Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

08/06/2011

Escoltar

08/06/2011

dimecres 08 juny 2011, 00:00h

ACTA NÚM. 08/2011 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 8 DE JUNY DE 2011.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia vuit de juny de dos mil onze, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
MARIA ANGELES RUIZ MORENO REGIDORA (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)
PERE GALBANY I DURAN REGIDOR (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)
MONTSERRAT QUIJO CORTADA REGIDORA (CIU)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE (ERC)
SERGI PENEDÈS I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

JOSÉ MANUEL LOPEZ GONZALEZ REGIDOR (PP)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR no adscrit
M LLUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA no adscrita
ANNA MARTINEZ DURAN REGIDORA no adscrita

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.
Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
3954/2011 de 3 de juny
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió del 8 de juny del 2011
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

 

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dimecres 8 de juny de 2011, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA


1 Aprovació, si s'escau, de l’Acta de la sessió ordinària del dia 4 de maig de 2011.

 

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.


1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 4 DE MAIG DE 2011.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).
 


PARAULES DE COMIAT DEL MANDAT CORPORATIU 2007-2011.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que aquest és l’últim ple d’aquest mandat i la tradició i la justícia manen que es faci una mica de balanç al respecte. Així mateix, les persones que no repetiran com a regidors aprofiten el moment per acomiadar-se.


La senyora Ma Lluïsa Corominas, regidora no adscrita, comença dient que aquests quatre anys han estat molt intensos políticament i personal.
Malgrat he estat a l’oposició, ha estat un honor treballar per la meva ciutat, amb l'ajut de tots els treballadors i companys regidors; espero poder-ho tornar a fer en el futur. Desitjo molta sort al nou consistori, perquè Mataró i els seus ciutadans s’ho mereixen.


El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, reconeix que aquest és un moment important en la seva vida.
En aquesta sala de plens, durant aquests onze anys que porto a l’Ajuntament, he vist molts comiats de persones que han estat regidors com jo, però el moment és diferent quan és un mateix qui ha de dir adéu. No és tant la nostàlgia dels moments viscuts, com el fet que un és conscient que s’acaba una etapa de la vida i en comença una de nova. Recordo haver estat en aquesta sala de plens, de petit, perquè el meu pare ja havia estat regidor d’aquesta casa i tinc presents les impressions que aleshores vaig viure. Aquestes emocions em van venir de cop fa una mica més d’onze anys, quan vaig prendre possessió d’aquest càrrec.
Aquests dies he pensat què tenien en comú aquell nen i jo mateix, i hi ha una cosa que ha motivat segurament algunes decisions difícils que he après en aquests últims temps de la meva vida, segurament incompreses: un afany intens per intentar recuperar uns somnis que creia perduts.

Avui és moment de comiat i hem de seguir fent camí, sense deixar-nos matar per allò que creiem perdut, malgrat realment no hi ha res perdut. El canvi és el gran repte que tenim.
Jo estic convençut que estem vivint moments històrics, no cal aprofundir massa per a adonar-se’n. La novetat no és tant el canvi sinó la velocitat en què succeeixen els canvis. A l’època dels nostres pares es vivien pocs canvis revolucionaris, al llarg de les seves vides, i avui és diari. Aquests nous temps seran uns nous temps amb més consciència de la gent, amb l’obligació de treballar per a reconèixer i descobrir els éssers humans i per al gran projecte de la humanitat. Podem cometre errors i jo els demano benevolència pels que jo he comès, però no hem de deixar mai de banda aquesta gran prioritat que és treballar per la humanitat i, en el nostre cas, per la ciutat.
Per a mi és un dia d’agraïment. Els vull agrair a tots, als regidors presents i als que han estat companys d'altres mandats, l'experiència viscuda junts, la comprensió que han tingut amb mi i el fet d’ajudar-me. Entre els regidors, vull fer un esment especial a dues persones que em van ajudar en un moment determinat: l’Alícia Romero i en Francesc Teixidó, perquè van facilitar que a l’Ajuntament s’aprovés el projecte del Mataró Marítim, que de segur serà un projecte important de ciutat. També dono les gràcies a la resta de portaveus: la Quiti, en Joan Mora, en Xavier Safont-Tria, en Quico Teixidó i en Ramon Bassas, perquè hem compartit moments intensos, juntament amb l’Alcalde, en Joan Antoni Baron, perquè més enllà de les diferències lògiques, ha tingut sempre el meu respecte institucional i humà.
Agraïment als treballadors de la casa: tècnics, professionals..., perquè en el tracte diari m'han donat lliçons del millor de la condició humana. Agraeixo també tots els companys regidors dels tres mandats en què he estat, tant quan he estat al grup municipal on pertanyia com en l'actual situació, sense cap excepció. També dono les gràcies als meus amics, a la gent que m’ha acompanyat en aquest últim trajecte meu polític, als ciutadans de Mataró, per l’honor de servir-los, i, en especial, als meus fills i a la meva dona, perquè on hi ha amor hi ha un miracle diari.
Són molts els records, però no em pesen. Ara fa uns dies vaig assistir a un funeral d’una persona coneguda, de la meva edat justament, i no vaig poder evitar pensar que al seu lloc hi podia ser jo. La vida és un constant néixer i morir, i també en política. L’art de morir té molt a veure amb l’art de viure, perquè morim tal com vivim. I en política també.
Des de fa uns anys tinc per costum fer l’exercici d’imaginar periòdicament la meva mort, i els aconsello fer aquest exercici. Fa mesos que vaig imaginar la mort d'aquesta etapa política meva, fruit d'una decisió perfectament conscient i que té molt a veure amb intentar recuperar somnis perduts d'aquell nen que estava en aquesta sala fa més de quaranta anys. El que veritablement em mou és el que vull trobar: fugir de la zona còmoda. Per això no m’importa tant haver aconseguit o no els objectius que em vaig marcar, com la persona que sóc avui i que, en gran part, és gràcies també a vostès.


