04/03/2010

ACTA NÚM. 03/2010 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 4 DE MARÇ DE 2010.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia quatre de març  de dos mil deu, essent les 19 hores de la tarda,  es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE   (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE       (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
ORIOL BATISTA GAZQUEZ TINENT D’ALCALDE (PSC)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 2 de l’ordre del dia
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE              (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ  CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT             (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT             (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR       (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR       (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR       (CIU)
PERE GALBANY I DURAN               REGIDOR       (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR       (PP)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR       (PP)
M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE              (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO  CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE              (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT             (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR             (CUP)

No assisteixen a la sessió el Sr. Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya i la Sra. Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.  

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
1772/2010 d'1 de març
Assumpte: Convocatòria i Ordre del Dia Ajuntament Ple sessió ordinària del 4 de març del 2010.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 4 de març del 2010,  a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Prendre coneixement de la renúncia presentada pel Sr. Juan Carlos Ferrando Casaseca a l'Acta de Regidor d'aquest Ajuntament.
  
2 Aprovació, si s'escau, de l’Acta de la sessió extraordinària del dia 24 de desembre de 2009.

3 DESPATX  OFICIAL

 DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 Moció que presenten els grups municipals ERC, ICV-EUiA, PSC, CiU i CUP, per donar suport a la promotora de la ILP “Televisió sense Fronteres” per a la recepció de TV3 en tot l’àmbit lingüístic català.

5 Declaració Institucional que presenten tots els grups municipals amb motiu del dia Internacional de les Dones.

6 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals PSC, ICV-EUiA i ERC  en relació a l’actual regulació dels establiments de pública concurrència on s’exerceix la prostitució.

7 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la CUP per abordar la problemàtica social de la prostitució a Mataró.

 DICTAMENS
 
 CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

 - Presidència-

8 Aprovació inicial de la modificació del reglament de Protocol, Honors i distincions.

 -Llicències d’Activitats-

9 Aprovació de la modificació del Pla de serveis de temporada de les platges de Mataró per als anys 2010 a 2014.

 CMI DE SERVEIS CENTRALS

 -Servei de Gestió Econòmica-

10 Desafectació dels departaments 2n A, escala A i  5è C, escala B, de l’immoble municipal situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró.

11 Aprovació expedient de modificació per crèdit extraordinari de l’Ajuntament.

 -Servei de Compres i Contractacions- 

12 Modificació del contracte del servei de neteja d’edificis municipals per disminució del seu import en 20.833,06 euros (exp. 54/2009)

13 Liquidació definitiva de l’exercici 2009, del contracte de gestió del servei públic de transport col•lectiu de viatgers de 847.851,66 euros. (exp. 12/2008)

 -Servei de Recursos Humans-

14 Aprovació nova flexibilitat unitat tàctica operativa (UTO) per a la Policia Local

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
 
 -Servei d’Obres-

15 Aprovació de la  proposta de Conveni subvencional a formalitzar entre l’Ajuntament de Mataró i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya  per a la realització de les obres de nova construcció de l’Escola Marta Mata de 2 línies.

-Servei d’Urbanisme-

16 Aprovació inicial de la modificació del Pla General àmbit EIX HERRERA.

17 Aprovació del  text refós de la modificació del Pla general d’ordenació municipal, relativa als paràmetres comuns d’ordenació referents als envolvents de l’edificació.

-Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat-

18 Ratificar íntegrament els acords de la Junta Rectora del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya –CONGIAC- de data 18-11-2009, relatius a la modificació dels estatuts de l’esmentat consorci. 

CMI DE SERVEIS PERSONALS

 -Institut Municipal d’Educació-

19 Aprovar la compatibilitat per a l’exercici d’un segon lloc de treball dins del sector públic, a un mestre taller de l’IME, que desenvolupa la seva tasca docent als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
 
 PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

20 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la instal•lació de prostíbuls a la nostra ciutat.

21 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en relació a les llicències de locals de pública concurrència on es pretén exercir la prostitució.

22 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a la contractació de viatges per al personal municipal.

23 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la seguretat a Mataró i en relació als índex de delinqüència a la nostra ciutat.

24 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular perquè l’ajuntament desplegui una xarxa Guifi.net a la ciutat.

PRECS I PREGUNTES
 
25 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la construcció a la nostra ciutat de dos prostíbuls de grans dimensions.

26 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la implantació de la Universitat Europea de Madrid a Mataró.

27 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les activitats que es realitzen en un local del carrer Montcada del barri de Cerdanyola.

28 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la manca de bancs al carrer Riera de Figuera Major.

29 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els ajuts de la Llei de Dependència.

30 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la línia 4 del Mataró bus.

31 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya arrel de la suspensió de les llicències d’activitats vinculades als prostíbuls.
 
32 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els mitjans que s’utilitzen per lluitar contra les pintades, els tags i els grafits.

33 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a l’aportació al Consorci Digital Mataró-Maresme.

34 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la UTO i la proposta de flexibilitat.

35 Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre els macroprostíbuls que es vol construir a la ciutat.

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

1  -  PRENDRE CONEIXEMENT DE LA RENÚNCIA PRESENTADA PEL SR. JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA A L'ACTA DE REGIDOR D'AQUEST AJUNTAMENT.
  
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

“El regidor municipal Sr. Juan Carlos Ferrando Casaseca ha presentat en data 19 de febrer de 2010 la renúncia a l’acta de regidor d’aquest Ajuntament.
 
En virtut del que disposa l’article 9 del Reglament d’Organització i Funcionament de les entitats locals, la renúncia ha de fer-se efectiva per escrit davant el Ple de la Corporació, a qui correspondrà prendre raó de la mateixa.

A la vista de l’exposat el Ple municipal pren coneixement de la renuncia presentada pel Sr. Juan Carlos Ferrando Casaseca  al càrrec de regidor d’aquest Ajuntament.

Així mateix es sol•licita a la Junta Electoral Central que proveeixi la vacant de regidor que resulti de la candidatura electoral del Partit Popular de Catalunya (PP) a les Eleccions Municipals de 2007 a favor de la Sra. Anna Martinez Duran.“

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que avui no és un dia alegre pel seu grup municipal perquè una de les cadires d’aquest grup està buida. Falta un company i amic. El Sr. Ferrando sempre deia,  abans de l’any 2007, que el fet que arribés a ser regidor d’aquesta casa era improbable. Ell sempre s’ho havia pres com un honor, com una forma diferent de servir a la ciutat amb honestedat i sent congruent. El Sr. Ferrando quedarà vinculat a aquesta força política i continuarà formant part d’aquest grup municipal. La seva ha estat una trajectòria breu en el temps però intensa en la seva dedicació, en la seva qualitat i, sobretot, en el seu exemple.
Jo estic segur que ell sabrà disculpar algunes coses que s’han dit, aquests darrers dies, quan s’ha acusat aquest grup municipal i la seva persona de doble moral. Estic segur que ho sabrà disculpar, perquè això només pot venir del reflex en un mirall d’aquelles persones que ho han dit des de la insignificància política i moral.
Per acabar, vull parlar del futur, de l’exemple que la seva decisió suposarà per a la ciutadania de Mataró i per a les generacions futures que han de veure en la política quelcom més gran del que, sovint, es dóna d’exemple.
Agrair, en el seu nom, a totes aquelles persones, que em consta que l’han trucat aquests dies, i agrair, en nom d’aquest grup municipal, la dedicació del Sr. Ferrando al que és una tasca honorable i satisfactòria.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comenta que el seu grup municipal no entrarà a valorar la renúncia d’un company. Per tant, els motius quedaran entre ell i el seu grup. És just reconèixer que, tot i la distància ideològica que ens separava, és una persona que, mentre ha estat en aquest consistori, ho ha fet des de la lleialtat. Era una persona entranyable i crec que el trobarem a faltar.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, remarca que la distància ideològica que el separa del Sr. Ferrando és molt gran. He de manifestar la decepció de com s’ha produït aquesta absència. Com deia el Sr. Mora, no entrarem a valorar com s’ha produït internament. S’ha de reconèixer, però, aquell punt humorístic que li havia aportat als plens i la seva manera de defensar la ideologia.

El senyor Joan Antoni Baron agraeix al Sr. Ferrando els 3 anys de dedicació a la ciutat de Mataró, molt més enllà de les anècdotes.

En aquests moments s’incorpora a la sessió el Sr. Oriol Batista Gázquez, regidor del grup municipal Socialista.

2 -  APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 24 DE DESEMBRE DE 2009.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

3 -   DESPATX  OFICIAL

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, manifesta el condol de la Corporació pel traspàs del Sr. Francisco Melero Navarro, que va ser regidor d’aquest Ajuntament, de l’any 1991 a l’any 1995. I en nom de tots vostès, transmetré a la família aquest condol. Aquests dies ho faré de forma oficial.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4  - MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS ERC, ICV-EUIA, PSC, CIU I CUP, PER DONAR SUPORT A LA PROMOTORA DE LA ILP “TELEVISIÓ SENSE FRONTERES” PER A LA RECEPCIÓ DE TV3 EN TOT L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC CATALÀ.

El senyor Sergi Penedès, regidor del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la Moció següent :

“EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La Constitució Espanyola estableix en l’article 3 un principi de protecció del pluralisme lingüístic. L’apartat tercer d’aquest precepte conté un mandat dirigit al conjunt dels poders públics de l’Estat d’especial respecte i protecció de les distintes llengües i modalitats lingüístiques que conformen el patrimoni cultural comú. D’una manera més específica, l’article 20, apartat tercer, del text constitucional exigeix que en l’accés dels grups socials i polítics més significatius als mitjans de comunicació dependents dels ens públics es respecti el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d’Espanya. Aquesta última previsió posa de manifest la singular rellevància dels mitjans de comunicació audiovisuals a l’hora de promoure i difondre el plurilingüisme.

Un fet normatiu rellevant en aquest àmbit és la ratificació; l’any 2001; per part del’Estat espanyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual estableix obligacions específiques de protecció d’aquestes llengües en l’àmbit dels mitjans de comunicació. L’article 11 de la Carta, que estableix les obligacions de les Parts respecte dels “Mitjans de comunicació”, disposa en l’apartat segon que:

“Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua.”

Segons han assenyalat els organismes del Consell d’Europa, aquest compromís comporta no només eliminar obstacles, sinó també adoptar mesures positives dirigides a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de televisió entre territoris veïns on es fa servir una llengua regional o minoritària en una forma idèntica o pròxima (Explanatory Report to the European Charter for Regional or Minority Languages, paràgraf 11).

Atenent a tot el que s’exposa anteriorment, la Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular de la Llei “Televisió sense Fronteres” va presentar a la Mesa del Congrés una proposta de llei que, sota aquest nom, té com a objectiu garantir la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió autonòmiques realitzades totalment o majoritàriament en les llengües incloses en l’àmbit de protecció de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en les altres comunitats autònomes amb les quals comparteixen una llengua utilitzada en una forma idèntica o semblant, a fi d’afavorir el desenvolupament dels espais de comunicació de les dites llengües.

En relació als antecedents exposats, proposem al ple de l’Ajuntament l’adopció dels acords següents ACORDS

Primer. Donar suport a la proposició de llei presentada mitjançant INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR davant les Corts Espanyoles amb el nom de “Televisió sense Fronteres”, (que s’adjunta al present acord), amb la confiança que, un cop s’hagin fet els tràmits necessaris, sigui aprovada per tal de garantir legalment i de forma definitiva la recepció dels programes de ràdio i televisió realitzats en alguna d’aquestes llengües en el conjunt dels territoris que conformen les seves respectives comunitats lingüístiques, i valorant la conveniència que l'estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d'intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital.

Segon. Que l'Ajuntament de Mataró animi a la ciutadania a recolzar, mitjançant la seva signatura, l'esmentada iniciativa popular, posant les màximes facilitats per tal que aquesta recollida sigui efectiva.

Tercer. Comunicar aquest acord a les Corts espanyoles i a la Comissió promotora de la Iniciativa.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, agraeix als grups municipals que s’hagi signat, per unanimitat, aquest acord per demanar que TV3 es pugui seguir veient al País Valencià. En una situació històrica, que molts anomenen la nova era de la tecnologia, hem d’estar fent mans i mànigues per poder veure una televisió pública al País Valencià, això denota la poca transparència i la poca qualitat democràtica del nostre país. Crec que és molt interessant que el conjunt dels Països Catalans donem suport a aquesta iniciativa per aturar aquest intent, ja mencionat pel Govern valencià, de tancar les emissions de TV3 al País Valencià. També ha de servir per tenir un reconeixement de la realitat lingüística de la llengua catalana. Existeix una realitat lingüística dels Països Catalans. Darrere de tot això, hi ha un intent molt clar, per part del Govern del PP a la Generalitat valenciana, de manipular els canals de televisió.
Actualment té a disposició 2 múltiplex. Cada múltiplex té 5 canals de televisió. Dels 5 canals de televisió del primer múltiplex, un està ocupat pel Canal 9 i l’altre per Punt 2. Aquests són els propis de la Generalitat valenciana. Els altres canals han estat descaradament atorgats a televisions pròpies de la dreta política valenciana, com són Popular TV i Libertad Digital.
Queda un segon múltiplex on hi cabrien TV3, el Canal 33, el 3/24 i el Canal 300. En canvi, ens estan dient que això no és possible. Tècnicament i legalment sí és possible que es puguin veure les televisions que s’estan emetent des de la Catalunya central.
El Govern valencià s’ha negat a signar aquest acord de reciprocitat pel qual, des de la Catalunya central puguem veure les televisions del País Valencià i a l’inrevés.
Agraeixo que hi hagi un punt de vista diferent des del PP de Catalunya, que hi ha donat suport a la majoria de municipis on s’ha presentat. Fins i tot, hi ha donat suport al Parlament.
Darrere de tot això hi ha una campanya molt important. Actualment més de 400.000 persones han signat a favor d’aquesta iniciativa.
El que s’està demanant és del tot legal. No cal modificar cap llei. Hi ha una Carta europea que ja reconeix els drets de les llengües minoritàries i que estableix que s’ha de garantir la recepció de les televisions als territoris que comparteixen una mateixa llengua. Això ho ha signat, tant el govern socialista, com l’antic govern d’Aznar.
Endavant amb aquesta iniciativa. Demanarem que l’Ajuntament col•labori en aquesta recollida de signatures. Pensem que ha de ser, també, una demanda des de les institucions i, especialment, des de la societat.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que el Sr. Penedès ha fet referència a què tots el grups han fet un esforç per consensuar aquesta proposta. Més enllà de les diferències evidents que hi ha entre vostès i nosaltres, hi ha temes de sentit comú i d’intel•ligència, que fan que ens puguem entendre en qüestions com aquesta que, bàsicament, tenen un fonament marcat per dos eixos: la llibertat i la reciprocitat.
No li puc admetre que vostè responsabilitzi el Govern de València de voler tancar TV3, quan això ha estat producte d’una sentència judicial derivada d’una decisió del Ministeri d’Indústria quan estava presidit pel Sr. Montilla. Per tant, hi ha alguna responsabilitat, més enllà de nosaltres. Aquesta sentència diu que s’han de parar les emissions de TV3 que, per altra banda, fixi’s bé si som bons, això encara no s’ha executat.
Li pregaria una mica més de rigor a l’hora d’exposar els seus arguments.

El senyor Xavier Safont-Tria manifesta al Sr. Mojedano la seva rotunda tendresa davant la condició humana, vingui d’on vingui. Ara bé, aquesta tendresa que penso mostrar davant de qualsevol persona, no treu que ideològicament la meva posició ha estat i serà sempre combativa davant d’aquelles idees que no comparteixo.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, aclareix que, com ha dit el Sr. Safont-Tria, les concessions de la TDT són temes de competència autonòmica. Hi ha hagut una decisió del Govern del País Valencià de no signar l’acord de reciprocitat. És per això que fa falta que hi hagi aquests tipus de mobilització.
Seria bo que, quan tractéssim un tema d’unanimitat, no ens intentéssim treure els draps bruts. No es tracta de trobar cap culpa, sinó de trobar el camí per resoldre aquest tema.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

5  -  DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES.
La senyora Ana Barrera, regidora del grup municipal Socialista, presenta la Declaració Institucional següent :

“El segle XX ha estat el segle de les dones i de la seva lluita per conquerir la igualtat amb els homes. Al llarg d’aquest camí s’han fet moltes conquestes, l’última gran fita a Espanya ha estat la Llei d’Igualtat, que desenvolupa el dret constitucional, però encara cal continuar avançant perquè aquesta igualtat legal sigui efectiva en tots els àmbits de la realitat. És en aquest context que correm el risc de creure que ja ho tenim tot fet, però la realitat s’imposa plantant cara a aquesta creença.

Des del govern local desenvolupem polítiques de proximitat que incorporen canvis determinants en la vida de la ciutadania, com la millora de la qualitat de vida de les dones i el compromís per fer de la igualtat d’oportunitats una realitat. És, però, en un moment de crisi com l’actual que les administracions públiques hem de posar major èmfasi en que la lluita per garantir l’estat del benestar sigui més present que mai i, en especial, en aquells sectors de població que poden esdevenir més vulnerables.

Les dones hem guanyat espais, hem impregnat la vida social i política, amb el nostre saber fer i la nostra visió en femení. Dones, homes i institucions públiques, conjuntament, hem de continuar treballant per a construir una societat més justa, democràtica i sostenible.

Des de l’Ajuntament de Mataró volem expressar el nostre compromís per:

• Promoure l’aplicació de polítiques d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes, tant en l’estructura municipal interna com en el seu àmbit públic a fi de garantir l’equitat.
• Coordinar totes les accions adreçades a l’eradicació de la violència masclista, tot incidint en la sensibilització i prevenció des de la infantesa, a fi de garantir la no reproducció d’una societat androcèntrica.
• Impulsar la creació de nous serveis de suport especialitzat, que copsin les necessitats de les dones de la ciutat, al voltant de les injustícies de gènere.
• Mantenir el CIRD com espai de referència per a totes les mataronines i, alhora, impulsar la posada en marxa de l’Observatori de Gènere.
• Recolzar la feina realitzada per les entitats del municipi que treballen per l’assoliment de la igualtat de la dona i l’home
• Treballar amb el Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats de les dones per a incorporar la visió en femení i el saber fer de les mataronines en la vida social i política de la nostra ciutat.

Per tot això, els grups municipals sotasignants proposem al Ple Municipal l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER: Reafirmar el nostre compromís de treballar per la igualtat real de dones i homes al nostre municipi, tot tenint en compte les seves necessitats i interessos, per tal de continuar treballant per a construir una societat més equitativa.

SEGON: Adherir-nos al manifest institucional del Dia Internacional de les Dones, elaborat per la Federació de Municipis de Catalunya i la Diputació de Barcelona, amb motiu del dia 8 de març, el qual adjuntem a aquesta declaració institucional.

TERCER: Donar trasllat del present acord, al President de la Diputació de Barcelona i al President de la Federació de Municipis de Catalunya.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu suport a aquesta moció. Ens hauria agradat un manifest una mica més autocrític i menys ensucrat, que posés de relleu aquesta realitat que viuen moltes dones que, malgrat hi hagi un discurs oficial amb el que sembli que s’han aconseguit moltes fites, el cert és que encara continuem en un sistema patriarcal, els pilars del qual encara no s’estan qüestionant. El patriarcat ha estat intrínsec en el sistema de producció capitalista, per tant, si ens hem de plantejar fondre els pilars del patriarcat, ens haurem de replantejar aquest sistema de producció capitalista que només reconeix i valora el treball de mercat, el treball assalariat i ha amagat una part importantíssima del treball, que recau en els processos de reproducció social i humana. És un treball que ha estat realitzat majoritàriament per les dones, que no ha estat mai reconegut ni remunerat econòmicament. Estic parlant de l’assistència que han fet les dones en qüestions com la higiene, l’alimentació, l’atenció als nens o a les persones grans o malaltes, etc.
Hem de continuar sent crítics. En el mercat laboral, les dones tenen una taxa d’activitat inferior a la dels homes. Hem de ser molt crítics, també, amb la Llei de Dependència, que ha estat tant insuficient. Aquestes mancances les acabaran pagant les dones perquè, desgraciadament, les dones són les que s’han d’acabar fent càrrec de la cura de la gent amb necessitats. Si la Llei de Dependència funcionés bé, segurament es descarregaria les dones d’aquestes tasques. Podria fer un llarg etcètera, com la violència masclista, com aquesta manca d’educació afectiva o, fins i tot, sexual que tenen moltes persones amb el seu propi cos. Hi donem suport però, també, encoratgem aquest debat i a seguir treballant per abolir algun dia aquest sistema patriarcal.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que subscriu gairebé tot el que ha dit el Sr. Safont-Tria. És cert que en àmbits polítics tenim certa tendència a aquest tipus de discursos ensucrats o amb certa retòrica però, de cara a resultats pràctics, ens hem d’enfocar més en les accions que en les paraules. Més que un manifest, valdria la pena que féssim alguna acció que ajudés a avançar cap al camí d’aconseguir aquests objectius que tots pretenem.
Sr. Safont-Tria, vostè es focalitza sempre excessivament en el capitalisme. El capitalisme té els seus defectes. Jo no els hi negaré. Però, probablement, és el sistema econòmic i, fins i tot, polític, que més s’ajusta a la condició humana, amb tots els seus defectes. Focalitzem-nos on rau la solució que és en l’educació. Si millorem l’educació els resultats seran molt millors.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 6, 7, 20, 21, 25, 31 i 35 per venir referits a temàtiques coincidents.

6  -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS PSC, ICV-EUIA I ERC  EN RELACIÓ A L’ACTUAL REGULACIÓ DELS ESTABLIMENTS DE PÚBLICA CONCURRÈNCIA ON S’EXERCEIX LA PROSTITUCIÓ.

La senyora Alicia Romero, regidora del grup municipal Socialista, presenta la Proposta següent :

“En l’actualitat, diferents municipis de Catalunya s’han trobat amb situacions complexes davant l’augment de demandes per instal•lar locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució als quals s’aplica la normativa vigent (Decret 217/2002), com a activitat.

D’altra banda la situació d’alegalitat de l’exercici del treball sexual fa necessari  que no es demori la regulació de la prostitució amb un debat fet amb seriositat, profunditat i rigor, incloent-hi totes les parts implicades per tal que sigui  legalitzada o il•legalitzada amb l’objectiu de clarificar una situació de la qual moltes persones en depenen.

Atesa la proliferació de sol•licituds de llicències d‘activitats que en els darrers mesos s’han registrat en aquest Ajuntament, i d’altres, en relació a establiments de pública concurrència on s’exerceix la prostitució,

Els locals de pública concurrència es regien fins el dia 6 d’agost de 2009 per la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics (derogada per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives) així com el Decret 239/1999, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments de públics sotmesos a la Llei 10/1990.

Vist que en concret pel que fa als establiments de pública concurrència on s’exerceix la prostitució, aquests estan regulats pel Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució i per l’Ordenança tipus dictada pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ORDRE PRE335/2003, de 14 de juliol, per la qual s’aprova l’ordenança municipal tipus. L’Ajuntament de Mataró ha iniciat els treballs de redacció d’un Pla Especial Urbanístic per a establir els requisits dels locals i les condicions d’ubicació en base a les competències municipals en Urbanisme

Vist que l’actual normativa que regula aquest tipus d’establiment és manifestament insuficient per tal que els ajuntaments disposin d’eines efectives  que limitin amb garanties la proliferació d’aquest tipus d’establiments de grans dimensions,

I atès el debat que ha generat a la ciutat la sol•licitud d’instal•lació d’establiments d’aquestes característiques i dimensions,

ES PROPOSA:

Primer.- Declarar l’Ajuntament de Mataró contrari al model de locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució en el què actualment no es limita ni l’espai destinat a la prostitució, ni la dimensió o concentració en una mateixa zona.

Segon.- Instar a la Generalitat de Catalunya per tal que reformi la vigent normativa amb l’objectiu que permeti als ajuntaments disposar d’un marc jurídic garantista on es pugui limitar la proliferació dels locals de pública concurrència, en el que té a veure amb les seves dimensions, on s’exerceix la prostitució.

Tercer.- Comunicar-ho als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Presidència de la Generalitat de Catalunya.”

7  -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP PER ABORDAR LA PROBLEMÀTICA SOCIAL DE LA PROSTITUCIÓ A MATARÓ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comença recordant que aquest ha estat un dels temes mediàtics de les últimes setmanes, que ha generat un seguit de controvèrsies polítiques i també veïnals. Nosaltres, en el moment que ens vam assabentar de les llicències que s’havien atorgat per a la creació d’aquest macroprostíbul, ja ens hi vam posicionar contràriament. Ho vam fer per dos motius:
Primer, ens preocupava molt aquest volum del macroprostíbul, perquè aquesta alta concentració en un mateix espai, amb les activitats que envolten la prostitució, això podria generar conflictes en un punt concret de la ciutat... i, per tant, nosaltres hi estem en contra. També entenem que un macroprostíbul d'aquestes dimensions també dificulta molt el fet de protegir els drets de les persones que hi treballen. Per tant, d'entrada ens hagués agradat un posicionament molt més clar per part del Govern, contrari a aquests macroprostíbuls; també per la generació de conflicte extern i, finalment, per la dificultat de fer un control real del que hi passa dins.
Hem estat crítics en com s’ha procedit en la gestió d’aquestes llicències. Sobretot, per aquests posicionaments contradictoris: primer se'ns va dir que no s'hi podia fer res, perquè això venia de la Generalitat, i després s'ha dit una altra cosa i és que a través d'un Decret s'han derogat les llicències de construcció dels prostíbuls.
Per tant, hi ha contradiccions, mancances... Ens hagués agradat una altra manera de fer. Nosaltres, en una reunió de portaveus, ja vam aportar la necessitat que avui, en aquest ple, quedés molt clar a la ciutadania i al govern de la Generalitat que Mataró no vol aquest model de prostíbul. Per això, vam proposar que hi hagués una proposta unitària de tots els grups municipals contrària al model que ara se'ns proposava de macroprostíbul.
Dit això, també nosaltres volem defensar els drets de les dones que fan el treball sexual. Pensem que avui per avui són persones laboralment desateses, no tenen cap mena de dret, no estan regularitzades i entenem que cal normalitzar aquesta situació i, per tant, atorgar-les els drets que els pertanyen.
Certament és un debat complex. Nosaltres, des d’un posicionament revolucionari, som contraris a l’explotació de l’home per l’home, som contraris a la comercialització de cada dia més aspectes de la vida... Amb una situació idíl•lica, seríem contraris a què l’exercici de la prostitució. Però també toquem de peus a terra, i som conscients que d'explotacions n'hi ha moltes i que ara mateix, com a mínim, cal garantir que la gent que exerceix el treball sexual tingui el mínim de drets que qualsevol altra persona. Per tant, nosaltres, d'una forma clara i contundent, apostem per la legalització de la prostitució per garantir els drets laborals de les treballadores sexuals.
S’ha parlat de regular urbanísticament, de crear una nova ordenança... i veiem que és positiu, que pot ajudar a administrar tota aquesta realitat, etc., però correm el risc de focalitzar aquest debat en qüestions exclusivament reglamentistes, urbanístiques, etc., i oblidar-nos que rere aquesta realitat hi ha persones, necessitats, explotacions, drets que no són reconeguts... Per tant, el que nosaltres hem fet amb la proposta que ara llegiré és apuntar la necessitat de crear un debat social, sobretot social, i polític, per abordar la problemàtica o la realitat de la prostitució. Creiem que aquest debat s’ha de fer, perquè qualsevol situació que n’acabi sortint ha d’estar consensuada pels agents implicats en la prostitució. Cal un debat transversal, en què hi participin els veïns de la zona on es pugui practicar la prostitució, la resta de la ciutadana i tots els grups municipals i les entitats, així com tots els treballadors i treballadores sexuals.
Aquest debat haurà de servir per minimitzar l'impacte social i per garantir la seguretat i els drets de les treballadores sexuals.
Passo a llegir la proposta que nosaltres fem. Creiem que seria bo fer un debat previ a qualsevol ordenança o reglamentació que s’acabi plantejant:

“La situació creada arran de la possible instal•lació de dos macroprostíbuls a Mataró ha evidenciat la necessitat de començar a abordar la problemàtica social de la prostitució a la ciutat amb una perspectiva de futur. La solució adoptada pel govern municipal ha permès apaivagar l’alarma social que la notícia va crear, però, si bé ajorna provisionalment un problema concret, també implica acceptar el compromís de donar una resposta responsable davant aquesta realitat.

Aquesta situació ha permès constatar:

La manca de previsió, reconeguda pel mateix govern municipal, agreujada per una legislació que limita les eines de decisió dels ajuntaments en la regulació dels locals públics on es pot exercir la prostitució.

La necessitat d’abordar en globalitat la problemàtica de la prostitució i no només la regulació dels locals on s’exerceix: els pronunciaments de les forces polítiques i socials de la ciutat en relació amb els dos macroprostíbuls no pot amagar la inexistència d’un plantejament en profunditat i la manca de propostes globals davant d’una realitat que a ningú no deixa indiferent.

Per tant, prèviament a l’elaboració d’una regulació municipal, caldria realitzar un debat ampli i serè per poder donar resposta a les diferents qüestions que hi conflueixen, assegurant-hi la participació dels sectors implicats. Cal tenir en compte la indefinició de la legislació existent i intentar aportar solucions dins les possibilitats de la competència municipal  i, si s’escau, presentar les corresponents propostes a instàncies superiors.

PER INICIAR AQUEST TREBALL, ES PROPOSA AL PLENARI LES PROPOSTES I CONSIDERACIONS SEGÜENTS:

1.-Regulació dels espais on es pugui exercir la prostitució

Cal estudiar fórmules diverses per minimitzar l’impacte social de l’exercici de la prostitució i garantir les condicions de seguretat adequades per a les professionals del sector.

-Tipus de locals i zones de localització

 -Limitar la dimensió dels locals i evitar-ne la concentració en una mateixa zona per evitar conflictes, i descartar els macroprostíbuls que inclouen diverses activitats (espectacle, club, prostíbul...).

-Prioritzar els locals gestionats per les mateixes professionals.

-En funció de la grandària i tipus de locals, evitar que s’instal•lin en zones on puguin produir-se molèsties per soroll, trànsit, aldarulls...

-Tenir en compte la planificació de ciutat i impedir carregar sobre un mateix barri activitats que poden ser considerades molestes.

2.-Implicació activa en el control de les condicions de treball i en la lluita contra les xarxes que exploten sexualment les dones

La ja referida indefinició de la legislació existent i especialment la manca de reconeixement del treball sexual com a activitat professional comporta la indefensió total de les treballadores i treballadors del sexe i fomenta la seva dependència dels empresaris del negoci sexual a gran escala. Les mancances i indefinicions en la regulació d’uns locals que es presenten com a clubs d’oci, espectacles i prostíbul alhora augmenta el risc d’explotació de les professionals que hi treballen i, a més de contribuir a amagar activitats delictives com ara el tràfic de dones, dificulta demostrar l’existència d’una relació laboral que hauria d’estar determinada com en altres sectors per les obligacions entre treballadores i empresaris.

