Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Decidim avui la ciutat de demà.

La ciutat de Mataró, de la mà de tot el seu teixit socioeconòmic i la ciutadania, es proposa l’objectiu d’accelerar la transició cap a un model circular d’aquí al 2030 per convertir-se en una ciutat de referència a escala comarcal i estatal, i ubicar-se en el mapa de ciutats mediterrànies europees circulars.

participa-img.png

Com a societat ens trobem davant d’un repte majúscul: repensar i transformar l’actual model econòmic lineal basat en “extreure-fabricar-usar-llençar”, el qual ens fa vulnerables i poc resilients, per evolucionar cap a un model que ens permeti viure amb prosperitat dins del límits físics del planeta.

img-2030-2.svg

Mataró, ciutat de serveis amb arrels industrials, ambiciona un canvi de rumb cap a un model econòmic més responsable i sostenible. Aquesta transformació de la ciutat cap a la circularitat s’impulsa sota una perspectiva sistèmica i holística amb la complicitat i participació de l’administració local, empreses, ciutadania i centres acadèmics.

fases-img.png

La ciutat reuneix molts dels ingredients clau per avançar cap a la circularitat. En primer lloc, el lideratge polític, la voluntat de l’administració local d’impulsar i facilitar la transformació circular. En segon lloc, la singularitat del territori que conforma la ciutat, el qual compta amb una trama urbana i industrial, un espai agrari i forestal, i la franja marítima. En tercer lloc, l’ecosistema d’agents diversos i proactius que ja han impulsat diversos projectes i plans que contribueixen a accelerar la transició circular.

Amb aquest objectiu, l’estratègia específica de circularitat alimenta i s’integra sota el paraigües de l’estratègia Mataró Agenda Urbana 2030 en el marc de l’Agenda Urbana Espanyola i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. A més, la ciutat ja s’ha començat a posicionar a nivell internacional a través de la seva adhesió al European Circular Cities Declaration, que ajuda a ciutats europees a accelerar la seva transició cap a l’economia circular.

Què és l'economia circular?


Avui dia la humanitat utilitza l’equivalent a 1,7 terres per proporcionar els recursos que fa servir i alhora absorbir-ne els seus residus i emissions. Per aquest motiu, cal impulsar una transformació profunda repensant la ciutat per tal de produir i consumir d’acord amb els límits del nostre entorn i planeta. Picture 1.jpg 


L’economia circular es postula com un nou model de producció i consum capaç de generar valor amb menys recursos basat en tres principis clau:

  • Dissenyar els productes, serveis o sistemes pensant en eliminar en origen els residus i la contaminació.
  • Mantenir els productes, els seus components i materials en ús com a font de valor.
  • Regenerar i preservar els sistemes naturals que, alhora, ens suposen una font de recursos renovables.


Aquest model econòmic pot contribuir a abordar molts dels reptes de la nostra ciutat, com la dinamització econòmica i la generació d’ocupació, l’atracció d’inversions i nous projectes, la reducció del consum de recursos, residus i emissions, l’impuls al talent, la col·laboració i la innovació, o l’enfortiment de la capitalitat comarcal i imatge de ciutat.


“L’economia circular suposa la major revolució de l’economia global en 250 anys”

Estructura de l'estratègia


La missió de ciutat circular es concreta entorn a 6 eixos prioritaris (alimentació, tèxtil i moda, altres béns de consum, medi construït, sistema sanitari i comerç i hostaleria). Aquests eixos es despleguen a través de 13 aspiracions i 43 línies d’acció, que es materialitzaran posteriorment a partir de projectes circulars específics que s’inclouran en els plans d’acció triennals.


eixos actuaciA3 EMC2030.jpg

  1. Alimentació

    L’ambició de Mataró és el desenvolupament de cadenes alimentàries curtes, el consum de productes locals i sostenibles, la reducció del malbaratament alimentari i la gestió d’alta qualitat dels residus orgànics. Tenint en compte que gairebé el 53% del consum de les llars són aliments, el canvi de patrons de consum per orientar-los a productes saludables, de proximitat i climàticament responsables suposaria un gran impacte positiu en el medi.

  2. Tèxtil i moda

    La ciutat vol esdevenir una referència en innovació empresarial en el tèxtil i en la moda, aspira a promoure un consum de tèxtils de proximitat i sostenible, i aprendre a valoritzar els residus tèxtils com a recursos.

  3. Altres béns de consum

    Inclou el consum i la maximització de la vida útil dels béns que circulen a la ciutat, com poden ser els aparells elèctrics i electrònics, el mobiliari, etc. L’objectiu de la ciutat és ser una referència pel consum responsable, i incentivar la reutilització i nous models de consum per maximitzar la vida útil dels béns de consum.

