Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

entitats, CIUTADANIA ACTIVA I TERRITORI

Reportatge: Fem voluntariat

A Mataró hi ha centenars de persones que realitzen voluntariat al llarg de l'any, persones amb perfils diversos, talents sorprenents i amb unes ganes immenses d'ajudar a qui més ho necessita. En aquest reportatge coneixerem quatre històries diferents que ens permetran saber una mica més què mou les persones a col·laborar en projectes de voluntariat a la ciutat.

04261fe42dc6044d1582ba736a4167cb.webp

La Susana es troba tots els dilluns al matí amb en Domènec, un senyor de 87 anys que viu sol. "El dilluns al matí és per a ell", afirma la Susana, que viu amb moltes ganes i il·lusió l'acompanyament que fa a en Domènec. La Susana es va apuntar per fer voluntariat a la Fundació Hospital, al programa Actuem, que té com a objectiu pal·liar els efectes de la solitud no volguda i prevenir situacions de risc de les persones grans.  

Com cada dilluns, la Susana va a buscar a en Domènec a casa seva, on ell ja l'espera amb alguna sorpresa, un retall de diari, una fotografia, o alguna cosa que sap que li agradarà, per exemple sobre la història de Mataró. Després surten a fer una volta, acostumen a fer la mateixa ruta, van fins a la plaça de Santa Anna, a esmorzar una mica i aprofiten per xerrar. La passejada és d'allò més agradable, mentre intercanvien vivències, records i parlen de tot una mica. "El voluntariat forma part de la meva vida" afirma ella, que sempre s'ha bolcat en la cura dels seus éssers estimats. És una persona solidària, ferma, molt emocional, que empatitza amb altri i vol donar un cop de mà en tot el que pot. "Els ulls detecten necessitats", i a través d'aquest coneixement pot ajudar en Domènec a viure amb més alegria. A més, considera que el voluntariat és un intercanvi, una ajuda mútua on cadascun dels membres dona i rep. "El seu somriure només entrar a casa seva, ja ho és tot", exclama ella, que viu el voluntariat intensament i anima la gent a fer-ne, ja que és molt gratificant.  

Des de la Fundació Hospital expliquen que manquen voluntaris/àries. Actualment tenen 15 persones grans en llista d'espera per trobar persona voluntària. A la Fundació tenen perfils molt variats, persones joves, algunes de més grans, però tots amb el mateix denominador comú: el seu compromís vers les persones que estan soles i que necessiten companyia, ja sigui telefònica, presencial o suport en les tasques del dia a dia. 

f2c6d12f38504839f56ee2b0fc56faca.webp

A la Cristina li agrada molt cuinar i un bon dia va pensar que podria ensenyar a altres persones a elaborar plats saludables. Un cop al mes, col·labora com a voluntària amb el Centre de Formació i Prevenció (CFP) per ensenyar als alumnes del programa de Salut Mental com cuinar d'una manera pràctica i fàcil. El taller es realitza a l'Aula de Cuina del Mercat de la Plaça de Cuba.

"Ells són molt col·laboratius, no fa falta demanar-los que ajudin a rentar, pelar, tallar, remenar els aliments... sempre n'hi ha de disposats a donar un cop de mà amb el que calgui", explica la Cristina que cada mes pensa una recepta i els la porta perquè entre tots la cuinin. Quan arriben els participants, primer de tot, ella els explica el plat que cuinaran aquell dia i els ingredients que cal que vagin a comprar. Llavors, són els mateixos usuaris els que van a fer la compra i es familiaritzen amb els aliments. Quan arriben comença el repartiment de tasques, "aquí tothom treballa, ningú es queda de braços plegats", afirma. Han fet amanides de tota classe, llegums, pasta, carn, peix... i el dia abans de marxar de vacances d'estiu, i a petició popular, van elaborar pizzes casolanes, que van tenir molt d'èxit. Un cop el menjar està cuinat, cada participant treu la seva carmanyola i s'emporta un tast del plat que s'ha cuinat per menjar-lo a casa. "Alguns plats tenen més demanda, d'altres, com les verdures, hi ha a qui no li atrauen, però els explico que cal saber menjar de tot i els intento transmetre els valors d'una alimentació saludable", explica la Cristina. Des del Centre de Formació i Prevenció (CFP) aposten pels programes de voluntariat que facilitin l'empoderament dels seus usuaris/àries, generant autonomia per desenvolupar les tasques del dia a dia i creant espais d'aprenentatge i socialització.

Sovint, els participants demanen quin plat els agradaria fer el mes següent, ara per exemple, tenen el repte damunt la taula de fer una paella. Aquest és un plat que els fa molta il·lusió i que esperen amb candeletes que la Cristina els ensenyi. A ella els reptes no l'espanten i hi posarà molta energia perquè tot surti rodó: "Fer voluntariat m'ha ensenyat que puc facilitar alguns aspectes de la vida a les persones, en el meu cas ensenyo a cuinar, generant un clima agradable on tothom estigui còmode. Ens ho passem bé, aprenem i riem. Sempre intento que cadascun dels participants se senti que és part important de l'equip".