En conseqüència i dins les limitacions imposades per les competències municipals, l’ordenació hauria d’establir els mecanismes necessaris per poder:

-Clarificar el tipus de relació laboral entre treballadores i empresa d’acord amb les funcions exercides (artistes, cambreres...) i estudiar els mecanismes de control per assegurar el compliment de les obligacions empresarials i evitar que s’hi pugui encobrir qualsevol tipus d’explotació sexual.
-Facilitar els serveis adients per a l’atenció dels i les professionals que vulguin denunciar abusos de la seva situació, de manera que es garanteixi la confidencialitat per impedir perjudicar les persones que treballen en el sector.

La participació de les organitzacions sindicals, de professionals del sexe i dels diversos agents socials relacionats és imprescindible per a la definició d’aquests aspectes i dels mecanismes de seguiment corresponents.

3.- Instar al govern de la Generalitat per aconseguir:

-El reconeixement dels drets laborals (per compte d’altri i com a autònomes) dels i les treballadores del sexe per acabar amb la seva situació actual d’indefensió.

-L’augment dels recursos per lluitar contra les xarxes de tràfic de dones i assegurar la protecció de les víctimes sense vulnerar els seus drets.

-La reforma de les normatives que limiten l’autonomia municipal en la regulació dels aspectes que fan referència a l’exercici de la prostitució en locals o espais públics.”

20 -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INSTAL•LACIÓ DE PROSTÍBULS A LA NOSTRA CIUTAT.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient al Sr. Safont-Tria, sense posar en qüestió la necessitat que en el ple municipal ens posicionem sobre com s’ha de regular la prostitució i quina consideració jurídica ha de tenir, que aquest és un debat que porta molts anys en aquest país i que encara no s’ha resolt. I fer-ho ara, en tant poc temps i en aquest ple, és, si més no, complex. Per tant, des d’aquest grup, li demanaria si us plau, que deixés damunt la taula la proposta que acaba de presentar per poder-la debatre amb profunditat.
Dit això, des que va esclatar tot aquest afer dels prostíbuls, que ha estat el tema mediàtic i de preocupació social de les darreres setmanes, aquest grup municipal va fer sobretot dues coses:
En primer lloc, manifestar el seu posicionament contrari, radical, a la instal•lació d’aquest tipus de megaprostíbul a la ciutat. Per cert, ja vam expressar la nostra queixa formal en els llocs que pertocava, que el conducte a través del qual ens en vam assabentar no va ser el correcte ni en la forma ni en el temps... Però bé, això ja s’ha fet públic sobradament. I vostès ja ho saben.
En segon lloc, vam presentar una moció que bàsicament anava dirigida a, d’una banda, demanar de forma immediata que l’Ajuntament fes els deures que no havia fet fins aleshores i que el Decret 217 de la Generalitat deia que s’havien de fer (la creació d’una ordenança que pugui regular els aspectes des del punt de vista municipal que fan referència a aquest tipus d'activitats), i de l'altra, instar la Generalitat que modifiqués la legislació.
És evident que hi ha una responsabilitat de l’Ajuntament, que no ha fet els deures. La Sra. Romero ha dit a les comissions reiteradament que són molt pocs els ajuntaments que han fet això, però això no eximeix l’Ajuntament de Mataró de fer els seus deures: s’hauria d’haver tingut la cura i el rigor de fer-los. I, en segon lloc, pel que fa a la Generalitat, no hi ha cap ànim, a la proposta d’aquest grup municipal (ni en aquest punt dels acords), a recriminar res a anteriors governs.
La normativa autonòmica, en el seu moment, va néixer, i així ho va dir tothom —fins i tot la Generalitat— amb un esperit provisional. No amb vocació de permanència. Sobretot mentre no es resolgués el debat de fons, el que fa referència a la proposta que presentava el Sr. Safont-Tria, que hi ha en aquest país, en l'àmbit de l'Estat. Al PP no hi ha una sola visió de les coses: hi ha persones que són partidàries de la legalització, d'altres que ho són de la tolerància i no sé si hi ha alguna que ho sigui de la prohibició (tot i que no em consta). No hi ha una unanimitat, i, per tant, és difícil que una ordenació autonòmica pugui néixer amb una vocació que fos definitiva.
En aquest país, és veritat, tenim un gran defecte —i a Catalunya especialment— en aquests últims anys, i és que allò que neix com a provisional s’acaba convertint en definitiu, cosa que és letal per a la societat, perquè la realitat és dinàmica, i aquí es demostra.
Per tant, que no es pugui veure —i ara em refereixo al grup de CIU sobretot— un ànim d’atac en aquest punt contra l’anterior govern. Perquè l’anterior govern va fer el que va poder, en aquell moment. Qui no ha fet els deures és l’Ajuntament, perquè el Decret 217, en l’article 3.2 i 7, diu que els ajuntaments han de crear el seu propi marc normatiu, i aquests deures no estan fets. Vostès em diran que la situació els ha superat, que en aquell moment la situació no es podia preveure.... I això no es val, sobretot quan hem vist el que ha passat en els darrers anys en altres municipis.
Dit això, me’n vaig al debat de fons que per a mi és el més important. Aquí estem analitzant el tema dels prostíbuls i dos casos, concretament, d'una llicència donada i d'una llicència en tramitació. Però és que n'hi ha d'altres operant: s'han donat llicències en l'últim any. Amb això què passarà? Aquí els fets són que vostès donen una llicència contravenint la normativa, perquè el Decret de la Generalitat diu clarament que vostès, per a una activitat dedicada a la prostitució (tant en la sol•licitud com en la concessió) s'ha d'especificar això, i, per tant, hi ha una base legal per poder anul•lar aquestes llicències; tal com apunta la proposta de CIU, a la qual anticipo el nostre vot favorable.
Per tant, hi ha unes llicències concedides. Posteriorment, hi ha un gir de 360º quan vostès s'adonen del seu error però, basant-se en el leit motiv que regnat en el seu mandat —segons va el vent—, no hi ha criteri, què diuen les enquestes, la pressió social... Ara la pressió social ens diu que això no és acceptat per a la ciutadania. Però, escolta, la llicència l'hem donada contravenint la normativa, però, a més, ara fem un decret per tirar-la enrere. I ja veurem si això acaba comportant alguna conseqüència negativa per la ciutat. En tot cas, van variant vostès de criteri en funció de la pressió social.
Anem al mal de fons. El mal de fons és que aquesta qüestió no la podem aïllar de cap manera, del que és una gestió, en general, d'aquest Govern. Perquè les coses no passen perquè sí. Això dels prostíbuls no ha passat perquè sí. Si analitzem com s’ha gestionat tota aquesta qüestió des d'haver atorgat unes llicències no ajustant-se al procediment que la Llei preveu, fins a la manera de tramitar-ho amagant a l'oposició la informació, intentant ocultar-la per amagar el debat i només reaccionant quan hi ha l’alarma social. Aquesta manera de gestionar, que no ha passat només ara: tenim el cas paradigmàtic de Can Fàbregas, que és l’expressió perfecta, per no dir la “tormenta perfecta”, de la seva manera de governar. Això no passa perquè sí. I aquesta qüestió que ara estem tractant és expressió i exemple d’un mal govern, d’un govern que aquesta ciutat no es mereix. I mentre tenim altres problemes —han sortit darrerament les xifres d’atur d’aquesta ciutat, que són, no ja sagnant, sinó esparverants—. És aquí on hem de focalitzar les energies, i mentrestant estem distraient l’atenció política i mediàtica, en qüestions que no ens comporten res positiu i que s'haguessin pogut evitar si haguéssim tingut una millor gestió de govern. Aquest és el gran problema de la ciutat. No sé què més ha de passar perquè vostès assumeixin alguna responsabilitat.
Abans parlàvem del cas d'un company d'aquest grup municipal que va renunciar al seu càrrec. Bé, escolti'm, és aquest l'exemple que hem de donar. Aquí sembla que no passi mai res, i han passat coses molt serioses en tot aquest procediment, com en altres qüestions. I són vostès, l’Alcalde concretament, qui ha de prendre mesures per reorientar la gestió del govern d'aquesta ciutat, i, d'una vegada per totes, en el que queda de mandat, donar un cert exemple a la ciutadania. Primer, que governem responent a la gran confiança que els ciutadans han dipositat en nosaltres. I segon, governar per resoldre els problemes i no pas generar-ne de nous.
Passo a llegir la moció:
“Com és sabut el focus del debat polític i mediàtic d’aquests dies a la nostra ciutat està centrat en la possible instal•lació d’un macroprostíbul, que ja té la llicència d’activitats concedida, al polígon de les Hortes de Mataró. També hi ha demanada una altra llicència per un local de característiques similars que en aquest moment es troba en tramitació administrativa.

Sense entrar en qüestions de tipus moral, que pertanyen a altres àmbits de reflexió i no pas a aquest Plenari, però tenint en compte les conseqüències de diferent índole que comporta la instal•lació d’aquest tipus de locals, i davant del malestar que ha generat la notícia a gran part de la societat mataronina, creiem que s’ha de tenir en compte certs aspectes que poden estar relacionats, directa o indirectament, amb l’arribada d’aquest tipus de negoci a la ciutat. És tristament sabut que aquest tipus d’establiments, malgrat tenir els permisos corresponents, poden arribar a promoure una sèrie de factors que s’escapen de la legalitat: venda de drogues, irregularitats en la situació laboral i social de les dones que presten els seus serveis en aquest tipus de locals, inseguretat...etc.

Aquest Grup opina que no es pot girar l’esquena a aquesta realitat i que Mataró s’ha de dotar d’una eina normativa que reguli de manera específica aquest tipus d’activitat. Creiem que no té cap sentit que el tràmit perquè un negoci d’aquestes característiques obtingui la llicència corresponent, hagi de tenir els mateixos requisits que el d’altres negocis del sector de l’oci. Pensem que les restriccions, en el cas que ens ocupa, s’han d’intensificar al màxim.

És pels motius abans esmentats que presentem a la consideració del Ple els següents:

ACORDS

1.- El Govern Municipal, previ estudi tècnic i amb el consens polític de les forces presents en el Consistori mataroní, tirarà endavant la creació d’una Ordenança específica amb l’objectiu de regular aquest tipus de locals i que contempli, entre d’altres: el número d’establiments d’aquestes característiques que pot tenir la ciutat, la seva ubicació, l’horari d’atenció als clients i un tractament fiscal específic, tot en base al que preveu el propi Decret 217/2002 que faculta els Ajuntaments per regular aquesta qüestió.

2.- L’Ajuntament de Mataró instarà el Govern de la Generalitat a modificar la legislació vigent sobre aquesta qüestió que regula el Decret 217/2002.

3.- L’Ajuntament estudiarà la viabilitat d’aplicar polítiques proactives per garantir que els efectes negatius que es derivin d’aquest tipus de negoci puguin perjudicar els ciutadans, o posar en risc la seguretat i la imatge pública de la ciutat.”

El senyor Pau Mojedano presenta una ESMENA IN VOCE afegint un punt QUART a l’acord :

4t.-  L’Ajuntament de Mataró expressa el seu rebuig i es declara contrari a la instal•lació de macroprostíbuls a la ciutat. 

El Sr. Mojedano finalment aclareix que, respecte a la proposta de resolució que presenta el Govern i a la qual s’ha sumat el grup de la CUP, si els és permès de votar separadament els acords, aquest Grup votaria favorablement al primer punt dels acords.

21 -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN RELACIÓ A LES LLICÈNCIES DE LOCALS DE PÚBLICA CONCURRÈNCIA ON ES PRETÉN EXERCIR LA PROSTITUCIÓ.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, afirma que efectivament ja s’han dit una colla de coses, però, per part de CIU, ens agradaria, en relació amb aquest tema tan important, puntualitzar algunes de les coses que s’han anat dient, i sobretot que quedi clar, a la ciutadania de Mataró, en quin punt estem.
Aquí hi ha diferents debats i jo ja els avanço que el debat sobre prostitució sí o no, o el debat moral, a nosaltres ens agradaria deixar-lo per a un altre moment, per a no barrejar les coses.
Per tant, CIU ens hem centrat directament sobre la problemàtica que tenim en aquest moment sobre la taula, i que segurament és l’expressió d’una situació que mica en mica se’ns ha anat complicant. Ens agradaria pensar que ha estat degut a les circumstàncies, però que, malauradament, en el passar dels dies, hem anat veient alguna actuació que no ens ha agradat.
Al final, el que és evident és que vostès ens presenten una proposta de resolució on, si agafo només un dels punts (i llegeixo textualment la seva proposta de resolució, la del Govern municipal), diu: "Vist que l'actual normativa que regula aquest tipus d'establiments és manifestament insuficient per tal que els ajuntaments disposin d'eines efectives que limitin, etc.". Jo els diria, i que quedi clar per a la ciutadania, que la legislació que hi ha, tenint en compte que les competències sobre prostitució les té l’Estat, i, per tant, en tota la seva amplitud de la problemàtica hi entrarien moltíssimes administracions i crec que seria bo que aquest debat es fes en profunditat a la ciutat, tant a nivell polític com social, ens sembla que queda molt clar que si qualsevol persona que es llegeixi la documentació a la qual vostès mateixos fan referència els quedarà molt clar de què parlem i fins a quin punt podíem haver-nos estalviat aquest mal tràngol, i fins a quin punt ens trobem en una situació que vull pensar que no és volguda, però que ha estat molt mal gestionada, i que el que hem de fer és rectificar la fórmula de gestió per a no trobar-nos més endavant amb el problema al davant, és a dir, amb l’obertura d’aquest megaprostíbul.
Mirin, el Decret 217/2002 diuen que està fet per desincentivar aquesta activitat (i algunes vegades he sentit a dir el contrari) i vetllar pel respecte als drets fonamentals de les persones que l’exerceixen. Està fet per regular els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució com a tal, i això és un tipus específic de llicència d’activitat. En el seu article 7.4 ens deia (i estem parlant del 2002): "Els ajuntaments, per raó de la seva competència, mitjançant les seves ordenances o normativa urbanística aplicable han d'establir les condicions d’emplaçament d’aquests tipus de locals”. Diu també: "Els locals on es prestin serveis de naturalesa sexual han de disposar de la llicència municipal específica". Dins les disposicions transitòries se’ns diu: “En el termini de 6 mesos des de l’entrada en vigor d’aquest Decret, els ajuntaments han d'aprovar les ordenances municipals a què fa referència aquest Decret". I llegeixo més: "En el termini d’1 any de l’entrada en vigor de l’ordenança municipal corresponent o de l’ordenança tipus, els ajuntaments han de revisar les llicències concedides amb anterioritat”. És a dir, ja proposa el debat aquest del qual estem parlant. Però és que després, la Generalitat, en aquell moment —recordem que és quan s’estaven desplegant els Mossos d’Esquadra i quan la Policia de Catalunya s’estava trobant amb aquesta problemàtica dia rere dia— posa en marxa una ordenança municipal tipus sobre els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució, que diu: “Serà d’aplicació als ajuntaments que no hagin aprovat la corresponent ordenança municipal adaptant-se a l’esmentat Decret, sens perjudici que puguin aprovar posteriorment una ordenança pròpia”. És a dir, aquesta ordenança que feia la Generalitat era per si els ajuntaments no n’havien fet cap que en tinguessin una de tipus. I aquesta ordenança, que explica molt clarament com s’han de tramitar les llicències per a aquest tipus de locals, és la que ens permet dir a nosaltres, amb tota contundència, que senzillament Mataró no va planificar, va badar, no va preveure... I això, Sr. Alcalde, li hem sentit dir a vostè. Suposo que vostè, quan va fer les afirmacions que va fer, és perquè coneixia perfectament aquesta situació, perquè aquest Decret deia: "Obligatorietat de la llicència: Els locals on es prestin serveis de naturalesa sexual han de disposar de la corresponent llicència municipal específica”. No pot ser una llicència genèrica ambiental, tipus 2, de sala de festes i espectacles amb annex. No pot ser. I aquí és on hi ha el problema.
Amb una situació d’aquestes característiques, quan estem regulant tot això (i els diré on tenim les diferències), si continuem llegint l’ordenança tipus a la qual després em referiré, arran de les maniobres que s'han fet (quan ens interessa estem en un cantó i, quan no, en un altre), deia que el termini d’iniciació d’una activitat d‘aquestes característiques no pot excedir els 6 mesos. Deia que la llicència específica per a la prestació de serveis de naturalesa sexual té una validesa màxima de 5 anys. És a dir, diu tota una sèrie de coses que si s’estudien bé, juntament amb el catàleg d’activitats recreatives i espectacles que vostès ens argumenten que utilitzen, jo els llegiré aquest catàleg i a veure si troben algun punt que parli de macroprostíbuls o prostíbuls (aquesta és la normativa que vostès ens diuen que apliquen): “Els espectacles s’especifiquen en: cinema i autocinema, teatre i similars, audició, concert, circ i anàlegs, espectacle taurí, espectacle esportiu, folklore, exhibicions especials”. “Les activitats recreatives (que són les que vostès assenyalen) es classifiquen en esportives, de restauració, de joc i atraccions culturals, socials, audiovisuals, zoològiques”. És a dir, no hi és. Per això es fa aquest Decret d'una llicència per a locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució. El títol de l’assumpte és aquest. Si no es fa això, és que estem fent una altra cosa. I què estem fent a Mataró? Doncs, això convé que la gent ho sàpiga. Potser perquè tota la vida s’havia fet així, això és el que nosaltres volíem pensar en un primer moment.
Vostès, el dia 25 de gener, en una comissió informativa, donen compte de tota una llista de decrets, el primer dels quals diu: " concessió de llicència ambiental tipus 2 d’obertura d’una sala de festes amb espectacle i annex a la Via Sèrgia”. És a dir, aquí el títol hauria de dir: “Local de pública concurrència on s’hi exerceix la prostitució”. I aquí està precisament l’eix de la qüestió, aquí està el que ens permet avui portar endavant l’acció que CIU presenta. El que passa és que aquí el problema que tenim —i convé que fem una reflexió pública d'aquest tema— és que això comença temps enrere, ja comença al mes de juny, o potser abans, quan es fa una qualificació, per part de l’informe de l’arquitecte municipal, requerida en relació amb aquesta llicència d’activitat i, al final d’aquesta, és quan vostès, en tot cas quan parlen d’aquesta compatibilitat, expressen que: “En tot cas, si aquí s’hi exercís la prostitució, això estaria regulat pel Decret 217/2002”. I si això ho reguléssim per aquest Decret hauria de ser llicència específica de local de pública concurrència on s’hi exerceix la prostitució.
Això és així. I vostès ho saben.
El dia 26 de juny, el Sr. Bassas, com a regidor d’Urbanisme, signa aquest document de qualificació urbanística, on diu que aquests annexos es dediquen a la prostitució, etc., la qual cosa demostra que ja llavors tenim coneixement que hi ha algú que pretén obrir-hi un megaprostíbul. I immediatament, el dia 28 de juliol, es presenta una sol•licitud, evidentment per a una sala de festes i espectacles amb annexes. Aquesta sol•licitud acaba, amb una velocitat inaudita, amb una llicència el dia 8 de gener. Jo crec que després segurament tindrem temps de parlar-ne, però aquesta llicència del 8 de gener, de la qual ens assabentem el 13 de gener (dissabte) a través dels mitjans de comunicació, i algú hauria de preguntar-se com és que això ho treuen els mitjans, ens porten al punt on estem en aquests moments, i és que els demanem, ja que tots els que estem en aquesta sala estem en contra de la implantació a la ciutat d’una instal•lació d’aquestes característiques, d’un aforament de 1.200 persones, que rectifiquem i que, si hem tramitat malament una llicència, el que hem de fer és anul•lar-la.
Per això, CIU ha presentat aquesta proposta de resolució que a continuació els passaré a llegir:
“El Grup Municipal de CiU des del mateix moment que va tenir coneixement que l’Ajuntament de Mataró havia concedit una llicència per instal•lar un prostíbul amb un aforament per a 1.200 persones a la Via Sèrgia, número 27 de la nostra ciutat, s’ha manifestat radicalment contrari a aquesta autorització.

Així mateix, actualment hi ha en tràmit un altre expedient per atorgar una segona llicència per instal•lar un altre prostíbul.

Des del nostre grup municipal considerem que la instal•lació d’aquests dos MEGAprostíbuls no aportaran cap benefici per la ciutat ni els seus ciutadans

Des del primer moment hem denunciat que l’expedient que ha acabat atorgant la primera llicència està ple d’irregularitats en la seva tramitació. Així com també hem denunciat la nul•la  transparència, pel secretisme i la precipitada celeritat en que s’ha tramitat aquest expedient, que ha acabat atorgant la llicència.

El Grup Municipal de CiU a més de denunciar aquestes irregularitats amb la tramitació afirmem que existeixen mecanismes legals per poder aturar les esmentades llicències, que considerem molt més segurs jurídicament que el decret de l’alcalde de data 18 de febrer de 2010, suspenent la tramitació d’aquestes llicències. CIU considera que aquesta “solució” a més de no resoldre el problema pot possibilitar que finalment s’instal•lin els esmentats prostíbuls.

En conseqüència, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple Municipal l’adopció del següent  ACORD:

Primer.- ANUL•LAR la llicència d’activitats atorgada per la  Consellera Delegada d’Innovació i Promoció de la Ciutat, en el Decret 74/2010, de 8 de gener, per la qual es concedia a JOSE MARIA COLOMER RIBOT, SL llicència ambiental tipus 2 d’obertura d’una activitat de sales de festes amb espectacle i annex, amb un aforament de 1200 persones, a la Via Sèrgia, número 27.

Aquesta anul•lació es fonamenta en el fet que l’activitat “sala de festes amb espectacle i annex” no existeix legalment d’acord amb el que estableix el Decret 239/1999, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics.

L’esmentada sol•licitud de llicència hauria d’haver estat tramitada d’acord amb el que estableix el Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució, tal i com ja advertia l’arquitecte municipal en el seu informe urbanístic, de 25 de juny de 2009, sobre la compatibilitat del projecte d’activitat amb el planejament.

L’esmenta’t Decret 217/2002 obligava a tramitar un expedient per obtenir una llicència municipal específica per un local de pública concurrència on s’exerceix la prostitució i no el tràmit que se li ha donat de llicència ambiental tipus 2, d’obertura d’una activitat de sala de festes amb espectacle i annex.

Segon.-  DENEGAR, la sol•licitud presentada per l’empresa RESSEGUIDORA-33, SL , per una sala de festes amb espectacle i annexes, al Carrer Josep Calvet, número 60, pels mateixos arguments exposats en l’apartat primer d’aquesta proposta de resolució.
 
En l’expedient número 2010CMA/2002, s’està tramitant una llicència per una activitat: “de sala de festes amb espectacle i annexes”, tot aplicant l’ordenança municipal reguladora d’usos recreatius, quan l’arquitecte municipal en el seu informe de 9 de febrer de 2010 adverteix que en el cas que l’activitat fos un local de pública concurrència on s’exerceix la prostitució, li és d’aplicació el Decret 217/2002 pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució.  I atès que l’Ajuntament de Mataró no té ordenança pròpia sobre aquesta activitat, és de preceptiva aplicació l’Ordre PRE/335/2003, de 14 de juliol, pel qual s’aprova l’ordenança municipal tipus sobre els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució.

Tercer.- SOL•LICITAR Que l’Ajuntament de Mataró elabori i aprovi, urgentment, una ordenança municipal específica per regular els locals de pública concurrència on es pretén exercir la prostitució en el sentit de prohibir, limitar o restringir l’esmentada activitat a la nostra ciutat.

Ateses les competències que la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, atribueixen als ajuntaments la competència d’atorgar llicències d’establiments oberts al públic.

Així com exercir, en llur àmbit territorial, totes les potestats i facultats de naturalesa administrativa relatives als establiments públics.

Aquestes potestats municipals en relació amb l’article 26 de la mateixa llei reconeix als ajuntaments la capacitat, per mitjà d’ordenances o de reglaments de sotmetre als espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments oberts al públics, requisits i condicions addicionals als establerts amb caràcter general.

Així mateix aquesta llei 11/2009 possibilita que les ordenances i reglaments municipals estableixin,  prohibicions, limitacions o restriccions per evitar la concentració excessiva d’establiments oberts al públic i d’activitats recreatives o per garantir-ne la coexistència amb altres activitats humanes o socials.

Quart.- El govern Municipal INFORMARÀ a la totalitat dels Grups Municipals representats al Consistori, de tots els tràmits que realitzin els serveis jurídics en el cas que tant el decret de 18 de febrer dictat per l’alcalde suspenent l’atorgament de les llicències ambientals i municipals d’activitats, vinculades en tot o en part, amb l’exercici de la prostitució que es porta a terme en els locals de pública concurrència, sigui impugnat. Així mateix també informarà als grups municipals de totes les al•legacions i possibles impugnacions que es realitzessin en relació a la llicència ambiental tipus 2 concedida el passat dia 8 de gener de 2010 en relació a l’activitat de Sala de Festes amb espectacle i annex situat al carrer Via Sèrgia número 27, i la que s’estava tramitant amb el mateix títol, al carrer Josep Calvet, número 60.

Cinquè.- INSTAR al Govern de la Generalitat per a que dins del termini establert en la disposició Final tercera  de la Llei 11/2009 de 6 de juliol de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, elaborin i aprovin els corresponents reglaments que desenvolupi l’esmentada Llei.”

25  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CONSTRUCCIÓ A LA NOSTRA CIUTAT DE DOS PROSTÍBULS DE GRANS DIMENSIONS.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, donat que algunes de les preguntes ja han estat respostes en els darrers dies i explicades davant dels mitjans, passa a plantejar directament les preguntes 3a, 4a i 5a.
Hem volgut mantenir aquestes preguntes perquè durant aquests dies hem estat parlant de dos locals que s’han de construir, però jo crec que ens ha de preocupar els que ja estan funcionant, els que s’anuncien en revistes que es poden trobar a molts bars de la ciutat, en domicilis particulars. Així es fa l’anunci, i provadament no tenen cap tipus de llicència. Em preocupa tant les molèsties que això pugui generar als propis veïns d’aquests domicilis particulars i em preocupa el que s’ha dit ara: la situació de limbo absolutament legal en la qual estan les persones d’aquest sector. En un programa de ràdio deien que entre un 60 i un 80% de les quals en algun moment d’aquest tipus d’activitat o han rebut algun tipus d’humiliació o violència. Aquest seria el motiu pel qual mantindríem aquestes preguntes.
“Segons hem pogut conèixer pels mitjans de comunicació s’han concedit dues llicències per la construcció i obertura de dos grans prostíbuls a la nostra ciutat, un al carrer Josep Calvet i un altre al Polígon de les Hortes del Camí Ral, a la Via Sergia. Segons aquests mitjans es tracta d’un dels bordells més grans d’Europa i compta amb la llicència per a la construcció de “Sala de festes, espectacles i annexes”. Sembla ser que el propietari de les mateixes és un empresari que ja posseeix més locals d’aquest tipus.

No voldríem entrar en consideracions morals pel que fa a la prostitució, no es tracta d’això, però sí creiem que aquests tipus de locals són una font de problemes i controvèrsia. Així es va poder comprovar en aquest mateix Ple, fa un cert temps, amb manifestacions de veïns de la nostra ciutat. A més, l’activitat que s’hi realitza moltes vegades voreja la il•legalitat i, per què no dir-ho, la part més degradant per a les persones que la practiquen. Voldríem recordar aquí la llarga disputa de l’Ajuntament de Castelldefels, que va acabar amb el tancament de dos locals d’aquestes característiques a aquella població barcelonina, així com les contínues notícies sobre tracta de dones d’altres països que són pràcticament esclavitzades pel negoci al qual ens referim.

Juntament amb aquest tema, aquest Grup Municipal està preocupat perquè ha rebut queixes de diferents ciutadans de que en vivendes particulars i en altres tipus de locals s’està exercint la prostitució a la nostra ciutat.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Pot confirmar-nos el Govern Municipal que s’han concedit aquestes llicències per part del departament de llicències del nostre Ajuntament?

2. S’han concedit també llicències per a la construcció d’aquests locals?

3. Quin és el procés legal que han de seguir aquests tipus d’establiments per tal de començar a realitzar la seva activitat?

4. Quants locals d’aquest tipus “amb annex” tenen concedida la llicència d’activitats per funcionar a Mataró.

5. Quina valoració fa el Govern de la nostra ciutat sobre el funcionament d’aquests establiments a Mataró?”

31  -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA ARREL DE LA SUSPENSIÓ DE LES LLICÈNCIES D’ACTIVITATS VINCULADES ALS PROSTÍBULS. 
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“El debat social, polític i mediàtic sobre l’arribada de dos macroprostíbuls a Mataró continua tot i haver-se sabut a través dels mitjans que l’Alcalde havia signat, altre cop sense informar als grups de l’oposició, un Decret de suspensió de llicències d'obres i activitats vinculades als prostíbuls.

L’Alcalde ha admès “falta de previsió” en la gestió d’aquest tema però des d’aquest Grup Municipal, que ha resultat indegudament afectat per tota aquesta polèmica, creiem que el Govern ha tornat a actuar per impulsos, donant pals de cec i creant cortines de fum per intentar amagar una gestió nefasta en tot aquest afer. No se’ns va informar de que s’estava construint aquests dos locals, no se’ns va dir que un d’ells ja tenia la llicència d’activitats concedida i que l’altra s’estava tramitant, i tampoc se’ns va avisar de que, per decret, s’anul•laven les llicències relacionades amb aquest tipus de negoci.

Aquest Grup Municipal ja ha exposat clarament quina és la seva postura en tot aquest afer i quina és la seva opinió sobre els macroprostíbuls i tot el que comporten. Però tot i que veiem amb bons ulls que aquesta activitat es reguli adequadament i de manera restrictiva, no ens podem estar de preguntar-nos si aquest Decret de suspensió, a nivell jurídic, comportarà algun tipus de sanció econòmica a aquest Ajuntament (i per extensió, a tota la ciutadania).

D’altra banda tenim a la ciutat altres establiments d’aquest tipus operant, tal i com ens ha estat confirmat per la regidora responsable de llicències.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Donat que l’esperit del Decret fet públic aquesta setmana sembla contradir l’actitud del Govern, que fins a la seva signatura havia atorgat les llicències que se li han anat demanant vinculades a aquest tipus de negocis, és a dir: que hi ha hagut un canvi d’opinió en la consideració vers aquest tipus de locals, pensa el Govern actuar d’alguna manera amb els locals que ja existeixen actualment?

2. En la sol•licitud de llicència d’activitats de l’expedient 20090348 s’ha fet la petició per una “sala de festes amb espectacle i annex”. S’esmenta també en la sol•licitud la “prestació de serveis sexuals”?

3. S’ha analitzat, per part del Govern, el possible cost econòmic que pot tenir pel nostre municipi el Decret de 18 de febrer sobre aquesta qüestió?”
35  -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE ELS MACROPROSTÍBULS QUE ES VOL CONSTRUIR A LA CIUTAT.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

“A través de la premsa, el conjunt dels grups municipals de l’oposició, així com la ciutadania de Mataró, ens hem assabentat que l’ajuntament ha atorgat una llicència d’activitats per poder obrir un macroprostíbul a la ciutat de Mataró.

