12/01/2012

ACTA NÚM. 02/2011 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 12 DE GENER DE 2012.
___________________________________________________________________________________________________

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia dotze de gener de dos mil dotze, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN MORA I BOSCH, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN MORA I BOSCH ALCALDE (CIU)
JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER TINENT D’ALCALDE (CIU)
NÚRIA CALPE I MARQUET TINENT D’ALCALDE (CIU)
MONTSERRAT RODRÍGUEZ I SANCHEZ TINENT D’ALCALDE (CIU)
PERE GALBANY I DURAN REGIDOR DELEGAT (CIU)
MIQUEL REY I CASTILLA REGIDOR DELEGAT (CIU)
CAROLINA SOLER I SOTO REGIDORA DELEGADA (CIU)
OLGA ORTIZ I MORENO REGIDORA (CIU)

JOAN ANTONI BARON ESPINAR REGIDOR (PSC)
CONSOL PRADOS MARTINEZ REGIDORA (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA REGIDORA (PSC)
MARIA CARME MALTAS FREIXAS REGIDORA (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO REGIDOR (PSC)
JUAN ANTONIO CILLER LOPEZ REGIDOR (PSC)
IVAN PERA ITXART REGIDOR (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ REGIDOR (PSC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)
JOSÉ LUIS CALZADA OLMEDO REGIDOR (PP)
MARCO A. FERNANDEZ DOMINGUEZ REGIDOR (PP)
BERTA ISABEL AZPERICUETA SANCHEZ REGIDORA (PP)
FLORI TORRES FERNANDEZ REGIDORA (PP)

MONICA LORA CISQUER REGIDORA (PxC)
JUAN GABRIEL PONCE LOPEZ REGIDOR (PxC)
CARLOS FONTBONA GIL REGIDOR (PxC)

ESTEVE MARTÍNEZ RUIZ REGIDOR (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO REGIDORA (ICV-EUiA)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

També hi assisteix l’Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínima suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
65/2012 de 9 de gener
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió 12 de gener de 2012.
Òrgan: Secretaria General

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 12 de gener de 2012, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions ordinàries de 2 de novembre de 2011 i d’1 de desembre de 2011.

2 DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular per l’adhesió de l’ajuntament de Mataró a l’Associació de Municipis per la Independència.

DICTAMENS

ALCALDIA

4 Atorgament Medalla de la Ciutat al Col.legi Cor de Maria de Mataró.

5 Atorgament Medalla de la Ciutat a la Sra. M. Lluïsa Circuns.

CIM ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I INNOVACIÓ

Institut Municipal de Promoció Econòmica

6 Nomenament membre de reconegut prestigi al Consell de l’IMPEM.

CIM ÀREA D’ADMINISTRACIÓ I ATENCIÓ CIUTADANA

Compres i Contractacions

7 Declarar deserta la licitació per a l’adjudicació de la concessió de domini públic per a la construcció i explotació d’un mòdul fix destinat a restaurant, ubicat al Parc Central, de Mataró.

 

CIM ÀREA DE SERVEIS TERRITORIALS I VIA PÚBLICA

Urbanisme

8 Aprovació provisional de la modificació puntual de la disposició transitòria del Pla de Millora Urbana PMU-d03 “IVECO-RENFE / FARINERA / VEÏNAT DE VALLDEIX”.

9 Aprovar el Text Refós de la modificació del PGO àmbit Lepanto-Churruca-El Rengle.

10 Aprovació inicial de la segona modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal, àmbit Riera de Cirera/Rocafonda.

11 Nomenament membres de reconegut prestigi al Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró.

Medi Ambient i Sostenibilitat

12 Aprovació definitiva de la modificació de l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual.

 

URGÈNCIA

CIM ÀREA D’ADMINISTRACIÓ I ATENCIÓ CIUTADANA

Gestió Econòmica –Patrimoni-

13 Deixar sense efecte l’acord plenari de data 2 de setembre de 2010, pel qual es cedia el domini a la Generalitat de Catalunya, de la finca de 7.869 metres quadrats, ubicada a la carretera de Cirera, núm.44, i sol•licitar-ne el retorn de la mateixa.
 

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

14 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal d’ICV-EUiA, PSC, CUP i PPC de cara a adoptar les mesures necessàries que garanteixin la permanència i consolidació del model de l’actual Escola Municipal de Música.

15 Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya referent a la presentació d’iniciatives als plens municipals relatives a la celebració de commemoració dels dies internacionals dedicats a diferents causes i/o col.lectius.

16 Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per tal de què l’ajuntament de Mataró realitzi una moratòria en la concessió de llicències per l’obertura de centres de culte a la ciutat.

PRECS I PREGUNTES

17 Pregunta que presenta el grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa en relació a l’escola municipal de Música de la ciutat.

18 Precs i Preguntes que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular en relació al desenvolupament dels acords de les resolucions per la prevenció dels desnonaments aprovades el 3 de febrer i l’1 de desembre de 2011.

19 Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular referent a l’escola municipal de Música de Mataró.

20 Pregunta que presenta el grup municipal Socialista sobre el nou Twitter@culturamataro.

21 Pregunta que presenta el grup municipal Socialista sobre la festa del futbol.

22 Pregunta que presenta el grup municipal Socialista sobre el Defensor del Ciutadà.

23 Pregunta que presenta el grup municipal de Plataforma per Catalunya sobre mesures i condicions higiènic-sanitàries pels excrements dels gossos en determinades zones de la ciutat.

24 Prec que presenta el grup municipal de Plataforma per Catalunya per instar a Mataró Bus per arribar a acords amb altres establiments en la venda de la tarjeta T-10.
 

 

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i abans de començar el Ple de gener indica que hi ha un acord de 4-11-2010 en el qual aquest Ple per unanimitat es va adherir al Manifest Institucional del Dia Internacional contra la violència envers les Dones, i es va adoptar el compromís d’expressar públicament el nostre rebuig per aquests fets, realitzant 1 minut de silenci en senyal de dol per la mort de dones per violència masclista al nostre municipi o a Catalunya.

A continuació es passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIES DE 2 DE NOVEMBRE DE 2011 I D’1 DE DESEMBRE DE 2011.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

2 - DESPATX OFICIAL

• El senyor Alcalde dóna compte de la carta de la Consellera d’Ensenyament donant compliment a un acord d’aquest Ple referent a l’actual model educatiu lingüístic de Catalunya.

“Benvolgut alcalde,

M’adreço a vostè amb relació a l’acord en què ha posat de manifest la defensa, per part del Ple de l’Ajuntament, de l’actual model educatiu lingüístic de Catalunya.

Les nombroses manifestacions que ens han arribat en aquest sentit, amb una representativitat que abasta tant l’àmbit educatiu com els més diversos sectors socials del país, m’impedeixen a hores d’ara poder expressar de forma individualitzada, com desitjaria, el meu agraïment.

Això no obstant i per mitjà d’aquesta nota, vull comunicar-li que totes aquestes mostres d’identificació amb el nostre model lingüístic i de defensa de la seva continuïtat signifiquen per a nosaltres un recolzament molt important en la labor que com a consellera d’Ensenyament em correspon escometre.

El nostre model, avalat per 30 anys d’aplicació, per prestigioses institucions internacionals, pels resultats acadèmics en català i en castellà, per la complicitat dels nostres mestres i de la nostra societat sencera, és un referent per al futur de convivència de Catalunya, i no hem de renunciar a la seva continuïtat.

Vull expressar-li el meu reconeixement personal alhora que li prego que faci arribar a tots els regidors el més sincer agraïment per les seves manifestacions.

Ben cordialment,
Irene Rigau i Oliver”

 

• El senyor Alcalde dóna compte de la carta de RENFE rodalies de Barcelona donant compliment a una proposta de resolució aprovada per aquest Ple relativa a la millora de les condicions de neteja dels trens de la línia R1de rodalies.

“Senyor,

Contesto al seu escrit 14289 amb data de sortida 17-11-2011, mitjançant el qual ens comunica un acord del Ple de l’Ajuntament en el qual se sol•licita la millora de les condicions de neteja dels trens de la línia R1 del servei de rodalia.

En primer lloc, li vull expressar el meu agraïment per l’interès mostrat cap al funcionament del servei ferroviari, encara que no puc compartir plenament les motivacions de l’acord citat.

Sense perjudici que les condicions de neteja dels trens poden millorar, i de fet treballem en la millora dels procediments, materials i equips emprats en aquesta activitat, li informo dels següents aspectes:

 Abans de començar el servei, cada dia, tots els trens de rodalia són sotmesos a una operació de neteja, consistent com a mínim en l’escombratge i fregat, així com en la neteja de WC, papereres i cristalls. Aquesta operació es realitza en les estacions designades com a capçalera comercial, que en el cas de la línia R1 radiquen a Molins de Rei, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Blanes i Maçanet-Massanes.

 Durant el desenvolupament del servei, en aquestes mateixes capçaleres es realitzen neteges d’urgència quan es detecta una brutícia sobrevinguda com a vòmits, etc.

 En les operacions de manteniment dels trens, es realitzen actuacions més profundes de neteja i conservació d’elements com els seients.

Amb això la neteja dels trens de rodalia és un atribut valorat positivament pels usuaris, segons ens mostren les enquestes de qualitat que es realitzen periòdicament, les quals registren un increment significatiu en els últims quatre anys, en els quals la valoració ha passat des d’un 6,17 fins 7,14 actual.

Quedo a la seva disposició per a qualsevol informació addicional que necessiti sobre aquest o altres aspectes del meu àmbit de competència.
Atentament,
Direcció de Rodalies de Catalunya”

 

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER L’ADHESIÓ DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ A L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“El 13 de setembre del 2009 s’iniciava a Arenys de Munt un moviment popular que reclamava exercir el dret d’autodeterminació a partir de realitzar una consulta impulsada per la ciutadania en la que es preguntava a la població sobre l’acceptació d’una Nació Catalana independent dins de la Unió Europea.

Aquella iniciativa va ser seguida per 554 municipis d’arreu del Principat, donant la possibilitat de votar per la independència de la nostra nació a més 900.000 catalans. El 20 de juny de 2010, aquesta iniciativa arribava al municipi de Mataró i els seus ciutadans i ciutadanes varen poder exercir el dret a l’autodeterminació. La consulta a Mataró va tenir una massiva participació i el 91,78% de les 23.006 persones participants van votar afrmativament a la pegunta “Esteu d’acord en que els Països Catalans esdevinguin un estat lliure, independent i democràtic?”.

El 10 d’abril del 2011, aquest procés es finalitzava amb la realització de la Consulta a Barcelona.

També, com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que va comportar una modificació de continguts que retallaven l’àmbit d’autonomia del nostre país, va sorgir un moviment entre els municipis del Principat de Catalunya que va comportar la declaració de municipis moralment “exclosos” de la Constitució Espanyola, recollint d’aquesta manera el sentit de la manifestació sobiranista del 10 de juliol de 2010.

Tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, que en el seu Article 1 proclama:
“Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.

Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

Els estats en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

Tenint en compte que el Decret 110/1996, de 2 d’abril, regula la constitució d’organitzacions associatives de les entitats locals de Catalunya per tal de protegir i promoure els seus interessos comuns i genèrics, diversos ajuntaments han impulsat la creació de l’Associació de Municipis per la independència, que treballarà per avançar cap a l’assoliment de la independència de la nostra nació des de l’àmbit municipal.

Per tot això, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular proposa al Ple de l'Ajuntament de Mataró els acords següents:

Primer.- Manifestar la voluntat de l’ajuntament de Mataró de formar part, pels tràmits legals oportuns, del l’Associació de Municipis per la Independència, amb l’objectiu final de defensar l’assoliment d’un estat propi, els drets nacionals que corresponen al poble català i conscienciar a la ciutadania de la necessitat d’exercir el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.

Segon.- Comunicar el present acord als 157 ajuntaments que ja formen part de l’Associació de Municipis per la Independència. “

 

En aquest punt de l’ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula a la Sra. Rosa Guanyabens, en representació del Col•lectiu Mataró per la Independència, qui explica que són una entitat unitària que neix després de l’experiència de la consulta sobre la independència de Catalunya celebrada el 20 de juny del 2010 a Mataró. Treballen des de la societat civil a favor de la independència de Catalunya, única opció que entenen que servirà per recuperar la sobirania política i econòmica. Demana en fi al consistori que s’uneixi a l’Associació de Municipis per la Independència.

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, anuncia el vot d’abstenció del seu grup.
Nosaltres ens hem referit a aquest tema en diversos fòrums, com el Parlament de Catalunya o el Congrés dels Diputats, i la nostra és una opció consensuada. Per tant, el que defensem és un estat plurinacional. Hem demanat la reforma de la Constitució per a fer d’Espanya un federalisme simètric. Defensem el dret d’autodeterminació de tots els pobles i, és clar, Catalunya té dret a decidir el seu futur sense cap limitació, però pensem que s’ha de donar l’opció a diferents alternatives. Per això, reclamem que en aquesta possible consulta ciutadana es pugui decidir sobre altres opcions. Evidentment, una d’elles és la independència, però també continuar com una comunitat autònoma o formar part d’un estat federal.

 

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, expressa que el seu grup veu bé que es presenti una proposta que doni el dret a decidir. Nosaltres som un partit català, catalanista, però no som independentistes. Crec que ser català i no independentista no vol dir que siguis més o menys català que ningú. Estem en un país democràtic i, per tant, no tothom veu ni vol una Catalunya igual. Per tant, com que no som independentistes, hi votarem en contra.

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya diu que ja n’han parlat moltes vegades d’aquest tema i que, probablement, això cansi l’electorat, com mostra el fet que a la ciutat l’opció independentista hagi perdut votants, tot i que està molt bé apel•lar al referèndum del juny del 2010, ja que en principi tots els moviments socials són respectables, o gairebé tots.
Tothom té molt clar que el Partit Popular no és un partit independentista, però sí que em sorprenen algunes de les coses que diu el Sr. Safont-Tria: tan democràtic és això que vostè vol fer, com democràticament s’expressen una part dels “Països Catalans”. Acusa el govern d’Espanya per fer quelcom semblant al que vostè pretén fer, i aquesta és una contradicció. Democràticament la ciutat de Mataró quan es manifesta ho fa en unes eleccions democràtiques, són les regles del joc, i a dia d’avui no hi ha aquesta majoria independentista a la ciutat. Nosaltres som obertament no independentistes. Catalunya i els catalans tenim el dret a demanar el millor per a tots nosaltres, però ens sentim molt a gust compartint aquesta doble identitat de ser catalans i espanyols. Per tot plegat, hi votarem en contra.

 

La senyora Consol Prados, regidora del grup municipal Socialista, anuncia el seu vot en contra a la proposta per coherència, ja que l’independentisme no forma part del seu ideari polític. El nostre model defensa un estat federal que consideri i respecti la pluralitat de les diferències, i també defensa el nostre autogovern, un autogovern que volem que sigui fort i que creiem que encara té recorregut.
Creiem que en aquests moments no podem crear més riscos de fractura social identitària. La millor manera de treballar pel nostre país és treballant per la seva cohesió social, pels drets dels ciutadans i perquè tothom se senti inclòs i amb els seus drets garantits. Aquesta és la millor manera de fer una nació més forta.

 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, agraeix al Sr. Safont-Tria que hagi acceptat part de les aportacions de CiU a la proposta presentada inicialment. Això no vol dir que compartim tot el discurs previ que ha fet abans de la lectura de la moció.
Sempre que parlen els representants de la CUP em pregunto per què parlen tant de política de l’Estat, però mai es presenten a eleccions ni de l’àmbit nacional ni estatal. En tot cas, nosaltres donem suport a la proposta, per coherència amb la nostra trajectòria. De la consulta del 20 de juny del 2010 és sabuda i coneguda la gran implicació, de manera individual, de la militància de CiU. A nosaltres no ens fa por parlar de l’autodeterminació i de la independència, i no ens fa por tampoc plantejar un referèndum on la ciutadania de Catalunya pugui decidir sobre el seu futur. És el que hauríem de poder fer, amb independència de les situacions de cada moment.

El senyor Xavier Safont-Tria respon al Sr. López que el suport a la independència creix. Això no ho diu la CUP, sinó que ho diuen les enquestes d’opinió que surten als mitjans de comunicació. Fins i tot, ara mateix el suport al sí a la independència supera els que hi estan en contra. Als companys del PSC i d’ICV-EUiA, que parlen de federalisme, que el primer que haurien de preguntar a Espanya és si ells són federalistes. Jo crec que no. Algun dia el Sr. Zapatero va insinuar alguna cosa, però immediatament es va demostrar que aquesta no és la intenció dels espanyols. Jo els proposo que ens fem una nació independent i, a partir d’aquí, que ens federem amb qui vulguem.
D’altra banda, no m’agrada que el PSC faci el discurs de la ruptura social en el procés de la independència, perquè és tot al contrari. La sobirania ens donaria recursos per fer front a l’actual situació crítica de crisi que tenim al carrer.

La senyora Consol Prados diu al Sr. Safont-Tria que és tan legítim defensar l’independentisme com el federalisme. No trobo tan coherent, però, la postura de CiU, que de vegades és independentista i de vegades no ho és. Això de l’aritmètica variable és incoherent. Pel que fa a la fractura social, és lícit defensar el nostre model d’un estat federal. I sí que crec que podem córrer el risc de crear més frustració en aquests moments de crisi econòmica. Ara la prioritat és treballar per a garantir els drets dels ciutadans.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 9, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5) i corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3).
Abstencions: 2, corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa.

DICTAMENS

ALCALDIA

4 - ATORGAMENT MEDALLA DE LA CIUTAT AL COL•LEGI COR DE MARIA DE MATARÓ.

La senyora Núria Calpe, regidora delegada de Via Pública, Obres, Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

“En data 1 d’abril de 2011, la Sra. Imma Pascual i Armella, presidenta de l’AMPA Cor de Maria Mataró, va entrar al registre una sol•licitud d’atorgament de la Medalla de la Ciutat al Col•legi Cor de Maria de Mataró.

Per decret de l'Alcaldia 6657/2011, de 4 d’octubre, s’accepta la renúncia del Sr. Marcel Martínez, aleshores Regidor delegat de Cultura, com a instructor de l’expedient, nomenat per decret d’Alcaldia 5146/2011, de 15 d’abril, i es nomena com a nova instructora del mateix la 3a Tinent d’Alcalde, Sra. Núria Calpe i Marquet.

Acabada la tramitació administrativa de l’expedient i vist l’informe de la Directora de l’Institut Municipal d’Educació, Sra. Pilar Navarro González, en el qual es destaca que el col•legi, amb la seva presència de 150 anys a la Ciutat, ha promogut la formació integral dels seus alumnes vetllant per donar-los una educació centrada en la llibertat, la justícia, la solidaritat i la pau,

la 3a Tinent d’Alcalde i instructora de l'expedient 52/2011, proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Atorgar la Medalla de la Ciutat al Col•legi Cor de Maria de Mataró, d’acord amb les circumstàncies i fets que s’ha acreditat.

Segon.- Notificar aquest acord als interessats.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, veu molt positiu que, com a ciutat, reconeguem els mèrits que segurament tenen moltes entitats de la ciutat. Quan ens van posar sobre la taula aquesta proposta, personalment em picava la curiositat, perquè, malauradament, aquesta mena de premis, si no es té una visió una mica global i històrica, de vegades acaben perdent el significat que comporten.
La Sra. Calpe ha fet un repàs de les medalles atorgades fins ara, i n’hi ha que no deixen de ser una vergonya, començant per la primer medalla, que es va donar al General Franco. Afortunadament, aquest ple ho va esmenar. Tot i així, hi ha altres entitats que encara mantenen aquesta medalla i jo ja anuncio que proposarem, en un proper ple, que es retirin les següents: “a los caídos por Dios y por España” i també “a los excombatientes y excautivos de la guerra de liberación”.
De tota manera, nosaltres donem suport a les medalles d’avui, malgrat posem en dubte el mecanisme d’atorgament d’aquestes. M’agradaria parlar-ne en una propera comissió o junta de portaveus, perquè els criteris puguin ser uns altres a més de la petició de la pròpia entitat. Això donaria a les medalles molt més prestigi.