La senyora Montserrat Quijo, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que va entrar a CIU de la mà de Joaquim Esperalba i de Vicenç Garcia, i que ha estat Joan Mora qui ha confiat en ella posant-la en les seves llistes.
Des de fa temps estic col•laborant en l’àmbit de la política lingüística o a nivell de Consell Escolar Municipal, i la sortida del Vicenç cap a Serveis Territorials és el que m’ha permès fer aquest pas com a regidora. Ha estat breu, intens i engrescador. Espero haver fet bona feina i us dono les gràcies a tots per haver-me ajudat i haver pogut realitzar una tasca com aquesta.


El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, confessa que les persones que el coneixen saben que no li agraden ni els comiats ni parlar d'ell, però avui no ho pot evitar.
Als regidors que heu format part del Govern us vull demanar disculpes per si en algun moment he dit alguna cosa que us hagi pogut ofendre o ferir, no era la meva intenció. Als companys de CIU vull donar-vos les gràcies per estar al meu costat sempre que m'ha fet falta i també pels molts i bons moments que hem passat junts. Ha estat estimulant viure amb vosaltres la il•lusió del canvi. A tots el regidors vull mostrar-vos el meu agraïment també: gràcies a cadascun de vosaltres sortiré d’aquest consistori sent una mica més savi que no pas quan vaig entrar.
Aquests dies molts de vosaltres m’heu dit que us sabia greu que no repetís com a regidor; us ho agraeixo molt, però que no us en sàpiga. Els que som del món de l'esport entenem molt bé que el 4t lloc, a tocar de les medalles, també forma part del joc. Demà, el meu últim dia com a regidor en aquest saló, assistiré a una conferència sobre Puig i Cadafalch i no m'hauria imaginat un final millor.
Deia l’escriptor Henry Miller al seu llibre El colós de Marussi “que aquesta afable regió de França està destinada a romandre com un lloc sagrat per a l’home. Quan la gran ciutat hagi acabat amb els poetes, els seus successors trobaran aquí refugi i aliment”, en referència a la regió francesa del Périgord. Miller acabava dient: “Veure el Périgord va ser per a mi molt important, em dóna esperança en el futur de la humanitat i en el futur de la Terra mateixa”. Més enllà de l'actual conjuntura econòmica i del dia a dia que no podem defugir, l’evolució que ha tingut la nostra societat des de la segona meitat del s. XX fins ara justifica l’esperança en el futur millor que Henry Miller anhelava? Diuen que les males respostes sempre caduquen abans que les bones preguntes. En el supòsit que l’anterior fos una bona pregunta, admeto que jo ni tan sols tinc una mala resposta. En tot cas, mentre continuo buscant-la, que no ens falti el Périgord.


El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, comença recordant que ha estat quatre anys com a regidor i quatre anys com a membre del Govern.
En aquests anys hem treballat, parlo en nom també del meu company Penedès, amb dues úniques premisses: la primera, el programa d’ERC; la segona, l’acord de govern signat amb el PSC i amb ICV-EUiA; i per damunt de tot, el servei a la ciutat i als ciutadans.
He pogut veure, des del punt de vista personal, el funcionament intern de la ciutat, de l’Ajuntament, he pogut conviure amb tot l’equip de professionals, tots ells d'altíssima qualitat. He tingut moltes experiències positives de servei als altres, de veure com podíem intentar solucionar problemes urgents de la gent i intentar dissipar el futur de la ciutat. En aquest sentit, agraeixo a en Pau la seva referència, perquè aquest projecte és un dels que podria anticipar algunes línies de negoci futures de la ciutat. O, per exemple, els centenars de famílies que en aquests anys han vist millorades les seves condicions de vida, gràcies a la rehabilitació, entre altres coses. Crec sincerament que tot plegat és mèrit dels 27 regidors d'aquesta sala.
He estat testimoni d’excepció de les tensions, que encara crec que persisteixen, de la ciutat. Una ciutat que està en trànsit de ciutat cap a capital més pronunciada i un exemple n'és, malgrat el procés ha estat lamentable, l’afer del Corte Inglés, que avui, després d'anys i pèrdues que seran multimilionàries, podrà seguir endavant.
El dia 22, fatídic per a alguns, el resumiria amb una frase: “Francesc Teixidó debe abandonar la casa”. Vam fer una campanya centrada sobretot en la crisi econòmica, en diferents iniciatives orientades a combatre’n els efectes... i l’audiència va determinar amb els seus vots la incorporació al consistori d’una nova formació que destaca per la seva expertesa en innovació i promoció econòmica. Segurament ens va faltar un missatge clar, més simple.
Encara que sigui per les tres Champions que ha guanyat el Barça en aquests anys que ERC hem estat a l’Ajuntament de Mataró, puc prometre i prometo que el 2015 ens tornarem a veure. Mentrestant reitero l’agraïment a tots vosaltres, als empleats de l’Ajuntament i a l’Alcalde, com també al Sr. Mora, nou Alcalde, a qui felicito.


El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, intervé novament perquè abans ha oblidat esmentar una persona a qui té moltes coses que agrair i a qui considera un amic, el Sr. Joaquim Fernàndez. També dona les gràcies al Sr. Ferrando.