El volum del macroprostíbul, amb més de 55 habitacions, és d’unes dimensions que de ben segur afectaran el seu entorn. Una activitat d’aquesta mena s’hauria de valorar i se n’hauria d’informar tots els grups municipals per analitzar la seva idoneïtat. Per desgràcia, la poca transparència del govern municipal ha generat, per sorpresa, un debat que hauria estat enriquidor si s’hagués abordat des d’una visió global de ciutat i des la sensibilitat envers les treballadores sexuals, que no tenen cap mena de dret laboral. Com que ja s’ha atorgat la llicència, el marge de maniobra legal per impedir un macroprostíbul d’aquestes dimensions ha quedat reduït.

El juny de 2009, el regidor d’urbanisme signa un informe de compatibilitat urbanística favorable per a la construcció del macroprostíbul i el gener de 2010 es concedeix una llicència per a l’activitat del macroprostíbul. La llicència es concedeix al senyor Colomer, una persona coneguda a la ciutat per la seva col•laboració amb el Festival Shakespeare, i per ser un dels principals propietaris interessats en el desenvolupament urbà de la nova zona Iveco Pegaso.

Un cop la premsa s’ha fet ressò dels dos mocroprostíbuls que es pretenen obrir a la ciutat, el govern manifesta que no hi podia fer res, però tot seguit, contradient-se, signa un decret per suspendre les llicències d’obres per a aquesta mena d’establiments.

És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formula les preguntes següents:  

1-El senyor Colomer s’ha reunit amb alguna persona representant de l’ajuntament per informar del seu interès per obrir dos macroprostíbuls?

2- Quan i com es va assabentar el govern municipal que el senyor Colomer volia obrir dos prostíbuls a la ciutat?

3- En el moment de tramitar l’informe favorable el juny de 2009, sabia el Sr. Bassas que la llicència per a "sala de festes amb espectacle i annexos" era per a prostíbuls?

4- Quantes parcel•les i llicències té el Sr. Colomer en el sector de les Hortes o Iveco-Pegaso?

5- Per què en els expedients municipals enviats per la Comissió d’Innovació i Presidencia no es va fer constar que la llicència atorgada era per a un macroprostíbul?”
La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, demana que la proposta del Sr. Safont-Tria que va ser presentada el dilluns i que es planteja com un debat previ a tot el Pla especial es deixi sobre la taula, sumant-se a la petició del Sr. Mojedano.
Nosaltres ens situem des de la necessitat d’afrontar el debat sobre la regulació de la prostitució amb seriositat, profunditat i rigor, incloent totes les parts implicades i allunyant-nos de discursos demagògics i moralistes. Refusem la doble moral que permet la prostitució, únicament, si és oculta. Estem per la regularització del treball sexual, pels drets i els deures d’una opció personal, sigui de manera puntual o estable. És una forma de vida legítima per a persones majors d’edat, si es fa de manera voluntària. Regularitzar no vol dir considerar el fenomen com a bo. Tenim aquest posicionament perquè reconeixem la legitimitat de tothom per decidir quina mena de treball vol desenvolupar. Volem que aquest treball es faci en condicions de dignitat, llibertat i seguretat.
Les conclusions de l’estudi del 2007 sobre la prostitució a l’Estat espanyol, de la Comissió Mixta del Drets de la Dona, no va reconèixer el treball sexual però, tampoc, va demanar-ne la il•legalització. Al nostre parer va ser una oportunitat perduda ja que només aborda la prostitució des d’una òptica trafiquista, victimista i paternalista.  Parteix d’un enfocament centrat únicament en l’esclavitud sexual. Les conseqüències d’aquest buit normatiu col•loca les persones que exerceixen la prostitució en situacions de desigualtat i desprotecció. Els casos més extrems són els homes i les dones que, per la seva condició d’immigrants, no tenen garantia de possibilitat de tramitar la residència degut a què el treball sexual no està regularitzat. A Catalunya s’ha donat cobertura normativa a l’existència de locals on s’hi exerceix la prostitució, s’ha donat cobertura als empresaris del sector i, de retruc, també als llocs on s’intercanvien serveis sexuals, mentre que aquesta no està regulada. Segueix sent una situació, com a mínim, rocambolesca.
Ens preocupa que, depenent de l’activitat associada a un prostíbul, sigui bar o sala de festes, es concentrin altres problemes, tant per als professionals del sexe, com per al mateix veïnatge.
Els ajuntaments hem de tenir les eines per decidir el model de local que volem a la nostra ciutat. Que no sigui el mercat qui ho decideixi i que no es faci allò que únicament sigui més rentable. L’aprovació del Pla especial urbanístic ens ajudarà en aquesta tasca.
Hem de tenir present que la inquietud social, que s’ha fet visible aquests dies, l’hem de vincular a cadascuna de les entitats i organitzacions en el seu àmbit, per tal de poder fer un debat seriós, profund i rigorós.
La senyora Alícia Romero, regidora del grup municipal Socialista, començarà per respondre les preguntes que fan els diferents grups municipals sobre aquest tema, i després entrarà en el debat.
Respecte a la primera pregunta del grup Popular sobre si l’Ajuntament ha concedit aquestes llicències, val a dir que a Via Sèrgia s'ha concedit una llicència d'activitat amb data 8 de gener del 2010. I a la següent que vostès fan referència, s'ha d'aclarir que no s'ha concedit, sinó que és una petició o sol•licitud de llicència d'activitat que es va demanar el passat 1 de febrer. En aquest moment, està en tràmit i, concretament, en exposició pública. En tot cas, no podrà avançar la seva tramitació a causa de la suspensió de llicències que es va fer amb el Decret del 18 de febrer.
Pel que fa a la pregunta de si s’han concedit llicències també per a la construcció d’aquests locals, dir que no. A Via Sèrgia, que hi ha una llicència d’obres concedida, de 6 de novembre del 2007, per a construir-hi una nau industrial, per tant, no hi ha un altre tipus de llicència d'obres per a aquest solar. I en el cas de Josep Calvet, no hi ha cap llicència d'obres demanada.
“Quin és el procés legal que han de seguir aquests tipus d’establiments per tal de començar a realitzar la seva activitat?”. Ho explicaré de manera breu, perquè és un procés llarg i complex, que depèn sempre del tipus d’activitat. Estem parlant de l’annex 2, que són d’activitats recreatives, tret de les de restauració, o annex 3, que són recreatives sense restauració.
El primer pas és presentar la sol•licitud a l’Ajuntament; tramitar la informació pública de l'expedient als taulells d'anuncis de l'Ajuntament i el Govern municipal, així com el tràmit d'informació veïnal; l'emissió dels informes municipals corresponents, d’activitats, de salut pública i altres serveis competents; anar a l’oficina de llicència d’activitats, que és allà on passa un primer tràmit d’aprovació. La sol•licitud als informes de la Generalitat competents per raó de la matèria; si el local té unes dimensions superiors als 500 m2, cal un informe de Bombers; si es té un aforament de més de 100 persones, cal un informe del departament de Jocs i Espectacles.
En tot cas, després, fets aquests  tràmits i si no hi ha cap discrepància al projecte, s’atorga la concessió de la llicència i es presenten els certificats tècnics i documentació acreditatius que l’activitat està ajustada a la llicència.
Pregunten: "Quants locals d’aquest tipus ‘amb annex’ tenen concedida la llicència d’activitats per funcionar a Mataró?”. En aquests moments, a la ciutat tenen 7 locals aquesta llicència d’activitats, però en funcionament n’hi ha 3. Vostès saben que un pot tenir una llicència d’activitats però si després no hi ha una llicència d'obres, no hi ha una posada en marxa, no es pot funcionar.
“Quina valoració fa el Govern de la nostra ciutat sobre el funcionament d’aquests establiments a Mataró?”. La valoració que fa el Govern és bastant neutra, perquè en aquests moments no tenim problemes amb aquests 3 activitats obertes a la ciutat. Per posar-los un exemple, els diré que no tenim cap expedient disciplinari obert a cap d'elles i, per tant, l'activitat genera pocs problemes.
L’altra pregunta del Partit Popular, en relació amb la suspensió, en el primer punt diu: “Donat que l’esperit del Decret fet públic aquesta setmana sembla contradir l’actitud del Govern, que fins a la seva signatura havia atorgat les llicències que se li han anat demanant vinculades a aquest tipus de negocis, és a dir: que hi ha hagut un canvi d’opinió en la consideració vers aquest tipus de locals, pensa el Govern actuar d’alguna manera amb els locals que ja existeixen actualment?”. Li diré que sí, fent complir la normativa, com sempre.
“En la sol•licitud de llicència d’activitats de l’expedient 20090348 s’ha fet la petició per una 'sala de festes amb espectacle i annex’. S’esmenta també en la sol•licitud la ‘prestació de serveis sexuals’?”. Sí, s’esmenta aquest nom i, evidentment, aquesta naturalesa.
“S’ha analitzat, per part del Govern, el possible cost econòmic que pot tenir pel nostre municipi el Decret de 18 de febrer sobre aquesta qüestió?”. En aquests moments, els serveis municipals estan estudiant quines possibles conseqüències econòmiques podria tenir aquest Decret.
Per últim, passo a respondre les preguntes de la CUP:
“El senyor Colomer s’ha reunit amb alguna persona representant de l’ajuntament per informar del seu interès per obrir dos macroprostíbuls?”. No, no s’havia reunit amb cap membre d’aquest Govern i no tenim constància que amb ningú altre.
“Quan i com es va assabentar el Govern municipal que el senyor Colomer volia obrir dos prostíbuls a la ciutat?”. Mai, no ens en vam assabentar mai, perquè no va venir mai a comunicar-nos-ho. Evidentment, ens n’hem assabentat arran de la petició de sol•licitud de la llicència.
“En el moment de tramitar l’informe favorable el juny de 2009, sabia el Sr. Bassas que la llicència per a ‘sala de festes amb espectacle i annexos’ era per a prostíbuls?”. L’informe d’Urbanisme que va signar el Sr. Bassas no era la llicència d'activitats, sinó un informe que es posiciona sobre si en aquell solar el planejament et permet posar-hi activitats recreatives i, evidentment, l’informe va ser positiu, per tant, com que es parlava de “naturalesa sexual”, doncs aquesta era la naturalesa i és el sentit i l’objectiu d’aquests informes. És a dir, posicionar-se sobre si el planejament urbanístic permet o no aquest tipus d'activitat i, en aquest cas ho permetia perquè és d'ús recreatiu.
“Quantes parcel•les i llicències té el Sr. Colomer en el sector de les Hortes o Iveco-Pegaso?”. Evidentment, com vostè es pot imaginar, Sr. Safont-Tria, no li podem donar aquesta informació. És una informació privada que ni podem ni tenim per a facilitar. A nosaltres el que ens consta són les tres sol•licituds que té demanades de llicències d'activitat al nostre Ajuntament. Dues per a la pràctica de prostíbuls i una altra per a un parc infantil amb servei de bar.
“Per què en els expedients municipals enviats per la Comissió d’Innovació i Presidència no es va fer constar que la llicència atorgada era per a un macroprostíbul?”. Bé, aquest és un debat al qual vull entrar després. Els diré, però, que no hi ha una llicència de macroprostíbuls, no existeix a la legislació aquest tipus de llicència amb aquest nom, amb aquesta denominació, per tant, per això no podia sortir d’aquesta manera, i si sortia havia de ser amb els noms de què hem parlat abans: sales de festes amb espectacles i annex, o bars d’espectables i annex. Ja hi entraré després, de tota manera, per tal de fer un debat més endreçat.
Jo mai m’hagués imaginat que en un ple acabaria havent de parlar de termes jurídics i fer mostra dels meus estudis universitaris, però veig que, a causa d'on vostès estan portant el tema, ho hauré de fer. Això no vol dir que els que no els tenen, no ho puguin entendre, perquè segur que el Sr. Mora està molt ben assessorat; però jo ho estic molt, de ben assessorada, perquè, a banda dels meus estudis, els tècnics juristes de l'Ajuntament són uns grans professionals, suposo que això vostè també ho pot afirmar, però em sembla que aquí ens contradiem, perquè el Sr. Mora ha anat a buscar altres professionals que sembla que no diuen el mateix que els nostres.
Hem estat transparents, perquè tots els informes que s’han fet els tenen els grups de l’oposició, i si una cosa queda clara d’aquests informes, a través de la Secretaria delegada que tenim al departament de Llicències d’Activitat, és que tot s’ha fet ajustat a dret. I no ho dic jo, ho diuen els juristes amb uns informes que han signat —alguns dels quals hem posat a disposició dels grups municipals—. Per tant, vostès poden dir, i ho han dit, que jo no sóc fidel a la veritat i que sóc una mentidera, però, en tot cas, no podem dir això dels nostres juristes, que han fet informes que diuen que tota la tramitació de la llicència d’activitats d’aquesta activitat de Via Sèrgia està ajustada a dret. Però, deixant això ben clar, sí que m’agradaria explicar alguna cosa, per a evitar confusions.
La prostitució és una activitat al•legal, ni hi ha una llei que la reguli i parli de la prostitució, ni hi ha una llei que la prohibeixi. Fins aquí, estem tots d’acord. No trobarem cap llei que parli de la prostitució. Vostès parlen d’una llei (la llei 10/90), que després s’actualitza l’any 2009, que és una llei que parla de les activitats recreatives de pública concurrència. És a dir, una llei que s’aprova per regular les activitats públiques on hi ha un aforament important de persones. I estableix quines són: sales de festes, bars musicals, restaurants, etc., aquest catàleg que ha explicat el Sr. Mora, on evidentment no hi ha les activitats de prostitució, perquè, com he dit abans, és una activitat al•legal. Per tant, en aquesta llei no la podem trobar. Però després, nosaltres, que hi ha una llei d'intervenció de les administracions públiques, que és on s'estableixen els tràmits administratius de les llicències i com hem de tramitar aquelles llicències que regulen aquelles activitats a través d'aquesta llei, allà tampoc es parla de la prostitució. És a dir, una llei diu quines activitats són legals i expressa un reguitzell d'activitats, i, després, hi ha una altra llei que diu com s’han de tramitar les llicències d’aquestes activitats legals, on tampoc hi ha la prostitució. Però, vés per on!, l’any 2002, un govern, el de la Generalitat, aprova un Decret que regula els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució. Vét ho aquí! Resulta que aquesta tema era al•legal, però resulta que hi ha un govern que decideix regular els locals, no la prostitució! I amb aquest tema no hi volem entrar. Ja hem dit, avui a la sala, que és molt complicat i complex. Per tant, fem una altra cosa, tu!, regulem els locals, i avui pau i després glòria. Per tant, què fem? Regulem els locals: diem quines mides han de tenir, aquestes distàncies entre ells, han de tenir preservatius a les habitacions, bidets, lavabos, etc. Això! I el que passi dins? Ah!, “¡se siente!”.
En aquest Decret que han llegit tots, molt interessadament, regula els locals de pública concurrència, però és veritat que diu que “els municipis podran fer ordenances”. Sí, és veritat! Els municipis podríem fer una ordenança, Però m’agradaria fer una reflexió: és bastant difícil, molt complicat, que els municipis, abans de tenir els problemes sobre la taula, hi posem solucions. I no ho dic jo, ho diu molta gent. Però, en tot cas, reconeixem que no teníem el problema i podíem haver-lo regulat, és veritat! Podíem haver fet una ordenança. Ara bé, la Generalitat, que ja va preveure que això de les ordenances municipals sobre aquest tema seria molt complicat, va dir, saps què?, jo faig una ordenança tipus, i així l'aplica tothom. I si hi ha algú que en vol fer una, ja la farà.
Sap quants ajuntaments a Catalunya tenen una ordenança? Menys d’un 2%. I els municipis que la tenen, són els que han tingut problemes. Per exemple, Castelldefels té un problema, aprova una ordenança. La Jonquera té un problema, aprova una ordenança. I així, consecutivament. I a Mataró ens ha passat el mateix: ens hem trobat un problema que no existia a la ciutat i hi estem posant solucions. Fins al juliol de l'any passat no vam tenir mai una demanda d'un prostíbul d'aquestes dimensions. I com he dit, els que hi ha, tranquils, no generen problemes. A més, pel que fa als petits, sembla que ningú hi està en contra, almenys pel que hem escoltat aquí a la sala, perquè tots parlem dels de grans dimensions.
Per tant, primera sol•licitud fa uns mesos, i quan arriba la segona, l’1 de febrer, ens espantem i diem: “Alguna cosa està passant en aquesta ciutat”, com potser a la Jonquera, a Castelldefels o a Cabrera ara fa poc. Doncs bé, és aquí quan ens posem a treballar. Però m'agradaria dir una cosa: podríem haver fet l’ordenança, és veritat, tot i que el Decret no t'hi obliga, i establir algun requisit. No es pot limitar tot el que es vulgui. Per exemple, una de les coses que no et permet el Decret és prohibir els prostíbuls, evidentment, perquè el govern de CIU, com vol bé ha llegit el Sr. Mora, tenia la intenció i la voluntat de regular els locals on s’hi exerceix la prostitució, no de prohibir-los, sinó no l’hagués fet el Decret! Dic jo, vaja! És de calaix! Si jo no vull regular els locals on s’hi exerceix la prostitució, no faig un decret. Si el faig, és perquè els vull regular. Jo dic, potser, la Generalitat, el 2002, no va pensar que hi hauria demandes de macroprostíbuls, igual que l’Ajuntament de Mataró no va pensar que un dia tindria demandes de macroprostíbuls a la ciutat. I per això, la Generalitat del 2002 no limita les dimensions dels prostíbuls. Igual que nosaltres no pensem, ni el 2002, ni el 2003 o el 2004, fer una ordenança per regular això.
Tot i així, reconec que la podríem haver fet. I també reconec, i ho he dit, aquí i en públic a moltes televisions que no tindrem aquí, per desgràcia, que és veritat que aquest tema el podríem haver portat d’una altra manera, i ho podríem haver comentat, i ho podríem haver comunicat abans, un cop es va demanar la llicència. I és veritat. Sempre he dit que aquest ha estat un error meu de no adonar-me que aquest tema podia aixecar polseguera o tenir una sensibilitat política especial, és veritat. Ara bé, això no treu que la tramitació de tot aquest expedient s’ha fet ajustada a dret, i que nosaltres estem actuant tal com ens permet la Llei.
Com deia abans, hi ha una llei que regula un seguit d’activitats econòmiques on no apareix la prostitució, hi ha una llei que diu com hem de tramitar les llicències on no apareix la prostitució, i hi ha aquest Decret del 2002 que regula els locals, i diu que els locals de pública concurrència on s’hi exerceix la prostitució hauran de tenir una llicència específica. Sí, sí, però específica no vol dir que fem una de nova, vol dir específica per a aquesta activitat. I el Decret diu que hi ha dos tipus de locals on es pot fer aquesta activitat: local que disposa de servei de bar o local de sala de festes i espectacles. Llavors diu: “Però, evidentment, en un bar musical o en local de sala d’espectacles no es pot exercir la prostitució”. N’hi ha d’aquests a la ciutat, a moltes ciutats, i no s'exerceix. Però es pot exercir la prostitució quan hi ha un annex, llavors regula l'annex. I és aquí on explica i diu que la denominació serà “bar musical amb annex o sala d’espectacles amb annex”. I no ho diu Mataró, perquè vulgui ocultar això que diuen vostès que “Mataró volia ocultar...". Escolti’m, he dit que hi ha tres activitats obertes a la ciutat d’aquest tipus. Tres, des de l’any 2005. I tenen aquesta denominació: “bar musical amb annex”. A mi m’agradaria saber per què no ens esquincem les vestidures? Si vostès realment tenien tanta sensibilitat per aquest tema i coneixen tan bé el Decret, home, ja ho podien saber que aquestes activitats es diuen així.
I hem fet una mica de treball de camp, per enfortir aquest posicionament nostre. I si anem a altres ciutats on hi ha llicències de prostíbuls, els noms són aquests: "centre de massatges amb annex", "servei de lloguer d'habitacions amb annex", "bars musicals amb annex", etc., deu ser aquesta la denominació que estableix el Decret. Nosaltres no ens hem inventat una denominació, és la que estableix aquest Decret. Un Decret fràgil, dèbil, que ens posa als ajuntaments en una situació molt difícil, perquè ens té lligats de mans i peus, com he explicat moltes vegades. Per tant, nosaltres, ocultació i no informació, no n’hi ha cap. Hi ha hagut una tramitació d'expedient que s’ha fet com moltes altres, amb tots els tràmits que he comentat, i en què es dóna una denominació que estableix el Decret. Ni més, ni menys. No vam volem enganyar ni el 2005, ni el 2007 —hi ha altres llicències— i tampoc ara. Jo només els dic que sí vostès tenien tant d’interès, em sorprèn que no sabessin quin és el nom tècnic que el Decret estableix per a aquest tipus de locals. No vull pensar malament. Ho deixarem aquí.
He dit també que el de les ordenances em sembla un tema important també per deixar sobre la taula.
Després diuen vostès que el Govern ha canviat d’opinió. El Govern no ha canviat d’opinió. El Govern deia: “Nosaltres no podíem fer res per aturar aquesta llicència”, hem hagut d’atorgar-la perquè hem hagut de realitzar un tràmit administratiu. "Molta celeritat", diu el Sr. Mora. I tant! La que marca la Llei! Sap quant marca la Llei? Quatre mesos per respondre una llicència d'activitat. Vostè no es pot passar més de quatre mesos o dir: “Miri, aquest expedient no m’agrada, al calaix!”. No pot ser, perquè la Llei diu que vostè ha de respondre en quatre mesos, i si no ho fa així, silenci positiu a favor de l'administrat.
Per tant, hem hagut de fer el tràmit que tocava, en els 4 mesos oportuns. Evidentment, han estat més de quatre, perquè, quan hi ha discrepàncies, aquest temps de mesos s’atura i, finalment, del juliol al gener. Ni celeritat ni no celeritat, ni interès ni no interès, el que hem fet només és complir els tràmits d'un Decret i de la llei que estableix quin és el procediment administratiu que s’ha d’utilitzar en els casos d’una llicència d’activitat d’aquest tipus. Que aviso que només està regulada en aquest Decret. Que si no hi fos, no estaríem parlant d’aquest problema. Això també ho voldria dir.
Per tant, home!, anem una mica amb compte amb les coses que diem.
Jo, una altra cosa que els voldria dir, perquè això de dir “frau de llei” és molt greu. El Sr. Martínez, que és advocat, ho deu saber. I el Sr. Martínez deu saber què és un frau de llei. A mi em sorprèn que diguin això. Jo només els dic una cosa: si vostès realment creuen que aquesta llicència es pot anul•lar, impugnin-la, facin un contenciós-administratiu. (Sr. Garcia, està vostè avui molt animat, com el dia que ens vam veure a l’Associació de Veïns del Pla d’en Boet). Doncs, impugnin-la. I els seus advocats i els nostres advocats hi anirem. Perquè, és clar, si no confien en els treballadors de la casa, doncs vostès posin un contenciós-administratiu i impugnin aquesta llicència.
Ara bé imaginem que la recorren i un tribunal l'anul•la. Doncs el particular la pot tornar a demanar i l'haurem de tornar a donar, mentre la Generalitat no canviï aquest Decret, perquè aquest Decret és el que permet regular els locals de pública concurrència on s’hi exerceix la prostitució, Sr. Mora. I, per tant, impugni vostè la llicència, veurem què diu el tribunal, i a partir d’aquí, continuem, com li ha passat a la Jonquera, com li ha passat a Cabrera, i esperem que no passi a molts més municipis, que intenten anul•lar o tallar una llicència d'activitat i ve el Tribunal Superior de Justícia i diu: "No, no, vostè compleixi la Llei, apliqui la normativa, que és el que ha de fer un Ajuntament". Esperem que no ens passi això.
En tot cas, què ha fet l'Ajuntament? El que podia! Donar la llicència, no tenia més remei, i després no ens hem tirat enrere. Només hem dit que davant de dues peticions de megaprostíbuls, quins instruments administratius-urbanístics tenim per intentar aturar això. Com a mínim, aturar més demandes de llicències. Evidentment, ens asseiem amb els juristes de la Casa i decidim que la millor opció és fer un Pla Especial, sobretot perquè permet suspendre llicències. I és el més interessant del cas, és a dir, ens permet suspendre llicències que vol dir que si algú demà, o demà passat o la setmana que ve, entra una llicència, el tràmit no continua, perquè està suspès aquest procediment. Per tant, què ens està permetent aquesta suspensió? Temps. Aquest temps, mentre nosaltres desenvolupem un Pla Especial. Tal com hem dit altres vegades, no sabem què ens permetrà regular, perquè nosaltres no tenim les eines ni legislatives ni d’altres per poder regular la prostitució ni regular molts dels tipus de locals que aquí estem parlant. Per tant, veurem què passa amb aquest Pla Especial i veurem si ens permet limitar gaire coses.
Ara bé, amb ordenances o sense, o amb una situació o una altra, està clar que aquest prostíbul hauria d’acabar obrint. Quina és la solució? El que dèiem a la nostra proposta de resolució: instar la Generalitat que canviï aquest Decret, que canviï la normativa. És aquest Decret el que permet donar llicències per a aquest tipus de locals. Modifiquin aquest Decret i, a partir d'aquí, els ajuntaments estarem una mica més salvats davant de situacions tan complicades.
Em sembla que de tots els temes que s’han comentat, aquests eren els punts en què volia fer incidència.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que assegura que no té els coneixements jurídics que té la Sra. Romero, perquè no he estudiat, però jo em dedico a la política, igual que tots els que estem en aquesta sala, i per tant, el fet que ens dediquem a la política segurament ens hauria de permetre aixecar una mica la vista i saber que cada vegada que hi ha una decisió jurídica hi pot haver diverses interpretacions. Miri, on hi ha dos advocats, hi ha dues interpretacions. Això és evident, però, és clar, vostè, que tan aviat ens diu blanc com ens diu negre —això ens ho ha demostrat sobradament— ens anava dient que el Decret diu que "els ajuntaments podran", i no, escolti, el Decret diu que "els ajuntaments hauran".
Quan nosaltres hem dit que vostè faltava a la veritat, ho hem dit perquè si es pren la molèstia d’escoltar els talls de Catalunya Ràdio, RAC1, 10 minuts al programa del Cuní, anar dient que si la responsabilitat de la llicència la té la Generalitat, etc., veurà com al cap de deu dies, l’Alcalde la desautoritza i es fa marxa enrere. I això per què? Perquè la Sra. Mercè Claramunt, la directora general de Jocs i Espectacles, el que fa és posar el crit al cel i trucar el Sr. Cuní i dir-li que és una llicència municipal. Per tant, la seva credibilitat, Sra. Romero, està sota mínims en aquests moments.
Nosaltres ja ho hem dit públicament, que ens semblava, davant d’una situació així, si se’t cola una cosa d’aquestes, de vegades, potser per dignitat, hi ha una cosa que es diu dimissió. Però, és clar, això entra dins l’opinió de cadascú, i evidentment a vostè se la veu convençuda del que diu. El que passa és que el que vostè diu és que aquest megaprostíbul s’acabarà obrint, i el que vostè diu és que torna a ser culpa de la Generalitat. I fixi's si la traeix el subconscient que diu que “si volen, canviïn-la”, però si és els que manen són vostès! Vostès manen a la Generalitat. Escolti, vostè ho ha dit això, i tant que ho ha dit! Escolti, Sra. Romero, de veritat, vagi a mirar el que vostè diu, perquè és capaç de defensar el mateix i el contrari en qualsevol moment.
Diu vostè que aplica el Decret i tal, i n’hi diré una, d’irregularitat, una només: vostès, en la Llicència, sap què es diu?: "Aquesta llicència caducarà, si no s’inicia l’activitat, en un termini de 12 mesos des de la seva concessió”. Sap què diu el Decret? “El termini d’iniciació no pot excedir de 6 mesos”. Una. Escolti’m, és que n’hi ha moltes. I li he dit abans. I aquestes activitats, quan CiU va fer el que va poder en aquell moment, perquè no té competència en la prostitució, vostè va dir: “Aquestes llicències caducaran com els iogurts, però el que passa és que els iogurts caduquen en 15 dies o 1 setmana i aquestes caduquen en 5 anys. Validesa màxima: 5 anys. On ho posa vostè això? Clar, és que el problema és que aquesta llicència específica vostès la colen com una sala de festes i espectacles amb annex. I quan vostè diu, que ha informat tothom, entre d'altres, els grups municipals. Clar, del 2 al 26 de setembre del 2009 es va fer el tràmit d’informació pública als taulells d’anuncis de l’Ajuntament i al web de l’Ajuntament i el Govern municipal, així com el tràmit d’informació veïnal als veïns directament afectats. Vostè els va explicar que els hi posaria una casa de meuques de 1.200 persones o els va dir que els posaria una sala de festes? Com tantes n’hi ha al mateix barri?
Sra. Romero, si us plau! Miri, ens vam assabentar per la premsa, —i ens agradaria saber com és que això va anar filtrat a la premsa— perquè jo, quan veig "sala de festes amb annex", no m'assabento que això és una casa de barrets. I, miri, això, si jo que sóc advocat no ho sé, altres companys, tampoc. Potser és que no freqüentem aquests locals. Però jo no vull fer un debat moralista sobre això.
Jo no sé si n’hi ha 3 o n’hi ha 6. Jo ja sé que aquestes llicències abans les donava la representant que vostè té a la seva dreta, encara que ideològicament no sabem en quin punt està, i que no li hem sentit a dir. Ara sí que ens ha fet un debat, però potser en aquell moment s’ho podia haver plantejat, quan estava donant les llicències per a aquest tipus d’activitat, que havien de ser d’una altra manera. Tant de bo ens n’haguéssim  adonat! Si això és transparència, Sra. Romero, ens sembla que això és molt complicat.
Vostè ens diu que això és crear indefensió, que el fet que hi hagi aquest Decret crea indefensió en els ajuntaments. Però el que crea indefensió és que vostès vagin cridant a per tot que no s’hi pot fer res, i tant que s’hi pot fer! En tant que vostès aconsegueixin situar a l'opinió pública aquesta idea que no s’hi pot lluitar, probablement farà que els ajuntaments que tenim al costat ni es moguin, quan el que haurien d’estar dient, la qual cosa estem fent aquest grup municipal, és dir als seus companys de tots els altres pobles i ciutats de Catalunya: "Nois, aneu alerta, perquè tots sabem que aquest procés que abans anava d'una manera, en aquests moments hi ha màfies al darrere de tots aquests processos, que aquí es trafica i s'explota sexualment, i ho sabem tots, un cop entrem a conèixer el tema amb profunditat". Quan sabem que això és així, el que hauríem d'estar fent és dir a tots els ajuntaments de Catalunya que fessin immediatament una ordenança restringint això.
I el que hauria de fer l’Ajuntament de Mataró, Sra. Romero... Nosaltres no posem en dubte el que diguin els tècnics municipals que han fet una interpretació. Nosaltres diem que ens sembla que aquesta llicència s’havia d’haver tramitat d’una altra manera. I segurament els tècnics municipals, aquí, i això no ho sabem, treballen per indicacions polítiques. D’acord? I, per tant, si els tècnics municipals els diuen a vostès, i ho posa aquí l’arquitecte municipal, al juny, que això havia d'estar tramitat d'acord amb aquest Decret, per què no ho fan? Sinó, per què anem a contractar l'advocat Zegrí, per tal que ens defensi en el cas de Can Fàbregas si són tan bons els tècnics municipals?
Oh, clar! Ja sé que a vostès no els agrada sentir segons què, però la realitat és aquesta. Ens han estat mentint, i nosaltres el que posem sobre la taula, senyors i senyores regidors i regidores d’aquest Consistori, és que si no volen passar a la història, especialment vostè, Sr. Baron, si no vol passar a la història com l'alcalde que va acabar obrint un megaprostíbul a la ciutat de Mataró, que ens va acabar situant al primer nivell europeu, el que ha de fer és lluitar-hi amb totes les seves forces. I si hi ha un grup municipal que li diu que hi ha la via d'anul•lar aquesta llicència, ens sembla que hauria d'agafar-la. I això que avui li diem tan contundentment, li diem per la contumàcia, la persistència en l'error de la Sra. Romero de defensar les coses d’aquesta manera. Des del primer moment, nosaltres ens vam posar al seu servei i els vam dir en privat que això ens semblava que estava mal tramitat i que, per tant, aquesta llicència era nul•la i es podia anul•lar. I això és el que els demanem que facin.
Em podria estendre amb moltes coses més, però em quedo amb aquesta frase: “Vigilin que no passin vostès a la història per haver obert aquest megaprostíbul a la ciutat de Mataró”. La ciutat de Mataró no es pot permetre la decadència que significa una instal•lació d’aquestes característiques a la ciutat. No podem estar lluitant per tenir un TecnoCampus, per arrelar empreses a la ciutat, per atraure empreses que generin prosperitat i llocs de treball... No ens podem permetre barrejar-ho amb aquest tipus d’activitats. No ens ho podem mirar d'aquesta manera, i si hi ha alguna possibilitat d'aturar-ho, aturem-ho! I ens sembla que la possibilitat hi és. Per tant, presentem aquesta proposta de resolució en aquest sentit.
De la mateixa manera que anirem a la justícia, és clar qui hi anirem!, perquè vostès no ho faran. Els veiem venir. Perquè amb l’actitud que han pres vostès, ens estan dient a tots que donen per fet que això s’obrirà. I quan s’obrirà? Perquè aquesta no és la sensació que tenen els mataronins. Els ciutadans, amb aquest Decret de suspensió que van fer vostès, es pensen que això està aturat. I no és així! Vostè, Sra. Romero, en tota l'exposició que ens ha fet, ens ho ha deixat clar.
Per tant, jo deixo a la seva consideració el fet que algun dia s’adoni del mal servei que ha fet a la política i a la ciutat, Sra. Romero. Però també deixo a la consideració de l’Alcalde el fet que si es troba amb unes circumstàncies d’aquestes característiques i a vostè li presenten, l'últim dia, com a fet consumat, o se n'assabenta com nosaltres, pels mitjans de comunicació, que a la ciutat s'obrirà un establiment d'aquestes característiques i vostè no en sap res, potser el que hauria de fer és cessar-los.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta que ell no hi volia intervenir fins al final. Però hi ha una cosa que ni li accepto, ni li permeto ni li tolero, i és que digui que els funcionaris d’aquesta Casa treballen seguint instruccions polítiques. Això és fals! Això és difamatori per als propis treballadors. Vostè té intenció de ser alcalde, què farà? Els fumerà a tots al carrer?
Vostè ens ha fet avui una demostració, i després li rebatré algunes coses, de com no es fa la política. Què hi pintava aquí el Sr. Zegrí? Aquesta Casa no té penalistes i això vostè ja ho hauria de saber, perquè hi porta tres anys. I, miri, entre els seus advocats i els advocats de la Casa, em quedo amb els de la Casa. Per dues coses: en primer lloc, per lleialtat, que no sé si sap què vol dir. I en segon, per experiència. Aquests mateixos advocats devien ser aquells que li van aconsellar que demanés els números de l'excap de la Policia amb la qual cosa vostès em van amenaçar —i li puc ensenyar el paper quan vulgui—, amb la inhabilitació a portar-me als tribunals, i després van acabar al Síndic de Greuges i, a sobre, el Síndic ens va donar la raó. Per tant, per lleialtat a les persones, als professionals, per la seva capacitat i vàlua. Per això, Sr. Mora! Vostè, d’això, ha fet una demostració que en va escàs. Sàpiga que em dol molt haver de fer aquesta observació, perquè no crec que sigui la manera com s’ha de portar la política ni en aquesta ciutat ni enlloc. Potser jo passaré a la història com l’alcalde que no va poder aturar la instal•lació d’un prostíbul a la nostra ciutat, però al seu cap, per a qui vostè només treballa aquests dies per salvar-li la cara, el Sr. Artur Mas, potser passarà a la història com el que va permetre que en aquest país hi hagués macroprostíbuls. I en aquest moment, hi ha un grapat d’alcaldes, a qui jo sí que els he dit que vagin amb molt de compte, perquè el Decret de la Generalitat, del 2002, permet la instal•lació de macroprostíbuls, comenceu a fer, els qui no tingueu, l’ordenança pertinent o busqueu-vos la fórmula legal per evitar això. Alcaldes del seu partit, del meu partit i de tots els partits polítics del mapa català, que estan espantats davant d'una circumstància que ningú, ni el Sr. Artur Mas quan va fer el Decret, s'esperava.
Per tant, siguem responsables. No donem peu a això que després vostè és tan aficionat les nits electorals a recordar-nos: la desafecció i la manca de participació dels ciutadans a la política. Amb les intervencions que ha fet vostè avui és la millor manera perquè la gent, el dia de les eleccions, es quedi a casa. I puc estar equivocat, però ho crec fermament.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que això ha derivat, probablement de manera premeditada, cap a una situació que crec que el que fa és distreure l’atenció de la ciutadania. Això no és un debat jurídic, però amb la major de les contundències, Sr. Alcalde, li diré que aquest Ajuntament ha perdut diversos contenciosos-administratius, entre ells un que va plantejar aquest grup municipal, i que reiteradament n'està perdent en assumptes que fan referència a la Policia Local.
Per tant, amb tot el respecte pels funcionaris de la Casa, reconeguem que ningú està exempt d'errors i que no hi ha ningú perfecte. De la mateixa manera que en altres ocasions, també en aquesta ocasió es podrien haver equivocat els assessors que en aquest cas els han assessorat a vostès.
La Sra. Romero és molt hàbil, és una qualitat que no li hem negat mai. Si bé li diré que, com a mínim per a aquest grup, ha perdut vostè la confiança política, perquè hi ha dues qualitats que un polític ha de tenir en les que vostè ha fallat clamorosament: una és la responsabilitat. Des de l'inici del cas, vostè el que ha fet de manera permanent fins que l'Alcalde l'ha corregida és treure's responsabilitat del damunt. Això és el retrat just del que no ha de ser un polític que representa tants ciutadans com representa vostè. La segona qualitat és el compromís que, en aquest cas, faig extensiu a tot el seu Govern, perquè el mal de fons és la poca qualitat en la seva gestió. Han fallat en el compromís de llegar als nostres fills una ciutat millor. Vostè diu que no han fet un pas enrere, que ha estat quan han vist que hi havia dues peticions quan han reaccionat amb el Decret. Miri, Sra. Romero, entre el 2008 i el 2010, han concedit vostès quatre llicències per fer prostíbuls. Algun d’ells, de considerable dimensió, i és més, fixi’s quin és el seu model de ciutat, que n’han situat un al costat d’on hi ha les instal•lacions de l’àrea d’Urbanisme d’aquest Ajuntament, al costat d’un club de futbol, per on passen centenars de nens cada setmana, i al costat de les oficines centrals de Caixa Laietana. Aquest és el seu model de ciutat? És que vostès no podien preveure quin era l’impacte de tot això? On és la seva transparència? El seu criteri? Quina és la ciutat que volen llegar vostès en el futur i als nostres fills? És aquest? Perquè la dimensió d’això, no només és mediàtica, sinó l’impacte. A mi de vegades m’espanta molt, i en el seu cas li puc expressar amb total contundència, la fredor amb la qual vostè està dient que no poden aturar una instal•lació d’aquestes característiques, sense pensar en les conseqüències que hi ha al darrere. Perquè, escolti, si han fet un Decret a posteriori, no podien haver fet alguna cosa abans? Haver fet l’ordenança abans? És que Mataró és la primera ciutat que ha patit alguna conseqüència o alguna petició de megaprostíbuls a tot Catalunya? No han vist vostès què ha passat al voltant de Mataró? No ho han vist? On és la seva previsió com a governants de la ciutat? O és que vostès només saben gestionar, que és el que jo em temo i afirmo, quan els vénen els problemes al damunt, i sobretot, quan hi ha la pressió social i, per tant, veuen en risc els seus vots?
Tot això diu molt poc de la seva qualitat com a governants. I el més trist, Sra. Romero, és que vostè no hagi assumit la responsabilitat, perquè, a més, ha entrat en una contradicció flagrant quan diu: "Home! Hem estat transparents”, i, al final, reconeix que potser no ha actuat de la manera correcta, perquè sap vostè perfectament que era difícil que l’oposició pogués intuir el que hi havia al darrere d’aquesta petició de llicència. Escoltin, ja no els ho diré, perquè crec que seria un exercici en va, que vostès reflexionin sobre la seva manera de governar. Crec que és impossible, perquè han donat sobrades mostres. El que no esperava és que ho fes vostè, perquè, almenys fins ara, com a mínim verbalment, vostè ens ha expressat que les coses les entenia d'una altra manera.
Sra. Romero, en política, arribat aquest extrem, el més digne és assumir la responsabilitat. Jo no li diré quina ha de ser la decisió que vostè hagi de prendre, però trobo inaudit que aquest Govern municipal no prengui, en un cas com aquest, alguna determinació per assumir responsabilitats que comporten una greu lesió als interessos de la ciutat, en el present i en el futur.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, creu que el que hem viscut aquí és un debat que va més enllà de l’àmbit municipal. Estem davant d’una picabaralla pròpia del Parlament, arran d’un Decret signat el 2002, on suposo que hi deuria haver un debat entre CIU, el PP, el PSC... No ho sé, però potser hagués estat bé de fer aquest debat en aquell moment per tal que avui no tinguéssim els problemes que tenim a nivell local.
S’ha parlat molt del tema dels tècnics de la Casa. Em sembla que no ens toca a nosaltres jutjar la professionalitat dels nostres tècnics i em sembla que ningú la posa en dubte, el que està clar és que el tècnic ha de fer aquelles tasques que des de l’àmbit polític se li encomanen. Per tant, si a nivell polític es tenia clar que no es volia un prostíbul de les dimensions amb què ara ens trobem, doncs, políticament hi deuria haver hagut un posicionament en contra perquè els nostres tècnics fessin les gestions oportunes per tal que el macroprostíbul no s’acabi instal•lant a la ciutat de Mataró.
Miri, jo no sóc jurista, tampoc he estudiat dret, i se m’escapen moltes de les coses que aquí  s’han plantejat, però potser la manera més sensata de plantejar l'actual problema que tenim és que, si partim d'una unanimitat del conjunt dels grups municipals que no volem aquest macroprostíbul a la ciutat, i si com diuen els companys de CIU és possible l’anul•lació i la denegació d’aquestes llicències d’activitats, carai!, posem-nos a treballar. Fem que els nostres tècnics tirin endavant aquestes iniciatives legals per tal que això no passi.
Nosaltres ens abstindrem de la proposta de CIU, no perquè la posem en dubte, sinó perquè ara mateix desconeixem aquests mecanismes i com funcionen, però si d'alguna manera es pot aturar que tinguem un macroprostíbul d'aquestes dimensions, endavant.
El que sí que he trobat a faltar en el conjunt de les intervencions és una mica aquest debat que venim exigint. No ens podem plantejar què volem i com ho volem si no tenim un debat clar entorn a la prostitució. No podem parlar de l'àmbit urbanístic si no tenim clar què hi passa dins, què volem que hi passi, si les persones que hi treballen tenen o no tenen drets. Això és el que ens preocupa i sembla que tothom se'n renti les mans, perquè sembla ser que, segurament a nivell social, no hi ha unanimitat en aquests temes, això crea discrepàncies —avui ho estem veient—, però per molt que sigui un debat difícil, l'hem d'abordar. Nosaltres, dins mateix de la CUP, tenim discrepàncies al respecte, però no per això l’amaguem.
Per tant, insisteixo que, per davant de tot, el que hem de fer, a través dels nostres tècnics,  és dur a terme les iniciatives oportunes, per tal d’anul•lar la llicència que s’ha atorgat. I, paral•lelament, fer aquest debat i tenir un posicionament clar davant la prostitució. Que nosaltres no tenim els instruments per acabar decidint una llei que reguli la prostitució? D’acord! Però sí que seria interessant que des d’aquells àmbits, com és el local, on sí patim els problemes, perquè la Generalitat pot fer moltes lleis però qui acaba patint els problemes són els barris, els carrers i els ajuntaments, no només l’Ajuntament de Mataró, sinó el conjunt dels municipis del país, elaborés un discurs, un debat, partint de la nostra realitat, partint dels conflictes que es poden plantejar des de la societat civil, de les necessitats que poden plantejar les prostitutes amb la seva al•legalitat i manca de drets, etc., i, a partir d’aquí, mirar de treure’n l’entrellat. Nosaltres d’això no farem un enfrontament polític, senzillament volem començar a aclarir el tema, per desgràcia, d’aquesta al•legalitat, la manca d’instruments i les contradiccions que aquí s’han plantejat, per tal de fer d’aquest problema una realitat molt més plausible per al conjunt de la societat.