 

El senyor Joan Mora, alcalde president, recorda al Sr. Safont-Tria que l’acte d’avui té importància i que no se l’ha de desmerèixer amb un altre debat. El Col•legi Cor de Maria es mereix sens dubte la medalla i, amb justícia, hem de passar a la votació pensant en els mèrits d’aquesta entitat, que dia a dia ha educat tantes i tantes persones.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

5 - ATORGAMENT MEDALLA DE LA CIUTAT A LA SRA. M. LLUÏSA CIRCUNS.

La senyora Núria Calpe, regidora delegada de Via Pública, Obres, Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

“En data 30 de setembre de 2011, el Sr. Antoni Vilà i Alsina, tresorer de l’entitat Aules Sènior de Mataró, va entrar al registre una sol•licitud d’atorgament de la Medalla de la Ciutat a la Sra. M. Lluïsa Circuns, a la qual s’hi han adherit altres entitats.

Per decret d’Alcaldia 6655/2011, de 4 de novembre, tal i com indica l’article 23.3 del Reglament d’Honors i Distincions, es va iniciar l’expedient administratiu corresponent i es nomena com a instructora del mateix, la 3a Tinent d’Alcalde, Sra. Núria Calpe i Marquet.

Acabada la tramitació administrativa de l’expedient i vist l’informe de la Directora de l’Institut Municipal d’Educació, Sra. Pilar Navarro González, en el qual es destaca la tenaç dedicació de la Sra. M. Lluïsa Circuns al foment i la defensa de la cultura catalana i, en especial, la seva trajectòria com a promotora d’activitats vinculades a la formació permanent de la gent gran de la ciutat,

la 3a Tinent d’Alcalde i instructora de l’expedient 52/2011, proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Atorgar la Medalla de la Ciutat a la Sra. M. Lluïsa Circuns, d’acord amb les circumstàncies i fets que s’ha acreditat.

Segon.- Notificar aquest acord als interessats.”

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

CIM ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I INNOVACIÓ

Institut Municipal de Promoció Econòmica

6 - NOMENAMENT MEMBRE DE RECONEGUT PRESTIGI AL CONSELL DE L’IMPEM.

El senyor Miquel Rey, conseller delegat de Promoció Econòmica i Innovació, presenta la proposta següent:

“L’article setè dels Estatuts de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró preveu el nomenament com a vocal del Consell de l’IMPEM d’un professional de reconegut prestigi, nomenat/da pel Ple municipal, a proposta de la Presidència.

Atès que el Sr. Joan Picón Álvarez ha estat membre actiu de diverses entitats vinculades al sector comercial de la nostra ciutat i és un gran coneixedor del sector comerç de les seves tendències. Va ser un dels fundadors de la marca Comerç Mataró Centre (CMC) vinculada a la Unió de Botiguers de Mataró amb l’objectiu de dinamitzar l’eix comercial del centre ciutat i promoure la seva excel•lència Al mateix temps ha estat portaveu delegat del CMC a la Unió de Botiguers durant 3 anys i ha format part de la Junta directiva de l’associació U.B durant 2 anys. És propietari d’un comerç al centre ciutat des de fa 24 anys. Actualment és president de Via Comercia, cooperativa que promou el comerç de qualitat en línea, així mateix va ser pioner en la creació de la Rue Privée, un model innovador de vendes en en línea constituït per diversos comerços de la ciutat. El Sr. Picon ha estat molt vinculat amb el Port de Mataró en el que va tenir un local durant 10 anys i que va rebre el primer premi d’interiorisme Puig i Cadalfalch , així mateix i des de fa 7 anys forma part de la Junta directiva del Club de vela de Mataró, en concret de l’àrea social.

Qui subscriu el President de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró PROPOSA al Ple de l'Ajuntament, l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Nomenar com a vocal del Consell de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró al Sr. Joan Picon Álvarez, com a professional de reconegut prestigi.

Segon.- Notificar el contingut del present acord a la persona interessada. “

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

CIM ÀREA D’ADMINISTRACIÓ I ATENCIÓ CIUTADANA

Compres i Contractacions

7 - DECLARAR DESERTA LA LICITACIÓ PER A L’ADJUDICACIÓ DE LA CONCESSIÓ DE DOMINI PÚBLIC PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D’UN MÒDUL FIX DESTINAT A RESTAURANT, UBICAT AL PARC CENTRAL, DE MATARÓ.

La senyora Carolina Soler, regidora delegada d’Administració i Atenció Ciutadana, presenta la proposta següent :

“Examinat l’expedient de concessió de domini públic per a la construcció i explotació d’un mòdul fix destinat a restaurant, ubicat al Parc Central de Mataró.

Atesa la certificació del Registre General de l’Ajuntament, de data 26 d’octubre de 2011, en la qual consta que no s’ha presentat cap proposició per participar en l’esmentada licitació

Qui subscriu, presidenta de la Mesa de Contractació, en virtut de les facultats que li han estat conferides, PROPOSA a l’Excm. Ajuntament Ple l’adopció del següent acord:

Únic.- Declarar deserta la licitació per a l’adjudicació de la concessió de domini públic per a la construcció i explotació d’un mòdul fix destinat a restaurant, ubicat al Parc Central de Mataró.”

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

CIM ÀREA DE SERVEIS TERRITORIALS I VIA PÚBLICA

Urbanisme

8 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LA DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA DEL PLA DE MILLORA URBANA PMU-D03 “IVECO-RENFE / FARINERA / VEÏNAT DE VALLDEIX”.

La senyora Montserrat Rodríguez, regidora delegada d’Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent:

“La Junta de Govern Local de 31 d’octubre de 2011 va aprovar inicialment la Modificació Puntual de la Disposició Transitòria del vigent PLA de MILLORA URBANA PMU-d03 “IVECO-RENFE / FARINERA / VEÏNAT DE VALLDEIX”, segons el document redactat pel Servei Municipal d’Urbanisme i que contempla la nova redacció de l’art. 27 de la normativa del citat Pla de millora urbana.

L’abast de la modificació proposada és la regulació de les obres i activitats que, amb caràcter provisional, mentre no es desenvolupi el planejament citat, es poden autoritzar en aquest àmbit urbanístic, per ampliar-ho a tots els supòsits previstos i permesos per la Llei d’Urbanisme en aquesta situació.

Durant el tràmit d’informació púbica en que s’ha exposat el document urbanístic de modificació de l’art. 27 del Pla de Millora Urbana de l’àmbit d’Iveco, s‘han presentat dos escrits d’al•legacions als que seguidament es dona resposta:

1.- Al•legacions presentades per la societat Solvia Development, SLU:
“(···) per tal d’evitar expectatives de drets no volguts, errors o mancances al respecte, que en les diferents autoritzacions que aquesta administració concedeixi, es prevegi expressament que el cessament de les obres, usos o activitats objecte d’autorització NO donaran dret a indemnització en cap cas, en base a la seva condició de provisionalitat, i el titular de l’autorització fefaenment reconegui la situació de provisionalitat, i faci renuncia a qualsevol dret a indemnització pel cessament d’usos i desmuntatge o enderroc de els instal•lacions i obres provisionals quan ho acordi l’Ajuntament.(···)”

Resposta a les al·legacions:
Les garanties que es sol·liciten en aquest suggeriment ja venen contemplades a la nova disposició transitòria a l’art. 27 de la normativa del citat Pla de millora urbana, que permet l'autorització d'usos i obres de caràcter provisional sempre subjecte al procediment contemplat a l’article 54 de la llei d’urbanisme i 62 del seu reglament. El procediment legal previst en els citats preceptes garanteix de forma efectiva el coneixement i compromís de totes les parts en relació a la situació de provisionalitat (com per exemple, la constància en el registre de la propietat de l'acceptació pels propietaris o propietàries de fer cessar els usos i de desmuntar o enderrocar les instal•lacions i les obres quan ho acordi l'ajuntament, sense dret a percebre cap mena d'indemnització i l'obligació d'advertir del caràcter provisional de l'autorització i dels seus efectes en els títols translatius del domini de l'immoble, i en els títols pels quals es constitueixin o es transmetin drets d'arrendament, de superfície o qualsevol altre dret amb els usuaris o explotadors dels usos o les obres de caràcter provisional).
En conclusió, l’al•legació presentada es troba resolta en el propi document doncs les garanties que es sol•liciten ja formen part de la normativa proposada .

2. Al•legacions del representant legal de la societat Leonart Motors SA i Leonart World Company Sl:
1. Que s’estimi la proposta referida al règim transitori de les activitats industrials i comercials següents:
“Que les activitats industrials i productives existents sobre les quals es produeixi un traspàs o canvi de titular –el qual pot ser dins el nucli familiar o extern-, incloses dins l’àmbit de la MPMU, sí hagin de ser objecte de valoració i indemnització el cessament o trasllat de llur activitat derivat de l’execució d’aquest sector, en concepte de càrrega d’urbanització de la reparcel•lació que es tramiti i aprovi, atès que, en cas contrari , aquestes empreses creadores d’activitat econòmica i riquesa hauran de tancar les portes amb els perjudicis socials que se’n deriven.”
“ Que les activitats comercials existents que es traspassin o operi un canvi de titularitat, també hagin de ser objecte d’indemnització llur trasllat o cessament com a conseqüència de l’execució de les determinacions”

2. Que atesa la inviabilitat d’aquest planejament es procedeixi a una modificació que exclogui la finca dels carrer Thos i Codina 35 de l’àmbit d’aquest planejament i se li assigni la qualificació urbanística que tenia abans de llur inclusió a la MPG i al PMU.

Resposta a les al·legacions:
1. En relació al règim transitori que es proposa, cal fer constar que el règim actual no permet la implantació de cap nova activitat i per contra la disposició transitòria en tràmit permet el següent:
• mantenir i/o traspassar l’activitat existent amb les mateixes condicions de llicència en que haguessin estat atorgades. En conseqüència si l’activitat existent (tant industrial i productiva com comercial) tindrà dret a indemnització en concepte de càrrega d’urbanització de la reparcel•lació si es va implantar amb llicència definitiva i es manté fins al moment de l’execució del planejament i per contra no tindrà dret a indemnització si es va implantar sense llicència, o bé amb una llicència provisional o bé si es produeix el tancament de l’esmentada activitat amb caràcter anticipat a l’execució del planejament.
• implantar noves activitats i/o ampliar les activitats existents. En el cas que s’implanti una nova activitat haurà de ser amb caràcter provisional, per tal que no entorpeixi l’execució del planejament i per tant d’acord amb la legislació vigent no s’admetrà l’ús industrial ni residencial i no podrà ser indemnitzada en el marc de la reparcel•lació. En el cas d’ampliacions d’activitats existents, l’ampliació tindrà caràcter provisional, només es podrà efectuar si es tracta d’algun dels usos admesos per la legislació vigent, i caldrà renunciar al valor de les millores que es produeixin a l’activitat. Per contra la part de l’activitat existent si es va implantar amb llicència definitiva i es manté fins al moment de l’execució del planejament tindrà dret a indemnització en concepte de càrrega d’urbanització de la reparcel•lació.
• efectuar l’enderroc de les construccions i instal•lacions existents amb caràcter avançat a l’execució de l’àmbit. Si aquestes construccions es relacionen amb grau de definició suficient i s’acreditin fefaentment, es podran tenir en compte com a despesa d’urbanització en el projecte de reparcel•lació.

2. Pel que fa a la sol·licitud d’exclusió de la finca, l’objecte d’aquesta modificació és únicament del règim transitori i per tant caldrà avaluar aquesta sol•licitud en el marc d’una modificació global del planejament, en el cas que aquesta es produeixi.

En conseqüència cal estimar en part la primera de els dues al•legacions en el sentit expressat en el punt 1 i desestimar la segona part proposant que si es dona el cas es traslladi a l’expedient corresponent.

Per tot el s’ha exposat, vist l’informe jurídic i de l’arquitecte ambdós del Servei d’Urbanisme, PROPOSO al Ple de la Corporació l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar provisionalment la Modificació Puntual de la Disposició Transitòria del vigent PLA de MILLORA URBANA PMU-d03 “IVECO-RENFE / FARINERA / VEÏNAT DE VALLDEIX”, segons el document redactat pel Servei Municipal d’Urbanisme i que contempla la nova redacció de l’art. 27 de la normativa del citat Pla de millora urbana.

Segon.- Donar resposta a les al•legacions en el sentit que s’ha fet constar en la part expositiva del present acord.

Tercer.- Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que aquest és un pla de millora urbana respecte al qual la CUP, des de l’inici, va mostrar el seu desacord, advertint que seria perjudicial per a l’Ajuntament i, fins i tot, per als propietaris del sector, cosa que ha quedat demostrada.
No obstant això, aquesta modificació que avui es presenta és positiva perquè facilitarà als actuals propietaris l’autorització d’usos i, per tant, hi votarem a favor.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

9 - APROVAR EL TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIÓ DEL PGO ÀMBIT LEPANTO-CHURRUCA-EL RENGLE.

La senyora Montserrat Rodríguez, regidora delegada d’Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent:

“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de 3 de febrer de 2011, va aprovar un Text refós de la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Municipal “LEPANTO-CHURRUCA/EL RENGLE” redactada pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà.

El Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a través de la Resolució de 15 de juny de 2011, ha suspès l’aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla general d’ordenació relativa a l’àmbit Lepanto-Churruca/El Rengle promoguda i tramesa per l’Ajuntament.

Les prescripcions de la citada Resolució de 15 de juny de 2011 fan referència a les dotacions de sòl per a sistemes d’equipaments i d’espais lliures a l’àmbit de El Rengle, així com a l’accés a la finca existent a l’interior de l’illa.

El document objecte de la present proposta, a través d’un Text Refós, dona resposta a totes les prescripcions indicades a la citada Resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat, tal i com s’explica de forma detallada en el document objecte d’aprovació.

Per tot el que s’acaba d’exposar, i en virtut el que disposa l’art. 92 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (Text Refós aprovat per Decret Legislatiu 1/2011 de 3 d’agost) PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

Primer.- Aprovar el Text Refós (2) de la MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ LEPANT-CHURRUCA/ELRENGLE, redactat pel servei municipal d’Urbanisme, el qual dona resposta a les prescripcions requerides a la Resolució de 15 de juny de 2011 del Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Segon.- Notificar els precedents acords als serveis municipals i interessats que en resultin de l’expedient.

Tercer.- Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, lamenta que una vegada més el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat hagi suspès un acord del ple.

A partir d’ara, nosaltres vetllarem perquè el Rengle mantingui la seva proporció a nivell de sectors, on el majoritari sigui el terciari i serveis, i perquè l’habitatge no superi el 30%, pel que fa als límits, per mantenir aquesta zona amb la prioritat en què es va concebre: un motor econòmic de la ciutat. Seria un error estratègic acabar transformant aquest sector en un sector residencial majoritàriament. I, per tant, no veurem amb bons ulls els augments d’edificabilitat al Rengle, malgrat siguin petits.
Lamentem també que sempre que hi ha hagut modificacions del Pla General sempre es busqui la màxima edificabilitat. Entenem que això és perquè els propietaris o promotors volen treure’n el màxim rendiment, però també cal posar a la balança el model de ciutat que volem. Mataró ja està prou massificada i necessitem un urbanisme que tingui molt en compte la qualitat i l’equilibri.
En aquest cas, però, el nostre vot serà d’abstenció, perquè tenim una prioritat: la construcció de l’escola que està prevista al carrer Churruca. Hem de vetllar perquè l’escola tiri endavant.

La senyora Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, mostra la seva satisfacció perquè aquest tema s’hagi resolt, i se centra en l’efecte positiu que això ha de tenir sobre l’equipament educatiu que allà està previst.
Em preocupa, però, alguna de les intervencions que ha fet la regidora. Entenc que el fet que aquest espai s’alliberi és l’inici del treball. Sabíem, des del principi, que la construcció d’una escola de dues línies en aquest espai que faciliti que l’escola actual de l’Angeleta Ferrer pugui tenir un nou espai al centre de la ciutat era un desig legítim i llargament perseguit pels anteriors governs de la ciutat, però entenc que no ens hauria de desanimar el fet que fos una nau catalogada, perquè sabem que hi ha experiències municipals a altres llocs, com ara Terrassa, on la mateixa construcció d’una nau catalogada ha estat assumida per la Generalitat amb normalitat, sabent que cal estudiar els costos. Entenem que aquí hi ha una aposta de ciutat per seguir tenint una escola pública en condicions al centre de la ciutat, més enllà de tots els efectes positius que tindrà en la urbanització del sector. El sector educatiu necessita aquesta escola. L’objectiu no s’hauria de moure ni un mil•límetre, malgrat les dificultats que puguin sorgir en el camí.
 

El senyor Joan Antoni Baron, president del grup municipal Socialista, manifesta el seu vot positiu. Celebrem que s’hagi arribat a una solució correcta, perquè hi vam estar treballant durant molt de temps. Suposo que alguns canvis en els equips urbanístics del Departament de Política Territorial i Sostenibilitat ho han fet més fàcil.
És una solució correcta malgrat que això representarà una mica més de densificació al sector del carrer Churruca respecte al Rengle, que s’ha de continuar mantenint en les ràtios de 30% d’habitatge i 70% d’activitat terciària.
Però no podem oblidar l’objectiu de tot plegat: obtenir un solar per a una escola pública al centre de la ciutat, que substituís les instal•lacions precàries, malgrat la bona feina dels docents, de l’escola Angeleta Ferrer de la plaça de Cuba.
Penso que el que cal en aquest moment és intentar que es desenvolupi el sector al més aviat possible per a obtenir aquest espai amb la nau catalogada. El Govern —i si més no nosaltres ho demanarem formalment— cal que es posi a treballar per intentar tenir l’espai com més aviat millor, potser per la via de la cessió anticipada, per a posar-lo ben aviat a disposició de la Generalitat.
Ja sé que el moment és complicat, però això no evita que es pugui començar a pensar en el projecte, el pla d’usos, les tramitacions prèvies que s’han de fer... Demanarem, doncs, que tan bon punt aquest tema quedi resolt des del punt de vista urbanístic, es reclami la cessió anticipada per poder posar a disposició de la Generalitat l’espai i es comenci a elaborar el projecte de la nova escola.

 

El senyor Joan Mora, alcalde president, recorda que també CIU, reiteradament, havia parlat en aquest ple sobre les dificultats i les mancances de l’escola Angeleta Ferrer. La sortida clara que tots pensàvem era Lepanto-Churruca i ho continua sent. Crec que el que expressava la regidora és que el fet que l’escola estigui en una nau catalogada implica uns costos superiors als de una escola modular nova en un solar pla. Tot allò que significa sobrecostos significa “sobredificultats”. Quan vostès diuen que comencem a treballar, precisament si la Sra. Martínez feia aquesta precisió, és justament perquè ja s’hi està treballant amb el Departament d’Ensenyament, amb Serveis Territorials, planificant i veient els costos que això implica, per posar-ho, al més aviat possible, a la seva disposició. Però era estrictament necessari desencallar aquest projecte amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, perquè ja l’havia tombat dues vegades. Estem tots al mateix vaixell, coneixem la necessitat de donar una sortida a l’escola Angeleta Ferrer i hem d’agrair a la comunitat educativa l’esforç que fan, com també als nens i nenes que hi van. Aquest esforç ha de ser recompensat, malgrat les dificultats.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5), corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3) i corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

 

10 - APROVACIÓ INICIAL DE LA SEGONA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL, ÀMBIT RIERA DE CIRERA/ROCAFONDA.

La senyora Montserrat Rodríguez, regidora delegada d’Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent:

“Amb la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996 “Riera de Cirera – Rocafonda” (aprovada definitivament per resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, el dia 6 de juliol de 2007) s’ordena urbanísticament el sector urbà discontinu de Cirera, Rocafonda i can Soleret.