El senyor Sergi Penedès, regidor el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, manifesta que avui s’acaba una etapa col•lectiva i personal. Quan la vaig iniciar tenia el propòsit de dedicar-hi vuit anys, però les coses s'han precipitat inesperadament.
Aquests darrers quatre anys he tingut el privilegi de formar part del Govern municipal de la ciutat. M’he responsabilitzat de la Regidoria de Cultura, fet que m’ha omplert especialment. M’he dedicat a treballar per la gent, convençut que la política és un servei a les persones. Encara recordo com a l’Esteve Terradas no agradava que algú parlés a la sala de “classe política”. Ho he fet amb un equip ampli, a qui vull agrair profundament tot l'esforç.
Han estat anys molt intensos, on he conegut persones, entitats i projectes formidables. Només espero haver estat a l’alçada i haver-hi contribuït mínimament amb la meva aportació. Les persones passem però a l’organització municipal i, en el meu cas, a l’Institut Municipal d’Acció Cultural, continua un equip tècnic i humà ple de coneixements i il•lusions.
Desitjo al nou consistori molts encerts pel bé de la ciutat. Sort al Govern, el que sigui, i sort als grups de l’oposició, a quasi tots. A tots recordar-vos que si mai pensem que us equivoqueu, la gent d'ERC hi serem i ho farem palès.
Més personalment i públicament, vull donar les gràcies, tant pel suport polític i personal com pel que n’he après, a l’Alícia Romero, a en Joan Antoni Baron i a en Francesc Teixidó. Però vull agrair a tothom que ha contribuït que la feina s’hagi desenvolupat amb cordialitat i respecte: a tots els grups municipals. També gràcies a tots aquells amb qui he discrepat abastament, tant del Govern com de l’oposició. Gràcies, Francesc Masriera. M’enduc un record inesborrable.


La senyora Ana Barrera, regidora del grup municipal Socialista, dedica el comiat a totes aquelles persones que en un moment o altre han compartit amb ella espais, il•lusions i, de vegades, alguna derrota... però, sobretot, que han tingut un paper clau en el seu desenvolupament com a regidora i com a persona.
Primer, voldria agrair la feina dels treballadors de l'Ajuntament i, en especial, l'equip de Joventut i Dona. Han estat capaços de tirar endavant projectes i programes planificats durant aquests quatre anys en un moment molt complicat com és la crisi actual. Hem patit retallades pressupostàries que han fet que la feina es compliqui, però amb la seva constància i implicació l’equip ha estat capaç de tirar endavant tota la feina.
En segon lloc, vull agrair a totes les entitats que han tingut relació amb aquests dos departaments, tant les que formen part del Consell d’Igualtat d’Oportunitats com del Consell de Joventut. Han mantingut amb aquest Govern molta complicitat també en els moments difícils.
En tercer lloc, vull agrair als grups de l’oposició l’acompanyament que ens han donat, no sempre fàcil: gràcies per la vostra mà estesa en alguns moments puntuals. També vull felicitar aquells que ara hauran de dirigir el futur d’aquesta ciutat que nosaltres estimem tant.
També vull donar les gràcies als companys de Govern per la seva paciència amb mi. I als companys del PSC també els he d'agrair tot el que m’han ensenyat de la política i el que l'envolta, tant la part positiva com la negativa. Tots ells han estat al meu costat i han estat companys en derrotes i victòries.
Per a mi hi ha tres persones que sense elles aquests quatre anys no haguessin estat tan positius:
En primer lloc, a la persona que ha estat com el meu germà gran, en Carlos Fernàndez, que és qui em va apropar a la política i a qui he d’agrair moltes coses.
En segon lloc, a la Carme Esteban, que ha estat com una mare en la política: m’ha escoltat, m’ha tranquil•litzat i ha sabut guiar els meus passos.
I, en tercer lloc, a en Ramon Bassas, per haver estat al meu costat i haver-me alliçonat quan calia. De tot se n'aprèn.
Però a qui m’agradaria recordar aquí, avui, i agrair-li que hagi estat com era, la humilitat i la senzillesa en persona, un gran company i millor amic, l'Oriol Batista, de qui no ens vam poder acomiadar però avui políticament toca fer-ho.
Dono les gràcies per l’oportunitat que se m'ha donat: he après i he pogut conèixer la ciutat amb uns altres ulls, amb els ulls d'un regidor, de la complexitat que això suposa a l’hora de gestionar, de suportar segons quines crítiques, etc. Continuarem treballant per aquesta ciutat, no des del Govern, però sí des d'altres àmbits per intentar que continuï sent una ciutat innovadora i plena d'oportunitats.


La senyora Maria Angeles Ruiz, regidora del grup municipal Socialista, agraeix, en primer lloc, la confiança que Joan Antoni Baron ha dipositat en ella, així com als altres companys del grup municipal.
En segon lloc, agraeixo la paciència i el suport incondicional del meu marit i la meva família. I, molt especialment, la comprensió del meu fill petit de tres anys.
Finalment, el meu pas per l’Ajuntament ha estat curt però molt intens. En poc temps n’he après molt, fet que m’engresca a continuar treballant per aquesta ciutat, la meva ciutat.
Resto a disposició de l’Ajuntament per al que calgui.


La senyora Anna Martinez, regidora no adscrita, recorda que va arribar al consistori el 8 d’abril del 2010 i el primer tema que va tractar va ser el del macroprostíbul, una experiència que per a ella ha estat extraordinària. Dos de vostès estaven al jutjat i ja n’han sortit i ara hi entro jo la setmana que ve, no per mèrit propi.
Dir als que governaran que es pensin bé amb qui ho han de fer: que no ajuntin la benzina amb l’encenedor i que treballin força per als ciutadans de Mataró.
Moltes gràcies a tots, tot i que amb alguns de vostès he tingut més complicitat. També vull agrair a algú que ell o ella sap aquest silenci i complicitat que hem tingut tot aquest temps.


