a la ciutat injustificable, producte d’una actuació amb criteris estrictament electoralistes a finals del mandat passat, tampoc estem d’acord amb el posicionament que el Sr. Safont defensa per a aquesta qüestió. Per tant, no podem donar suport a la proposta.
 
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, confirma que subscriu al 100% la intervenció del Sr. Mojedano. Una proposta com aquesta penso que mostra una impotència per no haver sabut com aturar aquesta capgrossada del trasllat de la nau. En aquests moments que ja està la venda feta, ja està contractat el trasllat, etc., em sembla que convocar els mataronins ara a una consulta popular seria remenar una cosa que ens aquests moments ja put. El Govern ha portat aquest tema de la manera més nefasta, més barroera. El Govern no ha sabut veure que una cosa com aquesta li podia significar no només una pèrdua de la seva credibilitat, sinó que ens podia repercutir a tots els polítics. Per tant, anunciem la nostra abstenció.
 
 
 
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme anuncia el seu vot contrari a aquesta proposta. A la part expositiva s’han dit moltes inexactituds.
En primer lloc, s’ha dit que l’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació no ha passat pel ple municipal com havien passat les aprovacions inicial i provisional, però s’ha d’aclarir que en la tramitació del projecte de reparcel·lació no hi ha aprovació provisional. Tant la inicial com la definitiva es produeixen per Decret d’Alcaldia, una el 31 d’octubre del 2008 i l’altra el 28 d’abril del 2009.
En segon lloc, s’ha fet referència a la inviabilitat econòmica en el sentit d’ajustar els costos a la nova situació del mercat immobiliari. I sí que la ciutat obté, en aquesta nova situació, les plusvàlues del 10% d’aprofitament mitjà que fixa la Llei d’Urbanisme, bo i que s’han reduït els costos inicialment previstos per tenir en compte aquesta nova situació del mercat i garantir l’equilibri entre beneficis i càrregues. En aquest sentit, l’Ajuntament no pot ni vol aturar les possibilitats de generar riquesa a la ciutat, justament, perquè estem en crisi.
Per tant, vam proposar el desenvolupament d’aquest sector en fases, no només és aquí que es parla del trasllat de la nau. Primer es fa una fase en què convé a la ciutat assegurar grans projectes, emblemàtics des del punt de vista de la seva voluntat de progrés, però també importants des del punt de vista de la inversió i la capacitat que tenim, no només d’afrontar la crisi, sinó de sortir-ne reforçats. Així, en aquesta primera fase s’assegura que es fa un centre comercial que és locomotora del comerç de la ciutat. És el sector més important de la nostra economia, i finalment els habitatges de protecció oficial, que són un element clau en el qual encara hi ha demanda.
El nostre model és el de generar riquesa i que aquesta s’expandeixi als ciutadans, especialment a aquells que tenen una situació de més feblesa. Això, en un context d’inversió important —també en el Tecnocampus—, configura un model que, justament perquè estem en temps de crisi, convé reforçar amb mesures com aquestes que hem proposat. Segurament hi havia vàries opcions. Una d’elles era que s’aturés, que s’aturés tot. Hi va haver una proposta de resolució que va ser rebutjada respecte a què s’aturés tot, però és una opció que no avança en aquest model que hem dit. Una altra opció hagués estat fer-se el suec i continuar amb el mateix projecte. I aquesta aposta, que és una clara opció per a aquells que volen invertir i deixar per a més endavant aquelles altres execucions que necessiten d’un altre context. També es posa de manifest que tant el projecte de reparcel·lació com el trasllat de la nau estan seguint els tràmits legalment previstos i s’està donant resposta a totes les al·legacions i tots els tràmits.
Per tant, rebutjarem aquesta proposta per dues raons. Una perquè els acords que s’han pres són ferms, en via administrativa i, per tant, executius, a tots els efectes. En segon lloc, perquè rebutgem la idea de fer un referèndum donat que els ciutadans ja han parlat sobre aquest tema. A les enquestes de percepció ciutadana hi ha una opinió molt favorable a l’arribada d’El Corte Inglés, perquè tothom veu que estan en joc llocs de treball i repartir la riquesa entre el conjunt de la ciutadania.
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria puntualitza que aquesta no és una proposta en contra del Govern. És una proposta per tal de no empitjorar l’actual situació i per donar peu a què la ciutadania hi digui la seva. Discrepo, les eleccions municipals no parlaven d’aquest procés de reparcel·lació de la zona de la Ronda Barceló i l’illa de Can Fàbregas. Vostès van presentar unes maquetes amb tot un seguit d’urbanitzacions de remodelació de tot l’espai que ara, de cop, s’esborren. Ja no hi són. Aquí hi perdem, perquè si això s’ha de fer un dia, qui ho pagarà? Els ciutadans. Com ja estem fent enviant recursos per a arreglar uns carrers que, en principi, havia d’haver pagat la pròpia reparcel·lació. Per tant, sí que hi perdem. Es un sobrecost pels mataronins. A més creixem en quasi 500 nous habitatges on no estan garantides les inversions pels serveis necessaris. El que nosaltres estem dient és que aquest model de creixement en què sembla que tot s’ha aprimat perquè vingui El Corte Inglés no és correcte. S’ha fet de tot: divisions poligonals, retallat les càrregues... Sembla que l’única cosa que importi sigui l’arribada d’El Corte Inglés. Aquest model no és racional ni lògic i, per això, creiem que la ciutat hi té molt a dir.
El senyor Ramon Bassas contesta que la CUP no vol que vingui El Corte Inglés però el Govern sí que ho vol, perquè al darrere hi ha 1.000 llocs de treball, més de 30 milions d’euros anuals en salaris. La majoria de mataronins veuen que una inversió d’aquest tipus és importantíssima i necessària per elevar la nostra activitat comercial i, sobretot, per repartir la riquesa.
 
 
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables:        1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Vots en contra:          15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions:             11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
 
 
En aquests moments es reincorporen a la sessió el Sr. Pere Galbany, regidor del grup municipal de convergència i Unió, i la Sra. M Luisa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
 
 
 
PRECS I PREGUNTES
 
34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUPS MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS AJUTS ALS MALALTS D’ALZHEIMER.
 
El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“En data 27 de març, el Grup municipal de Convergència i Unió va presentar una pregunta, per a ésser contestada per escrit, sobre els ajuts als malalts d’Alzheimer.
 
En data, segons el registre municipal, de 27 d’abril, el nostre Grup rep un escrit, que no una resposta a les preguntes formulades, en que ens diu: “Tant punt disposem de la informació procedirem a contestar detalladament la seva pregunta”
 
Atès que les nostres preguntes anaven dirigides a la seua gestió i que després d’haver exhaurit el termini legal per a contestar, ho ha fet sense respondre a les preguntes.
 
Atès que el nostre Grup creu que aquest servei és del tot necessari per a les persones que pateixen malalties degeneratives cognitives.
 
És per això, que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta de nou les següents,
 
PREGUNTES:
 
Primera.- La Regidoria de Benestar Social, s’ha posat en contacte amb els familiars de malalts d’Alzheimer no associats a la Fundació Alzheimer per a què tots els ciutadans de Mataró que pateixen aquesta malaltia es puguin beneficiar del programa de la Creu Roja i la Generalitat, referent al tema dels de localitzadors subvencionats per a persones amb malalties degeneratives i poder iniciar així els tràmits de sol·licitud de l’aparell?
 
Segona.- Quines han estat les gestions fetes, en aquest sentit, pel Departament de Benestar Social i Salut ?
 
Tercera.- Quin resultat han tingut les gestions realitzades i quina valoració en fa el govern municipal?
 
Quarta.- Les gestions realitzades, tindran continuïtat? Quin és el programa o calendari?
 
Cinquena.- Perquè, després d’haver exhaurit el termini legal que té per a respondre les preguntes per escrit dels Grups Municipals, no va contestar cap de les quatre preguntes?
 
 
 
 
La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, intervé per donar resposta a les preguntes plantejades.
En resposta a la primera pregunta, des de l’Agència d’Atenció a la Gent Gran i Persones amb Dependència s’informa i s’informarà als ciutadans pel sistema intel·ligent de monitoratge d’alertes a persones, SIMAP. Tant del privat, que ja funciona fa temps, com del públic o subvencionat, i per a totes aquelles persones que tinguin diagnosticat un deteriorament cognitiu lleu o moderat i que a causa de la seva malaltia poden arribar a desorientar-se i provocar situacions de risc.
En resposta a la segona pregunta, convé explicar que des de Benestar Social, que és un servei i no un departament, estem treballant amb Creu Roja per signar un conveni i disposar dels localitzadors, diguem-ne, subvencionats.
En resposta a la tercera pregunta, val a dir que signarem un conveni amb la Creu Roja, que és qui ho porta a terme. La valoració és positiva. Pot significar un ajut més per a aquelles persones que pateixen aquesta malaltia per mantenir la seva autonomia un temps més. Tots els estudis indiquen, per desgràcia, que no és gaire temps perquè només és útil en aquells estats molt lleus de la malaltia. Aquest Govern està molt sensibilitzat amb aquest tema i aquest col·lectiu en concret.
Una de les actuacions que contempla el Pla de Mandat 2007/2011 és la construcció d’un centre de dia on es tractaran des de les simptomatologies més lleus a les més greus i que, ben aviat, estarà en marxa als baixos del carrer Carlemany.
En resposta a la quarta pregunta, s’ha de recordar que el calendari vindrà regulat per la vigència del Conveni que estem treballant, la valoració del programa implementat i la seva efectivitat.
I en resposta a la cinquena pregunta, dir que aquesta va estar contestada en temps i forma. Vostès van presentar la pregunta al Registre General de Secretaria el 27 de març del 2009. D’acord amb la Llei de procediment administratiu 30/92 que determina els terminis, comptaria l’endemà. Cal dir que va ser un divendres i a mi no em va arribar fins el dilluns, però el que compta és el segell de Secretaria del 27 de març.
És un conveni que havia signat el DASC, la Generalitat, la Creu Roja, i la Federació Catalana de Familiars i Malalts d’Alzheimer. En cap cas vam participar de l’elaboració d’aquest conveni, en cap cas podia estar-ne assabentada fins que el DASC no donés les directrius de com podia fer arribar aquest aparell als ciutadans. Quan això ha estat així, actuem. És més, vam assumir el compromís que tan bon punt tinguéssim aquesta informació, la lliuraríem, i així ha estat.
Finalment, aquesta setmana s’han fet reunions amb Creu Roja, també amb la Federació, perquè tot plegat sempre ho treballem de la mà de les entitats de la ciutat.
 
 
 
 
El senyor Vicent Garcia Caurin recorda que el 6 de febrer del 2009 la Generalitat de Catalunya, la Creu Roja i la Federació d’Associacions de Familiars i Malalts d’Alzheimer de Catalunya van signar el conveni. El 6 de febrer! La previsió és que 535 malalts se’n beneficiïn. 4 mesos després que ha estat presentat el SIMAP a les províncies de Barcelona, vostè ens respon que no sap de què va. No entenc com vostè diu que no en tenia coneixement, quan el Sr. Regidor, que no té els mitjans que té vostè, ja en tenia coneixement.
 
 
La senyora Carme Esteban explica que, a dia d’avui, només els ajuntaments de Badalona i Barcelona, fa pocs dies, s’hi han pogut adherir, entre altres coses perquè no hi havia les directrius de com fer-ho. Una cosa és la presentació i l’altra és com els ajuntaments ens hi podrem adherir. I fins ara no ens havien dit què hauríem de fer amb la Creu Roja.
 
 
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 35 i 38 per venir referits a temàtiques coincidents.
 
35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA MANCA DE PLÀNOLS URBANS COMPLERTS QUE ESTIGUIN A DISPOSICIÓ DE CIUTADANS O VISITANS DE MATARÓ.
 
La senyora M Luisa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
 
“Aquest Grup ha pogut constatar en primera persona com una ciutat com Mataró, amb més de 120.000 habitants i capital de comarca, no disposa d’un plànol urbà complert, que estigui a disposició de ciutadans i visitants.
 
L’Oficina de Turisme de l’Ajuntament facilita un plànol d’interès turístic, on només estan marcats alguns carrers i vies d’importància de la ciutat, i on també hi destaquen diversos equipaments. La idea ens sembla molt bona però creiem que aquest plànol hauria de ser el complement o bé el resum d’un altre plànol, com el que l’Ajuntament havia editat anteriorment, on hi hagi una informació acurada i ben complerta de la ciutat.
 
No pot ser que altres poblacions més petites i, amb tot el respecte, sense la rellevància de Mataró, poden oferir plànols amb molta més informació que el nostre, sobre els seus municipis. Cal pensar, a més, que no tothom disposa d’un GPS, i que Mataró acull diàriament transportistes, representants...etc, gent que no és de la ciutat i que ve aquí per qüestions laborals.
 
Una ciutat com la nostra no pot ni ha de prescindir d’un servei tan bàsic com aquest. Potser la rellevància del fet de no tenir un plànol urbà en condicions és mínima, però sí creiem que la mala imatge que donem al no tenir-ne, és notòria.
 
És per aquests motius que presentem les següents:
 
PREGUNTES
 
1.      Com és que Mataró no disposa d’un plànol urbà, complert i detallat, que estigui a disposició del públic en general?
 
2.      Pensa el Govern Municipal fer-hi alguna cosa al respecte?”
 
 
38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUPS MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA MANCA DE PLÀNOLS DE LA CIUTAT AMB EL NOM DELS CARRERS A LES OFICINES DE TURISME
 
El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
 
“Aquest Grup municipal ha pogut saber i comprovar que en l’oficina de Turisme radicada en el propi Ajuntament i oberta tot l’any, i també en el Punt d’informació turística de la Platja del Varador, en aquest moment, quan comença la temporada d’estiu, no existeixen plànols de la ciutat amb la totalitat dels noms dels carrers de la nostra ciutat.
 
Si que existeixen plànols amb informació turística, però sense especificar la totalitat de noms dels carrers de Mataró.
 
És evident que una ciutat com Mataró, que està intentant fer una aposta forta pel turisme, no pot deixar d’oferir al visitant, i també als propis ciutadans de Mataró, plànols amb el nomenclàtor complert de tots els carrers de la ciutat.
 
Altrament, sembla ser que no és la primera vegada que en aquestes oficines hi manquen plànols d’aquest tipus.
 
Per tot això, el grup Municipal de Convergència i Unió realitza la següent,
 
PREGUNTA:
 
PRIMERA- Quina és la causa de la mancança de plànols actualitzats amb el nom de la totalitat de carrers de la ciutat ?
 
SEGONA- S’ha previst disposar d’aquest tipus de plànols durant tota la temprada d’estiu a les respectives oficines de turisme ? En cas negatiu, perquè ? En cas positiu, quan estaran disponibles ?
 
TERCERA- S’ha previst completar els plànols d’informació turística amb la totalitat dels noms dels carrers, al marge de ressaltar els llocs d’interès turístic ?
 
QUARTA- En temporades anteriors, s’oferien o es venien aquest tipus de plànols ?
En cas positiu, quants se’n van oferir o se’n van vendre durant les últimes temporades d’estiu ?”
 
 
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, respon a la Sra. Coromines que sí que existeix un plànol urbà complet i detallat. L’ultima actualització va ser l’any 2007, perquè l’actualitzem cada 4 anys. Ja vam fer-ne una distribució massiva i gratuïta a totes les llars de la ciutat a través del Butlletí Municipal. També es va posar a disposició del públic a través dels serveis municipals. És veritat que en aquests moments no en tenim i que hem trigat una mica més a fer la nova revisió perquè hem intentat buscar un patrocinador per tenir aquesta edició a cost zero per als ciutadans. Malauradament, però, no l’hem trobat i el que hem fet, ja fa unes setmanes, és encomanar una edició que 5.000 exemplars que, pel que m’informen, segurament la setmana que ve ja tindrem a disposició de tothom.
 
 
 
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, comenta que respondrà a les tres preguntes, perquè la primera la ha respost la Sra. López.
L’Oficina de Turisme no ha tingut mai plànols dels carrers de la ciutat. Aquests plànols s’aconseguien a la OFIAC amb el pagament d’un preu públic. Nosaltres donem plànols d’interès turístic. A l’any n’estem donant uns 25.000 de gratuïts. Aquests són de tota la ciutat: estan marcats els barris i els carrers més importants de cada zona. No és de carrers. Arreu del món, les oficines de turisme només donen aquests tipus de plànols. Ara estem plantejant un nou format per ampliar alguns carrers més, ja que la ciutat també va creixent i intentar fer un format una mica més senzill, més còmode i una mica més econòmic. Nosaltres continuarem fent com fins ara, que és donar recursos turístics a tothom que els vulgui.
 
 
 
El senyor Marcel Martinez contesta que si a l’Oficina de Turisme no n’han donat mai, seria interessant que en comencessin a donar. Entre altres raons perquè, mitja hora abans del ple, he anat a preguntar a l’Oficina de Turisme existent aquí a baix i m’han dit que encara no en tenien i que, en principi, no n’hi hauria. M’han dit que la gent els hi demana molt a l’Oficina de Turisme. Demanen plànols complets amb tot el nomenclàtor de la ciutat.
 
 
 
La senyora Alicia Romero explica que els plànols de carrers es venen a la OFIAC amb un preu públic determinat. L’Oficina de Turisme, dona només els plànols d’interès turístic.
 
 
36 - PREC QUE PRESENTA EL GRUPS MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER TAL DE QUÈ L’AJUNTAMENT ESTABLEIXI ACORDS AMB PORTALS DE RECERCA DE FEINA.
 
La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :
“A mesura que van avançant els mesos i cada cop que es publiquen dades oficials sobre l’atur a Catalunya i a Mataró es fa més palés que s’ha de fer més i millor per a solucionar aquest grandíssim problema.
Fruit de la dinàmica econòmica dels últims anys o bé per manca de veritables polítiques d’ocupació, la realitat és la que és i les xifres parlen per si soles. Mataró segueix sent la campiona del Maresme en nombre d’aturats, així ho confirmen les dades del mes d’abril que reflexen una taxa d’atur del 17,36%. Això vol dir que un total d’11.298 mataronins i mataronines no tenen feina segons les dades mensuals que emet el Consell Comarcal del Maresme.
D’altra banda, les primeres dades facilitades des de l’Observatori de la Crisi corresponents al mes de març, confirmen que la mitjana de dies d’espera de l’usuari per a rebre el servei d’intermediació laboral és de 32,5 dies i que el SOM només va ofertar 47 llocs de treball. Aquesta xifra encara resulta més insuficient si tenim en compte que un sol portal de feina gestiona més de 105.000 ofertes de treball.
En reiterades ocasions hem manifestat la nostra preocupació per l’actual situació fent propostes en positiu i buscant maneres d’ajudar a les empreses i particulars. Les empreses a que trobin talent i els mataronins a que trobin feina el més ràpidament possible, no només a través dels serveis públics d’ocupació sinó també buscant acords amb empreses privades d’èxit en aquest tema d’aquí la nostra al·legació al PAM 2009 que deia textualment així:
Incloure una nova acció 2.7.1.8 “Es fomentaran acords amb canals existents de recerca de feina públics i privats per ampliar el ventall de possibilitats a les empreses i als treballadors de Mataró”.
 
Vam sol·licitar per escrit còpia dels acords, donat que s’ens va respondre que ja existien però la resposta, al cap d’un mes, va ser annexar-nos una còpia del Pacte local per a l’Ocupació i de l’Acord pel desenvolupament econòmic del maresme.
 
És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent
PREC
L’Ajuntament de Mataró a través de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), farà les gestions necessàries per tal d’establir acords amb portals de recerca de feina de cara a ampliar la cartera d’ofertes de treball que gestiona el SOM i augmentar el rati d’inserció laboral dels ciutadans. D’aquesta manera es podran generar més oportunitats en la recerca de feina i s’ampliaran les eines de que disposa la ciutat per abordar la situació actual. “
 
 
 
La Sra. Romero contesta que el Servei d’Ocupació de Mataró és un dels serveis de referència a la província i, fins i tot, de Catalunya. I això no ho diem nosaltres. Ho diuen molts ajuntaments que ens vénen a copiar com fem l’assistència. Sobretot, perquè hem estat molt valents i hem dedicat molts recursos a aquest tema. Tenim convocat un Consell de l’IMPEM pel proper dimecres 17 de juny que hem volgut dedicar, com a monogràfic, a tots els temes d’ocupació i a com ha afectat la crisi a la destrucció dels llocs de treball. Crec que és allà on toca que comentem aquestes coses. Som la població del Maresme que més atur tenim perquè som la població que més habitants té. Nosaltres no acceptarem aquest prec perquè creiem que ja fem més del que vostès proposen. Nosaltres tenim el Servei d’Ocupació de Mataró i saben que dins d’aquest servei hi ha tot uns treballs que fem d’intermediació laboral bastant potents, tenim el Club de Feina que vam ampliar fa un temps amb un espai a la planta baixa de l’IMPEM, on hi ha més de 110 metres quadrats i 21 PCs. En aquest espai tenim premsa especialitzada, diferents ordinadors amb programari lliure, utilització individualitzada de telèfon, de fax, que poden fer servir les persones que s’acosten per fer una recerca de feina activa i, a més, tots els tècnics que hi ha allà per donar suport. També tenim una borsa de treball pròpia que en aquests moments no té molta oferta per la situació de crisi, però estem en xarxa amb tots els municipis de la comarca i de la província de Barcelona, per tant, també gestionem de manera indirecta, totes les ofertes que tenen la resta de borses de treball dels municipis de la nostra província. A més, en aquest Club de Feina fem diferents accions de formació per a les persones aturades perquè coneguin l’ús de les tecnologies a l’hora de fer recerca de feina. Els ensenyem, per exemple, els portals privats com Infojobs. Nosaltres els donem les eines perquè puguin utilitzar aquests portals. A banda, vam comprar, ja fa 4 anys, una plataforma multimèdia que és el Porta 22 que, després de Barcelona Activa, que és qui la va crear, som l’únic Ajuntament que l’hem comprat. Ara, amb un acord que hem fet amb ajuntaments de la comarca, també el portarem a diferents ajuntaments. És un aplicatiu pilot i molt potent que t’ajuda, t’assessora i t’informa dels diferents recursos que en aquests moments hi ha a tot el país. En aquest aplicatiu tenim totes les ofertes, tant de privats com de públics, de Catalunya, i permet, doncs, que qualsevol persona que s’acosti gaudeixi de les ofertes de Mataró i, també, de les que estan enxarxades a través d’aquesta aplicació. En l’Observatori de Crisi del mes de maig, que sortirà properament, hem reduït l’atenció a l’usuari de 35 a 10 dies gràcies a l’aposta que va fer el Govern per recolzar el Servei d’Ocupació amb tècnics especialitzats que poguessin donar assessorament i recolzament als aturats que s’hi acosten.
 
 
La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, aclareix que ella no ha preguntat què fan al SOM, ja que sap que fan moltes coses, sinó el que precisament no fan. Jo no li trec cap medalla del que fan, ja se les posa vostè mateixa. Es tracta d’augmentar les ofertes que té el SOM. Vostè, no acceptant aquest prec, no està disposada a donar més oportunitats als ciutadans de Mataró per trobar feina. Quin problema hi ha que tinguem una eina més? Qualsevol esforç és important per solucionar aquesta situació. No entenc com generar oportunitats sigui un problema per a aquest Govern municipal.
 
 
La Sra. Romero contesta que no es pot fer tanta demagògia en els plens. No acceptem el prec perquè el que vostè ens demana ja ho fem. I ho fem amb moltes més garanties, perquè en aquests portals de feina privats moltes de les feines que s’estan plantejant no compleixen alguns dels nostres principis. Per exemple, sous més baixos, discriminació en favor de les dones o dels joves. Nosaltres intentem ser seriosos. Oportunitats n’hi ha moltes. El Sr. Bassas abans en parlava: El Corte Inglés, el Tecnocampus i moltes altres coses... Però abans de posar davant de la taula d’un aturat que s’acosta una feina discriminatòria, pel que fa al sou, pel que fa al sexe... nosaltres anem amb molt de compte. Estem enxarxats i els nostres aturats poden accedir a les ofertes d’altres ajuntaments i, a través de l’aplicatiu, poden arribar a altres ofertes del nostre país. Donem les eines perquè les persones puguin accedir als portals privats. Moltes vegades, quan un empresari truca, no li posem la seva oferta de treball perquè no compleix amb els principis. Per exemple: ”Vull una secretària de menys de 30 anys que sigui maca”. Això passa i tenim una llista negra d’empreses.
 
 
 
La Sra. Soler diu que no li agrada el to de la resposta de la Sra. Romero ni que digui que estan fent demagògia o que no són seriosos. Aquest plantejament és ben seriós i ben important. Una altra cosa és que, per motius que desconec, no els interessi acceptar aquest prec.
 
 
El Sr. Alcalde contesta que no és per interessos que desconeix o per motius que desconeix. En tot cas, em sembla que li ha explicat prou. Una altra cosa és que no l’ha convençut i té tot el dret del món a discrepar.
 
 
37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUPS MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS AJUTS AL PATRIMONI AMB CÀRREC A L’1% CULTURAL.
 
El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Durant el passat mes de març, el conseller de Cultura, Sr. Tresserras, i el de Política Territorial i Obres Públiques, Sr. Nadal, van signar un protocol segons el qual la Generalitat destinarà, durant el periode 2009-2011, més de 25 milions d’euros a rehabilitar, amb càrrec a l’1% cultural, 180 elements d’interès arquitectònic i arqueològic del nostre país. Malauradament, però, d’aquets ajuts el patrimoni de la nostra ciutat no en veurà ni cinc.
 
Aquesta no és la primera vegada que, en els darrers mesos, el govern de la Generalitat s’oblida de Mataró a l’hora de concedir ajuts al patrimoni català. Recordem que durant el procés de tramitació dels darrers pressupostos, el nostre grup va presentar una al·legació demanant ajuts per a la vil·la romana de Torre Llauder i que el govern tripartit la va rebutjar.
 
Per això, lamentant que, una vegada més, el govern de la Generalitat ignori el nostre patrimoni, el grup municipal de CiU formula les següents,
 
PREGUNTES:
 
Primera.- Amb anterioritat a la signatura del protocol suara esmentat, s’havien fet, des del govern de Mataró, gestions per tal que algun element del patrimoni de la ciutat es beneficiés d’aquests ajuts? En cas afirmatiu, quines? En cas negatiu, per què?
 
Segona.- Ha demanat, el govern de Mataró, explicacions de per què cap element del nostre patrimoni ha estat inclòs en la relació d’actuacions previstes per al periode 2009-2011? En cas afirmatiu, quina ha estat la resposta? En cas negatiu, per què no s’han demanat?”
 
 
 
El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, entén que li intentin assenyalar que és una oportunitat perduda però aquest no és el cas. El govern de la Generalitat no s’oblida de Mataró. Precisament, des de fa pocs anys tenim un govern de la Generalitat molt municipalista i que mira d’ajudar els municipis. Intentaré explicar com funciona l’1% cultural. La Generalitat té diferents línies de suport econòmic per a la restauració del patrimoni arquitectònic i arqueològic. La intenció de l’Ajuntament és presentar sol·licituds, sempre que s’ajusti a la convocatòria, a tots els ajuts vigents. Hi ha un aspecte d’aquests ajuts que són les concurrències públiques de convocatòria de subvencions per a la restauració i conservació. I no estem parlant d’això. Estem parlant de l’1%, que és una de les altres vies, com també hi ha el Fons General de Caixes i, també, hi ha els convenis bilaterals. Tant els Fons Generals de Caixes com l’1% són absolutament discrecionals. En els altres casos hi ha les bases de la convocatòria. Si fem una divisió, sabrem a què correspon l’1%: 180 actuacions amb més de 25 milions d’euros suposen menys de 140.000 euros per actuació per 3 anys; això és l’1%. Malauradament aquests són els diners de què disposa el govern de la Generalitat per aquestes actuacions. S’han quedat sense aquest suport econòmic moltes altres poblacions, no només Mataró. Al Maresme només ho ha aconseguit Palafolls amb 60.00 euros per 3 anys. A més, és un tipus d’acord en què el municipi ha d’aportar l’altre 50% de l’import. Per tant, no es considerava convenient, donada la discrecionalitat i les característiques d’aquest suport, quan hi ha altres vies. Per exemple, en el cas de la Basílica de Santa Maria, per a la seva restauració mitjançant el Fons General de Caixes o els convenis bilaterals, per un sol any, el 2009, és molt més alta l’aportació que fa. Que la Generalitat ens doni suport via conveni bilateral o via el Fons General de Caixes minva molt les possibilitats que nosaltres puguem rebre suport d’això que s’anomena l’1% cultural. En tot cas, aquest any no hi ha hagut convocatòria pública de subvencions, que serà l’any que ve, i la nostra intenció és presentar algun projecte.
 
 
El Sr. Masriera explica que es va decidir a presentar aquesta pregunta perquè aquesta manca d’ajuts del patrimoni de la ciutat no és la primera vegada que es produeix. Des del 2005 al 2008, amb càrrec al mateix 1% cultural, la Generalitat ja va donar 17 milions d’euros dels quals el patrimoni de la nostra ciutat no en va veure ni cinc. Del 2006 al 2010, la Generalitat va signar un acord amb el Bisbat per tal d’invertir 18 milions d’euros en la rehabilitació del patrimoni eclesiàstic. Sembla que m’ha confirmat que pel 2009 hi haurà 150.000 euros. En tot cas, seran els primers que rebrem. De 18 milions, que ens en atorguin 150.000 no és per llençar les campanes al vol. Ara, des del 2009 al 2011, la Generalitat destina 25 milions d’euros més, amb càrrec a l’1% cultural, i el nostre patrimoni no en torna a veure ni cinc. Aquest any que fem l’esforç de destinar 160.000 euros a la rehabilitació de Torre Llauder i a fer tasques de millora a la situació que hi ha a Torre Llauder, ens haguessin vingut bé uns quants euros més per tal de poder avançar molt més ràpid en la solució dels problemes que tenim plantejats. Hem de trencar aquesta dinàmica en la que sembla que, per a la Generalitat, el patrimoni de la nostra ciutat no compta.
 
 
 
El senyor Sergi Penedès contesta que, per a la Generalitat, el patrimoni d’aquesta ciutat sí que compta. El suport econòmic de la Generalitat per a la restauració del patrimoni arquitectònic de Mataró és superior a aquest pla de l’1% cultural.
 
 
 
38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUPS MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA MANCA DE PLÀNOLS DE LA CIUTAT AMB EL NOM DELS CARRERS A LES OFICINES DE TURISME.
 
Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 35 de l’ordre del dia.
 
 
39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUPS MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA SEGURETAT A LES ESCOLES.
 
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:
“Aquest grup municipal ha pogut saber que des de fa temps es donen casos de joves que salten a l’interior dels patits de les escoles que es troben al triangle format per l’avinguda Gatassa, el carrer Josep Montserrat Cuadrada i el passeig Ramon Berenguer III. Fet que, a més, s’ha incrementat durant les darreres setmanes, causant importants desperfectes a les instal·lacions.
 
Aquest problema també afecta a l’habitatge que es troba al costat d’una d’aquestes escoles, donant-se el cas que el passat dia 26 de maig, aproximadament a 2/4 de 10 de la nit, després de comprovar que uns joves havien saltar al seu pati a través del CEIP Tomas Viñas i haver intentat, sense èxit, que marxessin, van decidir trucar a la policia local. Sorprenentment, davant d’un fet com aquest, en que unes persones havien penetrat dins una propietat privada, la resposta de la policia va ser que no podia acudir-hi per manca d’efectius.
 
Cal afegir que el mateix fet s’havia produït també durant el cap de setmana i en horari més avançat, tot i que en aquesta ocasió no es va trucar a la policia.
 
Davant d’aquest fets, el grup municipal de CiU formula la següents,
 
PREGUNTES:
Primera.- Té el govern municipal constància d’aquest fets?
 
Segona.-  S’han produït fets similars als descrits en altres escoles de la ciutat?
 
Tercera.- Quines són les mesures que aplica el govern municipal per lluitar contra aquests actes de vandalisme?
 
Quarta.- Com expliquen, els responsables municipals, que es deixi sense atendre un cas en el que s’ha penetrat dins una propietat privada?
 
Cinquena.- Està, el Govern municipal, en condicions de garantir que fets com aquest no tornaran a succeir?”
 
 
 
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, es disposa a respondre les preguntes.
En resposta a la primera pregunta, el Govern municipal sí té coneixement que es produeixen aquests fets.
Pel que fa a la segona, convé reconèixer que sí que es produeixen. El 17 de maig van saltar la tanca del CEIP Peramàs i el 31 de maig van accedir a les obres del gimnàs del CEIP Àngela Bransuela. Dir també que en el primer cas es va poder localitzar un dels autors.
Quant a la tercera, realitzem les vigilàncies ordinàries i extraordinàries identificant, amonestant i denunciant, per infracció a l’Ordenança de civisme, aquells casos que siguin procedents.
En resposta a la quarta, explicar que en el moment de la trucada hi havia altres serveis preferents: accidents de trànsit, incendis... Tal com es va explicar al demandant en la trucada, el servei es realitzaria més endavant, cosa que es va fer, ja sense observar cap incidència.
Finalment, és difícil poder garantir l’atenció immediata a tots els actes que es puguin produir. Les circumstàncies que es poden produir en el temps són imprevisibles i el que sí que cal és garantir l’atenció dels fets que es puguin donar, atenent les prioritats de major risc i gestionant els recursos de manera adequada.  
 
 
 
40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ DE LA SEGURETAT A MATARÓ.
 
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“Recentment s’ha fet el lliurament de la Memòria de Via Pública corresponent a l’exercici de 2008 als Grups de l’Oposició del nostre Ajuntament. Les dades són conegudes per tothom i la situació de la seguretat a la nostra ciutat també, donat que aquesta Memòria és pública, per tant no ens interessen tant les dades que en ella es recullen com la lectura de la realitat que ens aporten. Sembla clar que patim un repunt dels índexs de delinqüència a Mataró, i aquest fet provoca una alarma social important que va més enllà del que diuen les xifres ja que, com moltes vegades s’ha afirmat, la sensació de seguretat és subjectiva i nosaltres ens atreviríem a afirmar que “la por és lliure”.
 
Sense ànims de generar alarmisme però sí que amb la responsabilitat de vetllar perquè els nostres conciutadans es sentin segurs tant a casa seva, als establiments comercials, i als carrers i places de Mataró, creiem que hem de donar a aquest tema la importància i la dimensió que es mereix i que, donada la situació de crisi econòmica, fa que augmentin els fets delictius. S’han de prendre noves mesures i estratègies per tal de que aquests índexs que ja fa un parell d’anys que van creixent, deixin de fer-ho.
 
És per aquests motius que presentem les següents:
PREGUNTES
 
  1. S’han plantejat noves estratègies i mesures per tal de combatre amb més eficiència als delinqüents i la delinqüència? (òbviament entendrem que aquestes no es facin públiques)
 
  1. S’ha plantejat el Govern Municipal el millorar el servei d’atenció als ciutadans que han estat víctimes d’algun fet delictiu?
 
  1. S’estan estudiant mesures que millorin l’eficiència de les forces de seguretat a la nostra ciutat?
 
  1. Donats els resultats de la campanya informativa sobre robatoris a l’interior de vehicles realitzada durant l’any 2008, pensa el govern municipal realitzar algun tipus de campanya informativa més sobre aquest tema?”
 
 
 
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, passa a contestar les preguntes.
En resposta a la primera pregunta, constata que s’estan portant a terme dispositius especials per intentar prevenir la delinqüència i resoldre els il·lícits penals coneguts. Dir també, Sr. López, que en els òrgans adequats informem amb molta més amplitud sobre els detalls d’aquesta pregunta.
Pel que fa a la segona, val a dir que sí. Així consta en el PAM 2009 l’objectiu següent: “millora de l’atenció ciutadana mitjançant la reducció del temps d’espera per interposar denúncies a la comissaria de la Policia Local”.
En relació amb la tercera, convé explicar que amb periodicitat quinzenal es reuneixen els comandaments de la Policia Local i Mossos d’Esquadra per coordinar i millorar les estratègies desenvolupades per ambdós cossos per obtenir els millors resultats possibles. Aquesta estratègia de coordinació s’ha estès també al cos nacional de Policia en l’àmbit de les seves competències i, fruit d’això, són els diferents dispositius conjunts dels que també estem donant compte en altres òrgans que estan donant resultats de certa satisfacció en la prevenció i resolució dels delictes.
Quant a la darrera pregunta, recordar que en l’actualitat estem desenvolupant, conjuntament amb l’IMPEM, Mossos d’Esquadra i Policia Local, una campanya informativa sobre consells de seguretat als comerços i indústries, tot i que encara no està acabada. S’han realitzat més de 2.000 visites. També comptem amb els consells que, des de l’àrea de Seguretat, s’estan difonent a través del web municipal sobre campanyes de robatoris en interiors de vehicles, així com altres consells.
 
 
 
El senyor José Manuel López opina que la situació actual els hauria de fer reflexionar. Nosaltres ens referim a si s’ha pensat en fer més dispositius i d’algun tipus nou. Les dades que van sortir a la Memòria diuen el que diuen. Hem d’anar més enllà de tot això. Quan parlem de millora d’eficiència a nosaltres no ens serveix continuar parlant de la coordinació. Segur que la coordinació és perfecte però, davant d’aquestes dades, ens hauríem de plantejar anar més enllà. Quan em refereixo a la campanya que es va fer de robatoris a l’interior de vehicles, m’ha faltat un cert to irònic perquè, després de fer-la, hem tingut un important augment en aquests tipus de delictes. Quan es fa una campanya s’ha de fer un esforç perquè els resultats siguin, si més no, positius. Per últim, una dada important és que el 2005 teníem les mateixes detencions que s’han fet l’any 2008. Al 2005 hi va haver 1.101 detencions i al 2008 estem a 1.107 detencions. La diferència és que llavors es parlava 3.170 delictes i ara parlem de 4.400 i llavors es parlava de 3.100 faltes i ara de 3.300. Hauríem de plantejar-nos una revisió del Pla Estratègic de la Policia que vàrem signar fa poc perquè la realitat ens hi obliga.
 
 
 
El senyor Francesc Melero destaca que la coordinació no és per a no res, és per assolir resultats. Respecte a la memòria, sí que hi ha alguns repunts respecte a la del 2005 i comparativament hi ha lleugeres diferències, també és veritat. Sabrà vostè que en les comissions informatives hem passat dades de l’any 2009 en les quals hi ha uns increments molt elevats pel que fa a les detencions de persones que han delinquit.
 
 
 
41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE ELS HABITATGES MUNICIPALS DEL CARRER ALMERIA EN RÈGIM DE LLOGUER.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
 
“Tant al PAM del 2008 com al del 2009 consta que com a acció municipal la construcció de 4 habitatges a Vista Alegre, al carrer d’Almeria, en règim de lloguer per reallotjament del mateix sector.
 
Si repassem l’estat d’execució del PAM 2008, redactat pel mateix Ajuntament l’any 2009, hi llegim que la construcció del quatre habitatges esmentats avança segons el calendari previst.
 
Sorprenentment, en començar el mateix any 2009, el mes de febrer, PUMSA posa a la venda la planta baixa, on era prevista la construcció d’un dels quatre habitatges. És una planta baixa de 61 m2, 14 m2de pati i un soterrani de 12 m2. Aquesta planta, en un principi havia de ser un habitatge de protecció oficial en règim de lloguer i PUMSA el va posar a la venda el 27 de febrer de 2009 per 200.000 €, segons preu del concurs públic.
 
Actualment, la planta baixa ja està acabada i venuda; en canvi, pel que fa als tres habitatges de lloguer que queden dels quatre que hi havia previstos, estan inacabats i les obres aturades.
 
Arran d’aquest fet ens preguntem quina és la política d’habitatge del govern municipal: per un costat, se’ns diu que necessitem més pisos de protecció oficial de lloguer; però, per un altre costat, constatem que no es compleixen els compromisos de mínims assumits.
 
És per això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formula les preguntes següents:
 
  1. Per quin motiu no s’ha complert el compromís de construir els quatre habitatges de protecció oficial del carrer d’Almeria, tal com s’especifica als PAM 2008 i 2009?
  2. Per quin motiu s’ha venut com a local un espai previst al PAM com a habitatge de protecció oficial en règim de lloguer?
  3. Quants pisos més de protecció oficial, previstos inicialment en règim de lloguer, han estat posats a la venda durant els anys 2008 i 2009? “
 
 
 
El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, explica que ja fa algunes setmanes que han parlat amb l’associació de veïns de l’àrea i els van dir dues coses:
La primera va ser excusar-nos per no haver informat ràpidament. I en segon lloc, vam explicar amb detall les motivacions que ens van portar a fer aquest canvi.
El PAM és un document que presenta les accions que es preveuen dur a terme en una campanya determinada pel Govern de la ciutat. Entre elles hi havia aquests 4 habitatges al carrer Almeria. Vostès tenen tota la raó, no hi constava originàriament la substitució d’un d’aquests habitatges per un local comercial, però, al llarg del procés de construcció, hi ha hagut 2 PAMs, el del 2008 i el del 2009. Tenint en compte la situació econòmica actual vam valorar els efectes de la instal·lació d’un establiment comercial en aquells baixos decidint, finalment, portar-ho a terme i portar-lo al Consell de PUMSA per a la seva aprovació, cosa que es va produir.
Es va valorar també, abans de prendre la decisió, la previsió del Pla d’Habitatge d’implantació a l’àrea d’un equipament i al damunt uns habitatges dotacionals. Celebro que hagi evolucionat de la seva posició originària de moratòria total en el cas d’habitatge fins a aquesta preocupació que mostra ara per aquest habitatge del carrer Almeria. Imagino que amb aquesta qüestió vol demostrar una hipotètica tendència a l’especulació per part nostra, difícil d’efectuar donada la llargada dels terminis de qualificació de protecció oficial i donada també la desaparició de l’opció de desqualificació voluntària dels habitatges i amb la idea de la Llei d’habitatge de la Generalitat d’anar constituint, en el termini d’uns quants anys, un mercat secundari d’habitatge protegit independent, autònom del mercat lliure i destinat a aquests sectors exclosos pel mercat lliure i no orientat a la inversió immobiliària.
Quant al pas d’habitatges de lloguer a venda, amb el debat que hem tingut amb l’IVA i amb la Llei hipotecària, li donaré les dues parts de la balança: per un costat, s’ha produït un traspàs de lloguer a venda de 30 habitatges: són els 21 de Can Gasol i 9 més del carrer Churruca. Ja vam dir que les projeccions del Pla d’Habitatge estaven, majoritàriament, orientades al lloguer i que, de la mateixa manera que traspassàvem aquests 30 habitatges de lloguer a venda, passàvem de venda a lloguer 88 habitatges a la Ronda Barceló, de 40 habitatges nous que s’incorporen al carrer Maragall dotacionals a Cerdanyola i de 38 més que estaven previstos de venda d’iniciativa privada que ara passen a lloguer d’iniciativa pública al Rengle, sumant-se a 40 més que ja eren d’iniciativa pública de lloguer. Es construiran properament, amb un acord que buscaríem amb entitats sense afany de lucre o obres socials d’entitats financeres, com és el cas.
El senyor Xavier Safont-Tria replica al Sr. Teixidó que no li ha contestat la pregunta, és a dir, el motiu pel qual un habitatge de protecció oficial en règim de lloguer passa a la venda. Respecte a la moratòria, em sembla demagògic el que ha dit. Nosaltres hem estat dient que defensàvem la moratòria davant d’un creixement especulatiu que no era real i que era perjudicial per a la ciutat, però també sempre hem dit que si alguna mena de construcció s’havia de prioritzar era la de pisos de protecció oficial en règim de lloguer.
 
 
 
El senyor Francesc Teixidó insisteix en què es va valorar la necessitat que allà hi hagués un establiment comercial, valorant, també, que el Pla d’Habitatge establia la implantació a l’àrea de més habitatge dotacional que seria millor per a la zona. Això és el que es va explicar tant a l’associació de veïns com al Consell de PUMSA corresponent.
 
 
 
42 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA NOVA ENTRADA/SORTIDA MATARÓ NORD DE LA C-32.
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira el prec perquè ha estat respost per escrit.
 
 
43 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUPS MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL TRASLLAT DEL CENTRE DE TRANSFORMACIÓ DEL CARRER SANT ANTONI.
 
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:
 
“En el Ple Municipal celebrat el passat mes de febrer, Convergència i Unió es va fer ressò de les queixes que, des de fa anys, persones residents a diversos edificis del carrer de Sant Antoni i el sector de baix a mar, estan realitzant a causa de l’existència, al fons de la planta baixa de l’immoble del carrer de Sant Antoni número 82 de Mataró, d’un Centre de Transformació, concretament el MT 4392, propietat de ENDESA DISTRIBUCIÓN ELECTRICA, SL. El qual va ser objecte de l’obertura d’un expedient, per part de la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya l’any 2008, per possible transferència de tensions perilloses i per adequació del pou de recollida d’oli.
 
Els veïns demanen el seu trasllat a un altre lloc menys perillós, atès que, a més, es troba al fons d’un magatzem, on fins fa poc s’hi desenvolupaven activitats que comportaven l’emmagatzematge i manipulació de productes altament combustibles. El magatzem ha estat clausurat després d’any i mig de tràmits, mentre que el CT està en un procés de legalització, obligat per la DGEM a ENDESA, sense que tinguem constància que s’hagi demanat l’estudi d’impacte ambiental i s’hagi fet la corresponent informació pública perquè les persones afectades puguin formular al·legacions, si així ho consideren oportú, com passaria amb qualsevol activitat industrial d’iniciativa particular.
 
En resposta a la pregunta presentada per CiU, a la part final del debat, el Regidor Delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, va dir: “El compromís que jo agafo i he agafat des d'abans de l'audiència pública és la de continuar treballant per minimitzar o solucionar els efectes que pugui tenir aquesta estació transformadora”.
Finalment, el Sr. alcalde va afegir que: “per a la tranquil·litat de tothom, que reprendran aquesta negociació amb els càrrecs de més alt nivell de FECSA-ENDESA”, tot i comentar també que no era garantia de res.
 
Per altra banda, ens consta que, posteriorment al Ple, van existir, en presència del Sr. alcalde, trobades entre el govern municipal i els representants del veïns. De les quals va sortir un compromís de donar resposta en un determinat termini. Com també tenim constància que la Direcció General d’Energia i Mines ha comunicat l’inici de la tramitació de la legalització del Centre Transformador en qüestió amb data 10 de març passat.
 
És per tot això que, el Grup Municipal de CiU formula les següents,
 
PREGUNTES:
 
Primera.- Quantes i quines han estat les trobades o reunions del govern municipal amb els veïns de baix a mar per tractar aquest tema?
 
Segona.- Quins han estat els compromisos adquirits pel Govern municipal en la gestió del problema de seguretat per a les persones que planteja aquest grup de veïns afectats? I quins els terminis pel seu compliment?
 
Tercera.- S’han valorat, a més dels problemes de seguretat, altres com els de salut pública causats per les emissions electromagnètiques i de contaminació per possibles fuites d’oli que l’inadequat pou de recollida hagi generat al llarg dels anys d’existència del CT?
 
Quarta.- Quina ha estat la resposta que s’ha donat als veïns, en posterioritat a les trobades?
 
Cinquena.-  Passats més de tres mesos d’haver-se tractat el tema en aquest ple,, es preveu el trasllat del CT objecte de la pregunta? Si fos així, per quan i en quines condicions?
 
Sisena.- com afecta a les oportunes llicències municipals el fet que l’inici de legalització no s’hagi realitzat fins el passat dia 10 de març? Quina era la situació d’aquest centre amb anterioritat a aquesta data?”
 
 
 
A continuació el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Joan Piqué, representant de l’Associació de Veïns de Mataró Centre, qui denuncia el perill que estan corrent i la inseguretat dels que viuen i treballen a l’entorn del transformador elèctric propietat de l’empresa Endesa i situat a l’interior de l’edifici del carrer Sant Antoni 82. Estan convençuts que no reuneix el requisits legals vigents. Demanen el seu trasllat o la seva anul·lació.
 
 
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, passa a contestar les preguntes.
En primer lloc, les reunions que hem tingut des del ple anterior amb els veïns ha estat una. També el Sr. Alcalde va tenir una reunió amb el Director General de Mines i Energia, per parlar d’aquest tema i la situació administrativa de l’ET. Hi ha hagut contactes amb el Director de la zona Vallès-Maresme de Fecsa-Endesa per confirmar les possibles cessions de terrenys i demanar valoracions. Hem estat, conjuntament amb tècnics de Fecsa-Endesa i del Servei de Manteniment, inspeccionant llocs en l’àmbit per determinar una possible ubicació d’una ET. Finalment, totes les trobades, reunions i converses que hem mantingut la direcció de la zona, excepte la ubicació proposada, com també que aquesta pugui ser soterrada, cosa a la qual s’havien negat reiteradament fins ara, tot indicant que farien un projecte tècnic i la seva valoració econòmica. Dir que aquest document l’he recepcionat mitjançant correu electrònic el Servei de Manteniment el dia 9 d’aquest mes. Que aquesta valoració la remetrem a la Direcció General de Mines i Energia, tal com el Director General es va comprometre amb l’Alcalde, per tal que pugui validar o rectificar la proposta econòmica que ens fan. També els tècnics del departament de manteniment estudiaran la idoneïtat d’aquest mateix projecte per tal de poder prendre una decisió.
En segon lloc, els compromisos adquirits són exactament els mateixos que vostè ha llegit ara.
En tercer lloc, l’Ajuntament no ha valorat aquests aspectes als quals vostè fa referència donat que no som competents en la matèria. Això no vol dir que, tot i que estem parlant d’un àmbit privat en un àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya, hi estem a sobre i estem fent tot allò que podem.
En quart lloc, encara no s’ha donat cap resposta als veïns, ja que la darrera informació s’ha obtingut el passat dimarts dia 9 i no hem tingut temps de fer tota la feina de valoració i validació tant tècnica com econòmica a la qual m’he referit.
En cinquè lloc, encara no estem en condicions de poder prendre una decisió.
En sisè lloc, hi ha dos aspectes a tenir en compte al parlar de llicències. Al local on es troba l’estació transformadora s’hi exercia l’activitat de magatzem de llibres d’una editorial, la qual no tenia llicència d’activitat. El 20 de gener es va fer una audiència prèvia de clausura de l’activitat i el dia 2 de març es va ordenar la finalització d’aquesta. Actualment, en aquest local ja no hi ha cap activitat. D’altra banda, en les inspeccions de la Direcció General de Mines i Energia es va detectar que la potència de l’ET declarada estava per sota de la real i es va requerir a Fecsa-Endesa la seva actualització, no la llicència d’activitat, la qual ja tenia des de la seva construcció.
 
 
 
El senyor Joaquim Fernàndez comenta que el Govern té com a norma contestar només a l’oposició i no fer cap referència al que expressa algun grup de ciutadans quan ve al ple. Jo no puc passar per alt algunes de les cites que ha fet el seu partit en algunes ciutats de fora de Catalunya. Una de les expressions que l’Alcalde va dir és: “con Endesa hemos topado”, i jo de debò que m’ho crec que és una negociació complicada. Veig que vostès quan estan a l’oposició són més atrevits que nosaltres mateixos. Jo només li vull fer un prec, que tot això que avui ens ha explicat del mes de febrer a ara han passat 4 mesos, jo estic segur que els veïns estarien contents que vostès els haguessin anat explicant les coses durant aquests 4 mesos. No acabo d’entendre que vostès, ni que sigui per estalviar-se que vinguin aquí els ciutadans i que l’oposició els hagi de fer una pregunta, durant 4 mesos no puguin dir que han anat a veure el Director General amb aquest tema i que han parlat d’això i d’allò i els tinguin informats. Però, és clar, només una entrevista amb el Sr. Alcalde immediatament després del ple fa la sensació que va ser una reacció a la pregunta formulada aquí però que allà es va acabar. En aquest moment es tracta d’aconseguir la tranquil·litat des veïns.
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que el seu partit no és el PSOE, sinó el PSC. Deu ser que quan algú està a l’oposició, els governs contesten exactament el mateix, i no són governs del PSOE, per tant, deuen tenir les mateixes dificultats que tenim nosaltres. El que es constata és que això passa aquí, a Alacant, a Màlaga, a Oviedo i a Castelló. La nostra voluntat és buscar una solució, i per això ens hem bellugat. És cert que potser podíem haver parlat abans amb els veïns, però també és cert que vam trigar molt a poder tenir una entrevista amb el Director General de Mines i Energia, qui ens va assegurar l’absoluta legalitat d’aquesta instal·lació elèctrica. Per tant, em va dir que per la via judicial no aniríem enlloc. I quan t’ho diu el Director General de Mines i Energia, com a mínim t’ho creus. Per tant, hem de buscar altres solucions. La via podria ser la del trasllat i per això s’ha reiterat a Fecsa-Endesa l’oferta d’un espai per posar el transformador. El mateix Director General es va oferir a fer la valoració econòmica a partir del pressupost que presentava Endesa. Vostè es deu recordar dels lavabos dels conductors del Mataró Bus. Quantes vegades aquell pressupost va anar a la baixa a partir de la proposta inicial de Fecsa? A partir de la valoració econòmica caldrà prendre una decisió. Hem de saber quant costa això i qui ho paga. I no ho pagarà Fecsa-Endesa, ja li asseguro jo perquè, legalment, no hi tenen cap obligació. Hem de trobar la solució menys onerosa per a les arques municipals.
 
 
El senyor Joaquim Fernàndez, respecte a la primera part, diu molt cordialment al Sr. Alcalde que: “amb vostè costa molt poc anar a pescar peix”. Respecte a la segona, li reitera el prec de més comunicació amb els veïns, perquè només explicant el que acaba de dir, segur que ara no n’estaríem parlant aquí.
 
 
El senyor Alcalde contesta que a ell li costa poc pescar peix però també sap quan li posen un parany i també sabia que li sortirien per aquí, i no ha volgut acceptar-ho. Perquè a base de repetir els mateixos tòpics se’ls acaben creien vostès mateixos. I per això no he volgut deixar passar això del PSOE i el PSC.
 
 
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 44 i 45 per venir referits a temàtiques coincidents.
 
44 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUPS MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA UBICACIÓ DEL FESTIVAL CRUÏLLA DE CULTURES A L’ESPAI IVECO.
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
 
“El Grup Municipal de CiU, fa aproximadament un any, va realitzar la proposta d’agençament, adequació i senyalització del solar pendent d’urbanitzar entre l’estacionament de RENFE i el carrer Isaac Peral, per sota de l’avinguda Maresme, per ser utilitzat com estacionament provisional de vehicles. La proposta pretenia resoldre l’estacionament dels banyistes durant l’època d’estiu i també disposar d’un espai d’aparcament dissuasori durant l’any, especialment en les dates de més activitat comercial i econòmica a la ciutat.
 
La proposta no va ser acceptada pel Govern al·legant els següents motius:
1.- Problemes de seguretat: “Els estudis tècnics posen de manifest problemes de seguretat en els accessos de vianants i en els de vehicles. Sobretot, en el cas dels accessos de vianants, perquè tot i que es fessin accessos per a vianants i de vehicles de forma correcta intentant minimitzar riscos, sí que hi pot haver possibles vianants que travessin la Nacional per on no ho haurien de fer”.
2.- Per no ser una proposta ni viable ni sostenible per la provisionalitat que representa: “Els estudis tècnics diuen que l’arranjament d’aquest espai tindria un pressupost de 324.215 euros, una xifra important que si la posem al costat del temps que trigaríem per disposar de l’aparcament fa que la proposta sigui molt inviable. El termini d’execució implicaria redactar i aprovar els corresponents projectes demanant autorització a RENFE, a ADIF i a la Demarcació de Carreteres de l’Estat, que suposa un mínim de dos mesos; la visita a l’obra, 1 mes, i l’execució, dos mesos. És un total de 5 mesos per tenir l’aparcament en funcionament. 5 mesos, quan la previsió d’actuació urbanística en aquell àmbit és d’un any. Per tant, el projecte és molt poc sostenible”.
 
Per altra banda, quan es va fer públic que enguany el Festival Cruïlla de cultures tindria la seva ubicació just en aquest espai, Convergència i Unió va portar novament el tema al Ple. El govern va insistir en dir que la possibilitat de crear un aparcament dissuasori al solar de l’antiga fàbrica IVECO ja s’havia estudiat per GINTRA i l’informe havia conclòs que les obres d’adequació eren inviables tècnicament, a més de suposar un elevadíssim cost econòmic no assumible i la perillositat que podia comportar. A més de les dificultats d’accessibilitat, tant en vehicle com d’accés a peu.
 
Passat un any del primer debat, a la darrera Comissió Municipal Informativa de Via Pública, s’ha informat del “Pla Específic Municipal per a Grans Esdeveniments Musicals a l’Aire Lliure: Espai Iveco”, en el marc del “Pla de Protecció Civil de Mataró”. Malgrat l’objectiu del document és garantir la seguretat durant la celebració del Festival, al plànol corresponent a les actuacions a realitzar, hi apareixen les accions següents.
  1. Esbrossada, retirada de residus i anivellament amb sauló
  2. Demolició tanca actual i construcció de nova tanca de 3,5m d’alçada amb bloc de formigó
  3. Ubicació de sortides d’emergència a menys de 50m de qualsevol punt
  4. Construcció d’accés al recinte amb rampa adaptada pavimentada
  5. Col·locació de tanca fixa de 2m tipus revisa per separar les zones de públic de les d’artistes i muntadors
  6. Pavimentació amb mescla bituminosa de la pista central i el backstage
  7. Construcció d’arc d’accés al recinte
  8. Construcció de les guixetes
  9. Xarxes de sanejament i d’aigua potable
  10. Vegetació arbustiva
  11. Baranes metàl·liques
  12. Pavimentació amb mescla bituminosa del carrer Isaac Peral davant del solar
 
A més, a pregunta d’aquest grup municipal, es va reconèixer que també calia fer actuacions per garantir una il·luminació adequada de l’espai.
 
