Mataró incrementa el número d’habitants i trenca amb la dinàmica de descens i estancament dels dos últims anys

En el darrer any el saldo migratori (diferència entre altes i baixes del padró) ha estat positiu amb un increment de 980 persones, mentre que el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) ha estat negatiu (-76 habitants). Per nacionalitats, els saldos natural i migratori de la població de nacionalitat espanyola són negatius en termes anuals (-289 i -640 habitants), mentre els de la població de nacionalitat estrangera són positius (+213 i +1.620 habitants). El saldo natural i migratori positiu de la població de nacionalitat estrangera és el que explica l’increment de població.

En els darrers cinc anys, període 2018-2022, Mataró ha augmentat la seva població en +2.873 nous habitants, variació relativa del 2,27%. La progressiva recuperació en els darrers anys de la component migratòria (diferència entre altes i baixes) ha suposat la substitució de la vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) a l’hora d’explicar el creixement demogràfic de la ciutat.

En el darrer any, tan sols dos dels onze barris de la ciutat no han vist augmentar la seva població. Els que l’han incrementada més són Rocafonda (+199), Eixample (+179), Cerdanyola (+150) i Pla d’en Boet (+129), mentre que l’han disminuïda La Llàntia (-25) i Peramàs (-4). Les variacions relatives més significatives són les de Pla d’en Boet (+2,24%), Rocafonda (+1,74%) i Centre (+1,10%).

Altes i baixes

L’any 2022 s’han registrat 7.232 altes, 766 més que en 2021, fet que suposa una variació relativa de l’11,85%. En el període 2018-2022 se n’han registrat 33.164, 5.598 més que durant el període quinquennal anterior, període 2013-2017, amb una variació percentual del +20,31%. La taxa d’altes dels darrers cinc anys se situa en el 51,48‰, +6,97 punts per mil per sobre de la registrada durant el període 2013-2017.

En el període 2018-2022, el nombre d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya, la resta de l’estat i d’altres països és 16.802, 3.644 i 9.580, respectivament.

Respecte al quinquenni anterior, període 2017-2021, el nombre d’altes procedents de Catalunya i d’altres països és superior en +1.199 i +4.265, respectivament, mentre que el nombre de les que provenen de la resta de l’estat és inferior en -467. En termes percentuals, els barris que registren els percentatges més elevats d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya són Centre (67,72%), Eixample (66,48%) i Vista Alegre i Cirera amb el 64,99% i el 64,23%, respectivament. El barri que té el percentatge més elevat d’altes procedents de la resta de l’Estat és La Llàntia (19,73%), mentre que d’altres països són Rocafonda (46,81%), Cerdanyola (40,02%) i Palau-Escorxador (39,03%).

El darrer any s’ha registrat un total de 6.252 baixes, 232 baixes menys que l’any 2021, la qual cosa representa una variació en termes relatius del -3,58%. El total de baixes del període 2018-2022 ha estat de 30.092, +3.487 més que en el període quinquennal anterior, període 2013-2017, fet que suposa una variació relativa del +13,11%. En els darrers cinc anys, la taxa per mil de baixes a Mataró ha estat del 46,71‰, 4,28 punts per mil superior al període 2013-2017.

El saldo migratori del municipi per trams d’edat

En el darrer any, Mataró registra un saldo migratori positiu de +980 habitants. Per trams d’edat, els principals saldos positius s’observen en els trams d’edat de joves i joves adults: 25-29 anys (+248), 20-24 anys (+205) i 15-19 anys (+130). En el mateix període, tan sols registren saldos lleugerament negatius els de 50-54 anys (-6), 60-64 anys (-5) i a partir dels 80 anys (-39). En el període 2018-2022, el saldo migratori de la ciutat és positiu en 3.072 habitants.

Com en el cas del saldo anual, els trams d’edat amb els saldos positius més elevats són el de 25-29 anys (+997), 20-24 anys (+927) i 15-19 anys (+631). Pel mateix període, els saldos negatius més elevats són el de 40-44 anys (-83), 85-89 anys (-73) i 90-94 anys (-68).