La senyora Alicia Romero, regidora del grup municipal Socialista, recorda que va entrar a l’Ajuntament de Mataró amb 22 anys i en surt amb gairebé 35, els millors anys de la seva vida. El balanç que en faig és més que positiu: he après moltes coses a nivell professional i personal, i sóc l’Alícia que sóc gràcies a aquests dotze anys que avui tanco políticament en aquest ple.
En aquests anys sempre he intentat treballar des de l’honestedat, l’esforç, la valentia, les meves capacitats, sempre pel bé de la ciutat, amb els diferents agents socials i econòmics, tant en l’àmbit esportiu, com juvenil, el de les dones i en l'econòmic. Els vull agrair a tots el tracte que sempre hem mantingut i la feina que hem fet junts.
Realment estic satisfeta d’haver pogut formar part durant aquests tres mandats d’un govern d’esquerres, de progrés, que ha apostat per una ciutat com la que avui tenim, una ciutat que defensa la cohesió social i la posa per damunt de tot.
Crec que cap dels que estem aquí i ho deixem després de molts anys som conscients del que suposarà per a la nostra vida deixar de ser representants de la nostra ciutat, perquè la petjada és prou forta. Al mes de gener, vaig decidir que deixaria la política local i ho faig amb il•lusió, pensant que no cal que ens hi professionalitzem i cal deixar pas a gent nova. El dia 11 es constituirà un nou consistori amb cares noves, amb gent diferent i això és el que necessita la ciutat: que les idees es refresquin i les persones es canviïn.
He pogut treballar amb molta gent i a ells els voldria agrair la feina feta. Al capdavall un és la cara visible, però sense la feina no només de l’equip de Govern sinó de tot el consistori, com també dels treballadors de la casa, no hauríem pogut tirar endavant els projectes. Amb alguns d'ells som amics i ho continuarem sent.
Però també vull donar les gràcies al meu partit, al PSC, perquè jo no seria aquí si ells no haguessin apostat per mi fa dotze anys. Gràcies a la persona que em va posar per primera vegada en una llista, en Manel Mas, i evidentment, en aquests darrers anys, a en Joan Antoni Baron, que m'ha mantingut aquesta confiança i l'ha enfortida donant-me responsabilitats molt importants en aquest Ajuntament.
Vull desitjar al nou Govern molts encerts i èxits. En privat he dit a en Joan Mora, el nostre futur alcalde, que pel bé de la ciutat i la seva cohesió social necessitem un govern que treballi amb rigor, transparència i diàleg.
Felicito el manifest que han impulsat un grup de ciutadans, “Mataró, una casa per a tots”, perquè el seu missatge hauria de ser un valor i una exigència per a tots. Aquest missatge hauria de ser la capçalera dels propers representants municipals, perquè em sembla que preservar els valors de la democràcia és el més important.
Agrair als companys que han estat més al meu costat i que han tingut paciència amb mi. Gràcies pel tracte que m'han donat en moments bons i dolents. Tampoc puc deixar de recordar l'Oriol, perquè crec que és un exemple a seguir per la seva humilitat i ganes de treballar per al bé comú.
Moltes gràcies, em sento molt agraïda d'haver pogut servir la meva ciutat i d’haver-ho fet amb tots vosaltres.


La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, dedica el seu primer agraïment a tots els companys que han representat la seva coalició en consells, organismes, instituts municipals. Ells han posat la cara treballant per una ciutat on tothom hi tingui cabuda i pugui desenvolupar la seva vida amb autonomia, des de l’esquerra i des de l’ecologia.
Aquest ha estat un mandat complicat, per la cruesa de la situació que viuen en aquests moments molts ciutadans. Com a grup municipal, més enllà de les discrepàncies, agraeixo les aportacions i els debats que hem mantingut entre tots.
També ha estat un mandat dolorós: hem perdut companys que encara voldríem tenir al nostre costat. Companys als quals ens unia la nostra ciutat i els valors de progrés: en Pep, l'Oriol, en Sendo o la Dolors. A més, he tingut el plaer i l’oportunitat d’haver treballat amb la Conxita, la meva companya. Vull agrair-li el seu entusiasme i la seva passió per fer de l’educació l’eina fonamental d’equitat a la ciutat. En definitiva, ha estat un mandat on personalment i col•lectivament hi ha molt per agrair i reflexionar.
Més personalment i a nivell institucional, he estat dotze anys com a regidora i he tingut el gran honor d’estar al Govern, la qual cosa ha estat possible per l’acord amb el PSC i, després, també amb ERC. De tota manera, jo hi poso quatre anys més, fins als setze, perquè els quatre anys que no vaig ser regidora, vaig estar igualment formant part del grup municipal i treballant per la ciutat.
Recordo que quan la meva neboda, que ara té divuit anys, en tenia cinc, em va preguntar a què em dedicava i li ho vaig explicar. Temps després, en veure uns voluminosos al costat d’un contenidor al carrer em va dir que suposava que la meva feina era evitar aquesta mena de coses. M'havia entès. Els meus nebots han crescut mentre jo estava dedicant moltes hores personals a la ciutat, sempre de bon grat.
Comparteixo totes les paraules que qualsevol dels regidors han expressat des del cor i des del seu compromís amb la ciutat. Desitjo encerts al nou consistori, no només al Govern, perquè la ciutat s’ho mereix.
Finalment, agraeixo la feina feta a tots els treballadors i treballadores, al Secretari, a l’Interventor, als caps d’àrea i de servei, als tècnics... Gràcies per la seva feina honrada i transparent.
 