Posteriorment, s’ha iniciat el desenvolupament del planejament derivat del sector, amb l’aprovació inicial fins el moment actual, del Pla de millora urbana del sector i del projecte d’urbanització (acord de Junta de Govern Local de 4/4/2011).

La gestió del sector és pel sistema de reparcel•lació per compensació bàsica i planteja com obligació, assumir les càrregues urbanístiques internes del sector i altres de reurbanització dels entorns difícilment assumibles dins el marc econòmic actual, tal com s’ha pogut comprovar i com manifesten els propietaris afectats en els escrits d’al•legacions en el procés d’informació pública del planejament derivat.

Actualment, l’execució de bona part d’aquestes càrregues de l’entorn, situades al barri de Rocafonda, han estat executades amb l’ajuda de fons europeus, proporcionant una urbanització de qualitat en les immediateses de l’àmbit Rocafonda d’aquesta Modificació.
Aquesta inversió ja materialitzada, fa plantejar en el marc de la gestió establerta en el planejament general, el fet de prescindir de la part de càrrega urbanística relacionada amb “Reurbanització entorns Rocafonda”.

En conseqüència, cal fer un reajustament entre beneficis i càrregues de planejament en el sector de Cirera/Rocafonda, per aconseguir l’equilibri que permeti la viabilitat econòmica del sector, i que estava garantida a la data d’aprovació del planejament general vigent.

La present Modificació puntual de Pla general en el sector, comprèn els següents aspectes:

• Replantejar un reajust econòmic per mantenir la viabilitat econòmica dels sector dins el context actual del mercat. Això implica justificar-ho en el Estudi Econòmic i Financer per la transformació del sector, tan pels canvis en els continguts com també per l’actualització de xifres al mercat actual.

• Actualitzar el Pla d’etapes per l’execució del sector, adaptant la velocitat a uns terminis viables a la realitat del moment, amb el compromís del seu compliment.

• Establir un nou àmbit d’urbanització del sector que reflexi l’abast de les obres
imputables al sector, desenvolupades en un únic projecte d’urbanització redactat i executat per la iniciativa privada.

• Modificar les determinacions normatives relatives a les condicions de gestió del sector, pel desenvolupament del Pla de millora urbana.

Aquests canvis es realitzaran amb els mateixos objectius de ciutat, pels quals es va redactar la Modificació del Pla general en aquest àmbit; es a dir amb el manteniment de estàndards de sòl, idèntics paràmetres urbanístics i aplicació dels mateixos criteris per la urbanització.
El instrument competent per modificar determinacions de rang de Pla general, concretament determinacions establertes en les condicions de gestió del sector, relacionades amb les obligacions i garanties de la urbanització, abast de les obres d’urbanització i terminis pel desenvolupament i execució del sector, es el propi planejament general.

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent i el que disposa l’art. 85 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en relació amb l’art. 107 i 118 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret núm. 305, de 18 de juliol de 2006, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents A C O R D S :

PRIMER.- Aprovar inicialment la segona modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996 àmbit discontinu “Riera de Cirera – Rocafonda” (MPG 48 ANNEX II).

SEGON.- Assignar a la societat municipal PUMSA, en qualitat d’entitat urbanística especial, el patrimoni municipal del sòl procedent de la cessió obligatòria i gratuïta de l’execució d’aquest Sector, àmbit discontinu “Riera de Cirera – Rocafonda” (MPG 48 ANNEX II), per a la seva recepció de la Junta de Compensació directament, a través del projecte de reparcel•lació o instrument jurídic equivalent.

TERCER.- Obrir un període d’informació pública d’un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d’edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d’edictes municipals, inclòs l’espai web, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al•legacions.

QUART.- Sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i als serveis municipals que també han d’intervenir, si és el cas.

CINQUÈ.- Notificar els precedents acords als propietaris i promotors del Sector, i tots aquells interessats que en resultin de l’expedient i als serveis municipals que correspongui.”

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el seu vot favorable.
No obstant això, cal deixar palès que és imperiós fer una revisió del Pla General. Continuem fent pedaços que tenen poca lògica. No és lògic que aquest últim punt del qual estem parlant vagi associat al parc de Rocafonda —que és magnífic— i, en canvi, no contempli carrers que a dia d’avui estan a tocar d’on hem de fer l’actuació. Segur que és legal i que allò que diu la Sra. Rodríguez és cert, però, com a mínim, és poc lògic. En segon lloc, l’altre dia quan parlàvem del PAM ja els ho deia, crec que al barri estem, amb aquestes actuacions, posant el carro davant dels bous.
Tot i així, ens congratulem pel compromís de fer aquesta actuació quan es pugui i per això hi votarem favorablement.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, opina que als inicis d’aquesta modificació de Pla General potser hauríem d’haver nomenat aquest àmbit, en lloc de Riera de Cirera/Rocafonda, “Pla General de l’àmbit Sr. Sans”, perquè bàsicament englobava les dues fàbriques d’aquest empresari, que després es va vendre a unes multinacionals, la qual cosa va provocar l’acomiadament dels treballadors.
Estem parlant d’una pastilla molt important a la ciutat, en aquest cas, tot el sector de la carretera de Cirera, on hi havia l’antiga fàbrica de l’Abanderado. Per nosaltres és un sector estratègic molt important i una oportunitat, perquè és l’illa més gran que actualment està sense urbanitzar a la ciutat. Segur que en un futur necessitarem espais a l’interior de la ciutat per a desenvolupar-hi necessitats estratègiques, com ara serveis. Hi anirà l’escola Marta Mata, però pensem que també haurien de poder-hi anar equipaments, zones verdes, etc.
Aquesta pastilla l’hauríem de conservar. Ara mateix desaprofitem una oportunitat tirant endavant la modificació i, per tant, reconvertint aquest sector industrial en un sector majoritàriament residencial. El nostre vot, en coherència, serà contrari.

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, recorda que en la comissió informativa municipal del 3 de gener, entre d’altres, es va demanar la retirada d’aquesta aprovació. I avui torno a demanar-los la retirada, perquè aquesta modificació és prou important i afecta d’una manera especial els veïns de la zona perquè se’ls tingui en compte. Això fins ara no ha estat així. El govern anterior, em consta, durant molt de temps va fer un gran esforç amb les associacions de veïns implicades en aquest territori per intentar portar a bon port un pla tan important com el de la remodelació de tot aquest sector. Després de moltes reunions, crec que es va fer un projecte a l’abast de l’Ajuntament d’aquell moment amb la participació dels veïns de Cirera i Rocafonda.
Ho ha dit la Sra. Rodríguez, en aquests moments hi ha una crisi important que marca clarament el rumb de moltes de les inversions que s’han de dur a terme dels plans que s’han programat. Per tant, l’escenari d’aquell moment no és el d’ara. És per això que ens plantegem un seguit de qüestions al voltant de la nova situació que ens fan qüestionar aquell pla que es va aprovar al seu moment.
Per exemple, pensem que el sostre edificable, que crec que era de 600 habitatges, ara potser no tindria cap sentit. Tenint en compte, a més, que es baixen els costos dels promotors, ens agradaria que ens expliquessin quina repercussió té això sobre la ciutat. És a dir, quin benefici hi ha d’aquest inferior cost dels promotors. També, donat que tants els costos com les tècniques de construcció avui dia són més baixos, podríem parlar d’una rebaixa en la construcció. Però, sobretot, crec que la ciutat es construeix entre tots i s’ha de tenir en compte aquesta participació ciutadana de la qual vostès parlen però que no veiem. És per això que els demano que retirin la modificació i que parlin o n’informin els veïns com a afectats. Nosaltres proposem obrir aquest pla per baixar el sostre edificable, incrementar les zones verdes, disminuir els habitatges i potenciar molt més el sector terciari. Crec que l’Ajuntament podria jugar un paper molt important, amb els promotors per exemple, per convèncer-los d’una construcció sostenible, que doti aquests habitatges d’una qualitat superior i que adeqüi també el cost final a un preu més assequible, potenciant el lloguer de pisos o la construcció de més habitatge social.
Ens agradaria que el Govern parlés amb les associacions per tal de fer-les partícips del procés i que se’ns donés més garanties de com es durà a terme —ara la garantia per a nosaltres és mínima—. Per tot això, en aquest punt hi votarem en contra.

El senyor Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista, manifesta la sorpresa que els va causar que es portés aquesta segona modificació del pla. A la comissió informativa, ja vaig demanar que es deixés sobre la taula, perquè creiem que era precipitat portar al ple una segona modificació d’un projecte ja aprovat i en el qual s’hi ha esmerçat molta feina, també per part dels veïns, ja que requereix unes converses prèvies tant amb els veïns dels sectors afectats, com també amb l’oposició.
Recordo que aquest projecte ens permetia la culminació d’una pastilla al carrer Càceres degradada, permetia la construcció d’un equipament a Can Solaret i posava a disposició de la ciutat dos espais on s’hi podia construir l’escola Marta Mata i l’illa educativa de Rocafonda, a més d’un parc d’unes 2 hectàrees en un sector densificat per l’autoconstrucció de dècades passades. Aquests eren els motius.
Agraeixo, però, la disposició de l’equip de la regidora Rodríguez en les dues reunions en què hem pogut tractar aquest tema i arribar a l’acord d’ajuntar els dos projectes. Estàvem parlant del pla de millora de Cirera/Rocafonda/Camí de la Serra, que sí que incorpora un projecte posterior, aprovat a l’abril del 2011, de la ctra. de Cirera, Rda. Dr. Ferran, c/Eusebi, Pou, Dipòsit, etc.
Per tant, si el Govern es compromet a mantenir o incloure en una segona fase, i possibilitar, mitjançant la tramitació administrativa corresponent, en aquest cas sí, amb fons municipal, aquests carrers que ha esmentat abans la regidora, hi votaríem a favor. És important culminar les esperances que es van donar al barri amb l’aprovació d’aquell projecte que contemplava un seguit de carrers d’una qualitat urbanística força deficitària.

La senyora Montserrat Rodríguez, en relació amb la primera intervenció del grup del PP, respon que efectivament està d’acord que s’ha de fer la revisió del Pla General. És una de les qüestions que ens hem marcat, però una revisió de Pla General que no estava encetada requereix un mínim de 4 anys per a una ciutat de les característiques de la nostra. En molts llocs s’ha treballat durant dues legislatures. En aquests moments, no ens podem permetre el luxe de parar-ho tot durant sis anys, perquè si hi ha algú que s’hi arrisca, i esperem que sí, tampoc no sabem si la situació econòmica i financera dels promotors ho permetrà. També cal aclarir que no es tracta d’un promotor, sinó d’uns propietaris que hi estan interessats i a qui, des d’Urbanisme, estem empaitant perquè s’hi posin; tan de bo que ho aconseguim.
Respecte a la intervenció del Sr. Safont-Tria, estic totalment d’acord que seria fantàstic que tot es pogués destinar a zones verdes i escoles, però això és impossible, perquè econòmicament Mataró no podria expropiar. Aquest sector preveu l’equipament públic, com ja se sap, i zones verdes, fins i tot en excés del que preveuen els estàndards legals, així com es compleixen també tots els estàndards de protecció oficial i concertat.
En relació amb el tema dels veïns, m’he llegit tots els escrits d’al•legacions de tots els propietaris i dels veïns. Els veïns, en l’última modificació que es va aprovar en aquest ple, a l’abril del 2011, van continuar fent reivindicacions, algunes d’elles no, que efectivament nosaltres tenim en compte. El fet que s’aprovi un document no vol dir que no hi hagi, evidentment, les garanties legals dels períodes per a presentar al•legacions, parlar-ne, etc. Entenem que aprovar un document no vol dir que no s’escolti els veïns. Escoltarem els veïns, però sent possibilistes.

El senyor Joan Mora, alcalde president, puntualitza al Sr. Safont-Tria que Sara Lee encara té a la ciutat més d’un centenar de treballadors al Rengle. Voldríem que en tingués 500 i en això també treballa la ciutat.
Tots aquests punts que presentem, amb què gairebé tots els grups estan d’acord, han de servir per a dinamitzar la ciutat al més aviat possible, perquè tots els sectors tirin endavant. Aquest és l’esforç de diàleg que està fent aquest Govern i que els grups de l’oposició estan possibilitant majoritàriament. L’important és que la ciutat pensi en aquest 21% d’aturats i en la gent que està patint.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 24, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5) i corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3).
Vots en contra: 3, corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Abstencions: Cap.

 

En aquests moments s’absenta de la sessió la Sra. Maria Carme Maltas, regidora del grup municipal Socialista,

 

11 - NOMENAMENT MEMBRES DE RECONEGUT PRESTIGI AL CONSELL MUNICIPAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MATARÓ.

El senyor Miquel Rey, conseller delegat de Promoció Econòmica i Innovació, presenta la proposta següent:

“L’article setè dels Estatuts de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró preveu el nomenament com a vocal del Consell de l’IMPEM d’un professional de reconegut prestigi, nomenat/da pel Ple municipal, a proposta de la Presidència.

Atès que el Sr. Joan Picón Álvarez ha estat membre actiu de diverses entitats vinculades al sector comercial de la nostra ciutat i és un gran coneixedor del sector comerç de les seves tendències. Va ser un dels fundadors de la marca Comerç Mataró Centre (CMC) vinculada a la Unió de Botiguers de Mataró amb l’objectiu de dinamitzar l’eix comercial del centre ciutat i promoure la seva excel•lència Al mateix temps ha estat portaveu delegat del CMC a la Unió de Botiguers durant 3 anys i ha format part de la Junta directiva de l’associació U.B durant 2 anys. És propietari d’un comerç al centre ciutat des de fa 24 anys. Actualment és president de Via Comercia, cooperativa que promou el comerç de qualitat en línea, així mateix va ser pioner en la creació de la Rue Privée, un model innovador de vendes en en línea constituït per diversos comerços de la ciutat. El Sr. Picon ha estat molt vinculat amb el Port de Mataró en el que va tenir un local durant 10 anys i que va rebre el primer premi d’interiorisme Puig i Cadalfalch , així mateix i des de fa 7 anys forma part de la Junta directiva del Club de vela de Mataró, en concret de l’àrea social.

Qui subscriu el President de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró PROPOSA al Ple de l'Ajuntament, l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Nomenar com a vocal del Consell de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró al Sr. Joan Picon Álvarez, com a professional de reconegut prestigi.

Segon.- Notificar el contingut del present acord a la persona interessada. “

 

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot a favor. Sempre hem cregut que el Govern té la disposició de poder decidir quines són les persones de reconegut prestigi i, per tant, no hi posarem impediments. No obstant això, quan un Govern aposta per una persona d’aquestes característiques ha de ser una persona vinculada al sector, un expert que pugui aportar coses. El que no ens agradaria és que aquesta representació respongui a criteris més aviat partidistes. En l’anterior govern, m’ha sorprès que qui era una persona de reconegut prestigi ara representi el partit polític. S’ha de vetllar perquè això no passi.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta el seu vot a favor. No volem dir res més, malgrat el que acaba de dir el Sr. Safont-Tria. Crec que n’hauríem de parlar tots un dia, ja que aquestes coses són injustes. Segur que la persona a la qual vostè feia referència en sap molt, del patrimoni arquitectònic de Mataró, i no té per què veure’s immersa en aquestes qüestions.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments es reincorpora a la sessió la Sra. Maria Carme Maltas, regidora del grup municipal Socialista,

Medi ambient i Sostenibilitat

12 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA SOBRE LES ACTIVITATS RECREATIVES ON S’HI REALITZEN ACTIVITATS DE NATURALESA SEXUAL.

La senyora Montserrat Rodríguez, regidora delegada d’Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent:

“En data 6 d’octubre de 2011, el Ple municipal va aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual i, per mitjà de l’anunci de data 31 d’octubre de 2011, es va obrir un termini d’informació pública de 30 dies perquè es poguessin presentar reclamacions i suggeriments.

Dintre d’aquest termini d’informació pública, les següents persones han presentat escrits d’al•legacions en les dates indicades:

- En data 3 de novembre de 2011, el senyor Josep Maria Colomer Ribot, en representació de Resseguidora-33, SL.

- En data 29 de novembre de 2011, la senyora María Sagrario Zueco Matute.

En la mesura que ambdós escrits formulen unes al•legacions molt similars, escau respondre-les de forma unitària. En aquest sentit, les al•legacions són:

- Que es tracta d’una reforma sense justificació que pretén impedir les activitats de prostitució, tot imposat unes restriccions que les fan inviables.

- Que l’article 8 del text aprovat inicialment es contradiu amb la Instrucció Tècnica 04 del Reglament d’activitats, d’acord amb la qual els locals destinats a sala de festes amb espectacle han de ser de 500 m² o menys.

Pel que fa a la primera al·legació, cal invocar el contingut de la memòria d’Alcaldia (la qual funciona com a preàmbul) relativa a la modificació de l’ordenança que ens ocupa, la qual manifesta que aquest Ajuntament, fent ús del marc normatiu vigent, estableix els requisits i les condicions que han de complir aquest tipus d’activitats. En aquest sentit, l’article 26.2 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, habilita els ajuntaments a establir uns requisits i condicions addicionals als establerts amb caràcter general.

Les modificacions introduïdes en la present ordenança (concretament en els articles 6, 8 i 9) cerquen evitar l’acumulació potencialment perjudicial dels locals d’aquesta naturalesa, permetre el desenvolupament normal d’altres activitats a la zona on s’ubiquin, així com maximitzar les condicions de seguretat, accessibilitat, salubritat i respecte pel medi ambient.

Per una altra banda, la disposició transitòria manté el sentit que tenia anteriorment, però amb un redactat més clarificador i inequívoc. En contra del que diu l’al•legació formulada, la durada de les llicències per a exercir les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual, eren i seran de cinc anys, i en aquest sentit les disposicions transitòries de la present Ordenança i del Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives, no afecten aquesta durada.

Atès que les modificacions establertes han estat dutes a terme a l’empara de l’ordenament jurídic vigent, no han estat arbitràries ni impedeixen l’exercici d’aquest tipus d’activitats. Conseqüentment, escau desestimar aquesta al·legació.

Quant a la segona al•legació, cal dir que l’activitat de sala de festes amb espectacle no és equiparable a la de sala de festes amb espectacle i annex. La segona constitueix un tipus específic d’activitat recreativa, amb totes les particularitats previstes per la present ordenança i pel Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives, el qual inclou aquest tipus d’activitats al seu annex I, que conté el catàleg d’espectacles públics, activitats recreatives i dels establiments i espais oberts al públic on aquests es duen a terme. Així, aquest catàleg classifica les sales de festa amb espectacle com un tipus d’activitat musical, mentre que les activitats de naturalesa sexual apareixen com un tipus apart i diferent.

En la mesura que són dos tipus d’activitats diferents, no es dóna cap contradicció entre el text de la present Ordenança i la Instrucció Tècnica 04 del Reglament d’activitats de Mataró. En consonància amb aquest raonament, cal desestimar aquesta l’al·legació.
En virtut de tot el que s’acaba d’exposar, vist el document de la modificació de l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual, l’article 73.10 del Reglament orgànic municipal; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local; els articles 65 i 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals i l’article 162 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

Primer.- Desestimar les al·legacions formulades pel senyor Josep Maria Colomer Ribot, en representació de Resseguidora-33, SL, i per la senyora María Sagrario Zueco Matute, per les raons expressades en la present resolució.

Segon.- Aprovar definitivament la modificació de l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual.

Tercer.- Ordenar la publicació de la present Ordenança al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8) i corresponents als membres del grup municipal Socialista (8).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 11, corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5), corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).

 

URGÈNCIA

CIM ÀREA D’ADMINISTRACIÓ I ATENCIÓ CIUTADANA

Gestió Econòmica –Patrimoni-

13 - DEIXAR SENSE EFECTE L’ACORD PLENARI DE DATA 2 DE SETEMBRE DE 2010, PEL QUAL ES CEDIA EL DOMINI A LA GENERALITAT DE CATALUNYA, DE LA FINCA DE 7.869 METRES QUADRATS, UBICADA A LA CARRETERA DE CIRERA, NÚM.44, I SOL•LICITAR-NE EL RETORN DE LA MATEIXA.

La senyora Carolina Soler, regidora delegada d’Administració i Atenció Ciutadana, presenta la proposta següent :

“El Ple de la Corporació de Mataró, a la seva sessió de 2 de setembre de 2010, va adoptar l’acord, entre d’altres, de cedir a la Generalitat de Catalunya el domini d’una finca de 7.869 metres quadrats, situada a la carretera de Cirera, núm. 44, destinada a la construcció de la nova escola Marta Mata.

El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha comunicat a aquest Consistori que aquesta actuació no serà duta per l’empresa pública ICF-Equipaments, sinó que la seva execució s’encarrega a GISA, per compte de la Generalitat de Catalunya, i es proposa un canvi de model en la fórmula de lliurament de la finca, d’acord amb el que s’ha manifestat des del propi Departament.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha deixat sense efecte l’acord pel qual s’acceptava la cessió gratuïta de domini del terreny. Es fa necessari també deixar sense efecte l’acord plenari municipal abans esmentat, i adoptar-ne un de nou, per possibilitar tant la construcció del centre, com el seu ús, un cop finalitzada la mateixa.

Per tot l’exposat, proposo al Ple l’adopció, si s’escau, dels següents acords:

PRIMER.- Deixar sense efecte l’acord plenari de data 2 de setembre de 2010, pel qual es cedia el domini a la Generalitat de Catalunya, de la finca de 7.869 metres quadrats, ubicada a la carretera de Cirera, núm. 44, i sol•licitar-ne el retorn de la mateixa, la qual té els següents llindars:
-Nordoest, mitjançant sistema d’espais lliures parcs i jardins urbans, amb la parcel•la del tanatori municipal.
-Sudest, mitjançant sistema d’espais lliures parcs i jardins urbans, amb carrer de futura execució (perllongació del carrer d’Aristòtil i sistema d’espais lliures, parcs i jardins urbans).
-Nordest, amb el carrer Aristòtil.
-Sudoest, amb la carretera de Cirera.
La seva referència cadastral és: 3002318DG5030S0001DL

SEGON.- Posar a disposició del Departament d’Ensenyament la finca indicada a l’apartat primer, a fi i efecte que es construeixi el centre i es posi en funcionament l’escola, cedint l’ús de la construcció, un cop finalitzada, a favor del Departament d’Ensenyament, amb les següents característiques i condicions:

1a. La finca posada a disposició s’ha de destinar a la finalitat esmentada en el termini de cinc anys, d’acord amb l’article 50 del decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.

2a. El solar és apte per al seu correcte destí com a equipament escolar i no té cap condicionant medioambiental i compta amb abastament d’aigua, evacuació d’aigües, subministrament d’energia elèctrica amb la potència suficient per l’execució de l’obra i posterior correcte funcionament de l’equipament escolar, així com amb la instal•lació d’una estació transformadora d’energia –en el supòsit de ser necessari- amb la potència suficient, tant per a la construcció del centre com pel seu funcionament, que s’ubicarà fora del solar, xarxa telefònica i conducció de gas –en cas de disposar-ne- i els vials que limiten amb el solar es trobaran pavimentats quant a la calçada i tindran encintades les voreres.

Correspondrà a l’Ajuntament qualsevol despesa per les actuacions urbanístiques que puguin afectar a l’immoble cedit i adoptar les mesures necessàries per aconseguir el seu destí pel Departament d’Ensenyament, sense cap cost o càrrega per aquest, i eliminant qualsevol obstacle que pugui impedir la correcta execució de les obres.

3a. La quota de l’impost sobre construccions, instal•lacions i obres que s’acrediti per la construcció del centre, en base a l’article 103 del Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, gaudirà d’una bonificació del 95% atès que es tracta d’una construcció d’especial interès o utilitat municipal. S’estableix la gratuïtat de les taxes acreditades per l’atorgament de la llicència d’obres, com a conseqüència d’aquestes obres, així com per als tributs que puguin gravar l’activitat educativa.

4a. Tant el solar com la construcció que es faci al seu damunt seran propietat del municipi, quedaran afectats a l’ús públic educatiu i anirà a càrrec de l’Ajuntament la conservació, manteniment, neteja, subministraments i vigilància.

L’Ajuntament no podrà destinar ni el solar ni la construcció realitzada a una finalitat diferent a l’educativa sense autorització prèvia del Departament d’Ensenyament, d’acord amb el corresponent expedient administratiu d’autorització prèvia a la desafectació.

5a. L’ús del centre i de les seves instal·lacions fora de l’horari escolar es regirà per la normativa vigent.

TERCER.- Facultar a la regidora delegada d’Administració i Atenció Ciutadana d’aquest Ajuntament, per signar la documentació que sigui necessària per a l’efectivitat del que es disposa en el present acord.

QUART.- Comunicar aquest acord al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a l’Àrea de Serveis Territorials, al Servei d’Ingressos i a l’Institut Municipal d’Educació. “

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, expressa que se’ls va informar dilluns passat d’aquesta urgència i que hi votaran a favor. Evidentment, tots els passos que es facin per tenir l’escola que majoritàriament la ciutat està reclamant són benvinguts.
No obstant això, els demano més detalls i explicacions en referència al canvi a l’empresa Gisa, és a dir, què comporta exactament el canvi? Pensem que hem de vetllar perquè la qualitat de l’escola i el conjunt de l’obra continuïn endavant en el temps i la forma que tots esperem.

 

La senyora Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, anuncia el seu vot favorable.
De tota manera, necessitaríem també una mica més d’explicació, és a dir, què és el que motiva la Generalitat a tornar a canviar el model pel qual s’ha de fer la construcció de l’escola. Els recordo que és la tercera vegada que els tràmits previs a la construcció de l’escola Marta Mata passen per aquest ple, sempre condicionats per una altra administració, la Generalitat, que ens ha anat canviant les normes del joc.
En primer lloc era una escola que s’havia de construir per conveni entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació, però, quan ja hi havia el projecte, ens van dir que la situació financera de la Generalitat obligava a construir a partir de l’Institut Català de Finances. I ara no entenc què ha canviat perquè no pugui ser aquesta institució, sinó Gisa, qui n’assumeixi la construcció. Què passa, doncs, amb l’ICF?
Per tant, necessitem més informació, malgrat els donarem el nostre vot de confiança. On és el projecte constructiu? Quines raons motiven el canvi? Quin és el calendari de construcció de l’escola? Una de les clàusules del que nosaltres aprovarem avui diu que l’escola es pot construir durant cinc anys. Entenem que no és això. Sabem que és un termini fictici, però volem saber de què parlem, ja que el 2012 la ciutat té un punt crític pel que fa a l’escolarització, atès que els alumnes del Marta Mata ja no caben de cap de les maneres allà on estan allotjats.
Dir-los també que hi ha un punt d’inquietud amb aquest tema, perquè ens van dir, i va sortir a la premsa, que l’escola Marta Mata començava les obres de construcció. Com es podien iniciar, si no hi havia aquesta cessió feta? On és el projecte constructiu? Jo crec que no hi era. O bé hi havia una operació de maquillatge, o bé de propaganda, la qual cosa ens fa sentir defraudats. L’escola necessita una resposta i cal agrair a la comunitat escolar del Marta Mata i de l’Antonio Machado la seva paciència.

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que hi votaran favorablement, però està totalment d’acord amb el que s’ha dit.

 

El senyor Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista, anuncia el seu vot favorable a un projecte que ja tenia el compromís per part de la Generalitat, des de l’octubre del 2010, de tirar endavant l’escola. És evident que aquesta administració ha canviat les regles del joc i, davant d’això, hem d’agrair especialment la paciència dels pares i els nens de l’escola durant tot aquest temps. Hem portat, des de l’inici d’aquest mandat, una proposta de resolució en què se’n va dir que començarien les obres a finals del trimestre de l’any passat. Vam fer una pregunta, en què mostràvem la nostra preocupació perquè no començaven les obres. Sí, han començat les obres externes de posar el solar a disposició de la Generalitat, però les obres de l’escola no han començat. Anem als fets: aquesta escola estarà feta quan toca? I sinó, quina solució tenim? El Sr. Galbany, a l’acta del 2 de novembre, va dir que en prenia nota, que es posaria a treballar i que em faria arribar les respostes a les meves preguntes, però no tinc les respostes. No ha arribat cap tipus d’informació relativa al projecte i demanaria que ens deixem de donar voltes al tema i tirem endavant, com més aviat millor, un projecte necessari per a la ciutat, els nens i les seves famílies.

 

El senyor Joan Mora, alcalde president, agraeix la confiança dels grups. És un tema delicat, complex, que va arrencar fa molt de temps. Primer l’escola l’havia de construir l’Ajuntament, però després se’ns va dir que l’havia de construir la Generalitat amb el finançament de l’lCF, i el que ara canvia és la financera. La companyia constructora serà la mateixa, però qui finança les obres tècnicament canvia a Gisa. Això és el que fem avui i el que se’ns ha demanat. Nosaltres seguim les indicacions que ens han fet des del Departament d’Ensenyament, per mitjà dels Serveis Territorials, i hem deixat lliure el solar perquè la companyia pugui iniciar les obres.
El tema ens preocupa i els garanteixo que ho estem exigint tant al Departament de Territori i Sostenibilitat com a la Conselleria d’Ensenyament. Els informarem de tot el que hi hagi i els puc assegurar que l’escola Antonio Machado, amb més de 600 criatures, ja no pot obrir el curs que ve sense que hi hagi una solució alternativa. Els asseguro que el compromís hi és i tindran vostès, tan aviat com es pugui, informació respecte d’això. Estem tots en el mateix vaixell i ara ens toca pressionar a nosaltres, cosa que estem fent.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 14, 17 i 19 per venir referits a temàtiques coincidents.

14 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA, PSC, CUP I PPC DE CARA A ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES QUE GARANTEIXIN LA PERMANÈNCIA I CONSOLIDACIÓ DEL MODEL DE L’ACTUAL ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA.

La senyora Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la proposta següent:

“I. Vist de manera global, podríem dir que Mataró ha estat històricament una ciutat interessada per la música.
L’any 2008, Mataró comptava amb 7 escoles privades de música que proveïen d’ensenyaments musicals a uns 1.000 alumnes, nombre que representa un 1% de la població mataronina del moment, percentatge no gaire allunyat del que podíem trobar en altres països europeus .
Si entréssim en més detall veuríem que aquesta oferta musical tenia unes característiques especials:

• Un 45% dels alumnes practicava el mateix instrument.
• A la ciutat hi havia pocs conjunts musicals que recollissin els aprenentatges fets pels nostres alumnes. La fragmentació en diverses escoles i la poca diversitat instrumental feien molt difícil la pràctica de la música en grups orquestrals als alumnes de les diferents escoles.
• Era una oferta poc assequible a àmplies capes de la població, amb una quota mitjana de 110€ mensuals per alumne.
• Pràcticament tota l’oferta d’ensenyaments musicals es trobava concentrada en l’espai entre Rondes. Només una escola estava situada en la zona de Peramàs.
• Un 80 % dels alumnes tenia menys de 13 anys, dada que ens indica l’alt nivell d’abandonament dels estudis musicals a mida que avançava el creixement dels alumnes i la baixa participació d’alumnat adult.

II. A la vegada, però, Mataró tenia una característica que la feia diferent de la resta de ciutats de Catalunya de la seva categoria, ja fos per nombre d’habitants o per ser la capital de comarca: no tenia cap centre públic d’ensenyaments musicals.
Mataró, a diferència de la majoria de municipis de Catalunya que havien apostat pels ensenyaments musicals de la seva població, tenia un buit en aquest camp que calia omplir.

III. En els darrers anys els estudis de música han experimentat uns canvis importants: de ser uns estudis elitistes i considerats gairebé un luxe, a l’abast de les capes socials amb un cert poder adquisitiu, han passat a ser considerats part important del bagatge cultural de les persones, ja sigui pel gaudi que produeixen com per la importància de les competències que porten intrínsecs els seus aprenentatges.

IV. Experiències a gran escala com “El sistema de orquestas juveniles e infantiles de Venezuela” demostren com la música, emparada pels poders públics, pot ser un mitjà de lluita contra l’exclusió i el fracàs escolar.

V. Els canvis en el món dels ensenyaments musicals no han estat solament de caire social i econòmic sinó també pedagògic: s’ha passat d’una concepció de la música com un art a l’abast d’uns pocs privilegiats, que havien de triar entre la perfecció o l’abandonament de la seva pràctica, a fer-ne un instrument de gaudi a l’abast de tothom, en funció de les seves possibilitats, destreses i voluntat de fer-ne o no el seu mitjà de vida.

VI. Aquest darrer fet ha portat canvis importants en el món de la pedagogia musical que no ha estat aliena, tot i que sí un xic retardada, dels grans canvis que ha experimentat en els darrers deu anys la pedagogia en general.

I. Atès que en el mandat passat la ciutat de Mataró va aconseguir resoldre aquesta anomalia creant una Escola Municipal de Música, que acostava aquests ensenyaments a més amples capes de la població perquè era finançada en part per recursos públics provinents del conveni signat Generalitat-Ajuntaments pel finançament de les escoles municipals de musica, i de recursos propis municipals i en part pels mateixos usuaris.

II. Atès que al llarg dels dos cursos i mig del seu funcionament ha aconseguit fer-se un lloc dins els estudis musicals de la ciutat, permetent que s’acostessin a la pràctica musical nous alumnes, com testifica els prop de 800 alumnes que té matriculats i les llistes d’espera en alguns instruments, sense que això hagi anat en detriment de les escoles privades ja existents, que segueixen encara actualment, totes elles, oferint els seus serveis.

III. Atès que l’Escola Municipal de Música ha fet una tasca de cohesió ciutadana, descentralitzant les seves seus i mostrant de manera clara que la música no és només una cosa de “Centre” ni dels “habitants del Centre”, al mateix temps que ha rendibilitzat els edificis escolars municipals en horari no lectiu, aspecte que li ha permès demostrar un alt grau d’eficiència.

IV. Atès que l’Escola Municipal de Música compta amb un Projecte Educatiu aprovat pel Consell Plenari de l’IME que defineix la seva missió, visió i els seus valors com segueix:

Missió
Facilitar a tota la ciutadania espais i propostes actives de formació, pràctica, creació, producció i difusió en l’àmbit de la música, per tal de recollir i donar resposta (acompanyar) als interessos i les necessitats expressives dels ciutadans en l’àmbit de la música.

Visió
L’EMM és un centre obert, dinàmic i creatiu, pensat per a servir a les persones i que compta amb un equip professional molt competent, que afegeix valor cultural a la ciutat a partir de pràctiques educatives diverses, de qualitat, i innovadores.

Valors
- La proximitat als ciutadans, als col•lectius i als agents culturals de la ciutat
- La funcionalitat dels aprenentatges
- El grup com a eina pedagògica i com a espai expressiu
- La diversitat estètica i de llenguatges musicals escolaritzats
- La qualitat metodològica i artística

i que defineix els seus objectius pedagògics i institucionals amb els termes següents:

Objectius de l’àmbit pedagògic
L’Escola es planteja la seva tasca formativa partint dels següents objectius pedagògics:
- Establir una profunda amalgama entre aprenentatge i pràctica musical, prioritzant l’experiència musical global per sobre dels coneixements teòrics descontextualitzats i emfatitzant la vivència de l’experiència artística.
- Desenvolupar una oferta formativa diversa quant a objectius, plantejaments i activitats, que resulti d’interès al màxim nombre possible de persones.
- Establir el “grup” com a base per a la relació, per a l’elaboració d’estratègies d’ensenyament-aprenentatge, i com a fonament metodològic i desenvolupar una metodologia didàctica que potenciï el treball col•lectiu per sobre de la instrucció individual.
- Promoure el treball cooperatiu a l’aula per tal d’accentuar el valor de les competències socials i d’interacció col•laborativa.
- Desenvolupar la tasca pedagògica a partir d’una metodologia que resulti significativa i funcional, entenent que és l’alumne qui construeix el seu aprenentatge, amb una intervenció docent que parteix de les motivacions i coneixements previs de l’alumnat, i que ajuda a desenvolupar competències útils en el camps artístic, cultural i social.
- Incentivar el pensament autònom, per tal d’alimentar la capacitat d’aprenentatge al llarg de la vida i la creativitat.
- Partir, en el desenvolupament de l’activitat formativa, d’un ampli ventall de “musiques”, sense subjecció a cap jerarquització acadèmica.
- Portar a terme una revisió i selecció dels materials didàctics que permeti executar adequadament un ensenyament basat en l’activitat i en la creativitat, i que condueixi al coneixement i comprensió de la diversitat estilística.
- Facilitar el coneixement i creuament d’expressions culturals diverses, per tal d’entendre les diferències culturals com una eina integradora, transformadora i de reflexió critica de la nostra cultura.
- Integrar l’aprenentatge d’actituds i valors en els projectes i activitats d’ensenyament-aprenentatge.
- Desenvolupar una progressiva comprensió de la interpretació en conjunt així com de la capacitat de treballar en equip per tal d’aconseguir el resultat sonor desitjat
- Adquirir i desenvolupar els hàbits de puntualitat, escolta, respecte i tolerància, que han de facilitar el treball tant a l’assaig com a l’execució musical en grup
- Col•laborar en el desenvolupament d’hàbits personals, com l’autodisciplina, la constància i la voluntat de superació

Objectius de l’àmbit institucional, de serveis i de cultura de centre
Pel que fa a l’àmbit de serveis i de cultura de centre, el projecte pretén:
- Fer créixer un projecte educatiu i cultural per la ciutat que sigui compartit pels diferents sectors educatius de l’Escola i, molt especialment, pel professorat del centre.
- Desenvolupar una cultura de centre oberta, basada en la confiança i la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa en l’avaluació i la presa de decisions de millora del centre.
- Entendre la formació continuada com una eina imprescindible que ha de permetre la millora de la pràctica docent i de la resta de tasques professionals a desenvolupar al centre.
- Desenvolupar progressivament tots aquells serveis de suport a la docència i a l’aprenentatge inherents a una escola de música moderna i de qualitat: banc d’instruments, biblioteca, mediateca, edicions, aules d’informàtica i de post-producció, espais d’assaig i enregistrament, etc.
- Desenvolupar un servei d’orientació i acció tutorial que doni suport a l’alumnat i a les seves famílies durant la seva etapa formativa.
- Incorporar les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC) com un recurs de suport a la docència, així com –orientat a la pràctica musical- un objectiu d’aprenentatge en sí mateix.
- Incentivar l’organització d’intercanvis d’alumnat i professorat de l’Escola amb altres de centres de Catalunya i/o de fora, com a via per a la formació permanent del professorat i la formació integral de l’alumnat, especialment a través dels conjunts estables.
- Fomentar –des de la direcció i des de la coordinació dels equips de professors- l’escomesa de projectes d’investigació en acció a través dels quals el professorat s’integri en projectes col•lectius.
- Incentivar els sentits de pertinença al grup i a la col•lectivitat que és l’escola, i fer-ho de manera que es visqui que aquest procés es fa possible mercès a la música o a través, principalment, de la música.
- Facilitar i propiciar l’ús de les instal·lacions, materials, recursos i serveis de l’escola a tota la comunitat educativa.

V. Atès que l’Escola Municipal de Música s’ha dotat d’un equip de més de 40 professors i professores, formats en els principis d’aquestes noves metodologies en els centres més competents del nostre país i de l’estranger, que han demostrat un alt nivell d’implicació al projecte, anant moltes vegades molt més enllà de les estrictes obligacions contractuals.

Per tot això, els grups municipals d’ICV-EUiA, PSC, CUP i PP proposen que el Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró adopti els següents acords:

1. Garantir la continuïtat de l’Escola Municipal de Musica de la ciutat, amb finançament públic, tal i com ha estat establerta fins el moment actual i amb participació de finançament privat a través d’uns preus públics que garanteixin l’accés a la mateixa d’àmplies capes de la població, independentment del seu nivell socioeconòmic.

