Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Desigualtats i discriminacions en les relacions de consum

Escoltar

Desigualtats i discriminacions en les relacions de consum

Recursos per reclamar davant de pràctiques discriminatòries en les relacions de consum

 

La discriminació com infracció als drets de les persones consumidores

Fins fa ben poc, el marc de la lluita contra les discriminacions, el trobàvem en les lleis sectorials, però ara, la normativa de protecció a les persones ha incorporat, de manera transversal, aquest àmbit de protecció en els seus textos legals.

Totes les persones consumidores, malauradament,  poden patir una discriminació en el moment de comprar béns o contractar serveis i per aquest motiu, aquesta pràctica empresarial, s’ha tipificat com a infracció administrativa a la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya (Codi de Consum), que en el seu article 331-3.h) ens diu que són infraccions en matèria de transaccions comercials i condicions tècniques de venda i en matèria de preus, negar-se injustificadament a satisfer les demandes de les persones consumidores i fer qualsevol mena de discriminació respecte a aquestes demandes.

També l'article 47.1 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries  -RDLTRLGDCU- estableix que són infraccions en matèria de defensa dels consumidors i usuaris tota actuació discriminatòria contra persones consumidores vulnerables independentment del motiu o contra qualsevol consumidor o usuari per l'exercici dels  drets, ja sigui no atenent les seves demandes, negant-los l'accés als establiments o dispensant-los un tracte o imposant-los unes condicions desiguals  i les conductes discriminatòries en l'accés als béns i la prestació dels serveis i, en especial, les previstes com a tals en la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes,  quan no siguin constitutives de delicte.

Què hem d’entendre per discriminació en les relacions de consum?

El dret a la igualtat de tracte implica l’absència de tota discriminació directa o indirecta, en el moment de contractar o comprar béns i serveis.

Quan parlem de discriminació en les relacions de consum,  hem d’entendre que es produeix quan es detecta qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència basada en algun dels motius que assenyalem a continuació, que tingui per objecte o per resultat anul·lar o menyscabar el reconeixement, el gaudi o l’exercici, en condicions d’igualtat, dels drets de les persones consumidores.

Les normatives de consum ofereixen una protecció especial en els casos de discriminació per raó de gènere, per evitar algunes pràctiques empresarials i comercials amb les quals es pot trobar una persona que és, ha estat o pot ésser tractada, per raó de sexe o de circumstàncies directament relacionades amb la seva condició biològica, d’una manera menys favorable que una altra en una situació anàloga.

Igualment es protegeix especialment les persones grans, contra el que es denomina edatisme. També estan perseguides les pràctiques comercials i empresarials que discriminin les persones homosexuals i les que facin qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència per raó de raça, color de pell, llinatge o origen nacional o ètnic que tingui per objecte o per resultat anul·lar o menyscabar el reconeixement, el gaudi o l’exercici, en condicions d’igualtat, dels seus drets com a persones consumidores.

Es poden denunciar les discriminacions que es produeixin, en la comercialització de productes i serveis, per motiu de:

  • Origen territorial o nacional
  • Sexe o gènere, orientació o identitat sexual, i qualsevol forma de LGBTI-fòbia o de misogínia.
  • Condició social o econòmica, situació administrativa,
  • Discapacitat física, sensorial, intel·lectual o mental o altres tipus de diversitat funcional.
  • Alteracions de la salut, estat serològic o característiques genètiques.
  • Aspecte físic o indumentària.
  • I qualsevol altra característica, circumstància o manifestació de la condició humana, real o atribuïda, que siguin reconegudes pels instruments de dret internacionals.

Discriminacions en l’àmbit de la diversitat funcional o intel·lectual

El Codi de Consum, fa una menció específica a la defensa dels drets de les persones amb discapacitats. L’article  121-3.2, quan parla dels col·lectius especialment protegits, estableix que les persones amb discapacitat, han de tenir garantit l'accés adequat a la informació sobre els béns i serveis, i el ple exercici i el gaudi dels drets i les garanties que recull aquesta llei, de la mateixa manera que la resta de persones consumidores.

També l’article 262-7 del Codi de Consum estableix que la informació i els documents que el prestador ha de donar a la persona consumidora per a dur a terme el procés de contractació han d'ésser accessibles per a les persones amb discapacitat mitjançant el sistema o mitjà de suport més adequat a aquesta finalitat.

I l’article 262-10.2 del Codi de Consum estableix que els serveis d’atenció han d’ésser dissenyats utilitzant mitjans i suports que segueixin els principis d’accessibilitat universal.

Incomplir qualsevol d’aquests aspectes és una infracció administrativa en matèria de protecció dels consumidors, d’acord amb l’article 331-6 del Codi de Consum, en els seus apartats:

  • h) Incomplir les obligacions d'atenció a les persones consumidores d'acord amb el que estableix la normativa.
  • l) Incomplir els requisits, les obligacions o les prohibicions que estableixen aquesta llei i les altres disposicions en matèria de defensa de les persones consumidores.