El senyor Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista, agraeix la feina de tothom: dels 27 regidors i dels altres 7 o 8 que hi han estat durant el mandat. També a tots els treballadors de la casa amb qui he pogut parlar: Pere Robert, etc., i als qui no he tractat directament. Felicito els que han guanyat les eleccions. Dono les gràcies també a totes les persones de tots els consells municipals i, molt especialment, al Consell per la Convivència —en un any difícil—, al Consell per la Cooperació, la Comissió Assessora de Política Lingüística, el Consell del Civisme, la Permanent del Consell de Ciutat —uns herois de la nostra ciutat amb qui no he tingut una relació plàcida—, i també a la gent del Pla Integral del Nord.
Tres agraïments molt ràpids a tres persones que avui ho deixen:
La Quiti Guirao, per la seva força en defensar les seves idees; l’Alícia Romero, amb qui vam començar a les Joventuts Socialistes de Catalunya; i en Ramon Bassas, amb qui també vaig començar i vam arribar molt més enllà dins del PSC, és una persona molt difícil d'oblidar.
Finalment, agraeixo a l’Anna Barrera que hagi estat més que una companya i més que una amiga, la qual té una manera de veure la política diferent: treballar més amb el cor. Aquesta és una bona lliçó per a tots, perquè treballar per una ciutat és una de les coses més maques que ens poden passar. Això ens remet al debat de si calen només persones especialistes en cada matèria o gent de la pedrera que sigui apassionada, i el Barça seria l’exemple del segon.


La senyora Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, expressa que avui es tanquen quatre anys més d’exercici democràtic. Quatre anys que inicialment em van semblar una eternitat i que, alhora, se m'han fet molt curts. Tant la Quiteria Guirao com jo mateixa hem continuat la tasca de tants homes i dones d'ICV que en altres mandats han aportat coneixement, sensibilitat i treball per a incorporar en el dia a dia de la ciutat elements d'igualtat i de cohesió, a fi d'aconseguir que les polítiques de tota mena siguin respectuoses amb la vida individual i col•lectiva de les persones i amb la natura.
Una ciutat gran com la nostra, complexa i viva, amb un desig enorme d’actualitzar-se, de diversificar els actors econòmics, de cohesionar la seva població, de generar oportunitats i d’obrir-se al món. Una ciutat amb col•lectius que reivindiquen mirades noves sobre temes quotidians, sobre les antenes, el patrimoni, la cultura, l’educació, els espais agraris i costaners... És una ciutat que ens ofereix un escenari magnífic per a crear oportunitats per a totes les persones, amb espais i ambients on poder viure cada dia bé i amb igualtat. Una ciutat on treballar, on comprar, on fer-hi esport. Tot i que aquesta enumeració pot semblar una descripció simple d’un somni o d’un tòpic, aquest és l’horitzó que a mi m’ha animat i m’anima a fer cada dia la meva tasca en educació, per contribuir a fer persones més lliures i més iguals, perquè aquesta és la finalitat última i principal de l'activitat política, des del meu punt de vista.
El meu reconeixement a totes les persones que aquests anys han format part del consistori, perquè tots plegats —Govern, oposició i treballadors de la casa— hem conformat la gestió de la ciutat al llarg d’aquests quatre anys. L’hem conformat com un sistema solidari de forces, amb acords i desacords, perquè allò que hem fet o que no hem fet ha estat el resultat d’aquest sistema de forces.
Finalment, vull destacar la tasca de la Sra. Guirao, que avui conclourà una llarga trajectòria de dedicació a la ciutat, de voluntat transformadora en general i, en particular, en l’àmbit mediambiental. Va acceptar aquest compromís amb la ciutat fa molts anys, en fa setze. Un compromís incòmode, exigent, ingrat i mal reconegut pels ciutadans i per la cultura neoliberal i individualista que ens envolta, perquè avui participar no està de moda i adquirir compromisos col•lectius encara menys.
Vull expressar a la nostra companya, en nom d’ICV-EUiA, el nostre agraïment per haver-nos representat en moments fàcils i difícils, per la seva responsabilitat i estabilitat, per la seva tasca i entusiasme. Em consta que ara dedicarà una part del seu temps a la formació personal i al desenvolupament del seu projecte vital i farà bona la conveniència de formar-se al llarg de la vida. Perquè més enllà de l’edat i la tasca professional, és important saber formar-se.
Gràcies també, Quiti, perquè al teu costat he après allò que no diu cap manual. Allò que podríem dir que és la cultura de la institució, he après com es teixeix el fil tan prim que sustenta els acords i la voluntat de trobar-los. Molta sort en la teva nova aposta vital. Hi ha llocs a la ciutat que porten el teu segell i el de l’equip humà amb qui has treballat.

 

La senyora Carme Esteban, regidora del grup municipal Socialista, manifesta que acaba una etapa de quatre anys que va començar per casualitat, perquè algú la va enredar, i n'està agraïda.
Ha estat una etapa molt intensa, també perquè els Serveis Socials han canviat molt i hem viscut situacions complicades. Però hem pogut tirar endavant gràcies a la complicitat amb alguns regidors del Govern i de l'oposició, i dels treballadors de la casa. El que jo deixi de ser regidora no és perquè no hagi sortit a les urnes, sinó per una incompatibilitat: no es pot ser regidora i treballadora municipal, que és el meu cas. Sincerament, ha estat un plaer poder participar en aquest Govern, amb els companys que he tingut i amb les decisions que hem pres, que han millorat la ciutat.
Jo no em plantejo res ara mateix i, en tot cas, és un plaer tornar al meu lloc de treball, amb els meus companys, i continuar treballant per a la ciutat.