  4. Medi construït

    La ciutat aspira a que el sector de la construcció esdevingui una referència en sostenibilitat, que les seves infraestructures públiques (equipaments municipals, el parc d’habitatges...) siguin elements prescriptors en sostenibilitat i circularitat, i a adoptar un model de mobilitat sostenible i saludable.

  5. Sistema sanitari

    L’objectiu de la ciutat és que tots aquells agents relacions amb l’àmbit de la salut incorporin l’economia circular a la seva agenda, i d’aquesta manera s’estableixin objectius ambientals per optimitzar l’ús dels recursos i es redueixin els residus.

  6. Comerç i hostaleria

    Inclou el foment del comerç de proximitat, la promoció d’un canvi d’hàbits en la ciutadania, i l’atracció d’un turisme de qualitat vinculat a l’entorn. Els sectors del comerç i l’hostaleria es troben en la intersecció entre els sistemes productius i els consumidors i, alhora, estan interrelacionats amb la resta d’eixos prioritzats. Per tant, aquests sectors poden actuar com a palanca de canvi.

Per tal de potenciar la transversalitat de l’estratègia, aquests sis eixos sectorials es complementen amb quatre grans temes transversals de gran influència per a avançar cap a la circularitat.


Transformació digital com a palanca per avançar cap a una millor eficiència en l’ús dels recursos

Alineació dels esforços de tot el conjunt d’agents del territori per tal d’avançar des d’una visió sistèmica cap a una economia transformadora i circular

La sensibilització de tots els col·lectius, i la formació, capacitació i emprenedoria per re- dinamitzar l’economia cap a la circularitat

Compra pública circular com a instrument per impulsar nous models de producció i consum


Els sis eixos sectorials i els quatre temes transversals s’integren sota l’entorn natural, ja que aquest canvi de model sistèmic implica reconèixer i posar en valor el medi natural que sustenta tota activitat humana.

A continuació, es mostra l’esquema general de l’estratègia, així com el mapa d’aspiracions i línies d’acció, que il·lustren l’estructura de l’estratègia i desglossen els principals eixos, aspiracions i línies d’acció.


Esquema general de l’estratègia Mataró Circular 2030.

Esquema EMC2030.png



Mapa d’aspiracions i línies d’actuació de l’estratègia Mataró Circular 2030.

MATARA CIRCULAR - Entrevistes - versiA3 Manu.jpg

Per consultar el document sencer de l’estratègia Mataró Circular 2030 fer clic aquí.

Per consultar el resum exectiu de l’estratègia Mataró Circular 2030 fer clic aquí.

Anàlisi de fluxos de materials (MFA)


Mataró és una ciutat pionera que ha realitzat un anàlisi del seu metabolisme amb un mètode denominat Material Flow Analysis (MFA) el qual permet traçar com els recursos, com ara l'aigua, els diferents productes i materials o els residus, flueixen a través de l'economia de Mataró per tal de satisfer les necessitats de la ciutat i la comarca.


Aquest anàlisi ha permès entendre les principals característiques del metabolisme urbà de la ciutat. En primer lloc, ha evidenciat la dependència de la ciutat de recursos externs, amb més d’un 99,2% de recursos importats, el qual constitueix un patró comú en entorns urbans. En aquest sentit, l’economia circular pot contribuir a millorar l’autosuficiència de la ciutat i així augmentar-ne la seva resiliència. El MFA també evidencia l’elevat consum de productes, d’aigua i d’energia a la ciutat. Tot i això, en el cas del consum d’aigua cal destacar que el 19% procedeix de recursos d’origen local (l’aqüífer) i, per tant, Mataró té una elevada autosuficiència hídrica. Finalment, l’anàlisi també mostra que Mataró és un proveïdor net de serveis, especialment de tractament de residus. Per tant, té un alt potencial d’impacte positiu dins i fora de la ciutat si adopta els principis de circularitat.


Resultat visual de l’anàlisi de fluxos materials de la ciutat de Mataró.

MFA.jpg

Pla d’acció 2022-2024


Les aspiracions i línies d’acció prendran forma i es materialitzaran en projectes circulars. Alguns projectes seran dissenyats per a ser executats durant aquest primer trienni (2022-2024), mentre que d’altres mantindran una visió de llarg termini que requerirà actuacions al llarg dels triennis fins al 2030.


El pla d’acció 2022-2024 exposa, per una banda, algunes de les iniciatives singulars més importants en clau de circularitat ja en marxa a la ciutat, i per l’altra, un conjunt de propostes de projectes circulars que contribuiran a materialitzar les fites i línies d’actuació definides en l’estratègia. A continuació es mostra el llistat de projectes.


Esquema-Iniciatives-circulars.png

Esquema-Projectes-circulars-Pla-accio.png


Per consultar el document sencer del pla d’acció 2022-2024 de l’estratègia Mataró Circular 2030 fer clic aquí.