És per tot això, que el Grup Municipal de CiU formula les següents,
 
PREGUNTES:
 
Primera.- Quin departament o quines persones han estat les encarregades de la redacció del projecte d’adequació de l’Espai IVECO, per tal que compleixi les condicions de seguretat requerides pel “Pla de Protecció Civil de Mataró”?
 
Segona.- Quan i qui va realitzar l’encàrrec del projecte? Quin òrgan municipal ha procedit a la seva aprovació?
 
Tercera.- Quan i com s’han adjudicat o està previst adjudicar els treballs per a la seva execució?
 
Quarta.- Quin és el cost de la redacció del projecte i el total de la seva execució?
 
Cinquena.- Com es finançarà el cost total d’adequació de l’Espai IVECO?
 
Sisena.- Quan està previst que comencin les obres per l’adequació del solar? Quin és el temps d’execució previst?
 
Setena.- Quines mesures es preveuen per tal de garantir la seguretat de les persones que assisteixin i/o participin al festival, que no es poguessin preveure en el cas d’haver dedicat aquest espai a aparcament?
 
Vuitena.- Una vegada acabada la celebració del Festival Cruïlla de Cultures, quina utilitat es preveu donar a l’espai? Està previst realitzar-hi concerts programats per a les Santes 2009? Hi ha alguna raó per què no pugui ser utilitzat com aparcament, durant aquest estiu, atès que les actuacions musicals acabaran just abans de la Festa Major?
 
Novena.- Quins són els terminis previstos pel desenvolupament urbanístic del sector IVECO-PEGASO, on es troba l’espai en qüestió?
 
Desena.- Existeix alguna previsió per una ubicació definitiva del Festival Cruïlla de Cultures o esdeveniments musicals similars? “
 
 
 
 
45 - PREC QUE PRESENTA EL GRUPS MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PEL ACONDICIONAMENT D’UN ESPAI D’ESTACIONAMENT PROVISIONAL AL SECTOR IVECO-PEGASO.
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :
 
“Amb l’enderroc de les naus i altres construccions del sector urbanístic conegut com IVECO-PEGASO, la ciutat ha obtingut un gran espai al costat de la carretera NII, molt a prop de l’estació del ferrocarril i per tan a prop també del pas subterrani per creuar les vies del tren.
 
Atesa la proximitat de la temporada d’estiu i atesa l’escassetat d’estacionament per a vehicles existent a la ciutat, fet que preocupa especialment als sectors econòmics dedicats al comerç i la restauració.
 
Atès que en època de platja, la facilitat d’estacionament és un factor que influeix decididament a l’hora d’escollir on anar, més encara quan l’estacionament és gratuït i dóna possibilitats d’ampliar el temps destinat al bany amb temps pel passeig per a la ciutat. Fet que pot ser decisiu per a que persones procedent de poblacions del Vallès o altres comarques de més a l’interior escullin Mataró a l’hora de passar un dia a la platja, dinar en família i fer algunes compres.
 
A més, la decisió d’utilitzar l’Espai IVECO com a nou emplaçament per a la celebració del Festival Cruïlla de Cultures obliga a l’agençament del solar i a prendre les mesures de seguretat necessàries, que comporten, entre d’altres, l’obertura de nous accessos, el disseny d’itineraris i una correcte il·luminació.
 
És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta, novament, el següent,
 
PREC:
 
Primer.- Què una vegada acabat el Festival Cruïlla de cultures 2009 i mentre no s’utilitzi per a la celebració de gran esdeveniments, l’antic solar d’IVECO-PEGASO s’aprofiti com estacionament provisional de vehicles. Si cal, amb el cobrament del preu simbòlic d’un euro per vehicle, sigui quin sigui el temps d’estada, que podria revertir en la contractació d’un vigilant.
 
Segon.- Què s’estudií també, a partir de l’experiència dels mesos d’estiu i si hi estan d’acord i disposades a col·laborar els agents econòmics de la ciutat, la possibilitat d’allargar-ho a la temporada de Nadal i/o mentre sigui possible.”
 
 
 
 
El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, indica que de les 15 preguntes que li fan, una part de la vuitena la contestarà el Sr. Melero, juntament amb el prec.
En resposta a la primera pregunta, val a dir que al març del 2009 l’IMAC va encarregar a l’empresa Estudis i Projectes d’Urbanisme i Obres Públiques, SL una proposta de memòria i documentació tècnica d’adequació de l’espai IVECO-PEGASO per a la celebració d’activitats culturals multitudinàries. La memòria es redactà a partir dels requeriments tècnics de màxims elaborats prèviament per l’IMAC i l’organització del Cruïlla de Cultures, i fou lliurada a l’Institut Municipal d’Acció Cultural l’abril del 2009. La referència al Pla de Protecció Civil de Mataró no és correcte. Les normes que ha de complir el projecte són la de policia i espectacles i el Codi Tècnic d’Edificació. S’ha d’esmentar que el Pla específic d’autoprotecció que des de l’IMAC es va lliurar al Servei de Protecció Civil de l’Ajuntament s’ajusta a la normativa abans indicada. Aquest Pla específic s’ha presentat a la comissió municipal informativa de Via Pública del 27 de maig com a línia d’actuació i es preveu aprovar-lo a la comissió informativa del 17 de juny i, posteriorment, al ple del 2 de juliol.
Pel que fa a la segona pregunta, l’encàrrec va ser realitzat per l’IMAC. En tractar-se d’un contracte menor, d’acord amb les bases d’execució del pressupost i la Llei 30/2007, l’aprovació correspon al President de l’IMAC, sense que sigui necessària la tramitació d’un expedient de contractació.
Respecte a la tercera, convé explicar que la Memòria encarregada tenia per objecte disposar de l’encaix general final de tots els elements derivats dels requeriments tècnics per poder programar actes culturals multitudinaris en el referit solar. Aquesta ordenació havia d’orientar les intervencions d’adequació que s’hi duguessin a terme en funció de les disponibilitats pressupostàries. Per això, en virtut d’aquestes disponibilitats de l’exercici 2009, s’ha procedit de la següent forma: excavació i pavimentació del solar per mitjà d’un contracte amb PUMSA, copropietari d’aquest solar al 50% amb Porta Laietana. No és necessària l’existència d’un expedient de contractació en tractar-se d’acord amb la Llei de Contractes les bases d’execució del pressupost d’un contracte menor. En segon lloc, obres d’adequació de sortides d’emergència, encarregat directament, sense expedient de contractació. I en tercer lloc, subministrament i muntatge de portes, baranes i tancaments per adequar a les normatives de seguretat i accessibilitat. És un contracte menor de subministrament.
En relació amb la quarta pregunta, el cost de la redacció del projecte ha estat de 7.000 euros més IVA. L’excavació i pavimentació de 40.813,62 euros més IVA. Les obres d’adequació i sortides d’emergència i accessos 33.594,48 euros més IVA. Els subministraments 17.345 euros més IVA.
En resposta a la cinquena pregunta, el cost de l’adequació es finançarà amb càrrec al pressupost de l’IMAC.
Pel que fa a la sisena pregunta, l’adequació del solar va començar la segona setmana de maig i està previst que finalitzi la darrera setmana del mes de juny.
Quant a la setena pregunta, es tracta de dues activitats completament diferents. La realització d’un festival implica el tancament del recinte. D’aquí que s’hagin de complir les normes abans indicades i s’hagi de disposar d’un pla específic d’autoprotecció. La utilització d’aquest espai com a aparcament significa la realització d’una activitat en un espai obert, amb la qual cosa canvia la naturalesa dels riscos i les mesures a adoptar.
En relació amb la vuitena pregunta, està previst realitzar-hi concerts programats per a Les Santes 2009. Respecte a la seva possible utilització com a aparcament durant aquest estiu, li contestarà el Sr. Melero.
En resposta a la novena pregunta, segons m’han informat, el calendari previsible és: aprovació inicial del projecte de reparcel·lació al juliol de 2009, exposició al públic a l’agost-setembre de 2009. Aprovació definitiva al novembre de 2009, inscripció al Registre de la Propietat de les finques resultants al febrer de 2010, obres d’urbanització entre el segons semestre de 2010 i el segons semestre de 2012.
Finalment, l’adequació del solar IVECO ha de permetre la seva utilització com a espai per a concerts multitudinaris del festival de Mataró Cruïlla de Cultures en les properes 3 edicions. Aquest és un termini raonable, tant per justificar els costos d’adequació com perquè l’organització del festival pugui abordar les tasques de planificació i programació sense incerteses pel que fa a la ubicació dels concerts. És un termini raonable per abordar la solució definitiva de les necessitats de la ciutat per tal de disposar d’un espai susceptible d’acollir una oferta cultural a l’aire lliure, de pagament i multitudinària.
 
 
 
El Sr. Melero passa a respondre la pregunta número vuit i el prec.
Entenc, Sr. Mora, que el que afegiríem en el prec en el primer punt seria “estudiar que una vegada acabat el....”. Sí, estaríem d’acord? En aquests termes, tal com li havia comunicat anteriorment, acceptaríem el prec. Dir-li, en relació amb aquest tema, que GINTRA està elaborant dos estudis. El primer de caràcter tècnic de viabilitat d’implantació de l’aparcament, resultant favorable amb les condicions previstes al projecte. El segon de caràcter econòmic per estudiar la viabilitat econòmica d’aquesta implantació i, en aquest sentit, els tècnics de GINTRA estan valorant diferents instruments d’explotació, la rotació amb contraprestació econòmica o gratuïta. En qualsevol dels casos s’explotaria l’adequació del solar efectuada per a la implantació del Cruïlla de Cultures. Quan estiguin acabats els estudis es presentarà la proposta d’actuació. També estudiarem la possibilitat, després de l’experiència dels mesos d’estiu, d’allargar per a la temporada de Nadal, tot i que caldria valorar, també, la possibilitat de posar un altre aparcament molt més proper a la zona, com seria el de Tomás y Valiente. Malgrat això, també ho incloem en aquests estudis que estem fent.
 
 
 
El Sr. Mora agraeix la disponibilitat i que finalment es trobi una sortida. Estic convençut que la Unió de Botiguers i altres associacions de la ciutat podrien crear, al darrere d’una cosa com aquesta, un projecte molt interessant de dinamització econòmica de la ciutat.
 
 
46 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA XEMENEIA RIBAS I JULIÀ.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
 
“El dia 10 de maig proppassat, la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró va organitzar un recorregut consistent en una passejada pels indrets on hi ha les xemeneies del catàleg del Patrimoni. Aquestes xemeneies han configurat el paisatge de Mataró com a ciutat industrial.
 
A la passejada es va informar els assistents que la xemeneia Ribas i Julià, situada segons el catàleg al carrer de Campeny, núm, 27, havia estat enderrocada.
 
Davant la desaparició d’una peça protegida pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) es veu obligada a formular les preguntes següents:
 
Quin és el seguiment que es fa de l’estat de conservació de les xemeneies catalogades en el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic?
 
L’Ajuntament ha detectat la desaparició de la xemeneia? Ha pres o va prendre cap mesura respecte d’aquesta pèrdua?
 
Per què no es va informar en reunions municipals de l’enderrocament de la xemeneia Ribas i Julià?”
 