Denuncies i reclamacions per pràctiques discriminatòries en l’accés a l’habitatge

Tots els ciutadans i totes les ciutadanes tenen el dret a un habitatge digne i adequat i per això, totes les persones han de poder accedir a un habitatge, sempre que compleixin els requeriments legals i contractuals aplicables a cada relació jurídica, sense patir discriminacions, directes o indirectes, ni assetjament.

Si una persona consumidora es troba en una situació de discriminació, que vulnera el seu dret a accedir a un habitatge en condicions d’igualtat, les administracions públiques i, per tant, els serveis públics de consum, han d'adoptar les mesures pertinents, aplicables a totes les persones i a tots els agents, tant del sector públic com del sector privat, per evitar aquesta mena de conductes i sancionar-les.

La discriminació es pot produir denegant l’accés inicial a la compra o al lloguer d’un habitatge o durant l’ús d’un habitatge de lloguer.

L'assetjament immobiliari és una forma de discriminació que es produeix quan hi ha qualsevol actuació o omissió amb abús de dret que té l'objectiu de pertorbar la persona assetjada en l'ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l'aspecte material, en el personal o en el social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no volguda sobre el dret que l'empara per ocupar l'habitatge.

Un exemple clar de discriminació per assetjament immobiliari és la negativa injustificada dels propietaris de l'habitatge a cobrar la renda arrendatícia o deixar deteriorar l’immoble arrendat, sense complir amb el seu deure de conservació o no deixar fer les obres d’accessibilitat a persones amb diversitat funcional o a persones grans que ho necessiten.

En el cas dels lloguers hi ha uns drets imperatius, que les empreses han de garantir a les persones consumidores, per exemple en l’àmbit de:

  • Conservació de l' habitatge.
  • Obres de millora.
  • Obres de l' arrendatari.
  • Arrendataris amb discapacitat.
  • Dret d' adquisició preferent.

En altres aspectes del contracte si que es poden regir pels pactes, clàusules i condicions determinats per la voluntat de les parts, però també s’ha de respectar el que la llei estableix pel que fa a:

  • Termini mínim.
  • Pròrroga del contracte.
  • Desistiment del contracte.
  • Desistiment i venciment en cas de matrimoni o convivència de l' arrendatari.
  • Resolució del dret de l' arrendador.
  • Alienació de l' habitatge arrendat.
  • Separació, divorci o nul·litat del matrimoni de l' arrendatari.
  • Mort de l' arrendatari.

En el cas de les obres per transformar un habitatge de lloguer en accessible, heu de saber que l'arrendatari, prèvia notificació escrita a l'arrendador, pot realitzar a l'interior de l'habitatge aquelles obres o actuacions necessàries perquè pugui ser utilitzada de forma adequada i concorde a la discapacitat o a l'edat superior a setanta anys, tant del mateix arrendatari com del seu cònjuge, de la persona amb qui convisqui de forma permanent en anàloga relació d'afectivitat, amb independència de la seva orientació sexual, o dels seus familiars que amb algun d' ells convisquin de forma permanent, sempre que no afectin elements o serveis comuns de l' edifici ni provoquin una disminució en la seva estabilitat o seguretat.

Com a qüestió important, cal tenir en compte que malgrat que l’arrendatari tingui dret a adaptar l’habitatge, estarà obligat, al terme del contracte, a reposar l'habitatge a l'estat anterior, si així ho exigeix l'arrendador, per la qual cosa, és una qüestió que cal deixar ben clara en el moment de fer les obres d'adaptació de l’habitatge.

En el cas de les persones consumidores que tenen llogat un habitatge, es troben que l’empresa no els hi vol cobrar el lloguer o que no vol fer les reparacions per mantenir l’estat de l’habitatge de forma correcta, han de presentar formalment un escrit de reclamació contra l’empresa, que té un termini de 30 dies per contestar. 

La llei d’arrendaments urbans estableix que les parts podran pactar la submissió a mediació o arbitratge d'aquelles controvèrsies que per la seva naturalesa puguin resoldre's a través d'aquestes formes de resolució de conflictes, de conformitat amb l'establert en la legislació reguladora de la mediació en assumptes civils i mercantils i de l'arbitratge i heu de recordar que l’ajuntament de Mataró disposa de la Junta Arbitral de Consum per aquests casos.

Com es pot provar una discriminació en l’accés a l’habitatge?

Quan una persona consumidora denúncia a una empresa, perquè considera que s’han vulnerat els seus drets, amb una pràctica discriminatòria ha de saber que la llei estableix que en el procediment administratiu d’instrucció d’un cas de discriminació, si la persona que al·lega haver-la patit n’aporta indicis racionals i fonamentats, s’ha d’aplicar la inversió de la càrrega de la prova sobre la base de la qual correspon a la part que ha infligit la discriminació de provar que el seu comportament no ha estat discriminatori.  