La senyora Alicia Romero comença reconeixent que el debat s’està portant a uns termes que mai no s’hagués pogut imaginar.
Crec que suposo que això passa perquè, en relació amb aquest macroprostíbul, hi ha hagut molta oposició veïnal, ressò de la premsa, totes les televisions han vingut aquí, i alguns creuen que en poden treure rèdit electoral. Amb altres no havia passat res fins que no ha arribat aquest moment. Jo m'imagino que és per això, perquè sinó no ho entenc.
El Govern presenta una proposta de resolució que diu que no estem d'acord i que som contraris al model del macroprostíbul. Evidentment, ho hem dit i ho seguirem dient, però no ens trobem aquí perquè l'Ajuntament hagi volgut, ens trobem aquí perquè hi ha una normativa de la Generalitat. Això és el que jo he dit sempre als mitjans de comunicació. La llicència d’activitat la dóna l'Ajuntament, l'assigno jo des de l'any 2007, però hi ha uns informes preceptius de la Generalitat, com he dit en la meva resposta, segons el tipus d'activitat, que s'han de demanar a la Generalitat per tal que opini sobre temes com Bombers, seguretat, etc. Però, en tot cas, evidentment que és una llicència d’activitat, però una llicència que no s’hauria d’atorgar si no hi hagués un Decret que es va aprovar l’any 2002. Per tant, sense aquest Decret no hi hauria llicència, i la llicència està basada, segons aquest Decret i segons el tràmit administratiu que diu la Llei. Això diuen els nostres juristes. Evidentment, els juristes apliquen la Llei sempre, no la llei que diu la regidora, la Llei que s’ha d’utilitzar per al tràmit de llicències. En cadascun dels casos, és la que es va aplicar quan es va donar la primera llicència d’activitat per a aquest tipus d’establiment, que va ser el 2003, i així continuem. Sempre s’apliquen les llicències, segons la Llei i la normativa vigent. Una normativa que recordo que existeix i que aprova la Generalitat, no l’Ajuntament de Mataró, i ens trobem en aquesta situació perquè la normativa és de la Generalitat, amb un Decret que no va passar pel Parlament, Sr. Safont-Tria, sinó que van signar el conseller que en aquell moment portava aquests temes, el president de la Generalitat i el conseller en cap. Per tant, res de Parlament, ni debat. I com deia una periodista a La Vanguardia que explicava que era curiós que després de fer aquest Decret el conseller en qüestió va rebre un premi de l’associació de bars de “alterne” de Catalunya. Quina casualitat! Hi havia l’altre dia en un debat un advocat expert en prostitució que deia que és veritat que des de l'any 2002 havia crescut la instal•lació de prostíbuls a Catalunya a causa del Decret, un decret que era tan fràgil que permetia trobar una escletxa on els promotors privats instal•lessin prostíbuls a Catalunya. Ho deia un advocat que defensa els promotors de prostíbuls a Catalunya, i ho va dir a TV3. Per tant, no ho dic jo. Però no sóc jo només que diu que la llei és fràgil i dèbil i ens posi en una situació d'indefensió, ho diuen els alcaldes, el president de la Federació de Municipis, el president de l'Associació Catalana de Municipis, alcaldes de tots els colors polítics, CIU i PSC, i vaig a llegir algunes de les declaracions que han fet alguns alcaldes que no són del meu partit:
Alcalde de la Jonquera: “S’ha de legislar ni que sigui difícil, ens sentim impotents, és difícil legislar sobre aquest tema encara que s'hauria de plantejar. Demanem que no es carregui sobre els ajuntaments tota la responsabilitat".
Alcaldessa de Vilademuls, Dolors Rubirola, de CIU: “Estem desprotegits per complet. Especialment els municipis més petits, perquè ni tan sols podem aprovar una ordenança que prohibeixi la prostitució”. És que no ho podem prohibir!
Vostè diu, Sr. Mojedano, que l'he decebut tant i tant i tant, no? Escolti, saps què faig jo? No enganyar els ciutadans, ni perquè tingui pressió dels veïns, perquè jo he anat a reunions dels veïns i els he dit la veritat, és a dir, que no els podem prohibir a no ser que canviï la normativa de la Generalitat. No els enganyo. No sé quins són els seus valors, però els meus sí que els tinc molt clars, i jo no enganyo. I els he dit la veritat: si la normativa de la Generalitat no canvia, tindrem molt difícil prohibir prostíbuls a Mataró i a la resta de 900 municipis que hi ha a tot Catalunya.
I vaig a un altre alcalde de CIU, l’alcalde de Martorell: “Amb la doble moral es culpa l’Alcalde. Existeix una doble moral que acaba pagant l'Ajuntament, hauríem de tenir la capacitat de dir sí o no, com ho fem amb qualsevol altra activitat. Però amb aquesta no podem".
Si us plau, escoltin. La veritat és que estem en un debat jurídic, i hi ha un advocat d’una part i un advocat d’una altra part, sí, però sap què diu el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sr. Martínez i Sr. Mora, quan es porten aquests temes als tribunals? Que s’apliqui la normativa vigent, el Decret 212/2002.
I què està passant a Cabrera? Que obliguen a obrir el Calipso. Per què? Perquè diu que complia tota la normativa i a allò a què s’estava remetent l’Ajuntament no era suficient com per denegar la llicència. Aleshores, el Calipso haurà de tornar a obrir després de sis o set anys tancat. Per tant, estem indefensos, i ho dic jo i ho diuen molts alcaldes del seu partit. I, evidentment, de les dones no en parla, el Decret, ni dels drets; parla de com obrir locals on s’hi exerceix la prostitució.
Escoltin, jo, parlant dels valors que diu el Sr. Mojedano, en aquests moments jo no governo a la Generalitat, hi governa el meu partit amb la suma d’altres partits i jo també retrec a la Generalitat d’aquests moments que no hagi fet res o que no hagi estat valenta per abordar aquest tema. Jo no m’amago perquè siguin del meu partit. Però, home, siguem tots sincers.
Sr. Mojedano, jo he dit que és veritat que no hem fet aquesta ordenança, ho he dit des del primer dia. La podíem haver fet, sí, però no l’hem feta i tampoc haguéssim evitat que s’hi instal•lés un prostíbul, ho he dit sempre, i, a més, ho he dit en públic i a totes les televisions del món mundial. És veritat que podria haver tingut la sensibilitat per explicar-los la llicència d’activitat que estàvem donant a un prostíbul d’aquestes dimensions. Ara bé, la tramitació que s’ha fet d’aquest establiment ha estat ajustada a dret. Això ho he dit sempre. Això s’ha fet tot bé, tant el tràmit administratiu com el d’exposició pública, etc. Hi ha informes pertinents que està dient el que jo dic.
I una altra cosa és que és cert que no he tingut aquesta sensibilitat, i això li reconec, com reconec que no hem fet una ordenança, però les coses al seu just preu.
I dignitat en tenim tots. I jo crec que honesta també ho he estat, perquè hi ha declaracions als mitjans que així ho recullen.

El senyor Joan Mora diu al Sr. Alcalde, tot i que entén que pugui estar molest i que el tema li pugui generar una certa recança, perquè no li deu fer gràcia que a la ciutat s’obri un megaprostíbul d'aquestes característiques, i sobretot perquè se n'assabenta quan ja està donada la llicència, que quan es posa d’aquesta manera i s’altera una mica acaba ell mateix dient que està recomanant als alcaldes de Catalunya de tots els colors que facin una ordenança que permetria que no passessin aquestes coses. Això mateix és el que diu avui la Sra. Romero, que és la mateixa que va dir a tots els mitjans de comunicació que aquestes llicències les atorgava la Generalitat i que no hi podia fer res...
Escoltin, no anem a dir si uns són blancs o negres, si un va dir o no va dir... Això deixem-ho estar, perquè el tema és anem a anul•lar la llicència o no? Sr. Alcalde, no s’escudi en els tècnics municipals, com cada vegada que l’oposició porta algun tema que a vostès els molesta una mica. Jo he començat dient que si hi ha dos advocats, hi ha dues interpretacions, però també crec que la ciutat de Mataró es mereix que si hi ha una interpretació que creu que es pot anul•lar aquesta llicència, fem-ho! I aquesta responsabilitat serà de tots, però fem-ho! Això és el que li demanem.

El senyor Pau Mojedano recorda que el que ara li correspon al Govern, un cop el debat ja està fet, és buscar una solució. Al nostre entendre, passa només per tres coses:
En primer lloc, qenen vostès raó; s'ha d'instar la Generalitat, com nosaltres també demanem en la moció, que canviï la normativa. És veritat.
En segon lloc crec que vostès, de manera immediata —i això és quelcom que no recull la seva proposta i el motiu de la nostra abstenció, tret que puguem votar per separat el primer punt—, haurien de fer una ordenança. Ara vostès al Decret diuen que volen fer un Pla urbanístic específic. Bé, permeti’m dir-li que la tramitació d’aquesta segona possibilitat entenc que és bastant més llarga i feixuga, que no pas el fet de fer una ordenança. Fins i tot la intervenció d’una administració superior, també és evident. Per tant, entenem que el més lògic, tal com mana de manera més explícita el propi Decret de la Generalitat, és fer una ordenança.
Per últim, en línia amb el que diu el Sr. Mora, hi ha maneres des de l’administració local d’impedir que aquesta activitat es posi en funcionament.

El senyor Xavier Safont-Tria anuncia el posicionament de la CUP davant de les diferents propostes.
En primer lloc, nosaltres votem a favor de la proposta que ha presentat el PSC, Iniciativa i ERC bàsicament perquè anuncia el seu posicionament contrari a aquest macroprostíbul. Aquest és el motiu pel qual ja vam demanar una reunió de portaveus expressant que calia un posicionament contundent de l’Ajuntament en contra del prostíbul. De la mateixa manera, ens posicionarem a favor d'una proposta, al meu entendre molt similar, que presenta el PPC. I davant la proposta de CIU, nosaltres ens hi abstindrem, perquè entenem que si això és possible no cal ni que sigui una aprovació de ple. Si hi ha voluntat per part del Govern municipal d’aturar aquestes llicències, els seus tècnics haurien d'investigar quines possibilitats hi ha. Del que sí votarem a favor, si és que es pot fer de forma parcial, és del 4t punt, on es demana informació de qualsevol moviment entorn d’aquestes al•legacions.
Així mateix, anunciem la retirada de la nostra proposta, per tal de donar pas a un debat més serè. No és una retirada, però, per a amagar el debat sota el calaix, ja que és un debat que tard o d'hora s'haurà de fer aquí i a la Generalitat, i caldrà fer un nou decret perquè tota aquesta situació de la prostitució surti de l'al•legalitat i agafi un nou format.

El senyor Joan Mora afegeix que seria bo que s’estudiessin el contenciós que va posar l’associació aquesta que diu que va premiar el conseller, que va impugnar tots els articles de l’ordenança, és a dir, per què? Perquè els enfonsava el negoci. Per tant, si haguéssim fet una ordenança, això no hi seria.
Sobre la proposta de resolució del Govern, ha quedat clar que nosaltres no hi podem estar d'acord —vam dir des del primer moment que estàvem disposats a votar (i ho vam fer en aquella reunió conjunta) una proposta que digués exclusivament que “estem en contra de la instal•lació d’aquests megaprostíbuls”— i, per tant, si això s'ha embolicat de la manera que s'ha embolicat intentant desviar el debat, ens hi abstindrem.
En el cas de la del PPC, crec que aquesta sensació que la responsabilitat la tenen d’altres no és bona, perquè farà que no ens mirem amb claredat el fet d’anul•lar aquesta llicència. Per tant, ens hi abstindrem.

La senyora Alícia Romero, per anar tancant el debat, conclou que ens trobem en aquesta situació i, evidentment, fem una reunió tècnico-política, en què ens plantegem quines són les solucions que podem donar davant la situació que tenim i que és que hem aprovat una llicència d'activitat i en tenim una altra sobre la taula. Els tècnics i juristes ho analitzen i fan una proposta que està escrita en un informe i rubricada per un dels assessors jurídics de la Casa, que diu que el que s'ha de fer és un pla especial i que és aquesta la fórmula per regular aquest tipus d’activitats.
Per què un pla especial? (I són vostès els que ens han portat al debat jurídic). Perquè la Directiva Bolkestein, en aquests moments, com vostès saben perquè al mes de desembre van venir aquí algunes ordenances que van quedar sense efecte justament per la Directiva Bolkestein, ens prohibeix aquesta ordenança, perquè el que vol l’ordenança és regular activitats, quan la Directiva diu que l’única manera de limitar activitats és via un instrument administratiu urbanístic, ja que la Directiva té com a objectiu liberalitzar l’activitat econòmica a Europa. Per tant, la Directiva diu que si vostè vol limitar, ho pot fer només amb un instrument urbanístic. Per això els juristes de la Casa diuen que la millor manera és a través d’un pla especial, que, a més, ens permet suspendre llicències, que vol dir que qualsevol petició de llicència que entri ara es queda sobre la taula i les que hi ha no continuen el seu tràmit, la qual cosa permet que no hi hagi més allau de demandes, fins que es desenvolupi un pla especial que poden ser dos anys. Per tant, nosaltres hi hem posat solucions.
M’agradaria també dir al Sr. Mora que m’ha sabut molt greu quan ha dit: “Nosaltres els vam oferir ajuda a la comissió informativa i els vam dir que no estaven fent bé aquest tràmit...”. I jo recordo que el Sr. Bassas els va dir: “Sr. Mora, si vostè sap què no hem fet bé, digui’ns-ho”, i no ens ho va dir (hi érem uns quants dels que som en aquesta sala). I ens en vam assabentar pels mitjans també, el diumenge que va sortir en un dels diaris dient que nosaltres havíem fet frau de llei. Ho dic perquè no ens ho va dir aquell dia que era dijous, però ens en vam assabentar per la premsa el diumenge. I això ens va saber greu, donat que vostè diu que hi va posar tota la seva predisposició per treballar amb nosaltres.
Diuen també que deneguem i que prohibim... Jo només entenc que es pugui fer això si prevariques. Amb la normativa a la mà, només podem prohibir si prevariquem. I nosaltres no prevaricarem. I algun alcalde, amb bona intenció, ha intentat negar una llicència i està imputat per prevaricació. No ho farem nosaltres, això! Hi ha una normativa que no hem fet nosaltres. No poso la responsabilitat en ningú altre. És que aquest Ajuntament no va aprovar aquesta normativa. Cadascú el que li toca! La va aprovar la Generalitat!
Finalment, fa uns dies vaig escoltar una entrevista a la ràdio que em va semblar molt interessant, sobre la construcció de macroprostíbuls a les ciutats, feta per una persona que no és pròxima ni a mi ni al meu partit, i que els hi voldria llegir:
“Passa a Mataró això, però també passa a altres llocs com la Jonquera. S’està aprofitant un Decret de la Generalitat, per cert de l’any 2002, quan governava CIU, que va ser un Decret que es va fer per intentar que hi hagués una mica de control sobre els locals on s’exercia la prostitució, i que hi haguessin condicions sanitàries, etc., però aquell Decret que servia per a això, ara s'està orientant i s'està fent servir per fer uns macroprostíbuls que, evidentment, no tenen sentit, i que és urgent que el Govern de la Generalitat de Catalunya s'oposi a la construcció d’aquests prostíbuls d’aquestes característiques.”
I la periodista diu: “L’alcalde de Mataró, el Sr. Baron, ens deia que estan lligats de peus i mans, i clar, hauran de treballar això via un pla especial, etc., i que tot i així l’alcalde de Mataró té por que finalment aquest promotor el porti al contenciós i guanyi”.
I diu aquesta persona: “Sí, sí, això pot passar. Pot haver d’acabar obrint aquest macroprostíbul. Per tant, s’ha de revisar la norma general”.
Sabeu qui ho deia això? Artur Mar, en una entrevista el 23 de febrer.

El senyor Joan Mora diu que agafar i jugar amb aquest tipus de política és desqualificar-se tota sola, perquè si s'ha de modificar la norma general, el Sr. Artur Mas, del que estava parlant és de com regulem la prostitució. I vostè sap que això és competència de l'Estat i d'això estava parlant l'Artur Mas. Per tant, una tergiversació més de les seves paraules, Sra. Romero.

