11 Pi pinyer

Pinus pinea / CAST. Pino piñonero / ANG. Stone pine

Família: pinàcies
Origen: conca mediterrània oriental
Perennifoli
Floració habitual: de març a maig
Motiu de rellevància: espècie comuna del bosc mediterrani

El pi pinyer forma part d’un conjunt d’exemplars (la pineda), que és una petita mostra de bosc mediterrani.

Aquesta espècie acostuma a arribar als 20 m d’alçària i té una capçada en para-sol, típica del nostre paisatge litoral, que aporta una ombra meravellosa a l’estiu. Però d’entre totes les seves virtuts destaca la producció de pinyes amb pinyons comestibles.

Etimologia: el nom del gènere Pinus procedeix del grec pion (“resinós”), en referència a la secreció resinosa d’aquests arbres; i del llatí pinea (“fruit del pi”), en al·lusió als seus pinyons.

Com el podem diferenciar:

Inflorescències en cons de petites flors verdes (les femenines) i grogues (les masculines).
Fruits (pinyons) dins de cons fructífers (pinyes), més o menys grossos (8-15 cm).
Fulles verdes llargues com agulles (acícules) que creixen de dos en dos.
Tronc de marró rogenc a grisós, d’escorça clivellada i laminada amb plaques que es desprenen.

Galeria d'Imatges