La reclamació prèvia a les empreses, davant de situacions discriminatòries en les relacions de consum

La normativa  de consum regula que, abans de poder tramitar una reclamació administrativa contra un comerç o una empresa, és necessari que la persona consumidora hagi presentat una reclamació prèvia.

Un cop presentada la reclamació, l’empresa disposa d’un termini màxim de 30 dies per donar-vos resposta a la vostra reclamació. Si no ho fa, està cometent una infracció administrativa que es pot sancionar.

Si no hi ha resposta o la resposta que us dona l’empresa no és satisfactòria, ja podeu presentar la vostra reclamació a l’Oficina Municipal d’Informació al consumidor i es podrà iniciar el procediment de mediació de consum.

Aquests models de reclamació prèvia, són només un exemple i els haureu de personalitzar i adaptar al vostre cas. Cal llegir bé l’exposició dels fets i afegir, treure o canviar allò que considereu oportú.

S’adverteix que aquests models són orientatius i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat o advocada, que sempre hauria d’analitzar, cada cas en particular, per tal de buscar la millor solució per a la persona consumidora.  

Presentar una denúncia per discriminació, en una relació de consum

Com hem dit abans, les pràctiques comercials o empresarials, contra les persones consumidores, són infraccions administratives i en aquest cas, si el que es vol és denunciar els fets, no cal que poseu la reclamació prèvia, podeu presentar la denúncia directament a l’OMIC, que ho traslladarà a l’Agència Catalana del Consum, que és l’administració pública competent a Catalunya per tramitar aquests expedients.

Agència Catalana del Consum

Carrer del Foc, 57

08038  Barcelona

Telèfon: 93 857 40 00

Adreça web: http://consum.gencat.cat

 

Recordeu també, que la Generalitat de Catalunya té un organisme especialitzat, on es pot denunciar qualsevol pràctica discriminatòria que es pugui produir a tots els àmbits, no només en les relacions de consum.

En aquest cas us heu d’adreçar a:

Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-discriminació 

Plaça de Sant Jaume, 4 (Palau de la Generalitat) 08002  Barcelona 

Formulari de contacte

Adreça web: https://igualtat.gencat.cat

I si la discriminació s’ha produït per un tema d’accessibilitat es pot denunciar a:

Departament de Drets Socials

Passeig del Taulat, 266-270

08019  Barcelona

Telèfon 93 483 10 00 / 93 483 11 11

Adreça web https://dretssocials.gencat.cat/

Per presentar una denúncia sobre incompliments normatius en matèria d'accessibilitat.

Les denúncies per discriminació en l’àmbit de l’habitatge

És una infracció molt greu en matèria de protecció dels consumidors i usuaris d'habitatges en el mercat immobiliari, portar a terme accions o omissions que comportin assetjament o discriminació.

Les empreses tenen prohibit denegar l’accés a l’habitatge, en cas que la denegació estigui motivada per qualsevol dels motius de discriminació.

Molts dels problemes que poden sorgir en la compravenda o en el lloguer d’un habitatge es produeixen entre particulars, el que implica, que els serveis públics de consum no poden intervenir en aquests conflictes, perquè el seu àmbit de protecció és entre les persones consumidores i les empreses, que són tota persona física o jurídica, pública o privada, que, en l'acompliment d'un negoci, un ofici o una professió, comercialitza béns o serveis o, de qualsevol altra manera, actua en el marc de la seva activitat empresarial o professional.

Les persones particulars que venen o lloguen el seu habitatge no són necessàriament empreses i, per tant, queden fora de l’àmbit material de les lleis de protecció de les persones consumidores.

Ara bé, moltes persones, particulars, que volen vendre o llogar un habitatge de la seva propietat, contracten a professionals del sector immobiliari, que actuen com a intermediaris/es, perquè gestionin aquesta venda o el lloguer del seu habitatge.

En aquests casos, malgrat que la compra o el lloguer es fa entre particulars, el cert és que en el moment de l’oferta i la publicitat de l’habitatge, hi ha una relació de consum, en la que també es podria produir una pràctica discriminatòria i, per això, la llei estableix que els prestadors de serveis de venda, arrendament o intermediació immobiliària, tant públics com privats, han de respectar el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació en les operacions comercials, tant per a habitatges com per a locals de negoci, i, en particular, tenen prohibit:

  • a) Refusar una oferta de compra o d’arrendament, refusar l’inici de les negociacions o impedir o denegar, de qualsevol altra manera, la compra o l’arrendament d’un habitatge per qualsevol motiu de discriminació, especialment per raó de situació administrativa irregular, en ocasió d’una oferta pública de venda o arrendament.
  • b) Discriminar una persona en els termes o les condicions de venda o d’arrendament d’un habitatge sobre la base de qualsevol dels motius de discriminació.

Models de reclamacions prèvies per abusos contractuals i pràctiques discriminatòries

Arxius adjunts