El senyor Alcalde pregunta al Sr. Mora que si és una competència de l’Estat, com és que la Generalitat ho estava regulant, en el seu moment, per via d’un decret?
Miri, li posaré un exemple que em sembla que tots els que estan aquí a la sala poden entendre. Imagini que un govern d'aquest país es torna boig i decideix que la cuina dels cuiners és una activitat al•legal, que no està regulada. Ni legal, ni il•legal. Ara bé, si vostè vol posar un restaurant, no només el pot posar, sinó que jo li dic quants metres ha de tenir, si ha de tenir sortida de fums, cada quants metres hi pot haver una taula, etc. Això és el que va fer el Sr. Mas i el govern de la Generalitat.
Jo sempre he dit que més valia allò que res, però, com diuen en castellà: “De aquellos lodos, estos barros”. Simplement, perquè ni la mateixa Generalitat, i el Sr. Mas ho diu, s’esperava que passés el que ha passat. No sé si l’ordenança, o el decret, el van impugnar l'associació aquesta empresarial de clubs "d'alterne", però és evident que el negoci ha proliferat, cosa que es veu només passejant-se pel país; i és perquè l'ordenança ho permet. I no ho dic jo, ho diuen tots els alcaldes amb els quals he parlat, de tots els colors polítics, i tots els periodistes que fan editorials als mitjans nacionals. I ho diuen. Tots estem equivocats tret de vostè?
Miri, la seva tesi central no s’aguanta per enlloc. Si la llicència està mal donada, en el supòsit que estigui mal donada, molt bé, l'anul•larem. A continuació, aquest senyor ens entrarà una altra llicència amb els defectes corregits i li haurem de donar, o és que vostè no sap que el Sr. Jordi Cabezas, un alcalde del seu color polític, de la Jonquera, va fer passar els quatre mesos i va arribar al punt de silenci administratiu, tenint un informe en contra del Secretari de l’Ajuntament de la Jonquera que li deia: “Alcalde, has de donar la llicència”, i un informe del cap de llicències de l’Ajuntament de la Jonquera que li deia: "Alcalde, estem atrapats i has de donar la llicència". I no la va voler donar. Fins i tot, va aconseguir (i jo he parlat amb la persona que va moure això) un informe negatiu dels Mossos d'Esquadra. I es tractava d'un prostíbul amb un nombre de llits molt superior als que es puguin acabar instal•lant a Mataró, i que espero que no s'hi acabin instal•lant, perquè espero que el Pla especial doni els resultats que tots desitgem...
Per cert, de llicència només n'hi ha una de concedida. La llicència d’obres que té concedida el Sr. Colomer és per una nau industrial. I l’única eina legal que hem trobat, després de donar-hi moltes voltes —perquè ens hem assegut amb els juristes de la Casa, els tècnics de llicències, els d’Urbanisme...— per intentar buscar una solució que ho pogués aturar, ha estat aquesta solució, que era l'única que ens donava unes certes garanties, dins la indefensió en què ens trobem els ajuntaments en aquests moments. Ho diu tothom, tots els alcaldes de tots els colors polítics, el president de l'Associació Catalana de Municipis, el Sr. Salvador Esteve, avui parlàvem d'ell! L'opinió pública, l'opinió publicada... Tothom tret de vostès!
Escoltin, si la llicència està mal donada, l’anul•lem. A continuació, ens n’entrarà una altra i l’haurem de donar. Estem atrapats de peus i de mans. Sinó, per què es donen llicències de prostíbuls en aquest país? Per què als alcaldes els interessa més tenir un prostíbul que tenir un hotel? Per això es donen llicències? No confonem l’opinió pública. Vostè sap que hi ha prostíbuls grans tancats: el Saratoga, el Riviera... però ho estan per altres qüestions, vinculades amb el tràfic de drogues, persones... no pas perquè no tinguin les llicències en regla.
Per tant, el que hem de fer és aturar la instal•lació dels prostíbuls a Mataró. Ho hem fet: hi ha una suspensió de llicències. Per tant, la tramitació d'aquestes llicències està aturada. No en concedirem més perquè el Pla especial, a diferència de l’ordenança... Perquè nosaltres ens podem posar a tramitar una ordenança, però mentre la tramitem, entre la seva aprovació inicial i definitiva, ens poden entrar tantes demandes de noves llicències com vulguin, i les haurem de donar, perquè hauran estat entrades abans que aprovem l'ordenança, que és justament el que li va passar a l'alcalde de la Jonquera.
Aquí a la sala hi ha persones que van treballar molts mesos per poder tancar un prostíbul a la ciutat, prostíbul il•legal. I van aconseguir tancar-lo, però van treballar-hi molts mesos, fins que vam poder trobar l'escletxa legal per la qual ens vam poder colar i tancar aquest prostíbul que estava molestant alguns veïns de la ciutat. Quan hi ha hagut queixes, quan els veïns ens han demanat que allò estava generant molèsties, ens hem mogut i hem tancat aquest i d’altres prostíbuls. No estem impassibles davant d’aquesta realitat.
El Sr. López, amb tota la seva cordialitat, en la pregunta deia que a la ciutat hi ha més prostíbuls... i jo li vaig enviar una carta demanant-li que em digués quins són. Si vostè en té coneixement, perquè li diuen els veïns que hi ha prostíbuls en pisos, si us plau, si m'ho pot dir millor, perquè hi enviarem els serveis tècnics municipals, la Policia... Sí, sí, si jo també me les miro les revistes de la ciutat, però com que vostè parla de molèsties de veïns, doncs m’ho envia... I nosaltres automàticament actuarem. Nosaltres no hi tenim inconvenient, perquè no ens agraden aquestes pràctiques a la nostra ciutat.
Per tant, Sr. Mora, la seva tesi no s’aguanta per enlloc. Miri, el Pla especial ens dóna garanties jurídiques, amb incerteses, però ens dóna garanties jurídiques, per poder regular la mida —aquest és el tema que més ens preocupa a tots— i la ubicació dels prostíbuls. Creiem que el Pla especial, com molt bé ha expressat la Sra. Romero, ens dóna aquests marges per poder actuar. Els escurarem tots, però mentrestant tenim la suspensió cautelar de les llicències que, per la via de l’ordenança, no la tindríem. Per això, hem optat pel Pla especial. I quan jo parlo amb els alcaldes i els dic “feu el que pugueu, l’ordenança, el Pla especial, per intentar que de moment no se us colin i guanyar temps”, jo mateix, alhora, m’he adreçat al president de la Federació de Municipis per a demanar-li que aquest tema es plantegi seriosament des del municipalisme català i es reclami a la Generalitat de Catalunya, m'és igual que sigui del meu color polític o de l’altre, perquè jo estic aquí per defensar els interessos del meu Ajuntament, de la meva ciutat. I si m’he d’enfrontar al president Montilla, al conseller Saura o amb qui sigui, m’hi enfrontaré, per damunt de tot el que m’interessa és la convivència a la meva ciutat i el benestar dels meus ciutadans, més enllà dels interessos del meu partit polític, que poden ser molt legítims, però la primera obligació de l'alcalde és defensar els interessos de la seva ciutat. Per tant, no confonem les coses.
Sr. Mora, jo ni li tolero, ni li accepto ni li admeto que qüestioni, i per això m’he esverat, la professionalitat dels treballadors d'aquesta Casa, que fan les coses amb tot el coneixement, amb tota l'honestedat i seguint sempre els imperatius legals. No aquells que els polítics creiem que podem imposar. I és veritat, de vegades guanyem contenciosos i de vegades els perdem, Sr. Mojedano, de 32 n’hem guanyat 23, per tant, n'hem perdut 9. Doncs deuen ser bons professionals quan aconseguim guanyar aquest nombre tan important de contenciosos. Però jo ja li dic, si m'he de quedar amb la professionalitat d’algú, em quedo amb la dels treballadors de la casa. A més, estic obligat a quedar-me amb els de la Casa. I quan no tingui el coneixement suficient, perquè la matèria és molt especialitzada, l’anirem a buscar fora: a la Diputació o a gabinets privats, perquè ens assessorin.
Queda clar, doncs:
En primer lloc, que cap dels grups que estem a la sala estem còmodes amb aquest debat, perquè no volem macroprostíbuls a la ciutat. La ciutadania ho ha de saber.
En segon lloc, que amb les eines que en aquests moments tenim els ajuntaments ens és molt difícil parar la instal•lació d’aquests macroprostíbuls.
En tercer lloc, que hem trobat una solució temporal (ja en veurem el resultat i esperem que sigui un bon resultat), perquè puguem regular d’una manera efectiva, al mateix temps que demanem a la Generalitat que reguli definitivament aquest tema, i també és veritat, a l’Estat, que reguli la part que li és competència. Però en el cas dels locals, pel que fa a la Llei d’espectacles, que jo sàpiga, la competència íntegra és de la Generalitat. Per tant que actuï. Sabem que és només un dels aspectes de la problemàtica de la prostitució el que passa en aquests locals, i després queden les carreteres: tristes, sòrdides... I després hi ha els pisos, els apartaments...
Per tant, cal emplaçar cada administració: la Generalitat, pel que fa als locals. La de l’Estat, on també governa el meu partit, miri, i també els ho reclamo: ordenin això d’una vegada, obrin el debat. Si ha de ser la prohibició, que sigui la prohibició. Si ha de ser la legalització que ho sigui, però sortim d’aquest marasme legal que l’únic que fa és que proliferin les màfies, que hi hagi persones explotades i que assistim tots plegats a aquests trists espectacles.
Ara els demano que passem a la votació de les propostes.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació el punt núm. 6 de l’ordre del dia,  es fa una votació diferenciada dels punts de l’acord de la proposta:

Votació de l’acord PRIMER de la proposta :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió. 

Votació de l’acord SEGON I TERCER de la proposta :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 9, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3).

A continuació el Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 7 de l’ordre del dia :
S’acorda deixar-ho sobre la taula.

El Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 20 de l’ordre del dia :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.  

I finalment el Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 21 de l’ordre del dia, es fa una votació diferenciada dels punts de l’acord de la proposta :
Votació de l’acord PRIMER, SEGON, TERCER I CINQUÈ de la proposta :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 9, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3).
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
 
Votació de l’acord QUART de la proposta :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 10, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6),  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular(1).
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: Cap.

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya

DICTAMENS
CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Presidència-

8  -  APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DE PROTOCOL, HONORS I DISTINCIONS.

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, presenta la proposta següent:
“Davant la tramitació dels darrers expedients administratius relatius a l’atorgament d’honors i distincions, es va detectar la necessitat de determinar de forma més concreta alguns aspectes així com el procediment a seguir.

Amb la constitució de la comissió d’estudi en data 4 de desembre, decret 9799/2009, es va iniciar la modificació del Reglament de Protocol, Honors i Distincions.

D’acord amb els articles 60 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, i de l’article 73.10 del Reglament Orgànic Municipal, es va fer un decret d’aprovació inicial i es va passar el text vigent i les modificacions proposades als representants dels diferents grups municipals per al ser examen i per a què, en el termini de 15 dies, presentessin les esmenes que consideressin oportunes, termini que va finalitzar el passat 15 de desembre.

Havent-se estudiat les esmenes proposades pel grup municipal de CiU, úniques presentades, i d’acord amb l’informe del Secretari General de l’Ajuntament, s’acorda el següent:

Primera esmena: Article 2: afegir al final l’expressió “vers la ciutat”
 Es desestima per què el títol de fill predilecte s’atorga a persones nascudes a Mataró que mereixen reconeixement per les tasques fetes vers la ciutat o arreu.
Segona esmena: Article 12, 13, 16 i 17: Afegir l’expressió “ja siguin vius o a títol pòstum”.
S’estima, però per a evitar la repetició constant, s’acorda dividir l’article 11 en dos apartats. En el primer, s’enumeraran els títols amb lletres. En el segon, s’hi posarà l’expressió “els títols contemplats en els apartats a), b), c) i d), de l’apartat anterior es podran atorgar a persones vives o a títol pòstum”.
Tercera esmena: Article 13: afegir l’expressió “plenament demostrable”
S’accepta. I es modifica el redactat per a fer-lo més sintètic i inequívoc.
Quarta esmena: Article 23.1: afegir l’expressió “o no”
S’accepta i s’afegeix al final de l’apartat 1 de l’article 23 l’expressió “o la seva denegació”
Cinquena esmena: Article 23.4: afegir l’expressió “i amb indicació del termini per a realitzar suggeriments o, si és el cas, aportar documentació”
S’accepta.
Sisena esmena: Article 23.6: Eliminar l’expressió “en vida o a títol pòstum”.
S’accepta en el sentit contemplat en la segona esmena.

Així mateix, també es modifica l’article 23.3, donant oficialitat a la tasca del secretari dels expedients, substituint el redactat per “l’instructor serà auxiliat per un funcionari municipal que actuarà com a secretari”; i l’article 24, en referència al quòrum necessari per a l’adopció de l’acord de concessió o denegació d’un títol honorífic, de la següent manera: “l’adopció de l’acord requereix la conformitat de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació.

Tenint en compte tot el que s’exposa, el conseller delegat de Presidència proposa al Ple l’adopció del següent acord de modificació del Reglament de Protocol, Honors i Distincions:

ÚNIC.- Aprovar inicialment la modificació del Reglament de Protocol, Honors i Distincions d’acord amb el text que s’adjunta com a annex.”

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot favorable a aquesta aprovació inicial del reglament. Nosaltres vam presentar unes esmenes que creiem que eren interessants, que podien aportar novetats i deixar que aquests buits que existien en el reglament es convertissin en coses molt més clares i diàfanes. Hi votem a favor perquè vostès ens han acceptat pràcticament la totalitat d’aquestes esmenes.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el seu vot favorable. Nosaltres teníem un seguit d’esmenes que, per error meu, no han estat enviades en aquest període de debat i discussió entre els grups. Les presentarem ara, en aquesta fase d’al•legacions. Són esmenes que no alteren la substància del text; únicament fan referència a qüestions de redactat.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia l’abstenció del seu grup municipal. També, anunciem que presentarem al•legacions a aquest protocol d’honors i distincions. Ens hi abstenim, especialment, per un punt que no podem compartir:
A l’article 31 es diu que: “L’ús i la col•locació de les banderes es regirà d’acord amb la normativa vigent”. Al nostres entendre, les banderes que pengen a l’Ajuntament no són les pròpies del país i, per tant, no podem compartir aquest punt.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap. 
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya

-Llicències d’Activitats-

9  -  APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA DE SERVEIS DE TEMPORADA DE LES PLATGES DE MATARÓ PER ALS ANYS 2010 A 2014.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“En data 4 de febrer de 2010, el Ple de l’Ajuntament va aprovar el Pla de serveis de temporada de les platges de Mataró per als anys 2010 a 2014, el qual preveu l’horari de funcionament de les instal•lacions de temporada de menjars i begudes i de bar (punt 4 del document).

Pel que fa al primer aspecte, la redacció actual estableix que la durada de la temporada de platja és del dia 1 de maig al 12 de setembre. D’acord amb aquest, l’horari màxim de tancament de les instal•lacions de temporada de menjars i begudes i de bar és a les 1:00 hores entre setmana i a les 2:00 hores els caps de setmana.

Es creu convenient modificar aquest règim i així es proposa distingir tres períodes dins de la temporada de platja, cadascun del qual amb l’horari específic següent:

1) Del dia 1 de maig al 18 de juny: els dies entre setmana l’horari màxim de tancament de les instal•lacions de temporada de menjars i begudes i de bar és a les 1:30 hores; els caps de setmana, a les 2:00 hores.

2) Del dia 19 de juny al 28 d’agost: els dies entre setmana l’horari màxim de tancament de les instal•lacions de temporada de menjars i begudes i de bar és a les 2:00 hores; els caps de setmana, a les 3:00 hores.

3) Del 30 d’agost al 12 de setembre: els dies entre setmana l’horari màxim de tancament de les instal•lacions de temporada de menjars i begudes i de bar és a les 1:00 hores; els caps de setmana, a les 2:00 hores.

Per tot això, PROPOSO AL PLE DE L'AJUNTAMENT l'adopció dels següents acords:
Primer.- Aprovar la modificació del Pla de serveis de temporada de les platges de Mataró per als anys 2010 a 2014, pel que fa a l’horari de les de les instal•lacions de temporada de menjars i begudes i de bar, en els termes expressats en aquesta proposta.

Segon.- Comunicar aquest acord a la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes, de la Generalitat de Catalunya, així com l'aprovació de la modificació del Pla de serveis de temporada de les platges de Mataró per als anys 2010 a 2014.”

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup municipal. Aquí hi va haver una manca de diàleg. Val més tard que mai. Vostès han parlat amb l’Associació de Veïns de l’Havana, han parlat amb el gremi, però hi han parlat tard. Han arribat a un seguit d’acords que poden estar bé. El que passa és que, malgrat que en aquests moments s’està tramitant un reglament sancionador i malgrat l’existència dels limitadors acústics en els bars i les instal•lacions on hi hagi música a la platja, nosaltres creiem que seria oportú que hi hagués una certa vigilància policial en relació amb el compliment de tots aquests horaris.
El que es pretén amb això és, en primer lloc, no destorbar els veïns i, en segon lloc,  que un seguit d’establiments puguin desenvolupar una activitat econòmica que també és beneficiosa per a la ciutat de Mataró.
Sabem que cap als volts de Sant Joan i cap al voltant de Les Santes hi haurà un seguit de reunions amb l’Associació de Veïns del barri de l’Havana per tal de fer un seguiment de tot el que hi pugui haver en aquest sentit.
Ens hi abstenim, també, per ser coherents amb el que vam dir i votar en el ple passat en relació amb tots els altres aspectes del Pla de temporada de platges.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que és una tasca complexa conciliar el descans amb l’activitat d’oci nocturn. És necessari que hi hagi diàleg entre els veïns i la gent del gremi. Pot haver arribat tard, però ara celebrem que s’hagi arribat a acords. Nosaltres, igual que els veïns, donarem aquest vot de confiança.

La senyora Alicia Romero recalca que s’ha estat parlant amb el veïns i amb el gremi des de fa molts mesos. Jo no he estat l’única que ha anat a reunions. La Sra. López, el Sr. Melero també han estat a reunions amb els veïns. Des del mes de novembre que ens estem reunint. Amb el gremi es va fer igual, però el gremi va entrar la petició massa tard. Ho va fer el dia abans, o dos dies abans del ple, per tant, no vam poder considerar les seves propostes. Ens havíem vist amb el gremi, però al gener. Des del novembre ens estàvem veient amb els veïns. Per tant, no diguin vostès que no estem parlant amb els veïns i amb el gremi. Hi ha actes municipals de les reunions.

El senyor Marcel Martinez demana a la Sra. Romero que li expliqui perquè es porta al mes de març i no es va portar al mes de febrer. Si hagués arribat a un acord, si s’hagués reunit més vegades, potser haguessin arribat a un acord i no haver-ho de posposar al mes de març. Existeix una falta de diàleg que ha fet que això s’hagi portat al mes de març.

La senyora Alicia Romero reitera que des del novembre que s’està parlant amb els veïns. I al gener també. Tornant de Reis vaig parlar amb el gremi i amb tots els operadors de les guinguetes. Escolti’m, vam portar això al febrer. Van tenir temps de fer esmenes des que ens vam reunir el dia 9 de gener. Van entrar la proposta dos dies abans del ple. Crec que va ser el dimarts a la tarda. No vam tenir temps de modificar la proposta. Hem parlat i seguim parlant amb ells. No vulgui dir les coses com no són. Hi ha diàleg tant amb els veïns com amb el gremi.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) ) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 9, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6). 

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista.

CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Servei de Gestió Econòmica-

10  - DESAFECTACIÓ DELS DEPARTAMENTS 2N A, ESCALA A I  5È C, ESCALA B, DE L’IMMOBLE MUNICIPAL SITUAT AL CARRER MADOZ, 28-30, DE MATARÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“L’Ajuntament és propietari de l’edifici situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, el qual es composa de 38 habitatges, edifici tradicionalment destinat a vivendes de mestres.

Els habitatges 2n A, escala A i  5è C, escala B, actualment qualificats de béns de domini públic, van quedar buits, en haver tornat la possessió els mestres que els ocupaven.

La situació actual de desocupació dels departaments, juntament amb la necessitat municipal d’assignar-los nous usos més afins a les actuals necessitats econòmiques i socials municipals, ha portat a considerar l’oportunitat d’alterar la seva qualificació, per tal que tinguin la qualificació jurídica de béns patrimonials, adient amb els usos i destins previstos com a habitatges.

L’Ajuntament ha obtingut autorització del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, per procedir a la seva desafectació.

Resulten aplicables l’article 81 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de règim local (en el mateix sentit, article 204 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya), i l’article 20 i següents del Decret 336/1988, pel qual s’aprova el reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya. 

És competent per aprovar l’alteració de la qualificació jurídica dels béns municipals el Ple de l’Ajuntament, tal com disposa l’article 52.2.l) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb majoria absoluta segons disposa l’article 114.3.m) del mateix cos legal.

Per tot l’anterior, proposo al Ple municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.- Desafectar inicialment els departaments 2n A, escala A i  5è C, escala B, de l’immoble municipal situat al carrer Madoz, 28-30, d’aquesta ciutat, fins ara qualificats de béns de domini públic afectes a usos escolars, per tal que passin a gaudir de la qualificació jurídica de béns patrimonials.

SEGON.- Sotmetre l’expedient de desafectació a informació pública per un termini de vint dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d’anuncis de l’Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que les persones interessades puguin comparèixer en l’expedient i formular les al•legacions i reclamacions que estimin oportunes. De no formular-se al•legacions ni reclamacions durant el tràmit d’informació pública, la desafectació que aquí s’acorda inicialment s’entendrà aprovada definitivament, i es disposarà l’anotació de la corresponent modificació en l’inventari de béns municipal.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista.

11  -  APROVACIÓ EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PER CRÈDIT EXTRAORDINARI DE L’AJUNTAMENT.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“Relació de fets

Vist l’informe de la Cap de l’Àrea de Serveis Territorials, referent a l’increment d’amidaments extraordinaris per a la construcció de les escoles públiques, en funcionament, Montserrat  Solà i Maria Mercè Marçal, fet que ha comportat unes liquidacions addicionals per import de 1.027.234,60 € i, tenint en compte que en el pressupost municipal pel 2010 es va preveure la quantitat de 215.261,82 €, caldrà iniciar un expedient de crèdit extraordinari per import de 811.972,78 € finançat amb préstec.

Fonaments de dret

1. Article 177 del RDL 2/2004, de 5 de març.

2. Articles 34 a 38 de l’R.D. 500/1990.

3. Bases d’execució del pressupost municipal.

4. Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

5. RDL 781/86, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

6. DL 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

En virtut de tot això, PROPOSO:

Aprovar l’expedient de modificació de crèdit extraordinari del pressupost municipal de l’exercici 2010, segons el següent detall:

CRÈDIT EXTRAORDINARI
Partides a augmentar:
Org.		Func.	Proj.		Econ.		Descripció partida	Import
40200		32121I	0003		62200		Inversió CEIP Maria Mercè Marçal	495.796,73
40200		32121L	0004		62200		Inversió CEIP Montserrat Solà	316.176,05
						TOTAL		811.972,78
Finançament:
Org.	Func.		Proj.	Econ.		Descripció partida		Import
30201	I00110		5001	91300		Préstec d’ens fora del sector públic		811.972,78
						TOTAL		811.972,78

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) ) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 9, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6). 

En aquests moments s’absenta de la sessió la Sra. Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa,
-Servei de Compres i Contractacions-

12  -  MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE DEL SERVEI DE NETEJA D’EDIFICIS MUNICIPALS PER DISMINUCIÓ DEL SEU IMPORT EN 20.833,06 EUROS (EXP. 54/2009)

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Relació de fets

1. Mitjançant acord del Ple municipal de data 17 de juliol de 2009, s’adjudicà a l’empresa “Servicios Especiales de Limpieza, SA (SELSA)”el contracte del servei de neteja d’edificis municipals, amb un import de fins a 10.319.704’58 €, IVA no inclòs, i amb una durada de quatre anys.

2. Mitjançant informe de data 18/02/2010, la cap del Servei de Compres i Contractacions exposa:

- Que aquest contracte es un contracte que al llarg de la seva execució pateix diverses modificacions degut a la incorporació/baixa de diferents espais, increment o descens d’usuaris en els centres, el que comporta major o menor freqüència de neteja.

- Que durant la tramitació, que pel seu import requereix publicitat comunitària, ja s’han produït modificacions, i s’estima aprovar-les un cop adjudicat i en funcionament el nou contracte, malgrat ja s’estan realitzant.

- Que l’ajust pressupostari pel 2010 comporta una reducció i que, per tant, cal ajustar el contracte, modificant-lo en aquest sentit

- Que al contracte que es va adjudicar es preveien un tota de 11.306 hores/any de neteja de vidres, el que comportava un total de 6,21 persones per a realitzar el servei d’especialistes, i que el nombre de persones subrogades en el contracte és de 5 especialistes, tot i que només treballen 4, perquè un d’ells està de baixa i encara no s’ha produït l’ampliació que es preveia inicialment.

Es per això que sol•licita una sèrie de modificacions que comporten una disminució total de l’import anual del contracte de 20.833,06 euros, IVA inclòs, equivalent al 0,8 % de l’import del contracte, per la qual cosa es d’obligada acceptació pel contractista.

3. Així mateix, i en atenció als motius ja exposats de periòdica modificació dels espais a netejar, sol•licita que el Ple municipal delegui en l’alcalde la competència per aprovar les modificacions contractuals que no superin el 20 % de l’import del contracte.

Fonaments de dret
L’art. 202 en relació amb l’art. 284.c) de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, manifesta la possibilitat de modificar el contacte per raons d’interès públic, per causes noves o necessitats imprevistes, amb els límits que igualment assenyala l’esmentat text legal.

En conseqüència, la presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l’Excm. Ajuntament en Ple l’adopció dels següents acords:

Primer. Adequar la neteja d’especialistes al número de personal subrogat, sense substituir la baixa laboral passant de 11.306 h/any per un import de 199.890,08 €/any , IVA inclòs, a 7.158,03h/any per un import de 126.553,97 €, IVA inclòs, el que suposa una reducció de 73.336,11€/any. D’acord amb la distribució per centre que consta en l’annex 1. i sobre les netejadores aprovar les modificacions que s’han produiït, ja sigui per la creació de nous centres, com per l’ampliació de línies en les escoles, canvis d’ubicació, etc i proposar  absorvir part d’aquesta ampliació , amb la disminució de horesa determinats centres  el que suposarà ampliar les hores de personal de neteja per import total de: 96.869€. en compte dels 174.387,95€ que costaria aquesta ampliació si no es fes l’esmentada redistribució. Per tant es passarà de 185.889,27h/any de netejadores a 189.453,42h/any.

Segon. Modificar el contracte de servei de neteja en el sentit de disminuir l’import total en 20.833€, passant per tant de 2.975.234,91€ a 2.954.401,85€, reducció que prové d’aplicar les mesures exposades:

Adjudicació juliol 2009		Modificació proposada
Netejadores: 185.889,27h/any.	2.775.347,83€	Netejadores: 189.453,42h/any	2.827.847,88€
Especialistes: 11.558h/any.	199.890,08€	Especialistes: 7.158h/any.	126.553,97€
TOTAL	2.975.237,91€		2.954.401,85€

Tercer. Delegar en l’alcalde de les atribucions que corresponen a aquest Ple com a òrgan de contractació en el present contracte, amb excepció de la interpretació del contracte, les modificacions superiors al 20 % de l’import d’adjudicació i la resolució.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que aquí es diu que hi ha retallades i que, per tant, s’han de reduir serveis. En aquest cas es parla que no hi haurà cap disminució de cap contracte.
El que s’hauria d’explicar és que el que aquí està passant és que aquelles tasques que les dones de la neteja havien de realitzar amb un temps determinat, ara tenen l’obligació de fer-les amb un temps reduït. Això implica que el servei no es pot oferir de la mateixa manera.
No veiem clara aquesta mesura. Entenem que aquest ha de ser un servei important i que s’ha de fer amb la màxima qualitat possible. Ens agradaria que ens passessin els detalls d’on s’han distribuït les noves hores del personal de neteja en els diferents centres.
Ens oposem rotundament al fet de delegar a l’Alcalde les modificacions per un import no superior al 20% d’aquesta adjudicació de neteja. Actualment, la despesa en neteja és de les despeses més importants a la ciutat i delegar a l’Alcalde el fet de fer aquestes modificacions pensem que és una retallada de les capacitats d’aquest ple municipal.
Aquest tema s’hauria de consensuar amb les treballadores que formen part d’aquest treball i això no s’ha fet.

La senyora Montserrat López explica que no s’està obligant les treballadores a fer la feina en menys hores. El que he explicat és que el que fem és reduir les hores de servei. Per tant, malauradament, estem rebaixant el servei.
També he dit que ho fem amb dues línies:
Una és la no ampliació dels serveis d’especialistes que, bàsicament, és la neteja de vidres. L’altra és la redistribució de les hores actuals en les diferents dependències municipals. El servei no serà, en algunes dependències, d’extrema qualitat com la que tenen ara. Això ho assumim perquè hem de prioritzar altres despeses socials, tal com vam explicar abastament en el ple de pressupostos.
Vostè diu que demanarà explicacions en una propera comissió informativa, però jo lamento que no vingués a l’última, que és on vam explicar aquest tema, on tenia vostè l’expedient a la seva disposició i on explicàvem detalladament tot això. Aquest expedient està a la seva disposició perquè el consulti i vegi aquesta retallada.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (1),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: 9, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
 

 En aquests moments es reincorpora a la sessió la Sra. Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa,

13  -  LIQUIDACIÓ DEFINITIVA DE L’EXERCICI 2009, DEL CONTRACTE DE GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT COL•LECTIU DE VIATGERS DE 847.851,66 EUROS. (EXP. 12/2008)

La senyora Núria Aguilar, consellera delegada de Mobilitat, presenta la proposta següent:

“Per acord del Ple municipal de data 3 de juliol de 2008 es va adjudicar el contracte de gestió del servei públic de transport col•lectiu urbà de viatgers “Mataró Bus”, a favor de la l’empresa“Corporació Española de Transporte, SA”.

Per acord del Ple municipal de data 14 de gener de 2010 es van aprovar una sèrie de modificacions en el contracte entre les que es trobava l’autoritzar i disposar l’import de 1.907.887,74 euros a favor de l’adjudicatària en concepte del 80 % de la subvenció prevista per l’exercici 2010, i preveure i reservar l’import de 843.122,36 euros en concepte de previsió de liquidació de l’exercici 2009.

En data 23 de desembre de 2009, l’enginyer del Servei de Mobilitat, amb el vistiplau del cap del mateix Servei, emet informe per a determinar l’aportació municipal definitiva per a l’exercici 2009 del contracte del servei de transport urbà, d’acord amb la clàusula 39 del plec de condicions, del qual resulta que l’aportació municipal de l’exercici 2009 seria de 2.910.790,00 euros. Atès que l’avançat a compte ha estat de 2.062.938,34 euros, es necessari aprovar la liquidació de l’exercici 2009 en 847.851,66 euros.

Per una altra banda, atès que la liquidació de l’exercici 2009 ha estat superior a la inicialment prevista, per fer front a aquesta despesa cal modificar a la baixa i per import de 4.729,30 euros, la quantitat prevista a favor de CTSA-Mataró Bus en concepte d’avançament a compte de l’any 2010. 

En conseqüència, la presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l’Excm. Ajuntament en Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER: Aprovar la liquidació del servei Mataró Bus per al període comprès entre l’1 de gener a 31 de desembre de 2009, ambdós inclosos, pels següents imports:

Subvenció:   2.910.790,00 €
Abonat a compte: 2.062.938,34 €
Pendent d’abonar:    847.851,66 €

SEGON: Per a l’efectivitat de l’anterior acord, i tenint en compte que per acord del Ple municipal de data 14 de gener de 2010 es va reservar en concepte de previsió de liquidació l’import de 843.122,36, cal ara aprovar l’operació tipus RCC núm. 6415 per import de 4.729,30 euros.

