29/12/2009

ACTA NÚM. 15/2009 - SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 24 DE DESEMBRE DE 2009.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia vint-i-quatre de desembre de dos mil nou, essent les 9 hores del  matí,  es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR    ALCALDE      (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA    TINENT D’ALCALDE          (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
ORIOL BATISTA GÀMEZ    TINENT D’ALCALDE    (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ        CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO    CONSELLERA DELEGADA    (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ    CONSELLER DELEGAT                (PSC)
IVAN PERA ITXART    CONSELLER DELEGAT                (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ    CONSELLERA DELEGADA    (PSC)

JOAN MORA I BOSCH    REGIDOR    (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER    REGIDOR    (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA    REGIDOR          (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN    REGIDOR          (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA    REGIDOR          (CIU)
PERE GALBANY I DURAN                  REGIDOR          (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO    REGIDORA    (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA    REGIDOR          (PP)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ    REGIDOR          (PP)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 2 de l’ordre del dia
JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA    REGIDOR                      (PP)
M LUISA COROMINAS LOZAR        REGIDORA                (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN    TINENT D’ALCALDE                 (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO        CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT    TINENT D’ALCALDE                 (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR    CONSELLER DELEGAT                (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON    REGIDOR                (CUP)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 2 de l’ordre del dia


Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

També hi assisteix l’Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
10237/2009 de 21 de desembre
Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple extraordinari 24 de desembre de 2009.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió extraordinària que tindrà lloc el proper dijous 24 de desembre de 2009, a les 9 hores del matí,  a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

DICTAMENS

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Manteniment i Serveis-

1. Aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança de serveis funeraris en aplicació de la Directiva 2006/123/CE relativa a los “Servicios en el Mercado Interior”.

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat-

2. Aprovació inicial de la derogació de l’Ordenança municipal reguladora dels usos de les plantes baixes de determinats carrers comercials, i de la modificació puntual de l’Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ
            
-Servei de Gestió Econòmica-  

3. Aprovació inicial del Pressupost General de l'Ajuntament de Mataró per a l'exercici 2010, integrat pel pressupost de l’Ajuntament, els seus Organismes Autònoms, Societats Municipals i Ens Públics Empresarials..

-Servei d'Ingressos-  

4. Aprovació definitiva de les modificacions a l'Ordenança General i a les Ordenances reguladores dels Impostos, per a l'exercici 2010.
 
5 . Aprovació definitiva de les modificacions a les Ordenances reguladores de les Taxes, per a l'exercici 2010.  

6. Aprovació definitiva de les modificacions als Preus Públics, per a l'exercici 2010.

7. Aprovació definitiva de les modificacions a les Tarifes, per a l'exercici 2010.

8. Aprovació definitiva de les modificacions a la Categoria dels carrers, per a l'exercici 2010.   
 
9. Aprovar la relació de les actuacions a presentar davant el Ministeri de Política Territorial per al seu finançament amb càrrec al Fons Estatal per a l’Ocupació  i la Sostenibilitat Local (FEOSL) creat per el Reial Decret-Llei 913/2009 de 26 d’octubre

-Servei de Secretaria General-  

10. Aprovació proposta d’Alcaldia de congelació retribucions càrrecs municipals.

-Servei de Recursos Humans-

11. Aprovació inicial de la plantilla de l’Ajuntament per a l’any 2010.
     
12. Aprovació inicial de la plantilla i relació de llocs de treball de l’Institut  Municipal d’Acció Cultural per a l’any 2010.

13. Aprovació inicial de la plantilla i relació de llocs de treball de l’Institut  Municipal d’Educació per a l’any 2010.

14. Aprovació inicial de la plantilla i relació de llocs de treball de l’Institut  Municipal de Promoció Econòmica per a l’any 2010.

15. Aprovació inicial de la plantilla i relació de llocs de treball de Mataró Audiovisual per a l’any 2010.

16. Aprovació inicial de la plantilla i relació de llocs de treball de l’Institut  d’Esports per a l’any 2010.

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

DICTAMENS

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Manteniment i Serveis-

1 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA DE SERVEIS FUNERARIS EN APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA 2006/123/CE RELATIVA A LOS “SERVICIOS EN EL MERCADO INTERIOR”.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  presenta la proposta següent:

“El 12 de desembre de 2006, es va aprovar la Directiva 2006/123/CE relativa a los “Servicios en el Mercado Interior” que prohibeix amb caràcter general que les administracions sotmetin la realització de qualsevol activitat privada a obtenció de prèvia llicència o autorització.

Vist l’informe emès pel Secretari general respecte a les modificacions que s’haurien d’introduir en algunes Ordenances i en concret en l’Ordenança reguladora de la prestació de Serveis Funeraris.

Atès el contingut de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici que desenvolupa l’esmentada Directiva.

El Conseller delegat d’Obres, Manteniment i Serveis formula al Ple de l’Ajuntament, els següents ACORDS:
 Primer.- Aprovar inicialment la modificació de l’article 13 A) de  l’Ordenança reguladora de la prestació de Serveis Funeraris, en aplicació de la Directiva 2006/123/CE relativa a los “Servicios en el Mercado Interior” i la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.

Segon.- L’apartat A) de l’article 13 quedarà redactat de la següent forma:

Article 13. Requisits per la prestació de serveis
Els empresaris o les empreses funeràries privades que vulguin prestar els seus serveis en el municipi, abans d'iniciar les seves activitats hauran d'acreditar l'acompliment dels requisits següents:
A) Solvència financera:
La justificació de la solvència empresarial haurà de venir avalada, amb l'aportació o acreditació:
a) D’algun dels documents contemplats a l’article 16 de la Llei de Contractes de les
Administracions Públiques.
b) Pòlissa de responsabilitat civil per un capital mínim de 200.000 euros.
c) D’una fiança o garantia que caldrà dipositar a la Caixa de l'Ajuntament, per un import de 15.000 euros. La fiança té com a finalitat la de donar resposta als conceptes a que fa esment l’article 8.1 de la Llei 2/1997, de 3 d’abril sobre serveis funeraris.
La fiança o garantia es podrà constituir en qualsevol de les modalitats establertes per la legislació de contractació de les Administracions Públiques.
La fiança o garantia no podrà ser retornada o cancel•lada mentre sigui vigent la llicència o autorització municipal. En cap cas podrà ser retornada o cancel•lada si s'està tramitant un expedient a l'empresa funerària per la comissió d'alguna infracció de les previstes a la LSF o en aquesta Ordenança, o bé si es tracta d'un expedient susceptible de generar, de forma directa o subsidiària, responsabilitats pecuniàries
per a l'empresa afectada.
Almenys cada cinc anys naturals, les empreses hauran d'ajustar les fiances i garanties a les variacions que hagi experimentat l'índex de preus al consum des de la data de constitució, o des de la data del barrer reajustament.
L'Ajuntament podrà concertar amb les associacions empresarials del ram la constitució o dipòsit de garanties globals, que substituiran les garanties o fiances individuals de les empreses funeràries associades, les quals, no obstant això, hauran de constituir garantia individual si deixen de pertànyer a l'associació corresponent.


Tercer.- Exposar al públic l’esmentada modificació durant el termini de trenta dies. En cas de no formular-se al•legacions s’entendrà definitivament aprovada la modificació.

Quart.- Notificar el present acord a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (25).

En aquests moments s’incorporen a la sessió el Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular i el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.


CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat-

2 - APROVACIÓ INICIAL DE LA DEROGACIÓ DE L’ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DELS USOS DE LES PLANTES BAIXES DE DETERMINATS CARRERS COMERCIALS, I DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE L’ORDENANÇA REGULADORA DELS ESTABLIMENTS DE SERVEIS TELEFÒNICS PER A ÚS PÚBLIC.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“En data 12 de desembre de 2006, el Parlament Europeu i el Consell van aprovar la Directiva 2006/123/CE relativa a los Servicios en el Mercado Interior (Directiva Bolkenstein), quina finalitat és establir les disposicions generals necessàries per facilitar l’exercici de la llibertat d’establiment dels prestadors de serveis i la lliure circulació dels serveis, mantenint, al mateix temps, un nivell elevat de qualitat dels serveis. La conseqüència més important i immediata d’aquesta liberalització és la prohibició amb caràcter general de què les administracions sotmetin la realització de qualsevol activitat privada a l’obtenció de prèvia llicència o autorització.

La Directiva s’aplica únicament a aquells serveis que es presten per prestadors privats establerts dins els Estats membres i a canvi d’una contrapartida econòmica. En conclusió, amb caràcter general, la prestació de serveis a canvi d’una contrapartida econòmica no pot estar subjecte amb caràcter general a un règim d’autorització prèvia per al seu exercici.

Excepcionalment, poden estar subjectes al règim d’autorització quan la seva concessió acompleixi determinats requisits i tenint en compte les següents condicions:

- Que el règim d’autorització no sigui discriminatori per al prestador;
- Que estigui justificat en una “raó imperiosa d’interès general”;
- Que el control “a posteriori” sigui ineficaç per raó de la matèria.
- Que el règim d’autorització sigui proporcionat a la finalitat pública que el motiva, i que aquesta no pugui acomplir-se amb un mecanisme de control menys restrictiu, com és la comunicació prèvia o la declaració responsable.

Aquesta Directiva ha estat transposada per l’Estat Espanyol mitjançant la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat el dia 24 de novembre de 2009.

En virtut d’aquesta Llei cal que l’Estat, les Comunitats Autònomes i les entitats locals revisin les seves normes per tal d’adaptar-les als seus preceptes. Així, el punt segon de la seva Disposició Final Cinquena estableix que les Entitats Locals comunicaran a l’Administració General de l’Estat, abans del 26 de desembre de 2009, les disposicions legals i reglamentàries de la seva competència que haguessin modificat per a adaptar el seu contingut a l’establert en la Directiva i en la Llei estatal de transposició.

En el cas de l’Ajuntament de Mataró, d’acord amb l’informe núm. 13/2009 de data 18 de novembre de 2009 de Secretaria general, s’han detectat sis ordenances i reglaments afectats per la Directiva Bolkenstein i la Llei de transposició. D’aquestes, quatre pertanyen a l’àmbit funcional de l’Àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat:


- Ordenança municipal per a la instal•lació i funcionament d’instal•lacions de radiocomunicació.
- Reglament d’activitats.
- Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic.
- Ordenança municipal reguladora dels usos de les plantes baixes de determinats carrers comercials.

L’informe de Secretaria fa una distinció entre aquelles ordenances i reglaments que configuren aquest annex 2 segons les que tenen un suport legal exprés, i aquelles que no el tenen. En el primer grup, les que compten amb suport legal, cal remetre’s al que sobre el concepte de “raons imperioses d’interès general” disposa l’art. 9 de la Directiva i 5 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, declaració que en tot cas correspon fer-la als legisladors nacionals, sigui l’estatal o el català, en funció de les característiques de cada sector de l’ordenament. En qualsevol cas, fins que el legislador no es pronunciï sobre les modificacions legals convenients, ha de mantenir-se la vigència de les ordenances i reglaments municipals que contemplen l’exigència de llicència prèvia per així disposar-ho una llei formal, ja que no correspon a les administracions públiques decidir unilateralment la inaplicació de lleis publicades en els diaris oficials, i per tant vigents, en base a consideracions generals sobre l’abast de la liberalització continguda a la Directiva.

En aquest aspecte, a dia d’avui no es troba en vigor la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats, així com tampoc és aplicable una norma autonòmica que adapti els preceptes afectats per la Directiva.

Per contra, aquest Ajuntament ha de pronunciar-se explícitament sobre les modificacions que correspon fer a les dues ordenances municipals que no tenen suport legal i contemplen l’exigència de llicència prèvia per portar a terme una activitat. En cap d’elles concorre cap excepció que justifiqui la inaplicació de la Directiva i, per tractar-se d’ordenances sense suport legal previ, cal adaptar-les als requeriments de la Directiva abans del dia 26 de desembre d’enguany. En concret:

a) Respecte a l’ordenança reguladora de l’establiment de serveis telefònics per a l’ús públic, observem que l’ordenança no sotmet els establiments d’aquesta naturalesa a un règim d’autorització prèvia, sinó que es limita a exigir la presentació d’una comunicació prèvia, la qual cosa ens porta a considerar que compleix el criteri de la Directiva d’evitar el requisit de llicència prèvia. D’altra banda s’entén que el requisit de l’art. 4 de l’ordenança que obliga a una distància mínima de 350 metres entre establiments d’aquesta classe, a més de no tenir suport legal, contradiu l’art. 15.2.a) de la Directiva. Cal per tant derogar aquesta limitació. Aquest precepte diu literalment:

“4.- CONDICIONS D'EMPLAÇAMENT
4.1 S'ubicaran a una distància mínima de 350 metres respecte d'altres establiments de la mateixa classe. La distància es mesurarà a partir del recorregut mínim, a través d’espai públic, des d’ambdós accessos respectius.”

b) L’ordenança reguladora dels usos de les plantes baixes de determinats carrers comercials de Mataró sotmet a llicència prèvia l’establiment de diverses tipologies d’oficines i serveis al públic en bona part dels eixos comercials de la ciutat i prohibeix l’establiment de determinats serveis, sense que hi concorri cap de les excepcions apuntades (per raó de la matèria, raó imperiosa d’interès general o finalitat pública que no es pugui acomplir amb un mecanisme de control menys restrictiu.)

És objecte d’aquesta ordenança la regulació de la restricció en diferents graus de la implantació de determinats usos a les plantes baixes dels carrers comercials, tan aquells que pertanyen a l’eix de la zona centre com els que pertanyen a altres eixos comercials de la ciutat, permetent però, la possible ubicació d’aquestes activitats a les plantes pis dels edificis.

Es consideren usos que distorsionen el teixit comercial i que per tan són objecte d’aquesta ordenança:

1. Oficines i serveis (activitats que no són estrictament comercials), en concret:
-    Bancs, caixes d'estalvis, corresponsals de banca i entitats o serveis financers en general
-    Agències immobiliàries, oficines de venda del promotors immobiliaris
-    Administradors de finques
-    Gestories
-    Empreses d'assegurances
-    Empreses de Treball temporal
 

2. Activitats que comportin algun tipus de limitació de l’accés universal o generalitzat dels ciutadans, tant si pertanyen al sector comercial com al de serveis (inclosos els usos recreatius), concretament:
-    Venda de productes sexuals
-    Prestació de serveis prohibits als menors d’edat
-    Establiments d’obertura exclusiva en horari nocturn

3. Els nous habitatges que provinguin de reconversió d’antics locals comercials, de serveis o locals sense ús definit.

Per tant es proposa la seva derogació atès que aquesta ordenança sotmet a llicència prèvia l’establiment de diverses tipologies de oficines i serveis al públic, com ara bancaris, assegurances, etc. en bona part dels eixos comercials de la ciutat i prohibeix l’establiment de determinats serveis sense recolzar-se en norma legal ni criteri urbanístic que empari aquesta limitació amb l’actual regulació.

Tanmateix, la finalitat de fomentar els eixos comercials només pot ser abordada amb mesures urbanístiques de caire no prohibitiu, concedint diferents alternatives als prestadors de serveis afectats.

Atès el punt segon de la Disposició Final Cinquena de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, el qual estableix que les Entitats Locals comunicaran a l’Administració General de l’Estat, abans del 26 de desembre de 2009, les disposicions legals i reglamentàries de la seva competència que haguessin modificat per a adaptar el seu contingut a l’establert en la Directiva i en la Llei estatal de transposició, així com atenent a la circumstància que la modificació proposada no deriva del principi d’oportunitat política, sinó d’un mandat legal, es proposa derogar l’Ordenança municipal reguladora dels usos de les plantes baixes de determinats carrers comercials, en la mesura que no s’adeqüen als seus mandats, així com aprovar inicialment la modificació puntual de l’Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic, en el sentit de derogar el seu article 4.

Vist l’informe precedent; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local; i els articles 52, 162 i 178 del Decret Legislatiu 2/2003 que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar inicialment la derogació de l’Ordenança municipal reguladora dels usos de les plantes baixes de determinats carrers comercials, per ser contrària a la Directiva 2006/123/CE i a la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.

Segon.- Aprovar inicialment la modificació puntual de l’Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic, en el sentit de derogar el seu article 4, per ser contrari a la Directiva 2006/123/CE i a la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici. El precepte afectat diu literalment:

“4.- CONDICIONS D'EMPLAÇAMENT
4.1 S'ubicaran a una distància mínima de 350 metres respecte d'altres establiments de la mateixa classe. La distància es mesurarà a partir del recorregut mínim, a través d’espai públic, des d’ambdós accessos respectius.”

Tercer.- Obrir un termini d’informació pública, pel termini de trenta dies, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments.

Quart.- Considerar aprovats definitivament la modificació puntual de l’Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic, així com la derogació de l’Ordenança municipal reguladora dels usos de les plantes baixes de determinats carrers comercials, en el cas que no es presenti cap reclamació ni suggeriment.

Cinquè.- Publicar la part dispositiva d’aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Sisè.- Comunicar aquest acord a l’Administració General de l’Estat i a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya.”

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l’abstenció del seu grup municipal. Vull recordar que en el moment en què el tema de l’ordenança reguladora de l’ús de les plantes baixes es va tractar en aquest ple, vam ser l’únic grup municipal que s’hi va oposar. Ja vam advertir de la perillositat que, des del Govern municipal, es regulessin aquestes qüestions en el sentit en què ho feia l’ordenança. També vam dir que, per dinamitzar el comerç, al marge de les subvencions que es puguin donar cada any, hi ha altres mesures que trobem a faltar a la seva política comercial.

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup municipal. Nosaltres hi vam votar a favor, en el seu dia. Vam realitzar un seguit d’esmenes que el Govern va acceptar. Quan es va aprovar, a l’octubre o novembre del 2007, crèiem que era una bona eina per afavorir el comerç. Ara han canviat moltes coses i amb la directiva Bolkestein encara en canviaran més. A més a més, això està en fase d’aprovació inicial, per tant, hi ha 30 dies per fer suggeriments i al·legacions. Nosaltres les farem i, per tant, ens hi abstenim en aquest moment.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    Cap.
Abstencions:    12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
------------------------------------

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que a continuació es tractaran els punts de l’ordre del dia referents als pressupostos i les ordenances. Ho farem tal i com ho vam acordar a la Junta de Portaveus. Concretament, tractarem, des del punt 3 fins al punt 16, dins un sol debat que quedarà regulat de la següent forma:
Una introducció de l’Alcalde que serà de 5 segons.
Una intervenció del conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana per explicar com s’ha anat treballant la proposta.
Una intervenció de la delegada de Serveis Centrals, que presentarà els dictàmens.
Un torn d’intervenció dels grups municipals del Govern, amb un màxim de 10 minuts per grup municipal.
Intervencions dels grups municipals de l’oposició, amb un màxim de 30 minuts per grup municipal.
Hi haurà un torn de rèpliques del Govern municipal amb un màxim de 20 minuts.
Un torn de cloenda dels grups municipals de l’oposició, amb un màxim de 10 minuts per grup.
I, finalment, el tancament de l’Alcalde.
Per tant, el ple hauria de durar 220 minuts, en els quals, el Govern parlaria 100 minuts i l’oposició podria parlar 120 minuts.
Sense més preàmbul, donem inici al debat d’aquestes propostes que vénen a contemplar les ordenances fiscals i el pressupost de l’Ajuntament de Mataró i el Pla d’Actuació Municipal corresponent per a l’any 2010.


