Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

35 Araucària de Xile

Araucaria araucana / CAST. Pehuén / ANG. Monkey tail tree

Il·lustració d'una Araucària de xile

Família: araucariàcies
Origen: Xile i oest de l’Argentina
Perennifòlia
Floració habitual: de desembre a febrer
Motiu de rellevància: bellesa / singularitat / port

L’arbre pot tenir més de 40 m d’alçària i el tronc, 2 m de gruix; és, per tant, una conífera de port força gran. De fet, les araucàries es consideren, juntament amb les sequoies, arbres monumentals.

Aquesta espècie pot arribar a viure 1.000 anys.

Es cultiva esporàdicament com a planta ornamental i, atesa la seva reduïda distribució als boscos subantàrtics sud-americans, té la categoria d’“En perill” d’extinció segons els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de les Espècies (UICN).

Destaca la seva silueta marcada per ramificacions verticil·lades, amb un port cònic o piramidal que, en madurar (a un ritme lent), passa a tenir forma de para-sol.

Les flors s’agrupen en cons femenins o cons masculins que es troben en individus diferents (espècie dioica). Per tant, els pinyons, aliment molt apreciat a Xile, només es poden recollir dels peus femella, els quals comencen a fer pinyes a partir de l’edat de 25 anys.

Etimologia: el nom del gènere Araucaria deriva de la paraula araucans, nom que els espanyols van donar als amerindis a Xile, on van veure aquests arbres per primer cop; i araucana repeteix aquest nom.

Com la podem diferenciar:

  • Les inflorescències són pinyes i habitualment es troben en peus separats (arbre dioic). Les masculines, esquamoses, oblongues i amb forma de cogombre; i les femenines, verdes i globoses.
  • Els fruits són pinyons llargs (3-4 cm).
  • Les fulles verdes i gruixudes són acícules en esquames triangulars i punxegudes.
  • Tronc grisós i robust, amb clivelles més o menys profundes.

Galeria d'Imatges