 
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, explica que del total de 12 xemeneies catalogades pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró se’n fa un seguiment, però la majoria o bé estan en espais públics o bé són visibles des d’aquests espais públics. En el cas de la xemeneia Ribes i Julià, aquesta està en una propietat privada que no és visible des del carrer. En aquest cas, el control que l’Ajuntament pot exercir sobre aquest bé catalogat és mitjançant l’informe i seguiment del corresponent permís o llicència per realització d’obres, si aquest es produeix. En aquest cas, no ens consta que s’hagi atorgat cap permís ni llicència d’obres. Sí que a mitjan d’any 2006 es va fer una sol·licitud de llicència d’obra nova per realitzar, en aquesta parcel·la, un edifici plurifamiliar. En aquells moments es va estudiar aquella sol·licitud i es va fer un informe de discrepàncies que no han estat resoltes perquè aquesta persona no ha continuat aquesta llicència. Per tant, hem tingut coneixement d’aquests fets a través de la seva pregunta. Això va entrar la setmana passada, concretament el dijous dia 4. Hem posat tota la maquinària en marxa per esbrinar què ha passat. Hem pogut contactar amb la persona que va demanar aquesta llicència i ens ha confirmat que no hi és. A partir d’aquí, intentarem parlar amb la propietat, determinar què és el que ha passat i quan, a fi de concretar les accions que podem emprendre. No havíem detectat la desaparició de la xemeneia, per tant, no vam poder informar i prendre cap mesura, que és el que estem fent en aquests moments.
 
 
El Sr. Safont-Tria agraeix que es prenguin les mesures que s’hagin de prendre.
 
 
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 47, 48 i 49 per venir referits a temàtiques coincidents.
 
47 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA COMPRA DEL SOLAR DE CAN FÀBREGAS PER PART DE EL CORTE INGLÉS.
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“Aquest Grup ha sabut a través dels mitjans locals que El Corte Inglés ha formalitzat l’adquisició dels terrenys de Can Fàbregas per construir-hi un centre comercial.
 
No podem estar més que satisfets pel que significa aquesta notícia i per les repercussions positives que tindrà l’arribada d’aquesta locomotora comercial a Mataró. Però tot i així, hem d’expressar públicament el nostre disgust per la manera com el Govern ha portat a terme aquesta operació. Aquest secretisme és impropi i indigne d’un govern que ho vol ser de tota la ciutat.
 
La falta d’informació i les formes incorrectes en com s’ha dut a terme aquesta operació han indignat la nostra formació. Si ja és sorprenent que ni els mitjans ho sabessin, encara ens xoca més aquesta manera poc transparent de procedir amb els altres grups de l’oposició.
 
Crec que ens veiem en la obligació de recordar al Govern que aquest és un tema de ciutat, no un simple acte de govern. Aquí hi surt beneficiada Mataró i els seus habitants, per tant no creiem acceptable la forma com s’ha portat a terme aquesta signatura. Fets com aquest confirmen la nostra queixa reiterada respecte a la manca de transparència del Govern en algunes qüestions.
 
És per aquests motius que presentem la següent:
 
PREGUNTA
 
1.      Per què no es va informar als portaveus dels grups municipals de l’Oposició de que s’havia de portar a terme aquest acte formal d’adquisició?”
 
 
 
48 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUPS MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SIGNATURA A PORTA TANCADA DE LA COMPRA-VENDA DEL SOLAR DEL CARRER BIADA CANTONADA AMB RONDA ALFONS XII.
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
 
“Hem pogut llegir a la premsa local que “El Corte Inglés” i l’Ajuntament de Mataró van formalitzar, el passat dimarts, dia 2, després que PUMSA encarregués definitivament el trasllat de la nau de Can Fàbregas i de Caralt, la compra-venda de la parcel·la del carrer Biada cantonada amb ronda Alfons XII, on està previst que s’ubiqui el futur centre comercial.
 
L’acte de signatura es produeix, a porta tancada, en plena campanya electoral, només amb presència de membres del govern i sense que l’oposició en tingués cap coneixement. Quan un acte com aquest hauria hagut de fer-se amb la màxima publicitat, això sí, fora d’ambients electorals o electoralistes. A més, sembla que la poca difusió de l’acte es va encarregar a una empresa de comunicació externa, tenint, com té l’Ajuntament, un potent Departament de Comunicació.
 
Aquesta manera de comunicar la signatura a la ciutadania, a més, no ha permès explicar les condicions, ni ampliar la informació amb les preguntes de la premsa. S’han publicat diferents xifres de creació potencial de llocs de treball sense concretar-ne dades i, sobretot, tampoc ha estat possible que l’empresa que a partir d’ara haurà de fer-se càrrec de la contractació per a la construcció del centre tingui l’oportunitat d’explicar quins són els seus compromisos amb la ciutat.
 
CIU sempre ha treballat activament per l’arribada de la gran superfície, tot i que en unes mides més reduïdes, vigilant que no pugui malmetre el comerç local, tal com preveien els primers esbossos i documents de treball, convivint amb el patrimoni arquitectònic catalogat existent (Can Fàbregas), però no pot passar per alt aquesta manca de transparència, sobretot, després d’un intent barroer de descatalogació, l'intent de construcció d’una rèplica i, finalment, la capgrossada, fora de tota lògica, del trasllat.
 
Davant d’aquesta situació, el Grup Municipal creu que la ciutadania i els grup polítics que la representen mereixen una explicació i és per això que presentem les següents,
 
PREGUNTES:
Primera.- Quin va ser el preu del solar pactat en un primer moment, una vegada resolt el concurs públic d’adjudicació? Quin ha estat el preu total definitiu que abonarà “El Corte Inglés” per la parcel·la situada a la cantonada entre el carrer Biada i la ronda Alfons XII i quin l’import lliurat en el moment de la signatura a porta tancada de la compra-venda?
 
Segona.- Quins són els costos, composició i import total, al quals ha de fer front l’empresa municipal PUMSA, des de l’adquisició dels terrenys fins al lliurament del solar completament lliure d’edificacions i càrregues?
 
Tercera.- Quin és el marge de benefici real actualitzat, previst en l’operació, tenint en compte les despeses financeres i els costos derivats del trasllat, incloent-hi estudis i projectes?
 
Quarta.- Quin és el nombre de “nous” llocs de treball directes que es preveu es crearan amb la implantació del nou centre comercial? Quants d’aquests es té garantit que ocuparan persones de la ciutat?
 
Cinquena.- Quina és la previsió de pèrdua de llocs de treball existents en l’actualitat? Quina és la tipologia i característiques d’aquests llocs de treball? S’ha realitzat algun estudi d’impacte del centre comercial? Qui l’ha encarregat? Quin ha estat la persona o empresa responsable de realitzar-lo? Quin cost ha tingut?
 
Sisena.- Quin és el cost definitiu del trasllat de la nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt, a càrrec de qui aniran? Avançarà l’Ajuntament o PUMSA alguna quantitat per aquest concepte? En cas afirmatiu, quan i de qui les recuperarà?
 
Setena.- Després de la signatura de la compra-venda del solar a porta tancada el passat dia 2 de juny, quin és el calendari previst fins l’obertura del centre comercial?
 
Vuitena.- Finalment, quants són els metres quadrats del solar objecte de la venda, quants els metres quadrats totals que es preveu edificar i, d’aquests, quants els metres quadrats que es dedicaran a activitat comercial?”
 
 
49 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA SIGNATURA DE COMPRAVENDA DE LA PARCEL•LA DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
 
“El dimarts 2 de juny proppassat, el director general de El Corte Inglés de Catalunya, Ángel Montesinos, i el gerent de Pumsa, César Fernàndez, van signar l’escriptura de la compravenda de la parcel·la del carrer Biada on hi ha la nau de Can Fàbregas i de Caralt per construir-hi un nou centre comercial de El Corte Inglés.
 
Des de l’inici de la nova legislatura, el debat polític i social de la ciutat ha girat en bona part en relació amb la conveniència o no de l’enderrocament d’una nau catalogada i protegida pel Consell del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat, per la construcció en el seu solar d’un centre comercial. La signatura del dia 2 té, per tant, un interès important per al conjunt dels grups municipals i per als mitjans de comunicació locals.
 
Contrasta la rellevància d’aquesta signatura amb la total clandestinitat amb què s’ha realitzat. Ni l’oposició ni els mitjans de comunicació locals no vàrem ser informats d’aquest esdeveniment. Els grups de l’oposició ens hem assabentat de la signatura amb El Corte Inglés per la premsa. Ho trobem escandalós.
 
És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formulem les preguntes següents:
 
1)      Per quin motiu no es va informar els grups de l’oposició ni la premsa local de la signatura de compravenda de la parcel·la de la nau de Can Fàbregas i de Caralt a El Corte Inglés?
2)      Ha estat novament la multinacional El Corte Inglés qui ha imposat com s’havia de fer la signatura?
3)      El govern i El Corte Inglés teniu previst que hi ha cinc contenciosos administratius que podrien aturar la destrucció de la nau de Can Fàbregas pel seguit d’irregularitats que s’han comès i per tractar-se d’un edifici del patrimoni arquitectònic protegit? En cas que els jutjats sentenciïn en contra de l’enderroc de la nau, qui pagarà les despeses que això ocasioni?”
 
 
 