El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, explica que dins del complex procés d’elaboració del PAM i dels pressupostos, hi ha un element important per al seu grup municipal, que és la vessant participativa. A Mataró, des de fa molts anys, aquesta vessant ocupa un posició cabdal i s’estructura a través d’una xarxa d’espais participatius, tant sectorials, com territorials. És allò que coneixem tots com Consells Municipals de Participació. En aquest procés, també és remarcable el paper del Consell de Ciutat, que és l’espai on s’acaba d’englobar tot aquell conjunt d’òrgans institucionals de caire participatiu existents a la nostra ciutat. És on es presenten i es contrasten propostes sorgides en els consells sectorials i territorials. La conjuntura socioeconòmica actual ha fet que la metodologia de treball, en l’elaboració d’aquest PAM i dels pressupostos, s’hagi vist modificada respecte a anys anteriors, obrint un debat de reflexió, compartit i a un nivell molt més estratègic, per tal d’elaborar un document del PAM i de pressupostos molt més realista.
L’avantprojecte del PAM i pressupostos que avui portem a aprovar, és el resultat de tota aquesta feina. Es va iniciar el 13 de juliol, en un Consell de Ciutat obert. Després es va continuar treballant a la resta de Consells al llarg dels mesos de juliol, setembre i octubre. Aquest primer procés el vam tancar el passat dia 9 de desembre, amb un altre Consell de Ciutat obert. En aquest procés hi han participat, gairebé, 600 persones a tota la ciutat. En aquest marc continuarem amb el procés participatiu. El dia 12 de gener se celebrarà l’audiència pública, en la qual tots els ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat podran participar per fer les seves aportacions.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals recorda que el seu grup municipal proposa, avui, l’aprovació inicial dels recursos econòmics i humans necessaris per desenvolupar el seu projecte de ciutat per a l’any vinent. Es concreten el pressupost municipal, la plantilla municipal, l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals, així com també la proposta d’aplicació del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local.
Avui presentem un pressupost realista, solvent, rigorós, auster i, alhora, ambiciós.
En primer lloc, és rigorós. Es basa en l’eficiència a l’hora de distribuir la despesa. Hem confeccionat un pressupost orientat als resultats. Un pressupost per programes, que ha tingut en compte tots els objectius plantejats, que ha fixat els programes necessaris per assolir-los, i s’ha dotat d’indicadors per analitzar el seu grau d’acompliment. És un pressupost amb més de 70 objectius i més de 200 indicadors que ens han de permetre fer un millor seguiment de la feina feta i, en conseqüència, retre comptes a la ciutadania de manera més clara i àgil.
És un pressupost més auster que mai ja que, per primer cop, el conjunt de recursos de què disposarem s’ha vist reduït notablement respecte a l’any anterior. Per atendre les noves demandes que cal afrontar en aquests moments, hem hagut d’ajustar totes les partides de despesa que ara no hem definit com a prioritàries. Això s’ha traduït en una rebaixa de més de 4.400.000 euros de la despesa ordinària de l’Ajuntament i els seus organismes autònoms.
És un pressupost valent perquè, malgrat el context en què ens trobem, seguim apostant per la transformació de la nostra ciutat mantenint un fort nivell d’actuacions inversores que volen impulsar l’activitat social, esportiva i cultural, l’aprenentatge i l’esperit emprenedor. Són més de 74 milions d’euros en actuacions inversores, on destaquen els més de 25 milions destinats a la construcció de l’edifici del Tecnocampus.
Per últim, és un pressupost realista perquè és fruit d’una anàlisi molt acurada de la nostra realitat, del nostre entorn i de les nostres possibilitats. Té molt en compte el context actual, però vol afrontar amb valentia els reptes que la ciutat ens planteja i les necessitats de la nostra ciutadania: l’atenció social bàsica, l’educació i la transformació del nostre model econòmic.
La nostra ciutat no està al marge de la difícil situació econòmica del país en què ens trobem, però apunta ja els primers símptomes de millora. Continua augmentant la taxa d’atur, però menys que en els darrers mesos. Aquest fet ha provocat un fort increment del nombre d’usuaris de Serveis Socials, als quals estem responent amb una major dotació de recursos, tant humans, com econòmics.
Continua el procés de diversificació de la nostra activitat productiva. Perd força el sector de la construcció, però millora el sector serveis, com ara el sanitari o l’educatiu. Hi ha una forta millora de l’índex de fracàs escolar. A això ha contribuït la implicació de la nostra administració en polítiques educatives actives.
Les nostres prioritats són la voluntat de mantenir un fort nivell d’actuacions inversores, el reforç de la cohesió social a través d’una ràpida atenció social, el reforç de les polítiques educatives per incrementar la formació i les oportunitats dels nostres ciutadans, o l’aposta per projectes de transformació com el Tecnocampus. És la nostra ciutat pensada per a les persones, que pretén estimular el desenvolupament econòmic i compta amb una administració al seu servei.
Partint d’aquest escenari, amb aquests objectius i en el marc de l’acord de govern signat pels grups municipals PSC, ICV-EUiA i ERC, que donen suport al Govern, plantegem la concreció del PAM per a l’any 2010, desenvolupant els 3 eixos estratègics d’actuació definits pel mandat 2007-2011:
1r.  La ciutat pensada per a les persones.
2n. La ciutat territori econòmic.
3r.  L’Ajuntament al servei de les persones.
Aquest és un programa que conté un total de 55 objectius i més de 400 accions noves. Accions que es complementen amb tots els programes pressupostaris que configuren tota l’activitat que la nostra administració vol portar a terme.
Les prioritats d’aquest programa són 4: l’atenció social bàsica, l’escolarització, l’habitatge i l’ocupació.
Volem continuar treballant intensament per aconseguir una atenció social bàsica digna, ràpida i àgil, dirigida a qui més pateix la situació actual. Per això, prioritzarem, una vegada més, els nostres Serveis Socials. Proposem dedicar més de 6.800.000 euros a polítiques adreçades a Benestar Social, per reforçar els equips humans de Serveis Socials amb la incorporació de 7 assistents socials i 7 educadors socials més, amb qui complirem la ràtio de la Llei de Serveis Socials. Juntament amb l’increment d’un 16% més dels recursos a Benestar Social, ens permetrà donar resposta a les necessitats socials, com ara l’habitatge, l’alimentació, atendre la gent gran i la gent amb dependències, que els nostres ciutadans ens reclamen, sobretot, a través de l’Oficina Social d’Atenció Integral.
Volem continuar incidint en l’escolarització amb la posada en marxa de noves escoles i nous equipaments, entre els quals, podríem destacar l’escola bressol Els Garrofers, les escoles Montserrat Solà i Maria Mercè Marçal, l’escola de música Tres Roques o l’inici de les obres de l’escola Marta Mata i de l’escola d’educació especial L’Arboç. Proposem destinar més de 37 milions d’euros que impulsin la formació al llarg de tota la vida i per poder posar en marxa accions, com ara la finalització de les obres i el trasllat de les dues escoles universitàries al complex Tecnocampus, l’aplicació del nou perfil de programes de qualificació professional inicial destinats a  nois i noies amb necessitats educatives especials o consolidar l’ampliació de les accions del pla educatiu d’entorn a tota la ciutat.
La nostra voluntat és, també, seguir desenvolupant el pla d’habitatge acordat al seu dia. És per això que ens proposem destinar més de 13.400.000 euros per desenvolupar accions, com ara la finalització de 77 pisos, l’impuls a la rehabilitació dels edificis d’habitatge i la instal•lació d’ascensors, l’impuls de la signatura de convenis de col•laboració amb entitats sense afany de lucre, cooperatives i entitats del tercer sector per a la construcció d’habitatges amb preu de protecció pública en els nous sectors en desenvolupament.
Respecte a l’ocupació, tenim la voluntat de mantenir els nostres serveis bàsics i promoure les polítiques actives d’ocupació per facilitar la reincorporació al món laboral de les persones desocupades per culpa d’aquesta conjuntura. Hi volem destinar més de 2.400.000 euros per desenvolupar accions, com ara l’increment d’accions formatives de caràcter ocupacional i l’increment de la formació contínua per a treballadors en actiu. També, i a través de la Taula de Coordinació i Planificació de la Formació Professional a Mataró, volem elaborar el pla de capacitació que englobi tota l’activitat formativa professionalitzadora vinculada a l’activitat econòmica de la ciutat pel proper curs.
Pel que fa al pressupost de la nostra corporació, recordar que està composada per l’Ajuntament, els seus organismes autònoms i per la previsió del compte de resultats de les seves societats mercantils i de les entitats públiques empresarials. L’escenari actual té un impacte directe sobre els recursos de què podrem disposar l’any vinent. La forta caiguda de la construcció i el descens de les transferències de l’Estat fan disminuir notablement els nostres ingressos. Això ens obliga a realitzar una forta contenció en les nostres despeses.
En termes consolidats, el pressupost de tot el grup ha passat dels 235.000.000 d’euros de l’any 2009 als 204.000.000 d’euros previstos per al 2010, amb un descens de més del 13% i de 31.000.000 d’euros. Si ens referim només al pressupost de l’Ajuntament, aquest seria, l’any 2010, de 122.000.000 d’euros amb una rebaixa de 5.500.000 d’euros, és a dir, del 4,34%.
Aquesta és una proposta de pressupost marcada pels següents criteris:
1r. La congelació de la major part dels tributs municipals com a mesura directa d’ajut a les famílies.
2n. El reforç de la cohesió social, prioritzant les àrees d’atenció social bàsica, per tal d’oferir una atenció més adequada a qui més pateix aquesta crisi, les polítiques educatives i formatives a tots els nivells d’ensenyament, les polítiques d’habitatge i el manteniment de la nostra ocupació.
3r. Aposta per la transformació del model econòmic de la nostra ciutat, amb l’impuls transcendental que representa el projecte Tecnocampus.
4t. El manteniment d’un fort nivell d’inversió pública fomentant les polítiques d’inversió que incideixen en el desenvolupament econòmic i territorial de la nostra ciutat.
5è. El manteniment de la millora de l’eficiència i la transparència en la gestió dels recursos públics, potenciant les eines que ens han de permetre retre comptes de tot allò que fem, com ara el nou pressupost per programes.
6è. Un elevadíssim esforç de contenció i austeritat en les nostres finances. El nostre pressupost, per primera vegada en molts anys, disminueix. Incorpora una forta reducció de la despesa no prioritzada, entre la qual s’inclouen mesures de contenció de l’apartat destinat a recursos humans, a comunicació, amb una rebaixa del 6,5%; estudis i treballs tècnics, amb una rebaixa del 46%; consums telefònics, amb una rebaixa del 13%; dietes, desplaçaments i atencions protocol•làries, amb una rebaixa del 47%; l’abandonament de lloguers i reubicació de dependències municipals en locals propis, la congelació dels sous dels Regidors, Caps d’Àrea, Directors i Gerents dels organismes autònoms, empreses i entitats públiques empresarials, així com també l’aportació als grups municipals.
Respecte als ingressos previstos, hem de destacar que de cada euro, 19 cèntims provenen d’impostos directes i indirectes, és a dir, 41.800.000 euros. 23 cèntims provenen de transferències corrents i de capital d’altres administracions, amb un total de 49.800.000 euros. Cal destacar, a més de la congelació de la majoria de tributs, el descens de més d’un 22% en les transferències incondicionades de l’Estat, que s’ha vist compensat, en part, pel nou Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, que ens permet destinar un 20%, és a dir, 2.5000.000 d’euros a despesa corrent vinculada a la prestació de serveis educatius i de serveis socials, també per les noves subvencions en l’àmbit de Nova Ciutadania i en temes de transport, així com a la compensació del pagament encara pendent de l’IBI de l’autopista, també gràcies a l’increment obtingut en aportacions d’altres administracions, com la Generalitat i la Diputació de Barcelona.
L’actuació inversora de tot el grup és de 64.000.000 d’euros. Si afegim els provinents del Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local esdevé un total de 74.500.000 euros. Em permeto destacar la inversió que destinarem al Tecnocampus, amb més de 25.000.000 d’euros; les inversions en les instal•lacions de Tub Verd, amb més de 2.000.000 d’euros; equipaments culturals, com ara la nova biblioteca Antoni Comas o l’impuls a les Lleis de Barris de Cerdanyola i Rocafonda.
Dins de l’apartat d’inversions, hem de destacar el nou ajut que representa la nova edició del Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local. És una nova injecció directa de recursos per les hisendes locals amb un doble objectiu.
D’una banda, contribuir a la sostenibilitat social, finançant despesa corrent, per a la prestació de serveis educatius i  serveis socials, especialment els derivats de l’atenció a les persones en situació de dependència. Nosaltres destinarem 2.500.000 d’euros a despesa social als projectes que s’adaptin millor a les característiques de la subvenció. D’altra banda, incrementar la inversió pública local, finançant actuacions generadores d’ocupació i d’execució immediata.
Mataró destinarà 10.300.000 d’euros a 21 projectes inversors agrupats en 8 eixos:
1r. Millora a l’accés de la societat a la informació. Destinarem 1.800.000 euros en projectes com la rehabilitació de la nau Cabot i Barba, per instal•lar-hi un telecentre, o el projecte d’Anella Cultural.
2n. Estalvi i eficiència energètica. Destinarem 340.000 euros en projectes com la reforma de l’enllumenat públic, calderes de calefacció i instal•lacions elèctriques.
3r. Eficiència en els recursos hídrics. Destinarem 660.000 euros en projectes com la renovació de la xarxa d’aigua i clavegueram dels carrers Unió i Sant Joaquim.
4t. Gestió i tractament de residus. Destinarem 330.000 euros per millorar el soterrament de 6 àrees de recollida selectiva.
5è. Rehabilitació dels centre educatius. Destinarem 213.000 euros per millorar l’eficiència del sistema de climatització de la sala d’actes de l’Institut Miquel Biada.
6è. Equipaments educatius i atenció a les situacions de dependència. Destinarem 355.000 euros al projecte d’adequació de l’Escola Universitària.
7è. Equipaments culturals i esportius. Destinarem 6.100.000 euros en projectes tan importants com la rehabilitació de la nau petita de Can Marfà com a futur museu tèxtil, l’adaptació de la nau Gaudí com a seu del Museu Bassat o obres de millora a Can Serra, al Monumental o la instal•lació de gespa als camps de futbol de la Llàntia i Cerdanyola.
8è. Modernització de l’Administració municipal. Destinarem 500.000 euros en projectes com l’accés de serveis en línia per dispositius mòbils, la signatura digital en processos de gestió, l’ampliació de la capacitat d’emmagatzematge i processament de dades o el desplegament d’una xarxa wifi mallada d’ús corporatiu.
Pel que fa a les ordenances fiscals, durant el termini d’exposició al públic, s’ha presentat al•legacions per part del PP, de CIU, de l’Associació de Venedors de la Plaça de Cuba i del Circ Raluy. També s’han presentat dues al•legacions fora de termini que han quedat desestimades. Ha estat estimada i, per tant, revisada la que feia referència a la taxa del Mercat de la Plaça de Cuba, que es reduirà en un 11%. Parcialment, s’estima una proposta per bonificar els contribuents que instal•lin energia solar o renovables en els seus habitatges en el sentit d’estudiar com es pot concretar la seva aplicació.
Totes les al•legacions que demanaven reduccions impositives o congelació dels pocs tributs que s’incrementen han estat desestimades perquè una major reducció en els nostres ingressos obligaria a realitzar una contenció encara major de la despesa que impossibilitaria executar les polítiques adreçades als qui més pateixen les conseqüències de la crisi.
Cal recordar que el nostre compromís ha estat sempre el de mantenir l’increment de la pressió fiscal al voltant de l’IPC. Això és el que fem ara d’una manera clara. Els nostres tipus impositius són dels més baixos respecte als municipis semblants al nostre. Els índexs de cobertura de les nostres taxes estan molt lluny del 100%.
Respecte a les al•legacions que demanaven bonificacions per contribuents en situació d’atur o que hagin vist reduïts els seus ingressos, els recordo que les bonificacions dels nostres tributs ja contemplen el criteri de capacitat econòmica del contribuent en tots els tributs en què l’Ajuntament té capacitat normativa. En tots aquests casos estan fixats els màxims legals permesos. En tots els casos es busca un criteri de capacitat contributiva per tots els conceptes: renda, però també la riquesa obtinguda anys anteriors.
Els temes que no són al•legacions a les ordenances fiscals i que, per tant, no han d’implicar cap modificació en la regulació dels nostres tributs, tampoc han pogut ser estimats. Temes com informar dels beneficis fiscals o informar dels terminis de pagament són compromisos que ja té aquest Govern municipal, que porta a la pràctica i que estan inclosos en el PAM. Així mateix, revisar el plec de condicions de la concessió del cementiri tampoc és motiu de modificació a les ordenances fiscals. Aquest plec va ser aprovat per unanimitat i la seva revisió no és objecte de cap ordenança, sinó, en tot cas, de revisió de la pròpia concessió.
Per últim, hi ha peticions de beneficis fiscals que la llei no permet. Cada any rebem peticions d’aplicació de beneficis fiscals que no estan permesos, segons la Llei reguladora de les Hisendes Locals.
La plantilla total de l’Ajuntament de Mataró, incloent els seus organismes autònoms i entitats públiques empresarials, és de 1.123 treballadors. D’aquests, 610 són funcionaris, 504 laborals i només 9 són eventuals. D’aquestes 1.123 places, 27 són a extingir ja que corresponen a promocions internes, per tant, un cop finalitzades aquestes promocions, les places que deixin vacant seran amortitzades. La plantilla total serà de 1.096 treballadors. Els objectius de la nostra plantilla per al 2010 van adreçats a mantenir la plantilla actual, incrementar la plantilla dedicada a l’atenció a les persones en situació més vulnerable i reduir la temporalitat laboral consolidant en plantilla els treballadors de Nova Ciutadania que, fins ara, estaven fora d’ella.
Els objectius més importants de les modificacions  de la plantilla del 2010 són:
Oferir una atenció social ràpida i eficient i millorar l’atenció a les persones dependents incorporant el personal que, fins ara, estava fora de plantilla i prestava els seus serveis a l’Oficina Social de Gestió Integral. En total 5 persones, incrementant el nombre de treballadors en 2 nous assistents socials i 7 educadors socials més per complir amb les ràtios a les quals la llei ens obliga.
En el cas del personal de Nova Ciutadania l’objectiu és consolidar l’equip actual incorporant a la plantilla les places ja existents. En concret són 6 tècnics mitjans, 5 tècnics especialistes i 1 auxiliar administratiu. Fins ara, aquestes places estaven contractades fora de plantilla, però vénen subvencionats per transferències d’altres administracions.
Quant als organismes autònoms, cal destacar l’Escola Universitària en què tot el seu personal ha passat a formar part de la Fundació Tecnocampus.
Pel que fa a l’IMAC, es consolida un tècnic de cultura d’un programa que venia d’una subvenció de la Diputació de Barcelona. S’incorpora una placa de tècnic auxiliar de cultura i s’amortitza una plaça d’ajudant de serveis per promoció interna que amortitza una de conserge.
Pel que fa a l’Institut d’Esports, s’incorpora un auxiliar de serveis per atendre la consergeria del nou polisportiu del carrer Euskadi i s’amortitzen 23 places fruit d’un procés de promoció interna.
Pel que fa a l’IMPEM, s’amortitza la plaça de tècnic mitjà de control de costos i pressupost.
Pel que fa a l’IME, es posen en marxa els nous centres educatius i es crea una plaça de tècnic especialista en programes educatius.
Pel que fa a les EPE, s’amortitza una plaça de responsable d’emissions i se n’incorpora una de recepcionista.
En resum, presentem a l’aprovació del ple municipal un pressupost equilibrat, auster i realista perquè ha estat elaborat partint del coneixement de la realitat i amb l’única intenció d’aportar solucions a les circumstàncies de la ciutat. No és un pressupost expansiu, sinó que prioritza la seva despesa en aquells aspectes que hem decidit, conjuntament, com a necessaris en aquests moments. És un pressupost valent que manté un important esforç inversor, augmentat per la incorporació del Fons Estatal, que ens permet arribar als 74.000.000 d’euros d’inversió.
En definitiva, creiem fermament que la nostra proposta de pressupost, ordenances fiscals  i plantilla són les eines que la ciutat necessita per fer front a l’actual conjuntura socioeconòmica, generant confiança i ajudant els ciutadans més vulnerables amb la voluntat de superar aquests moments difícils i encarar el futur amb força i il•lusió.
Per últim, voldria agrair l’esforç dels tècnics municipals, sobretot els de l’àrea de Serveis Centrals, en els darrers mesos que, enguany, han estat especialment complicats.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, expressa que el pressupost reflecteix una notable reducció respecte al 2009. Ha estat confeccionat sota una de les premisses que el nostre grup municipal creia més important. Volem ressaltar que s’ha fet un treball molt intens de replanteig de tots els programes, de manera que s’ha aconseguit un pressupost amb un elevat grau de compromís, per part de tothom, per al seu efectiu acompliment. Aquest pressupost recull les principals prioritats per al proper exercici, que jo resumiria amb una idea que és la preservació de la necessària cohesió social present i futura. Pel que fa a la present, perseguint el benestar de les persones que més pateixen, continuant l’ampliació dels serveis de Benestar Social, continuant amb l’esforç per garantir la convivència, el civisme i la seguretat a l’espai públic. També a través de l’habitatge, amb un gran esforç que mantindrem durant aquest 2010. I a través, també, de les polítiques d’educació i d’ocupació, que seran importantíssimes en aquest moment actual.
Pel que fa al futur, creiem que s’ha de recolzar, com sempre, en la pròpia iniciativa dels mataronins, que tornaran els negocis amb base sòlida, amb innovació i increments de productivitat. Cal ajudar els emprenedors de Mataró i també atraure els emprenedors d’arreu, perquè l’esperit emprenedor, malgrat el moment actual, segueix sent a Catalunya i a Mataró dels més alts dels països europeus.
Volem ajudar, actuar, assumir riscos per contribuir a la consecució d’un model econòmic i industrial més equilibrat, de manera que Mataró estigui en millor disposició per sortir de la crisi quan aquesta arribi al seu final. Hem d’invertir, hem d’intervenir més per generar esperança, confiança en els ciutadans i les empreses, sobretot en les petites i mitjanes empreses. Esperança i confiança, per exemple, en el Tecnocampus i el seu entorn universitari i empresarial, que veurà la llum aquest 2010. Esperança i confiança en el posicionament de Mataró com a referent comercial, que comptarà amb la preparació de tota la ciutat per rendibilitzar al màxim l’arribada d’aquesta futura locomotora comercial. Esperança i confiança en la potenciació de l’educació i de les polítiques contínues d’ocupació. Esperança i confiança a través de la concertació política, social i econòmica de futur, un exemple de la qual ha estat sens dubte el projecte del Mataró Marítim, que s’ha desenvolupat durant aquest any 2009 i que ara caldrà, a partir del model organitzatiu que es proposi, tirar endavant.
Per acabar, insistir en la valoració positiva d’aquest pressupost. És un pressupost realista que constitueix un gran repte per a la ciutat i per a tots nosaltres.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, recorda que fa un any que deia que, davant de la situació econòmica que vivim, es feia necessari prendre compromisos per part de tots els grups municipals perquè, en sortir d’aquesta crisi, Mataró no sigui una ciutat amb més desigualtats. També deia que, sense prometre receptes màgiques, cal que els ciutadans sàpiguen que el Govern municipal, l’Ajuntament en ple, el Consistori estan utilitzant de forma adequada els instruments de què disposa. Avui mantenim aquesta manera d’entendre i atendre la situació que estem vivint. El 2009 ha estat un any ambivalent en relació amb l’activitat econòmica i social de la ciutat. Mentre que l’acció pública podríem qualificar-la de frenètica en la inversió i en els serveis adreçats a les persones, l’activitat privada pràcticament s’ha aturat. Ha estat un any en el qual hem posat mitjans humans i econòmics per a l’atenció a les persones i les famílies amb dificultats econòmiques, sense desatendre els col•lectius amb risc d’exclusió. Ho hem fet amb corresponsabilitat amb la Taula de Promoció Social, on entitats que treballen per la inclusió social, han vist com es multiplicaven les demandes d’ajut.
Honestament creiem que hem estat atenent els problemes reals de la gent, hem estat explicant la situació i explicitant els límits que tenim.
Ha estat un any en què hem vist un ampli desplegament dels serveis educatius, que apunten al que és la formació al llarg de la vida i que, juntament amb la Formació Professional, ens assegurarà la transformació del model econòmic que necessita la nostra societat. Una transformació que comença per l’èxit escolar, en el qual hem estat treballant intensament, any rere any, des de l’acord del Pacte pel desenvolupament econòmic i social i que, tal com ha dit la regidora López, en aquests moments ja n’estem obtenint fruits.
Ha estat un any de polítiques mediambientals que prioritzen l’acció de mitigació i adequació al canvi climàtic i que aposten per la participació i el compromís dels ciutadans per portar-les a terme.
Ha estat un any en què s’han aplicat i millorat els mitjans adreçats a la rehabilitació d’habitatges. És una de les polítiques més efectives per millorar el nostres barris i atendre greuges històrics en molts d’ells.
Ha estat un any en què hem passat l’equador del mandat. Iniciativa i Esquerra Unida vam fer una valoració positiva, però també vam ser realistes i dèiem que hi haurien apostes polítiques no prioritàries que caldrà aparcar en la situació actual.
Respecte el pressupost del 2010, la transparència i el bon govern han estat i són components essencials per a la democràcia a nivell municipal. La transparència contribueix a la millor rendició de comptes als ciutadans per part de qui tenim encomanada la responsabilitat de dirigir els afers públics i evita discrecionalitats, abús de poder i corrupció. Iniciativa i Esquerra Unida sempre hem defensat que l’actuació política ha d’estar presidida per uns determinats valors, ja que la gestió a l’Administració no és neutra. No només es gestiona bé o malament, s’ha de produir des de l’honestedat i la transparència.
Subratllem algunes propostes que, al nostre entendre, garanteixen, des de l’esquerra i l’ecologisme, continuar avançant per tal que la nostra ciutat sigui més equilibrada en els serveis, més inclusiva socialment i més sostenible en el model territorial.
Aquest és un pressupost molt treballat i participat. En ell trobem ja les propostes que el Consell de Ciutat va fer al seu dia. Tot l’Ajuntament ha fet un esforç d’estalvi i reducció, que ha significat, en molts moments, tensions. Unes tensions que han estat superades pel convenciment que les prioritats marcades pel Govern són les que calia reforçar. Amb una política de contenció en la fiscalitat municipal no hem renunciat a aplicar criteris de progressivitat. Seria el cas de l’IBI per als edificis de valors cadastrals més alts. Compartim també les propostes estratègiques de ciutat: Tecnocampus, la Formació Professional, la ciutat oberta al mar, el Pla d’habitatges. Els seus continguts ens han de portar cap a la transformació a una economia productiva basada en el coneixement, la cooperació i la garantia dels drets i deures dels treballadors. Amb aquest pressupost ampliem i augmentem l’atenció social i l’atenció a la dependència amb una major aportació d’altres administracions, però també amb major assignació dels recursos propis, i mantenim les mesures de sumar contra la crisi.
En aquest pressupost apliquem una política educativa coherent i que va més enllà de la responsabilitat compartida que tenim amb la Generalitat, que és l’escolarització. Potenciem les estratègies que millorin l’èxit escolar, coordinem els recursos formatius perquè els joves que s’han despenjat de la formació reglada puguin tornar a tenir nivells de formació que els permetin competir per la feina. També potenciem la formació permanent.
En el camp de les polítiques ambientals, aquestes que possibiliten la mitigació del canvi climàtic i que aposten per la participació dels ciutadans, incidim en una política energètica concreta, en mantenir tot el que té a veure amb el cicle humà de l’aigua i, per tant, del consum de l’aigua a la nostra ciutat. També incidim a difondre l’educació per la sostenibilitat, a través de les escoles verdes, a través del programa Mataró Sostenible, el futur centre de referència de la Casa Capell. I també començarem amb aquesta experiència important per determinats col•lectius, com ara, la gent gran i els pensionistes que seria els horts urbans.
En resum, el nostre grup votarà a favor d’aquest pressupost perquè, encara que en una situació complexa, aposta per les polítiques socials, segueix sent valent en les decisions d’inversió per a l’economia de la nostra ciutat i planteja una major austeritat en la despesa.
Finalment, agrair les aportacions del Consell de Ciutat i altres organismes de participació, i el propi treball dels funcionaris i treballadors de l’Ajuntament que han fet possible tenir ara aquí aquest pressupost per a la seva aprovació.
El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia el seu vot favorable al pressupost que es presenta i al PAM. Primer, perquè respon de forma molt clara  a l’acord de govern, que és la base sobre la qual treballem els grups de govern. Aquest fixava ja uns horitzons de canvi per a aquesta ciutat respecte a la millora de l’espai públic, respecte a la seva resposta per l’educació dels ciutadans, amb una aposta en la millora de l’accés a l’habitatge. També fixava l’horitzó de posicionar a la ciutat, en matèria d’innovació, en un món en el qual nosaltres volem no només introduir el nostre saber fer i els nostres productes, sinó també fer-ho amb tots els elements d’innovació i de canvi. Per últim, hi ha un altre element que s’introdueix i és el de l’orgull de ser mataronins. La ciutat necessita d’aquesta autoestima.
Aquest acord de govern fixava també una manera de treballar per aquesta necessitat de ser transparent. L’espai de rendiment de comptes del web inclou de forma molt clara tots els documents pressupostaris. Hi ha hagut una feina de rigor a l’hora d’elaborar aquest pressupost. Hi ha hagut, també, una manera de treballar molt participativa. Ens interessa que tot el procés d’elaboració del pressupost i del programa tinguin el màxim de veus possibles que puguin millorar aquesta proposta, com així ha estat. També fixava un pla d’actuació que es va complint, malgrat la crisi econòmica. Hi ha hagut àmplies reformes de caràcter integral als barris. A això contribueix també el fet que els governs de la Generalitat i de l’Estat tinguin polítiques d’inversió, en el cas de la Generalitat, a través de la Llei de Barris i, en el cas de l’Estat, a través del Pla Zapatero. Hi ha hagut importants inversions en equipaments escolars. Aquest any hem inaugurat dues escoles i se n’estan construint unes quantes més, inversions en equipaments esportius, en equipaments culturals. Hem treballat en matèria d’infrastructures viàries, ferroviàries, etc. També hem treballat per l’arribada de la locomotora comercial a la ciutat.
És un pressupost que respon al moment que viu la ciutat. És un moment de crisi econòmica, contra la qual cal posar-se al costat de la gent i cal respondre amb mesures, en la mesura de la nostra responsabilitat, primer per atendre les demandes que no cessen. És el cas del Pla d’Habitatge. En aquest ple s’havia demanat que aquest pla s’aturés. Són demandes que continuen existint. Ahir mateix, en el lliurament de claus del carrer Florida Blanca es deia que hi ha, encara, molts ciutadans amb moltes demandes d’aquest tipus i que la ciutat necessita encara dotar-se d’aquest pla d’equipaments.
Hi ha mesures per a la creació d’ocupació, mesures per atendre també la desocupació i mesures per atendre les famílies amb problemes econòmics.
La ciutat viu un canvi del model econòmic. No tan sols tenim una crisi. Sota la crisi també s’està generant un canvi en el model econòmic, o així ho volem pensar.
Nosaltres ja fa temps que vam apostar pel Tecnocampus, que és la unitat del coneixement, de la innovació i de la iniciativa empresarial de la ciutat. Aquest any obrirem el Tecnocampus. Per primera vegada es fa una cosa que anhelàvem fa temps i que és la unitat universitària.
Apostem també pel front de mar i per una ciutat atractiva. El Centre de Dansa, el Museu de Can Marfà, el Museu Bassat, la nova biblioteca, els carrers més amables, l’oferta cultural i esportiva de la ciutat i els referents que ens creen identitat i els mitjans públics de comunicació generen en conjunt una ciutat atractiva que ha de contribuir a aquest nou model del qual estem parlant.
Aquest pressupost creu en la gent, en les seves iniciatives, confia en el seu teixit associatiu, en el seu teixit econòmic per tirar endavant aquesta ciutat. L’Ajuntament es posa al seu costat, primer aguantant aquest deute rellevant per a la inversió que permet no aturar aquest esforç, malgrat les dificultats actuals i que crea un incentiu a la demanda amb una política que ens sembla que és l’adequada en temps de crisi.
Amb aquest pressupost, el Govern va en la direcció que vol la ciutat amb les seves ànsies de transformació i de benestar pel futur. La ciutat vol que sortim en els llocs de primera línia quan aquesta crisi s’acabi.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que aquest és un moment de dificultats i de contradiccions. Contradiccions que ens vénen des dels missatges de l’Administració. Per un costat hi ha certs polítics que animen la gent a augmentar el consum pel tal de reactivar l’economia. D’una banda, es diu que la gent augmenti el consum i, de l’altra, les pròpies administracions —entre elles, l’Administració Local i l’Ajuntament de Mataró— es veuen obligades a practicar retallades en els seus propis pressupostos. Això és contradictori i la gent va despistada, perquè velles receptes com l’augment del consum o l’augment de crèdit o l’augment del deute, que antigament funcionaven per sortir de la crisi, ara sembla que no funcionen. La política que veiem del govern Zapatero deixa clar que ni ells mateixos no saben per on han d’anar. En el fons, el que hi ha al darrere és el debat d’aquest sistema capitalista que tenim. Potser va sent hora de replantejar aquest sistema productiu i de consum. La realitat ens demostra que no té massa sortida.
Les contradiccions no només hi són a nivell del discurs i del llenguatge, sinó que la nostra realitat també és contradictòria. Hem patit uns anys on la construcció ha estat diabòlica i, en canvi, tenim un problema gravíssim amb l’habitatge. Com s’explica? Hem invertit milions i milions d’euros de les butxaques de l’Administració, de les butxaques de les famílies i avui és més difícil que mai accedir a un habitatge per a la gran majoria de persones. Com és possible? Avui tenim una taxa d’atur històrica a la ciutat de Mataró. Em sembla que ja estem al 18%. En canvi, com a mataronins continuem consumint i consumim una gran part de productes que es fabriquen a la Xina. Com és possible?
Alhora, tenim una crisi ecològica importantíssima, amb greus conseqüències pel mediambient i estem comprant productes a centenars de milers de quilòmetres, amb les conseqüències mediambientals que això suposa.
Aquesta crisi ha vingut per males pràctiques financeres i, en canvi, veiem que l’actual Govern ha invertit milers de milions d’euros per salvar aquestes entitats bancàries.
Una clau molt important per superar aquesta situació de crisi està en relacionar la superació d’aquests moments amb la confiança. Confiança que s’ha de traslladar a la ciutadania. El nostre actual govern local és incapaç de traslladar aquesta confiança a la nostra gent. És incapaç per dos motius, sobretot. Primer, perquè han demostrat que són incapaços de generar projectes de futur per a la ciutat. Una ciutat que pugui ser atractiva per desenvolupar-hi projectes de futur. I segon, no genera confiança perquè ha estat incapaç de reconèixer que el seu model de ciutat i econòmic han fracassat. Ha fracassat el model urbanístic que plantejava el Govern els darrers anys i l’actual situació econòmica ho demostra, perquè ve molt relacionat el model urbanístic amb l’actual model econòmic.
Al final, són les famílies les que acaben patint les conseqüències.
Les apostes de futur del Govern són poc atractives. Bàsicament, ens aporten dues alternatives de futur: El Corte Inglés i el Tecnocampus. Ahir mateix, el conseller de Comerç de la Generalitat deia que els índexs de treballadors per metre quadrat que es generen en un mercat municipal són més alts que els índexs de treballadors que es generen en una gran superfície comercial. A Mataró, en lloc d’una gran àrea comercial, ens hagués interessat desenvolupar un mercat municipal molt més potent que el que ara tenim i que aquest fos l’autèntic motor del comerç local. Creiem que invertint en aquest sentit ens hauríem enfortit com a ciutat.
Respecte al tema del Tecnocampus, nosaltres no ens hem oposat mai a invertir en el Tecnocampus, però sí que hem criticat que segurament s’ha fet tard i que la seva aposta és caduca. És una aposta que parla de noves tecnologies quan moltíssimes ciutats del país ja fa anys que han apostat per aquest camí. Si volem ser capdavanters en nous projectes de futur, han de ser projectes singulars. Ara mateix, el Tecnocampus difícilment és un projecte singular si va a remolc d’altres iniciatives que ja s’han dut a terme en altres ciutats. Nosaltres hem fet l’aposta per redirigir el Tecnocampus cap al que s’anomena  l’economia verda lligada al desenvolupament d’energies netes i renovables, a la bioconstrucció, a l’estalvi energètic i de recursos naturals, a la producció alimentària ecològica, a la producció de materials resistents i no contaminants, a la creació de noves xarxes de coneixement, de consum, d’intercanvi, a les noves tecnologies que passen pel programari lliure, etc.
Jo parlava del fet que vostès tenien un model de ciutat que no ha funcionat. Recordem la passada campanya electoral en què, amb unes maquetes, ens mostraven un model de ciutat amb un creixement extensiu. Parlaven de passar de 100.000 habitants als 150.000 habitants. Tota aquesta visió de ciutat ha quedat en un no-res. Els seus projectes capdavanters actualment estan aturats. És el cas de la reurbanització de la Ronda Barceló, la nova zona IVECO-Pegaso, El Rengle... Aquest model de ciutat se sustentava en el creixement especulatiu. Per sort, s’ha aturat. Per sort, perquè aquest creixement es feia a costa del territori mataroní i a costa de la qualitat de vida dels mataronins, perquè aquest creixement significava densificar la ciutat, densificar la circulació i esgotar el terreny per situar-hi necessitats estratègiques de la ciutat. La CUP porta molts anys denunciant aquest model. Ens hagués agradat que el temps no ens hagués donat la raó. És trist que en una ciutat com Mataró no disposem d’espais on poder aparcar camions, o d’espais on situar una estació d’autobusos amb un lloc preferent, o espais on situar equipaments culturals potents per a una ciutat de 120.000 habitants com és Mataró.
Respecte al pressupost per a l’any 2010, a la CUP compartim el discurs general que es fa des del Govern. Creiem que cal prioritzar les inversions en l’àmbit del desenvolupament econòmic i l’educació, així com l’atenció a les persones més necessitades. El desenvolupament econòmic creiem que ha de passar, sobretot, per l’impuls del teixit productiu de la ciutat. És especialment aquest sector el que ha estat més desatès. En les accions que es programen en el PAM del 2010 no veiem que hi hagi novetats per tal d’impulsar aquest teixit productiu.
Compartim, també, les prioritats que se citen, com l’atenció social bàsica. Però és que hem invertit en més treballadors per a l’atenció social, però tampoc no veiem que hi hagi partides importants per tal de solucionar els problemes de la gent. Hem arribat al final de tot per complir amb la ràtio en treballadors en l’àmbit social.
Vostès situen l’habitatge com un punt molt important. Aquest ha estat un autèntic fracàs. Tenen un Pla d’habitatge que fa temps que han dissenyat, però la realitat immobiliària ha canviat completament. Per tant, el Pla d’habitatge s’hauria de revisar de cap a peus i entendre que cal prioritzar l’accés a l’habitatge en forma de lloguer per als mataronins, i també entendre que potser el que cal no és construir i construir, sinó començar a incidir en els barris, rehabilitar habitatges, comprar habitatges per part de l’Ajuntament i posar-los en lloguer com un instrument, primer, de facilitar l’accés a l’habitatge, però també com un instrument de cohesió social. Nosaltres trobem a faltar aquesta política d’inversió en comprar pisos i fer que certs barris no s’estiguin degradant i no s’hi estigui creant un clima social que, a la llarga, pot ser preocupant.
Vostè parlen de mantenir l’ocupació. Tenim uns índexs històrics d’atur. Calen accions molt més contundents.
A nivell d’Ajuntament, hem de ser responsables de les nostres pròpies accions però, alhora, hem de ser corresponsables del que passa fora de Mataró. Hem de ser corresponsables perquè això ens influeix com a ciutat. Nosaltres demanaríem que l’actual Govern fos molt més contundent a l’hora de defensar els interessos mataronins davant d’altres administracions. Això ho trobem a faltar. Ho trobem a faltar en aspectes tan importants com l’atenció sanitària. Tenim un dèficit sanitari importantíssim. Els Centres d’Atenció Primària estan saturats. D’això n’és conscient el Govern, però no ha trobat la manera de pressionar les altres administracions perquè solucionin aquesta realitat. L’Hospital també està saturat.
El mateix diria pel que fa al territori. Tenim un Govern que no ha sabut defensar un model de territori defensant el seu espai agrari i les seves zones forestals. Tenim exemples clars: el tren orbital, que trinxarà part de l’espai agrícola, o, per exemple, els laterals de l’autopista, que tampoc s’ha sabut defensar.
Aquest pressupost està estructurat de manera diferent. És un pressupost que s’estructura a través de programes. Això ens hauria de permetre fer una valoració molt més eficient. Hem de dir que veiem amb bons ulls que hi hagi aquesta nova manera d’ordenar el pressupost però, en un futur, ja es veurà si això funciona.
Entrant en l’anàlisi específica dels pressupostos, val a dir que en el capítol 1 veiem que hi ha hagut una pujada en el personal de l’Ajuntament, especialment, per als serveis de Nova Ciutadania i de Benestar. Com deia abans, això ve condicionat per unes ràtios imposades per llei.
En el capítol 2 continua una forta baixada de les despeses en reparacions i manteniment i conservació. L’any passat ja van tenir una disminució molt important, de quasi 1.000.000 d’euros. Aquest any baixem encara 660.00 euros més. La reflexió és que, o fins ara no sabíem reduir les despeses de manera eficient, o hem de deixar clar que, en l’actual context, estem retallant la qualitat en certs serveis. En despeses de material, en subministraments i d’altres, també reduïm les despeses en quasi 1.000.000 d’euros. Aquesta reducció està centrada, sobretot, en la neteja viària.
En el capítol 3 de despeses financeres, tothom té clar que aquestes són molt altes. En canvi, la tendència dels ingressos és que cada any són menors. Això és preocupant. El Govern confia en què els tipus d’interès aquest any disminuiran, però això tampoc està clar que sigui així.
En el pressupost consolidat tenim un endeutament de 60.000.000 d’euros, dels quals 12,7 milions són de nou endeutament de l’Ajuntament, uns altres 12,5 milions són endeutament de PUMSA, 15 milions pel Tecnocampus i 15 milions a promoció d’habitatges. Com és possible que l’Administració de l’Estat hagi invertit tants i tants milions d’euros a les entitats financeres i ens veiem en aquest estira i afluixa de l’Administració local negociant amb les entitats financeres privades per aconseguir uns crèdits que siguin assumibles? El que no voldria ningú és que aquests crèdits ens acabin ofegant a tots. El que hem d’evitar és que, en un futur, per aquests condicionants financers, no puguem invertir en projectes de futur i l’únic que pugui fer aquestes inversions sigui l’empresa privada.
En el capítol 4 de transferències corrents, també hi ha retallades. En Cultura, 600.000 euros menys. És una mala noticia per a tots plegats. També trobem a faltar inversions destinades a la producció cultural. La producció cultural també pot ser un motor econòmic i una manera d’augmentar el treball a la ciutat. En Esports també tenim disminució. En el Mataró Audiovisual es continuen aquestes inversions importantíssimes, i aquest any s’han augmentat. Hi ha una sensació generalitzada que Mataró Audiovisual no ha funcionat. Ara se’ns proposa aquesta unió amb Televisió de Mataró; nosaltres la veiem amb bons ulls perquè la situació era insostenible, i Mataró Audiovisual no tenia sentit ni a nivell econòmic. Esperem que aquest sigui un model que ens aporti una televisió pública transparent i no sectària, com en molts moments hem vist amb Mataró Audiovisual.
En referència al transport públic, continuem gastant molts diners en Cetesa, una empresa privada que gestiona el transport públic. Aquest any està baixant el consum de l’autobús municipal. Entre el 2006 i el 2010, el nombre de cotxes privats a la ciutat de Mataró ha augmentat. Cal invertir molt més en el transport públic per tal que aquest sigui una alternativa real a la mobilitat local. Si la gent pogués estalviar-se la necessitat de tenir transport propi i pogués utilitzar el transport públic, moltes economies familiars es beneficiarien d’una política de mobilitat molt més agosarada i molt més capdavantera, com hem estat proposant des de la CUP.
La solidaritat en moments de crisi és important. La solidaritat també ha disminuït, tot i sent quantitats molt irrisòries. Em sembla que està en el 0,28% del pressupost de l’Ajuntament. Aquesta solidaritat es contraposa a una altra solidaritat imposada. És la que des de l’Estat espanyol ens imposen, i que més que solidaritat és una sagnia que ens fa perdre potencial econòmic.
En les inversions reals es parla de 45.000 euros per rehabilitació d’habitatge social. L’any 2009 era zero. Això cal augmentar-ho molt. També s’inverteix en la nova biblioteca Antoni Comas, amb 1.400.000 euros. Creiem que està molt bé però que arribem tard.
A nivell d’ingressos, el pressupost consolidat ha tingut una davallada molt important. Això és preocupant, sobretot perquè fa perillar l’execució de polítiques d’esquerres centrades en l’atenció de les necessitats dels sectors i les classes populars de la nostra ciutat.
Voldria apuntar la situació de PUMSA com a preocupant. Aquesta ha empitjorat. PUMSA no ven els pisos que estan fent. PUMSA no té els crèdits que voldria per tirar endavant els seus projectes. Molts d’aquests projectes estan aturats. El mateix passa amb GINTRA. Han creat molts aparcaments i no es venen.
Respecte a la política d’habitatges, hi ha una situació de crisi. La gran majoria dels pisos que estava previst de construir el 2009 encara no s’han acabat. Els 12 habitatges al carrer Nuñez Balboa encara no s’han acabat i el PAM 2009 situava que s’acabaven aquest any mateix. El mateix passa amb els 7 habitatges de lloguer del carrer Meléndez Valdés. Si comptem el 2009 i el 2010, hi ha un total de 85 pisos de lloguer programats i no s’han acabat. 59 d’aquests pisos estan condicionats al finançament, per tant, amb l’actual situació ja veurem què pot passar. D’aquests, 28 són els famosos pisos contenidor a Figuera Major. Ja veurem en quines condicions es construeixen i a quin preu final es posaran a la venda.
En referència al PAM, s’inclouen moltes coses que no són pròpies de l’Ajuntament i que depenen d’altres administracions. Això fa que sigui un PAM difícil d’analitzar. Nosaltres proposem que les accions que corresponguin a altres administracions es facin en un apartat diferenciat perquè la lectura sigui molt més fàcil. El PAM 2010, en referència a l’educació, marca tot un seguit d’actuacions necessàries que responen a un treball que ja s’està fent, valorem l’esforç que s’està portant a terme des de l’àrea d’educació. Ara bé, la majoria d’actuacions defineixen un marc general d’acció però, a la pràctica, no sabem en què s’acabarà concretant, ni quan, ni com. Hi ha varis exemples de construcció d’escoles en què encara no es tenen clars els terminis, ni com s’acabaran fent. El mateix passa amb l’Institut Miquel Biada. Nosaltres donem suport a què la formació professional tingui aquesta referència en el territori a la ciutat de Mataró. Ha de ser, per tant, una prioritat per a la formació laboral, d’inserció de treball i de cohesió social. Celebrem que en el PAM s’inclogui la nova educació del PQPI. Des de la CUP ja vam denunciar que estaven en unes condicions lamentables.
Ens preocupa la poca atenció que en aquest PAM es fa al foment de la llengua catalana. No hi ha accions concretes. Tenim la intuïció que la llengua catalana està perdent terreny a nivell d’ús. I dic que tenim la intuïció perquè tampoc tenim índexs que reflecteixin aquest ús. Una bona acció per a aquest PAM del 2010 seria establir aquests índexs d’ús de la llengua i començar a fer polítiques reals per fer que la llengua catalana sigui la llengua d’ús majoritari al país.  Tenim clar que, tard o d’hora, Catalunya serà una nació independent i, per situar el país a nivell internacional, la principal eina de cohesió és tenir una llengua pròpia que ens identifiqui.
En el PAM trobem a faltar iniciatives que creïn un parc públic d’habitatges a través de comprar pisos vells en els diferents barris i rehabilitar-los. Trobem a faltar accions per incentivar que es posin els ascensors. Sí que és veritat que hi ha un pressupost amb subvencions de la Generalitat, però alguna cosa deu estar fallant quan un gran nombre de pisos de barris com Rocafonda o Cerdanyola encara no han iniciat aquests processos.
És obvi que el patrimoni arquitectònic de la ciutat no és una prioritat per a aquest Govern. Tenim l’exemple de Can Fàbregas, però també altres com les cases singulars o les cases de cós.
Amb la Policia de Barri tampoc hem sabut crear aquesta figura del policia de proximitat. Cada cop hi ha un major malestar en certs barris. Alguna cosa ens haurem de replantejar.
Les polítiques del FEIL d’aquest 2010 són diners benvinguts, però de cap manera responen a un pla d’ocupació i de sostenibilitat.
Respecte a les ordenances fiscals, nosaltres som els que vam presentar al•legacions; les vam lliurar fora de termini i no se’ns han valorat.
Per tot plegat, anuncio el nostre vot contrari a aquest pressupost.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, agraeix als treballadors i als tècnics de la Casa la feina feta i, també, a la regidora i a tot el seu equip de Serveis Centrals. Donar les gràcies de manera específica, ja que són aquí presents, al Sr. Canal, a la Sra. González Solà, a la Sra. Pruna i al Sr. Viader.
Després d’aquest agraïment,  els he de confessar el meu absolut cansament per la forma en què se sol desenvolupar aquest debat de pressupostos. Aquest pressupost no és creïble i, a més a més, és inadequat. Inadequat perquè no entén la ciutat com un tot en el qual els diversos àmbits s’han de connectar sota el fil conductor d’un objectiu estratègic cap el que ha d’anar la ciutat. Com a conseqüència d’això, equivoca les prioritats i està enfocat excessivament en la dificultat del moment. Això és un error. El PP considera que, bàsicament per aquestes 3 coses, el pressupost seria inadequat. A més, és poc creïble. M’he fixat en els ponents del Govern i en el seu llenguatge no verbal i es pot despendre que estem al llindar del precipici. El proper pas ha de ser, necessàriament, molts quilòmetres a baix. Això és preocupant.
La Sra. Guirao ha fet un discurs ideològic, que és un dels mals d’aquest Govern. Ha fet un discurs voluntarista, expressant el que són totes les virtuts de l’esquerra ecologista, etc., malauradament l’experiència ens ha demostrat que difícilment tot això va més enllà del que és un pur eslògan.
Respecte al Sr. Teixidó, ell i jo tenim moltes coincidències amb la visió de la ciutat i la veritat és que aquesta repetició dels darrers anys em preocupa molt, tenint en compte que tot allò que expressa és justament el contrari del que pensa del pressupost. Per tant, quan parla de la fe en Mataró, del projecte Tecnocampus, del fet que Mataró ha de ser una referència, del model educatiu... jo penso que no anem bé. Jo li recomanaria al Sr. Alcalde que tingués una certa visió global de la ciutat com un tot, per veure com podríem en els diversos àmbits —urbanístic, agrícola, formatiu, cultural, etc.— intentar-ho lligar sota un fil conductor. És el que aquest PAM no té, un fil conductor. Porto anys intentant trobar-lo. Igual que els seus discursos són repetitius, els seus pressupostos, tret de la circumstància de la dificultat de la crisi, són també repetitius. No té vida, no té pols, no il•lusiona, com no il•lusionen vostès, no concep la ciutat com un tot. A la pel•lícula “Master and Commander” hi ha una metàfora que és que en una situació de dificultat el capità del vaixell, en inferioritat de condicions respecte a l’enemic i envoltats d’una gran boira, va decidir entrar a la boira, aprofitar-se de la boira (metàfora de la crisi). És a dir, jo no em fixaré en la boira, sinó que em focalitzo en un objectiu, que és el que vostès no tenen. Això és el que permet al vaixell sortir de la boira.
Un altre problema és que no han sabut al llarg de 30 anys, amb diferents alcaldes, elaborar un model de creixement propi; en urbanisme, en agricultura, en formació, en economia, en aposta per alguns sectors estratègics, el projecte marítim... Això és necessari. Sabem que els ingressos han baixat. Les empreses el que fan amb els recursos que tenen és mirar de generar altres recursos, amb apostes estratègiques que aportin inversió a la ciutat. És el que vostès no fan. Vostès diuen que, com que baixen els ingressos, ens hem d’ajustar.
Tenim un problema de finançament. En aquest aspecte, tots els partits tenim responsabilitat per no haver-ho reclamat suficientment. És veritat que el model de finançament està pendent. Ha baixat la participació dels ingressos de l’Estat en 6.000.000 d’euros, encara que es vegi compensat pel FEIL. Si això ho afegim a l’increment d’impostos, ve a ser de 60 euros per persona, i també veurem que a finals d’any els ciutadans mataronins hauran de fer un sobreesforç d’uns 800 euros a l’any, a més a més del que, per la baixada d’ingressos de l’Estat, haurà de pagar l’Ajuntament del que s’ha percebut en aquest any 2009. Aquest 2010 tindrem 400.000 euros més d’interessos, que són generats per l’endeutament. Això suposa un enorme esforç per als ciutadans.
Vostès han d’assumir una responsabilitat, no ja pels anys que porta governant el Partit Socialista, sinó perquè vostès, en aquest mandat, porten pràcticament 3 anys en els quals no hem avançat en el camí que aquesta ciutat vol i mereix. Convé assumir la responsabilitat per dues qüestions: perquè no han desenvolupat aquest model propi de creixement i perquè han convertit l’Ajuntament, en tots aquest anys, en un monstre que és un llast difícilment salvable a l’hora d’elaborar els pressupostos i a l’hora de portar la gestió municipal.
Veient  l’enorme despesa de personal que hi ha en cadascuna de les seccions i dels departaments, jo diria que vostès han convertit pràcticament l’Ajuntament en un fi en sí mateix. Això és una gran equivocació que probablement pagarem cara. Recordo quan jo vaig entrar en aquest Ajuntament, l’any 2000, que el PP va guanyar unes eleccions generals, també les va guanyar en Bush, va haver-hi la fusió empresarial més important de la historia, la de Time Warner i AOL, en què una va absorbir l’altra, van haver-hi incidents amb els immigrants a El Ejido, es va estavellar un Concorde i es van produir els assassinats d’en Fernando Buesa, d’un regidors del PP al País Basc, dels regidors del PP a Catalunya i de l’Ernest Lluch. A mi, que m’imposava molt aquest escenari, el que m’imposava sobretot era la responsabilitat, el repte de dir quins somnis i esperances té aquesta ciutat. Jo, en aquella època, no voldria veure Mataró com està avui. M’hauria agradat que aquesta ciutat hagués avançat d’una altra manera. Per això era tan important, Sr. Baron, que vostè s’hagués plantejat aquesta qüestió de com havíem de viure els 10 propers anys, els 20 propers anys, des de l’inici d’aquest mandat. Vostè és com una esperança que no acaba mai de quallar.
Quin és el fil conductor que nosaltres hem de donar a aquesta ciutat? Vam intentar que el Projecte Marítim fos aquest fil conductor, el motor, aquest objectiu estratègic que pogués situar Mataró com a referent en l’àmbit marítim però també transversal. Definir les accions depèn prèviament de prendre unes decisions. I la gran pregunta és, si seguim així, amb aquest PAM que vostès ens proposen, tindrem el Mataró que els ciutadans volem d’aquí uns anys? N’estarem satisfets?
L’escriptor Boris Pasternak deia que l’home neix per viure, i no pas per aprendre a viure. Doncs bé, vostès estan aquí per governar, i no per aprendre a governar. Per tant, s’han de prendre les decisions correctes. Han de tenir ben clar que només aconseguirem aquests resultats diferents si vostès actuen i fan accions diferents i prenen aquestes decisions que encara no han pres. Decisions com la que, en el seu moment, va prendre Bilbao amb el Guggenheim, com Mataró ha pres amb El Corte Ingles, que encara no hem estat capaços de portar a terme, com el Projecte Marítim... Aquestes decisions capaces de canviar, en un moment determinat, la història. La història canvia amb una decisió. M’agradaria preguntar-los si cadascun de vostès no pensa que si fa 10 anys s’haguessin pres decisions diferents, ara la ciutat estaria d’una altra manera. Creuen que les bases de l’acord de govern d’avançar cap al progrés econòmic i social, d’arribar en les grans qüestions a un consens municipal, d’augmentar la participació, etc., s’estan complint? Aquesta ciutat està cansada d’eslògans. Més enllà dels eslògans, tot això en què queda? Quines decisions han pres? Quines accions? Quin objectiu tenim? On volem anar? No es pot dir que amb aquest pressupost apostem per una transformació del model econòmic. No he vist res en aquest PAM que aposti realment per transformar aquest model econòmic i social. Darrere hi ha d’haver les decisions i les accions.
El Projecte Marítim en el seu moment va ser una aposta d’aquest ple, s’ha començat a posar en marxa, hi ha unes línies de treball marcades, però amb això no n’hi ha prou. A part de la visió, a part de les decisions i a part de les accions definides, si no hi ha compromís la cosa no funciona. Hi ha una important diferència entre sentir-se interessat per una cosa, com vostès han manifestat repetidament pel Projecte Marítim i pel Tecnocampus, i estar realment compromès. Estar compromès implica establir uns criteris d’actuació ja pactats i que jo en vostès no veig.
Queda 1 any i mig de mandat i Mataró necessita i espera un senyal seu per iniciar un camí que sigui capaç de canviar el curs d’aquesta ciutat que té tantes carències. A la tardor del 2008 vam ser capaços de saber tots plegats on volíem portar Mataró, teníem tots un compromís, al menys manifestat voluntàriament, de tirar endavant aquest projecte. En canvi, analitzant el PAM és molt entristidor adonar-se que no hi ha absolutament cap acció més enllà del desideràtum, de dir: ”planificarem, en el període 2010-2013, què és el que s’ha de fer en el Projecte Marítim”. Això és autènticament lamentable.
El principal problema de Mataró són els aturats. Aquesta ciutat té entre 12.500 i 13.000 aturats. Cadascun d’ells té greus problemes cada dia. Què conté aquest PAM per solucionar aquest problema? La resposta és que no conté absolutament res. Hi ha alguna mesura destinada a plantejar reformes, a dinamitzar l’economia, a tirar endavant aquestes apostes estratègiques per crear llocs de treball? La resposta és no. El pressupost destinat a ocupació és de l’1 i escaig per cent. No diguem ja els recursos destinats a l’emprenedoria i als joves emprenedors.
Respecte a l’IMPEM, per una despesa corrent que té l’IMPEM de més de 4.500.000 d’euros, hi ha una despesa de capital destinada a invertir en l’IMPEM de 63.000 euros. Què pot fer la Sra. Romero amb això? Val la pena mantenir una estructura tan enorme per 63.000 euros? Això és apostar per transformar el model econòmic?
La crisi no està per mirar-se-la. S’han d’agafar les regnes de la situació i apostar, de veritat, pel que és important.
En el Projecte Marítim teníem una cosa que és tenir, al voltant d’un projecte estratègic, el consens de pràcticament totes les forces polítiques. Fins i tot el Sr. Safont-Tria ho veia amb entusiasme. Aquesta brillantor en els ulls que veia a la sessió de presentació dels treballs, quin grup vam poder reunir, quant talent junt... Quina ciutat podria tenir el luxe de tenir aquell grup de persones treballant desinteressadament amb l’objectiu de portar a Mataró a ser un referent nàutic i marítim europeu i mundial? Aquest talent no el podem desaprofitar. Quin lideratge hi ha hagut rere tot això? Sr. Alcalde, més enllà de fer-se la foto al principi dels treballs i al final, quan es van presentar, quin lideratge hi ha hagut? Ha fet vostè allò d’anar a veure les forces vives d’aquesta ciutat, als líders d’opinió per intentar vendre el projecte? Ha agafat tota aquesta gent de talent, se’ls ha emportat a sopar, els ha agraït personalment l’esforç que han fet? Com podem garantir que aquesta gent seguirà treballant amb nosaltres?
Sr. Alcalde, vostè té l’obligació d’explicar a aquesta ciutat quin és el capteniment del Govern respecte a projectes que són importants per a la ciutat com el Tecnocampus. Sant Cugat ha posat en marxa un parc empresarial de l’esport que acollirà, a partir del 2013, un conglomerat d’empreses relacionades amb l’esport, d’ambiciosa inversió, 52.000.000 d’euros. Hi ha prevista una facturació molt important, serà un centre pioner, etc., en aquest projecte ha apostat Caixa Laietana i altres entitats financeres que, en canvi, no aposten per un projecte com el Tecnocampus. Què és el que veuen en aquella ciutat que no veuen aquí? El que veuen és actitud, és creure, és tenir un fil conductor. Potser és que l’alcalde de Sant Cugat ha vist la ciutat amb una certa perspectiva.
L’element comú de tots els problemes de Mataró és que nosaltres tenim la possibilitat de canviar la història amb una grau suficient de compromís. La solució passa, per tant, per nosaltres mateixos.
Ens oferim de nou a vostè, Sr. Alcalde, per treballar conjuntament. Els volem ajudar perquè tenim consciència de la responsabilitat de tots plegats. Tenim una missió comuna que és portar aquesta ciutat a algun lloc. Hem de treballar en dos nivells: en el nivell racional, és a dir, acabant de perfilar aquest discurs i connectar tots els àmbits de treball per tornar a tenir una visió de Mataró com un tot; i en el nivell emocional, és a dir, donar confiança, il•lusionar. Mataró no està il•lusionat. Les sessions de participació del pressupost no funcionen. La gent no està engrescada, no vol participar perquè no veu un projecte darrere. El futur no depèn de la ideologia, depèn de la visió. Hem de decidir voler canviar perquè puguem canviar. Hi ha gent que amb les seves accions poden aconseguir coses grans. És el cas de Teresa de Calcuta o Vicenç Ferrer que, amb la seva acció de cada dia, en el dia a dia, són capaços de provocar impactes globals. No posem límits a les nostres esperances. Queda un any i mig de mandat. Canviïn vostès les prioritats, Sr. Alcalde. Compti amb nosaltres. Jo m’ofereixo a vostè per liderar el Projecte Marítim.
Jo els aconsello que retirin aquest pressupost. Treballem-lo junts. Replantegem-nos les inversions, el FEIL. Hi ha moltes coses del Projecte Marítim que, si vostès haguessin volgut, es podrien haver entrat dintre del FEIL i començar a avançar en aquest camí per crear la cultura del mar, per començar a posar en marxa projectes vinculats a les noves energies. Tot això seria possible. Sr. Alcalde, canviï vostè o jo demano a aquest govern que canviï el lideratge.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que la sensació del seu grup municipal és que ja estem al final de cicle, malgrat que a aquest mandat li queda un any i mig, i que el govern està intentant arribar al final com sigui. Fins i tot dóna la sensació que hi ha algun dels socis de govern que ja no s’acaben de creure que això arribi a bon port, perquè no han aconseguit que vostès orientin les seves polítiques cap on ells pensaven. Val la pena que fem un repàs de per què hem arribat a aquesta situació.
Encara no s’han adonat que la greu situació econòmica que vivim és importantíssima i, per tant, no estan actuant en conseqüència. Des del nostre grup municipal els estem avisant, des de fa un parell d’anys, i la situació és cada cop pitjor. M’atreviria a dir que, en alguns aspectes, és desesperada. Ho hem dit en el debat dels pressupostos dels anys anteriors, ho hem dit cada vegada que se’ns portava a votació un nou endeutament, i també ho vam dir, per exemple, en el debat que vam fer el 18 de juny quan es va presentar el seu Pla de sanejament financer, entre el 2009 i el 2012, i l’actualització de l’escenari pressupostari plurianual per al mateix període. El problema és que ja els vam dir que les seves previsions no eren creïbles i, per tant, el seu mal diagnòstic els faria errar en els remeis. Els recomano a vostès i a tota la ciutat que llegeixin els discursos que els fèiem els anys anteriors i vegin que no s’ha fet res més que, per desgràcia, confirmar els nostres auguris. La situació de desesperació econòmica es farà molt evident durant aquest any 2010.
Diem que s’acaba el cicle perquè vostès estan pensant només en les inauguracions, i el que vingui després, ja ho veurem. Això no és pessimisme, d’això se’n diu realisme per la via de l’estudi, la documentació i la informació. Vostès parlen de crisi com volent demostrar solidaritat amb qui la pateix, però continuen gastant de la mateixa manera, sempre prioritzant la forma populista i electoralista per davant dels criteris de rigor.
Porten 30 anys fent el que els ve de gust i ja han perdut el batec de la realitat. Viuen vostès en un món tancat que els té, literalment, segrestats. Craxi deia que socialisme és el que fem nosaltres, els socialistes, i vostès han caigut en el mateix parany. Han superat tots els límits de la realitat, han oblidat valors tan importants com la prudència i ara ens trobem en aquesta situació límit.
Ens cal un canvi de govern i de manera de fer. El que no podem seguir aguantant és un nivell tan baix. El canvi de maneres hauria de passar pel diàleg sincer. La ciutat ens demana que resolem problemes i, ara mateix, vostès són el problema.
Fa sis mesos ens van portar a aprovació aquest Pla de sanejament que no s’aguantava. No era creïble ni va servir per res més que complir el tràmit davant del Departament d’Economia. Necessitem un pla de sanejament financer perquè no complim amb els objectius d’estabilitat pressupostària. Per tant, no vivim en aquest món ideal que vostès pinten. Si quadrem els números inventant un futur econòmic irreal, la situació que tindrem és d’indefensió davant els efectes devastadors de la crisi. Sis mesos després, vostès han tornat a quedar en evidència, però els mataronins estem més endeutats i els banc els demanen més avals, els cobra més diferencials i, per tant, sembla que vostès hi guanyen perquè obtenen el crèdit però, en realitat, qui hi guanya és el banc. Al final, a qui toca pagar és als mataronins. Podríem fer un nou impost, el TFT, impost per pagar els forats del tripartit. No només haurem de pagar més a l’Ajuntament, sinó també a l’Estat, perquè el president de l’Estat és de la mateixa escola i ens està deixant un dèficit i un endeutament monumentals. No és d’estranyar, doncs, que l’any que ve ja comencem a pagar més impostos com l’increment de l’IVA o la retirada de bonificació dels 400 euros de l’IRPF. Els vull recordar que aquest augment d’IVA no serà neutre per a aquest Ajuntament. Això sí, ens costa arribar a final de mes però aquests fons estatals, el FEIL d’aquest any i el FEIL SL del proper exercici tenen sobre el seu govern un efecte miratge que els torna a impedir veure les coses amb la nitidesa necessària. Per una banda, poden mostrar un programa d’inversions addicionals però, per l’altra, els fa perdre encara més la sensibilitat de percebre la realitat amb tota la seva cruesa. És a dir, ens trobem davant una manca de recursos corrents per afrontar el volum de la despesa que, després de 30 anys, vostès han anat creant i comprometent. Els seu problema és de mals polítics i de pèssims gestors. Ens han augmentat la despesa fixa comptant amb ingressos variables que, en desplomar-se, evidencien les mancances estructurals de la seva forma d’administrar. Si no van fer cas als indicis de desacceleració i no van veure els símptomes de la crisi, avui tampoc volen afrontar-ne els efectes. Continuen endavant amb el puny aixecat tot esperant un miracle.
Avui és temps de bona administració, de treballar els conceptes de bones pràctiques, de productivitat, d’eficiència, d’eficàcia. Això ens ho hem d’aplicar primer nosaltres mateixos. És a dir, hem de fer més i millor feina, amb menys costos per al ciutadà. Hem de primar les estructures polítiques enviant al ciutadà un missatge d’exemple necessita per tornar a creure en nosaltres. Per desgràcia, la credibilitat política està sota mínims però, per sort, la solució també és a les nostres mans. Només cal que fem les coses com s’espera dels servidors públics.
Exemples: dels 13.000.000 d’euros del FEOSL, un 20% (2,6 milions, aproximadament) haurien d’anar a contribuir a la sostenibilitat social finançant despesa corrent per la prestació de serveis educatius i de serveis socials especialment derivats de l’atenció a les persones en situació de dependència. Quan es dedica, segons el Govern, a l’Agència de la Dependència? 2,7 milions. Això vol dir que aquests 2,6 milions que ens arriben no s’utilitzen per a la gent en situació de dependència, o els que es dedicaven a aquest fi abans, ara es dediquen per tapar altres forats.
Però la pregunta més greu és: Què farem l’any que ve? Diuen que destinen 1,6 milions d’euros a millorar l’accés a la societat de la informació. Però si això fa riure! En realitat és el cost de rehabilitació de la nau Cabot i Barba per instal•lar-hi el telecentre que ara hi ha a la nau Gaudí. És a dir, en realitat és una despesa de totxo vestida de modernitat. A nosaltres ens sembla que seria molt millor apostar per una xarxa municipal i abaratir-ne els costos per al ciutadà i prestar-li millors serveis.
Pel que fa als projectes finançats de suport a la investigació i al desenvolupament tecnològic i innovació, només cal veure com la part dedicada a aquest apartat és només de 500.000 euros, i repartits en 4 projectes. Vam haver de ser nosaltres, CIU, qui, entre altres grups de la ciutat, vam haver d’obrir els ulls a l’Alcalde sobre la importància estratègica d’obrir un Museu Bassat a la nau Gaudí. Se’ns va dir que no era possible tècnicament i ara, sense menystenir els 300.000 euros que ens costarà, també queda ben clar com de lluny estava l’Alcalde d’aquella realitat.
4,5 milions d’euros, gairebé la meitat del FEOSL, van a parar a Can Marfà pel Museu Tèxtil, entre d’altres, valorant positivament que, encara que sigui de rebot, el Govern hi inverteixi, però lamentem que tampoc en aquest cas se’ns mostri cap pla de viabilitat econòmica i ningú ens diu com se’n farà el manteniment i explotació a partir de l’any que ve. Aquest és un dels grans defectes d’aquests fons Zapatero, que ens amplien les despeses en manteniment quan al final aquests ingressos també ens baixen.
Quant a urbanisme, no entenem per què s’entesten en no voler revisar el Pla de l’Habitatge. Sr. Bassas, no parlem d’aturar el Pla de l’Habitatge, parlem de revisar-lo. Si les circumstàncies han canviat, com és que no podem aturar-nos per estudiar la nova situació i veure quin camí hem d’emprendre? És evident que continuaran mancant habitatges de lloguer a preus assequibles, ja sigui per a joves o adaptats per a gent gran. El pla del 2006 va ser fet sota una orientació que avui s’ha demostrat inviable. Només cal veure, si vostès miren el PDES, que també parla de redimensionar l’oferta del parc d’habitatges a la demanda.
Tampoc entenem per què no volen parlar amb nosaltres d’obrir un debat a la ciutat sobre el Pla d’Equipaments necessari. Això també surt en el PDES. Per què no en podem parlar tots junts? En definitiva, quan ens presenten el document que vostès anomenen Acord Urbanístic que desenvolupa les potencialitats del Pla General vigent, és perquè encara no s’han adonat que la seva forma de governar està caducada i estan a punt del col•lapse. Vostès ens volen enganyar fent-nos veure que la situació és la mateixa, quan en realitat ha canviat molt. Vostès parlen, en aquest document, de períodes que van del 2009 al 2017. Amb una perspectiva a tan llarg termini, no els semblaria més lògic que parléssim de debatre el nou PAM i poguéssim discutir globalment la ciutat?
Parlar d’urbanisme a Mataró és sinònim de parlar del grup PUMSA. Cal parar atenció al fet que aquest any, des de la pròpia Intervenció i Direcció de Serveis Econòmics de la Casa, emeten un seguit de conclusions demolidores. De PUMSA, el propi Servei de Gestió Econòmica i des de la Intervenció i Direcció de Serveis Econòmics, diuen: “El pressupost de PUMSA mostra un nou endeutament de 30.000.000 d’euros per al 2010. D’aquests, 24.000.000 d’euros corresponen a actuacions inversores en què, en alguns casos, no està assegurada la generació de recursos suficients per atendre aquest endeutament, per exemple, les oficines del Rengle. La resta, 6.000.000 d’euros, es pressuposten per finançar despesa d’estructura. No és aquesta la fon de finançament adient per a aquestes despeses. Actualment està en estudi la situació econòmica o financera de la societat a fi d’assegurar la seva viabilitat davant del nou escenari de crisi immobiliària”. Això ho diuen els serveis d’Intervenció i Direcció de Serveis Econòmics de la Casa, més enllà del que CIU i altres grups d’aquest consistori porten dient anys enrere. Vostès haurien de veure que si l’any passat, tot i els nostres mals auguris, la Intervenció i Direcció de Serveis Econòmics no en deia res i, en canvi, avui diu el que diu, és que estem molt però molt fotuts.
Per la nostra part, cada vegada ho veiem més negre. Avui els veiem acorralats per les seves pròpies il•lusions immobiliàries i les seves previsions no s’acompleixen. Les nostres, malauradament, sí. A dia d’avui, l’endeutament de PUMSA està entre el finançament bancari a llarg termini, uns 42.000.000 milions d’euros i pòlisses de crèdit disposades en uns 36.000.000 d’euros. En total, uns 78.000.000 milions. Aquesta xifra és molt seriosa quan l’endeutament de l’Ajuntament és de quasi 110.000.000 milions d’euros més i estem per sobre del 97% de la capacitat d’endeutament. Si miren les xifres del pressupost veuran que estem fregant tots els límits del funambulisme.
Respecte a PUMSA, vostès estimen tancar l’any amb uns guanys de 187.000 euros, basats en les vendes que estimaven fer quan es van aprovar els pressupostos del 2010 i la projecció del 2009, l’octubre passat. Esperem que s’aconsegueixi perquè, sinó, el problema que tindrem serà més greu encara. A nosaltres res ens fa pensar que el mercat immobiliari hagi millorat, sinó al revés. Vostès no fan cap mena de provisió per depreciació del valor dels immobles, cosa que l’any passat va succeir. Per tant, el resultat que vostès projecten no és gens realista. Els ingressos del 2009 projectats són de 13.000.000 d’euros, 5,7 per vendes i la resta lloguers, i els ingressos del 2010 pugen a 93.000.000, que serien 88.000.000 d’euros de les vendes i la resta de prestacions de serveis i lloguers. Com volen que aquesta societat se’n surti si els ingressos per vendes vénen del Corte Inglés, el Tecnocampus i El Rengle, i dues de les tres operacions ja van força endarrerides i, fins i tot, en el cas del Corte Inglés, no tenim marge i ens hi piquem els dits?
En el cas dels lloguers, tot i que són força variats, també n’hi ha de vinculats a l’Ajuntament i a altres entitats. No ens cansarem de repetir la mala gestió que representa falsos lloguers, com el de l’Edifici de Vidre, que representa que ens paguem a nosaltres mateixos més de 200.000 euros sense cap sentit. Afortunadament, la situació límit i la nostra insistència els porta a no cometre el mateix error en l’edifici del manteniment i l’Ajuntament el comprarà a PUMSA amb opció de compra. Si haguessin fet això a l’Edifici de Vidre ja fa temps que hauríem deixat de pagar i tindríem 200.000 euros més per poder fer despesa social. Fins i tot els hauria de fer vergonya mantenir desfasaments greus. En el cas de PUMSA, compten amb 500.000 euros més d’ingressos dels que l’Ajuntament de Mataró reconeix a pagar per al 2010 per les obres de l’estadi d’atletisme. Un diu que cobrarà 1.643.000 euros i l’altre diu que pagarà 1.123.000 d’euros. Al final, no serà res més que mig milió d’euros més de forat a la tresoreria de PUMSA. Es veu clar quan els dèiem que no tenia sentit mantenir els costos de les tres societats i que calia una reorganització per integrar-les, avui la situació no ha fet res més que empitjorar. Ara caldrà una reestructuració total no només a nivell organitzareu, sinó també de caràcter estratègic. Perquè si l’escenari que tothom, menys vostès, preveu que és el que és, el pes de la càrrega financera se’ns menjarà. La incapacitat estructural per mantenir PUMSA avui és evident. A la nova Llei Concursal existeix la declaració de culpable. Això vol dir que, de continuar contractant quan hom ja sap que no podrà pagar, podria ser qualificat així i derivar-ne greus perjudicis per als administradors. Que des de la societat es compti sempre amb el suport de l’Ajuntament i que aquest ho avalarà tot, la baixa dels ingressos que patim i l’esgotament dels instruments financers al nostre abast, podria dificultar-ne les sortides.
Volem deixar clara la nostra sorpresa quan ens acaben de presentar fa uns dies una proposta d’adaptació de les normes internes de contractació de PUMSA a la nova Llei de Contractes del Sector Públic, amb la finalitat de garantir els procediments, la no discriminació, etc., i veiem que aquesta llei és del 31 d’octubre del 2007. És molt curiós veure com adaptem les nostres normes més de 2 anys després. Suposo que entendran que vulguem assegurar-nos, des de tots els punts de vista, que les operacions del grup PUMSA hagin seguit aquesta llei i no pas la normativa que tenim encara vigent avui. Durant les Juntes Generals d’aquest any, concretament la del dia 18 de juny, el mateix dia que vostès, el tripartit mataroní tot sol, van aprovar el Pla de Sanejament Financer del quals els he parlat, ja els vam dir que el resultat de PUMSA era producte del maquillatge financer. No podem anar, any rere any, creient-nos les il•lusions òptiques d’un President d’aquesta companyia que hi està involucrat fins al moll de l’os, essent també regidor d’Urbanisme, i que ha demostrat la seva incapacitat de gestió en un tema tan greu com el de Can Fàbregas i de Caralt. CIU ja va retirar la confiança en aquest regidor el dia que, per totes les seves manipulacions de la realitat, ens vam adonar que no ens podia portar res de bo. Avui, la seva gestió al capdavant d’aquesta empresa municipal és nefasta per a les arques municipals. Sr. Alcalde, a dia d’avui, no només li tornem a demanar que retiri al Sr. Bassas les competències d’urbanisme i, per tant, la presidència de PUMSA, sinó que li anunciem que demanarem una Junta General Extraordinària per tractar l’extrema gravetat de la situació i avaluar la possibilitat de nomenar una intervenció directa i consensuada d’aquest ple en la gestió de la companyia. Si bé aquesta pot haver actuat massa alegrement en algun cas, també cal aturar la pressió a la qual se la sotmet des d’aquesta Casa. Avui, el vèrtex d’aquest triangle té un nom i un responsable molt clar.
Una altra companyia d’aquesta societat és Prohabitatge, la qual es va instrumentar el 2002 per reunir en una única oficina la gestió i el desenvolupament de les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament, continua arrossegant els mateixos defectes dels que els parlàvem l’any passat. Costos fixos elevats i ingressos minvants, tot i el diferencial positiu respecte els preus de mercat que ha de pagar PUMSA per la gestió de serveis tant de venda, com d’arrendament.
Aquí he de fer un incís seriós per expressar que finalment en el darrer Consell de PUMSA, se’ns va presentar una proposta, llargament demanada per aquest grup, que es treballés amb els agents de la propietat immobiliària de la ciutat a fi de no incórrer en competència deslleial i aprofitar millor les oportunitats rebaixant-ne els costos, donat que PUMSA no podria ser promotor d’habitatges eternament i, per tant, podria ser una feina que patís processos acordió. El preocupant és que justament ens facin cas en el moment en què el mercat està parat. Per tant, tot i esperar l’èxit de vendes per tal de sanejar les nostres finances, els advertim que aquest fet no significarà cap eximent de responsabilitat de cara a vostès.
Resumint, els resultats d’aquesta societat són una barreja entre serveis que estem cobrant més cars a PUMSA i més barats a la Generalitat, a part del fet que l’Ajuntament ha de mantenir una partida d’1.200.000 euros per avançar els ajuts de la rehabilitació que la Generalitat també paga tard.
Des del propi Servei de Gestió Econòmica i des de la Intervenció i Direcció de Serveis Econòmics de la pròpia Casa es diu que cal que la ciutat ajusti les despeses d’estructura a la xifra de negocis ordinària a fi de no augmentar els resultats negatius acumulats. No ho diem només nosaltres. Ens podrien dir què passaria si s’arriben a tirar endavant els famosos 28 pisos contenidors de Figuera Major, en el cas que ens gastem els diners sense cap experiència, i després ens quedin buits perquè la gent no hi vulgui anar a viure per problemes de climatització o sorolls o de qualsevol altra índole? Ens poden assegurar que el cost de fer aquests habitatges habitables no serà superior al d’un habitatge tradicional? Seran contenidors reciclats de veritat o ens els faran a mida per problemes d’alçada i altres costos?
Respecte a Porta Laietana, S.A., d’aquesta societat la Intervenció i Direcció de Serveis Econòmics també diu que les despeses financeres anuals provoquen els resultats negatius que es van acumulant any rere any. En l’exercici 2010 es preveu una nova operació de préstec per fer front a la primera derrama. Segueix dient que cal un estudi de viabilitat de necessitats financeres amb una projecció del desenvolupament del sector. Aquesta empresa, participada en un 50% per PUMSA, és la que havia de ser el “pelotazo” i ha passat a ser la patacada. Recordem que l’altre 50% de la societat la té una empresa privada. El problema està en què l’operació especulativa del sector Iveco-Renfe/Farinera/Veïnat de Valldeix s’ha esfumat a causa de la punxada de la bombolla immobiliària. En el Consell d’Administració de PUMSA del 20 d’octubre es va aprovar, amb la nostra oposició, una cessió incomprensible, acceptant pagar uns interessos que, de cap manera, ens pertocaven, segons el conveni signat, de la mateixa manera que ara som nosaltres qui hem d’avalar la nostra part quan, segons el conveni, era al nostre soci a qui li pertocava. Si d’això no se’n diu malversació de fons, deu ser alguna cosa molt semblant.
D’altra banda, parlar de mobilitat és parlar també de Gintra, companyia també del grup PUMSA. Ens trobem amb una altre departament sense cap tipus de lideratge polític, amb un altre equip de bons professionals absolutament desaprofitat. Només cal agafar el PAM i veure quines són les accions que es preveu que realitzin el 2010 i ho veuran. Si fa un any trobaven a faltar temes importants que havien desaparegut respecte el 2008, cap d’ells hi reapareix tampoc ara. Segurament el més important seran les noves 100 places gratuïtes per a cotxes a Cerdanyola nord. Què passa amb l’aparcament d’Iveco, que ja té un cartell a la porta tapat amb un plàstic i que no s’ha obert? Què passa amb la senyalització dinàmica sobre l’estat d’aparcaments que s’hauria d’haver començat a implantar fa 2 anys? Quines solucions tenim per millorar el trànsit de la ciutat? Seguim fent places soterrades d’aparcament, però no venem les que tenim en cartera. Ni una sola acció que digui que s’ha de vendre l’estoc d’aparcament que té Gintra. Ni una sola idea per tal de recuperar aquesta inversió, que és la que va propiciar el famós Pla de Sanejament per l’endeutament de 5.000.000 més d’euros del que els he parlat. Fan veure que han quadrat el cercle amb la mobilitat amb l’entorn del futur centre comercial del Corte Inglés i van a remolc d’altres departaments, allunyen les zones blaves del comerç tradicional al centre, o diuen que els aparcaments de la Plaça d’Occitània i el Parc de Cedanyola no són rendibles, però no expliquen que tenien el compromís de suprimir el que ara es diu zona taronja, quan els aparcaments entressin en funcionament. Qui paga per aparcar sota terra si ho pot fer a dalt sense que li costi un euro?
Pel que fa als números, aconsegueixen baixar el pressupost del servei, sobretot a base de no fer manteniment, i ho justifiquen dient que en el FEIL del 2009 s’han substituït totes les bombetes dels semàfors i s’ha fet un repàs general a la senyalització. Poden garantir que la senyalització de la nostra ciutat és perfecta? Nosaltres trobem moltes mancances tant a les de trànsit, com a les informatives. Una proposta tan simple, que CIU portava en el seu programa, com els aparcaments dissuasoris de les entrades de la ciutat no es molesten a estudiar-la, i quan aconseguim que ens acceptin l’aparcament d’Iveco-Pegaso s’adormen en la seva obertura. Estem en plenes festes i el comerç de la ciutat no les ha pogudes gaudir.
La Intervenció i Direcció de Serveis Econòmics diu de Gintra que poden existir dificultats en realitzar la previsió d’ingressos del Pressupost General per a l’any 2010. També diu que del compte de resultats es poden desprendre dificultats per al retorn dels préstecs concertats, per això cal calcular les necessitats financeres de la societat, la seva projecció futura i la proposta de cobertura. Així mateix, cal calcular el dèficit de l’activitat ordinària a fi d’ajustar l’estructura als ingressos ordinaris.
Suposo que a mida que vaig parlant, vostès ja van lligant allò que els deia de per què estem en un final de cicle, que vostès ja fan una parada a la pilota i endavant, tot esperant fer inauguracions i que vinguin les eleccions aviat, abans que ens exploti tot això. En el Pla de Sanejament de Gintra es deia que planegen vendre, per poder demanar un crèdit, un 70% de l’estoc d’aparcament en els propers 3 anys. En canvi, aquest any només n’han venut 15 si descomptem les 28 places que també s’han venut, però per un import inferior. Per tant, ens surt un preu de 13.500 euros, és a dir, les places que més hem venut són les més barates. Sense aquesta venda oportunista, les vendes d’aquest any haurien estat 15 places d’aparcament i vostès diuen que l’any que ve en vendran més. Vostès, sense cap perspectiva de canvis al mercat, diuen que l’any que ve en vendran per valor de 766. Així ho esperem, però és molt complicat i, si miren el detall que donen, encara més.
No deixa de ser irresponsable que quan es va presentar el famós Pla de Sanejament per donar cobertura al crèdit d’aquests 5.000.000 euros a 3 anys sol•licitat per Gintra, el 13 de març d’aquest mateix any i signat pel seu gerent i el seu director financer, ens deia que preveien vendre, en els propers 3 anys, el 70% de les 392 places que restaven dels aparcaments del carrer Terrassa, Cafè de Mar, Ronda Rafael Estrany, Parc de Palau i La Llàntia. Això hauria de voler dir 91 places al preu mitjà de 18.000 euros cada any. La irresponsabilitat ve de que ara el grup  PUMSA diu que l’any que ve en vendrà 46, és a dir, la meitat. I aquest any vostès només n’han venut 15. Si fem números veiem que això va molt malament.
Valdria la pena trobar idees imaginatives, com l’aparcament jove o rebaixar els preus. Perquè, potser, posats a perdre-hi diners pagant interessos als bancs, podríem estalviar diners als mataronins.
Aquesta és la crua realitat de les finances de l’Ajuntament de la ciutat. Voldria recomanar a tots el membres del consistori i a la ciutadania de Mataró que miressin el bloc, Mataró Transparent on trobaran un veritable exercici de transparència i podran veure com estan les coses i la magnitud del problema. Segurament aquest any, amb la inèrcia que portem, ens en sortirem però, el 2011, tindrem un problema gravíssim.
En conclusió, la situació d’aquestes finances municipals és molt greu. Ara ja no només som nosaltres qui ho diu, sinó que també són els propis Serveis d’Intervenció que alerten d’aquestes circumstàncies. Honestament pensem que la deriva econòmica que han provocat requeriria un gran pacte polític per buscar l’eficiència per sobre del rendiment electoral. Molt ens temem que vostès tenen poques ganes de fer res en aquest capítol. Per exemple, de l’eix 3.1 del PAM del 2009, que era l’eficàcia i transparència en l’administració, ara en el PAM del 2010 ja no se’n parla. En gairebé 3 anys de mandat el nostre grup no ha tingut la confiança del Govern per ni tan sols asseure’s a parlar-ne sincerament. Aquest Govern també ha rebutjat la revisió del Pla de l’Habitatge, no ha volgut parlar sobre la definició del Pla d’Equipaments i ha preferit dibuixar la ciutat en base a modificacions puntuals del Pla General. Aquest Govern no ha fet cas sistemàticament  de totes les nostres alertes sobre la situació econòmica de les empreses municipals involucrades en l’entorn del grup PUMSA. Aquest Govern continua avui portant-nos un pressupost per al 2010 que no afronta la realitat i difícilment podrà tirar endavant aquests projectes estrella. Això d’anar fent la pilota grossa, endeutant-nos irresponsablement pensant que el 2011 hi haurà eleccions i, llavors, a qui li toqui governar ja s’espavilarà, ens fa veure clar que som al final de règim i que vostès són els primers que ho saben. És per això que intenten, desesperadament, fer política d’aparador per provar si els surt bé, una vegada més.
Des de CIU estem disposats a posar tot el nostre capital polític i humà a disposició de la ciutat. Ho vam dir i ho repetim. No els donarem un xec en blanc i exercirem la tasca de control de govern que la democràcia ens exigeix. Però avui, més que mai, amb la situació de patiment que veiem cada dia al nostre voltant, els tornem a fer una oferta de diàleg perquè, sigui qui sigui a qui li toqui governar, la situació amb què es trobarà serà tan dura que no és desitjable per a ningú. Mentre aquest canvi arriba, però, caldria, per part seva, no continuar ni un dia més amb aquesta actitud de ceguesa i sordesa, davant la magnitud de la tragèdia econòmica. La nostra proposta de diàleg queda damunt la taula. Un bon capità és aquell que, no només sap veure les dificultats i les evita, sinó que sap com sortir-ne. La trista realitat de Mataró és que el seu capità ni hi és, ni se l’espera.