2. Garantir l’actual model educatiu de l’escola definit en el seu Projecte Educatiu.

3. Garantir la continuïtat de l’equip de professorat i el respecte als seus drets laborals, mantenint les seves condicions contractuals equiparades als col•lectius de docents del seu mateix nivell de titulació, dels Centres d’Ensenyament de Règim General de la Generalitat i establint les mesures legals oportunes per a la continuïtat en el seu lloc de treball independentment del model de gestió adoptat.”

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, confirma que el seu grup està a favor dels punts 1 i 2, però s’abstindrà respecte al punt 3, en espera de tenir més dades sobre el tema.

17 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA EN RELACIÓ A L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE LA CIUTAT.

La senyora Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la pregunta següent:

“Aquesta setmana l’Institut Municipal d’Educació ha comunicat al Claustre de professors de l’Escola Municipal de Música de Mataró (EMMM) que amb la finalització del contracte d’obra i servei del fins ara director de l’escola, Sr. Ignasi Gómez, s’ha contractat a la Fundació Conservatori del Liceu un assessorament extern per avaluar l’escola.
Es desconeix, a data d’avui, qui serà el nou director o directora de l’escola i sota quina modalitat contractual es formalitzarà la relació laboral.

El Grup Municipal d’ICV-EUiA entén que la tasca de govern implica conèixer de primera mà i avaluar, quan es consideri convenient, els serveis públics que la ciutat ofereix, amb l’objectiu de millorar-ne la seva eficiència. No és, per suposat, ni la primera ni la última vegada que això passa.

Fins ara tots els estudis per la implementació de l’EMMM han estat encarregats a la Diputació de Barcelona que, previ acords entre les parts, ofereix aquests serveis sense costos per als municipis.

Aquesta és la raó de la nostra preocupació i estranyesa que ens porta a formular les següents preguntes:

1- Quins criteris ha valorat l’Institut Municipal d’Educació (IME) per demanar l’assessorament a la Fundació privada Conservatori del Liceu i no a la Diputació de Barcelona?

2- Donat que ens consta el “zel” del govern per vetllar per l’estalvi i l’ajust de les despeses municipals, per què es contracta un servei privat de pagament quan es poden obtenir les mateixes prestacions sense cap cost si l’encàrrec es fa a la Diputació de Barcelona?

3- Quant costarà aquest assessorament a la ciutat?

4- Està previst nomenar un nou director per l’escola? O l’assessorament inclou també l’exercici de la direcció pedagògica de l’escola? “

19 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR REFERENT A L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE MATARÓ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

“Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la marxa a mig curs del fins ara director de l’Escola Municipal de Música de Mataró (EMMM) l’Ignasi Gómez. El director va ser l’encarregat de gestionar el projecte educatiu i de posar en marxa l’escola. L’any 2009-2010 es creava el primer curs per oferir a la ciutat l’oportunitat de formació i pràctica en instruments musicals com a dret a l’educació i com un eina important d’expressió i comunicació, integració i cohesió social. El seu contracte per obra i servei finalitzava als tres anys i per continuar la seva tasca era necessària la seva renovació que per consideracions polítiques no s’ha fet.

Lamentem que els grups de l’oposició no hem estat informats dels motius d’aquesta decisió, com tampoc sobre la contractació dels serveis de la Fundació del Liceu, una empresa que gestiona una escola de música privada a la ciutat de Mataró. Malauradament tot ho hem sabut per la premsa.

Sembla ser que la Fundació del Liceu té un encàrrec per realitzar un estudi de viabilitat de l’EMMM, així com la seva futura gestió. No entenem la necessitat de contractar una empresa externa per realitzar aquest estudi, no perquè no hi hagi coses a millorar, sinó bàsicament per dos motius:

1. la Diputació de Barcelona realitza de forma gratuïta auditories a les escoles de música municipals.
2. L’EMMM té un cost de 5,58€/habitant molt per sota de la mitjana provincial de 23,95€/habitant, això és bàsicament degut al seu model pedagògic en grup. La seva eficiència educativa també és molt bona perquè malgrat disposa de menys hores lectives respecte altres escoles de música, té uns bons resultats acadèmics. El grau de satisfacció dels usuaris és igual a la mitjana dels municipis que engloba la Diputació de Barcelona, i el percentatge d’alumnat que forma part d’un conjunt instrumental és molt superior a la mitjana catalana.

Ens preocupa que l’actual model pedagògic de l’EMMM es qüestioni per imposar un model més semblant a les escoles gestionades per la Fundació del Liceu que difereixen substancialment de l’actual escola de Mataró. Si bé és cert que seria molt positiu disposar d’un conservatori a la ciutat de Mataró, aquest no hauria de substituir l’actual EMMM que permet a molts usuaris accedir a la formació musical.

És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular presentem les preguntes següents:

1. Per quin motiu no s’ha renovat el contracte del fins ara director de l’EMMM?
2. Per què s’han contractat els serveis de la Fundació del Liceu i no s’ha reclamat l’assessorament de la Diputació de Barcelona?
3. Per a quin assessorament concret ha estat contractada la Fundació Liceu?
4. Quin cost tindrà l’assessorament de la Fundació del Liceu?
5. Ha estat informat el claustre així com les mestres i les usuàries de l’EMMM d’aquest canvi directiu?
6. Es renovarà la resta de l’equip directiu que mantenen un contracte per obra i servei fins el 31 d’agost de 2012?
7. Es replantejarà l’actual model pedagògic que ha creat il•lusió entre l’equip educatiu i uns bons resultats entre les usuàries de l’EMMM?”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, opina que alguna cosa o altra s’ha fet malament. No entenem que en una Escola Municipal de Música que no registrava queixes de cap mena s’hagi tallat per dalt l’equip gerent.
És cert que hi havia un contracte per obra i servei que finalitzava, un contracte que va estar mal gestionat des del seu inici, perquè s’hauria d’haver obert una plaça per a exercir de director de l’EMMM i, per tant, el primer error ja ve de l’anterior govern. Tampoc defensem el mètode de contractació a través de l’externalització del servei, hauríem preferit que el personal educatiu de l’escola formés part de la plantilla de l’IME i hagués passat els processos de selecció habituals. No ens va agradar la manera com es va contractar, però tampoc ens agrada la manera com s’ha tancat aquesta tasca, perquè els resultats eren bons. Si estava funcionant bé, no hi havia motius per a tancar-la. També lamento que no se’ns n’hagi informat per part del Regidor, ens ha faltat conèixer-ne els motius, les intencions amb vista al futur... Això no s’ha fet bé. Per sobre de tot el que ens convé és garantir un model d’escola que funciona i que ens agrada, perquè és un model que ha permès que moltíssims usuaris se n’hagin pogut beneficiar, la qual cosa enriqueix també la ciutat, una ciutat on la música sona de manera afinada.
Lamento com ha anat tot, m’agradaria que es pogués arreglar d’alguna manera, però reclamarem que el model no es qüestioni. Aquests canvis, d’entrada, no ens agraden.

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, manifesta que, com ja va dir al ple dels pressupostos, avui dia, amb la greu crisi que estem patint, hem de ser més valents que mai i assumir que no es pot arribar a tot. La música sí que és necessària, però en temps de crisi hauríem de mirar si és una prioritat o no. En referència als acords de la proposta, crec que són bastant coherents, ja que fins ara l’EMMM ha funcionat força bé. També cal dir que des de PxC tenim molt clar com gestionaríem l’escola.
Pel que fa a l’acord 3, tot just abans de començar el ple l’equip de govern ens ha facilitat un document que no he tingut temps de llegir. És per això que els demano que ens l’expliquin amb més detall i després decidirem el sentit del nostre vot.
El que no ens agrada és que s’estigui polititzant massa el tema de l’EMMM. S’ha d’evitar que, per exemple, l’equip de professorat de l’escola tingui una vinculació molt directa amb alguns polítics d’aquest consistori. Polititzar els temes no és bo.

El senyor José Luis Calzada, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, confirma que està totalment d’acord amb els punts 1 i 2. És a dir, creiem en aquest model i som coneixedors de quina és la metodologia que s’està emprant a l’EMMM. Però respecte al punt 3, entenem que està fora de qualsevol fonament de dret, és a dir, el que hi ha són unes relacions contractuals de l’Ajuntament amb unes empreses privades, les quals tenen un personal que està exercint de professorat de l’escola. El que sí que els demano és que, ja que el contracte acaba al mes de juny, per al proper any tinguin en compte aquestes qüestions i dins del plec de clàusules s’especifiqui quines són les condicions laborals dels professors.
Dit això, em sembla curiosa la situació que estem vivint al voltant de l’EMMM. No dubtem de les qualitats professionals del que ha estat fins ara director de l’escola, però, com deia el Sr. Safont-Tria, dubtem de la forma en què es va contractar: en un procediment d’urgència, catorze dies després de fer una presentació pública davant la premsa de la regidora d’Ensenyament del moment i el director de l’escola posterior, en què portava el barret de representant de la Diputació.
És curiós, de vegades, justificar la urgència. El passat ple de pressupostos parlàvem de com n’és de fàcil defensar la responsabilitat, però, en aquest cas, em costa justificar una urgència en un càrrec d’aquesta mena. Hem vist vinculacions polítiques, etc., que no ens agraden. I no només les persones que hi ha al voltant de l’EMMM tenen certa vinculació política, tal com deia una nota d’un despatx d’advocats, sinó que també hi ha empreses privades que estan treballant per a l’IME que també tenen certa vinculació política. I s’ha fet un concurs i han guanyat, i no passa res.
Els convido a seure tots plegats a la comissió informativa pertinent o a la Junta de Portaveus per a decidir quin perfil ha de tenir el director de l’EMMM. Entenem que no podem incrementar la plantilla, perquè estem limitats per llei, però de la mateixa manera que es va fer una contractació d’urgència, podem fer una contractació d’urgència amb un personal laboral indefinit que compleixi uns criteris que siguin públics i de mèrit. I no vull dir amb això que la persona que hi havia fins ara no els tingués. D’altra banda, per què hem d’anar a buscar empreses privades? Per què no incentivem des de l’IMPEM que els músics de Mataró s’uneixin i muntin una cooperativa perquè ells mateixos es constitueixin en empresa prestadora de serveis a l’Ajuntament? Per tant, si el Sr. Secretari ens ho permet, votaríem a favor de la proposta si retiren el punt 3. I si no el retiren, ens abstindríem en el global de la votació.
La senyora Consol Prados, regidora del grup municipal Socialista, manifesta que dóna suport a aquesta proposta de resolució, perquè el seu grup defensa l’actual model de l’EMMM. Creiem que és un model d’èxit, tal com demostren els més de 800 inscrits, tot i que el model d’èxit no s’ha de contemplar només des del punt de vista quantitatiu, sinó també qualitatiu.
A més, defensem aquest model perquè l’EMMM desenvolupa tres funcions que per nosaltres són molt importants:
1. La funció educativa
2. La funció cultural
3. La funció de cohesió social
I amb una particularitat: desenvolupa la seva tasca en diferents equipaments educatius per tota la ciutat, la qual cosa li dóna aquest component no només de cohesió social, sinó d’optimització dels recursos aprofitant els espais escolars com a espais ciutadans.
Alhora, aquest model i el professorat han representat un canvi en el concepte dels estudis de música, uns estudis que han facilitat l’accés a més persones. Per això continuem defensant aquest model, desenvolupat per tot un equip que ha tingut aquesta bona gestió i bona acollida a la ciutat i entre els usuaris.
També creiem que l’aposta per aquesta escola incrementa la sensibilitat, la creativitat i el coneixement, el que repercuteix en el creixement i la riquesa de tota la ciutat. El que fa és augmentar el concepte de “densitat cultural”, és a dir, posa a l’abast dels ciutadans uns equipaments, instruments... per augmentar l’interès per altres coneixements.
Pensem que és una experiència que s’hauria d’estendre a altres disciplines artístiques. Hauríem d’explorar com fer més accessibles els coneixements, la cultura i la creativitat. Aquest model d’escola necessita una continuïtat, un recorregut.
D’altra banda, volem expressar la queixa que ens hàgim assabentat de tot plegat per la premsa. I no només nosaltres, sinó també tota la comunitat educativa, la qual cosa ha creat molta confusió.
També volem posar de manifest que un model d’aquestes característiques necessita finançament públic, perquè sigui més universal, la qual cosa no vol dir gratuït. I aquí correm un risc, perquè el govern de la Generalitat ja ha anunciat que no pagarà altres ensenyaments, com ara els estudis artístics o les escoles municipals de música. Som conscients de la situació, però també ho som de la tasca social i universal que desenvolupen entitats i escoles com la nostra.
Per tant, defensem aquest model d’escola municipal de música i esperem les explicacions del regidor d’Ensenyament sobre si realment estem davant d’un canvi de model o hi ha altres interessos que desconeixem.

El senyor Pere Galbany, regidor delegat d’Ensenyament i Esports, afirma que està d’acord amb la proposta de resolució, malgrat hi hagi algun matís, com el de la dictadura “bolivariana”, en què no hi estarien tan d’acord.
Sobre el primer i el segon punt, acord absolut. Tots valorem positivament l’EMMM, tal com he dit públicament diverses vegades i he dit als professors del claustre i a totes les persones que se m’han apropat. Aquest Govern aposta per continuar amb l’escola de música, amb aquest model, i hem de lluitar per tirar-lo endavant.
Ara bé, respecte al punt tercer, ens han fet arribar un informe des del Departament de Recursos Humans en què consta que no s’adapta a la legalitat vigent, és a dir, el que deia el Sr. Calzada. Per tant, els demanaríem que retiressin aquest punt i els votaríem a favor els punts 1 i 2.
Hem de vetllar perquè l’EMMM pugui seguir els anys vinents, però ara mateix la situació en què es troba l’escola és molt complicada. Cal tenir en compte que hem acabat l’etapa inicial, la posada en marxa de l’escola, que tots valorem molt satisfactòriament, i ara som a l’etapa de la consolidació, que és la més difícil.
És bo que els grups municipals debatin sobre el model pedagògic dels centres municipals. Cadascú té el dret de defensar el seu model, sens perjudici de fer-ho compatible amb la defensa de l’interès comú i el de la pròpia escola, però no podem obviar que aquest debat es fa després de la finalització, per extinció de contractes temporals, del director de dos centres. La justesa de l’acomiadament i la disposició jurídica d’aquest és competència del jutjat social, lloc on cada part haurà d’exposar els seus arguments. Fer-ho ara seria fer un dèbil favor als interessos d’aquesta corporació. La nostra obligació és no caure en aquest parany. El debat polític, això sí, el farem en aquesta sala, però cal començar dient que en aquest cas els dos implicats han afirmat, sense envermellir, que treballaven en aquests centres per afinitat política amb la regidora responsable de l’anterior mandat. Que consti que no fem cap acusació formal, sinó que recollim el que han dit els afectats, afegint que el seu contracte es va fer amb frau de llei.
Per tant, són únicament els dos afectats els que han parlat de frau de llei, assenyalant uns determinats responsables. És una obvietat que no formen part d’aquest Govern. Per sentit de responsabilitat, volem sortir en defensa de l’antiga regidora d’Educació i de la seva honorabilitat. Això ens exigeix dir que en la redacció d’aquell contracte no hi va haver engany ni als interessats ni a la corporació ni a la ciutat. Si féssim el contrari, hauríem d’exigir responsabilitats, cosa que no podem fer mentre no hi hagi una sentència judicial que ho digui. Això no treu que les persones que han finalitzat el seu contracte temporal fossin contractades d’una manera ben singular, com hem vist: sense seguir les normes d’aquesta casa que obliguen a fer-ho a través d’una oferta de treball pública i un procés lliure de selecció, on seguir els principis d’igualtat, lliure concurrència, mèrits i capacitat. Aquest tràmit no es va fer i, per tant, els acomiadats han treballat a la casa gràcies a una situació que els va afavorir i que va suposar una greu discriminació per a la immensa majoria dels treballadors i funcionaris de l’Ajuntament. Finalment, vull deixar clar que aquest Govern no ha fet cap discriminació amb cap treballador per motius ideològics. S’ho poden ben creure i podem posar exemples concrets: no crec que el nou responsable que tenim al centre Tres Roques tingui una ideologia propera a aquest Govern, però em complau dir que la feina que fa la valoro molt positivament. No cal dir que com tots sabem els càrrecs de la casa també els hem mantingut en les seves funcions.

La senyora Conxita Calvo lamenta el contingut del que el Sr. Galbany acaba de llegir. L’EMMM es va iniciar l’any 2009, fruit d’un acord de govern de l’antic tripartit, perquè enteníem que Mataró necessitava democratitzar els ensenyaments artístics. Em sembla que al llarg de molt de temps els ensenyaments artístics havien estat reservats als entorns socials que tenien la possibilitat de pagar-los. El que volíem era poder incorporar el suport públic en aquests ensenyaments a una ciutat que no en tenia, la qual cosa era una gran anomalia.
En aquest treball es va explicar, des del començament, quin era el model. Es va fer una prèvia que va consistir en un estudi sobre la situació de la música a Mataró, fet pel Sr. Josep Maria Vila, que havia estudiat uns anys abans un informe en què s’explicava com estava el sector i si era o no convenient fer aquesta oferta. Vam entendre que era una oferta per sumar que no pretenia perjudicar els centres privats, sinó que pretenia captar aquell alumnat amb menys possibilitats d’accés a aquests estudis. Això ha estat un encert a Mataró i estic lloant el treball de moltes persones, no pas el meu, perquè 800 persones el primer any va sobrepassar qualsevol de les prediccions que nosaltres havíem plantejat.
En aquest procés vam estar acompanyats per la Diputació de Barcelona, que donava aquest suport als municipis. El Sr. Ignasi Gómez va ser contractat per la Diputació per poder fer la concreció de com s’implementava aquesta escola de música. Vostès van estar informats puntualment del tema en totes les comissions informatives.
En aquests moments, i ho lamento, no podré explicar el perquè de la urgència en la contractació del Sr. Gómez, el contracte del qual comença l’1 de gener del 2009. Els serveis jurídics de la casa i de l’IME van considerar que aquesta devia ser la fórmula, perquè la meva especialitat no és la de jurista ni la d’advocada. Per tant, això es va fer així i es va explicar a totes les comissions informatives dient quin era el mètode de contractació. Diverses persones es van presentar, vam tenir entrevistes amb algunes persones i finalment va ser el Sr. Gómez qui ens va semblar que tenia una connexió més clara amb el model que nosaltres volíem treballar. Vam utilitzar el sistema de la descentralització, perquè l’havíem conegut, perquè a Europa funciona en molts llocs, perquè aquí també teníem models i perquè ens interessaven també altres maneres de treballar la música, com a Venezuela o a València. Són models en què la música està present en la vida social.
En aquell moment el professional que ens va semblar millor, i no li vam preguntar a qui votava, va ser el Sr. Gómez. Vostès saben que la Generalitat, quan munta un centre nou, permet que alguns professionals vagin directament a muntar-lo. Aquestes persones són el director, el cap d’estudis i el secretari. I durant tres anys els conserva la prerrogativa de tirar endavant aquella escola, perquè el centre en qüestió necessita un inici, un model i un equip compromès. I la resta, la contractació indirecta, vam intentar no lesionar el sector privat més del compte, de manera que poguessin participar d’aquesta escola.
No hi ha hagut ni una mica de cap intencionalitat política en la contractació de ningú, mentre jo he estat gestionant l’IME. Els ho poden assegurar les persones que em coneixen. Això ha sortit a la llum quan el Sr. Gómez i alguna altra persona han volgut defensar els seus drets de la manera que els ha semblat més convenient, i és legítim, però em sap molt de greu que això posi damunt la taula aquestes especulacions infundades. Han estat contractats per la seva capacitat absolutament reconeguda per la Diputació de Barcelona, per la seva trajectòria anterior, per la seva professió com a professors a l’Escola Superior de Música de Catalunya, etc.
A més a més, tot el procés va passar per informació pública i es va explicar en les comissions informatives reiteradament quines eren les formes de contractació, les quals tenien un final: la creació d’un concurs públic per veure qui seria el director de l’EMMM. I, per tant, podia no ser el Sr. Gómez, lògicament, perquè estava obert a tothom, però no en el seu inici, quan estàvem plantejant el nou model. Hi ha moltes hores darrere d’aquest model per tal que no hi hagués cap dificultat de compaginar horari laboral de les escoles amb l’horari de l’EMMM, la implicació dels centres privats, etc. Pensin que darrere d’això hi havia molta capacitat per treballar-ho bé, sinó hagués estat un desastre.

