15 Xiprer

Cupressus sempervirens / CAST. Ciprés / ANG. Mediterranean cypress

Família: cupressàcies
Origen: Mediterrani oriental
Perennifoli
Floració habitual: de març a abril
Motiu de rellevància: mida / port

És un arbre de mitjà a gran port (de 20 a 30 m d’alçària) que, atesa la seva solemnitat, gran resistència i ràpid creixement, s’ha fet servir molt en paisatgisme per formar tanques arbrades al nostre país.

La seva capçada pot ser molt variable, però habitualment se’l relaciona amb una forma piramidal, la qual cosa dona encara més solemnitat a la seva presència freqüent als cementiris.

És un arbre de fullatge dens i molt verd, que desprèn una aroma resinosa i balsàmica per la presència d’olis essencials. Aquest fet n’ha afavorit l’ús en nombrosos productes medicinals, cosmètics i industrials.

Etimologia: el nom del gènere Cupressus procedeix del nom comú en llatí de l’arbre (cypressus), i aquest, del nom d’un grec mitològic, Cyparissus, que va convertir el seu cérvol domesticat en un arbre (el xiprer) quan va morir de manera accidental i, així, va esdevenir el símbol del dol.

L’epítet sempervirens ve del llatí i vol dir “sempre verd”, en referència al color verd intens que manté tot l’any.

Com el podem diferenciar:

Flors masculines i femenines al mateix arbre, formant petits cons. Els cons masculins són ovals i de color marró, i apareixen a les puntes de les branques. Els cons femenins són esfèrics.
Fruits globulars o el·líptics (gàlbuls), d’esquames poc mugronades. Fan 3-5 cm, són de color verd i, en madurar, es tornen marrons.
Fulles molt petites: esquames (< 1 mm), de color verd intens i aromàtiques.
Tronc d’escorça prima de color gris, amb fines fissures.

Galeria d'Imatges