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, explica que el seu grup municipal considera que en el ple d’aprovació inicial d’aquestes ordenances, ja van fer un resum bastant exhaustiu del que significava aquesta suposada  congelació d’aquesta gran part d’impostos i taxes, que era el que presentava aquest Govern municipal. Aquest any, em temo que les solucions als problemes de la ciutat les haurem d’esperar del Tió o de ses Majestats els Reis d’Orient, perquè els ciutadans de Mataró les trobaran a les actuals propostes del Govern municipal.
La presentació definitiva d’aquestes ordenances, Sra. López, ha estat decebedora.  Només una al•legació estimada i 3 acceptades d’un total de 40 al•legacions presentades.
Els recordo que la seva proposta de pressupost per a l’exercici 2010 no acompleix l’objectiu d’estabilitat. És a dir, el pressupost d’ingressos per operacions corrents no cobreix les despeses corrents i, per tant, hem de recórrer a més endeutament.
El nostre grup municipal els sol•licitava una política d’imposició diferent perquè els temps són diferents. En definitiva, volíem unes ordenances més socials.
Passo a explicar algunes de les al•legacions que el Govern municipal no accepta. Per exemple, la bonificació del 50% en la quota de l’IBI per a aquelles persones majors de 65 anys amb ingressos inferiors als 10.000 euros bruts. Bonificació de tots aquells emprenedors, menors de 30 anys o que estiguin a l’atur, en la taxa per llicències i autoritzacions d’establiments. Bonificar la taxa per recollida i tractament de residus en funció de l’aportació a les deixalleries. Aquesta és una opció que funciona cada any a més municipis però l’Ajuntament de Mataró sembla ser que no vol. Bonificar les activitats esportives i culturals de totes aquelles famílies amb un o més membres en situació d’atur. En definitiva, comprovem, doncs, que no han canviat de postura i, per tant, augmenten el tipus impositiu de l’IBI per immobles de major valor cadastral, i no redueixen l’import de la taxa per recollida de la brossa domiciliària comercial. L’índex de cobertura, recordem-ho, és del 92,21%, però la cobertura total és del 113,04% i, per tant, continuaran traient benefici de l’esforç del ciutadà. Augmenten la taxa d’ocupació del sòl un 2% gravant, així, l’activitat econòmica. Augmenten la taxa per estacionament de vehicles, fent un mal servei al comerç. Augmenten el rebut de l’aigua i el clavegueram un 2,3 i un 5,2%, respectivament. Per no saber reduir els costos, vostès penalitzen al consum responsable del ciutadà.
És curiós com hem passat de voler, en el PAM del 2009, millorar la informació sobre els beneficis fiscals dels tributs municipals editant les fitxes de la guia del contribuent (acció 3.1.1.9), a només voler millorar la informació sobre beneficis fiscals el 2010. El nostre grup municipal va realitzar una al•legació en aquest sentit per tal que es donessin a conèixer els terminis de pagament, especialment les bonificacions i les exempcions previstes i, fins i tot, que s’habilités una taula a l’Oficina d’Atenció Ciutadana per atendre, de forma especialitzada, aquests temes. Desafortunadament no ha estat acceptada, però els avanço que tornarem a presentar les al•legacions al PAM i al pressupost.
Davant la seva actitud, els ciutadans tenen la nostra, una proposta de rebaixa selectiva amb objectius concrets i amb una declaració explicita de valors i actituds diferents. Comprovem que vostès van a remolc i fan tard a moltes de les nostres propostes, ara per ara no estan a l’alçada de les circumstàncies i sembla ser que no tenen la voluntat de redreçar la situació. Per tot això, el nostre vot serà contrari.