D’una banda, no hi ha hagut contractacions que tinguin a veure amb afinitats polítiques. Hi ha hagut contractes professionals per a fer una tasca professional. L’EMMM és una escola innovadora, amb sostenibilitat, amb uns costos de 5,58€/habitant, quan la mitjana a Catalunya és de 23,9€, gràcies a la utilització d’altres espais amb finalitat educativa. No tenim altres despeses més que el professorat pràcticament.
Jo no sé com s’organitzen els professors de música. No sé si s’organitzen en cooperatives o no, tan de bo ho fessin. Però vostè entendrà que la meva tasca no era incentivar les formes d’organització del professorat ni de les empreses. La meva tasca era poder crear a Mataró una cosa que no teníem i que em semblava molt important de fer.

Finalment, crec que és una escola de la qual ens hauríem de congratular, que no s’hauria de posar en dubte en una situació de crisi, perquè la seva dedicació és mínima i els beneficis són múltiples. Crec que no haurien de seguir jugant amb la premsa, perquè al final malauradament la ciutadania acaba rebent el missatge que tots els polítics som iguals i ens ho arreglem entre nosaltres. Jo no sóc d’aquesta classe.

 

El senyor José Luis Calzada aclareix que, durant la seva intervenció, no s’ha referit a la Sra. Calvo com a regidora d’Ensenyament, perquè li sembla que ella ha parlat com a tal; simplement li ha fet un oferiment. Ningú no dubta de la qualitat i la pedagogia de l’ensenyament musical a Mataró. Tots hi estem d’acord. Però, pel que fa al punt 3, tenim un informe jurídic que diu que el que es demana està fora de l’ordenament jurídic, no és competència d’aquest ple i de cap administració, i, no obstant això, votarem. No tinc cap problema ni amb aquest director ni amb qualsevol altre, però jo no sé si ha de ser o no aquest director, i vostè està centrant el debat en la direcció.
Podria parlar de Rafa Milán, exdirector del Patronat de Cultura amb un regidor d’Iniciativa, que quan va plegar va tornar a l’Ajuntament del Prat d’Iniciativa, i ho entenem i no passa res. Podria parlar del director de l’IME quan hi havia en Pep Comas, que era un regidor d’Iniciativa de Tiana. I la vinculació política no la dic jo, l’estan reconeixent unes persones en una nota de premsa. I els dic que dóna la sensació que el que es fa és: “surt tu que m’hi poso jo”. I no només els ho dic a vostès, sinó també als senyors del Govern, perquè també hi ha el rumor que la persona que ha de venir té unes vinculacions amb Convergència, perquè havia estat a la seva llista.
Els convido a reunir-nos on vulguin (comissió informativa ad hoc, junta de portaveus...) per parlar-ne. D’aquesta manera tindrem un espai on parlar de la direcció, dels perfils, dels mèrits, i escollim una persona.
Vostè diu que no recorda bé el tema d’urgència, que vostè no és la tècnica, etc., però al Consell Plenari de l’IME del 10 de febrer del 2009 es va donar compte d’un Decret del 14 de gener de contractació del director de l’Institut Municipal de Música, prestació que s’inicia l’1 de gener, 14 dies abans. No sóc jo qui ho diu, ho indica la forma de contractació i les persones que han posat la denúncia contra l’Ajuntament.
Però centrant el debat en això no fem cap favor a les famílies dels alumnes de l’EMMM. El que hem de garantir és que arribin els diners de la Generalitat, que tinguem una bona tarifació social, perquè repeteixo que estem molt d’acord amb el model, amb el fet que els alumnes que no poden puguin gaudir d’instruments en lloguer, etc.
Per tant, els emplaço a no contractar ningú, a seure tots plegats per definir quin és el model i quines són les bases dels perfils i organitzem un concurs. I com que no podem contractar ningú, si volen, fem una contractació d’urgència de la persona. I quan puguem contractar, hi posem algú amb qui tots estiguem d’acord i que garanteixi el futur dels ensenyaments musicals a Mataró.

La senyora Conxita Calvo opina que la proposta del Sr. Calzada no es correspon. Una comissió informativa no és l’espai per definir el perfil de ningú que ha de liderar un servei, però, en tot cas, no em toca a mi decidir-ho.
Respecte al punt 3 de la proposta, reconec que ha donat peu a malentesos, la qual cosa no era la nostra intenció. Estem parlant sempre del professorat, sense incloure-hi la direcció. Ho dic perquè en aquesta proposta no hi ha la defensa de res, ni la queixa per res en relació amb la decisió que s’ha pres sobre el contracte del director.

El senyor Joan Mora, Alcalde President, puntualitza que, en les votacions, se separaran el punt 1 i 2 del 3. Per tant, hi haurà dues votacions separades.

El senyor Pere Galbany agraeix les explicacions de la Sra. Calvo. Pensi que és el despatx d’advocats que també ha donat peu a tot aquest seguit de comentaris. No obstant això, com li dèiem, l’Ajuntament defensarà la seva honorabilitat i hi serà.
En referència al punt 1 i 2 de la proposta de resolució, insisteixo que estem totalment a favor de l’escola de música que tenim. Creiem que s’ha fet una feina molt ben feta, s’ha posat en marxa molt bé i hem de vetllar perquè continuï per molts anys.

El senyor alcalde posa a votació el punt 1 i 2 de la Proposta de Resolució:

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 24, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8), corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (5), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 3, corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya.

 

A continuació el senyor alcalde posa a votació el punt 3 de la Proposta de Resolució:

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 11, corresponents als membres del grup municipal Socialista (8), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: 11, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (8) i corresponent al grup municipal de Plataforma per Catalunya (3).
Abstencions: 5, corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Havent-se registrat un empat a la votació, el Sr. Alcalde fa ús del vot de qualitat de la presidència per decidir la votació en contra del punt 3 de la proposta presentada.

A continuació es passa a contestar les preguntes 17 i 19 de l’ordre del dia:

El senyor Pere Galbany respondrà les preguntes de la CUP i d’ICV-EUiA de manera conjunta, perquè n’hi ha que són similars.
Respecte a les preguntes primera i sisena de la CUP sobre la contractació i renovació, o no, del director i l’equip directiu, val a dir que, a causa de l’existència del procés judicial, ara mateix no es poden contestar. Ara bé, un cop hi hagi sentència, en parlarem tant com calgui.
Pel que fa a les preguntes primera i segona d’ICV-EUiA i preguntes segona i tercera de la CUP sobre l’assessorament encarregat a la Fundació del Liceu, cal tenir en compte que hem acabat l’etapa inicial i ara anem cap a l’etapa de consolidació, en què hem de vetllar pel futur de l’escola de música. Aquesta és l’etapa més difícil i cal mantenir-se a partir d’ara en una conjuntura econòmica complicada. Per aconseguir-ho hem anat a buscar la millor entitat que ens pot oferir assessorament regular i periòdic, al nostre entendre. Recordo que la Diputació no fa aquest tipus de seguiment, tot i que seguirem demanant informes a la Diputació, és a dir, continuarem treballant-hi. I també treballem amb altres entitats, per veure quines opcions tenim al davant per mirar de mantenir l’escola en el futur. El Sr. Calzada parlava del cooperativisme entre els professors de música, per exemple, i aquesta és una més de les possibilitats a estudiar.
La Fundació del Liceu és una fundació molt coneguda i prestigiosa, i té una experiència més que contrastada en el món de les escoles de música. Cal destacar que el que s’ha demanat a la fundació és que ens ajudi fins al 30 de juny d’enguany a trobar el sistema de gestió que ens garanteixi la viabilitat futura de l’EMMM.
Quant al cost que tindrà aquest assessorament, hem de dir primer que el cost total de l’EMMM fins ara ha estat de 896.128 euros, un import prou important. Pensem que en l’últim exercici el cost total de l’escola ha estat de 686.000 euros, dels quals hi ha hagut una aportació per part de les famílies d’una tercera part (215.000 euros). Però han de pensar que l’Ajuntament de Mataró n’ha d’aportar 171.400 i la Generalitat 304.000. Aquests imports fins ara no ens han arribat i estem esperant que arribin els propers mesos, però estem parlant de quantitats que ara mateix per a l’Ajuntament són molt importants.
També val a dir, i no ens n’amaguem com a Govern, que els preus públics que es paguen a l’EMMM només cobreixen una tercera part del cost total i, per tant, caldrà revisar-los. Hem d’afrontar la realitat i no s’ha d’enganyar els pares. Una escola de música no es pot mantenir amb els preus públics que tenim ara.
En relació amb el cost concret de la Fundació del Liceu és de 18.000 euros. El cost del director de l’escola de música de 6 mesos hagués estat de 26.881 euros, i, per tant, tenim un marge d’uns 8.000 euros.
Pel que fa a la quarta pregunta d’ICV-EUiA, cal explicar que el nou organigrama s’està acabant d’organitzar. Òbviament dalt de tot hi haurà l’IME i l’Ajuntament de Mataró i després hi haurà un equip de persones, que formen part de la Fundació del Liceu, que realitzaran la direcció executiva, l’assessorament, el seguiment i el control de la gestió de l’escola. Sota hi haurà una direcció acadèmica que estarà formada per les persones que formen part de l’actual equip directiu. S’estan acabant de tancar les funcions i, en breu, ho tindrem.
Quant a la cinquena pregunta de la CUP, em vaig trobar amb el claustre de l’escola de música el 19 de desembre passat per parlar de la situació en què ens trobàvem, en què hi havia un contracte temporal que s’extingia i que, segurament, passaríem a buscar un altre tipus de direcció.
Respecte als usuaris, encara no els n’hem informat perquè fins ara no ho teníem tot acabat de tancar. Estem acabant de tancar l’organigrama i quan això sigui així n’informarem els pares i ens tornarem a trobar amb el claustre. En tot cas, demanar al claustre de professors que continuïn treballant satisfactòriament com fins ara.
En relació amb el setè punt de la CUP, no plantegem un canvi de model pedagògic. Estem analitzant els diferents sistemes de gestió possibles per assegurar la viabilitat de l’escola de música, però no parlem d’externalitzar serveis o de privatitzar-los. Totes les idees són bones i entre tots plegats hem de mirar de trobar un bon futur per a l’escola.
La legislació preveu moltes formes de com administrar un servei públic, també de manera directa, i per això sol•licitem l’assessorament de la Fundació del Liceu, perquè la decisió que prenem sigui la que asseguri el millor futur per a l’EMMM. Els propers mesos anirem veient, estudiant, analitzant i informant-los a tots vostès de tot plegat —també són benvinguts si volen treballar-hi conjuntament—, per mirar quin ha de ser el futur de l’escola de música.

 

El senyor Xavier Safont-Tria creu que el Sr. Galbany no ha volgut contestar algunes de les preguntes que li ha plantejat.
Vostè em diu que no em pot respondre les preguntes primera i sisena perquè hi ha un procés judicial obert, però quin procés judicial? Li estic fent una pregunta amb resposta política, és a dir, els motius pels quals no s’ha renovat un contracte d’un director d’una escola. Vostè em parla com si hi hagués secret de sumari, quan vostè pot respondre políticament. El mateix passa amb la sisena pregunta.
Després hi ha hagut altres respostes també una mica estranyes. Comparava vostè els 18.000 euros del cost de la Fundació del Liceu amb els 26.000 euros que costa la gestió de direcció. Em sembla que no són comparables, ja que són coses totalment diferents. El que jo li preguntava és que si ja teníem un director de l’escola, per què el canviem? Tampoc no m’ha aclarit per què s’ha anat a buscar aquesta fundació, més enllà del prestigi que pugui tenir. Hi ha moltes gestions que fem des de l’Ajuntament que funcionen bé i no anem a buscar assessorament privat extern que ens costa diners. Les respostes no em satisfan i ara tinc més dubtes que abans sobre el futur d’una gestió pública d’aquesta escola de música.

La senyora Conxita Calvo tampoc no ha entès gairebé res del que ha explicat.
Respecte de per què ha contractat el servei de la Fundació del Liceu, diu que perquè aquesta ofereix un servei regular i periòdic. Què vol dir això? Que el contractarem periòdicament? Que serà regular en el temps?
En segon lloc, diu que s’han de valorar de nou els costos de l’escola de música. M’ha semblat que li sonava estrany que es pagués a terços, però és que alguns serveis de la Generalitat com les escoles bressol o les de música i arts ja es finançaven a terços: un terç l’Ajuntament, un terç la Generalitat i un terç els usuaris. Això no vol dir que el model sigui qüestionable en una situació de crisi, però em preocupa molt com vostè ha presentat la xifra global, perquè no ajuda a entendre quins són els costos de l’escola. Perquè, si ho mirem per habitant, el cost és segurament el més baix de Catalunya. També diu que, davant d’aquesta situació, no sap si podrem afrontar les despeses de l’escola. Està anunciant alguna cosa?
Sr. Calzada, crec que no caldrà que hi hagi concurs públic perquè, segons ha dit el Sr. Galbany, l’estructura que s’està organitzant contempla que a dalt de tot hi hagi l’IME i, després, un equip de direcció amb persones de la Fundació del Liceu i, a continuació, hi haurà la direcció pedagògica. Si ho he entès bé, això vol dir que ja tenim la direcció i, doncs, no hi haurà concurs públic per proveir la plaça de director de l’escola de música?
M’apareixen molts més dubtes dels que ja tenia i moltes més inquietuds.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, lamenta que s’hagi al·ludit ara el Sr. Calzada, perquè segons el ROM ara no li toca intervenir.

El senyor alcalde està d’acord amb el Sr. López d’intentar evitar, en les preguntes, al•lusions a altres grups municipals per a no haver d’entrar en un debat que no està previst.

El senyor Pere Galbany manifesta que li agradaria poder respondre les preguntes primera i sisena de la CUP, però que no ho pot fer i, per tant, un cop hi hagi una sentència judicial, en parlaran. Per descomptat, no tinc cap por pel futur de l’escola de música; justament acabem de votar a favor de la seva continuïtat.
Responent a la Sra. Calvo, dir-li que simplement contractem un assessorament d’aquí al 30 de juny. Quan deia “regular” i “periòdic”, em referia a un període curt de temps. Pel que fa als terços, els conec bé. Però jo vaig més enllà i, davant la situació econòmica precària de la Generalitat, caldrà vetllar per la continuïtat dels serveis que s’estan donant, com ara les escoles de música i les escoles bressol. Els costos són els que són: 896.182 euros.

El senyor alcalde entén que queden respostes les preguntes. El que queda clar és que estem tots compromesos amb el model d’escola de música. Mataró ha lluitat molts anys per tenir aquesta escola i l’hem de conservar i fer-la sostenible. Haurem d’obrir un debat per consensuar com hem de tirar endavant, d’acord amb la capacitat financera que tinguem a nivell municipal i que tinguin les administracions superiors que ens financen una part dels costos. Però és bo que la gent sàpiga que malauradament, a dia d’avui, les finances de la Generalitat no han fet efectius cap dels costos que hem tingut en tots aquests anys anteriors de l’escola de música.
No obstant això, ens hem de quedar amb aquesta voluntat de continuïtat de l’EMMM i de parlar-ne.

15 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA REFERENT A LA PRESENTACIÓ D’INICIATIVES ALS PLENS MUNICIPALS RELATIVES A LA CELEBRACIÓ DE COMMEMORACIÓ DELS DIES INTERNACIONALS DEDICATS A DIFERENTS CAUSES I/O COL•LECTIUS.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la Moció següent:

“Al passat Ple Municipal Ordinari del Desembre de 2011 es varen presentar diverses Iniciatives per tal de commemorar la Diada Internacional per l’eradicació de la Violència vers les Dones i també el Dia Internacional de les persones afectades per la Sida. Totes dues iniciatives ens semblen molt respectables i aquest Grup Municipal s’hi va afegir a totes dues.

Pensem, però, que la commemoració d’aquest tipus de Diades Internacionals planteja una sèrie de problemes:

El primer és que s’ha d’intentar que aquest tipus d’Iniciatives s’aprovi per unanimitat per tal de dotar-les de la màxima força democràtica.

El segon és que no és bo apropiar-se-les partidistament ni fer-les servir contra la resta ja que entenem que es desvirtua l’objectiu de les mateixes i genera uns enfrontaments que en res ajuden a assolir els objectius pels quals es van crear.

El tercer és que el fet de triar unes i deixar de commemorar d’altres genera un greuge comparatiu vers als col•lectius quina Diada no es commemora.

El quart que és materialment impossible celebrar-les totes ja que a l’actualitat hi ha més de 250 dies del calendari dedicats a algun tipus de causa.

Tenint present aquest quart motiu presentem aquesta Moció, donat que en els dies posteriors al Ple de Desembre es celebraven Diades Internacionals tant importants com les de l’Abolició de l’Esclavitud, la del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat o bé la del Dia Internacional dels Drets Humans, totes elles mereixedores de tenir algun tipus de reconeixement al Ple Municipal al igual que ho han estat d’altres. I en aquest mes de Gener es commemoren Diades com la del Dia Mundial de la No Violència.

Des del Grup Municipal del Partit Popular, pensem que la commemoració o no d’aquests Dies Internacionals no pot estar condicionada a que algun Grup Municipal presenti una Iniciativa al Ple, si no que cal establir un calendari sobre quines mereixen una especial atenció (segur que la immensa majoria) i que s’hauria d’establir un canal pel qual es fes arribar a la ciutadania la nostra solidaritat amb les persones o causes a les quals fem referència. D’igual manera opinem que s’ha d’intentar evitar el debat sobre les mateixes i els pronunciaments partidistes ja que en res ajuden als que volem recolzar.

És per aquests motius que sotmetem a la consideració del Ple els següents Acords:
ACORDS

1.- La Junta de Portaveus tindrà entre les seves funcions la de fer el seguiment dels Dies Internacionals de Diferents Causes i Col•lectius i senyalar quins es celebren.

2.- El Govern Municipal, o qui designi, serà l’encarregat de redactar una Declaració Institucional sobre les Diades que haguem acordat de celebrar especialment.

3.- La redacció de la Declaració Institucional sobre una determinada Diada serà consensuada a la Junta de Portaveus per tal de que arribi a l’ opinió pública i publicada com a un acord de tots els Grups.

4.- Aquest tipus de Moció es convertiran en Declaracions Institucionals i per tant no seran objecte de debat, ja que entenem que perden força.

5.- Al Ple ordinari es donarà compte de les Declaracions Institucionals que hagin estat votades majoritàriament a la Junta de Portaveus, així com d’explicar el suport amb el qual compten.

6.- Aquest acord serà d’aplicació immediata i s’inclourà al Reglament Orgànic Municipal (ROM) en la primera modificació que es realitzi.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comparteix la intenció de la moció presentada, però no veu clara la solució proposada. El remei que vostès hi posen no l’acabo de compartir ni veure massa clar. No tinc clar que hagi de ser el Govern municipal qui sigui l’encarregat de fer aquestes declaracions institucionals, en tant que segurament hi haurà grups municipals que tindran una sensibilitat determinada per un tema concret i potser es podria fer d’una manera més profunda.
Nosaltres, de fet, sempre hem sigut poc partidaris de la celebració d’aquests dies. No hem portat massa mocions en aquest sentit, però el que li demano és que ho deixi sobre la taula per a parlar-ho en comissió informativa o en junta de portaveus per trobar una fórmula que s’ajusti més a les necessitats dels grups municipals, com també al funcionament del ple ordinari de l’Ajuntament que, en alguns casos, s’hauria d’estalviar unes discussions que, de vegades, són estèrils.

