Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Preguntes més freqüents sobre la suplantació de la identitat en la contractació de productes i serveis

Escoltar

Preguntes més freqüents sobre la suplantació de la identitat en la contractació de productes i serveis

0.- Què  és la suplantació d’identitat ?
 
És la usurpació de la identitat d’una persona, normalment amb finalitats delictives o fraudulentes. El suplantador, o usurpador, es fa passar per un altri què desconeix que la seva identitat està sent utilitzada de forma encoberta i dolosa. També es coneix com a “robatori d’identitat” . La suplantació i el robatori d’identitat  estan tipificats com a delicte.  L’usurpador, amb la identitat de la persona a qui suplanta,  pot d’aquesta forma adquirir productes, contractar serveis o fer operacions bancàries, entre moltes altres activitats fraudulentes,  sense que la víctima en sigui coneixedora.
 
1.- Formes d’usurpació
 
N‘hi ha moltes formes  amb les què aconseguir dades personals  amb finalitats malicioses. Una d’elles per la sostracció o pèrdua d’un document d’identificació personal, o deixar-lo a mans d’una tercera persona. Des de fa uns anys  està en auge la sostracció de dades mitjançant Internet utilitzant diverses tècniques cada cop més sofisticades: a través dels perfils en les xarxes socials, amb correus electrònics o missatges SMS o de whatsapp que inclouen enllaços a pàgines bancàries o establiments comercials aparentment legals; també poden aconseguir les dades de la víctima mitjançant  vendes per telèfon per part de falses empreses que ofereixen productes o serveis molt atractius però inexistents; amb la descàrrega de programari informàtic també es poden introduir en qualsevol tipus de dispositiu. Si bé n’hi ha moltes més modalitats d’usurpació de la identitat, els Cossos de Seguretat i les pàgines web especialitzades les  actualitzen contínuament emetent alertes i fent difusió.
 
2.- Persones potencialment afectades
 
Tothom està exposat a la suplantació d’identitat. Segons les dades  de l’Oficina Europea d’Estadística de 2017, España va ser el país de la Unió Europea amb més víctimes de robatori d’identitat.  Un 7% d’usuaris d’Internet  ha estat objecte de robatori o abús de dades personals  o informació privada. Segons les mateixes fonts, de mitjana  la víctima acostuma a donar-se després de 4 o 5 mesos d’haver-se comès el robatori d’identitat.
 
3.- Tipus de delicte (la suplantació com a delicte)
 
La suplantació d’identitat és un delicte en sí mateix, però a partir d’aquest delicte es deriven altres accions doloses de menys greus a més greus: cometre un altre delicte, contractar serveis de telefonia o de subministrament, obtenir una hipoteca o un crèdit, realitzar compres en establiments físics o per Internet, realitzar transferències bancàries,...la investigació policial o les penes previstes varien en funció del tipus de delicte comès i la seva gravetat.
 
Delictes derivats o vinculats
Revelació de secrets: Pena de presó i multa de 12 a 24 mesos.
Robatori de dades: Pena de presó de 6 mesos a 2 anys.
Suplantació d’identitat per a cometre frau: Pena de presó de 6 mesos a 3 anys de presó.
Phising: Pena de presó de 2 mesos a 6 anys de presó
 
4.- Resultat
 
És possible que la víctima es trobi que li estant facturant per una línia telefònica o un servei que no ha contractat o que li hagin realitzat transferències bancàries a números de compte desconeguts, entre altres exemples. Per les companyies subministradores la contractació ha estat legítima donat que  confien que qui va realitzar la contractació és la persona suplantada, és a dir, la víctima.
També es pot adonar que li han estat carregant compres al seu compte. Aquestes serien les operacions fraudulentes més comuns que arriben a les oficines de consum. El suplantador d’identitat pot cometre altres actes fraudulents o delictius a banda dels descrits.
Amb un document d’identificació personal (NIF,NIE,PASSAPORT,...) extraviat o sostret la persona maliciosa pot contractar serveis o adquirir productes i pot també actuar en el seu nom mitjançant una falsa autorització escrita aparentment legal.
 
5.- Resultats derivats
 
Com a conseqüència de la contractació fraudulenta d’un servei de telefonia, o altres serveis, es possible que es vagin acumulant les factures impagades i posteriorment s’inclogui a la víctima en un “fitxer de morosos” que l’impediran, per exemple, contractar un crèdit.
 