La senyora Montserrat López manifesta que ella ha entrat al ple municipal com entra cada dia: amb esperit positiu i constructiu. Després del seu exercici de plantejar-nos un panorama catastròfic, una tragèdia, que estem al llindar del precipici, que no sabem on anem, que estem envoltats de boira i sense nord, doncs jo els diria que és tot just al contrari. M’animen les seves paraules perquè penso que cada dia nosaltres som conscients de la realitat que ens envolta, coneixem la nostra ciutat, coneixem també els nostres ciutadans, estem molt atents a les dificultats que passen. Nosaltres estem cada dia a l’Oficina Social d’Atenció Integral i allà parlem cada dia amb moltíssimes persones. La mitjana diària d’atencions està en 140 persones presencialment i 60 consultes telefòniques. Sabem de què pateixen i intentem portar solucions i no som demagogs ni populistes ni tampoc electoralistes. Malgrat intentin fer veure que diuen algunes coses noves i que són conscients de la realitat, vostès estan repetint el mateix any rere any. Perquè fa molt que vostès estan dient que això és una catàstrofe i, amb aquest esperit, no es poden atendre les necessitats de la ciutat ni trobar solucions. Electoralistes i populistes ho són vostès, perquè quan presenten propostes de modificacions o al•legacions a les ordenances fiscals, saben que algunes no s’avenen a la llei i que, per tant, no es poden portar a terme, però després surten als mitjans de comunicació explicant a tothom que vostès volen ajudar les famílies. La bonificació a l’Impost de Vehicles per a usuaris del transport públic no es pot fer, la bonificació del 50% de l’IAE per a les grans superfícies que substitueixin les bosses de plàstic per bosses reciclades tampoc es pot fer, bonificar l’IBI per als joves majors d’edat residents a Mataró tampoc es pot fer, bonificar l’IBI per als majors de 65 anys amb ingressos inferiors a 10.000 euros tampoc es pot fer. Per tant, no és manca de voluntat de fer-ho, és que no es pot fer. La llei no ho permet. Per tant, això és ser populista i electoralista. Nosaltres tenim totes les bonificacions possibles al màxim permès.
Què hem fet aquest any? Doncs, per exemple, bonificar l’IBI a les famílies nombroses, 21.000 euros; subvencionar el 100% de la taxa de la brossa, 150.000 euros, per tant, han estat 1.500 persones les bonificades en aquesta taxa; la bonificació fins al 95% de la plusvàlua, 73.000 euros. Que no ajudem les entitats quant a les instal•lacions esportives? Els posaré un exemple: un club que pugui utilitzar una instal•lació esportiva de les últimes que hem fet, per exemple Teresa Maria Roca, unes 20 hores a la setmana, això són 1.032 hores l’any, amb un cost de construcció de 6.000.000 d’euros i un cost de manteniment de 377.000 euros, paga només 1.987 euros l’any. És a dir, li surt l’hora a 1,9 euros. Per tant, en realitat paga un 1,6% del cost total. Això no és un ajut real als clubs i a les entitats?
Respecte a la brossa comercial, nosaltres ajudem moltíssim els negocis de la ciutat. Saben vostès que aquest no és un servei obligatori, per tant, nosaltres el fem perquè tenim la voluntat d’ajudar. Si qualsevol negoci anés a demanar aquest serveis a un privat, hauria de pagar més del doble que amb l’Ajuntament. Els recordo que a nosaltres ens paguen el mes de novembre. Si anessin a un privat, pagarien mes rere mes. Això no és ajudar els negocis de la ciutat?
Qui està més decebuda sóc jo. Vostès han dit que manca diàleg per part d’aquest Govern, que aquest no és sincer, que caldria que treballéssim conjuntament. Jo els vaig oferir, des del mes de juliol, començar a treballar sobre un paper en blanc el pressupost i les ordenances fiscals d’aquest any. Els vaig fer la mateixa oferta quant al Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat Local. Estic molt decebuda perquè cap de vostès ha rebut bé aquesta oferta. Encara estic esperant que cap de vostès s’adreci a mi per fer una proposta o per fer algun comentari. No és manca de diàleg per part del Govern, en tot cas és manca de voluntat de treballar conjuntament per part seva.
Pel que fa a l’endeutament, diuen que no treballem amb eficàcia i eficiència. Això tampoc els hi puc permetre. Aquest any hem baixat 4.400.000 euros. Aquest és un esforç importantíssim. Si això no és eficàcia i eficiència, no se què és. Ho hem fet perquè volíem prioritzar unes àrees que creiem imprescindibles en aquest moment. Nosaltres sí que som conscients, al detall i en el dia a dia, de la situació que estan patint els nostres ciutadans. Tenim molt clar l’horitzó, tenim molt clar on volem arribar. D’altra banda, els recordo que aquesta crisi no depèn de Mataró, sinó que és una crisi global que ens afecta a tots.
Què farem amb aquesta reducció de la despesa en aquests àmbits que no són prioritaris? Destinar-la a aquells que són prioritaris. Volem destinar a l’atenció social 6.800.000 euros, a projectes de promoció social 1.700.000 euros, a l’Agència de la Dependència 2.700.000 euros. És aquí on es veu aquest ajut directe a les famílies, no només a través de la incorporació de nous professionals que puguin fer la gestió del dia a dia, que també és un ajut.
Respecte a l’ocupació, ja saben que ens han baixat molt les subvencions que rebem d’altres administracions per àmbit d’ocupació, però sabem també que mantenim el mateix esforç, per part de l’Ajuntament, respecte al 2009.
És veritat que tenim un elevat endeutament. El que hem de fer en aquests moments, per intentar passar aquestes dificultats, no és renunciar a projectes que necessita la ciutat. Creiem que no podem renunciar a projectes importants que ens han de permetre desenvolupar el teixit productiu, fer més habitatges, fer equipaments com, per exemple, les escoles. No podem renunciar al desenvolupament del sector del Rengle, tampoc podem renunciar a Porta Laietana, tampoc al sector de Lepant-Churruca, a l’eix Herrera... Això significa endeutar-nos per intentar passar aquestes dificultats i encarar el futur.
L’endeutament del grup és de 60.000.000 euros. Tenen raó, però ja saben quin és el nou: són els 12.000.000 de l’Ajuntament i els 18.000.000 de PUMSA. Aquest endeutament ja està concertat, tant a través de PUMSA, Gintra i Tecnocampus, i el que fem ara és disposar-lo perquè, a mesura que fem les obres anem pagant i, per tant, en aquesta mesura el disposem.
Són veritat les informacions que vostè ha llegit d’alguns comentaris dels informes de la Intervenció i de Gestió Econòmica. Des del primer dia estem treballant conjuntament amb les nostres empreses municipals per intentar atendre aquestes noves circumstàncies. Hi estem treballant de valent i estem elaborant un pla de mesures per atendre aquestes dificultats. Si no fos així, seriem uns irresponsables. No amaguem res. Per això serveixen els informes, els donem tots i, per tant, vostès els tenen i coneixen aquesta realitat.
A banda que no assumim tota la ràtio que ens permet la llei, també els recordo que en l’endeutament hi ha una part molt important que és l’endeutament derivat de la tresoreria, que vam treballar en aquest ple fa uns mesos. Són, pràcticament, 31.000.000 d’euros que ens serveixen per pagar a proveïdors d’una manera ràpida, per ajudar les nostres empreses municipals, perquè nosaltres obtenim millors condicions, i seria una barbaritat no fer-ho, per suportar els ajornaments i fraccionaments dels pagament de tributs que ens demanen els ciutadans, pel retard en el cobrament d’algunes fonts de finançament. Nosaltres avancem els ajuts a la rehabilitació dels habitatges abans que ens els pagui la Generalitat, perquè pensem que aquesta és una mesura molt activa d’ajut a les famílies i, de retruc, a les empreses que es dediquen aquí. Totes aquestes actuacions tenen l’objectiu d’intentar reactivar la nostra economia. El Pla de Sanejament era això també.
És obvi que tenim dificultats, mai ho hem negat. Tenen tota la informació. El Pla de Sanejament naixia amb la voluntat d’ajudar les nostres empreses perquè havíem d’avalar-les en aquests nous crèdits. No volem renunciar a cap projecte que entenem vital per a la ciutat. Ara no podem renunciar al Tecnocampus. Ara  no podem renunciar al Corte Inglés, que fins i tot algú de vostès ha dit que és una operació que té pèrdues, però no diu altres coses molt importants, com són els beneficis que tindrem com a ciutat. Són 1.000 llocs de treball, 30.000.000 d’euros en salaris, el 3,5% del PIB. Sr. Mora, recordo que ara fa temps vostè ens animava que li féssim un vestit a mida a una empresa com Microsoft perquè era vital que vingués a la ciutat. Només ens estàvem referint a 7 treballadors. Nosaltres estem apostant per una proposta de futur per 1.000 treballadors. Vostès són molt transparents perquè el Govern municipal els dóna tots els documents que té perquè vostès tinguin aquesta informació i la pengin on sigui. Aquesta informació, a banda de donar-la als grups municipals, s’ha comentat abastament i, a més, està penjada a l’espai de rendiment de comptes del web municipal.
Algú de vostès ha dit que l’increment del rebut mitjà que rebrà una família l’any vinent serà de 60 euros. Jo no sé d’on treuen això perquè la major part dels tributs es congelen. Només n’hi ha alguns que s’incrementen. L’IBI és increment zero, Vehicles és increment zero i, en tot cas, si una família té Cementiris pujarà 24 cèntims el seu rebut i l’Aigua la pugem 59 cèntims el bimestre. Deixin de dir coses que no s’ajusten a la realitat.
Vostès diuen que deixem de prestar serveis a través de l’IMPEM o que variem els nostres recursos. Jo els diria que, per exemple, el Servei d’Emprenedoria a que vostè es referia, Sr. Mojedano, ja no està a l’IMPEM, perquè ha passat al Tecnocampus. Recordar que hem duplicat accions formatives, que rebem a l’any 600 emprenedors i 70 empreses.  Per tant, existeix el compromís d’aquest Govern municipal pel present i futur de la ciutat, existeix el compromís per tirar endavant i tota la il•lusió i tota la força per encarar aquestes dificultats per aportar solucions.