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, coincideix amb el Sr. Safont-Tria en què valdria la pena que quedés sobre la taula per a parlar-ne a la Junta de Portaveus i llimar algunes coses que no li agraden dels acords. Li demanaríem, doncs, per buscar un acord més consensuat, que la deixi sobre la taula.

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, expressa que si el Sr. López manté la moció, el seu grup hi votarà favorablement.

El senyor Joan Antoni Baron, president del grup municipal Socialista, opina que la intenció del PP és lloable, és a dir, evitar la repetició sistemàtica i que hi hagi també llacunes. Però entenc que si no podem sortir d’aquest ple amb una votació per unanimitat tampoc no té massa sentit. El ROM és d’obligat compliment, mentre que les propostes de resolució no ho són.
Jo coincidiria a deixar-ho sobre la taula i treballar-ho a la Junta de Portaveus, però l’esperit i l’articulat em semblen absolutament correctes.

 

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, comparteix l’esperit de la proposta, és a dir, donar relleu a aquestes commemoracions cercant la unanimitat en cada cas.
Si es porta a votació, nosaltres hi donarem suport, però també ens està bé si el Sr. López la vol deixar sobre la taula i parlar-ne. D’aquí ve la proposta de CIU d’afegir que, en el moment que hi hagi una modificació del ROM, poder-ho incloure adequadament. Però hi ha un grup que presenta la proposta, hem de posicionar-nos i, com que compartim l’esperit, hi votem favorablement.
Més enllà de la Junta de Portaveus, nosaltres creiem en el marc d’una revisió absoluta de la participació ciutadana. Creiem que el ROM i el Reglament de Participació també es poden posar sobre la taula, sempre que hi hagi el consens suficient per fer-ho, i allà seria el moment de tractar això, és a dir, en la comissió especial d’Organització. A més, segurament hi hauria altres mocions que podríem plantejar allà. En tot cas, el grup PP ha passat al davant, perquè hi ha un exemple recent, i nosaltres hi votaríem afirmativament.

El senyor José Manuel López puntualitza que no es tracta d’un problema de cansament o que els plens es facin llargs, és una altra cosa.
Un dels motius és que hi ha algú que s’ha saltat alguna vegada l’acord que, quan hi ha unanimitat en aquesta mena de mocions, qui presenta la declaració és només el ponent i la resta no hi intervenen. Tampoc no podem muntar-nos una moció urgent d’última hora per a sortir o no sortir al ple.
També crec que la declaració institucional que es va fer sobre el Dia Internacional contra la Violència Masclista al ple passat em va semblar que no és el camí, perquè divergim el focus. No posem el focus en allò que importa, sinó en el dret que té tothom a expressar la seva opinió, a marcar el seu perfil polític, però el que fem realment és divergir el focus del problema. Sinó, ens encallem en una pura rutina que no ens aporta res i, fins i tot, fem el ridícul.
De tota manera, no tenim cap inconvenient a deixar-ho sobre la taula.

El senyor Esteve Martínez creu que, en cap cas, no es fa el ridícul. En segon lloc, hi ha segurament divergències importants a l’hora de parlar de segons quins temes, i això no l’ha de molestar, Sr. López. Per això hi ha discrepàncies. Hi ha declaracions institucionals en les quals serà molt fàcil aconseguir la unanimitat i, en d’altres, serà més difícil.

Finalment el Sr. Alcalde president deixa el tema sobre la taula
16 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER TAL DE QUÈ L’AJUNTAMENT DE MATARÓ REALITZI UNA MORATÒRIA EN LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES PER L’OBERTURA DE CENTRES DE CULTE A LA CIUTAT.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la Moció següent:

“Des de ja fa uns anys estem vivint una profunda crisi econòmica de la que la nostra Ciutat no és una excepció. Molts conciutadans i conciutadanes estan patint amb cruesa la situació econòmica desfavorable, això ha significat augments esfereïdors de la taxa d’atur, de persones que no tenen cap ingrés econòmic, de molts mataronins i mataronines que porten més dos anys cercant un lloc de feina que no troben (aturats de llarga durada) i en definitiva un nombre significatiu de mataronins i mataronines que s’han vist en l’obligació indesitjada d’haver d’acudir als serveis socials o a organitzacions d’ajuda social, tant laiques com religioses, per tal de poder subsistir amb dignitat.

Davant d’aquesta situació pensem que les institucions, però també la societat civil s’ha de mostrar solidària amb aquells que ho estan passant pitjor. Una bona manera de mostrar aquesta solidaritat és prioritzant les despeses, com diem des de les Institucions Públiques però també des de les Entitats i Associacions civils que han de dedicar els seus esforços a vetllar pels que ho estan passant pitjor, com ja estan fent moltes ONG’S i Associacions de tota mena els membres de les quals es dediquen a ajudar als més desafavorits esmerçant el seu temps, treball, temps lliure i fins i tot diners en aquest objectiu.

La crisi, però, també ha tingut com a conseqüència un abaratiment dels preus al sector immobiliari cosa que pot generar que algú vulgui aprofitar-lo per tal de fer créixer la seva comunitat, o d’invertir en la compra d’una nova seu, o centre de reunió. Aquest fet pensem que no seria ni ben entès ni ben rebut per part de la ciutadania que ho veuria com una despesa innecessària i supèrflua en uns moments en els quals, com deiem abans, molts col.lectius han de rebre ajuts, privats i/o públics, per tal de poder mantenir una vida digna i cobrir les seves necessitats bàsiques.

És per aquests fets que proposem al Ple Municipal l’adopció del següent ACORD:

1.-El Govern Municipal de Mataró instarà al servei de llicències a treballar en una Moratòria de concessió de llicències per l’obertura de nous Centres de Culte a la nostra ciutat.”

 

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comença recordant que el seu grup defensa que qualsevol institució ha de manifestar i exercir la seva laïcitat en l’àmbit polític i públic. La veritat és que trobo que aquesta moció és molt desafortunada, perquè aprofita el context actual de crisi per a negar la llibertat de culte.
La llibertat religiosa ha de ser per a tothom. No pot ser que per a unes religions, sí, i per a d’altres, no. La religió és un assumpte privat i des de l’Ajuntament no tenim cap mena d’autoritat per negar que aquests col•lectius religiosos procurin per ells mateixos i es dotin dels recursos que ells considerin pertinents.
Crec que vostès volen imposar un model que ja s’ha intentat portar a terme a la ciutat de Badalona. De fet, allà s’hi va portar una moció en aquest sentit i, per sort, no es va aprovar. Aquí parlen de prioritzar les despeses, que lliguen amb el tema de les mesquites. Si vostès realment el que volen és prioritzar despeses, exigeixin a les grans multinacionals, entre elles Telefónica, compromisos socials. I demanin al Govern que també destini recursos, que ara es destinen a finalitats militars, a cobrir necessitats socials. Per tot això, la CUP hi votarà en contra.

 

El senyor Esteve Martínez, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, manifesta que la regulació de la pluralitat religiosa és la prova de foc de les societats d’acollida. Crec que no fem bé només regulant els aspectes d’aplicació del planejament urbanístic. En aquest cas, seria el de la concessió de llicències d’activitats de llocs de culte sense regular aspectes més amplis que garanteixin la llibertat de culte i la cohesió territorial i social. Les administracions locals són les que han de suportar directament les pressions ciutadanes, la qual cosa fa implantar els nous centres de culte, principalment els d’una determinada religió extracomunitària, en zones no residencials o polígons industrials, allunyats dels nuclis de població urbana. Cal, però, no perdre de vista el paper aglutinador d’aquests centres de culte entre els ciutadans no comunitaris i el paper de resolució de conflictes que es puguin produir al territori.
La proposta que ens presenta avui el PP és absolutament sectària i demagògica. Va contra la lliberta religiosa, contra la integració de les diferents religions en la nostra societat i, per tant, contra la cohesió social. Vostès pretenen dinamitar la convivència amb propostes com les que avui es presenten, perquè aquesta proposta ni avui ni mai no toca. Es posicionen clarament en un discurs més propi de PxC que no pas d’un partit amb responsabilitat de govern, que és el que són a Espanya i a moltes comunitats i ciutats del país. És una proposta que ens desagrada molt i que deixa clares les seves fòbies contra un col•lectiu determinat, el musulmà. Si bé és veritat que vostès no els anomenen directament, a ningú se li escapa a qui va dedicada la proposta.
D’altra banda, apel•lar a la situació de crisi per justificar la idoneïtat de fer inversions per construir centres de culte lligant-la al tema de les ajudes socials que poden rebre algun dels seus fidels està fora de lloc. Alhora, creiem que és una arma llancívola contra la convivència.
També la proposta conté contradiccions, com ara que el seu ideari liberal tan proper i clarament a favor del mercat lliure i desregulat gairebé contradiu l’argument que algú, davant la baixada de preus, vulgui i pugui fer créixer el seu negoci, en aquest cas, la seva comunitat, comprant un local. Em pregunto: hauríem dit el mateix i presentat aquesta proposta si l’hagués portat a terme l’església catòlica? Jo li asseguro que probablement la ciutadania veu amb molts mals ulls el que rep l’església catòlica de l’Estat a través dels pressupostos generals, que són desenes de milions d’euros, que en cap cas estan afectats per les retallades que sí patim la resta. O les exempcions fiscals de cap de les seves propietats, i en són un munt. També podríem qüestionar la recent aportació de l’Ajuntament de Mataró de 16.000 euros per a la restauració de Santa Maria, o els milions d’euros que ens va costar a creients i no creients la darrera visita del Papa.
Davant d’aquestes situacions qüestionables, no creu que l’Església es podria mostrar més solidària encara i dedicar aquests diners a pal•liar les necessitats socials d’una societat en crisi? Pensem que podríem portar a debatre moltes qüestions, una vegada i una altra, en aquest ple, però no ho farem perquè no creiem que sigui el fòrum adequat. Tampoc no toca qüestionar de manera demagògica aquells que de manera lícita decideixen invertir uns diners, aportats en exclusiva pels seus fidels, en dignificar unes instal•lacions dedicades al culte.
A Mataró tenim seriosos problemes per culpa de la crisi i l’afrontem de la millor manera que podem tots plegats. Fins i tot aquells que vostès acusen d’insolidaris i d’aprofitar-se dels ajuts socials tenen una xarxa de solidaritat important que està ajudant, amb els seus recursos, a combatre la crisi de molts dels seus fidels.
Des d’ICV-EUiA creiem que, per exemple, s’hauria d’apostar per realitzar un mapa de creences religioses del municipi i, sobre la base d’aquest mapa, establir les reserves necessàries de sòl per a ús religiós. També, donat el canvi produït en la nostra societat, cada vegada més plural i diversa, els ajuntaments o consells comarcals haurien de disposar dels tècnics pertinents per a l’elaboració d’aquest mapa i tractar la diversitat religiosa del seu municipi. Fins i tot la Generalitat hauria de recomanar als municipis que establissin aquest consell municipal interreligiós, com una eina de consulta i consens de les polítiques de tractament de la diversitat religiosa.
Finalment, pensem que en cap cas l’Ajuntament pot establir moratòries com les que reclama el PP, no només des d’un punt de vista moral i ètic, sinó perquè pensem que seria il•legal, perquè vulneraria el principi d’igualtat i el dret a la llibertat religiosa, a banda de ser discriminatòries.

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, diu al Sr. López que no entén exactament què significa que “el Govern Municipal de Mataró instarà al servei de llicències a treballar en una Moratòria de concessió de llicències per l’obertura de nous Centres de Culte a la nostra ciutat”. Jo crec que això i res és el mateix. El seu oportunisme polític, després de trencar amb CiU i comptar amb la presència de PxC al consistori, és el que li fa presentar aquest tipus de propostes. Només “instar a treballar” es queda en res.
Li avanço que —i aquest és un tema que estem treballant amb molts veïns de la zona— al pròxim ple municipal presentarem una proposta de veritat, demanant la moratòria en ferm per la construcció de centres de culte. I no instarem a treballar, farem que el consistori es mulli i voti, que això és el que volen els ciutadans de Mataró.
Des de PxC, hem estat els únics a aconseguir el tancament i l’anul•lació de la construcció de mesquites a Catalunya. Vam començar l’any 2003 traient 3.000 persones al carrer per fer que no es construís una mesquita a Premià de Mar. I aquest estiu vam aconseguir que l’Ajuntament de Salt fes una moratòria real a la construcció de la mesquita al polígon de Torremirona, la sisena en aquella població. El fanatisme i la intolerància que s’amaga en determinades comunitats i el seu poc esperit d’integració i convivència són el veritable problema, tal com es demostra dia rere dia en alguns barris de Mataró.
Per això nosaltres ens oposem a la construcció d’aquest centre —perquè ens consta que a Mataró ve una mesquita— i demanarem una modificació de la seva proposta, en el sentit que es reclami la moratòria de llicències de centres de culte per un període d’un any. També volem constatar que nosaltres treballarem per impedir que aquesta mesquita es construeixi a la nostra ciutat, on ja tenim centres d’aquest tipus i no ens agrada el que s’hi diu.

El senyor Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista, anuncia el seu vot contrari a la proposta, perquè, a més de tot el que ja ha dit el Sr. Martínez, tampoc no impediríem la construcció d’aquests nous centres de culte.
De la part expositiva de la proposta es desprèn que es vulgui vulnerar la relació entre privats, la llibertat de culte i altres drets.

 

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, explica que, quan el Sr. López va presentar la proposta, ell li va demanar que la retirés per mirar de reformular-la, perquè conté una clara ambigüitat. No es veu clar ni què diu ni què demana. Pensem que una moratòria, si no estem en una situació de modificació de planejament urbanístic, o bé estem desenvolupament algun reglament, no la podrem fer. Si ens demana que la fem ja, li haurem de dir que no.
De tota manera, com que la meva obligació és contestar allò que està al paper, nosaltres, suposant que el ple l’aprovés, estem disposats a fer el que interpretem i per això hi donarem suport, ja que entenem que el que vostè està fent és un prec. Vostè està demanant que es treballi per veure si això és possible fer-ho o no. Per això, la primera condició que hi posaríem és que es fes un informe prèviament per veure si això és viable o no. Si és així, nosaltres li ho acceptaríem.
Aquí s’ha parlat d’altres religions, però crec que tothom té clar que si aquesta moratòria tirés endavant seria per a qualsevol religió, i no només per a una o dues. Seria d’aplicació a qualsevol centre de culte.
D’altra banda, no estic d’acord, Sr. Martínez, que hagi barrejat aquest tema amb els 16.000 euros per a la restauració de Santa Maria. La Basílica, a part de ser un centre de culte, també és un patrimoni de la ciutat.

El senyor José Manuel López aclareix que la proposta no pretén qüestionar la llibertat de ningú, ni molestar ningú en la pràctica de la seva religió.
El que crec és que hi ha entitats en aquesta ciutat, curiosament lligades a l’església catòlica, com Càrites, que fan una tasca magnífica que ningú no posa en dubte. I algú pot entendre que això és l’important o allò prioritari, ho faci qui ho faci, de la religió que sigui.
D’altra banda, recordo que en un moment donat no massa llunyà es va fer una modificació d’un pla d’usos, i aquesta és la nostra intenció.
Per tant, seiem, parlem-ne, però alguna cosa cal fer per molts motius, ja que, amb l’estat en què es troba el polígon Mata-Rocafonda, la gent no ho entendrà, ni de l’església catòlica, ni de la religió musulmana, etc. El que penso és que, en aquests moments, no és convenient fer aquest tipus de despeses.
També m’ha molestat el tema de Santa Maria, perquè transcendeix l’àmbit religiós.
Pel que fa a la intervenció del Sr. Safont-Tria, reconec que el Govern municipal de Badalona ho ha fet, i també ho va fer el Govern de Salt. Però no és aquest el motiu, ni atacar ningú; l’únic que creiem sincerament és que ara no és el moment de fer aquesta mena de coses.

El senyor Xavier Safont-Tria creu que el Sr. López finalment s’ha delatat quan ha esmentat el polígon de Mata-Rocafonda i, per tant, queda clar que es referia a la mesquita que està prevista allà. No intentem desviar l’atenció i parlem les coses clares. Crec que el que aquí s’està coaccionant és la llibertat religiosa d’un col•lectiu determinat. En aquest cas, entenc que l’Ajuntament no pot dir en què es pot o no es pot gastar la gent els seus recursos econòmics i menys un col•lectiu organitzat.
El que sí que s’haurà de vetllar és perquè, si s’ha d’obrir algun centre de culte, aquest compleixi amb la normativa urbanística i, a partir d’aquí, cadascú que es gasti els diners com i quan cregui convenient.

El senyor Joaquim Fernàndez ofereix al Sr. López passar la proposta a prec, per tal d’encarregar l’informe i veure en quines condicions es podria fer o no una moratòria.

El senyor José Manuel López l’hi accepta, sempre que sigui amb la intenció de poder-la tirar endavant, com s’ha fet en altres llocs amb altres motius.

El senyor Joan Mora, alcalde president, diu que es passa a prec amb el compromís d’encarregar prèviament un informe al Secretari, per veure fins on es pot anar.

El senyor José Manuel López puntualitza que si es converteix a prec no es vota, per tant hi ha un petit matís.

El senyor Joan Antoni Baron, president del grup municipal Socialista, està d’acord amb el Sr. López en què si es passa a prec aleshores no es votarà, i no es podrà veure quin és el posicionament polític del Govern. D’altra banda, demano que tots els grups municipals tinguem accés a aquest informe del Secretari.

El senyor Joaquim Fernàndez considera que el Govern sí que s’ha posicionat, ha explicat el com i el perquè, i ha parlat també de l’ambigüitat que conté la proposta. Davant d’això, ha fet la proposta que hi hagi un informe previ.

El senyor José Manuel López deixa clar que, malgrat es passi a prec, la intenció del seu grup és que es faci la moratòria. Sinó, la Sra. Lora ho portarà aquí i nosaltres hi donarem suport sense cap problema.

 

Finalment el Sr. Alcalde passa la proposta a prec, amb la conformitat del Sr. López.

 

PRECS I PREGUNTES

17 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA EN RELACIÓ A L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE LA CIUTAT.

La pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 14 de l’ordre del dia.

18 - PRECS I PREGUNTES QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AL DESENVOLUPAMENT DELS ACORDS DE LES RESOLUCIONS PER LA PREVENCIÓ DELS DESNONAMENTS APROVADES EL 3 DE FEBRER I L’1 DE DESEMBRE DE 2011.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta les preguntes següents :

“El proppassat 27 de desembre la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró va convocar els representants dels partits polítics a una reunió en la qual va posar en coneixement dels presents dos casos d’execucions hipotecàries que implicaran el desnonament immediat de dues famílies amb infants a càrrec, una el 20 de gener al carrer València i l’altra el 26 de gener al carrer Vitòria.

En aquella reunió es va evidenciar el desconeixement d’aquesta situació per part de l’Ajuntament i es va posar de manifest la importància de tenir informació de primera mà dels 8 jutjats de Mataró per conèixer amb antelació els casos de desnonament per poder-hi donar resposta amb prou temps.

També s’hi va constatar que cal garantir que sigui els bancs i propietaris els qui adrecin els afectats als serveis de Benestar Social de l’Ajuntament, per evitar els casos de deixadesa que sovint es produeixen per vergonya o per aïllament social.

Per tot això, atesa la situació d’urgència i en relació amb els acords presos en les resolucions per la prevenció dels desnonaments i la defensa del dret a l’habitatge aprovades pel Ple Municipal, l’una el 3 de febrer de 2011 a instància del Grup Municipal de la CUP i l’altra, l’1 de desembre de 2011 a instàncies dels Grups Municipals de la CUP, ICV-EUiA i PSC, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular presenta aquest

Prec:

• Iniciar ja i amb caràcter d’urgència, les gestions per crear la comissió especial mixta de la qual parla l’apartat a) de l’acord cinquè de la resolució per la prevenció dels desnonaments aprovada l’1 de desembre de 2011 en la que participin representants dels grups municipals amb representació en aquest consell plenari i de les associacions d'afectats i altres organitzacions socials coneixedores de la problemàtica vinculada als desnonaments de famílies en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària amb l'objectiu principal d'estudiar les mesures a emprendre a nivell municipal per tal de paralitzar els desnonaments així com buscar alternatives que els evitin per motius econòmics o bé garantir el reallotjament digne de les famílies afectades.

