50 Alzina surera

Quercus suber / CAST. Alcornoque / ANG. Cork oak

Família: fagàcies
Origen: conca mediterrània
Perennifòlia
Floració habitual: d’abril a maig
Motiu de rellevància: port / espècie autòctona

És un arbre petit-mitjà (de fins a 15 m d’alçària) de capçada ampla i fullatge verd fosc apagat.

L’alzina surera és ben coneguda per l’explotació de la seva capa d’escorça gruixuda que recobreix el tronc i les branques: el suro. (L’aspecte de l’arbre dibuixat correspon a exemplars d’aprofitament forestal).

Les flors masculines s’agrupen en aments que pengen.

Etimologia: el nom del gènere Quercus procedeix del nom romà que rebien els roures i les alzines (quercus); i suber, del llatí, vol dir “suro”, en referència a l’escorça de la surera.

Com la podem diferenciar:

Flors femenines molt petites, ovoides i vermelles. Les masculines s’agrupen en aments penjants de color groc.
El fruit és una gla verda, amarga, que madura a marró, amb cúpula ovoide i peduncle amb esquames toves.
Fulles verd fosc a l’anvers i piloses al revers, de formes ovoides i oblongues i marge sencer o suaument dentat.
Tronc gris cendrós, amb clivelles profundes i cobert d’una capa gruixuda de suro. En treure el suro, el tronc es mostra d’un to marró rogenc.

Galeria d'Imatges