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, passa a contestar els tres blocs de preguntes. En qualsevol cas, tota la informació que explicaré ja és coneguda perquè hi ha hagut actes administratius, reunions de consell d’administració i milers de preguntes en aquest ple, on ja s’ha dit tot el que ara els explicaré.
Vaig a respondre les preguntes de CIU.
En primer lloc, el Consell d’Administració de PUMSA, en reunió el dia 24 de gener de 2007, va aprovar el plec de condicions regulador pel concurs per a la selecció d’un únic operador comercial individual i adquirent a implantar l’illa 6 del projecte de reparcel·lació del Pla de millora urbana de la Ronda Barceló/illa Fàbregas i de Caralt de Mataró. El preu de la compravenda establert al plec era de 24 milions d’euros més IVA per la totalitat del sòl comprés per l’illa 6, a part d’altres obligacions, que eren: 2,8 milions d’euros de rehabilitació per patrimoni, 2 milions d’euros d’urbanització de l’entorn i la construcció d’un aparcament en espai públic contra un cànon de 120.000 euros l’any. En el referit plec, també s’indicava que la forma de pagament seria d’un 20% en el moment de la firma del contracte, és a dir, 4,8 milions més el 16% d’IVA (768.000 euros), per tant, conjuntament són 5,568 milions d’euros. La resta en l’escriptura pública en el moment del lliurament de la firma en les condicions establertes al plec. Aquesta foto que es va fer el dia 24 de gener de 2007 amb un acord, que és públic, del Consell d’Administració de PUMSA és exactament el que es va realitzar el dia 2 de juny, és a dir, es va signar aquesta compravenda amb el lliurament a compte del 20%, i un cop s’hagin d’atorgar les llicències i es pugui lliurar la finca es durà a terme el pagament de la resta de preu.
Pel que fa a les preguntes segona i tercera, respecte a aquestes preguntes, també n’hem parlat i hem lliurat un seguit de documentacions econòmiques sobre el conjunt del sector en el Consell d’Administració de PUMSA. Ja saben vostès que, tant les despeses com les expectatives d’ingressos poden anar variant en funció del temps que triguem per fer-ho. En aquest moment, el total de costos previstos dels dos polígons ascendeix a 28 milions d’euros —costos d’urbanització, indemnitzacions, adquisició de finques, etc.— i el total d’ingressos puja a 39,3 milions d’euros. D’aquests, 10,2 milions són l’aprofitament mig, aquest que abans deien que no existia i que, com diu la llei, s’ha de dedicar al patrimoni municipal del sòl i habitatges de protecció oficial. I, per tant, el benefici net real que es pugui calcular és de 766.000 euros.
Respecte a la quarta pregunta, segons consta a l’oferta presentada al mes de març de 2007 pel Corte Inglés, es va estimar que el centre comercial a implantar a Mataró podia generar una plantilla directa de 860 llocs de treball, amb un creixement del 10% amb campanyes especials de venda i 140 ocupacions indirectes. Això suma 1.000 llocs de treball. Van comprometre’s a què el procés de selecció s’efectuarà prioritàriament a través de la informació facilitada per les borses de treball de l’IMPEM respectant els criteris marcats al plec de condicions.
Quant a la cinquena pregunta, l’estudi sobre l’impacte previst per a la implantació d’El Corte Inglés es va realitzar al llarg del 2004 i es va finalitzar el febrer 2005. També es va donar a conèixer a diversos organismes municipals per part de la consultora Gabinet d’Estudis Econòmics, SA. En aquest estudi en cap cas s’apuntava una pèrdua de llocs de treball per efecte de la implantació, sinó tot el contrari. A més, apuntava, sense quantificar, un impacte econòmic laboral addicional com a resultat de l’atracció induïda al seu entorn. És a dir, noves activitats terciàries, etc., que hi pugui haver. L’IMPEM té previst, en els propers mesos, fer una actualització per veure com avancen aquestes dades en el context actual.
En resposta a la sisena pregunta, els treballs de desmuntatge, trasllat i emmagatzematge de la nau —no de destrucció—, han estat adjudicats a l’empresa Natur System, SL per un import d’1.430.100,04 euros més IVA. Aquesta quantitat està prevista al compte de liquidació provisional del projecte de reparcel·lació del sector com una despesa a assumir pel conjunt dels propietaris, no pels mataronins.
En relació amb la setena pregunta, tal com ja s’ha informat i com consta en el plec de condicions, PUMSA ha de lliurar la finca en les condicions tècniques per ser edificable i El Corte Inglés ha d’obtenir les llicències autonòmiques i locals pertinents. Als 2 mesos del compliment de totes les condicions indicades, El Corte Inglés haurà d’iniciar les obres de construcció del centre comercial. Per tant, al llarg del 2010, màxim primers del 2011, es podrien iniciar les obres.
Pel que fa a la vuitena pregunta, la finca objecte de compravenda té una superfície de 9.629 metres quadrats, una edificabilitat sobre rasant de 26.500 metres quadrats, dels quals aproximadament uns 22.000 seran de superfície de venda. Sota rasant hi ha 39.961 metres quadrats, 5 plantes per aparcament, magatzem i alguna cosa, també, de comercial.
Fins aquí crec que he pogut respondre les preguntes de CIU.
Respecte al PP, crec que ja he respost alguna de les coses que s’han comentat. En tot cas, es parla de perquè es va fer l’acte del dia 2 de juny amb aquests criteris periodístics. Efectivament, es van utilitzar els criteris periodístics que s’utilitzen en casos molt excepcionals, però no és pas l’única vegada que s’han fet servir. Tenen a veure amb el tipus d’actuació, d’una signatura d’escriptura pública, que són activitats que normalment es fan a porta tancada i sense mitjans de comunicació i es va considerar que era una pràctica no habitual, però sí que no és la primera vagada que es fa això de contractar una agència periodística perquè pugui proveir al conjunt de mitjans de comunicació aquesta informació. Una informació que, com que era coneixedor tant dels seus termes com de la seva imminència al Consell d’Administració de PUMSA, es va considerar que no feia falta fer cap altra gestió política.
Respecte a les preguntes de la CUP, crec que la primera ja l’hem respost.
Pel que fa a la segona, val a dir que El Corte Inglés no ha imposat, en absolut, ni com s’havia de fer la signatura ni res respecte a la compra del solar, ans al contrari. El Corte Inglés va presentar-se a un concurs on totes les condicions les imposava l’empresa municipal PUMSA i aquest operador les va acceptar.
En relació amb la tercera, fins a la data, no hi ha cap jutjat que hagi suspès l’executivitat dels actes impugnats. Per tant, són perfectament executables. Pel que fa a qui pagarà les despeses que pugui ocasionar la sentència, en el cas que fos desfavorable, hauria de ser l’Administració. No ens consten 5 contenciosos per la CUP, sinó 3. Un contra l’acord de venda de la propietat de PUMSA, un altre contra el projecte de reparcel·lació i un altre contra la resolució del Director General del Patrimoni Cultural de la Generalitat.
 
 
 
50 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AMB LA DESTRUCCIÓ DE PART DEL PAS DE RONDA DE LA MURALLA, BÉ CULTURAL D’INTERÈS NACIONAL.
 
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
 
“Un treball d’investigació d’una arqueòloga de la ciutat referent a la muralla de la ciutat ens ha portat a conèixer els fets següents:
El pas de ronda de la muralla descobert en el treballs arqueològics del 2006, a l’entorn de Can Xammar, es conservarà tal com obliga la llei. En canvi, l’any 2000, durant les obres de construcció del pàrquing subterrani, es va destruir el tram del pas de ronda descobert en aquella fase de treballs arqueològics.
La llei i la normativa eren les mateixes l’any 2000 i el 2006.
Tota la muralla de Mataró és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), bé catalogat i protegit per la llei al màxim nivell.
La muralla, per definició, està formada per torres, portes, pany exterior i pas de ronda, entre d’altres elements que formen una mateixa unitat de construcció.
La memòria dels treballs arqueològics realitzats l’any 2000 per l’empresa Atics acredita que la muralla, en el seu pas de ronda, és original.
Tal com ha passat ara amb els elements del subsòl de Can Fàbregas, l’arqueòleg municipal va emetre llavors un informe que, contradient la memòria d’Atics, donava el vistiplau a la destrucció d’un bé catalogat.
Sembla que no en vam aprendre l’any 1968 amb la destrucció de les termes romanes al mateix entorn de Can Xammar. L’any 2000 hi hem tornat.
A nivell de disseny urbà, aquest espai volia ser un mirador al mar, però de seguida va quedar tapat per un mur de formigó.
Davant d’aquests fets, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular vol que se li responguin les PREGUNTES següents:
1) Per quin motiu l’any 2000 no es va conservar el pas de ronda i es va destruir?
2) Com justificava l’informe de l’arqueòleg municipal la destrucció d’un bé catalogat? “
 
 
 
El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura comenta algunes de les coses dites a la part expositiva.
Primer, estic una mica sobtat que parlem de fets que es van produir l’any 2000. Es dóna la circumstància que els que debatem, el Sr. Safont-Tria i jo mateix, l’any 2000 no hi teníem cap responsabilitat. Des de l’any 68, per sort, les coses han canviat molt. No sé a què es refereix quan diu que hem tornat a l’any 68. Sembla una mica fora de lloc, a part del fet de pressuposar que hi ha una voluntat continuada d’aquest Govern i la continuïtat dels diferents governs municipals els darrers anys de destruir el patrimoni. S’esmenta l’arqueòleg municipal. D’arqueòlegs n’hi ha més d’un i no sé a quin dels dos s’està referint. Crec que passa un llindar que no és correcte. Quan es cau en assenyalar a tècnics de la casa absolutament solvents i preparats, s’està entrant a “matar el missatger”. La resposta és que no va passar res l’any 2000, perquè tot va ser l’any 1999. Es van prendre les decisions i les va atendre un informe d’un arqueòleg però territorial, de la comarca del Maresme, no el municipal. L’àmbit de decisió va ser la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural. Tota aquesta documentació és a l’Institut Municipal d’Acció Cultural i també segur que és a PUMSA perquè té a veure amb la reurbanització de Can Xammar. Està a la seva disposició quan vulgui per si vol comprovar-ho. Es va trobar una muralla en mal estat, el que els arqueòlegs diuen una estructura moderna —estem parlant del segle XVI aproximadament—, i tots els tècnics, els municipals, els comarcals, els de la Comissió Territorial van determinar que estava en molt mal estat. Exactament diuen, segons l’informe, “en estat molt deficient”. Quan està molt deficient es permetria autoritzar documentar aquest bé patrimonial i, després, desmuntar-lo. Un altre argument es circumscriu al debat tècnic. Entre els arqueòlegs hi ha dues branques: els que ho volen conservar tot a qualsevol preu i hi ha qui vol avançar en l’estudi i en el coneixement de l’arqueologia. Davant d’una muralla, una estructura moderna no de l’època romana, en estat deficient, els arqueòlegs van preferir mirar d’avançar en l’estudi i el coneixement. Per tant, el que pretenien desmuntant la muralla del segle XVI, és prosseguir les excavacions perquè aquesta s’assentava sobre sediments més antics. Buscaven trobar jaciments de la ciutat romana d’Iluro. Això permet avançar en el coneixement i, quan torna ha haver-hi excavacions l’any 2006, ja se sap la situació de l’àrea i ja se sap si cal desmuntar altres trossos de muralla o no.
 
 
 
El senyor Xavier Safont-Tria assenyala que des de la CUP mai hi ha hagut, ni hi ha, cap intenció d’assenyalar a tècnics de la casa. Jo, personalment, aquest matí he trucat a l’arquitecte municipal per deixar clar que no tenim cap intenció de jutjar la tasca d’una persona. El que sí fem és denunciar un seguit de coses que no es van fer com ens hauria agradat perquè el resultat final és el que és. Podent tenir ara un pas de ronda que li donaria un atractiu molt més gran a la ubicació de Can Xammar, ara ens trobem el que ens trobem. Ara se’ns diu que l’estat del pas de ronda era molt deficient. Jo no sóc arqueòleg però és evident que si en les posteriors excavacions el pas de ronda que s’ha trobat està en estat òptim i ara s’ha conservat i sembla ser que té interès per a la ciutat, no entenc que tot l’altre tros estigués tan deficient quan es tracta de la mateixa paret. Calia tirar a terra tot el pas de ronda? No s’hagués pogut fer en un petit espai per testar si hi havia alguna cosa a sota? El que més em fa dubtar és que allà s’hi havia de fer un aparcament. El que m’ha portat a fer aquesta pregunta és veure que, de vegades, prevalen alguns interessos per davant de protegir el patrimoni.
 
 
El senyor Sergi Penedès demana al Sr. Safont-Tria una mica més de rigor. Quan decideixen uns tècnics desmuntar un bé com aquest en estat molt deficient és perquè creuen que han d’avançar amb les prospeccions; vostè no pot dir que creu que s’hauria de fer d’una altra manera. Aquí hi ha uns informes d’uns arqueòlegs que prenen aquestes decisions. Finalment, aquest matí vostè no ha trucat a l’arquitecte municipal, ha trucat a un dels dos arqueòlegs municipals.
 
 
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, conclou el ple recordant, com a queixa, que s’ha parlat, al llarg d’una hora i quasi tres quarts, de coses que poc o res aportaran al benestar dels mataronins i que s’acaba el ple contestant una pregunta d’un govern que fa temps que està finiquitat, que és el de l’any 1999. Em sembla inversemblant. Aquest Govern dóna respostes a accions que ha fet aquest Govern municipal, així com aquest ple és responsable del que ha votat aquest ple municipal, no del que hagin votat mandats anteriors, altres persones o jo mateix, hagués votat el que hagués votat en aquell moment. No és de rebut. Quan s’acaba el mandat, s’acaba el mandat. I aleshores, els ciutadans decideixen.
Recordar-los també que la Junta General Extraordinària de les empreses municipals tindrà lloc el dia 18 de juny i, després, farem un ple extraordinari d’un parell de temes que avui s’han portat a la Comissió Informativa de Serveis Centrals.
 
I en no haver-hi més assumptes per tractar, a quarts de dues de la matinada, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.