6.- Accions per part de la persona  suplantada (la víctima)
 
Els fets s’han de denunciar a la policia aportant tota la documentació relativa al frau o a l’estafa i donar trasllat a l’empresa què presta el servei, si és el cas.  Si es tracta de compres , en establiments físics o per Internet, comunicar-ho al banc, que necessitarà la denúncia prèvia a la policia per anul·lar els càrrecs. Caldria cancel·lar targetes de crèdit o de dèbit, o el mateix compte bancari depenent de la gravetat del frau comès.
 
7.- Què fer en el cas de suplantació en cas d’altes irregulars o fraudulentes en un servei de telecomunicacions i subministraments de tracte continuat (gas, electricitat)
 
Presentada la denuncia davant la policia,  sol·licitar a  l’empresa subministradora o de serveis, còpia del contracte i/o l’enregistrament de veu  si el contracte fraudulent s’ha fet telefònicament.
 
Sol·liciteu la baixa del servei o subministraments contractats irregularment i la cancel·lació de les factures existents.
 
Tanmateix, heu d’exercir el vostre dret a l’accés, rectificació o supressió davant el departament de l’empresa encarregat de les vostres dades personals..
 
Simultàniament a la cancel·lació de les dades  personals, demaneu també si esteu incorporats en  un “fitxer de morositat”, en aquest cas  demaneu una còpia d’aquest fitxer , què necessitarà posteriorment per impulsar altres accions i sol·licitar a l’hora que l’excloguin d’aquest fitxer. Aquestes accions, sol·licitar la cancel·lació de les dades i l’exclusió del “fitxer de morositat”, les ha de realitzar la persona suplantada en qualsevol cas en el què l’empresa hagi prestat un servei o realitzat una venda il·licita.
 
Formular denuncia davant “l’Agencia Española de Proteción de Datos” (AEPD) mitjançant la seva pàgina web (enllaç al peu) o en paper.
 

8.- Reclamació prèvia

Abans de sol·licitar una reclamació o denuncia davant els Serveis Públics de Consum o altres Organismes de l’Administració (Autonòmics, Estatals, o de la Unió Europea)  és un requisit imprescindible què hagueu reclamat prèviament a l’establiment físic o virtual o davant l’empresa de serveis o subministrament.
 

9.- On acudir

 
Per altes irregulars o fraudulentes d’un servei de telecomunicacions cal presentar denuncia davant l’Agencia Estatal de Protecció de Dades (enllaç extern). En aquest servei trobarà altres accions que us poden servir d’ajut.
 
Per devolucions d’imports facturats indegudament: Oficina de atención al usuario de las telecomunicaciones (enllaç extern) o sol·licitar un arbitratge  a la Junta Arbitral de Consum de Mataró (JAC)
 
És convenient recopilar tot tipus de prova que ens puguin ser útils: extractes bancaris, factures, enregistraments de veu dels suposats contractes, la denuncia a la policia,...
 
10.- Prevenció
 
Si es produeix una pèrdua de documents d’identificació personal o targes bancàries, denunciar-ho immediatament a la policia i anular la tarja al banc.  En les xarxes socials configurar al màxim la privacitat dels perfils per  què siguin totalment privats (facebook , twitter, instagram, tinder,..); no compartir dades sensibles, establir contrasenyes fortes i renovar-les  habitualment, sospitar de correus electrònics i SMS desconeguts o sospitosos, no compartir dades sensibles a Internet. Quant a la venda per telèfon (teleoperadors/res) , desconfiar d’ofertes atractives i no donar mai dades personals, com el número d’identificació personal, dades bancàries o domicili.
 
11.- Altres situacions   
 
La suplantació d’identitat té moltes més conseqüències, la gran majoria delictuals. En aquest article s’han destacat aquelles que poden estar vinculades amb les relacions de consum
 
12.- Formularis i/o adreces electròniques on acudir
Alta irregular o fraudulenta en un servei de telecomunicacions:
Agencia Estatal de Protección de Datos
Devolució d’imports facturats indegudament:
Oficina de atención al usuario de las telecomunicacions
Competències dels  diferents organismes en matèria de telecomunicacions (factures, baixa del servei, contractació de servei, factures cobrades indegudamenthttps://www.aepd.es/es/areas-de-actuacion/reclamaciones-de-telecomunicaciones/competencias