TERCER. Com a conseqüència de l’anterior modificació a l’alça de la liquidació de l’exercici 2009 respecte a la inicialment prevista, i per tal d’ajustar-se a les previsions pressupostàries del present exercici 2010, disminuir en 4.729,30 euros, la quantitat aprovada en concepte d’avançament a compte de l’any 2010 per l’esmentat acord plenari de data 14 de gener de 2010. (op. tipus AD/ núm. 6309).”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que el seu grup no comparteix el model de transport públic de la ciutat. Entenem que és deficitari, que no dóna resposta a les necessitats reals d’un transport públic que sigui alternatiu al cotxe privat. Tampoc compartim que sigui un servei que s’hagi externalitzat a una empresa privada.
Si s’ha d’apostar de forma decidida pel transport públic, s’ha de fer assumint les despeses que això significa. Sabem que, a la llarga, en sortirem tots guanyant amb una política ferma i decidida, que tingui molt clar que el transport públic ha de ser el principal transport dins de la ciutat. Hi sortiran guanyant els ciutadans i el propi Ajuntament perquè tindrà una gestió molt més eficaç i, fins i tot, molt més rendible. Tenim l’exemple de la ciutat de Bolonya on, després de molts anys d’insistir amb un transport públic de qualitat, al final s’ha aconseguit aquesta qualitat de circulació als carrers i aquesta gestió positiva per part de l’Administració Pública. Per tant, el nostre vot serà contrari a la proposta.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió anuncia l’abstenció del seu grup municipal en aquest punt. Nosaltres defensem el transport públic des de sempre. No compartim el sistema emprat per la gestió.
Els que portem temps aquí recordem que el plec de condicions anterior a aquest, que porta 11 anys, és un sistema que busca incentius i que busca una qualitat en el servei. Des que es va incloure en el plec de condicions i en el pressupost del Mataró Bus, el cotxe de control del trànsit, nosaltres no podrem donar suport ni a pressupostos ni a liquidacions dels mateixos perquè, entenem que aquest vehicle no pot anar pintat de Mataró Bus. Per cert, buscant en l’informe, no hem vist enlloc el cost del conductor d’aquest vehicle. Hi figura la despesa de personal, però no s’especifica això, i entenem que hauria de ser-hi per saber quin és el cost real del transport i quin és el cost del vehicle.
Les dates en què es fa l’enquesta de qualitat és un altre dels factors que fa que l’empresa, aquest any, hagi de restar perquè els resultats són inferiors als d’altres anys, tot i que són bons. Aquesta s’ha fet a finals de novembre. Aquest any ha estat un any especial. Ha estat un any de vagues, ha estat un any de molts canvis d’horaris, de noves línies. És per això que l’enquesta ha estat una mica enganyosa. No diem que sigui una mentida. Diem que no reflecteix la sensació que han tingut durant l’any els usuaris del Mataró Bus. Valdria la pena revisar com es fan les enquestes, malgrat em mereixi tota la confiança l’empresa que les fa. Hi ha queixes que es repeteixen, com són el sistema de rampes per a l’accés de persones amb discapacitat, temes de parades, etc. Hauríem de saber més clarament què opina d’això l’usuari. És un any en què s’han posat en funcionament les noves marquesines. Nosaltres ja vam dir, quan es va portar aquest concurs aquí, que podia quedar desert. I així va ser en primera instància. Això també repercuteix en el pressupost. Aquest és un factor més que tenim aquest any per a no donar-hi el nostre suport.

La senyora Núria Aguilar comenta, respecte el que ha dit el Sr. Safont-Tria, que si  en aquest moments Mataró Bus fos una empresa municipal, hi hauria moltes dificultats per poder continuar donant el servei que s’està donant. Gràcies a aquest contracte que tenim, podem tenir un servei públic de transport molt adequat per a la ciutat de Mataró.
Respecte a la qualitat del servei, com deia el Sr. Fernández, tenim una enquesta de satisfacció en la que els ciutadans ens donen una valoració de 7,6. Per tant, és un servei ben valorat pels ciutadans.
Respecte al cost que ens demanava el Sr. Fernández, l’hi podrem donar més endavant.
L’enquesta de qualitat s’ha de fer dins l’any que s’està avaluant. Si la fem molt abans que s’acabi l’any, no podrem tenir la visió de tot l’any. Per tant, el mes de novembre és un mes adequat. A més, perquè les dades siguin comparables, val la pena que l’enquesta es faci en els mateixos temps.
Quant al fet d’incorporar-hi nous conceptes, podríem valorar-ho. El problema està en què ha de ser sempre comparable perquè, sinó, no ens serveix un qüestionari d’un any per l’altre. Ha de mantenir la perspectiva estadística.

El senyor Xavier Safont-Tria qüestiona el fet que hi hagi transport públic a la ciutat gràcies a què el servei estigui externalitzat. És ingenu creure que una empresa privada farà un servei perdent-hi diners al llarg del temps. Si aquesta és la realitat, no hi haurà cap empresa privada que vulgui gestionar aquest servei. Per tant, només hi haurà una externalització si d’aquí en surt un benefici privat.
Si no és així, ha de ser l’Administració pública qui posi recursos, perquè entén que aquesta és una prioritat per a la circulació de la ciutat. Si es fan les coses ben fetes, a la llarga, no només serà un servei de qualitat, sinó que, fins i tot, pot ser rendible a nivell econòmic. 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que hi ha serveis a la ciutat que, per la seva especialització, els han de fer els especialistes. Les empreses de transport són especialistes en transport. Hi ha qüestions, com les economies a escala, etc., que difícilment es poden suplir des de l’Administració pública.
En aquest moment, el debat de la titularitat no ve a tomb. Aquí es tracta de la qualitat del servei. Hi ha una enquesta dels usuaris. Que és millorable? Lògicament que ho és, de millorable. Respecte al transport públic a Bolonya, no es pot extrapolar perquè, entre altres coses, estem parlant d’un altre país que té les seves lleis, el seu règim fiscal, etc.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 18,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3),
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: 6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió. 

-Servei de Recursos Humans-

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 14 i 34 per venir referits a temàtiques coincidents.

14  - APROVACIÓ NOVA FLEXIBILITAT UNITAT TÀCTICA OPERATIVA (UTO) PER A LA POLICIA LOCAL

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  presenta la proposta següent:

“Fets
El Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari de l’Ajuntament de Mataró actualment vigent, regula en el seu article 16, la flexibilitat de jornada dels sotsinspectors, sergents, caporals i agents i l’article 25  del mateix text regula el complement de flexibilitat.

El Servei de Policia ha analitzat les necessitats del servei i la realitat del context socioeconòmic actual i ha concretat quins són, els recursos en matèria de flexibilitat que es necessiten pel proper any 2010.

Fruit d’aquest anàlisis, s’ha arribat a la conclusió, que per l’operativitat d’alguns serveis cal un nou tipus de flexibilitat amb unes condicions menys rígides que les actuals, presentant-se per part del Servei de la Policia Local una proposta d’una nova modalitat de flexibilitat anomenada Unitat Tàctica Operativa (UTO),  per donar resposta a les necessitats organitzatives detectades.

En diverses sessions de mesa negociadora conjunta de personal laboral i funcionari, s’ha
estat negociant aquesta nova flexibilitat.

L’Ajuntament de Mataró i les seccions sindicals de CCOO, UGT i CSI-CSIF, van acordar en la sessió de la mesa negociadora conjunta del dia 2 de febrer de 2010, la creació d’una nova flexibilitat anomenada, unitat tàctica operativa (UTO).

Fonaments de Dret

L’article 37.1 apartat b) de la Ley 7/2007 de 12 d’abril, del Estatuto Básico del Empleado Público, estableix la possibilitat que les administracions públiques i les organitzacions sindicals amb capacitació a cada organització, puguin arribar a acords i pactes per la determinació i aplicació de les retribucions complementàries dels funcionaris.

Es per tot això que proposo al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents  ACORDS:

Primer.  Aprovar el complement de flexibilitat UTO acordat el dia 2 de febrer de 2010 en sessió de la mesa negociadora conjunta, pels representants de  l’Ajuntament de Mataró i els representants de les seccions sindicals de CCOO, UGT i CSI-CSIF.

Segon.  Notificar la present resolució a la Junta de Personal i Comitè d’empresa.”

34  -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA UTO I LA PROPOSTA DE FLEXIBILITAT.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“El darrer mes de desembre el govern municipal va presentar una proposta per crear una Unitat Tàctica Operativa (UTO) en el sí de la Policia Local. El tema va ser posat damunt la taula negociadora sense haver facilitat informació prèvia i sense haver-ne parlat abans amb els representants dels agents del cos.

L’Acord es va adoptar, sembla ser, sense tenir en compte el Sindicat majoritari de la Policia, i amb la posterior impugnació d’altres dos sindicats. Tot això fa pensar en que hi pugui haver problemes perquè els agents acceptin la flexibilitat proposada i el previsible impacte de nou en la qualitat del servei de seguretat que s’ha de donar als ciutadans.

Per tot això, aquest Grup Municipal presenta les següents:

PREGUNTES

1.- Com és possible que un canvi en la flexibilitat, que aparentment no hauria de comportar més problemes, provoqui aquesta situació entre l’Ajuntament i els representants dels agents? Quines son les causes?

2.- Si els agents no s’apuntessin a la nova flexibilitat, com podrà cobrir el servei de Policia Local aquestes carències de personal en determinades puntes i serveis sobrevinguts durant l’any 2010, sobre tot tenint en compte que es preveu sigui un any difícil en termes de delinqüència?

3.- Quants dispositius de control preventiu d’alcoholèmia s’han fet els dissabtes a la nit durant el mes de gener de 2010?”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, expressa que aquest és un debat que parla de condicions de treball. Condicions de treball que, en general, en el si de l’Ajuntament, es van deteriorant, en detriment dels interessos dels treballadors. Algú pot dir que això és a causa dels moments de crisi, però també hem de veure quins són els objectius de la ciutat i del propi servei que ha d’oferir l’Ajuntament. És important garantir els drets dels treballadors i que aquests se sentin satisfets. Si no és així, ni el servei serà de qualitat ni els treballadors tindran les condicions que ells esperen. És evident que la mesa conjunta de negociació ha estat un fracàs rotund. Per més que se’ns digui que han signat diversos sindicats, el sindicat majoritari no ho ha fet. El més greu és que ara es pot aprovar una nova flexibilitat UTO però, a la pràctica, segons ens manifesta el Sindicat de Policia, no hi ha hagut cap Policia que s’hagi afegit a aquesta flexibilitat UTO. Per més que votem això, la realitat és que, ara mateix, no hi ha un sol agent de policia local que s’hi hagi afegit. Això vol dir que tenim menys personal dedicat a aquests punts de més feina.
Jo els demano que vostès retirin ara aquesta proposta, que replantegin el debat amb els sindicats, tenint en compte l’opinió del sindicat majoritari. Ells es queixen de com ha anat la negociació. Per tant, no qüestionen el nou servei en si mateix, sinó que qüestionen les formes. Si es fa així, els treballadors estaran satisfets que el procés ha tingut més garanties i segur que el servei als ciutadans en sortirà beneficiat.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió manifesta que el sindicat majoritari es ratifica en tots i cadascun dels punts que contenia l’escrit del 4 de gener.
M’estimaria més deixar per a comissions informatives properes el fet de demanar explicacions d’algunes coses greus que apareixen a les actes, referint-se a la Intervenció i, a més, es demana expressament que hi figuri la intervenció de la Direcció de Recursos Humans, que jo crec que són greus. Tot són interpretacions, però són greus perquè es pot arribar a interpretar que no agrada que arribin a aquest ple determinades opinions o determinades maneres de veure els serveis i coses que vostè em deia “està acusant”, com eren temes d’assistència, o no, en un determinat dia. La Direcció de Recursos Humans és qui parla. Jo crec que no vam utilitzar paraules tan greus com deia l’acta quan parlen de vaga de braços caiguts i coses així. Ja els anuncio que demanarem explicacions de què vol dir tot això posat en boca de la Direcció de Recursos Humans.
El nou sistema de flexibilitat se’ns va presentar en comissió informativa de Via Pública, malgrat aquest és un tema de Recursos Humans, dient que la flexibilitat actual era massa rígida. Que tenia una flexibilitat rígida. Nosaltres, d’entrada, ens ho creiem.
A les actes que vostès ens han donat, apareix inicialment una necessitat pressupostària de reduir hores i de canviar un sistema. Es parla de contraprestacions diferents, es parla d’un munt de coses que després no apareixen en el breu informe que ens fan vostès, a petició nostra. Nosaltres ens preguntem: realment, quin és l’objectiu d’això? Perquè, si vostès ens expliquen una cosa i després en surt una altra, aquí passa alguna cosa. Ja li vaig dir fa un mes que no m’agrada dir mentider a ningú, però sí que m’agrada que la veritat me l’expliquin tota. Es parla d’unes necessitats amb uns números que res tenen a veure amb els números del final. Les necessitats d’un servei com la Policia no poden dependre d’una negociació laboral. Si són necessaris un número de policies, és que són necessaris aquell número de policies. Negociarem altres coses però no les necessitats del servei, perquè, sinó, qui ho està plantejant, ens enganya o no sap el que fa.
Respecte a les tasques encomanades, es deia que aquí hi podia haver un cos antiavalots amagat. Vostès ens diuen que no i nosaltres ens ho creiem, però llegint, veiem que hi ha una formació específica per a la gent que s’apunti a l’UTO. Per què necessiten una formació específica si han de fer les feines de policia que fan els altres? Vostès ens diuen que aquest cos és per atendre alguna actuació que és imprevista. I jo penso, quines poden ser les situacions imprevistes amb què es pot trobar la Policia? Les Santes no, perquè cada any són al 27 de juliol, els controls d’alcoholèmia els programen vostès mateixos, dels esdeveniments esportius hi ha un calendari. Què ens queda? Si tenim alguna cosa i el que necessitem és posar gent d’una forma immediata, jo dubto que amb 48 hores també ho pugui saber. Els imprevistos són d’avui per demà. Segur que vostè, o els responsables de la Policia, han hagut de demanar a agents alguna vegada si poden presentar-se el mateix dia per haver sorgit un imprevist. Per tant, no entenem massa bé tot això. I la pregunta és: això és tot? Aquí hi passa alguna cosa més. Tal com està escrit aquest document que ens van enviar vostès, això no munta aquest enrenou. Si hi ha una Direcció de Recursos Humans que comença una reunió dient: “I que consti que...”, jo els dic que aquí es queden i me’n vaig.
En tot cas, la responsabilitat és de tots. Perquè el servei el dóna l’Ajuntament. I se n’han de demanar de responsabilitats.
M’agradaria, com ha dit el Sr. Safont-Tria i ha insinuat el Sr. Mojedano, que això pogués quedar sobre la taula, que ens oblidéssim de tot el que ha passat i poguéssim reprendre la negociació seriosament. Que ens expliquin als grups municipals, de debò, què representa, per què és aquesta formació específica i si la formació específica entra dins d’aquests dies de flexibilitat. No es pot demanar a un senyor que, a més a més, faci unes altres hores de formació. Hi ha molts conceptes que no queden clars.
No digui més que s’ha negociat amb la majoria, perquè tots sabem sumar. Acabar aprovant una cosa a la que no s’hi ha apuntat ningú, és condemnar-la al fracàs.
Deixem-ho sobre la taula i parlem dels problemes de la Policia. Perquè, a ultima hora, pot ser que el problema de debò sigui que falten agents de policia. Si no tenim la dotació necessària, no la tenim ni per a urgències, ni per a imprevistos, ni perquè es necessiti flexibilitat. No la tenim perquè, senzillament, no hi és.

El senyor Francesc Melero explica al Sr. Joaquim Fernández que, evidentment, hi ha les 4 actes que li va demanar en la comissió informativa de Via Pública i que Serveis Centrals, en la comissió informativa, li va trametre aquestes 4 actes i la darrera instància, on s’explica part del problema.
Si, tal com han dit, no es qüestiona el servei, sinó, el com, volem dir que tenen aquestes 4 actes i així està recollit. Nosaltres hem intentat negociar i hem mogut la nostra posició d’inici. Nosaltres teníem una posició d’inici que feia referència al que vostè diu, que per raons pressupostàries es requeria que fossin 105 persones, finalment arribem a 110, i acabem amb 127 persones, comptant també la UTO.
Per què fem la UTO? Perquè l’experiència d’aquests temps ens demostra que és necessari per a alguns serveis, que no són serveis d’emergència —hi ha altres mecanismes quan hi ha una emergència.
La resposta dels treballadors sempre és l’adequada.
Les actes recullen allò que es diu. O és que, en una negociació, ens mosseguem tots la llengua?
Estem en la situació que estem perquè nosaltres creiem, defensem i voldríem que hagués estat amb l’acord majoritari de tots. Aquest és un canvi, com també va ser un canvi el pas de les hores extres a la flexibilitat. Això també va tenir resposta. No per això, al cap del temps, s’ha demostrat que la flexibilitat no fos útil. Tot el contrari. Ha estat útil. Tan útil que es defensa. Segurament, es defensa amb uns raonaments diferents que és el que té el Govern, perquè això és una negociació laboral.
Perdoni, Sr. Mojedano, no estem en una diferència política, estem en una negociació laboral. L’escrit que entra el sindicat i que vostès tenen, així ho diu. I diu: “Rebaixin els 10 dies de flexibilitat ordinària a 5 dies en 3 anys, però el sou no es toca”. Jo estic d’acord amb què tothom vulgui cobrar més, però s’ha d’entendre que nosaltres tenim la responsabilitat de repartir els recursos econòmics en funció del que podem, i hem d’atendre moltes necessitat en aquesta ciutat.
Jo vaig rebaixar, l’any passat, pràcticament 1 milió d’euros del contracte de la neteja diària. I amb aquells diners es va obrir una oficina per atendre gent amb condicions que no voldríem que es donessin en aquesta ciutat, ni en aquest país, ni en el món. Què hem de fer? Gestionar. Vostès diuen que nosaltres, quan tenim problemes, fem marxa enrere. Nosaltres, quan tenim problemes, intentem afrontar-los i trobar solucions. No hem fet només una negociació. Ens hem mogut. Però, dos persones negocien si tots dos cedeixen. Vostès tenen les actes i podran veure que hi ha qui no ha cedit.
Ja voldria jo disposar d’un pressupost il•limitat. Quan hi ha hagut anys que hem tingut més facilitat per resoldre problemes econòmics, aquests s’han resolt. Hem d’afrontar les dificultats econòmiques. Ens pot agradar més o ens pot agradar menys, però intentarem apropar posicions.
Sr. Mojedano, quan vostè diu que n’hem perdut 9, jo li dic que sí, que en són 9 però de 32! I els d’organització els guanyem tots. D’acord? Perquè per alguna cosa l’organització és qui ha de comandar la nau, encara que tots som importants en la nau.
Contestant les preguntes: Respecte a la primera pregunta, això que hem explicat és el punt de desacord que ha impossibilitat arribar a un pacte amb tots els sindicats, i que determina l’actual situació de conflicte laboral, ja que ni aquest Ajuntament, ni els sindicats signants de l’acord, han acceptat com a punt de partida que, pel sol fet que un policia manifesti la seva voluntat d’apuntar-se a la jornada flexible, ja tenia dret a cobrar-la, independentment de si el servei les necessitava o no.
Pel que fa a la segona pregunta, les necessitats previstes de jornada de flexibilitat per  a l’any 2010 són de 1.050 jornades de flexibilitat ordinària i 176 jornades UTO. En el cas que això no es pogués cobrir, les 176 jornades UTO serien les que no es cobririen. Nosaltres intentaríem, però, cobrir-les, tal com hem fet fins ara.
En referència a la tercera pregunta, durant l’any 2009 es van incrementar el nombre de proves d’alcoholèmia en un 94,7% respecte a l’any 2008. Això demostra la voluntat inequívoca de lluita contra aquest tipus de conducta perillosa per a la seguretat viària. Durant el mes de gener del 2010 no s’ha fet cap control d’alcoholèmia en dissabte perquè, precisament, no hi havia encara acord sobre la flexibilitat. El mes de febrer s’han tornat a realitzar les proves.
El senyor Pau Mojedano fa incidència en el que ha dit el Sr. Melero que no hi ha hagut cap control d’alcoholèmia durant el mes de gener. Això és el que pot passar durant aquest any derivat d’aquesta situació. És a dir, que hi hagi serveis que no es puguin cobrir.
Sr. Melero, li reconec la bona voluntat, però la ciutadania de Mataró li demana a vostè eficàcia, eficiència i li demana a vostè que, en la gestió de la Policia municipal, tingui la millor organització possible, que tingui el cos de policia motivat i que compleixi els objectius. Aquest mes de gener del 2010 no s’han acomplert els objectius. Per tant, l’actual situació comporta que els objectius que té el cos de Policia Local no es compleixin. Això s’anirà degenerant més encara si no s’arriba a un acord.
Vostè em diu que això és un conflicte laboral. Però són vostès els progressistes, no? Teòricament, no hi hauria d’haver aquests conflictes amb els seus treballadors. No li nego que hi pugui haver un aspecte de conflicte laboral, però el problema no és per raons pressupostàries dels darrers temps. En aquest ple s’han discutit moltes vegades diverses problemàtiques que han afectat el col•lectiu de la Policia Local, que no eren en moment de crisi econòmica. Hi ha estudis que diuen que, pràcticament, cap treballador en cap sector econòmic, està motivat, a l’hora de deixar la feina, a l’hora d’expressar un cert malestar, per motius econòmics. Mai és el primer motiu, ni el segon, ni el tercer. Hi ha altres aspectes, com que hi hagi un sentit en la seva feina, que se sentin útils, que hi hagi uns objectius i un propòsit en la feina que estan portant a terme, i que se’ls sigui reconegut. Aquests aspectes no estan observats en el cos de la Policia Local de Mataró. Això sí que és responsabilitat seva, molt més enllà del tema pressupostari.
Vostès sabran el que fan. Tenen un compromís amb la ciutat.
Els demano que deixin aquesta qüestió damunt la taula i que dialoguin amb els agents de la Policia Local per intentar arribar a una millor solució.

El senyor Xavier Safont-Tria reconeix que ara estan en una negociació laboral i que, segurament, en tindran més en un futur. El que a mi no em serveix és aquest discurs de la llagrimeta, dient que ara tenen pocs recursos i que no poden fer front a totes les demandes que sorgeixen des dels treballadors de la casa. Si realment és un problema econòmic, apliquem la mateixa medicina a tothom, comencem a retallar els sous dels alts càrrecs i dels comandaments i així farem front a una retallada de despeses. El que no es pot fer és que sempre sigui el treballador qui pagui aquesta situació.
Vostè ha dit que la motivació només vindrà a partir d’un augment dels recursos. La motivació no només ve per les condicions econòmiques, sinó també per les condicions de treball, per la forma de relació de la direcció amb els treballadors. Aquest punt no s’ha observat prou.

El senyor Joaquim Fernàndez reitera que el fons de la qüestió no està en si es decideix UTO sí o UTO no, sinó en l’ambient en què es fa el debat. L’ambient és provocat per unes deficiències. Nosaltres ens reservem per fer les preguntes en una propera comissió informativa, tant a Serveis Centrals, per la part que toca a Recursos Humans, com a Via Pública, per la part que toca al Servei de Policia.

El senyor Francesc Melero contesta al Sr. Mojedano que té la virtut que de l’excepció sempre en fa la norma. Reconec que el mes de gener ha estat com ha estat i que això forma part de la negociació laboral. Hem d’intentar superar aquesta situació, com s’ha superat altres vegades.
Vostè diu que si som progressistes... Això no hi té res a veure. Estem aquí per gestionar el bo i el dolent, el que agrada i el que no.
Del 2000 al 2009, el sou brut anual dels agents de la Policia Local s’ha incrementat en un 75%. Va passar de 18.000 euros l’any 2000 a 31.000 euros l’any 2009. Les discrepàncies econòmiques s’han anat resolent al llarg del temps. Actualment estem en un altre moment. Els alts càrrecs, igual que els regidors, tenen congelats els sous des de fa 2 anys. Sr. Fernández, a la darrera comissió de Via Pública, en què vam respondre alguna de les seves preguntes, vam fer que vostès tinguessin una percepció de la situació una mica diferent a la que van mostrar en aquest ple.

El senyor Joaquim Fernàndez manifesta que el que ha dit el Sr. Melero sobre la percepció no és cert. Potser és la percepció que va tenir vostè. La nostra no va ser aquesta. A l’última comissió informativa les nostres preguntes van ser sobre el que se’ns presentava allà, i prou. Sobre el que va passar al darrer ple no va haver-hi res.

El senyor Francesc Melero admet que puguin tenir una percepció diferent.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

En aquests moments s’absenten de la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió i el  Sr. Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Obres-

15 -  APROVACIÓ DE LA  PROPOSTA DE CONVENI SUBVENCIONAL A FORMALITZAR ENTRE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ I EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA  PER A LA REALITZACIÓ DE LES OBRES DE NOVA CONSTRUCCIÓ DE L’ESCOLA MARTA MATA DE 2 LÍNIES.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“El Ple de l’Ajuntament de data 14 de gener de 2010 aprova la proposta del Conveni subvencional de cooperació a formalitzar amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per realitzar les obres de nova construcció de l’escola Marta Mata, de 2 línies, de conformitat amb la versió 2009 facilitada per l’esmentat departament.

En data 15 de febrer de 2010 la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ens ha enviat una nova versió d’aquest conveni que substancialment modifica l’anualitat 2012 pel que fa al seu import i n’esmenta les partides pressupostàries a càrrec de les quals s’imputaran les respectives anualitats.(versió 2010).

En concret, de l’import màxim previst de les obres a executar de 6.699.832,21 €, la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Educació, aportarà la quantitat de 5.850.774,00 € (IVA inclòs), amb la distribució pressupostària i assignació de partides següents:

Anualitat 2010	300.000,00 €	A càrrec de la posició pressupostària D/760000100/4210/0000 del centre gestor EN0301
Anualitat 2011	4.000.000,00 €	A càrrec de la posició pressupostària D/760000100/4210/0000 o equivalent del centre gestor EN0301, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient
Anualitat 2012	1.550.774,00 €
Total	5.850.774,00 €

Per la qual cosa, el conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment, proposa al Ple de l’Ajuntament, si s’escau, l’adopció dels següents

A C O R D S :

Primer.- Aprovar l’anterior proposta adjunta  del Conveni subvencional de cooperació a subscriure amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per realitzar les obres de nova construcció de l’escola Marta Mata, de 2 línies, del detall següent:

Anualitat 2010	300.000,00 €	A càrrec de la posició pressupostària D/760000100/4210/0000 del centre gestor EN0301
Anualitat 2011	4.000.000,00 €	A càrrec de la posició pressupostària D/760000100/4210/0000 o equivalent del centre gestor EN0301, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient
Anualitat 2012	1.550.774,00 €
Total	5.850.774,00 €

Anualitats i partides que seran aprovades pel Govern de la Generalitat de Catalunya a finals del present mes de febrer de 2010.

Segon.- Cedir l’ús de la construcció realitzada al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per a ser destinada a activitat escolar.

Tercer.- Comprometre’s a atendre les despeses que s’originin amb motiu d’aquest conveni, subvencionables pels conceptes que s’esmenten.

Quart.- Condicionar l’efectivitat del conveni fins a obtenir la seva aprovació pel Govern de la Generalitat de Catalunya. El conveni haurà d’estar formalitzat abans de procedir a l’adjudicació de l’obra.

Cinquè.- Facultar l'Alcaldia a subscriure el present conveni subvencional de conformitat amb l'article 21.1.b) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i l’article 51.1.a) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.

Sisè.- Notificar els anteriors acords mitjançant certificació al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu, i per ofici a l'IME, als serveis municipals de Gestió Econòmica, Manteniment, Mobilitat, Patrimoni,  Urbanisme i AMSA, als seus efectes.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (23).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya. 

-Servei d’Urbanisme-

16 -  APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL ÀMBIT EIX HERRERA.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme,  presenta la proposta següent :

“Els serveis tècnics del Servei de Desenvolupament Urbà, han elaborat un document per a una segona modificació puntual del Pla general d’ordenació municipal a l’àmbit de l’Eix Herrera, anomenada EIX HERRERA – ESCORXADOR.

La Modificació puntual del Pla General a l’àmbit d’ordenació del sector “Eix Herrera”, aprovada definitivament el 20 de desembre de 2007, es basava en la transformació urbanística del nou àmbit: la delimitació d’una Unitat d’Actuació, la UA-84 “Eix Herrera”, replantejant-se els usos i intensitats previstos en el planejament vigent, i reconvertint-los en una zona residencial mixta en la que es conservava una proporció adequada d’edificabilitat per activitats econòmiques de caràcter terciari, alhora que, amb la definició d’un nou sector de desenvolupament urbanístic, s’obtindrien uns nous espais lliures i equipaments públics per a la ciutat.

Recordem els objectius bàsics d’aquella modificació:

• Major permeabilitat del barri completant el seguit d’espais públics articulats en l’entorn de Can Gassol en base a potenciar el carrer Prat de la Riba i el carrer Herrera com a espais lliures i zones verdes complementàries de la vialitat actual.

• Creació d’un nou eix cívic sobre l’actual carrer Herrera i la perllongació del carrer Viladomat, amb l’objecte d’integrar l’actual equipament de l’Escorxador amb el teixit de la ciutat.

• Obtenció del sòl necessari per a la construcció d’una nova escola de  primària al servei del barri, coincidint amb l’illa situada entre el carrer Pacheco i l’antic Escorxador.

La transformació del sector comportava l’aplicació del marc legal previst amb la cessió d’aprofitament privat i de sòl públic , així com les reserves de sostre residencial per a habitatges de protecció pública i de preu concertat. I amb el desenvolupament i execució una important millora del seu entorn urbà, amb la reurbanització de l’àmbit de la modificació així com la dels seus entorns, dintre dels marges de la viabilitat econòmica.

En l’actualitat, iniciat el tràmit del Projecte de reparcel•lació del polígon, es replanteja objectivament, la viabilitat  econòmica del sector Eix Herrera, en veure’s  fortament desfavorida per la disminució dels valors produïda en el període entre, l’estudi econòmic del planejament aprovat (any 2007) i l’actualització dels mateixos al mercat en el marc de la reparcel.lació inicialment aprovada (primera meitat de l’any 2009).

L’embranzida inicial produïda en el sector Eix Herrera, en vistes el seu desenvolupament i execució, es veu dificultada pels propietaris del sòl i fins i tot impedida pels propietaris de les activitats en funcionament del carrer Pacheco, que afectats  per la casuística actual poc alentadora, no els propicia a iniciar noves inversions a altres emplaçaments. Malauradament, els seus drets es troben en superposició amb la futura escola.

A la vista de les circumstàncies actuals, s’obra un període de reflexió on s’han anat treballant diferents alternatives de l’ordenació i que amb una gestió possibilista  permeti el desenvolupament sinó de tot sí d’una bona part del sector, i poder aconseguir els objectius i les raons d’interès públic que es varen formular en el seu moment.

En aquests moments no es pretén variar la concepció de l’ordenació ni els continguts urbanístics de la proposta aprovada; al contrari, per poder garantir-los i donar al barri l’equilibri que ara necessita, s’ha de fer un nova proposta de Modificació del Pla general, que reordeni i reculli els mateixos objectius amb manteniment de la qualitat, donant però la possibilitat de que es pugui executar almenys una bona part del sector, amb la celeritat normal dins el procediment establert.

