51 Xicranda
Jacaranda mimosifolia / CAST. Jacaranda / ANG. Blue jacaranda
Família: bignoniàcies
Origen: Sud-amèrica
Semicaducifòlia
Floració habitual: de maig a juny
Motiu de rellevància: bellesa / floració
En el nostre clima es desenvolupa com un arbre petit-mitjà (de fins a 15 m d’alçària), però en el seu hàbitat natural pot arribar als 20 m. Té una capçada oberta i un fullatge poc dens, amb branques fines i sinuoses. Pot mantenir les fulles a l’hivern si la temperatura no és massa freda.
La floració s’esdevé abans que brotin les noves fulles, al final de la primavera o a l’inici de l’estiu, i es manté gairebé durant dos mesos.
Aquesta característica i el color blau lilós tan encisador de les seves flors fan d’aquest arbre un delit per als passejants del parc a l’estiu.
Les flors fan 5 cm de llarg, tenen una forma tubular acampanada i s’agrupen en grans espigues piramidals.
Les fulles tenen entre 25 i 30 parells de folíols, lanceolats i acabats en punta.
El fruit és una càpsula arrodonida, aixafada i llenyosa, que en madurar deixa anar llavors alades.
Etimologia: el nom del gènere Jacaranda prové del nom que rebien aquests arbres en guaraní (yacarandá), que vol dir “d’agradable fragància”, i el llatí mimosifolia (“fulles de mimosa”) fa referència a la semblança d’aquestes fulles amb les del gènere Mimosa.
Com la podem diferenciar:
- Inflorescències en llargues panícules de flors tubulars lleugerament acampanades, de color lila o violeta, situades als extrems de les branques.
- El fruit és una càpsula orbicular (d’uns 6 cm), amb la forma d’una castanyola, que conté llavors alades.
- Fulles llargues (de fins a 45 cm), compostes bipinnades, amb nombrosos folíols de poc més d’1 cm de color verd clar.
- Tronc de color grisós a marró, llis o poc fissurat, que amb l’edat es va tornant fosc i escamós.