El senyor Francesc Teixidó manifesta que a la credibilitat dels discursos dels grups municipals els falta admetre que, malgrat la nostra manifesta incompetència, alguna cosa es fa bé, i també els falta introduir en el discurs alguna proposta alternativa.
En referència a la reformulació del Pla d’Habitatge, jo aniria a la base. En base a què s’ha fet el Pla d’Habitatge? S’ha fet en base a les necessitats de les empreses constructores? No. S’ha fet en base a les necessitats dels ciutadans. L’evolució del mercat immobiliari alenteix l’arribada a un determinat objectiu, però la necessitat de la gent no canvia.
S’ha fet una referència a la manca de rehabilitació d’habitatges i la manca d’acció als  barris de la ciutat de Mataró. Només dir-los que aquest any hem batut tots el rècords en el nombre de processos de rehabilitació a tota la ciutat i, especialment, als dos barris on hi ha Llei de Barris. Passarem de 90, no sé si acabarem arribant a 100, i duplicarem l’import d’ajuts de la Generalitat que es van destinar a aquest efecte l’any 2008.

La senyora Quiteria Guirao comenta que les propostes de les ordenances que s’han comentat aquí, tant del PP com de CIU, denoten que no tenen intenció de governar. Per tant, la proposta que fan és de mig buidar les arques municipals, però ara veurem quines són les partides que ens proposaran que reduïm.
Sobre el tema de la ideologia i dels valors que esmentava el Sr. Mojedano, cal contestar que sí. Aquest Govern municipal, quan fa acció política, la fa des d’una determinada ideologia i des d’uns determinats valors. D’això no ens n’amaguem i, fins i tot, ens n’orgullem. Estem parlant de l’equitat, d’ecologia, d’una economia sostenible, de governar des de l’honestedat, la transparència, ser propers a la gent. Això tothom ho pot entendre com una manera de governar perfectament lícita.
Sobre el tema del canvi de model econòmic, treballar pel canvi de model econòmic vol dir treballar per l’èxit escolar. Això ja ho han comprovat i a les dades em remeto. Vol dir treballar per la formació professional. Això és treballar per la capacitació dels treballadors i treballadores i, per tant, treballar pel canvi de model econòmic, per la transferència de coneixement que tindrem al Tecnocampus i a tot el complex, perquè el Tecnocampus no és només noves tecnologies. Es nota que no participen en la Fundació Tecnocampus i que tampoc van a les reunions del Tecnocampus. El discurs el trobem aquí en el ple, però resulta que no fan les propostes en els àmbits on s’han de fer. També treballem per al cooperativisme, amb el nou impuls a través de la Fundació per al Cooperativisme que tenim a la ciutat. Aquestes són propostes i accions concretes per a aquest canvi de model econòmic que volem per a la ciutat.

El senyor Ramon Bassas remarca que, efectivament, en els discursos de l’oposició no hi ha cap posició alternativa. Hi ha hagut molt d’èmfasi, això sí, en criticar-nos, però no hem trobat quines serien les altres prioritats que tindrien els grups de l’oposició.
Respecte a la crisi, per exemple el Sr. Safont-Tria defensava l’autarquia per combatre l’atur, que és una cosa que ja vam viure en aquest país durant molts anys i ens va anar bastant malament. I el Sr. Mojedano ha tingut una gran idea amb el bonobus pels aturats, perquè vagin a buscar feina fora de Mataró. No hem vist cap altra proposta alternativa. Ens agradaria saber quin és el seu horitzó per a la ciutat. Tampoc hem vist que s’hagi treballat gaire. Aquest ple hauria de ser una confrontació de projectes i nosaltres no n’hem vist.
Respecte al tema de PUMSA, ja avisarem els veïns de La Llàntia, que és un barri de Mataró que ha tingut un endeutament important per la construcció de la reforma integral del seu barri. Ara ho haurem de pagar i ha servit per la millora integral dels barris que volíem: perquè hi hagi equipaments, aparcaments, habitatges de protecció oficial i dignitat en un barri al que li convenia des de feia molts anys. Si això ho reduïm a una pura qüestió de comptabilitat, efectivament, hi hauria preocupació, i n’hi ha. Però és que no estem parlant de comptabilitat, estem parlant de política i de saber, si hem de tenir riscos, cap on els hem de tenir.
El Sr. Mora demanava canvis en la manera de fer. Espero que no sigui en la seva, perquè llavors aniríem enrere. Avui hem vist que, davant d’una oferta de diàleg, vostè només ens insulta. Ens ha dit malversadors de fons. No tindrà el valor d’anar als tribunals a defensar-ho perquè no l’ha tingut fins ara. Ens ha dit mentiders, ens ha dit de baix perfil. Ni Mataró, ni aquesta institució en especial, no es mereixen aquesta falta de respecte.

El senyor Xavier Safont-Tria agraeix la tasca dels tècnics de la Casa a l’hora d’elaborar aquest pressupost i els informes que han fet arribar al conjunt dels grups municipals.
A l’hora de tirar endavant polítiques d’esquerres, cal tenir pressupostos suficients per desplegar-les. Si la tendència és que els ingressos cada any vagin disminuint, tenim el perill de la desatenció social, l’augment de la fiscalitat indirecta i tenim, també, el perill de la privatització dels serveis públics. Aquí no ens agradaria arribar. Tampoc ens agradaria veure com la política urbanística acaba sent esclava de les plusvàlues i dels beneficis immediats. Aquesta disminució d’ingressos pot significar, a la llarga, pèrdua de poder polític per desenvolupar polítiques econòmiques per fer de la ciutat un motor.
Si disminueixen els ingressos se n’han de buscar més. La manera més habitual d’incrementar ingressos sol ser augmentar impostos. Nosaltres creiem que seria la mesura més raonable en un moment en què l’Administració no té recursos per desplegar polítiques d’esquerres. Catalunya pateix un dèficit i un espoli fiscal i potser caldria solucionar-lo abans d’augmentar impostos. Això té una relació directa amb els pressupostos municipals. Diuen que cada dia el dèficit i espoli fiscal és de 60.000.000 d’euros. Amb aquests diners es podrien fer polítiques d’educació, de despesa en benestar social, despesa a nivell esportiu. En educació, per exemple, l’Ajuntament es veu obligat a fer un gran nombre d’inversions i amb aquests 60.000.000 euros a Catalunya es podrien fer 10 escoles. I qui diu 10 escoles diu 10 pavellons esportius al conjunt de Catalunya, o desplegar polítiques d’habitatges que permetin tenir un parc de lloguer, etc.
Hem de fer de l’Administració local la punta de llança per plantar cara al Govern central. O tenim els recursos que surten dels impostos que paguen els nostres ciutadans o ens enfrontem amb aquest Estat que ens roba de manera descarada. Hi ha varis motius pels quals nosaltres hi votarem en contra:
El Pla General del 96 ningú se’l creu. Des de l’any 96 fins ara, a través de modificacions parcials, s’ha desdibuixat completament el Pla General del 96. Un exemple clar és que actualment no tenim ni un sol plànol que dibuixi l’actual estat del Pla General. El Pla General del 96, que és l’únic que tenim dibuixat, no ens serveix perquè la realitat és completament diferent.
La mala política en la rehabilitació i preservació del patrimoni arquitectònic és un altre dels motius pels quals hi votarem en contra. El patrimoni dóna a la ciutat un valor social i un valor econòmic. En situacions de crisi, defensar el patrimoni és apostar per la ciutat per atraure inversions i per donar-li prestigi i identitat.
Hi votarem en contra també pel que considerem unes minses i males polítiques mediambientals, especialment amb la gestió de residus. També per la mala gestió de la mobilitat i per la baixa participació ciutadana. Els Consells de Ciutat no funcionen. El conjunt de la ciutat, començant per les entitats veïnals i les entitats que participen d’aquests processos, n’estan fastiguejats. Nosaltres hem aportat algunes idees, com ara que en aquests Consells de Ciutat es puguin definir quines han de ser les prioritats a l’hora d’establir els pressupostos i les inversions. Aquestes propostes se’ns han anat negant al llarg de l’any.
El Sr. Teixidó tenia raó quan deia que les necessitats de la gent no canvien. El que sí ha canviat són els recursos d’aquestes famílies. Abans les famílies optaven per la compra d’habitatges però ara els resulta inviable perquè el mercat financer està com està.
Celebro l’aposta de la Sra. Quiteria pel cooperativisme. Nosaltres coincidim en què és una bona eina per fer créixer l’economia de forma estable. S’ha demostrat que el cooperativisme és una de les estructures socials i econòmiques més estables, malgrat les crisis, i no pateixen aquestes fugues de capital i aquestes pèrdues de llocs de treball a què ens té acostumats el gran capital i les empreses sense criteris socials.
El Sr. Bassas deia que jo defensava l’autarquia. L’autarquia vol dir tenir autosuficiència per tal d’organitzar-se i per tal de fer les polítiques. No hi ha cap polític sensat que vulgui renunciar a tenir autosuficiència a l’hora de dissenyar les seves polítiques. Jo defenso l’autarquia com un model propi, en el qual nosaltres puguem designar quines són les nostres necessitats i puguem tenir el poder econòmic i el poder polític per desenvolupar-ho. El que es veu és que la política té cada cop menys pes i que són aquestes grans corporacions multinacionals les que acaben decidint el futur de les societats.

El senyor Pau Mojedano recorda que la Sra. Guirao feia referència al fonament ideològic que té aquest Govern municipal d’esquerres, ecologista, etc., i explica que està bé com a punt de partida. El problema és quan la ideologia s’acaba convertint en l’únic paràmetre a través del qual hom és capaç de prendre decisions polítiques.
Sr. Bassas, tots els seus discursos en el debat de pressupostos s’assemblen molt. Intenta estendre aquest discurs autojustificatiu que dóna a entendre que defuig la responsabilitat.
El tema de l’atur és un drama. En aquest mandat pràcticament s’han doblat els aturats d’aquesta ciutat. Hem de veure com podem generar dinàmiques diferents, a través d’impuls polític, que puguin fer que Mataró sigui un referent.
Sr. Bassas, no tinc inconvenient a fer-li arribar a vostè i al Sr. Teixidó el nostre programa electoral que vam fer el 2007. Allà hi havia més projectes dels que vostès presentaven a l’electorat. La nostra visió era molt clara, és a dir, volem convertir Mataró en el primer clúster internacional vinculat al mar. Un clúster que abasti la creació d’una nova indústria vinculada al mar, un nou sector de coneixement vinculat al mar i que vagi afegida a una revaluació cultural i mediambiental. Quins aspectes tenia? L’ampliació del port, que suposa un potencial turístic, d’oci i industrial, la creació d’una universitat i una escola de formació professional vinculada al mar, acompanyada d’un campus universitari vinculat al Tecnocampus. Estendre el sector estratègic a altres sectors com és el mediambient, la cultura i el mar i no només a les noves tecnologies de la informació. Una revolució cultural com hi ha ciutats que han fet, jo parlava abans de l’efecte Guggenheim. Una aposta política és capaç de transformar tot el futur d’una ciutat. Això és el que estem reclamant per a Mataró. Però això necessita d’un nivell de compromís que vostès, fins ara, no han estat capaços de tenir.
Sra. López, sobre el que vostè diu que fem el mateix discurs de sempre, catastrofista, etc., no hi entraré. Amb el tema dels 60 euros jo no em referia a què els tributs municipals tenien un impacte de 60 euros per mes a cada persona, em referia a l’increment d’impostos que preveu els Pressupostos Generals de l’Estat. Això té un impacte en les famílies i és al que  jo feia referència.
Quant a les bonificacions que la llei no permet, jo no li diré que no tingui raó però hi ha altres vies per aconseguir aquestes finalitats. A partir de subvencions, per exemple. No hi ha cap inconvenient en què ho fem per aquesta via. Presentarem les pertinents propostes al PAM. Vostè diu que les taxes han de cobrir els costos però el problema és quins costos imputem aquí.
En referència al tema del diàleg, jo no entenc què vol dir. És que ja no me’l crec. Vostès estan disposats a revisar l’acord de govern sobre el que sempre, en els seus discursos del PAM, fonamenten el pressupost anual? Estan disposats a incorporar a les forces de l’oposició en un nou acord de govern com nosaltres vam demanar en el ple de constitució d’aquest Ajuntament? Oi que no estan disposats a fer-ho? Per tant, tota la resta són paraules. A partir d’ara, Sra. Montserrat López, no volem més eslògans, parli’m en termes de nombre de llocs de treball creats, nombre d’empreses que han apostat per Mataró a l’hora d’invertir... Dèiem abans que una entitat com Caixa Laietana s’ha involucrat en el parc tecnològic de Sant Cugat. Per què? Ens agradaria parlar amb orgull que vostès presenten un PAM diferent al que ens presenten avui, i un projecte de ciutat en el que entitats com Caixa Laietana i altres empreses importants de fora d’aquí estiguin disposades a apostar-hi. Un programa que il•lusionés la gent. Mataró no és una ciutat il•lusionada. No es veu un camí en què els ciutadans estiguin disposats a apostar-hi i que treballin per alguna cosa més que el seu propi negoci. Tot això són objectius a curt i llarg termini, és una visió de ciutat que vostès no ens ensenyen. Estarien disposats a revisar l’acord de govern, el Pla estratègic de la Policia Local? El Sr. Hereu estè disposat a revisar la seva política de seguretat, perquè sap que les previsions que tenia fetes no s’acompliran. Està disposada vostè i tot el Govern a revisar el Pla d’Austeritat, per veure si podem fer un esforç més per reduir despesa i començar a treballar en aquesta reforma administrativa tan necessària per a la ciutat? Jo tinc molts dubtes perquè, fins ara, no es mouen vostès d’aquest compartiment que han creat; no sé si ecologista o d’esquerres.
Al Sr. Mora li vull matisar dues qüestions:
En primer lloc, la força política que va parlar primer de la nau Gaudí com un centre d’exposicions artístiques va ser aquest grup que els parla. En segon lloc, vostè ens ha dit avui que intentaran demanar una Junta General de PUMSA. Aquesta proposta li vaig fer jo fa tres mesos i encara estic esperant la seva resposta. Cortesament, el camí hauria estat donar resposta primer a aquest grup municipal i, posteriorment, anunciar-ho públicament.
Les persones de l’oposició són bones i estem disposats a col•laborar amb vostès.

El senyor Joan Mora creu que és molt difícil parlar, des de totes les òptiques, de la problemàtica de la ciutat en mitja hora.
Respecte al fet que l’oposició no té idees, convé recordar que hi ha un programa electoral, però en el nostre discurs d’avui també en trobarien moltes. El que passa és que ens solem trobar amb un mur. Quan parlem de tenir un diàleg sincer, volem saber si volen tocar aquelles coses que estan en el moll de l’os de les diferències entre nosaltres. Nosaltres no tenim la veritat absoluta en tot, però de vegades no és creïble que tot el que diem nosaltres siguin barbaritats. La ciutat té problemes per afrontar la realitat econòmica perquè ens augmenten les necessitats socials i ens baixen les aportacions de l’Estat un 22%, 6,6 milions d’euros. Per poder fer front a tot això, nosaltres necessitaríem haver tornat a parlar de la Comissió de l’Austeritat. Volem saber si serien capaços de parlar de si aquesta estructura municipal de tants caps tants barrets, o tots els regidors del Govern a dedicació completa, seria necessària o no; i aquestes petites coses que es podrien parlar. A l’hora de la veritat, aquestes coses donen la justa mesura de si vostès estan disposats a parlar-ne, o no.
Algun grup municipal deia que aquí no hi ha propostes i que hauríem d’explicar on començaríem a estalviar. Els podem parlar del Maresme Digital, dels diners que llençarem amb l’absorció de Televisió de Mataró, de com hi ha algunes regidories que, per la seva càrrega, no aguanten la comparativa amb d’altres regidories. Tenim la sensació que hi ha algunes àrees del Govern que serveixen més per a encauar gent que al final dóna cobertura a un pacte polític perquè vostès puguin continuar governant, que no pas respondre a les necessitats de la ciutat.
Vostès diuen que al Mataró Transparent, aquest bloc que hem posat en marxa nosaltres ja fa un any, hi tenim tota la informació perquè vostès ens la faciliten, i això és evident. Després comencem a sumar, comencem a fer comparatives. Vostè pregunti a la ciutat i veurà on van a mirar associacions de veïns, entitats, etc., si a l’àrea de Rendiment de Comptes de nova creació, que els ha permès a vostès guanyar el segon premi de transparència, o al bloc del Mataró Transparent, que si fóssim un ajuntament haguéssim guanyat el premi Honoris Causa. Un dia podem contrastar les entrades respecte a la informació.
Sr. Alcalde, tenim la sensació  que vostè està allunyat de la gestió real del dia a dia. Crec que hauria d’estar més al damunt de les coses per a no donar-nos la sensació que, de vegades, no sap massa bé què està passant a la ciutat. Vostès diuen que mantenen l’aposta inversora del Tecnocampus, sí, d’acord, mantenen l’aposta inversora en el totxo.
Al Mataró Transparent es deia: “al projecte li feia falta una inversió econòmica per al seu desenvolupament”. I aquí no hi ha ni un euro. Això ho pagarem car. Això ho està patint el projecte.
Respecte al Mataró Marítim, estic disposat a acceptar que el Sr. Mojedano és el primer en tot. Respecte al tema de la Junta d’Accionistes, té tota la raó. Potser és que hom, de vegades, té la sensació que no arriba a tot. Això li accepto però, ara, de tota la resta no cal que fem un gra massa.
En el cas de PUMSA, em dol veure com el Sr. Bassas parla com si la nostra manera d’actuar anés contra les persones. D’això res. Això del baix nivell polític (no personal) no solament ho diem nosaltres, ho diu tota la ciutat. Això no ho poden confondre amb un insult. És molt fàcil ser el President de PUMSA i permetre’s el luxe de gastar-se milers d’euros en advocats perquè el defensin i, en canvi, els consellers de PUMSA no tinguin aquesta capacitat, potser, per poder arribar al fons d’algunes qüestions que són més complicades. Tot el que nosaltres diem dia rere dia en els Consells de PUMSA, avui també ho diu la Intervenció de la Casa. Farien bé d’estudiar-ho.
Jo els demanaria que l’any que ve, si de veritat tenen ganes de debatre les coses, dupliquin el temps per poder tractar més en profunditat tots els temes.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, respon al Sr. Safont-Tria que explica molt bé les seves veritats, però són les seves veritats. No pretengui que les seves siguin les úniques i autèntiques veritats. Quan parla de l’Hospital, perquè no parla del fet que ha estat premiat, una altra vegada, per un organisme autònom, independent, etc., i que està entre els millors hospitals d’Espanya? Per què no ho explica? Segurament ara el Servei d’Urgències està col•lapsat, però com tots els hospitals catalans i espanyols. La resta no està col•lapsat. El servei que es dóna per part dels professionals de l’Hospital és excel•lent. Parli amb la gent. Els ciutadans em feliciten sistemàticament pel bon servei de l’Hospital de Mataró. No es pot caure en aquesta desqualificació sistemàtica i en baixar l’autoestima de la ciutat. Camini més per la ciutat, parli amb més gent, a més de amb els seus, perquè li explicaran altres realitats.
No entraré a parlar del tema de l’autarquia que va ser tan nefasta per a l’economia dels espanyols.
No li accepto que parli de sectarisme quan parla dels mitjans de comunicació. Ni els professionals que hi ha a Maresme Digital Televisió ni els de Mataró Ràdio són sectaris. Li recordo que Mataró Audiovisual fins al 30 d’octubre gestionava Maresme Digital i continua gestionant la ràdio, per tant, quan parla del sectarisme de la gent de Mataró Audiovisual, està parlant del sectarisme dels professionals. El convido a parlar amb ells i llegir el que escriuen. Ells li explicaran quina és la realitat de Mataró Ràdio i de Maresme Digital Televisió, una televisió i una ràdio plural, on tothom té la possibilitat d’expressar-se. Sinó, per què el regidor de Comunicació d’Arenys de Munt felicita Maresme Digital pel cobriment de la consulta sobiranista del 13 de setembre? Per ser sectaris?
Vostè parla de patrimoni cultural, però després votarà en contra de la rehabilitació de les dues naus de Cabot i Barba, de la nau Minguell, de la nau Gaudí, perquè passi a fer una altra funció, i de Can Marfà. Això és rehabilitar el patrimoni i posar-lo en valor per ajudar a estimular l’economia de la ciutat. El convido a participar-hi més, perquè en els darrers Consells de Ciutat no recordo haver-lo vist. El seu representat no ha estat present en cap dels darrers debats de pressupostos de les tres empreses municipals. Cal estar present en el lloc on es participa per poder participar.
Sr. Mojedano, vostè confon, una vegada més, dues paraules: la il•lusió i l’il•lusionisme. Ens fa aquí una mena de pel•lícula, amb cites diverses, i parla de l’helicòpter, de la boira. Jo, pujant a casa meva, al pis del Pla d’en Boet, ja veig tot Mataró, però amb els peus a terra, per tant, sabent què passa cada dia a la ciutat. La ciutat té problemes i dificultats, però són els mateixos que tenen totes les altres ciutats catalanes, espanyoles i, si m’apura, totes les altres ciutats del món, amb un drama especial per a l’economia espanyola que es diu atur, però ni millor ni pitjor que altres ciutats. Per tant, respecte al tema del bonobus, que vostè comentava per anar al Vallès, on tenen un índex d’atur similar al nostre, no sé si resoldríem gaire la situació. Vostè compari i veurà com l’índex d’atur que tenim, que és dramàtic, creix de manera inferior, ja fa bastants mesos, a la mitjana catalana i a la mitjana de la província de Barcelona. No deu ser per casualitat que tenim una taxa d’autocontenció laboral de les més altes de l’àmbit metropolità. De la segona corona metropolitana, juntament amb Terrassa, és el més alt. Res comparable amb Sant Cugat del Vallès, aquesta  ciutat que vostè tant anomena i que sembla que està tant entusiasmat perquè hi hagin fet aquest parc tecnològic, però no oblidi que allà hi havia una cosa que es deia el CAR, Centre d’Alt Rendiment, que és el que ha generat després aquesta indústria vinculada a l’esport. Compari el nivell d’autocontenció laboral de Sant Cugat amb el de Mataró i veurà que el seu és pràcticament la meitat que el nostre. Això vol dir que més d’un 70% dels santcugatencs han de marxar cada dia de la seva ciutat a guanyar-se les garrofes, mentre que gairebé un 70% dels mataronins poden guanyar-se les garrofes a la nostra ciutat.
Parla vostè de projectes, parla d’il•lusió, parla de moltíssimes coses i sempre es deixa de parlar de la sostenibilitat per la qual estem fent tants esforços. Estem sent, en aquest moment, referent al nostre país i a nivell internacional. A més, és un nou sector econòmic que pot generar ocupació de qualitat. I no és que s’ho deixi de dir, és que el seu representant hi vota en contra en els Consells d’Administració de PUMSA.
No torni a intentar confondre a l’opinió pública respecte al seu projecte d’ampliació del Port. Ho van veure tots els mataronins, està en els mitjans de comunicació, quan vostès feien un braç que se n’anava allà a l’alguer. I després han canviat d’opinió i parlen del que nosaltres parlàvem: que l’ampliació del Port de Mataró s’havia de fer tenint en compte el Pla estratègic del Port i el Pla de Ports de Catalunya, que és una norma de rang superior que ens obliga. Diu vostè que està cansat, doncs jo no ho estic. Jo mantinc intacte el compromís, mantinc intacta la il•lusió, el coratge i les forces.
Seiem a parlar del que vostès vulguin, però amb la possibilitat de parlar de tot, no només del que vostès vulguin. La Sra. López els va fer unes ofertes per negociar el PAM i el pressupost i a vostès no els ha semblat oportú. Difícilment, a aquestes alçades del mandat, ens posarem a discutir de l’acord de govern. Però si vol fer-lo, cap problema.
Sr. Mora, vostè, en la política, acostuma a fer només de comptable. A la política s’hi ha de posar alguna cosa més que comptabilitat. S’hi ha de posar una mica de passió, d’il•lusió, etc. Jo recordo el Sr. Esperalba, quan ocupava el seu lloc, que ens deia: “si ens hem d’endeutar, endeutem-nos”, quan es parlava de tirar endavant els projectes importants per a la ciutat. Vostè està amb la tendència contrària. Vostè té memòria de peix i, quan parla de diàleg, acte seguit dinamita els ponts amb desqualificacions personals intolerables i a les que no estàvem acostumats en aquest ple. Les confiances són molt difícils de teixir, les desconfiances es teixeixen en un instant.
Jo no sé si anirem d’aquí a les eleccions a cop d’inauguració. És el que menys m’importa de tot. A mi,  el que m’importa de la inauguració del diumenge passat, el camp d’hoquei, és que els jugadors de l’Iluro ja no han d’anar a la Pau Negra a jugar els partits. El que és important és que els ciutadans tenen equipaments, tenen millores als seus carrers, als seus parcs, etc. Vostès donen alguna idea i cap model de ciutat.
Presentem uns pressupostos que podríem definir amb tres paraules: treballats, austers i rigorosos.
Treballats perquè han costat extraordinàriament. Tant, que ara els estem portant a l’aprovació inicial i no a l’aprovació definitiva, com sempre s’ha fet per aquestes dates. Hi ha hagut un escenari d’ingressos a la baixa en les aportacions de l’Estat, perquè estan indexades als ingressos generals de l’Estat.
Sr. Mojedano, els ajuntaments del nostre país tenen un finançament insuficient i injust. I cal posar-hi remei. Ho dic aquí i ho he dit a tots els fòrums en què se m’ha permès dir-ho. Baixa, també, la recaptació municipal perquè l’activitat econòmica ha minvat.
Sr. Safont-Tria, Mataró no estava en una dinàmica diabòlica de construcció si la compara amb qualsevol altre ciutat espanyola o catalana. Compari quin era el percentatge de treballadors de Mataró en el sector de la construcció amb el percentatge de qualsevol altra ciutat. Veurà que això no és veritat.
Són uns pressupostos austers perquè han disminuït els ingressos, per tant, s’havien de disminuir les despeses. S’ha fet amb caràcter general però, sobretot, posant molt d’èmfasi en allò que no era prioritari. Vegin, sinó, la disminució del 16% en la despesa corrent, i hem mantingut, dins les possibilitats, el que feia referència a promoció social, que no ha disminuït, el foment de l’ocupació, a l’habitatge i a l’educació, que s’ha incrementat en l’aportació municipal, tant percentualment com en la seva totalitat monetària.
En aquest escenari en què han baixat les aportacions de l’Estat i en què hem decidit no incrementar la pressió fiscal, ens calia un doble exercici d’austeritat que es mantindrà el temps que faci falta. I, si cal, convocarem la Comissió d’Austeritat a què vostès feien referència, per veure quines retallades podem fer encara a la despesa corrent.
Són uns pressupostos rigorosos perquè mantenim l’esforç inversor. La capacitat de treball que hem de generar per mantenir aquest esforç és importantíssima. Avui a La Vanguardia s’informava de les inversions d’alguns ajuntaments. Tarragona, 29.000.000 d’euros. No sé si aquí està inclòs el FEIL però, en tot cas, Tarragona deu tenir una aportació similar a la nostra. Nosaltres, 64.000.000 d’euros; Lleida, 89.000.000 d’euros; Girona, 7.800.000 d’euros; Cornellà, 500.000 d’euros; Badalona, 13.500.000 d’euros; Sabadell, 21.300.000 d’euros. Nosaltres, 64.000.000 d’euros, dels quals 25.000.000 d’euros són per a una aposta tan important com el Tecnocampus. És un projecte en el qual hem cregut fermament. Hem cregut en un model clar de ciutat. Una ciutat que hem explicat que ha de ser metropolitana i capital d’un territori, que ha de ser urbanísticament compacta. Sr. Safont-Tria, expliqui’m quina altra ciutat, de les nostres característiques, ha optat per bloquejar una part importantíssima del seu terme municipal, una tercera part, per posar-la com a reserva agrícola protegida. Volem una ciutat econòmicament innovadora, que aposti per la innovació com a gran motor de l’economia, sostenible mediambientalment i amb apostes tan significatives com el Tub Verd. Un model de ciutat socialment cohesionada.
Vull agrair a tots els treballadors municipals que han fet la feina, que sembla que són una part del problema, i que l’han feta amb tot el seu rigor tècnic, amb tota la seva capacitat professional i amb tota la seva voluntat de servei.

CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Servei de Gestió Econòmica-

3 - APROVACIÓ INICIAL DEL PRESSUPOST GENERAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ PER A L'EXERCICI 2010, INTEGRAT PEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT, ELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS, SOCIETATS MUNICIPALS I ENS PÚBLICS EMPRESARIALS..

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Relació de fets

L'art. 164.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, estableix que les entitats locals elaboraran i aprovaran anualment un Pressupost general, en el qual s’integraran el Pressupost de la pròpia entitat, els dels organismes autònoms dependents d’aquesta i els Estats de previsió de despeses i ingressos de les societats mercantils amb capital social íntegre de l’entitat local.
 
En data 2 de desembre del 2009, d’acord amb l’art. 73 del ROM, va ser aprovat per Decret de la consellera delegada l’avantprojecte del Pressupost de l’Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms per a l’exercici 2010.
Per tot el que s'ha exposat, proposo al Ple que s’adoptin els següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar inicialment el Pressupost general de l’exercici 2010 integrat per:

1.1 Pressupost de l’Ajuntament pel 2010, amb el següent desglossament per capítols:

Despeses        
Capítol I    Despeses de personal    30.324.173,11 €
Capítol II     Despeses de béns corrents i serveis    27.478.902,14 €
Capítol III    Despeses financeres    3.960.749,90 €
Capítol IV    Transferències corrents    31.204.135,95 €
Capítol VI    Inversions reals    16.324.204,91 €
Capítol VII    Transferències de capital    506.010,02 €
Capítol VIII    Actius financers    2.295.532,00 €
Capítol IX    Passius financers    10.264.644,66 €
    Total despeses    122.358.352,69 €
        
Ingressos        
Capítol I    Impostos directes    37.451.991,52 €
Capítol II    Impostos indirectes    4.902.596,20 €
Capítol III    Taxes i altres ingressos    21.729.537,51 €
Capítol IV    Transferències corrents    37.446.184,67 €
Capítol V    Ingressos patrimonials    1.702.295,86 €
Capítol VII    Transferències de capital    5.058.431,82 €
Capítol VIII    Actius financers    1.350.000,00 €
Capítol IX    Passius financers    12.717.315,11 €
    Total ingressos    122.358.352,69 €

1.2  Pressupost dels Organismes Autònoms, amb el següent desglossament per capítols:

Pressupost de l’ Institut d’Esports:

Despeses        
Capítol I    Despeses de personal    1.636.062,76 €
Capítol II     Despeses de béns corrents i serveis    752.357,42 €
Capítol IV    Transferències corrents    401.189,14 €
Capítol VI    Inversions reals    75.000,00 €
Capítol VIII    Actius financers    15.025,30 €
    Total despeses    2.879.634,62 €
 
Ingressos        
Capítol III    Taxes i altres ingressos    634.704,07 €
Capítol IV    Transferències corrents    2.125.144,33 €
Capítol V    Ingressos patrimonials    29.760,92 €
Capítol VII    Transferències de capital    75.000,00 €
Capítol VIII    Actius financers    15.025,30 €
    Total ingressos    2.879.634,62 €

Pressupost de l’Institut Municipal d’Educació:

Despeses        
Capítol I    Despeses de personal    12.773.183,83 €
Capítol II     Despeses de béns corrents i serveis    2.355.857,63 €
Capítol IV    Transferències corrents    632.325,00 €
Capítol VI    Inversions reals    92.294,15 €
Capítol VIII    Actius financers    43.300,00 €
    Total despeses    15.896.960,61 €
      
Ingressos        
Capítol III    Taxes i altres ingressos    2.098.704,20 €
Capítol IV    Transferències corrents    13.640.112,26 €
Capítol V    Ingressos patrimonials    22.550,00 €
Capítol VII    Transferències de capital    92.294,15 €
Capítol VIII    Actius financers    43.300,00 €
    Total ingressos    15.896.960,61 €

Pressupost de l’ Institut Municipal d’Acció Cultural:

Despeses        
Capítol I    Despeses de personal    2.269.300,00 €
Capítol II     Despeses de béns corrents i serveis    2.666.078,00 €
Capítol III    Despeses financeres    3.500,00 €
Capítol IV    Transferències corrents    513.577,50 €
Capítol VI     Inversions reals    221.400,00 €
Capítol VIII    Actius financers    3.000,00 €
    Total despeses    5.676.855,50 €
        
Ingressos        
Capítol III    Taxes i altres ingressos    435.232,91 €
Capítol IV    Transferències corrents    5.017.222,59 €
Capítol VII    Transferències de capital    221.400,00 €
Capítol VIII    Actius financers    3.000,00 €
    Total ingressos    5.676.855,50 €

Pressupost de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica

Despeses        
Capítol I    Despeses de personal    3.445.009,10 €
Capítol II     Despeses de béns corrents i serveis    913.537,46 €
Capítol III    Despeses financeres    1.000,00 €
Capítol IV    Transferències corrents    214.432,38 €             
Capítol VI    Inversions reals    59.469,87 €
Capítol VIII    Actius financers    4.000,00 €
    Total despeses    4.637.448,81 €
       
Ingressos        
Capítol III    Taxes i altres ingressos    207.300,00 €
Capítol IV    Transferències corrents    4.362.178,94 €
Capítol V    Ingressos patrimonials    4.500,00 €
Capítol VII    Transferències de capital    59.469,87 €
Capítol VIII    Actius financers    4.000,00 €
    Total ingressos    4.637.448,81 €

1.3 Els estats de previsió d’ingressos i despeses de les societats mercantils:

Promocions Urbanístiques de Mataró, SA

Despeses:    93.695.442,00 €    Ingressos:    95.543.041,00 €
 

Aigües de Mataró, SA

Despeses:    14.320.130,00 €    Ingressos:     15.973.496,00 €


Gestió Integral del Trànsit, SL

Despeses:    3.487.389,00 €    Ingressos:     2.835.862,00 €


Prohabitatge Mataró, SA

Despeses:    750.071,00 €    Ingressos:    721.293,00 €


1.4 Els estats de previsió d’ingressos i despeses de les entitats públiques empresarials:

Mataró Audiovisual

Despeses:    511.796,83 €    Ingressos:    511.796,83 €

Parc Tecnocampus Mataró

Despeses:    1.269.254,74 €    Ingressos:    1.269.254,74 €


Segon.-  Exposar al públic el Pressupost general aprovat inicialment durant el termini de quinze dies, segons determina l’article 169.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Tercer.- Trametre còpia del Pressupost aprovat a la Generalitat de Catalunya i a la Delegació d’Hisenda de Barcelona, d’acord amb el que disposa l’article 169.4 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.”


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions:    Cap.


-Servei d'Ingressos-

4 -APROVACIÓ DEFINITIVA DE LES MODIFICACIONS A L'ORDENANÇA GENERAL I A LES ORDENANCES REGULADORES DELS IMPOSTOS, PER A L'EXERCICI 2010.
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“ANTECEDENTS

El ple de l’Ajuntament en sessió ordinària del dia 5 de novembre de 2009, va acordar, entre d’altres coses, l’aprovació provisional de la modificació a l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipal, així com les modificacions fetes a les Ordenances reguladores de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, Impost sobre béns immobles, i Impost sobre Construccions,  instal•lacions i obres, per l’exercici 2010, i acordà obrir un termini d’exposició pública de l’expedient perquè tothom que hi tingués algun interès pogués presentar al•legacions. El termini d’exposició al públic ha estat de trenta dies, i s’inicià  al dia següent de la publicació de l’anunci al BOP. L’anunci de l’exposició pública es publicà al BOP i a LA VANGUARDIA del dia 9 de novembre de 2009, per la qual cosa l’exposició al públic al taulell d’anuncis i al propi Servei d’Ingressos s’inicià el dia 10 de novembre i ha finalitzat  aquest  15 de desembre.

Dins d’aquest termini, s’han presentat les següents al•legacions:

GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR:  

- Ordenança General de Gestió i Recaptació dels Ingressos de Dret Públic Municipal. En el seu article 46 referit als Criteris de concessió i denegació d’ajornaments o fraccionaments proposa afegir al punt 7 que : “Els deutes en fase executiva podran aplaçar-se dins dels límits que s’estableixin per a la recaptació en fase voluntària, amb els mateixos límits de terminis, així com els límits per a la no sol•licitud d’aval que en la fase voluntària”.

Cal desestimar aquesta al•legació perquè l’article 46 de l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals no diferencia entre aquells deutes que es recapten en fase voluntària d’aquells que es realitzen en fase executiva, per tant els criteris ja són els mateixos, i no cal introduir cap article addicional, i l’article 43 ja preveu expressament el fraccionament i ajornament pels deutes en període executiu.  

- Impost municipal sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana: En el seu Títol II, article 7, al paràgraf que comença dient: “Les persones que vulguin gaudir d’aquesta bonificació...” després del primer punt i seguit proposa afegir-hi: “No obstant, l’Administració informarà de l’existència de la bonificació i dels seus requisits per obtenir-la”. Així mateix, en referència a l’article 10 apartat 2, proposa apropar-nos a la màxima reducció que  permet la Llei d’Hisendes Locals que és un 60%, aplicant una reducció del 59%.

L’obligació d’informar als contribuents dels beneficis fiscals és una obligació inherent a tot sistema tributari basat en els principis de justícia i equitat tributaria. D’acord amb aquests principis, els Serveis Municipals  informen  sempre dels beneficis fiscals, donant suport a la seva petició.

Enguany, el programa d’actuació municipal ja incorpora diversos projectes encaminats a millorar la informació fiscal. Les accions 3.9.1.2 i 3.10.1.1 recullen directament aquest compromís.

Per això, cal desestimar aquesta proposta ja que el compromís està adquirit en el programa d’Actuació Municipal.   

Pel que fa a la reducció del valor del terreny, cal assenyalar que l’Ajuntament ha anat modificant aquest valor, baixant el percentatge de  reducció, perquè aquesta reducció només es pot aplicar durant els cinc any següents a la revisió cadastral, i després l’impacte seria massa fort pels contribuents, i per això cal desestimar la petició.       

- Impost sobre béns immobles: En el seu capítol V, article 7, proposa afegir a la documentació requerida per família nombrosa: “que si dins l’exercici corresponent, un o ambdós cònjuges, es troben en situació de desocupació o acreditin un cessament en la seva activitat econòmica, podran acollir-se a aquesta bonificació, demostrant el nou nivell d’ingressos”.

La bonificació per família nombrosa ja recull com a un dels seus requisis el criteri de capacitat econòmica de pagament., que es posa de manifest amb la renda dels membres de la unitat familiar.
L’IBI és un tribut de naturalesa periòdica, que es merita  l’1 de gener, i que pren en consideració la situació del contribuent en aquesta data.

- Impost sobre Construccions, Instal•lacions i Obres: Proposa reduir-lo i recorda que és un impost potestatiu.

D'acceptar aquest vot particular s’impossibilitaria l'acompliment dels objectius pressupostaris i per tant del Programa d'actuació municipal.

- Impost sobre vehicles de tracció mecànica: proposa bonificar als usuaris del transport públic, com ja han demanat en els darrers anys.

En relació a aquesta proposta de bonificació  cal dir que la Llei d’Hisendes Locals, en el seu article 9 prohibeix atorgar beneficis fiscals que no estiguin expressament previstos en normes en rang de llei. La bonificació en aquest imposto pels usuaris del transport públic  no està previst en cap norma i  per això no és pot estimar l’al•legació.  

- Impost sobre activitats econòmiques: proposa afegir un punt e) a l’article 10 que es referís a atorgar una bonificació del 50% per a grans superfícies i supermercats per tal que substitueixin les bosses de plàstic que entreguen gratuïtament als clients, per bosses reciclables.

Aquest any no s’ha modificat aquest impost, per tant, l’al•legació no procedeix. No obstant, cal assenyalar que  la  Llei d’Hisendes Locals, en el seu article 9, prohibeix atorgar beneficis fiscals que no estiguin expressament previstos en normes en rang de llei, i aquesta proposta de bonificació no està prevista en cap llei.   

- Pel conjunt d’impostos: Implantar una bonificació progressiva a tots els impostos empresarials per aquells sectors d’interès estratègic com R+D+I, audiovisuals, medi ambient, cultura i serveis a les persones, i bonificar fiscalment a les empreses que col•laborin en la promoció de l’esport i de la cultura de la nostra ciutat mitjançant el patrocini.    

Cal desestimar aquestes propostes de bonificacions,  perquè la  Llei d’Hisendes Locals, en el seu article 9, prohibeix atorgar beneficis fiscals que no estiguin expressament previstos en normes en rang de llei.  

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

- Amb caràcter general, per tots els tributs: Es proposa que  per l’any 2010 no s’incrementi cap impost, taxa o preu públic, a excepció de la tarifa integrada del transport, i les modificacions proposades en les tarifes del servei d’autotaxis.

Cal assenyalar que el  pressupost de l’exercici 2010 s’ha confeccionat tenint com a una de les seves prioritats bàsiques garantir la prestació social bàsica, que en aquests moments és absolutament indispensable per ajudar a aquells que més pateixen la conjuntura actual.

La majoria d’impostos i taxes no s’han incrementat, com ja hem anat explicant al llarg d’aquesta tramitació. I els que han sofert augment, se n’han explicat els motius, que són del tot raonables. Una reducció en els nostres ingressos en aquests moments, obligaria a realitzar una contenció més  superior en la despesa, que impossibilitaria executar aquestes polítiques socials, i que poguéssim ajudar als més necessitats.

També proposa CIU amb caràcter general que s’impulsi una campanya a través de tots els mitjans de comunicació municipals per donar a conèixer els terminis de pagament i, molt especialment, les bonificacions i exempcions previstes, i que  s’habiliti una taula a l’Oficina d’Atenció Ciutadana per atendre de forma especialitzada les consultes i demandes per acollir-se a les bonificacions, i sol•licitar ajornaments i fraccionaments

Cal assenyalar que aquesta no es pot considerar una  al•legació contra les ordenances fiscals. La campanya de comunicació del calendari fiscal es realitzarà amb la tramesa individual del calendari fiscal, i la publicació als mitjans de comunicació municipals. L’atenció individualitzada per temes fiscals es realitza sota el model d’atenció integral dissenyat, i es reforça quan es necessària en funció de la demanda de cada moment. Els increments dels beneficis fiscals atorgats son molt elevats sobre tot per la constant tasca d’informació i assessorament, malgrat això, al PAM 2010 ja hi ha previstes varies accions per difondre els beneficis fiscals.

- Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (2.1. ). Es proposa modificar els apartats 1 i 2 de l’article 7 de l’ordenança per assolir la bonificació sense condicions a l’habitatge habitual en transmissions per causa de mort

Davant d’aquesta al•legació hem de dir que no es pot comparar en absolut l’actual situació de l’Impost sobre successions, amb l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, en primer lloc perquè aquest, a diferencia del de successions, és un impost que s’aplica amb caràcter generalitzat al conjunt de municipis, sense que es produeixi discriminació per aquest motiu entre diferents Ajuntaments, que si be poden modular la seva recaptació d’acord amb els tipus impositius, és d’aplicació a la pràctica totalitat de municipis. En segon lloc, pel gran diferencial de quotes entre ambdós impostos. La mateixa Llei general tributaria consagra el principi de contribuir segons la capacitat econòmica del contribuent, i d’acord amb aquest principi, l’Ajuntament de Mataró estableix aquesta bonificació en funció de la riquesa obtinguda per la transmissió.

- Impost sobre béns immobles (2.2). Es proposa  una bonificació per aquells contribuents que instal•lin en els seus habitatges energia solar o altres energies renovables.

Aquesta bonificació, de caràcter potestatiu, està prevista a l’article 74.5 de la vigent Llei d’hisendes locals, i permet bonificar fins a un 50% els immobles que hagin instal•lat sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar.

L’aplicació i regulació d’aquesta bonificació requereix realitzar estudi econòmic i jurídic per concretar tots els seus aspectes. La presentació d’aquesta al•legació en tant breu termini, impossibilita realitzar aquest estudi per a les ordenances del 2010. Es proposa estudiar la implantació d’aquesta bonificació durant l’exercici 2010 per a les ordenances fiscals del 2011.

També proposa CIU, establir una bonificació per al col•lectiu de joves majors d’edat i fins a una edat màxima de 35  anys, que siguin residents a Mataró

Davant d’aquesta proposta li hem de dir, que l’Ajuntament no te capacitat normativa per atorgar aquest benefici fiscal a l’IBI. La Llei d’Hisendes Locals, en el seu article 9 prohibeix atorgar beneficis fiscals que no estiguin expressament previstos en normes en rang de llei. Actualment aquest benefici no està previst legalment, i per això s’ha de desestimar l’al•legació.

També proposa CIU, establir una bonificació del 50% a la quota de l’IBI per a totes les persones titulars de l’immoble que constitueixi el seu domicili habitual. (majors de 65 anys i amb ingressos bruts inferiors a 8000 0 10000 euros)

Cal dir-li que l’Ajuntament no te capacitat normativa per atorgar aquest benefici fiscal a l’IBI. La Llei d’Hisendes Locals, en el seu article 9 prohibeix atorgar beneficis fiscals que no estiguin expressament previstos en normes en rang de llei. Actualment aquest benefici no està previst legalment.

L’atorgament d’ajuts per persones amb risc d’exclusió social es tramita en l’àmbit dels ajust socials que atorga l’Ajuntament. No es pot  regular a les ordenances fiscals un ajut social.

- Impost sobre construccions, obres i instal•lacions (2.3). Proposa l’establiment d’una bonificació del 50% a la quota d’aquest impost,  a les construccions, instal•lacions i obres dels edificis destinats a ús agrícola.

L’Ajuntament no te capacitat normativa per atorgar aquest benefici fiscal a l’ICIO.  La Llei d’Hisendes Locals, en el seu article 9 prohibeix atorgar beneficis fiscals que no estiguin expressament previstos en normes en rang de llei. Actualment aquest benefici no està previst legalment.

- Impost sobre vehicles de tracció mecànica (2.4). CIU proposa una Rebaixa en la quota, establir  mesures fiscals favorables per aquelles persones que demostrin que utilitzen el vehicle per motius laborals

L’Ajuntament no te capacitat normativa per atorgar aquest benefici fiscal a l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica.  La Llei d’Hisendes Locals, en el seu article 9 prohibeix atorgar beneficis fiscals que no estiguin expressament previstos en normes en rang de llei. Actualment aquest benefici no està previst legalment.

Pel que fa a la  rebaixa de l’impost no és possible ja que  impossibilitaria l'acompliment dels objectius pressupostaris i per tant del Programa d'actuació municipal, que recordem-ho una vegada més, tenen aquest any, com a prioritat l’atenció social bàsica.

- Impost sobre activitats econòmiques (2.6). Proposa una bonificació per aquells contribuents amb rendiments negatius

Aquesta bonificació, de caràcter potestatiu està prevista a  l’article 88.2.d. de la vigent Llei d’hisendes locals.

Hem d’assenyalar que l’actual regulació de l’impost preveu un coeficient de ponderació en funció de la xifra de negoci, xifra declarada a Hisenda, i que es pren com a base pel càlcul de la quota resultant. Cal recordar que la majoria de contribuents ja estan exempts d’aquest impost, i que només tributen aquelles empreses amb xifra de negoci superior al milió d’euros.


FONAMENTS JURÍDICS

1. Les modificacions proposades a l’Ordenança general i a les  Ordenances fiscals reguladores dels impostos  són expressió de la manifestació de la potestat reglamentària de les corporacions locals en matèria d'ordenació dels tributs municipals, de conformitat amb allò previst, entre d'altres, pels articles 15 a 19 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, i s’ajusten a la regulació que per aquests tributs determinen els articles de la pròpia norma.

2. L'article 16.1 i 16.2 de la LHL disposa que els acords de modificació de les ordenances fiscals hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades. En aquest cas i veient l’annex, consta d'una manera clara i amb la redacció pertinent tot el que es modifica.

3. L'òrgan competent per l'aprovació de les ordenances fiscals i les seves modificacions és el ple de la Corporació, i a partir de l'entrada en vigor de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local, l'acord d'aprovació s'haurà d'adoptar per majoria simple.


Per tot això, la sotasignada proposa al ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-  DESESTIMAR, per tot el que consta a la part expositiva,  les al•legacions presentades pel Grup Municipal del Partit Popular.

Segon.- DESESTIMAR, per tot el que consta a la part expositiva,  les al•legacions presentades pel Grup Municipal de Convergència i Unió, i assenyalar que  pel que fa a la proposta d’establir una  bonificació en la quota de l’IBI per aquells contribuents que instal•lin en els seus habitatges energia solar o altres energies renovables, s’estudiarà la implantació d’aquesta bonificació durant l’exercici 2010 per les ordenances fiscals del 2011.

Tercer.- APROVAR DEFINITIVAMENT per a l'exercici 2010, les modificacions fetes a l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipal, així com les modificacions fetes a les Ordenances reguladores de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, Impost sobre béns immobles, i Impost sobre Construccions,  instal•lacions i obres.

Aquestes modificacions es detallen a l’Annex que s’acompanya.  

Quart.- PUBLICAR al Butlletí Oficial de la Província (BOP) aquesta aprovació definitiva de les modificacions fetes a l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipal, i a les  Ordenances reguladores de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, Impost sobre béns immobles, i Impost sobre Construccions,  instal•lacions i obres, i assenyalar  que contra aquesta aprovació  es  podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província. “


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions:    Cap.


5 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LES MODIFICACIONS A LES ORDENANCES REGULADORES DE LES TAXES, PER A L'EXERCICI 2010.  

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“ANTECEDENTS

El ple de l’Ajuntament en sessió ordinària del dia 5 de novembre de 2009, va acordar, entre d’altres coses, l’aprovació provisional de les modificacions a les Ordenances reguladores de les TAXES, per l’exercici 2010,  i acordà obrir un termini d’exposició pública de l’expedient perquè tothom que hi tingués algun interès pogués presentar al•legacions. El termini d’exposició al públic ha estat de trenta dies, i s’inicià  al dia següent de la publicació de l’anunci al BOP. L’anunci de l’exposició pública es publicà al BOP i a LA VANGUARDIA del dia 9 de novembre de 2009, per la qual cosa l’exposició al públic al taulell d’anuncis i al propi Servei d’Ingressos s’inicià el dia 10 de novembre i ha finalitzat  aquest  15 de desembre.

Dins d’aquest termini, s’han presentat les següents al•legacions:

GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR:  

- Taxa per llicències urbanístiques o per la comprovació d’activitats comunicades en matèria d’urbanisme (3.4):  Proposa aplicar un increment 0, ja que aquesta taxa incideix en l’activitat de construcció.

D'acceptar aquest vot particulars s’’impossibilitaria l'acompliment dels objectius pressupostaris i per tant del Programa d'actuació municipal. La cobertura d’aquesta taxa és només del 30% del seu cost.

- Taxa per cementiris municipals (3.5): Proposa revisar el plec de condicions, ja que sembla excessiu que s’incrementi l’IPC anual + 2 punts. Manifesta que aquest any 2009 es preveu un  IPC negatiu, per tant s’hauria de restar dels 2 punts afegits.

Aquesta proposta no incideix en la taxa aprovada, perquè el que es proposa es revisar el plec de condicions, i per això es passa la proposta al Servei pertinent perquè la prengui en consideració. Cal dir però que si el plec de condicions  preveia un increment de la taxa de conservació en dos punts percentuals per sobre l’IPC era per possibilitar les obres d’inversió i manteniment previstes. Ara, una  congelació en aquesta tarifa  impossibilitaria l’acompliment del  pla econòmic financer de la concessió.  

- Taxa per la recollida, tractament i eliminació de brossa domiciliària o residus sòlids urbans, mobles i utensilis inservibles (3.9): Proposa reduir-la en 2 punts, i Implantar un sistema de bonificació de la taxa de recollida de la brossa que incentivi el reciclatge de la brossa domiciliària i comercial.

Pel que fa a la seva reducció, cal dir que la taxa no cobreix el 100 % dels costos, i la reducció de la tarifa   suposaria una disminució pressupostaria de que impossibilitaria acomplir els objectius previstos. La posada en marxa de nous serveis com la recollida d’orgànica, o la implantació de la recollida de voluminosos porta a porta, han fet incrementar els costos durant els darrers exercicis. Pel que fa a la reducció de l’import, cal  assenyalar que tot i estar per sota de la cobertura del servei, aquest any no s’ha incrementat. Per aquest motiu d’estar el seu import molt per sota del cost del servei, no es pot reduir.

Pel que fa a la bonificació per incentivar el reciclatge, cal assenyalar que no es poden establir beneficis fiscals al marge del previst legalment. En matèria de taxes només és possible tenir en compte la capacitat econòmica del subjecte passiu a l’hora d’establir-les. La política fiscal es realitza des de la vessant dels ingressos, però també de les despeses. L’Ajuntament de Mataró disposa en aquests moments de serveis gratuïts de deixalleries i de recollida de residus voluminosos porta a porta, que faciliten enormement la tasca d’eliminació dels residus.

- Taxa de llicències de tall i ocupació de la via pública (3.10): Proposa aplica un increment 0, ja que aquesta taxa incideix en l’activitat de construcció.

L'acceptació d'aquesta al•legació  impossibilitaria l'acompliment dels objectius pressupostaris i per tant del Programa d'actuació municipal

- Taxa per ocupacions de sòl, subsòl i vol de la via pública, i per la utilització privativa i aprofitament especial del domini públic municipal (3.12):  Proposa aplica un increment 0, ja que aquesta taxa incideix en l’activitat de construcció.

 L'acceptació d'aquesta al•legació  impossibilitaria l'acompliment dels objectius pressupostaris i per tant del Programa d'actuació municipal
 
- Taxa per l’estacionament de vehicles de tracció mecànica a les vies públiques municipals (3.16): Considera que no és adient el motiu justificatiu per augmentar-la ja que l’únic motiu pot ser assolir el 100% del cost del servei, i no l’equilibrar les tarifes als aparcaments soterranis. A més, manifesta que els costos dels aparcaments soterranis i els costos de control dels  vehicles estacionats a les vies públiques no és el mateix.

Davant d’aquesta al•legació, cal assenyalar que tot  i l'increment mitjà proposat, la taxa es situa encara molt lluny de l'aparcament sota superfície, import que es va prendre com referència en el moment de la creació del servei, i que s'emmarca  en la política d'aparcaments d'aquesta ciutat.
Aquesta taxa no es basa en l’estudi de costos del servei, sinó que pren en consideració  la utilitat derivada que tindria una ocupació d’un espai semblant en cas que no fos domini públic.

- Taxa pels serveis de mercats, cambra frigorífica i magatzem (3.17): Proposa revisar l’increment excessiu que patiran les parades instal•lades al mercat de la Plaça de Cuba, tot i que estan d’acord en que hi hagi un augment significatiu per poder amortitzar les millores portades a terme.

La nova proposta presentada per l’Institut Municipal de Promoció econòmica incorpora els costos del nou model de gestió a partir del segon trimestre, i implica un descens en la quota a pagar propera al 11 %, en conseqüència, és una al•legació que s’estima.

- Pel conjunt de taxes:  Implantar una bonificació progressiva a totes les taxes empresarials per aquells sectors d’interès estratègic com R+D+I, audiovisuals, medi ambient, cultura i serveis a les persones, i bonificar fiscalment a les empreses que col•laborin en la promoció de l’esport i de la cultura de la nostra ciutat mitjançant el patrocini.    

Cal desestimar aquestes propostes de bonificacions,  perquè la  Llei d’Hisendes Locals, en el seu article 9, prohibeix atorgar beneficis fiscals que no estiguin expressament previstos en normes en rang de llei. A més, la  Llei del patrocini i mecenatge ja preveu els beneficis fiscals que es poden aprovar per activitats de  patrocini.    

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

- Taxa per llicències i autoritzacions d’establiments (3.8). CIU proposa bonificar el 50% a aquelles persones que iniciïn una activitat empresarial i que tinguin menys de 30 anys o estiguin en atur.

Hem d’assenyalar que la taxa ha de finançar el cost del servei, i el cost del servei es dona per la comprovació de l’adequació a la normativa vigent de les activitats que es pretengui obrir. Aquesta comprovació és independent de la situació del contribuent que la demana, i l’exhoneració a determinats contribuents hauria de repercutir en la resta de contribuents per mantenir la cobertura de la taxa, que recordem que actualment és només del 69 %, i que es pot veure modificada per la aplicació de la directiva europea de serveis.

- Taxa per la recollida, tractament i eliminació de brossa domiciliària o residus sòlids urbans, mobles, I utensilis domèstics inservibles (3.9). Es proposa incrementar el nombre de beneficiaris de l’exempció a la taxa, per ex. Persones majors de 65 anys que viuen soles, amb independència de la seva renda.

Cal assenyalar que l’’ordenança actual ja recull la subvenció per a pensionistes i persones en atur forçós, en funció del seu nivell de renda. La capacitat econòmica ha de ser sempre un criteri determinant per l’atorgament de beneficis fiscals o subvencions, i per això s’ha de desestimar aquesta al•legació.

També proposa descomptes per aportacions a deixalleries

Cal dir que la  política fiscal es realitza des de la vesant dels ingressos, però també de les despeses. L’Ajuntament de Mataró disposa en aquest moments de serveis gratuïts de deixalleries, i de recollida de residus voluminosos porta a porta, que faciliten enormement la tasca d’eliminació dels residus, i per això, l’al•legació s’ha de desestimar.