Els objectius d’aquesta segona Modificació del sector Eix Herrera, no són diferents als de la primera modificació aprovada, en qualsevol cas s’hi ha d’afegir un nou aspecte, que és fer-los viables i possibles en les circumstàncies actuals, a través d’un nou desenvolupament i d’una nova gestió urbanística del sector, que ens proporcioni la immediatesa del sòl públic per construir-hi una escola i fer visible l’inici de l’eix comercial del carrer Herrera.

Així mateix, els objectius d’aquesta Segona Modificació quedaran establerts si es garanteixen els següents termes:

• Mantenir l’eix cívic sobre l’actual carrer Herrera i la prolongació del carrer Viladomat, amb l’objecte d’integrar i permeabilitzar l’actual equipament de l’Escorxador amb el barri i el teixit de la ciutat.

• Dins el context de ciutat, l’eix Herrera contribueix a completar i potenciar un eix estructurador d’equipaments i d’espais lliures públics, articulats des del Nucli Històric fins la Ronda Miquel Cervantes, que connectarà els parcs de proximitat d’Antoni Puigblanch, Fiveller, entorns de Can Gassol amb l’equipament de ciutat de l’Escorxador, constituint  un itinerari on  l’equipament educatiu del carrer Prat de la Riba i el verd del carrer Herrera hi formaran part complementant la vialitat actual.

• Obtenció del sòl necessari per a la construcció d’una nova escola de  primària al servei del barri, coincidint amb l’illa situada entre el carrer Prat de la Riba davant de Can Gassol i la prolongació del carrer Viladomat.

• Recuperar la xemeneia de l’antiga fàbrica Clement-Marot com element singular integrada dins els espais públics previstos.

• Procurar una gestió adequada per a fer possibles diferents velocitats en el procés de transformació del planejament.

L’àmbit d’actuació, coincideix idènticament amb l’àmbit on s’hi va redactar la Primera Modificació. Té una superfície de 23.921 m2, de forma trapezoïdal i s’estructura a partir de l’agrupació de tres illes situades al bell mig del barri de Palau- Escorxador. Les tres tenen en comú el carrer Herrera al sud, que dona nom a la modificació de referència.
Ara be, aquesta Modificació afecta a més del sector inicial, el recinte de l’Antic Escorxador amb la finalitat de poder completar la ordenació dels espais lliures, més enllà del sector Herrera. El recinte compta amb una superfície de 14.328 m2 qualificada actualment de Sistema d’Equipaments Comunitaris, clau E.

Per tant, l’àmbit d’aquesta Modificació de superfície total de 38.234 m2, es desglossa en dos parts; l’inicial sector Herrera de 23.906 m2 i el recinte d’equipaments de l’Antic Escorxador de 14.328 m2

Pel que fa al desenvolupament urbanístic i de gestió, la Modificació delimita la Unitat d’Actuació,  UA 84 Eix Herrera,d’àmbit més reduït al vigent, on es troba ubicat l’equipament per a la futura escola, amb la previsió del seu desenvolupament de forma prioritària respecte de la resta de l’àmbit  de modificació, el desenvolupament del qual, es preveu de forma més lenta, pels motius exposats anteriorment, sense calendari, a través d’un futur Pla de Millora Urbana (PMU- Pacheco) i sistema d’actuació d’iniciativa privada (Reparcel•lació per compensació). Finalment, la Modificació estableix de forma directa una nova doble qualificació d’una part de l’Equipament de l’Escorxador (Clau E-V).

El sistema d’actuació per a la gestió de la Ua 84- Eix Herrera previst a la Modificació és el sistema  de reparcel•lació amb la modalitat de cooperació. Per aquest motiu i seguint el mateix criteri que en la precedent modificació de planejament en aquest àmbit es proposa designar a la societat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, Sa, PUMSA, administració actuant, de conformitat amb el que disposa l’art. 23.3 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, en la seva qualitat d’entitat urbanística especial.

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent i el que disposen els articles  83, 94, 95 i 98,4 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, DL 1/2005, de 26 de juliol,  PROPOSO al Ple de la Corporació l’adopció, si s’escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER.- Aprovar inicialment el document de la segona modificació puntual del Pla General d’Ordenació “EIX HERRERA - ESCORXADOR”, redactat pel servei municipal de Desenvolupament Urbà.

SEGON.- Obrir un període d’informació pública d’un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d’edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d’edictes municipals, inclòs l’espai web, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al•legacions.

TERCER.- Sol•licitar informe a la Direcció General de Comerç,  a l’organisme territorial competent en matèria de mobilitat (Secretaria per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques), a la Direcció General de Patrimoni Cultural i a la Secretaria d’Habitatge, tots ells de la Generalitat de Catalunya, i al Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Mataró..

QUART.- Comunicar el present acord als serveis municipals que correspongui per raó de llurs competències i en especial al servei d’Habitatge (Llicències) al Servei de Ciutat Sostenible (Llicències) i al Servei d’Ingressos (Cadastre), Gestió Econòmica (Patrimoni), Servei d’Obres i a l’IMPEM.

CINQUÈ.- Designar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. –PUMSA- administració actuant a l’àmbit de la Unitat d’actuació “UA 84 Eix Herrera” de la segona modificació del Pla General d’Ordenació EIX HERRERA – ESCORXADOR, reservant-se l’Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents.

Assignar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. –PUMSA - la percepció del sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al 10% d’aprofitament urbanístic de la Unitat d’Actuació “Ua 84 Eix Herrera”.  Els sòls de cessió s’hauran d’integrar en el patrimoni municipal del sòl i acompanyar anualment, com patrimoni separat, la documentació del Pressupost a presentar davant l’Ajuntament per a la seva comprovació i aprovació.

SISÈ.- Notificar els precedents acords als interessats segons es deriva de l’expedient. “

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que en l’anterior modificació del Pla General d’aquest eix Herrera, el seu grup ja s’hi va manifestar contràriament. Enteníem que, amb aquesta modificació dels nous usos en aquestes zones, es desaprofitava un sector estratègic per a la ciutat que hauria d’haver estat dedicat a equipaments, a zones verdes, a qualsevol activitat que no inclogués els habitatges. Ara hi ha modificacions, però es mantenen aquests habitatges.
Hem de felicitar-nos per la bona gestió que s’ha fet per a solucionar l’impàs de l’Escola Bressol Joan Coromines. Mantenim, però, el nostre vot contrari.

El senyor Ramon Bassas respon que la barreja d’usos és el que fa ciutat i el monocultiu, encara que sigui tot equipaments, ens porta aquests problemes. De vegades a les ciutats hi ha deslligam entre els diferents barris. En aquest cas, és urgent. Una de les coses que ens pot passar, i que té conseqüències socials, és que hi hagi barris que estiguin aïllats de la resta de la ciutat, encara que sigui amb tota la bona voluntat del món de col•locar-hi equipaments pel mig. El que hi hem de posar és ciutat, tota la ciutat. Per tant, la barreja d’usos és el que fa aquesta possibilitat. Aquesta última modificació de la Llei d’urbanisme ens permet la construcció d’habitatges de protecció oficial, que és una altra de les prioritats. Si no féssim aquestes modificacions, no la podríem fer en trama urbana. Tots coincidim que és en trama urbana que hem de fer aquestes coses, i no al marge d’ella.

El senyor Xavier Safont-Tria aclareix que el seu grup en cap moment planteja una zona de la ciutat que quedi completament aïllada de la resta de la ciutat. En cap moment diem, tampoc, que tot aquell barri hagi d’estar destinat, exclusivament, a equipaments. Ara mateix hi continua havent activitat industrial i, al nostre entendre, seria bo mantenir un cert grau d’activitat industrial que fos compatible amb el seu entorn. Entenem que no hi pot haver una activitat industrial que necessita d’uns grans polígons, però sí que hi ha una nova indústria que es pot adaptar al context d’aquest barri i que seria bo mantenir.

El senyor Ramon Bassas comenta que, efectivament, un dels objectius és mantenir l’activitat econòmica, no la industrial. Aquesta no es pot produir en llocs on hi viu gent. Però l’activitat econòmica es manté en una qualitat que ens sembla que pot afavorir el que vostè diu, que crec que és un bon objectiu.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 20,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5). 
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: 3, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

En aquests moments s’incorpora a la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió

17  -  APROVACIÓ DEL  TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL, RELATIVA ALS PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ REFERENTS ALS ENVOLVENTS DE L’EDIFICACIÓ.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de 5 de març de 2009, va aprovar provisionalment  la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Municipal que afecta a les seves Normes urbanístiques i consisteix en la modificació, supressió i nova creació de normes relatives “als paràmetres comuns d’ordenació referents a l’envolvent de l’edificació”, redactada  pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà.

Recordem que l’objecte principal d’aquesta Modificació puntual del Pla General és adaptar els articles de les Normes Urbanístiques referents als paràmetres d’ordenació de l’edificació que tenen relació amb l’envolvent d’un edifici, motivat perquè en l’actualitat es detecta algun desajust per aspectes tècnics evolutius al llarg dels anys, a partir de l’aplicació pràctica de paràmetres vinculats a millores i avanços respecte a la qualitat arquitectònica i al paisatge urbà, tant en el moment d’elaborar el planejament derivat, com en el moment de l’elaboració dels projectes pel tràmit de la concessió de llicència urbanística, en relació a tots els aspectes que es detallen i justifiquen en el document. Aquesta modificació del Pla General d’Ordenació de Mataró consta només de part alfanumèrica sense plànols, per tractar-se d’una modificació puntual de les Normes Urbanístiques.

A través de la Resolució de 17 de juliol de 2009, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha suspès l’aprovació definitiva de la Modificació Puntual del Pla General que afecta a les normes urbanístiques de referència, fins que, mitjançant un text refós presentat per triplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l‘expedient i diligenciat s’incorporin les 10 prescripcions que consten a la Resolució.

En aquest sentit, el document objecte de la present proposta, a través d’un Text Refós, dona resposta a totes les prescripcions indicades a la Resolució del Conseller de 17/7/2009 tal i com s’explica de forma detallada en el document objecte d’aprovació.

En resum es modifiquen nou articles i se’n afegeix un del títol II “PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS”, que d’acord amb les Normes Urbanístiques del Pla General s’agrupen en els següents capítols i seccions:
Capítol III: DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L’EDIFICACIÓ:
Secció 2ª: Definició de paràmetres referits al carrer.
Article 73. Alçada reguladora referida al carrer.
Article 74. Punt d’aplicació de l’alçada reguladora màxima referida al carrer.
Article 75. Nombre màxim de plantes referit al carrer.
Article 76. Planta baixa referida al carrer.
Secció 4ª: Definició de paràmetres referits a la parcel•la.
Article 82. Edificabilitat màxima de parcel•la.
Article 90. Alçada reguladora referida a la parcel•la.
Secció 5ª: Definició de paràmetres referits a l’edificació.
Article 101. Planta soterrani
Article 104. Planta sotacoberta
Article 107. Cossos sortints.
Nou article 107 bis. Espais exteriors d’un edifici.

Per tot el que s’acaba d’exposar, i en virtut el que disposa l’art. 90 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (Text Refós aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol) PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents,

ACORDS:

Primer: Aprovar el Text Refós de la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Municipal que afecta a les seves Normes urbanístiques i consisteix en la modificació, supressió i nova creació de normes relatives “als paràmetres comuns d’ordenació referents a l’envolvent de l’edificació”, redactada pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà, el qual dona resposta a les prescripcions requerides a la Resolució de 17 de juliol de 2009, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Segon:
Trametre tres exemplars i suport informàtic del Text Refós de la  Modificació Puntual del Pla General Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Municipal que afecta a les seves Normes urbanístiques i consisteix en la modificació, supressió i nova creació de normes relatives “als paràmetres comuns d’ordenació referents a l’envolvent de l’edificació”, juntament amb la fotocòpia de l’expedient administratiu, perquè es procedeixi a la seva aprovació.”

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que tot el que ha dit el Sr. Teixidó reforça una de les reclamacions que porta fent el grup Popular, des de fa molt temps, i que és la necessitat de revisar el Pla General. El Pla General està desfasat en algunes coses. Caldria adaptar algun dels seus aspectes a les necessitats. És un tema de sentit comú. La llàstima és que, després, vostè això no ho porta a la pràctica i continua en un Govern que contradiu el que pensa.

El senyor Pere Galbany,  regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot afirmatiu del seu grup municipal. Ens agradaria, algun dia, poder votar afirmativament una revisió a fons del Pla Local de l’Habitatge. És un tema del qual fa temps que hi anem al darrere. Creiem que no el podem deixar passar. Creiem que el Pla Local de l’Habitatge es va aprovar en un moment en què el Govern veia un món que no ha estat com esperàvem. Hi ha una crisi profunda que fa que tinguem un Pla Local de l’Habitatge que s’hauria de revisar a fons.

El senyor Francesc Teixidó explica que es tracta d’una modificació puntual d’aspectes molt concrets vinculats a la construcció. Per exemple, quan parlava dels 15 centímetres, es tracta d’adequar l’alçada de la llum dels pisos per permetre que s’instal•lin terres radiants, per permetre que facin falsos sostres, aires condicionats, etc. Això és una demanda que no afecta tant al Pla General com a la pràctica diària de la construcció, igual que alguns aspectes vinculats al sotacobert.
Quant al Pla Local de l’Habitatge, insistir, una vegada més, que els criteris de redacció d’aquest pla estan vinculats a una necessitat i no a uns processos constructius o a circumstàncies del sector. La necessitat, en funció de la llista de persones que ens demanen aquest servei, existeix. Una altra cosa és que estigui difosa i, més o menys, condicionada per les dificultats econòmiques. Però la necessitat pensem que continua existint i, en aquest sentit, el Pla d’Habitatge segueix vigent a dia d’avui.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 24,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap.   
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

En aquests moments s’absenten de la sessió el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president i el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat-

18  - RATIFICAR ÍNTEGRAMENT ELS ACORDS DE LA JUNTA RECTORA DEL CONSORCI PER A LA GESTIÓ INTEGRAL D’AIGÜES DE CATALUNYA –CONGIAC- DE DATA 18-11-2009, RELATIUS A LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DE L’ESMENTAT CONSORCI.
 

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent :

“Vista la certificació emesa per la secretària del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya –CONGIAC- en data 19 de novembre de 2009, amb el vist-i-plau del seu president, que comprèn els acords adoptats per la Junta Rectora de l’entitat de data 18 de novembre de 2009 relatius a la modificació dels estatuts de l’esmentat consorci, d’acord amb el text dels articles dels estatuts resultant de dites modificacions que consten a la citada certificació;

D’acord amb el què preveu l’article 322 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals (Decret 179/1995, de 13 de juny);

ACORD:

1er. Ratificar íntegrament els acords de la Junta Rectora Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya –CONGIAC- de data 18 de novembre de 2009, relatius a la modificació dels estatuts de l’esmentat consorci,  així com el text dels articles dels estatuts resultant de dites modificacions segons es transcriu:

Article 1.3. “Només podran formar part del Consorci aquells municipis que hagin optat per una forma de gestió directa del servei públic d’abastament domiciliari d’aigua. Nogensmenys, els municipis que gestionin el servei públic d’abastament domiciliari d’aigua per qualsevol modalitat de gestió indirecta de serveis, podran formar part del Consorci únicament en relació a aquells altres serveis públics que gestionin de forma directa a través dels mecanismes consorcials i que siguin concordants amb les finalitats del consorci. “

Article 5.1. “En particular i pel que fa a la finalitat contemplada a l’article 2.2.6 d’aquests Estatuts, el Consorci podrà assumir la gestió dels serveis municipals d’abastament d’aigua, clavegueram, sanejament i reutilització d’aigües regenerades, així com la gestió integral de tot aquest cicle de serveis d’aigua com a forma de gestió associada de serveis municipals de caràcter obligatori i essencial dels municipis consorciats.”

Article 6. “El Consorci tindrà el seu domicili al Carrer Urgell número 282, principal B de Barcelona. Això no obstant, per acord de la Junta Rectora, aquest domicili podrà ser canviat.”

Article 12.1.r) “Aprovar el contracte programa que la seva societat pugui subscriure amb els Ajuntaments consorciats, en exercici de facultat de control sobre la mateixa en tant que servei tècnic i mitjà propi del consorci.”

Article 12.1.s) “Emetre informe favorable a les propostes de tarifes dels serveis municipals a gestionar per les formes de gestió de les què es doti, les quals tinguin la consideració de servei tècnic i mitjà propi del consorci.”

Article 12.1.t) “Totes aquelles altres no atribuïdes expressament als restants òrgans del Consorci.”

Article 12.1.m): “Exercitar tota mena d’accions, d’excepcions, de recursos i de reclamacions judicials i administratives, en defensa dels drets i dels interessos del Consorci, sens perjudici de les facultats reconegudes a l’article 16.1.h).”

Article 12.2.- “La Junta podrà delegar les funcions que li són pròpies en els altres òrgans de govern del Consorci, en els seus òrgans directius o en les comissions o comitès que constitueixi a aquest efecte, llevat d’aquelles a què es refereix l’article 12.1, lletres a), b), c), e), h), i l).”

Article 27. “El Consorci es dissoldrà per acord dels membres que l’integren, adoptat en els termes que preveu l’article 15.3, per impossibilitat legal o material de complir els seus objectius, per separació d’algun dels seus membres i esdevé inoperant i per transformació en un altre ens.”

Article 29.3.- “En cas que la separació sigui aprovada, si cal fer liquidació parcial a instàncies de l’entitat de què es tracti o per acord de la Junta Rectora, aquesta s’efectuarà seguint les mateixes normes que estableix l’article 28.”

2on. Ordenar es notifiqui en forma l’anterior acord al Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, als efectes del què preveu l’art. 322 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals (Decret 179/1995, de 13 de juny).”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
 

En aquests moments es reincorporen a la sessió el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president i el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Institut Municipal d’Educació-

19 -  APROVAR LA COMPATIBILITAT PER A L’EXERCICI D’UN SEGON LLOC DE TREBALL DINS DEL SECTOR PÚBLIC, A UN MESTRE TALLER DE L’IME, QUE DESENVOLUPA LA SEVA TASCA DOCENT ALS PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (PQPI).

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“En data 11 de gener de 2010, el senyor Josep Serra Bobé, mestre taller de l’Institut Municipal d’Educació (IME), que desenvolupa la seva tasca docent als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), amb contracte d’obra i servei determinat fins al 30/04/2010 i jornada a tempos complet de 37,5 hores setmanals, ha presentat una sol•licitud per a la compatibilitat amb una segona activitat en el sector públic, per a la prestació de serveis com a professor associat a la Universitat de Barcelona (UB).

Aquesta activitat que sol•licita es durà a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal.

La Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'administració de la Generalitat, ambdues d'aplicació al personal al servei de les corporacions locals i dels ens, els organismes i les empreses que en depenen, preveuen la compatibilitat d'una segona activitat pública.

L’article 1.3 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques estableix que “en qualsevol cal, el desenvolupament d’un lloc de treball inclòs en el àmbit d’aplicació d’aquesta llei serà incompatible amb l’exercici de qualsevol càrrec, professió o activitat, pública o privada, que pugui impedir o perjudicar l’estricte compliment dels seus deures o comprometre imparcialitat o independència.”
L’article 3 de la Llei esmentada estableix que “El personal inclòs en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei només podrà desenvolupar un segon lloc de treball o activitat en el sector públic en els supòsits establerts en la mateixa per les funcions docents i sanitàries, en els casos a que es refereix els articles 5 i 6. Per l’exercici d’una segona activitat serà indispensable la prèvia i expressa autorització de comptabilitat, que no suposarà modificació de la jornada de treball i horaris dels dos llocs i que es condiciona a l’estricte compliment en ambdós. En tot cas l’autorització de compatibilitat s’efectuarà en raó del interès públic.”
L’article 4 de la Llei esmentada estableix que “podrà autoritzar-se la compatibilitat, complertes les restants exigències d’aquesta Llei, per al desenvolupament d’un lloc de treball en l’esfera docent com a professor universitari associat en règim de dedicació no superior a la del temps parcial i amb duració determinada.”
L’article 7 de la Llei esmentada estableix que “1. Serà requisit necessari per autoritzar la compatibilitat d’activitats públiques el que la quantitat total percebuda per ambdós llocs o activitats no superi la remuneració prevista en els Pressupostos Generals de l’Estat per al càrrec de Director general, ni superi la corresponent al principal, estimada en règim de dedicació ordinària, incrementada en: ... un 35% per als funcionaris del grup B o personal de nivell equivalent (actual nivell A2); un 40% per als funcionaris del grup C o personal de nivell equivalent (actual nivell C1). ... La superació d’aquests límits, en còmput anual, requereix en cada cas acord de forma expressa del Govern, òrgan competent de les Comunitats Autònomes o Ple de les corporacions locals en base a raons d’especial interès per al servei. ... 2. Les pagues extraordinàries, així com les prestacions de caràcter familiar, només es percebran per un dels llocs, qualsevol que sigui la seva naturalesa.”
L’article 9 de la llei esmentada indica que l’òrgan competent per a l’autorització o denegació de les compatibilitats per a un segon lloc o activitat en el sector públic correspon al Ple de les corporacions locals al que figuri adscrit el lloc principal, previ informe, en el seu cas, dels directors dels organismes, ens i empreses públiques.

En el mateix sentit es regula la compatibilitat amb una segona activitat de caràcter públic a la llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de la Generalitat, d’aplicació al personal de les universitats en tant que formen part del personal comprès a l’àmbit d’aplicació de la llei 17/1985, de 23 de juliol, de la Funció Pública de l’Administració de la Generalitat, així com el decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals.

Tanmateix l’article 4 de la llei 21/1987, de 26 de novembre, i en el mateix sentit l’article 326 del decret 214/1990, de 30 de juliol, ambdós textos legals esmentats en el punt anterior, indiquen que solament es podrà tenir un segon lloc de treball o una segona activitat en el sector públic si ho exigeix l’interès del mateix sector públic.-

L’article 45 del Conveni col•lectiu del personal laboral de l’IME estableix que l’exercici d’un segon lloc de treball o activitat pública o privada requereix, en tots els casos, autorització expressa prèvia del Consell Plenari de l’IME i l’aprovació posterior del Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró.

Correspon al Ple de la Corporació Local la declaració de la compatibilitat.

Vist l'informe jurídic precedent, elevo a la consideració de l’Excm. Ajuntament en Ple l’adopció dels següents:
ACORDS
Primer. Autoritzar al senyor Josep Serra Bobé, mestre taller de l’Institut Municipal d’Educació (IME), que desenvolupa la seva tasca docent als Programes de Qualificació Professional Inicial, amb contracte d’obra o servei determinat fins al 30 d’abril de 2010 i jornada plena de 37,5 hores setmanals, a l’exercici d’un segon lloc de treball dins del sector públic, per a la prestació de serveis mitjançant contracte de treball de durada determinada com a professor associat de la Universitat de Barcelona (UB), degut a l'interès que aportarà els coneixements i experiències adquirides per la impartició de matèries de didàctica i organització educativa a la UB a la tasca docent que efectua el Sr. Serra als PQPI.

Segon.- L’autorització de compatibilitat del present acord quedarà  automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l’interessat haurà de comunicar a l’IME.

Tercer.- Els serveis prestats en el segon lloc o activitat que s’autoritzi a efectes de triennis, de drets passius o de pensió de Seguretat Social, de les pagues extraordinàries i l’ajut familiar es computaran d’acord amb el que estableix l’article 328 del Decret 214/1990.

Quart.- Donar compte del present acord al proper Consell Plenari de l’IME.

Cinquè.-  Notificar el present acord a les persones interessades.  “

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

20 -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INSTAL•LACIÓ DE PROSTÍBULS A LA NOSTRA CIUTAT.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 6 de l’ordre del dia.

21 -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN RELACIÓ A LES LLICÈNCIES DE LOCALS DE PÚBLICA CONCURRÈNCIA ON ES PRETÉN EXERCIR LA PROSTITUCIÓ.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 6 de l’ordre del dia.

22  -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA CONTRACTACIÓ DE VIATGES PER AL PERSONAL MUNICIPAL.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, demana que la proposta quedi sobre la taula fins un proper Ple.

23  -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SEGURETAT A MATARÓ I EN RELACIÓ ALS ÍNDEX DE DELINQÜÈNCIA A LA NOSTRA CIUTAT.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:
“La darrera setmana els mitjans de comunicació van fer públiques les dades corresponents als índexs de delinqüència i fets delictius que es van produir durant el 2009 a la nostra ciutat i que havien estat debatudes el passat 23 de febrer, durant una reunió de la Junta Local de Seguretat.

En concret els delictes han pujat l’any 2009 un 21’5% respecte al 2008, i alguns tipus de delicte, com ara el robatori a l’interior de vehicles, continua pujant malgrat les campanyes especials adreçades a reduir-los, puja un 30’09%. Un altre tipus de delicte que puja de manera preocupant, ja que genera més alarma social ha estat el dels robatoris amb violència i/o intimidació, que puja un 14’2%.

Davant d’aquestes dades, i de que durant els últims anys aquestes xifres han anant augmentant, volem proposar al Ple els següents

ACORDS

1.- Realitzar l’esforç necessari per tal de que la plantilla de la Policia Local s’adeqüi en nombre a les necessitats de la nostra ciutat al ritme que marca el Pla Estratègic de la Policia Local aprovat l’abril de 2006, entenent que, malgrat la situació econòmica actual, aquesta ha de ser una prioritat del Consistori, atès que ens trobem per sota de la ràtio mitjana de Catalunya pel que fa a afectius de Policia Local i que la mateixa situació econòmica fa necessari incrementar la seguretat per combatre l’augment de delictes.
2.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya per tal que es compleixi la ràtio aprovada en Proposta de Resolució per unanimitat al Parlament de Catalunya de 2’5 Mossos d’Esquadra per cada mil habitants, amb la finalitat de garantir una resposta eficaç a les necessitats específiques dels mataronins i les mataronines.
3.- Dissenyar i portar a terme campanyes per incentivar la col•laboració de la societat civil mataronina amb la finalitat de detectar aquells elements que provoquen sensació d’inseguretat als mataronins i les mataronines i tractar de millorar-los, així com que els delinqüents no puguin tenir la sensació d’impunitat i per tant que siguin els postres conciutadans i elements econòmics els que gaudeixin d’una major sensació de seguretat.”

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu grup hi votarà afirmativament, atès que el grup Popular ha tingut a bé recollir unes esmenes que li van proposar. Deixar constància aquí, perquè figuri a l’acta, que la nota de premsa que vam rebre el dia 24 a la tarda parlava d’aquesta reunió a què fa esment la proposta de resolució que presenta el PP, feta el dimarts 23, i en dia 24 hi havia comissió informativa de Via Pública, i denunciar que no s’hagués donat la informació deguda.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, demana que aquesta proposta de resolució es deixi sobre la taula a causa d’unes notícies rebudes ahir. S’ha creat una comissió municipalista entre la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació. Van emetre una nota de premsa ahir. Érem coneixedors que s’estava treballant en aquesta línia des de les dues entitats municipalistes. La Federació de Municipis també té temes relacionats amb la cohesió, la convivència, el civisme, la seguretat, altres àmbits d’immigració. La comissió municipalista es reunirà aquest divendres 5 de març a la seu de la Federació de Municipis de Catalunya per poder trobar un millor acord.

El senyor José Manuel López manifesta que no tenen cap inconvenient a deixar la proposta damunt la taula. Demanar, també, disculpes a CIU perquè se’ns ha passat citar que, efectivament, havien fet aquestes esmenes.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que és cert que, aquests dies, a la Federació de Municipis s’està treballant conjuntament amb aquesta comissió municipalista.
La preocupació sobre la seguretat és evident a tots els municipis de Catalunya. Alguns fets que acaben de passar fa uns dies en alguna ciutat de Girona ho acaben d’accelerar. També és cert que ahir mateix jo em vaig entrevistar amb el Secretari de Seguretat de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Joan Delort, al meu despatx, per parlar d’aquest tema. Em va garantir que la ràtio dels 2,5 Mossos d’Esquadra per cada 1.000 habitants, es podrà aconseguir quan acabi tot el desplegament. L’acord que té la Junta de Seguretat de Catalunya amb l’Estat per a l’any 2015 amb els 18.300 Mossos, que és la capacitat que té l’escola per formar-ne, permet que arribem a aquest ràtio o que ens hi apropem moltíssim. Per tant, el que diu el Parlament de Catalunya, es podria complir.
Quant a la Policia Local, estem, també, molt a prop de la ràtio de l’1,5, que el propi Parlament contemplava. En referència als cossos i forces de l’Estat, seria de 0,5. Aquest, pel que fa a Mataró, sí que està cobert de sobres perquè, en aquest moments, hi ha gairebé un centenar de policies del Cos Nacional a la Comissaria de Mataró, que té un abast territorial molt més ampli.
Agraeixo que puguem deixar aquest tema sobre la taula. Des de l’àmbit del moviment municipalista, crec que podrem ser molt més eficients que no pas si ho fem ajuntament per ajuntament.

24  -  PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PERQUÈ L’AJUNTAMENT DESPLEGUI UNA XARXA GUIFI.NET A LA CIUTAT.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“Guifi.net és una xarxa oberta i neutral formada per administracions, empreses i particulars d'arreu de Catalunya. Actualment disposa de més de 9.000 nodes i nombroses administracions estan fent xarxa oberta seguint el model de Guifi.net. Com a exemples propers, a la nostra comarca  tenim l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres i el de Pineda de Mar. Fora del Maresme, el Consell Comarcal d'Osona, els Ajuntaments de Vic, Torelló i Gurb, i encara molts més també en són bons exemples.

L'Ajuntament de Mataró ha de rebre una subvenció del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local de 180.000 € per dur a terme una prova pilot de desplegament de xarxa WiFi pel centre del nostre municipi. Aquesta xarxa serà d'ús exclusiu dels serveis corporatius de l'Ajuntament. Volem que prenguin en consideració el projecte presentat per la Fundació Guifi.net per desplegar xarxa oberta al nostre municipi. En aquest projecte, dividit en dues fases de desplegament en localitzacions de titularitat municipal, està valorat en 14.000 € per cada fase i incideix directament en els barris de la perifèria de Mataró: zones on les rendes són més baixes i la densitat de població és més alta. En aquest marc de forta crisi econòmica, l'accés a la informació a través d'Internet és un luxe, tot i que l'accés a la cultura i a la informació és un dret universal.

El projecte Guifi.net és legal. La Fundació Guifi.net rep el suport de diversos consells comarcals, administracions locals, Universitats com la UPC, Pompeu Fabra, empreses, etc., a més d'haver rebut  el "Premi nacional de telecomunicacions 2007" reconeixent aquesta iniciativa.