93595e58f9b4e189d19c2393e42484d9.webp

La creativitat de la Maria no té límits. Ella és voluntària del projecte inclusiu Activo la Memòria que impulsen conjuntament la Fundació Iluro i la Fundació El Maresme dins del programa Envelliment Actiu. Ella prepara els continguts que es treballaran a l'aula els dimarts al matí durant dues hores: "A través d'històries de la vida quotidiana ens imaginem escenaris on hem d'activar la ment, fem que el cervell treballi, per exemple, amb què hauríem de pensar si anéssim a comprar, haguéssim de preparar la maleta per a un viatge, anéssim a dinar a un restaurant..." Els alumnes participen dient tot allò que cal tenir present, recordant tots els elements que conformen la història. A la Maria, les idees per dinamitzar les sessions li brollen sense parar. "Si haguéssim de fer una macedònia, què hi posaríem? Quines botigues o negocis hi ha a la Riera de Mataró? Quines activitats es poden fer en un lloc on hi fa molt fred i neva? són alguns exemples d'exercicis que planteja als participants. 

Els alumnes que hi assisteixen són diversos, "gent experimentada de la vida", tal com ella es refereix a les persones grans, i usuaris/àries amb diversitat funcional. Tots coincideixen amb una cosa, afirmen estar "molt contents amb la Maria", que els transmet la seva energia i entusiasme en tot allò que els proposa. La voluntària connecta amb les seves emocions, se sap posar en el lloc de l'altre i té veritable passió per la tasca que duu a terme. "El voluntariat és un intercanvi mutu, aprenen de mi i jo d'ells, m'ajuden a crear", afirma. El taller evita infantilitzar els participants, tractant-los amb cura, facilitant-los la vida, posant en comú les seves vivències i normalitzant la necessitat d'activar la memòria. I si algun d'ells s'equivoca i cal corregir... no passa res! "Errare humanum est", és el missatge en llatí que hi ha a la pissarra i que ens recorda que equivocar-se és humà, tots tenim limitacions. N'hi ha que van més ràpids a fer les activitats i d'altres van més lents. La Maria exclama: "A mi no m'agraden les llebres, m'agraden les tortugues! La llebre arriba a la meta corrents i no ha tingut temps d'assimilar res, la tortuga va més lenta i té temps d'absorvir-ho tot".

El taller es desenvolupa al segon pis de l'Ateneu de la Fundació Iluro, al recent estrenat Espai Persones, que situa en un lloc preeminent les persones usuàries i voluntàries que fan créixer la comunitat en tots els seus sentits.

96d0dc42dc9fb6f4d72a77b1fbe743e5.webp

L'Anna és mentora de persones refugiades. L'acció voluntària que realitza consisteix a oferir acompanyament i infraestructura social a qui ho necessita. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya disposa d'un programa de mentoria amb persones refugiades i demandants de protecció internacional, que gràcies a la implicació de la ciutadania afavoreix l'autonomia i el benestar emocional de les persones refugiades. El programa de mentoria, que forma part del Pla Català de Refugi, funciona en tàndems entre unitats familiars, o persones individuals (refugiats/des) amb grups d’acollida (mentors/es) amb el compromís d’ambdues parts mantenir un contacte periòdic (2-4 hores setmanals) durant 8 mesos.

L'Anna explica: "Quan poses noms i cognoms, les persones ja no són 'els immigrants', en abstracte, són persones reals amb les seves històries de vida, sovint enormement carregades de problemes". Parla àrab i això li ha facilitat poder establir una bona comunicació amb les persones a les quals ha fet de mentora. La darrera experiència ha sigut amb una família de protecció internacional procedent de Síria amb la qual han viscut moments inoblidables, han compartit àpats, els ha orientat en l'àmbit de la música, l'esport, sobre on adquirir aliments i indumentària... Quan s'estableix la relació de mentoria, les persones se senten que tenen una família aquí, i sovint queda una amistat sincera fruit de la bona relació que s'ha creat. 

"La immigració no comença quan arriben, hi ha moltes etapes prèvies que han de superar", l'Anna ha viscut en primera persona diferents experiències relacionades amb la mentoria, el suport a les persones migrants, els refugiats... ha après moltíssim de totes aquestes vivències i anima tothom a realitzar acció voluntària: "És un honor estar al servei d'aquestes persones". Després d'haver conegut de prop el seu patiment, ella està convençuda que manquen recursos per fer front a la seva situació, és contundent: "S'obren les portes, però els obstacles són infinits. Hi ha rebuig al pobre i por al diferent. Tenim falta de memòria, al llarg de la història totes les poblacions s'han mogut". Treballar amb la immigració li ha donat una altra visió, fugint de la cultura centrípeta del primer món. L'Anna conclou: "Agraeixo a tota aquesta gent que m'ha fet confiança, que s'ha apropat a mi. M'han ajudat a deixar de mirar-me el melic i ara m'hi veig molt millor".