I aquestes:

Preguntes:

1. Quin és el total d’ajuts donats fins ara per l’Ajuntament en supòsits de desnonaments?

2. En quin estat de desenvolupament es troba el punt 3) de la resolució per la prevenció dels desnonaments aprovada el 3 de febrer de 2011?

3) Sol·licitar als Jutjats de Mataró que faci arribar mensualment a l’Ajuntament de Mataró, una relació estadística dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades, i també una relació detallada dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades.

3. En quin estat de desenvolupament es troba el punt g) de l’acord cinquè de la resolució per la prevenció dels desnonaments aprovada l’1 de desembre de 2011?

g) Convocar, a través de l’Oficina Municipal de l’Habitatge, als directors de bancs i caixes, als administradors de finques i als agents de la propietat immobiliària que operen en el municipi per tal d’instar-los a fer totes les actuacions possibles per evitar les execucions hipotecàries així com dels contractes de lloguer. Proposar-los formar part de la Comissió de prevenció descrita en el epígraf a) del punt quart de la present moció.”
 

 

En aquest punt de l’ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Juan Sánchez Torres, en representació de la Federació d’Associacions Veïnals de Mataró, qui expressa la greu situació que estan passant moltes famílies al respecte dels desnonaments pels impagaments de préstecs hipotecaris. Llegeix el comunicat de la FAVM sobre el problema de les hipoteques, que demana la reforma de la Llei Hipotecària, perquè el deute quedi saldat amb la donació de l’habitatge a l’entitat financera.

 

La senyora Olga Ortiz Moreno, Regidora delegada de Família, Benestar Social, Salut i Consum, agraeix al Sr. Juan Sánchez la seva exposició.
Des del servei de Benestar Social s’han prescrit un total de 109 ajuts d’urgència social aquest any a famílies en concepte d’habitatge i d’allotjament alternatiu. L’import destinat a aquest concepte ha estat de 48.275,35 euros. Aquest servei ha atès dues d’aquestes famílies afectades. S’està treballant en aquestes dues famílies així com en altres famílies afectades. Tant una família com l’altra hem sabut que eren ateses des de l’any 2009. Se’ls han prescrit ajuts socials i se’ls ha reconegut el PIRMI. Els Serveis Socials han tingut contacte amb els jutjats per resoldre aquests temes abans que la Federació es convoqués. Volem deixar-ne constància per dir que Serveis Socials, quan tenen constància d’aquests casos, actua, treballa i busca solucions.

La senyora Montserrat Rodríguez, regidora delegada d’Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient i Sostenibilitat, agraeix també la intervenció del Sr. Sánchez. Som molt sensibles a aquest tema, però hi ha unes dificultats legals a què el Sr. Sánchez ha fet referència i que tots coneixem.
Des de l’1 de desembre, moment en què es va votar en aquest ple la moció, hem treballat seriosament. A data d’avui encara no està formada la comissió mixta perquè hem considerat que hem de fer una comissió mixta seriosa. Una comissió en la qual intervinguin el major nombre de persones que realment facin força. Estem treballant amb el Col•legi d’Advocats, amb el Defensor del Ciutadà, amb les associacions de veïns, amb les entitats financeres més representatives, i volem treballar també amb els Jutges per la Democràcia, parlar amb el Jutge Degà de Mataró —perquè també formi part d’aquesta comissió—, amb la Càmera de la Propietat, amb els dirigents dels grups polítics —tant els que som aquí com els que no hi són—, amb la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca de Mataró, Mataró Stop Desahucios, Cáritas, Creu Roja, Betània, tècnics del Servei d’Habitatge i tècnics dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Mataró. La dificultat han estat les dates: això s’ha fet al mes de desembre i hi havia molta gent de vacances. Esperem que totes aquestes entitats i persones ens responguin i que puguem formar aquesta comissió per fer pressió davant d’una situació d’una legislació totalment injusta i obsoleta.
En relació amb la segona pregunta, el que s’havia fet per l’anterior govern és un escrit de l’11 d’abril del 2011 dirigit als jutjats, els quals no han contestat. Se’ls hi requerirà, però s’ha de dir que els jutges es troben desbordats. Tampoc no tenen molt clara la informació que ens podran lliurar i la que no.
Pel que fa a la tercera pregunta, nosaltres hem considerat que, tal com es marcava al punt g), cal convocar els directors de bancs, caixes, administradors de finques, agents de la propietat immobiliària, etc., però creiem que serà en el marc d’aquesta comissió mixta on s’hauran d’escollir les persones concretes que s’hauran de convocar, ja que no es podran convocar totes les oficines dels APIS, tots el bancs... Evidentment, seria una tasca molt difícil.
En conclusió, hi estem treballant però ho volem fer molt seriosament per aconseguir que totes aquestes institucions hi vulguin formar part.
El prec s’accepta perquè s’hi està treballant.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que l’any passat, quan el seu grup municipal va reclamar aquesta comissió mixta, pensava en una comissió seriosa. Vostè parla de l’1 de desembre, però ja fa pràcticament un any que la CUP va proposar aquesta comissió mixta en una altra moció i no s’ha fet res. Per tant, el que a mi m’agradaria és un compromís de celeritat per donar respostes a temes concrets que tenim damunt la taula. Entenc que constituir aquesta comissió pot tenir uns tràmits, però, en funció de la realitat que tenim (ja tenim dos casos), jo la convocaria potser no amb tots el agents, però creant una mena de mecanisme amb els recursos que tinguem ara per donar sortida a aquests casos concrets.

El senyor Joan Mora, alcalde president, garanteix al Sr. Safont-Tria que, en el moment que es coneixen casos reals, s’actua. Això no treu que des de l’1 de desembre hi hagi hagut més dificultats per portar això endavant. El que sí que hi ha és el compromís de formalitzar aquesta comissió de manera immediata. Formalitzar una comissió que impliqui agents externs és una mica més complicat que formalitzar comissions estrictament polítiques: se’ls ha d’anar explicant, un per un, què vol dir, què farà, quin compromís significa, etc. Aquesta és una feina una mica més llarga. No obstant això, s’ha de posar en marxa perquè sempre hi hagi un telèfon disponible per a situacions d’emergència, a fi de portar a terme actuacions sempre al costat de la llei. I si cal fregar-la, en aquests casos, la fregarem perquè estem parlant de famílies en situacions molt complexes. Tinguin la seguretat que, si hi ha qualsevol cosa, aquest Govern està disposat a treballar-hi immediatament.

 

19 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR REFERENT A L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE MATARÓ.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 14 de l’ordre del dia.

20 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA SOBRE EL NOU TWITTER@CULTURAMATARO.

El senyor Ivan Pera, regidor del grup municipal Socialista demana que la pregunta li sigui contestada per escrit.

21 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA SOBRE LA FESTA DEL FUTBOL.

El senyor Ivan Pera, regidor del grup municipal Socialista, presenta la pregunta següent:

“Cada any s'ha vingut celebrant la Festa del Futbol Mataroní, festa que serveix per
agrair als clubs la feina feta en la temporada anterior i per felicitar els èxits aconseguits als equips i als jugadors i jugadores, i en especial el futbol base. És una festa que s'ha anat modificant en funció, com tot, de les disponibilitats pressupostàries, però que sempre s'ha buscat la manera ( s'han fet mans i mànigues, s’ha utilitzat molta imaginació, és una qüestió de voluntat) de premiar als clubs i als jugadors i jugadores i que la festa segueixi, una bona manera de que la ciutat agraeixi públicament a la gent del món del futbol la seva entrega al seu esport.

Enguany no es té noticies de la seva celebració. Per la nostra informació aquest tema
no s'ha explicat ni al Consell Rector de l'IE ni a l'Associació de Clubs de Futbol: no s'ha parlat del perquè no s'ha fet ni tampoc s'ha parlat de cap nova proposta. Sembla que el nou regidor no té en compte la importància del futbol a la nostra ciutat, tot i que va assegurar que la presència d'un membre de reconegut prestigi provinent del món del futbol havia de servir per donar força dins l'IE a aquest esport de la ciutat..

Per aquest motiu hem de fer aquí aquesta pregunta esperant que serveixi per posar aquest tema i el futbol de la ciutat a l'agenda del regidor i que a partir d'aquí se'n parli al Consell rector de l'IE i a la Comissió, que són els àmbits de participació on tractar els temes dels que en són protagonistes els futbolistes, els jugadors i jugadores i els clubs. Llàstima que es tingui en tan poca consideració als clubs i a la societat civil esportiva, un "model de participació" que no recolzem gens.

Per això formulem les següents preguntes:

1. per què aquest any no s'ha celebrat la Festa del Futbol?

2. quines propostes tenen previst de cara al futur per aquesta festa?

3. per què no s'ha parlat del tema ni en la Comissió de Clubs ni en el Consell rector del IE? quan ho pensen fer? aquest és el seu model de participació amb el món esportiu de Mataró?”.

El senyor Pere Galbany, regidor delegat d’Ensenyament i Esports, explica que la Festa del Futbol no s’ha fet fins ara perquè la Comissió de Clubs de Futbol valora que la forma que s’estava fent servir fins ara era un format que calia evolucionar. És una format que ha anat de més a menys.
L’any 2006, la despesa d’aquesta festa va ser de 3.000 euros i va consistir en un sopar amb ball. Del sopar amb ball es va passar a un “pica-pica” i, d’això, es va passar a una festa de reconeixement al foyer. Està bé que ens adaptem a la condició econòmica de cada moment, però la Comissió de Clubs valora que hem de trobar una altra manera de donar-li un altre tipus de caràcter.
Pel que fa a la segona pregunta, juntament amb la Comissió de Clubs es va estudiar fer una festa digna pel futbol. Sembla que la idea podia anar cap a un acte en dates de l’estiu, i això és el que em diuen que els agradaria. Nosaltres pensem que els clubs han de proposar el que ells vulguin i nosaltres donar-los suport, sempre que sigui possible. En cap cas ens hi posarem al davant a promocionar alguna cosa que a ells no els interessi.
Respecte a la tercera pregunta, no s’ha parlat d’això ni a la Comissió de Clubs ni al Consell Rector de l’IE, perquè no ha estat un tema del seu interès. Ho pensem fer quan els clubs vulguin treballar-ho en un consell.
I sí, aquest és el nostre model de participació: que els clubs ens diguin què és el que volen fer i nosaltres hi serem per a donar-los suport, per a tirar les coses endavant. A més, tenen el Consell Rector, on poden venir. El President dels Clubs de Futbol ve sovint a l’Institut d’Esports i coincidim. És una tema que només s’ha de parlar. Durant aquests propers mesos en parlarem i mirarem de trobar la millor sortida per la Festa del Futbol de cara a l’estiu.

 

El senyor Ivan Pera afirma que, pel que té entès, no s’ha parlat d’aquest tema amb els clubs. Tampoc en saben res des de la Delegació de la Federació de Futbol del Maresme. Per això li preguntava per què es prenen decisions sense haver parlat amb la gent que n’és protagonista. No es una qüestió que baixés la qualitat de la festa, és una qüestió que vam salvar la festa quan no hi havia més possibilitat de fer-la, tot adequant-la d’una manera digna on tocava. Per tant, el que voldríem és que se seguís donant suport a la feina dels clubs.

 

El senyor Pere Galbany reconeix que va estar parlant amb el President de la Comissió de Clubs, qui li va donar el seu consentiment per dir això si li ho preguntaven. Nosaltres no hem insistit que es pogués celebrar ara, perquè no creiem que fos una festa que reflectís el futbol de la nostra ciutat ara mateix. Volíem canviar el model i proposar fer alguna cosa de cara a l’estiu. Això s’ha anat aplaçant i durant el propers mesos se n’anirà parlant.

22 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA SOBRE EL DEFENSOR DEL CIUTADÀ.

El senyor Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista, presenta la pregunta següent:

“Des de fa més d’una dècada, des del 21 de juny de 2000, a Mataró existeix la figura del Defensor del Ciutadà. La nostra ciutat va ser de les pioneres no només al país, si no també a tot l’Estat en la creació i potenciació d’aquesta figura, essencial en la promoció dels Drets Humans a la ciutat.

D’entre les responsabilitats mútues signades entre l’Ajuntament de Mataró i el Defensor del Ciutadà, existia la de lliurament de l’informe anual d’aquest durant els primers mesos de l’any següent.

És molt important en la relació entre ambdues figures aquest informe donat que ens donar a conèixer els expedients en tràmit que no tenen resposta per part municipal, les principals queixes dels ciutadans vers la seva principal Administració perquè aquesta millori en aquests aspectes.

Aquest Grup Municipal, donada la reconeguda durant les darreres setmanes falta de transparència vers les seves polítiques, ens preocupa la relació entre l’Ajuntament i la necessària figura del Defensor del Ciutadà, i és per això que formulem les següents preguntes:

1. Ha lliurat el Defensor del Ciutadà el seu Informe de l’any 2010?
2. Si ho ha fet, perquè el Govern no ho ha donat a conèixer en Junta de Portaveus i en aquest mateix Ple? Si no ho ha fet, li ha estat demanat per aquest Govern al Defensor del Ciutadà?
3. Si encara no ens han presentat l’informe de 2010, quan preveuen, llavors, presentar el de 2011?
4. Quines han estat les gestions d’aquest Govern, després de set mesos des de la pressa de possessió, amb el Defensor del Ciutadà?
5. Segons la seva proposta 4.1.11, repetida amb exactitud tant al Pla de Mandat com a l’avantprojecte de PAM 2012, volen apropar la Figura del Defensor del Ciutadà. Quines accions tenen previstes de cara al 2012 per aquesta proposta?
6. El mandat de l’actual Defensor del Ciutadà, el Sr. Jordi Puigderajols, està en fase de pròrroga, en finalitzar el seu mandat. Té previst l’actual Govern municipal continuar amb aquesta pròrroga, o iniciar el procés de canvi?
7. Tal i com es va fer des dels seus inicis, té previst l’actual Govern municipal pactar amb la totalitat dels Grups Municipals d’aquest Consistori l’elecció d’un/a nou/va Defensor/a del ciutadà? És aquest el seu compromís?”
 

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor delegat de Participació i Nova Ciutadania, Política Lingüística i Cultura, explica que el Defensor del Ciutadà no ha presentat el seu informe. Seguint el procés habitual, l’hauríem vist tots a hores d’ara si s’hagués presentat. El que s’hauria d’haver fet és presentar-lo durant el primer trimestre de l’any següent.
Respecte a la segona pregunta, no cal contestar-la perquè no ha lliurat l’informe.

Pel que fa a la quarta pregunta, aquest Govern, tan aviat com es va decidir que el Defensor del Ciutadà dependria orgànicament de Relacions Institucionals, la Gerència d’aquest Ajuntament i el Defensor del Ciutadà, atès que no s’havia presentat l’informe, han comentat en diverses ocasions diverses qüestions, com ara el contingut de l’informe, del que no resulta cap aspecte urgent o determinant que requereixi una actuació immediata, així com altres temes relacionats, com poden ser la millora de l’organització de l’oficina o actuacions a fer per millorar l’efectivitat de la seva difusió.

Quant a la tercera pregunta, la proposta del propi Defensor és presentar els informes de manera conjunta i això ens podria situar al mes d’abril del 2012. El propi Defensor diu que l’informe 2010 ja està en condicions de presentar-lo de manera immediata. Per tant, nosaltres no tindríem cap inconvenient que en una propera Junta de Portaveus fos presentat, per tal de disposar de més temps per analitzar-lo, i, posteriorment, en una altra Junta de Portaveus, fos presentat el del 2011, però que en el ple fossin informats pel Defensor de forma conjunta.
Respecte a les preguntes cinquena, sisena i setena, és cert que està en fase de proves, però també és cert que ho està des de l’any 2009. No és una cosa nova de fa sis o set mesos. La voluntat d’aquest Govern municipal és de cercar el màxim consens. En cas que no ho fos, el capítol cinquè del Reglament de Participació Ciutadana diu que el Defensor del Ciutadà serà elegit pel ple de la corporació per majoria de les quatre cinquenes parts del nombre legal dels membres de la corporació. Si a la primera votació no fos possible aquesta elecció, hi hauria una segona votació per majoria absoluta. Per tant, és evident que hem de buscar el consens, malgrat ja és la voluntat del Govern cercar-lo.

 

El senyor Carlos Fernández felicita tothom perquè no hi hagi temes greus del Defensor del Ciutadà durant el 2010, la qual cosa vol dir que l’anterior govern feia les coses bé.

23 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE PLATAFORMA PER CATALUNYA SOBRE MESURES I CONDICIONS HIGIÈNIC-SANITÀRIES PELS EXCREMENTS DELS GOSSOS EN DETERMINADES ZONES DE LA CIUTAT.

La senyora Mónica Lora, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

 

24 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE PLATAFORMA PER CATALUNYA PER INSTAR A MATARÓ BUS PER ARRIBAR A ACORDS AMB ALTRES ESTABLIMENTS EN LA VENDA DE LA TARJETA T-10.

El senyor Miquel Ponce, regidor del grup municipal de Plataforma per Catalunya, presenta el següent Prec:

“ Atès la greu crisi econòmica que patim, i ara amb una pujada desorbitada amb el preu del bitllet senzill. Que de 1,45 € passa a 2 €, el que representa un augment del 38%, i els pocs punts de venta de la T-10, un dels títols que permet un estalvi considerable.

Atès que per poder adquirir en qualsevol horari els títols de transports, a tot Mataró només es disposa de 5 servi-caixes, i que no tothom pot anar als caixers automàtics, així com tampoc es pot obligar a ningú a fer servir una targeta d'una entitat bancària.

Donat que els altres punts de venta, com serien els estancs, tenen un horari molt limitat que no facilita que tothom pugui comprar aquests títols i aprofitar-se l'estalvi que representa.

Atès que de fa molt de temps es vol potenciar l'us del transport públic, creiem que la pujada és un pas enrere. Per això creiem amb la necessitat de potenciar la targeta T-10.

Per aquests motius, el Grup Municipal de PxC demana:

• A instar a Mataró Bus per arribar a acords amb més establiments, com poden ser els bars, per tal de cobrir els buits d’horaris dels establiments actuals. “

La senyora Núria Calpe, regidora delegada de Via Pública, Obres, Serveis i Manteniment, explica que accepta el prec. L’increment de preus de les tarifes del transport públic urbà que ha aprovat l’Autoritat de Transport Metropolità ATM afavoreix que s’utilitzi el títol integrat, la T10, per damunt del bitllet senzill, donat que el que es pretén amb aquesta mesura és fidelitzar l’ús del transport públic. Això afavorirà que la gent, per procurar un estalvi, utilitzi més aquest títol integrat. Permeti’m que el corregeixi respecte que no és Mataró Bus l’entitat que s’encarrega de fer la comercialització dels títols, sinó que és l’ATM. Tampoc no hi ha cap problema en què les entitats o comerços que ho vulguin es puguin dirigir directament a l’ATM per arribar als convenis que l’ATM acordi mantenir amb aquestes entitats per a la comercialització d’aquests bitllets. A través de la pàgina web de Mataró Bus es poden consultar tots els punts de venda, inclosos els que vostès indiquen al seu prec, en els que també hi ha una llibreria, una cafeteria i l’estació de RENFE, que té un horari més ampli. No obstant això, un cop oferta tota aquesta informació, nosaltres podem comprometre’ns a demanar a l’ATM —no a Mataró Bus— que es promocioni entre els comerços que ella consideri, posant-s’hi en contacte i oferint la possibilitat de comercialitzar el títol. Acceptant el prec, ens comprometem a fer aquesta gestió amb l’ATM.

 

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les dotze de la nit, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.