No és difícil connectar-se a Guifi.net. Hi ha nombroses empreses que realitzen instal•lacions per a empreses, particulars i administracions d'arreu de la xarxa de Guifi.net. A la nostra ciutat tenim nombroses empreses i treballadors autònoms que es dediquen a la instal•lació i manteniment d'equips informàtics; aquesta és una molt bona oportunitat de negoci en aquests moments de forta crisi.
Es pot trobar el projecte guifi.net en aquest ennllaç:
http://matarosensefils.net/ajuntament/Proposta_Impem09.pdf

Per tot això, el Grup Municipal de la CUP formula la proposta següent:

1. Que els serveis tècnics de l’Ajuntament estudiïn la viabilitat d’incloure el projecte guifi.net dins de la subvenció atorgada pel FEOSL.
2. Que, en cas que no es pugui desplegar la xarxa guifi.net amb la subvenció esmentada, l’Ajuntament destini 28.000 euros el pressupost municipal en el projecte guifi.net.”

A continuació, el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Jose Legido, en representació de l’Associació de Veïns de l’Escorxador, qui demana que es tingui en consideració el model de xarxa que fa guifi.net, que és un model obert per a tots els ciutadans. Guifi.net està inscrit en l’organisme regulador, que és la CMT. L’únic que ha de fer l’Ajuntament és fer una notificació a la CMT per poder oferir el servei a tota la xarxa.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, contesta que incorporar aquesta proposta nova de guifi.net al projecte FEOSL és impossible. És impossible perquè aquesta subvenció ha estat acceptada pel Ministeri i demà, justament, obrim les pliques de les ofertes que hem rebut. Ara és impossible variar cap projecte, amb el risc que això suposaria de poder perdre  aquesta subvenció. Lamento que durant tot el temps d’aquest procediment no hàgim pogut parlar d’aquest projecte.
Quant al pressupost, tal com va respondre la Sra. Alícia Romero, amb una carta el dia 26 de febrer adreçada a un dels responsables d’aquesta xarxa a Mataró, val a dir que és impossible incorporar-lo al pressupost municipal. Vull expressar, però, l’interès que ens inspira aquest projecte, per tant, tenim interès a estudiar-ho i valorar-ho.

El senyor Xavier Safont-Tria afirma que d’aquest projecte el Govern ja en tenia coneixement fa molts mesos i que no s’ha presentat ara de nou al ple. A nivell de pressupost, aquest projecte és molt més econòmic que el que ara es planteja amb el guifi.net que, hem de recordar, només se’n podrà fer ús des del propi Ajuntament i de dels serveis corporatius. Per tant, són bones les iniciatives que sorgeixen de la pròpia ciutadania, de les que se’n pot beneficiar un nombre molt important de ciutadans i amb un pressupost de només 28.000 euros. A aquesta xarxa WiFi ara es destinaran 180.000 euros.
S’hi arriba tard. Hagués estat molt interessant que aquest projecte s’hagués estudiat molt més acuradament. Els demanem que s’estudiïn novament aquest projecte i mirin de tirar-lo endavant, si no és amb el pressupost del FEOSL, amb altres partides.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que considera interessant aquesta proposta. Ja s’ha parlat altres vegades en aquesta sala de la possibilitat que des de l’Ajuntament s’impulsi una xarxa sense cables ciutadana per  a tenir accés a la xarxa. Això té dificultats legals que aquesta opció resol. El Govern municipal s’hauria d’informar de com està la situació aquesta, perquè es porta molt de temps treballant-hi però, segurament, no hem avançat el que tots voldríem.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que el seu grup va presentar, ja fa temps, un proposta en la mateixa línia. Se’ns va explicar des del Govern quina era la situació i les limitacions que podia comportar. Nosaltres ho veiem també amb bons ulls. Tot i així, ens hi abstindrem.

La senyora Montserrat López lamenta que aquesta proposta no s’hagués discutit amb la CUP quan estaven intentant definir els projectes FEOSL. En aquell moment era quan s’havia hagut de debatre.

El senyor Xavier Safont-Tria li pren la paraula a la Sra. López, amb aquesta voluntat de continuar estudiant el tema. Esperem que es puguin reunir amb les persones que han creat aquest projecte i puguem veure això realitzat, en un futur no massa llunyà.
Finalment, s’acorda, entre el Sr. Safont-Tria i el Sr. Alcalde, passar aquesta proposta de resolució a prec, amb el contingut d’estudiar-ho.

PRECS I PREGUNTES

25  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CONSTRUCCIÓ A LA NOSTRA CIUTAT DE DOS PROSTÍBULS DE GRANS DIMENSIONS.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 6 de l’ordre del dia.

26 -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA IMPLANTACIÓ DE LA UNIVERSITAT EUROPEA DE MADRID A MATARÓ.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“El 23 de març de l’any passat aquest Regidor va assistir a una reunió amb l’Alcalde, representants de la Universitat Europea de Madrid i la resta de portaveus dels grups municipals. En aquella reunió se’ns va informar que la Universitat estava estudiant la possibilitat d’obrir un centre a Mataró que pogués oferir entre 10 i 12 titulacions. De la trobada també es va despendre que les negociacions estaven tot just al principi i que l’autorització final, en cas que es decidís la implantació del centre universitari a la ciutat, havia d’arribar de mans de la Generalitat.
Aquest Grup Municipal entén que aquest pot ser un procés llarg, on hi intervenen molts protagonistes però creiem que, a gairebé un any vista de la reunió, se’ns hauria d’haver explicat en quin punt estan les negociacions i de si hi ha possibilitats de que el projecte tiri endavant, o no.

No cal dir que, tal i com ja vam dir en el seu dia, creiem que l’arribada de la Universitat Europea de Madrid seria molt positiva per la ciutat. Amb la situació tan dura que estem patint la implantació a Mataró d’un nou centre universitari seria un element dinamitzador, tant per la seva capacitat de generar talent com per internacionalitzar la ciutat, i aquesta és una oportunitat que cal no deixar escapar.

És per aquests motius que presentem les següent:

PREGUNTA

1. Podria informar-nos el Govern Municipal de si s’ha produït algun pas endavant en les negociacions?

2. Per què no se’ns ha informat de res durant tot aquest any, encara que fos per dir-nos que no hi havia cap novetat al respecte?”

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, respon que, en aquests moments, no hi ha massa cosa més a explicar del que ja sabien. La Universitat, en aquests moments, està treballant en els seus projectes arquitectònics. Però sí que és cert que en les darreres reunions ells ens han expressat la dificultat que això s’aprovés pel Parlament. Perquè qui realment ha d’aprovar la instal•lació d’una universitat privada al nostre territori és el Parlament de Catalunya. Això és bastant complex, perquè vol dir posar d’acord a tots els partits polítics.
Per tant, el que nosaltres hem fet primer és anar a veure a la Direcció General d’Universitats i explicar-los aquesta situació. La conversa no va anar massa bé perquè, en aquests moments, el sistema universitari català està molt atapeït i no tenen massa interès en aquest tema. També hem demanat hora, em sembla que hi anem dilluns amb l’Alcalde, a parlar amb el Comissionat d’Universitats per veure si, amb ell, obrim una nova línia.  

El senyor Pau Mojedano comenta que s’intueix, de les paraules de la Sra. Romero, que la situació no és gens fàcil. Per tant, podríem concloure que la Generalitat no està ajudant gaire Mataró.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, contesta al Sr. Mojedano que no faci extrapolacions de les seves quan parla de la Generalitat. N’estem parlant. No és fàcil. En aquests moments, el mapa universitari català està especialment atapeït. No són precisament alumnes el que sobra a les universitats catalanes. Per tant, nosaltres mantenim l’aposta sabent que ens tocarà picar molta pedra si volem arribar a portar aquest projecte a bon port. Li agrairia que no arribem a conclusions abans d’hora, no sigui que això ens acabi perjudicant.

27  -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES ACTIVITATS QUE ES REALITZEN EN UN LOCAL DEL CARRER MONTCADA DEL BARRI DE CERDANYOLA.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya , fa decaure la pregunta per haver-li estat contestada per escrit.

28 -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA MANCA DE BANCS AL CARRER RIERA DE FIGUERA MAJOR.

El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Durant el passat any 2009, un cop el govern estatal va reconèixer que ens trobàvem immersos en una greu crisi econòmica, es van portar a terme una sèrie d’obres a la ciutat gràcies a les ajudes de l’anomenat FEIL-2009. Aquestes obres, tenien que finalitzar abans del 31 de desembre de 2009.

Dins les obres classificades com “Millores de l’espai Públic: Reforma Urbana”, hi trobem una obra que s’indicava com “Urbanització de l’espai urbà d’accés a l’escola pública Maria Mercè Marçal”. Consta en el projecte que “Les obres d’adequació inclouen la col•locació de bancs i l’ampliació de la vorera oposada al centre educatiu...”

El Grup Municipal de Convergència i Unió, escolta als veïns de tots els barris i fa tot el que es troba al seu abast per tal que la vida en la nostra ciutat sigui el més agradable possible. Aquesta escola, com vostès saben, es troba a la Riera de Figuera Major. Es tracte d’un llarg carrer amb pendent, que la orientació respecte el sol el fa molt plàcid de passejar-hi a les persones grans.

PREGUNTES:

Primera.- Com pot ser, que encara no s’hagin instal•lat els bancs indicats?

Segona.- S’ha informat als veïns sobre els motius del retard en la seva col•locació?

Tercera.- Existeix un planell urbanístic o d’altre mena amb la futura ubicació dels bancs? 

Quarta.- Quan preveu, el govern, executar la instal•lació dels bancs?

Cinquena.- Quins altres projectes del FEIL2009 es troben en una situació similar?”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, expressa que el pla Zapatero ha estat un bon pla. Ens ha portat moltes millores a la ciutat i ha donat feina a molta gent. Aquest pla, però, tenia algun peatge. Entre ells, “l’encorsetament” dels projectes, la materialització en el temps i la no possibilitat d’ampliació pressupostària. A causa del fet que tot el procés va ser molt ràpid, algun projecte es va complicar en el procés d’execució sense poder-se fer l’ampliació pressupostària. Aquest ha estat el problema que hi ha hagut en aquest carrer i en aquest projecte. El regidor de Participació em va comentar aquesta situació fa unes setmanes en una d’aquestes trobades que fa ell amb les associacions de veïns de la ciutat.
Passo a respondre les preguntes:
Pel que fa a la primera pregunta, es va exhaurir el pressupost disponible amb els increments d’obra justificat en la certificació de liquidació addicional. Dir que van haver-hi increments per moviments de terres, increments dels metres cúbics de formigó, entre d’altres, que van fer que ens quedéssim sense partida pressupostària.
En resposta a la segona, no hem tingut oportunitat encara d’informar els veïns. Però, en tot cas, nosaltres fem sempre les comunicacions amb participació mitjançant aquestes trobades que el regidor de Participació té amb el moviment veïnal, tot i que, en aquest cas, ja ho estem fent públic.
Quant a la tercera, no existeix un planell urbanístic. En el plànol A04 del projecte executiu corresponent a la planta general de la proposta d’urbanització hi ha dibuixada una proposta de col•locació de bancs i papereres.
En relació amb la quarta pregunta, s’executarà properament. De fet, des d’aquell moment, estem elaborant, juntament amb Manteniment, la possibilitat de poder fer front a la inversió d’aquest mobiliari, mitjançant partides pressupostàries de mobiliari urbà de què disposa Manteniment.
Per últim, en referència a la cinquena pregunta, no hi ha projectes en aquesta situació. La immensa majoria de projecte FEIL han tingut increments i no decrements.

El senyor Pere Galbany admet que li sap greu la resposta que li ha donat el Sr. Melero. Estava convençut que em diria que tenen els bancs guardats en algun lloc i que, en breu, tindríem l’oportunitat de gaudir de bancs en un carrer amb molt de trànsit de persones grans, com és Figuera Major. La gent no té més remei que asseure’s a les voreres i a les entrades dels pisos.
No entenc per què no s’ha fet, perquè resulta que tenim diversos documents en els quals surt com, per exemple, la memòria del projecte executiu, el dossier de premsa que es va donar sobre el FEIL, la documentació dels projectes que es va fer arribar a Madrid. Entenc que s’hagi acabat el pressupost però, si hi ha hagut pressupost per unes coses, també n’ha pogut haver per unes altres. Els veïns d’aquest barri troben a faltar, tot sovint, un seguit de mancances.
El seu regidor de Participació també deu haver comentat altres problemes que tenim per allà. Per exemple, l’aparcament del solar que hi ha una mica més amunt, on hem de fer els famosos pisos contenidor, aquell solar que havia de ser per a equipament però resulta que hi poden aparcar els cotxes. A més, quan plou s’hi fa un toll enorme i no s’ha posat remei a tot això. Aquestes són aquelles cosetes fàcils que fan que la vida de tothom sigui molt més agradable. Tenim també, per exemple, els desacceleradors, allò que posem al terra de l’avinguda perquè es freni, que estan sobredimensionats. Un altre fet és que a l’obra de Maria Mercè Marçal hi ha un seguit d’embornals que estan acabats envoltats de llambordes; aquestes llambordes han desaparegut i han quedat uns forats on hi pot posar el peu qualsevol criatura, o fins i tot un adult, i prendre mal. Tot això són detalls que van sumant i fan que els ciutadans estiguin una mica farts dels polítics. Són temes de solucions fàcils.

El senyor Francesc Melero recorda que ha dit el document on estava dibuixat el mobiliari urbà. He dit que en el plànol A04 del projecte executiu corresponent a la planta general de la proposta d’urbanització hi ha dibuixada una proposta de col•locació de bancs i papereres. A la pregunta quarta he contestat “properament”, justament perquè ja teníem coneixement d’aquesta petició.
Respecte al retard, en el decurs de les obres, i segons l’informe de l’Arquitecte municipal, Directora de les obres, emès el 17 de desembre de 2009, van sorgir un seguit d’imprevistos que van originar un increment de diverses partides, com són:
- L’increment de moviments de terres perquè, en algunes zones, diferents serveis, que es van haver de soterrar, van variar respecte al previst en el projecte.
- L’increment dels metres cúbics de formigó. Durant l’execució de l’obra es va incrementar la quantitat de formigó prevista per a la protecció de les instal•lacions soterrades, així com per a la base de formigó de les voreres.
- L’increment de la instal•lació de sanejament prevista.
Per poder fer front a aquests increments, es va tramitar una certificació addicional per import de 14.704,00 euros, IVA inclòs, i es va haver de renunciar a la instal•lació de bancs i cadires previstos en el projecte. En la certificació de liquidació del desembre de 2009 hi consten totes les partides d’obra realment executades.
Ja he dit que properament intentarem solucionar aquesta qüestió anòmala de no posar aquest mobiliari urbà.

29  -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS AJUTS DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“El Grup Municipal de Convergència i Unió ha estat presentant al Ple durant tot el que portem de mandat diferents preguntes en referència a la promoció i/o creació de places de residència i/o centre de dia per a persones amb discapacitat psíquica, malalts mentals i gent gran amb dependència.

Atès que la Regidoria de Benestar Social va acceptar parcialment l’al•legació del nostre grup on demanàvem afegir una nova acció, que deia “Promoure l’ampliació de cobertura de les residències, ja sigui en la modalitat de llar residència, residències assistides o pisos tutelats, adreçats a adolescents que presenten discapacitats psíquiques i que requereixin d’aquest servei” Amb el mateix sentit demanàvem l’ampliació de places públiques adreçades a la gent gran i dependent.

Atès que la Regidoria de Benestar Social ens va respondre que demanaria a la Generalitat  (ICASS) la concreció de la Programació Territorial prevista fins el 2012.

És per això, que el Grup Municipal  de Convergència i Unió presenta la següent,

PREGUNTA:

Primera.- La Regidoria de Benestar Social s’ha posat en contacte amb l’ICASS?

Segona.- En cas afirmatiu quina ha estat la resposta? En els cas de no haver fet aquesta actuació, ens poden donar les raons? “

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, explica que, com ja han anat informant, durant els anys 2007, 2008 i 2009, han realitzat diferents contactes i sessions de treball amb el departament d’Acció Social i Ciutadania i, concretament, amb la directora general de l’ICASS i els seus tècnics que porten aquests temes, per tal de tractar el desplegament de dues lleis; la LAPAD i la Llei de serveis socials a la ciutat.
En aquestes sessions hem pogut treballar i intercanviar informació, inquietuds i posar de manifest les necessitats que se’ns plantegen en el territori.
Respecte a l’ampliació de cobertura de places residencials o centre de dia, s’ha sol•licitat la concreció de la programació territorial prevista pel període 2008-2012.
Per tant, la resposta a la primera pregunta, de si la regidora de Benestar Social s’ha posat en contacte amb l’ICASS, és afirmativa.
En referència a la segona pregunta, actualment l’ICASS està realitzant les gestions necessàries per l’acompliment d’aquesta programació territorial 2008-2012. I va adquirir el compromís d’informar el municipi a mesura que s’anés avançant en l’ampliació dels recursos d’abast comarcal.
Respecte a la tercera pregunta, no cal resposta perquè a la primera pregunta ja ha estat contestat que sí.

El senyor Vicent Garcia Caurin demana que de seguida que hi hagi més informació li facin arribar. Perquè, des de les instàncies municipals, s’havien donat respostes que no eren les adequades i ara continuen havent-hi respostes no adequades, quant a residències per a la gent gran.
Li explico un cas: una família s’adreça a la residència Sant Josep, que és municipal, i se’ls diu que no es pot atendre la sol•licitud perquè, des de l’Ajuntament, s’ha desconnectat l’ordinador perquè no tenen recursos per atendre més gent. Si vol, li presentaré a la persona que ha fet aquesta sol•licitud.
Ja porto 7 anys demanant residències per a gent gran. I porto 3 anys demanant-li a vostè. No se n’ha creat ni una. Per tant, li demano que pressioni on hagi de pressionar, a l’ICASS o a qui sigui perquè, en un futur, tinguem aquestes places que necessitem a la ciutat.

La senyora Carme Esteban contesta al Sr. Garcia que no cal que ho digui en el ple, que ell té el seu mail, el seu mòbil i li demana que, per favor, li faci saber.
No és cert que els ordinadors de l’Ajuntament hagin deixat de funcionar, i menys, per manca de pressupost. Puntualment haurem estat desconnectats per fer actualització de dades i poca cosa més.
En tot cas, aclarir que la residència és municipal, de propietat municipal i de gestió del Consorci i que, periòdicament, tenim una comissió de les coses i els casos que hi ha. Per tant, per dues vies, una com a responsable dels serveis socials i tractant-se d’una persona que és ciutadana nostra, ha de ser correctament atesa, i dos, perquè participo en aquesta comissió de seguiment de la residència Sant Josep.
Nosaltres no portem la gestió i, si hi ha hagut una mala informació, li agrairia que m’ho passés al més aviat possible.
Respecte al que vostè deia que no s’han fet més residències, en aquest 2010 inaugurarem, a un poble del costat, dins de la comarca del Maresme, 60 places en l’àmbit de salut mental, a un altre municipi 70 places en l’àmbit de discapacitats psíquics, físics i sensorials. En l’àmbit de la gent gran, també s’han inaugurat places per l’ICASS a la residència de la Gatassa. No em digui això. Que no n’hi ha prou? Segur.
Hi ha el compromís que qualsevol persona que tingui dependència, el que ha de fer és venir a les nostres oficines. Perquè nosaltres l’hem d’atendre i, per tant, fer la previsió i la reserva de places, amb qui toca, és a dir, amb l’ICASS, perquè aquesta necessitat sigui coberta. Aquest és un compromís que he fet palès en moltes ocasions; en comissions informatives, de paraula, en converses personals i en aquest ple, que torno a ratificar.

30  -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA LÍNIA 4 DEL MATARÓ BUS.

La senyora Ma Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa decaure la pregunta per haver-li estat contestada per escrit.

31  -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA ARREL DE LA SUSPENSIÓ DE LES LLICÈNCIES D’ACTIVITATS VINCULADES ALS PROSTÍBULS. 
 
Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 6 de l’ordre del dia.

32  -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS MITJANS QUE S’UTILITZEN PER LLUITAR CONTRA LES PINTADES, ELS TAGS I ELS GRAFITS.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“El passat 10 de febrer, el govern va emetre una nota de premsa en la que informava que onze menors d’edat rebrien sessions formatives per haver infringit l’ordenança del civisme. D’aquests, 8 havien estat sancionats per haver pintat grafits a la via pública.
En relació a les pintades, en el Ple del mes d’abril de l’any passat varem consensuar, a proposta del nostre grup, utilitzar els serveis d’un pèrit cal•ligràfic per tal de (sempre que es produïssin determinades circumstàncies) millorar l’eficàcia en la lluita contra aquesta xacra.
Més tard, el nostre grup va presentar un prec per ésser respost per escrit en el que proposàvem utilitzar una aplicació gratuïta de recent creació que facilitaria la feina del pèrit. En la seva resposta, el govern deia que així que havia tingut coneixement de l’existència d’aquest software, s’havia posat en contacte amb els seus proveïdors per tal d’obtenir-lo. No obstant, però, en aquell moment (17 de novembre) estaven a l’espera de rebre’l.
Al respecte, el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quantes persones van ésser sancionades, durant el 2009, per fer pintades a la via pública? I durant el que portem d’any? Quantes eren o són menors d’edat? Alguna és reincident?
Segona.- Quantes d’aquestes persones van ésser sorpreses mentre efectuaven les pintades? I quantes van ésser identificades amb posterioritat?
Tercera.- S’ha utilitzat el peritatge cal•ligràfic per tal de poder imputar a aquestes persones altres pintades que també siguin de la seva autoria? En cas positiu, quantes més se’ls han imputat? En cas negatiu, perquè no s’ha utilitzat?
Quarta.- Es coneix el cost de la reparació dels desperfectes ocasionats? Qui se n’ha fet o se’n farà càrrec? Es demanaran danys i perjudicis?
Cinquena.- Atès que estem parlant de faltes o delictes tipificats pel codi penal, hi ha algun cas què s’hagi denunciat per aquesta via? S’ha posat algun cas en mans de la fiscalia de menors?
Sisena.- Disposa ja, el govern, del software abans esmentat? En cas negatiu, per què no, encara? Quan podrà disposar-ne?”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, contesta a la primera i segona pregunta dient que durant l’any 2009 van ser denunciades 18 persones, 12 majors d’edat i 6 menors. D’aquestes, 15 van ser sorpreses mentre efectuaven les pintades i 3 es van identificar, a posteriori, per diligències efectuades per la Unitat de Serveis d’Investigació. De les 18 persones, 15 van ser sancionades administrativament. Així mateix, es va detenir una altra persona per ordre judicial. Respecte als reincidents, hi ha 2 menors que van ser denunciats l’any 2008. El cos de Mossos d’Esquadra va instruir diligències i les va enviar a la Fiscalia de Menors. Aquests dos joves, essent ja majors d’edat l’any 2009, han estat denunciats administrativament.
Pel que fa a la tercera pregunta, es tenien sospites que una de les signatures d’uns grafits, que s’havien investigat, podrien pertànyer a una persona identificada en fets anteriors. Però, finalment, no es va poder fer el peritatge per manca d’elements identificatius suficients, segons va informat el perit cal•ligràfic que havia de realitzar l’estudi. En la resta de casos no s’ha fet el peritatge per no existir indicis que es pogués tractar de persones que habitualment es dediquin a la comissió d’aquest tipus de fets.
Respecte a la quarta pregunta, en aquest període s’han dut a terme 96 actuacions. El cost de cada actuació és de 117,76 euros, el que significa un cost global de 23.000 euros, que ha assumit el servei de Manteniment. No es demanen danys i perjudicis perquè l’import de la sanció ja inclou aquest supòsit.
Quant a la cinquena pregunta, la persecució d’aquest fets per via penal es fa sempre que hi hagi denúncia per part de l’afectat per les pintades. En cas contrari, s’utilitza la via administrativa, ja que es tracta d’una via molt més ràpida i contundent. S’han donat casos en què, seguint la via penal, el Jutge ha acabat convertint el fet en una falta de deslluïment del mobiliari urbà, amb repercussions menors pels presumptes autors. No obstant això, es va posar un cas en mans de la Fiscalia de Menors, l’any 2008. Un dels menors va estar condemnat i l’altre absolt. Així mateix, es van instruir diligències l’any 2008 contra el presumpte autor, major d’edat, d’una falta de danys per diverses actuacions. En aquest cas, es va celebrar el judici durant l’any 2009 i es va desestimar la causa.
En referència a la sisena pregunta, sí que disposem del programari esmentat. Les condicions dels subministradors obliguen l’Ajuntament a signar un contracte pel qual, en cas de necessitat, s’han de contractar els seus perits, impedint a l’Ajuntament la capacitat de triar el perit que cregui més convenient. La Policia té personal amb la qualificació pertinent. Per tant, hem desestimat l’ús d’aquest programari i basarem la nostra feina en l’expertesa dels nostres agents de la Policia Local o, si fos el cas, de perits externs.  

El senyor Francesc Masriera manifesta que aquesta qüestió li preocupa a tothom. Quan passem per determinats carrers de la ciutat, sentim vergonya moral en veure com estan algunes façanes. Ens neguitejava una mica que aquell acord a què vam arribar per tal d’utilitzar un perit cal•ligràfic no s’estigui utilitzant. Em tranquil•litza saber que sí que, si més no, s’ha utilitzat una vegada. D’aquesta manera es podrà demostrar que algunes de les persones que pinten són autores de moltes més pintades i no només aquella amb la que se’ls ha enxampat, en un moment donat.
Necessitem que arribi el missatge a tots aquests brètols que fan pintades a la ciutat,  que l’Ajuntament de Mataró serà implacable amb el seu incivisme.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que tots tenen el mateix objectiu, que és intentar lluitar contra aquest problema de les pintades. Ho fem amb els mitjans de què disposem. Ja ens agradaria acabar amb això d’una vegada i no haver de gastar ni un cèntim d’euro a netejar pintades ni a perseguir pintors d’aquest tipus.

33   -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A L’APORTACIÓ AL CONSORCI DIGITAL MATARÓ-MARESME.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

“En data 21 de setembre de 2009, el ple del Consorci Digital Mataró-Maresme, en sessió ordinària, va aprovar les aportacions que durant el 2010 haurien de fer els seus membres.

Corresponent-li a l’Ajuntament de Mataró dotze aportacions de 31.545,51 euros, equivalents a un total de 378.546,06 euros, condicionats a la corresponent habilitació del crèdit adequat i suficient. Atès que, segons el pressupost aprovat inicialment, l’import per a la partida 10000 491110 46700, Aportació al Consorci Digital Mataró Maresme, té un crèdit de 341.091,00 euros de manera que l’import de la quota total queda supeditada a l’habilitació de crèdit per import de 37.455,06 euros.

Davant del que s’ha exposat anteriorment, aprovat en Junta de Govern Local, el Grup Municipal de CiU, presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Com justificar l’alcalde de Mataró i president del Consorci Digital Mataró-Maresme que no s’hagi mantingut el compromís que la quota municipal seria un 10% inferior a la de l’any anterior?

Segona.- En aquest moment, quin és el saldo i desglossament de la compte que manté el Consorci Digital Mataró-Maresme amb l’EPE Mataró Audiovisual, propietat d’aquest Consistori?

Tercera.- En cas que el saldo de l’esmentat compte sigui favorable a l’empresa municipal, com i quan està previst fer-ne el cobrament?

Quart.- S’ha fet o pensa fer-se el pagament d’alguna de les quotes corresponents a l’Ajuntament de Mataró, en tan que soci del Consorci Digital Mataró-Maresme, mentre aquest darrer mantingui un deute amb l’EPE Mataró Audiovisual?”

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, pregunta al Sr. Joaquim Fernández qui és el representant de l’ajuntament al Consorci.
El senyor Joaquim Fernández, contesta que, si no ho té mal entès, l’Ajuntament de Mataró forma part d’aquest Consorci i, en nom de l’Ajuntament de Mataró, hi és vostè, Sr. Alcalde.

El senyor Alcalde diu que sí, però que ell no recorda haver-los informat. En qualsevol cas, aclarit, entenc que jo sóc el seu representant al Consorci.

El senyor Carlos Fernàndez respon a la primera pregunta dient que la consignació pressupostària de l’Ajuntament al Consorci serà de 341.091 euros aquest any. Respecte als 378.991 de l’any passat, estem rebaixant un 10%.
Respecte a la segona pregunta, són 84.652 euros que corresponen a l’exercici 2009, que es liquidarà en el primer semestre d’aquest 2010 i els que vostè ja sap, com a membre de Mataró Audiovisual, de 44.500 euros resultat de la liquidació de l’encomana amb Mataró Audiovisual. Respecte a aquests 44.500 euros, estem pendents que hi hagi un pla de pagament per aquesta quantitat, un cop es faci el plenari del Consorci.
Pel que fa a la tercera pregunta, el deute corresponent al 2009 es farà durant el primer semestre del 2010, i aquest que li deia del resultat de la liquidació de l’encomana, quan facin el plenari del Consorci i ho aprovi, arribarem a un acord amb el Consorci per fer aquest pla de pagament.
Respecte a la quarta, per descomptat. Aquí hi ha una relació triple: Ajuntament, Mataró Audiovisual i el Consorci, on sempre es fan els tres pagaments corresponents que s’ha de fer, tant de l’Ajuntament cap a les dues entitats, com des del Consorci cap a Mataró Audiovisual, sempre que hi hagi alguna cosa pendent.

El senyor Joaquim Fernández agraeix al Sr. Carlos Fernández la resposta. L’única cosa que li diré és que la primera pregunta no ens quadra, encara que sigui posterior a la comissió informativa. Teòricament en comissió informativa, i posteriorment, es va aprovar en Junta de Govern, que l’Ajuntament de Mataró, el 2010, aportava 378.546,06 euros dividit en 12 aportacions. Vostè ha dit que l’aportació era de 341.091 euros. Això és el que consta, segons la informació de què disposem, en el pressupost. És més, consta al Decret que hi ha d’haver una habilitació de crèdit per la diferència que es precisa. D’aquí ve que no ens quadren els números. Amb el que vostè em diu, em continua sense quadrar.
En el ple d’octubre, hi havia unes preguntes que van entrar d’urgència fent referència al tema de Televisió de Mataró i la seva relació, que nosaltres en diem absorció i vostès en diuen una altra cosa, i vostè va fer-nos saber, cap al final, que això seria un 10,5% menys que l’any passat, referint-se a l’aportació dels ajuntaments al Consorci.

El senyor Alcalde explica que no és que sigui ell qui parla de fusió, sinó que són els de Televisió de Mataró qui en parlen. No he sentit mai la paraula absorció a cap representant de Televisió de Mataró.

El senyor Carlos Fernàndez explica que la consignació pressupostària pel Consorci eren les quantitats que ell ha donat. El pressupost que ha de donar l’Ajuntament de Mataró també es rebaixa un 10%. Aquesta diferència s’ajusta a través de subvencions que rebem de la Generalitat de Catalunya per finançar projectes supramunicipals com aquest. La rebaixa, tant de la consignació pressupostària com de l’aportació final, sempre acaba sent del 10% de rebaixa.

34  -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA UTO I LA PROPOSTA DE FLEXIBILITAT.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 14 de l’ordre del dia.

35  -  PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE ELS MACROPROSTÍBULS QUE ES VOL CONSTRUIR A LA CIUTAT.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 6 de l’ordre del dia.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quarts d’una de la matinada,  el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.