- Taxa per a l’estacionament de vehicles de tracció mecànica a les vies públiques municipals. (3.16). Proposa que  l’estacionament en solars municipals, concretament al solar anomenat “Can Maitanquis”, passi a ser una zona taronja, estacionament gratuït amb limitació horària

Cal desestimar aquesta al•legació,  Els criteris tècnics que regulen els tipus d'estacionament són els següents:

1.-Zones d'alta rotació: >4 vehicles/plaça
    Zona blava/pàrquings públics

2.-Zones de mitjana rotació: 2-4 vehicles/plaça
    Zona regulada amb disc horari

3.-Zones de baixa rotació:     Cap tipus de regulació

Com sigui que en el espai de Can Maitanquis ens trobem en el cas 1, per superar els 4 vehicles/plaça, és recomanable mantenir la zona blava.

- Taxa per prestació de serveis de mercats, cambra frigorífica  i magatzem (3.17). Proposa revisar  els estudis de costos i rebaixar la taxa

L’Estudi de costos s’ha realitzat d’acord amb el que preveu l’article 24.2 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals: para la determinación del importe, se tomaran  en consideración los costes directos e indirectos, inclusive los de carácter financiero, amortización del inmovilizado y, en su caso, los necesarios para garantizar el mantenimiento y un desarrollo razonable del servicio o actividad.

Pel que fa a la rebaixa del preu de la taxa, la nova proposta de l’Institut Municipal de Promoció econòmica incorpora els costos del nou model de gestió a partir del segon trimestre, i implica un descens en la quota a pagar del 10,9%, per la qual cosa, s’estima l’al•legació pel que fa a aquest aspecte .

CIRCO RALUY S. L.

- Taxes  per ocupació de la via pública i per publicitat. Sol•licita l’exoneració de qualsevol d’aquestes taxes per considerar que les  seves activitats són activitats d’ interès cultural

Cal desestimar aquesta al•legació perquè l’article 3 de l’ordenança d’ocupació del sòl i subsòl municipal ja recull una quota zero però només per aquelles entitats sense ànim de lucre que promoguin el foment de la vida cultural,social i lúdica al carrer per a la realització d’activitats de caire cultural i de foment d’activitats esportives, lúdiques, culturals, de foment de valors festius i activitats que promoguin la dinamització econòmica de la ciutat. Aquesta bonificació només s’aplica a entitats sense ànim de lucre.

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS DEL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA.

- Taxa per prestació de serveis de mercats, cambra frigorífica  i magatzem (3.17). Proposa revisar  l’estudi de costos pel que fa a la imputació de:
- Costos de personal.
- Compres de béns i serveis.
- Amortitzacions.
- Costos indirectes
- Previsió d’ingressos.

S’estima en part aquesta al•legació i s’adapta l’estudi de costos d’acord amb la estimació d’entrada en ple funcionament del nou model de mercat de la plaça de Cuba a partir del 2on trimestre. Aquesta adaptació redueix els costos i per tant es proposa una reducció en les tarifes, del 10,9%.


FONAMENTS JURÍDICS

1. Les modificacions proposades de les Ordenances fiscals reguladores de les taxes  són expressió de la manifestació de la potestat reglamentària de les corporacions locals en matèria d'ordenació dels tributs municipals, de conformitat amb allò previst, entre d'altres, pels articles 15 a 19 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, i s’ajusten a la regulació que per aquests tributs determinen els articles de la pròpia norma.

2. Pel que fa a la proposta de modificació de tarifes i/o quotes formulada, s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles reguladors dels tributs i preus públics de la Llei reguladora de les d’hisendes locals esmentada, i hi consta, quan correspon, el pertinent informe tècnic-econòmic, conforme al que preveuen els articles 24, 25, 26,  44 i 47 de la vigent LHL.

3. L'article 16.1 i 16.2 de la LHL disposa que els acords de modificació de les ordenances fiscals hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades. En aquest cas i veient l’annex que s’acompanya,  consta d'una manera clara i amb la redacció pertinent tot el que es modifica.

4. En el cas d'imposició de  noves taxes,  les Ordenances fiscals hauran d'aprovar-se simultàniament a l'adopció dels respectius acords d'imposició.

5. L'òrgan competent per l'aprovació de les ordenances fiscals i les seves modificacions és el ple de la Corporació, i a partir de l'entrada en vigor de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local, l'acord d'aprovació s'haurà d'adoptar per majoria simple.

Per tot això, la sotasignada proposa al ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- DESESTIMAR, per tot el que consta a la part expositiva,  les al•legacions presentades pel Grup Municipal del Partit Popular, amb l’excepció de la proposta de rebaixa l’import de la taxa de les parades del Mercat de la Plaça de Cuba, que s’accepta.  .

Segon.- DESESTIMAR, per tot el que consta a la part expositiva,  les al•legacions presentades pel Grup Municipal de Convergència i Unió,  amb l’excepció de la proposta de rebaixa l’import de la taxa de les parades del Mercat de la Plaça de Cuba, que s’accepta.  

Tercer.- DESESTIMAR, pel que consta a la part expositiva, l’al•legació presentada pel Circo Raluy S.L.

Quart.- ESTIMAR parcialment l’al•legació presentada per l’Associació de venedors del mercat de la Plaça de Cuba.
   
Cinquè.- APROVAR DEFINITIVAMENT  les taxes de nova creació que s’han anomenat abans i figuren detallades a l’annex que s’acompanya i  acordar la seva imposició.

Sisè.-  APROVAR DEFINITIVAMENT per a l’exercici 2010, les modificacions de les ordenances reguladores de les taxes que a continuació es relacionen i segons es detalla a l’annex que s’acompanya:   

    3.2 Taxa per pels documents que expedeixi o que estengui l’administració.
    3.4. Taxa per llicències urbanístiques.
    3.5 Taxa per cementiris municipals.  
    3.8.- Taxa per llicències i autoritzacions d'establiments
    3.9.- Taxa per la recollida, tractament i eliminació de brossa domiciliària o residus sòlids urbans, mobles i utensilis domèstics inservibles.
    3.10.- Taxa per llicencies de tall de la via pública.
    3.12.-Taxa per ocupació del sòl, subsòl i vol de la via pública, i per l’utilització privativa i aprofitament especial del domini públic municipal.
    3.15.- Taxa pels aprofitaments especials del domini públic local a favor d’empreses explotadores de serveis de subministrament d’interès general.  
    3.16.- Taxa per estacionament de vehicles a la via pública.
    3.17.- Taxa per serveis de mercats, cambra frigorífica i magatzem.
    3.20.- Taxa per la prestació de serveis d’enseyament reglat a l’Escola Universitària Politècnica.
    3.21.- Taxa per prestació servei de manteniment, senyalització de guals  i estacionaments reservats.

Setè.-    PUBLICAR al Butlletí Oficial de la Província (BOP) aquesta aprovació definitiva de les modificacions fetes a  les Ordenances reguladores de les Taxes,  i assenyalar  que contra aquesta aprovació  es  podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província. “


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions:    Cap.



6 -     APROVACIÓ DEFINITIVA DE LES MODIFICACIONS ALS PREUS PÚBLICS, PER A L'EXERCICI 2010.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“ANTECEDENTS

El ple de l’Ajuntament en sessió ordinària del dia 5 de novembre de 2009, va acordar, entre d’altres coses, l’aprovació provisional de les modificacions a les Ordenances reguladores dels PREUS PÚBLICS,  per l’exercici 2010,  i acordà obrir un termini d’exposició pública de l’expedient perquè tothom que hi tingués algun interès pogués presentar al•legacions. El termini d’exposició al públic ha estat de trenta dies, i s’inicià  al dia següent de la publicació de l’anunci al BOP. L’anunci de l’exposició pública es publicà al BOP i a LA VANGUARDIA del dia 9 de novembre de 2009, per la qual cosa l’exposició al públic al taulell d’anuncis i al propi Servei d’Ingressos s’inicià el dia 10 de novembre i ha finalitzat  aquest  15 de desembre.

Dins d’aquest termini, s’han presentat les següents al•legacions:

GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR:  

- Preus públics de les activitats de l’Institut Municipal de Cultura (4.5): Proposa que el preu de la sangria a la festa de les Santes sigui de 1,87 euros; la xíndria,  1 euro; i el cremat, 1,87 euros.

En relació a aquesta al•legació cal dir que va ser un error posar els preus de les festes de les Santes en el cos dels preus públics de l’IMAC, perquè en realitat aquests preus de les Santes són  els preus d’exercicis anteriors,  perquè els preus de les begudes de les Santes s’aproven cada any durant el mes d’abril, o sigui, que es coneixerà la opinió del Grup municipal del PP,  en el moment de l’aprovació d’aquests preus públics per Les Santes 2010. Però, ja avancem que els  preus públics corresponents a aquests productes es confeccionen  d’acord amb l’estudi de costos corresponent, i no hi ha cap factor que justifiqui cap disminució de costos per permetre la reducció de les seves tarifes.  

- Preus públics pels serveis de recollida i tractament de residus comercials (4.8): Proposa  
reduir-lo en un 2%.  

No es pot acceptar aquesta proposta.  La nova Llei de residus de Catalunya obliga als productors de residus a fer front a totes les despeses del seu tractament i eliminació, be sigui a través de gestors autoritzats o acollint-se al servei municipal. Per aquest motiu, es repercuteixen en aquest preu públic la totalitat dels costos del servei.  Actualment aquest preu públic no cobreix la totalitat dels costos, i s’ha proposat anar assumint aquesta cobertura de forma gradual en els propers exercicis

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

- Preus públics per la utilització d’instal•lacions esportives municipals (4.1). CIU proposa declarar exempts de pagament a les entitats esportives de la ciutat quan desenvolupin una activitat pròpia del club.

Cal assenyalar que l’activitat de les entitats esportives de la ciutat ja està  àmpliament reconeguda en el si de les activitats de l’Institut d’Esports. Actualment ja s’apliquen tarifes molt reduïdes per l’ús de les instal•lacions municipals, instal•lacions que necessiten de fortes dotacions econòmiques pel seu manteniment.

La concessió d’aquesta exempció impossibilitaria l'acompliment dels objectius pressupostaris i per tant del Programa d'actuació municipal de l’Institut d’Esports.

- Preus públic per assistència  a escoles bressol i per ensenyaments especialitzats (4.2). Proposa una bonificació del 40% per famílies amb ingressos inferiors als 14000 euros.

No procedeix aquesta al•legació perquè ara no s’està modificant aquest preu públic. No obstant, hem d’assenyalar que actualment el preu per assistència  a les escoles bressol cobreix només un 35 % del seu cost. La concessió d’aquesta bonificació impossibilitaria l'acompliment dels objectius pressupostaris i per tant del Programa d'actuació municipal de l’Institut Municipal d’Educació.

- Preus públics de les activitats de l’IMAC.(4.5). Proposa una bonificació en els preus públics         per activitats culturals i esportives per famílies amb un o més membres en atur.

L’IMAC té bonificació en els seus preus públics per aquells col•lectius que entenem poden presentar situacions econòmiques o socials més vulnerables. Aquest són: les persones grans que tenen el Carnet Blau, les persones amb discapacitat igual o superior al 33% i els estudiants.

Les situacions d’atur d’un membre de una unitat familiar no comporten sempre una situació econòmica desfavorable a tota la unitat familiar. Per tant entenem que s’hauria d’acreditar no només la situació d’atur del membre sinó els ingressos econòmics de tota la unitat familiar i això fa que sigui a la pràctica inexecutable i/o desproporcionat.


- Preus públic pels serveis de recollida i tractament de residus comercials (4.8). Proposa un descompte  per aportació  a les deixalleries

Cal desestimar aquesta al•legació perquè el servei de recollida i tractament de residus comercials és un servei de recepció voluntària,  ja que la llei obliga a l’autogestió dels residus comercials. El servei ofert per l’Ajuntament està molt lluny del cost que suposa pels contribuents la contractació amb un gestor privat, i ha de finançar el 100% dels seus costos.


INSTITUT MUNICIPAL D’ESPORTS:  

Proposa modificar uns preus públics on hi han constatat uns errors materials, visibles a través de l’estudi de costos fet en el seu moment. Aquests errors materials corregits es reflecteixen a l’annex  que s’acompanya, i fan referència als preus pel Gimnàs de Boxa.   I també s’ha proposat canviar on consta POLIESPORTIU DE CIRERA per POLIESPORTIU JAUME PARERA.


FONAMENTS LEGALS.

1)  L'article 41 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la llei reguladora de les Hisendes locals, preveu la possibilitat que les entitats locals puguin establir i modificar els preus públics per la prestació de serveis o la realització d'activitats de la seva competència, sempre que aquests serveis o activitats siguin de recepció voluntària pels interessats i es prestin en concurrència amb el sector privat.

2. Pel que fa a la proposta de modificació dels imports dels preus públics, s’ajusta en tots els casos a les previsions dels seus articles reguladors i hi consta el pertinent informe tècnic-econòmic, conforme al que preveuen els articles 44 i 47 de la vigent Llei d’Hisendes Locals.  

4) L'article 47 de la normativa ja esmentada reguladora de les Hisendes locals disposa que l'establiment o modificació dels preus públics correspon al Ple de la corporació, i per això  elevo al Ple de l'Ajuntament per la seva aprovació els següents

ACORDS:

Primer.-   DESESTIMAR, per tot el que consta a la part expositiva,  les al•legacions presentades pel Grup Municipal del Partit Popular.

Segon.- DESESTIMAR, per tot el que consta a la part expositiva, les al•legacions presentades pel Grup Municipal de Convergència i Unió.     

Tercer.- APROVAR DEFINITIVAMENT  per l’exercici 2010, les modificacions de les normes  reguladores dels preus públics  que a continuació es relacionen i segons es detalla a l’annex que s’acompanya:   

-    4.1. Preu públic per la utilització d’instal•lacions esportives municipals.
-    4.5. Preus  públics de les activitats de l’Institut Municipal d’Acció Cultural.
-    4.7. Preus públics del Servei de Manteniment.
-    4.8. Preus públics dels serveis de recollida i tractament de residus comercials.
-    4.16. Preus públics Escola Universitària Politècnica de Mataró

Quart.-  PUBLICAR al Butlletí Oficial de la Província (BOP) aquesta aprovació definitiva de les modificacions fetes als Preus Públics per a l’exercici 2010,  i assenyalar  que contra aquesta aprovació  es  podrà interposar  recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província. “


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Abstencions:    1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 

7 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LES MODIFICACIONS A LES TARIFES, PER A L'EXERCICI 2010.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Antecedents

El ple de l’Ajuntament en sessió ordinària del dia 5 de novembre de 2009, va acordar, entre d’altres coses, l’aprovació provisional de les Tarifes per l’exercici 2010, i acordà obrir un termini d’exposició pública de l’expedient perquè tothom que hi tingués algun interès pogués presentar al•legacions. El termini d’exposició al públic ha estat de trenta dies, i s’inicià  al dia següent de la publicació de l’anunci al BOP. L’anunci de l’exposició pública es publicà al BOP i a LA VANGUARDIA del dia 9 de novembre de 2009, per la qual cosa l’exposició al públic al taulell d’anuncis i al propi Servei d’Ingressos s’inicià el dia 10 de novembre i finalitza el 15 de desembre.

Dins d’aquest termini, s’han presentat les següents al•legacions:

GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR.

- Tarifa aigua i clavegueram: Demana que les famílies amb fills menors de tres anys tinguin dret a un augment addicional a raó de 3m cúbics al mes del segon bloc i de 6m cúbics al mes del tercer, per cada fill en aquesta situació,independentment del nombre de membres de la unitat familiar. Demana també congelar en tots els trams la tarifa del clavegueram.

Des de AMSA, ens han informat el següent en relació a aquesta al•legació:

“ En el punt Setè.- Tarifa de l’aigua, es proposen dues mesures:

1. congelar la totalitat dels preus, tan per l’aigua com pel clavegueram.

2. Ampliar els límits dels trams de subministrament, als abonats domèstics amb fills menors de tres anys.  

Ambdues propostes comporten necessariament la disminució dels ingressos previstos en el pressupost aprovat, que son imprescindibles per mantenir l’equilibri econòmic i generar els recursos necessaris per finançar el volum de les inversions aprovades per executar en el pròxim exercici.

Pel que fa a la proposta 2, a banda del que hem exposat en el paràgraf anterior, la seva implantació comporta series dificultats, tant pel que fa a introduir aquesta nova discriminació positiva, que no es dona en les prescripcions legals relatives a la aplicació del Cànon de l’aigua, i que obligaria a conviure dos tipologies de càlcul en un mateix rebut, com també que per l’adjudicació individualitzada d’aquesta condició especial, es requereix modificar les condicions per las que s’ha sol•licitat recentment l’accés parcial a les dades del P.M.H.

Per tot el que s’ha exposat,  preposem la no acceptació del punt setè de les propostes de modificació de les ordenances municipals” .

Convé doncs, desestimar aquesta al•legació ja que rebaixar l’increment proposat per AMSA provocaria un desequilibri del pressupost aprovat pel seu Consell d’Administració.

TARIFES QUE FINALMENT ES PRESENTEN PER A LA SEVA APROVACIÓ DEFINITIVA.

Estan detallades totes elles a l’annex que acompanya el present acord. No obstant i tal com es va indicar en el moment de l’aprovació provisional, de manera esquemàtica, podem assenyalar les següents modificacions a les tarifes existents:

Pel que fa a la de  l’Aigua, les modificacions són a proposta de la Companyia d’Aigües. La quota es manté pels consums baixos i s’estableixen preus superiors per a les quotes de servei domèstiques per aquells habitatges on s’hagin produït consums superiors a 500 l/dia i superiors a 100 l/d. Les modificacions en la tarifa del Clavegueram i en la de serveis de treball i subministraments complementaris a la venda d’aigua, també s’han fet a proposta de la Companyia d’Aigües.

Pel que fa a les  Tarifes servei de transport urbà de viatgers de Mataró, cal assenyalar que durant l’exercici 2009, ja varem convergir plenament amb el Sistema Tarifari Integrat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), amb la convergència pròpiament dita de les tarifes.  

Pel que fa a les de la zona esportiva El Sorrall, segons proposta del concessionari, es congelen en general i només es modifiquen les quotes de inscripció; l’assegurança infantil; l’assessorament tècnic personalitzat; i els lloguers de piscina per a competicions.

Finalment, pel que fa a les Tarifes del Servei auto-taxis, també segons proposta del concessionari, s’incrementa la baixada de bandera i el suplement de nit especial.

La competència per l’aprovació de les tarifes proposades pels concessionaris dels serveis, és del ple de la Corporació, i per això, proposo a aquest organisme  l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- DESESTIMAR les al•legacions a la Tarifa d’Aigua i del Servei de clavegueram festes pel Grup Municipal del Partit Popular.

Segon.-  APROVAR DEFINITIVAMENT  per a l'exercici 2010, les tarifes que es detallen a l’annex que acompanya aquest expedient i que són les següents:

-    5.1 Tarifa aigua.
-    5.2 Tarifa clavegueram.
-    5.3 Tarifa per serveis de treball i subministraments complementaris a la venda d’aigua.
-    5.5 Tarifes servei de transport urbà de viatgers de Mataró 2010.
-    5.6 Tarifes zona esportiva El Sorrall
-    5.7 Tarifes servei autotaxis de Mataró.

Tercer.- PUBLICAR aquesta aprovació definitiva de les tarifes per l’exercici 2010 al Butlletí oficial de la província, assenyalant que contra aquesta aprovació  es  podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província. aprovats.”


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Abstencions:    1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.


8 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LES MODIFICACIONS A LA CATEGORIA DELS CARRERS, PER A L'EXERCICI 2010.   
 
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“El ple de l’Ajuntament en sessió ordinària del dia 5 de novembre de 2009, va acordar, entre d’altres coses, l’aprovació provisional de les CATEGORIES DE CARRERS  per l’exercici 2010, i acordà obrir un termini d’exposició pública de l’expedient perquè tothom que hi tingués algun interès pogués presentar al•legacions. El termini d’exposició al públic ha estat de trenta dies, i s’inicià  al dia següent de la publicació de l’anunci al BOP. L’anunci de l’exposició pública es publicà al BOP i a LA VANGUARDIA del dia 9 de novembre de 2009, per la qual cosa l’exposició al públic al taulell d’anuncis i al propi Servei d’Ingressos s’inicià el dia 10 de novembre i finalitza el 15 de desembre.

Dins d’aquest termini, no s’ha presentat cap al•legació a la categoria de carrers aprovada provisionalment, si bé pel Servei corresponent s’han detectat algun error de fet que ara hem corregit, segons queda assenyalat a  l’annex que s’incorpora per a la seva aprovació.   

FONAMENTS  DE DRET

 L’article 66 de la vigent ’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipal, estableix que les vies públiques es classifiquen en set categories a tots els efectes fiscals, i que correspon al ple de la Corporació classificar en cadascuna d’aquestes set categories, els carrers i places de nova creació.

El criteri per assignar aquestes categories fiscals es el de donar la mateixa categoria que tenen els carrers col•lindants o més pròxims.

Es proposa, doncs, l’adopció dels següents ACORDS

Primer.- APROVAR DEFINITIVAMENT  la CATEGORIA DE  CARRERS per l’exercici 2010, segons està detallada a l’Annex que s’acompanya.  

Segon.- PUBLICAR aquesta aprovació definitiva  al Butlletí oficial de la província, i assenyalar  que contra aquesta aprovació  es  podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província. “


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Abstencions:    1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.


9 - APROVAR LA RELACIÓ DE LES ACTUACIONS A PRESENTAR DAVANT EL MINISTERI DE POLÍTICA TERRITORIAL PER AL SEU FINANÇAMENT AMB CÀRREC AL FONS ESTATAL PER A L’OCUPACIÓ  I LA SOSTENIBILITAT LOCAL (FEOSL) CREAT PER EL REIAL DECRET-LLEI 913/2009 DE 26 D’OCTUBRE

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Mitjançant el Reial Decret Llei 13/2009, de 26 d’octubre, es crea un Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local i s’aproven els crèdits extraordinaris per atendre el seu finançament.

Aquest nou fons té un doble objecte:
a)    augmentar la inversió pública en l’àmbit local mitjançant el finançament d’actuacions de competència local, nova planificació i execució immediata generadores d’ocupació i que fomentin el desenvolupament sostenible Aquestes obres no poden estar previstes en els pressupostos de l’entitat tan del 2009 com del 2010, i han de correspondre a projectes de competència de les Entitats Locals. Prioritàriament es finançaran projectes de desenvolupament sostenible d’àmbit mediambiental i recolzament a la innovació econòmica i social.
b)    Contribuir a la sostenibilitat social  mitjançant el finançament de despeses corrents de programes de prestació de serveis socials de competència municipal, principalment en educació i atenció a la dependència. Aquesta és una de les novetats més significatives del nou Fons respecte l’antic FEIL 2009 ja que dóna als ens locals la possibilitat de destinar el 20% de l’import assignat  al finançament d’aquests programes socials.

D’acord amb les dades publicades per la Secretaria d’Estat de Cooperació Territoral, l’Ajuntament de Mataró podrà obtenir recursos per a finançar dels seus projectes fins a un import màxim de  12.949.099,00€ (amb IVA inclòs), dels quals podrà destinar fins a 2.595.010,00€  a despesa social.  

Es presenta com Annex 1 i 2 a aquesta proposta la relació d’actuacions per tal que l’Ajuntament de Mataró és pugui acollir al finançament Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local.

Per tot el que s’exposa,  proposo al Ple, si s’escau, l’adopció dels següents acords:

PROPOSO:

PRIMER.- Aprovar la relació de les actuacions inversores que presenta aquest Ajuntament, així com la inversió projectada per cadascuna d’aquestes, segons l’annex-1 que s’adjunta a aquesta proposta, per tal obtenir el seu finançament amb càrrec al Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat Local, aprovat pel Reial Decret Llei 13/2009, de 26 d’octubre.

SEGON.-  Delegar a la Junta de Govern Local l’aprovació  dels programes d’actuació social que presenta aquest Ajuntament, segons l’annex-2 que s’adjunta a aquesta proposta, per tal obtenir el seu finançament amb càrrec al Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat Local, aprovat pel Reial Decret Llei 13/2009, de 26 d’octubre

TERCER.-  Delegar en la Junta de Govern l’aprovació de les actuacions inversores per presentar a la convocatoria del Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat Local, donant-ne compte al següent Ple ordinari que tingui lloc. “


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    22,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra:    Cap.
Abstencions:    5, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
-Servei de Secretaria General-
 

10 - APROVACIÓ PROPOSTA D’ALCALDIA DE CONGELACIÓ RETRIBUCIONS CÀRRECS MUNICIPALS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“En sessió plenària de data 28 de juny de l’any 2007, es van aprovar entre altres acords, el règim de retribucions dels membres del consistori, i les subvencions per despeses de funcionament dels grups municipals de l’Ajuntament.

L’any 2009, dins de les mesures de contenció del pressupost per donar resposta a l’actual conjuntura econòmica, es van aprovar tot un seguit de mesures, sota el nom de Sumem per la Cohesió. Hi havia però dues mesures concretes  que cali aprovar formalment per acord plenari, i que es van aprovar en el Ple d’aprovació definitiva del pressupost 2009.

Aquestes eren les que afectaven a la congelació de les retribucions dels membres electes, i alts càrrecs de la nostra administració, i les que afectaven a la congelació de la subvenció que reben tots els grups municipals per fer front a les seves despeses de funcionament.

Tant les prioritats del Pressupost 2010 com del programa d’actuació, volen donar resposta a aquesta situació, prioritzant l’atenció social bàsica, i l’educació, tal com hem manifestat en la memòria d’alcaldia del pressupost.

Els motius que van justificar l’aprovació formal d’aquestes dues mesures, es segueixen mantenint avui en dia. Per aquest motiu, aquesta Alcaldia proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.-  Per l’any 2010 es congelaran els imports de les retribucions dels membres que formen el consistori, dels  caps d’àrea,  dels  directors dels organismes autònoms, dels  gerents de les entitats públiques empresarials i del  gerents de les empreses municipals de l’Ajuntament.

Segon.- Per l’any 2010 es congelaran les subvencions que perceben els grups municipals de l’Ajuntament .”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2),  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra:    4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions:    Cap.

-Servei de Recursos Humans-
 

11 - APROVACIÓ INICIAL DE LA PLANTILLA DE L’AJUNTAMENT PER A L’ANY 2010.
     
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

1. “Pel que fa referència a la plantilla de personal, l’article 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que l’entitat local ha d’aprovar anualment la plantilla en la mateixa sessió en que s’aprovi el pressupost. Un exemplar de la plantilla amb el total de les retribucions del personal que se’n dedueixi i de la relació de llocs serà un dels documents que integren el pressupost.

L’article 25  Decret 214/1990, de 30 de juliol, estableix que la Plantilla del Personal de les entitats locals ha d’estar integrada per la relació detallada de cossos, escales, subescales, classes i categories de les places en que s’integren els funcionaris, el personal laboral i l’eventual agrupades, indicant la denominació d’aquests, el nombre de places que les constitueixen, el nombre de les que es trobin vacants i el grup a que pertanyin d’acord amb la titulació exigida per al seu ingrés (A1, A2, C1, C2, AP).

S’ha complert amb el tràmit d’informació i negociació amb la part social a la primera quinzena de desembre de 2009.

D’acord amb els informes tècnics i jurídic la plantilla de personal de l’Ajuntament de Mataró que actualment es presenta a aprovació preveu sobre l’existent les següents modificacions:

Plantilla de personal laboral:
- Creació de 6 places de tècnic/a mitjà/na de serveis personals de programa, grup A2.
- Creació de 5 places tècnic/a especialista de programa, grup C1.
- Creació d’una plaça d’auxiliar administratiu/va de programa, grup C2, inicialment a la plantilla de personal laboral, i que, en el moment de la seva cobertura definitiva, passarà a la plantilla de personal funcionari.
- Creació de 7 places d’educadors/es socials, grup A2, categoria educador social B.
- Amortització d’una  plaça de tècnic/a especialista consum.
- Reconversió de 4 places d’oficial primera administratiu/va de la plantilla de laborals a 4 places d’administratiu/va de l’Escala d’Administració General, subescala administrativa, grup C1 de la plantilla de personal funcionari.
- Reconversió d’una plaça de peó especialista a una plaça de peó

Plantilla de personal funcionari:

- Creació de 7 places d’assistents/es socials, grup A2, de l’escala d’Administració Especial, serveis especials.
- Reconversió d’una plaça de tècnic/a superior imatge, grup A1, a una plaça de tècnic/a mitjà/na comunicació, grup A2, de l’Escala d’Administració Especial, serveis especials.
- Creació d’una plaça de tècnic/a mitjà/na comunicació, grup A2. de l’Escala d’Administració Especial, serveis especials i amortització d’una plaça de tècnic/a especialista Imatge.  
- Creació d’1 plaça de tècnic/a mitjà/na, grup A2, de l’Escala d’Administració Especial
- Modificació de la característica “funcionarització” de la plaça de tècnic/a especialista consum.
- Reconversió de 4 places d’oficial primera administratiu/va de la plantilla de laborals a 4 places d’administratiu/va de l’Escala d’Administració General, subescala administrativa, grup C1 de la plantilla de personal funcionari.
- Amortització d’una plaça d’auxiliar de serveis i creació d’una plaça de conserge

2. Respecte a la relació de llocs de treball, l’esmentat article 25 i següents del Decret 214/1990 i l’article 291 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, regulen les qüestions relatives a la relació de llocs de treball i la seva modificació.