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que ara fa quatre anys que va entrar com a regidor novell a l’Ajuntament: era la primera vegada que exercia de regidor i que el grup municipal de la CUP tenia presència institucional al consistori, la qual cosa s’ha pres com un repte.
Aquests quatre anys m’han servit com a altaveu del nostre pensament polític, però també a nivell personal, perquè n'he après molt. Ara conec molt millor la casa i també la ciutat. Segurament m'heu vist molt sol aquí, però no me n'he sentit mai: primer, perquè he tingut molts companys que m'han acompanyat en tots aquests plens, en què participaven des de les butaques dels assistents, però també perquè darrere la meva tasca he tingut una assemblea que ha fet un treball enriquidor, constructiu i de suport. Permeteu-me que també agraeixi tot el conjunt de col•laboradors, que m’han ajudat amb temes tècnics i aquelles persones que no es veuen, com l’avi Joan, en Txema... que han fet possible que el regidor de la CUP, malgrat tenia un únic representant, hagi fet una tasca important dins del consistori durant quatre anys.
Vull agrair la feina del munt de persones i d’entitats que han passat per aquest ple i per les comissions, amb les quals ens hem reunit per fer que la ciutat fos més viva.
Vull agrair l’amistat i el suport dels treballadors laborals, tècnics i funcionaris de la casa, perquè molts d'ells m'han facilitat les tasques, i vull donar les gràcies pel tracte del conjunt de tots els regidors i de l'Alcalde —també els que deixen la regidoria—; els desitjo sort i que tinguin un camí pròsper. En general, el tracte ha estat respectuós i cordial. A mi m’ha tocat assistir a totes les comissions informatives, cosa que m’ha permès conèixer el conjunt dels regidors personalment, fet que agraeixo perquè m’ha enriquit.
També agraeixo el paper de la premsa. Des d'aquest punt privilegiat he vist com han seguit amb interès, malgrat el cansament, aquests plens que han durat tant.
Finalment, agraeixo el suport i la paciència de la meva família.
Crec que tanquem aquests quatre anys amb molts canvis, alguns d’ells que lamento, com ara la desaparició d’ERC del consistori. Estenc la mà al conjunt de grups independentistes perquè durant els propers quatre anys es puguin també sentir representats pel regidor de la CUP com a veu independentista a l'Ajuntament.
D’altra banda, des d’un esperit constructiu, vull reivindicar més diàleg al consistori. Ens ha de fer reflexionar el que està passant al nostre entorn: tenim uns carrers on la gent es manifesta, tenim una ciutat on moltes entitats es queixen de la participació, tenim un país i un planeta amb molts problemes; cal reflexió.
Les institucions polítiques municipals estem per solucionar a nivell local els problemes que té la gent i, de vegades, me'n duc una certa frustració quan veig que ens quedem amb la incapacitat d'anar molt més enllà. Jo em pregunto, i hauríem de fer-ho tots: "Qui mana realment a la ciutat?". És clar que tenim un Ajuntament que pot establir una política local, però també hi ha unes institucions, unes entitats privades a nivell internacional, que acaben decidint i molt en la vida quotidiana dels nostres ciutadans. Potser, des de l’àmbit local, ens hauríem de començar a qüestionar aquest model econòmic, polític, global, etc., que tant ens afecta, i intentar establir solucions a fi de dissenyar un nou paradigma a nivell local. Tenim una crisi que no és només econòmica, sinó que va més enllà.
Estic satisfet perquè aquests quatre anys he aconseguit aportar un discurs d’esquerres, ecologista i independentista i crec que he pogut enriquir el debat. També hem estat crítics, però, sobretot, respectuosos i oberts al diàleg.
Quan vaig entrar a l’Ajuntament tenia moltes il•lusions i en aquests anys han passat moltes coses, entre elles, la consulta per la independència, una fita històrica que crec que marcarà a la llarga el futur d’aquesta ciutat i d'aquest país. Ho dic perquè des d'aquesta institució, si continuo creient que la política és necessària és perquè crec en les persones i en què tots tenim un camí que ens ha de fer créixer i tenir més consciència de la nostra realitat a fi d’aconseguir una millor ciutat i un millor país.


