Celebrat el seminari dels 175 anys del ferrocarril a la península (1848-2023): mite i realitat

La trobada va ser inaugurada per María de la Valle Santos Álvarez, degana d'aquesta Facultat, i Concepción Porras Gil, directora de l'Institut d'Història Simancas, i moderada per Pedro Pablo Ortúñez Goicolea, els quals van coincidir en assenyalar l'encert d'aprofitar l'efemèride dels 175 anys del primer ferrocarril peninsular per abordar un aspecte com el que dóna nom al seminari.

Miguel Muñoz Rubio (Fundació dels Ferrocarrils Espanyols) va defensar que el ferrocarril com a mite de progrés va ser resultat de la construcció de l'imaginari burgès i que, atès que ha estat naturalitzat per la historiografia, resulta convenient ser repensat. José Luis Lalana (Universitat de Burgos) va exposar com la comprensió que es té la «invenció» del ferrocarril dista molt de ser el que va passar, i va resultar obligat fer un esforç per recuperar la realitat com a tal. Luis Santos y Ganges (Universitat de Valladolid) va qüestionar diversos mites actuals, com la funció gairebé miraculosa atribuïda a l'alta velocitat o l'afany a soterrar el ferrocarril, indicant que cal dur a terme una reflexió més profunda i cabal. I, finalment, Domingo Cuéllar (Universitat Rey Juan Carlos), va defensar que la idea dominant que la Renfe històrica (1941-2005) va ser una empresa ineficient no es correspon amb la realitat, assenyalant algunes de les seves grans contribucions tecnològiques com ara la venda electrònica de bitllets i alta velocitat.