La Direcció de Recursos Humans ha informat de la proposta de modificació prevista per a l’any 2010 a la representació sindical, d’acord amb l’article 1 de la pròrroga del Conveni del Personal Laboral i de l’Acord de sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari vigent

Per a l’any 2010, es proposen una sèrie de modificacions de la relació de llocs de treball actualment vigent, que són  les següents:

- Creació de 2 llocs de tècnic/a mitjà/na coordinador de programes de Nova Ciutadania
- Creació de 4 llocs de tècnic/a mitjà/na de programes de Nova Ciutadania
- Creació de 5 llocs de tècnic/a especialista de programes de Nova Ciutadania
- Creació d’un lloc de treball d’auxiliar administratiu de programes de Nova Ciutadania
- Modificació de la denominació del lloc de treball Tècnic/a programes del Servei de Nova Ciutadania, de l’Àrea de Presidència, a Tècnic/a mitjà/na coordinador/a del programa d'acollida
- Reconversió del lloc de treball de Dissenyador/a en Tècnic/a mitjà/na dissenyador/a gràfic/a de la Secció d’Imatge del Gabinet d’Alcaldia de l’Àrea de Presidència.
- Reconversió del lloc de treball de Tècnic/a especialista d’imatge en Tècnic/a mitjà/na de comunicació de la Secció d’Imatge del Gabinet d’Alcaldia de l’Àrea de Presidència.
- Supressió del lloc de treball Coordinador/a web i del lloc tipus retributiu 8 “Tècnic/a superior comunicació”
- Creació del lloc de treball d’Adjunt/a al Cap de Servei d’Atenció Ciutadana.
- Supressió del lloc de treball de Coordinador/a bústia queixes i suggeriments.

S’incorpora a aquesta proposta plenària els informes tècnics i  jurídic referent a la modificació de la relació de llocs de treball per a l’any 2010, que justifiquen i avalen la proposta, juntament amb la següent relació de documents:

- Annex A: Relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Mataró per a l’any 2010.
- Annex B: Notificacions a les diferents seccions sindicals i interessats.

D’acord amb l’art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1999, de 21 d’abril, és competència del ple de la Corporació l’aprovació de la plantilla del personal al servei de l’ens local.

Per tot l’anteriorment exposat, al Ple proposo l’adopció dels següents,

ACORDS

Primer.- Aprovar la plantilla del personal de l’Ajuntament de Mataró per a l’any 2010 amb el detall que figura en els següents annexes.

a. Plantilla de funcionari
Annex I: Plantilla de funcionaris ordenats per escales, subescales, classes i categories.

b. Plantilla de laborals
Annex II: Plantilla de personal laboral ordenats per grups de titulació i categoria laboral.

c. Plantilla d’eventuals
Annex III: Plantilla personal eventual

Segon.- Aprovar la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Mataró per a l’any 2010, d’acord amb el detall que figura a l’annex A.

Tercer.- Publicar l’annex I de la plantilla de funcionaris; l’annex II de la plantilla de laborals i l’annex III de la plantilla d’eventuals al BOPB i al DOGC i trametre’n còpia a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Quart.- Publicar l’annex A referent a la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Mataró al BOPB.”
               
Annex: Plantilla Funcionari
                
Escala / Classe    Grup    No. places    Vacants    Observacions
                    
Habilitació nacional         3    1    
Secretari    A1    1    0    
Interventor    A1    1    0    
Tresorer    A1    1    1    
                
Administració General         147    21    
Subescala tècnica         19    1    
Tèc.Administració General    A1    19    1    
Subescala de Gestió         7    0    
Tèc. Mitjà/ana Gestió AG    A2    7    0    
Subescala Administrativa         85    6    
Administratiu A.G.    C1    85    6    
Subescala auxiliar         32    13    
Auxiliar A.G.    C2    32    13    
Subescala subalterna         4    1    
Conserge    AP    4    2    
Ordenança    AP    1    0    
                
Administració Especial         350    66    
Subescala tècnica         95    18    
TAE Enginyer Superior    A1    5    0    
TAE Economista    A1    6    0    
TAE Informació-Premsa    A1    4    2    
TAE Imatge    A1    1    0    
TAE Bioleg    A1    1    0    
TAE Salut Pública    A1    1    1    
TAE Psicòleg    A1    3    1    
TAE Pedagog/a    A1    1    1    
TAE Arquitecte    A1    14    3    
T.Mitjà Enginyer Tècnic    A2    9    2    
T.Mitjà Arxiver    A2    2    0    
T.Mitjà Graduat Social    A2    1    0    
Assistent Social    A2    34    7    
TAE Arquitecte tècnic    A2    13    1    
Subescala Serveis Especials         255    48    
Classe Comeses especials         81    20    
Tèc.Superior Informàtic    A1    7    2    
Tèc.Superior    A1    11    5    
T.Mitjà Informàtic    A2    6    0    
T.Mitjà Salut    A2    2    0    
T.Mitjà Gestió    A2    7    2    
T.Mitjà/na Comunicació    A2    2    2    
T. Prevenció riscos laborals    A2    1    0    
T sistemes inf. Territorial    A2    1    0    
T. Mitjà/na    A2    2    2    
Delineant    C1    12    0    
Tèc.esp.Informàtic    C1    4    0    
Tèc.esp.Compres    C1    1    0    
Tèc.esp.Imatge    C1    1    0    1 plaça a  amortitzar
Tèc.esp.Consum    C1    1    1    
Tèc. Especialista    C1    1    1    
Tèc.esp.inspecció fiscal    C1    2    0    
Tèc.esp.Manteniment    C1    1    0    
Tèc. Esp. Cadastre    C1    3    3    
Auxiliar tècnic/a inspecció    C2    9    1    
Auxiliar de Protocol i RP    C2    1    1    
Auxiliar de serveis    C2    6    0    1 plaça a amortitzar
Classe Policia Local i els seus vigilants         173    28    
Intendent Major    A1    1    1    
Inspector    A2    2    1    
Sots-Inspector    C1    3    0    
Sergent    C1    7    1    
Caporal    C2    15    0    
Agent    C2    145    25    
Classe personal d'oficis         1    0    
Xofer Alcaldia    C2    1    0    
                    
TOTAL         500    88    

    
    
    
    
    
    Annex: Plantilla Laborals    
                    
    Categoria    Grup    No. places    Vacants    Observacions
    Tècnic Superior    A1    3    0    
    Psicòleg    A1    1    0    
    Advocat    A1    1    0    
    Tècnic mitjà de salut    A2    2    0    
    Tècnic/a Mitjà/na Manteniment    A2    3    0    
    Educador social B    A2    15    8    
    Animador/a sòcio cultural B    A2    5    3    
    Tècnic/a mitjà/na S Personals    A2    12    6    6 places vinculades a programes
    Tècnic mitjà/na    A2    2    0    
    Tèc. Especialista    C1    1    0    
    Tècnic Esp.Joventut    C1    1    0    
    Tècnic Esp.Insp.Consum    C1    1    0    
    Tècnic Esp.Gestió    C1    1    0    
    Capatas    C1    7    2    
    Cap de Colla    C1    4    0    
    Oficial 1a.    C1    27    2    
    Oficial 1a. Administ.    C1    1    0    
    Oficial 2a. Administ.    C1    2    0    
    Oficial sanitari    C1    1    0    
    Tècnic Aux. Prog.    C1    1    0    
    Tècnic especialista C    C1    1    0    
    Tècnic/a especialista    C1    5    5    5 places vinculades a programes
    Tècnic/a esp. S. Personals    C1    1    0    
    Agent Executiu    C1    5    0    
    Aux.Administratiu    C2    2    1    1 plaça vinculada a programes, de funcionari quan es convoqui
    Oficial 2a.    C2    5    0    
    Treballadora Familiar    C2    10    2    
    Aux. De serveis    C2    2    0    
    Telefonista    C2    1    0    
    Conserge    AP    6    4    
    Peó especialista    AP    21    0    
    Peons    AP    3    3    
                    
    TOTAL         153    36    

                
                
                
                
    Annex: Personal Eventual            
                
Denominació    Places    FC    FE    VC
Cap de l’àrea de Presidencia    1    0    1    0
Cap de l’ àrea de Via Pública    1    0    1    0
Cap de l’àrea Serveis Centrals     1    0    1    0
Cap de l’area de Serveis Territorials    1    0    1    0
Cap de l’àrea de Serveis Personals    1    0    1    0
Cap de l'area d'Innovació i Promoció de la Ciutat    1    0    1    0
TOTAL FUNCIONARIS EVENTUALS    6    0    6    0
                
                
FC: Funcionari/a de carrera                
FE: Funcionari/a eventual                
VC: Vacant                
                


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions:    8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .



12 - APROVACIÓ INICIAL DE LA PLANTILLA I RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT  MUNICIPAL D’ACCIÓ CULTURAL PER A L’ANY 2010.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“ANTECEDENTS

L’actual plantilla i relació de llocs de treball de l’IMAC van ser modificades en el Ple del passat mes de juny. Les modificacions que es proposen per l’exercici 2010 son les següents :
•    Creació d’una Plaça de Tècnic de cultura, per consolidació del conveni de 3 anys signat entre la Diputació l’IMAC pel que es subvenciona un tècnic d’assessorament socio-cultural.
•    Creació d’una Plaça de Tècnic auxiliar de cultura a temps parcial
•    Creació d’una Plaça d’Ajudant de serveis, a cobrir mitjançant promoció interna d’un conserge.

La relació de llocs de treball aplica l’equiparació de llocs de treball aprovada el novembre de 2006, amb les actualitzacions corresponents per l’any 2010.

El Consell Rector de l’IMAC en sessió celebrada el 30 de setembre va acordar proposar al Ple l’aprovació de la plantilla i relació de llocs de treball per l’exercici 2010.


FONAMENTS DE DRET

El Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, als articles 25 i següents.
L’article 22.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local.
L’art. 11.m) dels Estatuts de l’IMAC.


El Conseller delegat de Cultura i President de l’IMAC sotmet a la consideració del Ple Municipal l’adopció del següents ACORDS :


Primer.    Aprovar la Plantilla del personal de l’Institut  Municipal d’Acció Cultural per l’any 2010, segons document annex.
Segon.    Aprovar la Relació de llocs treball de l’Institut  Municipal d’Acció Cultural per l’any 2010, segons document annex.
Tercer.    Publicar la Plantilla i la Relació de llocs de treball al BOP i al DOGC.”


PLANTILLA PERSONAL IMAC 2010
                    
                    
PERSONAL LABORAL                     
Denominació    Grup    Places    CI    CT    VC
Tècnic/a superior    A1    8    6    1    1
Tècnic/a mig Manteniment i serveis    A2    1    1        
Tècnic/a mig Arts escèniques    A2    1    1        
Tècnic/a  Cultura    A1/A2    3    3        
Tècnic/a  Cultura     A2    3    1    1    1
Tècnic/a mig    A2    1        1    
Tècnic/a auxiliar de Cultura    C1    1    1        
Tècnic/a auxiliar de Cultura (TP)    C1    1            1
Tècnic/a Aux. d'Arts escèniques    C1    1    1        
Tècnic/a Aux. d'infraestructures    C1    1    1        
Administratiu/va    C1    4    3        1
Tècnic/a Auxiliar de Biblioteca    C1    9    5    4    
Ajudant de serveis   (Teatre)    C2    2    2        
Ajudant de serveis  (Teatre TP)    C2    1        1    
Ajudant de serveis      C2    9    7    1    1
Ajudant de serveis   (TP)    C2    1    1        
Auxiliar administratiu/va    C2    3    1    2    
Conserge    C2    1    1        
Taquiller/a  (TP)    C2    1    1        
Porter/a-Acomodador/a (TP)    C2    1            1
                    
Totals        53    36    11    6
                    
PERSONAL EVENTUAL                    
Denominació    Grup    Places         PE    VC
Director/Gerent    A2    1        1    
                    
                    
CI:  Contracte Laboral indefinit                    
CT:  Contracte laboral temporal                    
VC:  Plaça vacant                    
EX : Plaça a extingir                    
PE : Personal eventual                    
                    


RELACIO DE LLOCS DE TREBALL IMAC 2010
                
LLOC DE TREBALL    Categoria    Grup    NCD    NCE
PERSONAL LABORAL                
CAP DE PATRIMONI CULTURAL    Tècnic/a superior    A1    26    XVIII
CAP D'ACCIÓ CULTURAL    Tècnic/a superior    A1    26    XVIII
CAP DE GESTIÓ ECONÒMICA I ADMINISTRATIVA    Tècnic/a superior    A1    25    XXV
RESPONSABLE D'ACCIÓ MUSEÍSTICA    Tècnic/a superior    A1    24    XIV
RESPONSABLE D'INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA    Tècnic/a superior    A1    24    XV
ARQUEÒLEG/OGA    Tècnic/a superior    A1    23    XIV
CONSERVADOR/A    Tècnic/a superior    A1    23    XIII
TÈCNIC/A DE PATRIMONI NATURAL    Tècnic/a superior    A1    23    XIII
CAP DE MANTENIMENT I SERVEIS    Tècnic/a mig Manteniment i serveis    A2    25    XXII
COORDINADOR/A TÈCNIC/A D'ARTS ESCÈNIQUES    Tècnic/a mig Arts escèniques    A2    23    XIII
TÈCNIC/A DE CULTURA    Tècnic/a  Cultura    A1/A2    23    XIII
TÈCNIC/A DE CULTURA     Tècnic/a  Cultura    A2    20    X
TÈCNIC/A DE CULTURA POPULAR    Tècnic/a  Cultura    A2    20    X
TÈCNIC/A M. DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA     Tècnic/a mig    A2    20    X
TÈCNIC/A AUXILIAR DE CULTURA    Tècnic/a auxiliar de Cultura    C1    18    VIII
TÈCNIC/A AUXILIAR DE CULTURA (TP)    Tècnic/a auxiliar de Cultura    C1    18    VIII
TÈCNIC/A AUXILIAR D'INFRASTRUCTURES    Tècnic/a Aux. d'infraestructures    C1    18    VIII
TÈCNIC/A AUXILIAR D'ARTS ESCÈNIQUES    Tècnic/a Aux. d'Arts escèniques    C1    18    VIII
ADMINISTRATIU/VA       Administratiu/va    C1    17    VII
TÈCNIC/A AUXILIAR DE BIBLIOTECA    Tècnic/a Auxiliar de Biblioteca    C1    17    VI
AJUDANT DE SERVEIS (Teatre)    Ajudant de serveis      C2    16    VI
AJUDANT DE SERVEIS (Teatre TP)    Ajudant de serveis      C2    16    VI
AJUDANT DE SERVEIS    Ajudant de serveis      C2    16    V
AJUDANT DE SERVEIS (TP)    Ajudant de serveis      C2    16    V
AUXILIAR ADMISTRATIU/VA    Auxiliar administratiu/va    C2    15    IV
CONSERGE     Conserge    C2    12    IV
TAQUILLER/A (TP)    Taquiller/a     C2    12    IV
PORTER/A - ACOMODADOR/A (TP)    Porter/a-Acomodador/a    C2    12    IV
                
PERSONAL EVENTUAL                
DIRECTOR/GERENT    Director/Gerent    A2        
                
C : concurs                
LN : lliure nomenament                
                
                
                

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions:    8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .


13 - APROVACIÓ INICIAL DE LA PLANTILLA I RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT  MUNICIPAL D’EDUCACIÓ PER A L’ANY 2010.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“L’article 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que l’entitat local ha d’aprovar anualment la plantilla en la mateixa sessió en que s’aprovi el pressupost.

L’article 25 del mateix Decret estableix que la Plantilla de personal de les entitats locals estarà formada per la relació detallada de cossos, escales, subescales, classes i categories de les places en que s’integren els funcionaris, el personal laboral i l’eventual, agrupades, indicant la denominació d’aquests, el nombre de places que les constitueixen, el nombre de les que es trobin vacants i el grup a què pertanyin, d’acord amb la titulació exigida per al seu ingrés (A,B,C,D i E).

En la plantilla de personal laboral es preveu la creació d’una plaça a jornada plena de tècnic/a especialista en programes educatius (grup C1), motivada per la creació d’aquesta categoria professional en el Segon conveni col•lectiu del personal laboral de l’Institut Municipal d’Educació.

D’acord amb el disposat en l’article 6, j) dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Educació (IME), el Consell Plenari aprovarà inicialment la plantilla de personal, sotmentent-lo al Ple de l’Ajuntament per a la seva aprovació.

D’acord amb l’article 22.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11 /1999, de 21 d’abril, és competència del Ple de la Corporació l’aprovació de la plantilla de personal al servei de l’ens local.

La dotació econòmica de la creació d’aquestes places a la plantilla de l’IME està contemplada a la proposta de Pressupost d’aquest organisme per a l’exercici 2010.

Per tot això, proposo a la consideració de l’Excm. Ajuntament en Ple l’adopció dels següents,

A C O R D S

Primer.- Aprovar definitivament la plantilla de l’IME per l’any 2010,  que respecte a l’any anterior incorpora les següents modificacions:

1.    Augmentar  les següents places:
•    1 plaça de tècnic/a especialista en programes educatius (Grup C1), amb jornada plena

Segon.-  La plantilla que es presenta a aprovació està integrada per la relació detallada del conjunt de les places en què s’integren els funcionaris, el personal laboral i l’eventual, relació que queda reflectida en l’annex que s’adjunta per la seva aprovació.

Tercer.- Publicar-ho juntament amb l’annex al BOPB i al DOGC i trametre’n còpia a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.”

“S’ha promogut l’expedient 343/2009 d’aprovació de la plantilla de l’Institut Municipal d’Educació (IME) per a l’any 2010 en el que es preveu la següent alta:

1.    Augmentar en la plantilla de personal laboral les següents places:

-    una plaça de tècnic/a especialista en programes educatius (grup C1) amb jornada plena

FONAMENTS DE DRET

L'art. 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals expressa la necessitat d’acompanyar la relació de llocs de treball a l’expedient de pressupost.

Els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals regulen les característiques bàsiques de les relacions de llocs de treball i determinen que el ple de la Corporació és l’òrgan competent per fer-ne l’aprovació i per modificar-la.

Per tot això, elevo a la consideració de l’Excm. Ajuntament en Ple l’adopció dels següents A C O R D S :

Primer.- Aprovar definitivament la relació de llocs de treball de l'IME de l’exercici 2010 que va ser aprovada pel Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària realitzada el dia 3 de setembre de 2009 amb les següents variacions:

•    Augmentar a la relació de llocs de treball els següents llocs de treball de personal laboral:

-    Un lloc de treball a jornada plena de tècnic/a especialista en programes educatius (grup C1).

Segon.- Aprovar definitivament la nova relació de llocs de treball de l’IME per al 2010 amb les modificacions esmentades al primer acord i reflectides a l’annex 1 incorporat a aquesta proposta. (Veure annex 1 adjunt)

Tercer.- Publicar-ho al BOPB i al DOGC i trametre’n còpia a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.”


RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L'IME.  EXERCICI 2010.                                        
                                            setembre 2009    
Núm.    Lloc de Treball    Categoria    Servei    Lloc tipus    (*)    altres    compl.    Vinculació    Admció    Grup    Provisió     Jornada
llocs                    C. específic    compl.    pagues    Laboral    procedència        llocs    
4    Netejador/a Escoles Bressol    Netejador/a  E.B.    Escola Bressol         -    -         Laboral    Local    AP    concurs-oposició    partida
96    Educador/a 1r. Cicle Ed. Infantil    Educador/a 1r. Cicle Ed. Infantil    Escola Bressol         -    -         Laboral    Local    A2/C1    concurs-oposició    partida
                                                            
25    Conserge CEIP/CFA    Conserge CEIP/CFA    CEIP/CFA    56    III    13         Laboral    Local    AP    concurs-oposició    partida
1    Conserge mantenidor     Conserge mantenidor    Educació         V    15         Laboral    Local    AP    concurs-oposició    partida
                                                            
4    Conserge IES    Conserge  IES    IES    56    III    13         Laboral    Local    AP    concurs-oposició    intensiva
1    Aux. Adm. Secretaria Acadèmica IES    Aux. Administratiu/va ac.    IES    63    V    16         Laboral    Local    C2    concurs-oposició    partida
1    Recepció Secretaria Acadèmica IES    Administratiu/va Of. 2ª ac    IES    63    V    16         Laboral    Local    C2    concurs-oposició    partida
2    Adm. Secretaria Acadèmica IES    Administratiu/va Of. 1ª ac    IES    63    V    16         Laboral    Local    C1    concurs-oposició    partida
1    Tècnic/a especialista en programes educatius    Tècnic/a especialista    IES              -    -    Laboral    Local    C1    concurs-oposició    partida
1    Bibliotecària    Bibliotecària    IES         18    18    18    Laboral    Local    A2    concurs-oposició    partida
19    Professor/a titular B de secundària    Prof. Titular secundària B    IES         24    24    24    Laboral    Local    A2    concurs-oposició    partida
87    Professor/a titular A de secundària    Prof. Titular secundària A    IES         24    24    24    Laboral    Local    A1    concurs-oposició    partida
                                                            
19    Mestre/a d'Adults     Mestre/a d'Adults    CFA/PQPI         21    21    21    Laboral    Local    A2    concurs-oposició    partida
1    Auxiliar administratiu/va CFA    Aux. Administratiu/va ac.    CFA    63    V    16         Laboral    Local    C2    concurs-oposició    partida
                                                            
2    Mestre/a Taller    Mestre/a Taller    PQPI         -    -         Laboral    Local    A2/C1    concurs-oposició    partida
                                                            
2    Aux. administratiu/va Adm.    Aux. administratiu/va U.C.    Unitat Central    63    V    16         Laboral    Local    C2    concurs-oposició    partida
1    Aux. administratiu/va gestió econòmica    Aux. administratiu/va U.C.    Unitat Central    63    V    16         Laboral    Local    C2    concurs-oposició    partida
1    Aux. administratiu/va recursos humans    Aux. administratiu/va U.C.    Unitat Central    63    V    16         Laboral    Local    C2    concurs-oposició    partida
1    Administratiu/va administració    Administratiu/va U.C.    Unitat Central    63    V    16         Laboral    Local    C1    concurs-oposició    partida
1    Administratiu/va escoles bressol    Administratiu/va U.C.    Unitat Central    63    V    16         Laboral    Local    C1    concurs-oposició    partida
1    Administratiu/va gestió econòmica    Administratiu/va U.C.    Unitat Central    31    VII    17         Laboral    Local    C1    concurs-oposició    partida
1    Administratiu/va ingressos    Administratiu/va U.C.    Unitat Central    63    V    16         Laboral    Local    C1    concurs-oposició    partida
1    Administratiu/va recursos humans    Administratiu/va U.C.    Unitat Central    63    V    16         Laboral    Local    C1    concurs-oposició    partida
1    Administratiu/va tresoreria    Tècnic/a grau mitjà/administratiu    Unitat Central    23    X    20         Laboral    Local    A2/C1    concurs-oposició    partida
                                                            
2    Tècnic/a  Mitjà/na programes educatius    Tècnic/a Grau Mitjà    Unitat Central    23    X    20         Laboral    Local    A2    concurs-oposició    partida
1    Tècnic/a Mitjà/na administració    Tècnic/a Grau Mitjà    Unitat Central    23    X    20         Laboral    Local    A2    concurs-oposició    partida
2    Tècnic/a Mitjà/na recursos humans    Tècnic/a Grau Mitjà    Unitat Central    23    X    20         Laboral    Local    A2    concurs-oposició    partida
1    Tècnic/a Mitjà/na educació    Tècnic/a Grau Mitjà    Unitat Central    23    X    21         Laboral    Local    A2    concurs-oposició    partida
2    Tècnic/a Superior educació    Tècnic/a Superior    Unitat Central    14    XIII    23         Laboral    Local    A1    concurs-oposició    partida
1    Tècnic/a Superior gestió econòmica    Tècnic/a Superior    Unitat Central    12    XIII    24         Laboral    Local    A1    concurs-oposició    partida
1    Cap servei ed. infantil i primària    Tècnic/a Superior    Unitat Central         XXVI    26         Funcionari    Local    A1    com. serveis    partida
1    Cap servei de Gestió econòmica administrativa    Tècnic/a Superior    Unitat Central         XXVI    25         Funcionari    Local    A1    com. serveis    partida
1    Director/a    Tècnic/a Superior    Unitat Central         -    -         Eventual    Local    A1    lliure designació    partida
286                                                           
                                                
                                                


VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions:    8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .


14 - APROVACIÓ INICIAL DE LA PLANTILLA I RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT  MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA PER A L’ANY 2010.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Vist l’informe de la directora de l’IMPEM,

Vist el que disposa l’article 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del Personal al servei de les entitats locals.

En virtud de les competències que m’atorga la legislació vigent, proposo al Ple   l’adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar  la plantilla i la relació de llocs de treball de l’IMPEM per a l’any 2010, que s’adjunten com annex

Segon.- Publicar la plantilla al BOP i al DOGC i trametre’n còpia a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.”


PLANTILLA INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ ANY 2010


PLANTILLA DE FUNCIONARIS
P: núm. de places; FC: Funcionari de carrera; VC: Plaça vacant

DENOMINACIÓ    Grup    Subgrup    P    FC    VC
Escala administració general
Tècnic/a d’Administració General    A    A1    1    1    1
Total            1    1    1


PLANTILLA DE LABORALS
P: núm. de places; CI: Contractació laboral indefinida; CINT: contractació laboral interina; VC: plaça vacant: NC: places de nova creació: EX: places a extingir; AP: agrupacions professionals

DENOMINACIÓ    Grup    Subgrup    P    CI    CINT    VC    NC    EX
Tècnic/a sup. jurista    A    A1    2    2    0    0    0    0
Tècnic/a sup. de gestió    A    A1    2    2    0    0    0    0
Tècnic/a sup. ocupació    A    A1    5    5    0    0    0    0
Tècnic/a sup. economista    A    A1    1    1    0    0    0    0
Tècnic/a mitjà d’ocupació    B    A2    15    15    0    0    0    0
Tècnic/a mitjà d’empresa    B    A2    3    3    0    0    0    0
Tècnic/a mitjà de promoció de ciutat    B    A2    3    3    0    0    0    0
Tècnic/a mitjà de comerç    B    A2    2    2    0    0    0    0
Director/a de Mercats    B    A2    1    0    1    0    0    0
Tècnic/a auxiliar de fires    C    C1    1    1    0    0    0    0
Administratiu/va    C    C1    6    5    0    1    1    0
Auxiliar administratiu/va    D    C2    5    1    4    0    0    1
Conserge    E    AP    2    0    2    0    0    0
Peó de Mercats    E    AP    1    1    0    0    0    0
Total            49    41    7    1    1    1



PLANTILLA D’EVENTUALS
FC: Funcionari de carrera; CE: contracte eventual; VC: plaça vacant;

DENOMINACIÓ    Núm. places    FC    CE    VC
Director/a IMPEM    1    0    1    0
Total    1    0    1    0




 

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions:    8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .


15 - APROVACIÓ INICIAL DE LA PLANTILLA I RELACIÓ DE LLOCS DE  TREBALL DE MATARÓ AUDIOVISUAL PER A L’ANY 2010.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

El 28 de setembre de 2009 el Consell d’Administració de Mataró Audiovisual, en sessió
extraordinària, va aprovar el Pressupost, la plantilla i la relació de llocs de treball de Mataró Audiovisual per a l’any 2010.

Posteriorment, en data 24 de novembre el Consell d’Administració va aprovar unes correccions al Pressupost i a la plantilla i relació de llocs de treball, el primer per ajustar el
pressupost a la baixa, seguint les indicacions de l’Ajuntament i, respecte a la plantilla, per
corregir la classificació d’uns grups professionals, en base a l’article 76 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

D’acord amb els estatuts de l’Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, i

Vist l’informe de la Gerent de Mataró Audiovisual, referent a la proposta d’aprovació de la
previsió d’ingressos i de despeses i de la plantilla i de la relació de llocs de treball de Mataró Audiovisual per a l’any 2010, i les posteriors modificacions,

PROPOSO al Ple de l’Ajuntament que adopti la resolució següent:

Primer. Aprovar la previsió d’ingressos i de despeses de Mataró Audiovisual per a l’any 2010.

Segon. Aprovar la plantilla i la relació de llocs de treball de Mataró Audiovisual per a l’any 2010.

Tercer. Publicar la present resolució en el Butlletí Oficial de la Província.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions:    8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .


16 - APROVACIÓ INICIAL DE LA PLANTILLA I RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT  D’ESPORTS PER A L’ANY 2010.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Relació de fets
Vist que per acord del Consell Rector de l’Institut d’Esports, en sessió celebrada el 30 de novembre del 2009, es va aprovar inicialment la plantilla i la relació de llocs de treball de l’Institut d’Esports per l’exercici 2010.

Fonaments de dret
L’article 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals especifica que l’entitat local ha d’aprovar anyalment la plantilla en la mateixa sessió en que s’aprovi el pressupost.

L’article 25 d’aquest esmentat Decret, estableix que la plantilla del Personal de les entitats locals ha d’estar integrada per la relació detallada de cossos, escales, subescales, classes i categories de les places en que s’integren els funcionaris, el personal laboral i l’eventual agrupades, indicant la denominació d’aquests, el nombre de places que les constitueixen, el nombre de les que es trobin vacants i el grup a que pertanyin d’acord amb la titulació exigida per al seu ingrés.

D’acord amb l’article 11.m) dels Estatuts de l’Institut d’Esports de Mataró correspondrà al Consell Rector aprovar inicialment la plantilla del personal i la relació de llocs de treball, sotmetent-lo al Ple de l’Ajuntament per a la seva aprovació.

D’acord amb l’art. 22.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladors de les Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1999, és competència del Ple de la Corporació l’aprovació de la Plantilla i la relació de llocs de treball del Personal al servei de l’ens local, i és per això que proposo l’adopció dels següents:

ACORDS:

PRIMER.- Aprovar la plantilla de personal de l’Institut d’Esports per l’exercici 2010 que s’adjunta com annex I.

SEGON.- Aprovar la relació de llocs de treball del Institut d’Esports per a l’exercici 2010 que s’adjunta com annex II.

TERCER.- Elevar els anteriors acords al Ple de l’Ajuntament de Mataró per a la seva aprovació definitiva, si s’escau.

QUART.- Publicar la plantilla de l’Institut d’Esports de Mataró en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i trametre’n còpia a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

CINQUÈ.- Publicar la relació de llocs de treball de l’Institut d’Esports de Mataró en el Butlletí Oficial de la Província.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions:    8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .


I en no haver-hi més assumptes per tractar, a tres quarts i cinc d’una de la tarda, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.