Pla de convivència
El Pla de Convivència de Mataró 2018-2022 és un instrument de planificació estratègica mitjançant el qual s’estableixen les polítiques i actuacions de l’Ajuntament de Mataró per al període 2018-2022 en l’ àmbit de la gestió i la promoció de convivència a la Ciutat La redacció del Pla suposa una oportunitat de reflexió intensiva i compartida sobre les polítiques sectorials fetes fins ara per cada servei, per donar pas a una gestió integral política de convivència de més gran abast.
La redacció del Pla coincideix amb el desenvolupament de l’Estratègia 2022, que té com a objectiu generar una diagnosi compartida de la ciutat i una visió de futur del Mataró.
Entendre el Pla de convivència com una eina per promoure una convivència activa i positiva, basada en les relacions de respecte i confiança entre les persones i en la corresponsabilització de tothom en la conservació i millora dels recursos comuns. Des d’aquesta perspectiva, les polítiques de convivència van més enllà de la gestió del conflicte i de la coexistència pacífica: han de ser el motor de cohesió social i la suma d'esforços a favor d'un projecte col·lectiu de ciutat que millori les oportunitats de vida de tothom.
Així, el Pla proposa fer front a aquests tres reptes per mitjà d’una bateria de 67 accions estructurades en 17 línies d’actuació 4 grans eixos
- Els drets i les seves garanties: La convivència no és sostenible en un context de relacions desiguals, discriminació o injustícia social. És fonamental aconseguir que la ciutat sigui, per a les persones que l’habiten un marc de seguretat que garanteixi els drets de tothom sense discriminacions i que procuri la justícia social. Un marc, en definitiva, en el qual val la pena viure amb d’altres i compartir-hi recursos.
- El deures i el seu acompliment: Els deures són part indissociable dels drets. Els drets individuals no són compatibles sense un marc de deures comuns, que ens pertoquen per igual. La ciutat només pot ser un marc de seguretat i de drets quan hi ha un elevat compliment dels deures per part de la ciutadania, de les institucions i de les col·lectivitats.
- Les relacions comunitàries: Promoure les relacions i el teixit social de la ciutat és una aposta que pressuposa que la diversitat social, en totes les seves formes, és una font de riquesa i que per tant val la pena compartir-la. Pressuposa també que val la pena anar més enllà del civisme i de la coexistència pacífica perquè en la mesura que es generin relacions de confiança i de col·laboració entre les persones ( relacions comunitàries perdurables en el temps), s’estarà generant cohesió a la ciutat i la cohesió facilita el desenvolupament local en totes les seves formes.
- La força motiu i organitzativa: El Pla de convivència de Mataró només es pot executar- si preveu una organització transversal i integral capaç de promoure les accions i de reflexionar-hi, amb un compromís estable en el temps Generar una estructura que doti el Pla d’un lideratge cooperatiu, que aglutini l’esforç i el compromís d’un nombre molt plural d’àrees i d’ agents implicats, principalment de l’Administració local però també del teixit social
Amb el Suport de:
