32 Pi Blanc
Pinus halepensis / CAST. Pino carrasco / ANG. Aleppo pine
Família: pinàcies
Origen: Conca mediterrània oriental
Perennifoli
Floració habitual: d’abril a maig
Motiu de rellevància: espècie autòctona (boscos litorals)
El pi blanc forma part d’un conjunt d’exemplars (la pineda), que és una petita mostra de bosc mediterrani.
Aquesta espècie pot arribar als 20 m d’alçària, té una capçada ampla, d’un fullatge poc dens i moltes branques que mantenen abundants pinyes seques d’altres anys. Aquest tret permet diferenciar-lo d’altres tipus de pi.
És un arbre productor de resina i trementina, substàncies que tenen diverses utilitats en la indústria (vernissos, proteccions de la fusta, pintures, medicines, etc.).
Etimologia: el nom del gènere Pinus procedeix del grec pion (“resinós”), en referència a la secreció resinosa d’aquests arbres, i halepensis és el nom llatí de la seva localització geogràfica a la ciutat d’Alep (Síria).
Com el podem diferenciar:
- Inflorescències en cons (com petites pinyes) de color morat (les femenines) i marrons (les masculines).
- Fruits petits, negres i alats, dins de cons fructífers o pinyes petites (4-8 cm).
- Fulles de color verd i groc en forma d’agulla (acícules), molt primes, que creixen de dos en dos.
-
Tronc de gris a blanc grisós, amb l’escorça clivellada i laminada.