El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, manifesta que fa vint anys que és regidor i, per tant, és el més veterà de la sala, malgrat també és dels més joves. Ha estat una tasca apassionant i mai no agrairé prou l’oportunitat d’haver-hi pogut participar. Bàsicament hem fet tres coses:
1. Unir i cohesionar la ciutat des de tots els punts de vista.
2. Projectar-la cap al futur, prenent decisions importants.
3. Posar al capdavant sobretot els que menys tenen i els que menys poden en la nostra societat.
Això ho hem fet passant-nos-ho bé i crec que és així com hem de fer les coses: amb passió i alegria. Ningú ensenya a fer de regidor i menys quan un entra tan jove, però he treballat sempre amb respecte, seguint un vers de León Felipe que diu: "No sabiendo los oficios, los haremos con respeto". Un respecte que combina l’audàcia i la prudència; la pedagogia amb la capacitat d’aprendre sempre i en tot cas; la confrontació i el pacte, les dues coses són molt importants perquè són l'essència de la democràcia, amb diàleg; les grans estratègies amb els petits gestos de cada dia i l'aportació individual amb la tasca d'equip. Tot plegat em sembla que ha de ser la tasca d'un regidor.
Ara vénen moments durs, sobretot per al proper consistori. Caldrà coratge per a tots els membres de l’Ajuntament, perquè els municipis viuen una incertesa respecte al seu futur i les seves capacitats de maniobrar i perquè la societat i l’economia estan en canvi. Per tant, recomano coratge.
Treballar per una societat més justa i més lliure es pot fer des de molt llocs. I és dur, complex i difícil, però val molt la pena i allà hi seré sempre.
Treballar dia a dia per la ciutat, amb la ciutat, fa que l’estimis tal com és, amb les seves clarors i les seves foscors. La ciutat tal com és i no com ens agradaria que fos és la millor manera per a estimar-la i per començar a combatre el que no ens agrada. Estimo aquesta ciutat on visc, i més encara després de vint anys treballant-hi diàriament.
També és l’hora de disculpar-me dels errors i de tot allò que no he sabut fer bé. N’assumeixo totes les responsabilitats.
Agraeixo la feina feta per part de tots els treballadors municipals, que formen un gran equip; als mitjans de comunicació; a les entitats; a les empreses i als professionals. He conegut gent excepcional.
També agraeixo la feina feta als companys del consistori, als que hi són i als que no hi són, com ara l’Oriol Batista —a qui trobem a faltar—, però també el Francesc Melero o el Francesc Tristany. També als companys de Govern, especialment als del PSC, als d’ICV-EUiA i als d’ERC, perquè crec que hem fet un bon projecte per a la ciutat, i també als de l’oposició, amb qui hem tingut confrontacions, però aquest és el paper que els tocava fer. Agraeixo també l’atreviment dels dos alcaldes que em van posar a les seves llistes, en Manel Mas i en Joan Antoni Baron; a la meva família, pel seu sacrifici personal; als meus companys del PSC, perquè sempre m'han donat el seu suport; i, sobretot, als ciutadans, que m’han ensenyat tant i espero que ho continuïn fent.


El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, reconeix que el seu cas no és el d’un comiat i que li sap molt de greu perdre l’equip directament, a la Montse Quijo i al Francesc Masriera. Però no som res més que humils instruments de la Història. No cal tenir por al futur perquè l’important d’aquell exercici que s’ha comentat abans és no tenir deutes. Haver dit a les persones tot el que pensaves si algun dia deixes de ser-hi. En definitiva, es tracta que si a una persona l’estimaves, haver-l’hi dit, i si a una persona l’havies ofès, haver-t’hi disculpat. Crec que aquest ple serveix per a això: perquè tots passem una mica pel confessionari i siguem una mica més humans i més humils. Avui he après una lliçó d’humilitat de tots els que han parlat. Perquè darrere d’aquests discursos, cadascú hi ha posat una mica de cor. I quan parla el cor segurament es parla sense filtre.
Ser regidor impregna caràcter. Crec que és una pena que quan algú ha estat regidor, després deixi de ser-ho sense que la ciutat l’aprofiti. Aquest és un deure que la ciutat té d’intentar recuperar tota aquesta vàlua i aquesta experiència. Agrair la feina a tots els regidors, als que marxeu i als que us quedeu, i que tingueu la seguretat que, amb tots els meus encerts i les meves errades, darrere també hi ha un nen petit que vol ser com vosaltres.


El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que són moments de tancar quatre anys de la vida de tots, del que ha passat en el ple, de la vida de la ciutat i d’acomiadar per algun temps a alguns amics que fa molts més de setze anys que coneix. Felicitar als treballadors de la casa el fàcil que ens han fet la feina durant aquest quatre anys, el que ens han ajudat estant sempre a la nostra disposició en l’oposició, i no solament a disposició dels qui han governat la ciutat. Voldria donar-vos les gràcies a tots vosaltres sense cap excepció, perquè he pogut aprendre de tots i perquè el que he après de tots vosaltres m’ha fet una mica millor.
Són moments molt emotius per a tots. Tanquem un pàgina de la nostra vida dedicada al servei dels mataronins. Són quatre anys de servei a la ciutat que tots ens hem fet nostra, que ens estimem, segur que des d’òptiques diferents, des de visions personals i polítiques diferents, però sempre amb un profund respecte als nostres conciutadans i posant com a primer objectiu aconseguir fer-los a tots la vida més fàcil. Això és el que hem intentat fer tots amb més o menys encert. Han estat molts moments compartits, bons, no tan bons i regulars. Jo em quedo amb els bons, amb els acords, que han estat molts, tot i que de vegades no han estat notícia.
Vull fer, en aquest moment, un elogi de la feina dels polítics, els que marxeu i els que ens quedarem. Deia Burke que la política és una de les més nobles vocacions a les quals pot dedicar la seva vida una persona decent, i estic convençut que és així. En moments actuals en què els polítics i la ciutadania estem molt lluny i on hi ha una desafecció per la cosa pública, en què els nostres conciutadans ens perceben més com un problema que no pas com una solució, vull reivindicar la feina que s’ha fet en aquest mandat amb ànim de servei i molt per sobre de qualsevol altre interès.
Per acabar, voldria agrair-vos a tots el bon tracte personal que m’heu dispensat. Quan jo vaig entrar en aquest Ajuntament, fa una mica menys de vuit anys de la mà de Joan López, també hi va entrar ERC. Us dic de veritat, a tu, Sergi, i al Quico, que he pogut gaudir de la vostra companyia, de poder treballar amb vosaltres i, tant de bo que tinguem l’oportunitat de tornar a treballar un altre cop plegats en aquesta casa. Jo que estic en un bàndol oposat al vostre, crec que és de justícia retre-us aquest homenatge. Gràcies a tots i perdoneu si en algun moment us heu pogut sentir ofesos per alguna cosa que jo hagi dit o fet. M’acomiado de tots vosaltres amb unes paraules de Mario Benedetti: “se despidieron y en el adiós ya estaba la bienvenida”.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, expressa que a ningú no se li escapa la transcendència personal i política d’aquest ple per a ell. Aquest és l’últim ple d’un mandat. Un mandat difícil i complicat, marcat per moltes coses, algunes de molt bones i altres de lamentablement molt dolentes. Avui no faré un gran discurs, faré un discurs curt per dues raons:
La primera és perquè jo no plego, canviaré el rol però res més. No minvarà ni un mil•ligram la meva passió ni el meu compromís per la ciutat de Mataró. I la segona és que no m’agraden els comiats.
Sou i som tots sospitosos de tots els mals del món. I aquests dies més que mai. Dels problemes del país i dels problemes de la humanitat. I fem un treball mal pagat i mal vist. Estem en boca de tothom, la majoria de vegades per ser criticats. Molt poques vegades per ser felicitats, i ja està bé que sigui així. Per tant, us admiro a tots i cadascun de vosaltres des de la distància ideològica que ens pot separar a cadascun: admiro la vostra valentia als 14 que marxeu del consistori i als que us quedeu. Agrair-vos la vostra valentia i el vostre compromís amb Mataró i també amb la societat, amb el país i amb la gent. En aquests temps de pensament líquid, necessitem més que mai gent valenta capaç de comprometre’s, capaç de pensar en alguna cosa més que en el seu propi interès i pensar en el bé comú, en la comunitat. Per tant, moltes gràcies a tots i a totes pel treball, la dedicació, la valentia, l’honestedat, l’honradesa, per totes aquelles coses que us han caracteritzat a cadascun de vosaltres. Jo no faré una referència personal a cadascú. Faré tres esments molt curts:
Un record emocionat per l’Oriol, per suposat. La il•lusió compartida amb la Quiteria l’any 1995 quan apreníem l’ofici de ser regidor. Al Ramon Bassas per tantes coses. Jo també he tingut el plaer (plaer de vegades) de treballar amb ell. Hem patit la indignitat d’una querella criminal injusta i injustificada. Avui, casualment, anunciaven l’arxivament definitiu de la causa. Darrere ha quedat un any i mig de patiment i, sobretot, un any i mig de temps perdut per a aquesta ciutat que ha costat, més enllà dels diners, moltes energies, moltes hores, moltes il•lusions que, segurament, podíem haver destinat a coses millors que defensar-nos d’unes acusacions sense fonament. Però això és la vida i això és el ple municipal: un escenari de la condició humana amb totes les seves grandeses i totes les seves misèries.
La pregunta que em faig sempre és si hem estat sempre a l’alçada de les circumstàncies i a l’alçada del que els ciutadans i ciutadanes reclamaven de nosaltres. Com que jo estic convençut que no ha estat així per part meva, ja demano disculpes. Demano disculpes sempre que he fallat a la gent en aquelles perspectives que havia posat en mi, en aquelles il•lusions que no he sabut respondre de manera satisfactòria. Me’n vaig amb la satisfacció de la feina feta. Els estalviaré el llarg llistat de coses que he aportat a aquest ciutat amb el meu treball i amb el treball de molta més gent, dels regidors del govern i de l’oposició i del treballadors municipals. Me’n vaig amb una recança, però: aquesta taxa d’atur que no afluixa i que ens mossega dia a dia i que afecta tanta gent a la nostra ciutat. També amb la satisfacció de l’arxivament de la causa de Can Fàbregas. Tots els llums verds perquè vingui El Corte Inglés. Hi hem treballat gairebé deu anys salvant tots els obstacles però ho aconseguirem. I ho he dit moltes vegades, m’és igual quin alcalde inauguri El Corte Inglés. Aquesta no era la foto que buscàvem, el que buscàvem era la inauguració de El Corte Inglés i la reactivació econòmica de la ciutat.
He d’agrair moltes coses a molta gent, per suposat. A la gent que durant aquests set anys ha estat al meu costat d’una manera més directa. Gent amb la qual n’hem passat de tots colors i gent amb qui s’han teixit complicitats importants de la vida. Al Pere Robert; a l’Anna Villaverde; al Jose Luis, amb qui hem fet milers i milers de quilòmetres amunt i avall; a Jose Avial i a Domingo Pavón, que han estat les meves ombres; a la Glòria Batestini i a la Montse Coto, que han gestionat una agenda impossible; a la Marta Reniu i a la Marta Turà, les conserges, aquelles persones que m’han donat el bon dia i la bona nit; a la Paloma i a l’Àgata, per centenars d’actes públics, desenes d’inauguracions, 369 casaments, i tot sempre a punt. La majoria segur que no coneixeu la Gregoria, la persona que em té net el despatx i la persona que rega les plantes. Sense ells tot això seria impossible. Per tant, el meu agraïment a tota aquesta gent, a tot aquest treball que no es veu però que és imprescindible en un ajuntament i que és imprescindible per a un alcalde.
Acabo com vaig començar, amb versos de Pere Quart. Deia, fa set anys, el 10 de maig:

“Car, fet i fet, tampoc no sóc un ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva —i nostra—
bastant neta, envejada, bonica pàtria”

I deixeu-me que acabi amb una frase de la qual n’he fet divisa de festa major, però que penso que també serveix per a la política:
“Amb la rauxa necessària i amb el seny imprescindible, avui que falten 47 dies per Les Santes, glòria a Les Santes! Visca Mataró i visca Catalunya!”


I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les 20 hores de la tarda, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.