Població de nacionalitat estrangera

L’1 de gener de 2022, la població de nacionalitat estrangera suma un total de 22.042 habitants i representa el 16,97% de la població total. Respecte a d’ara fa un any, ha augmentat en 677 habitants, el que representa una variació relativa del +3,17%. En el darrer any, les tres nacionalitats que més han augmentat el seu nombre entre les més nombroses a Mataró són Colòmbia (+206), Hondures (+99), i Argentina (+86).

Cal tenir en compte que l’evolució de la població de nacionalitat estrangera no va únicament associada a cavis demogràfics, sinó també a canvis en el seu estatus legal respecte a la nacionalitat.

A principis d’any, a Mataró hi ha 7.278 habitants nascuts en altres països i amb nacionalitat espanyola i 2.583 nascuts a l’Estat espanyol i amb nacionalitat estrangera.

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat.

En termes relatius, els percentatges més elevats sobre la població total corresponen a Rocafonda (32,5%), Palau-Escorxador (28,97%) i Cerdanyola (25,01%).

Naixements

En el darrer any s’ha registrat un total de 946 naixements, 54 menys que l’any anterior, la qual cosa representa una variació relativa del -5,40%. La xifra més baixa de naixements des d’inici de segle. Per al conjunt del període 2018-2022, el total de naixements ha estat de 5.076 nadons, 1.260 menys que en el període quinquennal anterior, període 2013-2017, amb una variació relativa del -19,89%. La taxa bruta de natalitat de l’any 2022 és del 7,31‰, -0,44 punts per mil inferior a la de l’any anterior. Per al conjunt del període 2018-2022, la taxa bruta de natalitat és del 7,88‰, -2,23 punts respecte el període 2013-2017.

La taxa general de fecunditat (TGF) (relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil d’entre 15 i 49 anys) per al període 2018-2022 se situa en el 35,21 ‰, - 8,23 punts per mil inferior a la del període 2013-2017. En el període 2018-2022, les taxes generals de fecunditat (TGF) per barris més elevades corresponen a Rocafonda (43,76‰), Palau-Escorxador (39,08‰), i Cerdanyola (37,99‰), mentre que les més baixes són les de Vista Alegre (24,46‰), Peramàs (29,22‰) i Centre (30,62‰).

El darrer any, el percentatge de naixements de mare de nacionalitat estrangera és del 26,3%.

Pel que fa als noms més posats als nadons:

 Defuncions

L’any 2022 s’ha registrat un total de 1.022 defuncions, 110 menys que el 2021, la qual cosa suposa una variació del -9,7%, amb una taxa bruta de mortalitat del 7,90‰. En els darrers cinc anys se n’han registrat 5.250, 506 més que en el quinquenni anterior, període 2013-2017, amb una taxa del 8,15‰, 0,58 punts per mil superior al període 2013-2017.

Mitjana d’edat

A 1 de gener de 2022, la mitjana d’edat de Mataró és de 42,86 anys, +0,24 més respecte de l’any passat i +1,17 anys més respecte d’ara fa cinc anys. La mitjana d’edat dels homes se situa  en 41,44 anys i la de les dones en 44,26 anys (+2,82 anys de diferència entre una i altra). El barri que registra la mitjana d’edat més elevada és Peramàs (47,37 anys) i el que té la més baixa és Rocafonda i Palau-Escorxador amb 40,42 i 40,45 anys, respectivament.

A principis d’any, l’índex d’envelliment de la ciutat (relació entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys) puja (0,05 punts) i se situa en l’1,24 –el 123,73 en base 100-. El darrer any, la diferència entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys (+4.597  habitants) és la més elevada des de l’inici de la sèrie l’any 1981 i reforça la tendència iniciada l’any 2016. Els barris que registren els índexs d’envelliment més elevats són Peramàs (2,18), Pla d’en Boet (1,60), Eixample (1,50) i Molins-Torner (1,49). Els barris amb els índexs d’envelliment més baixos són Palau-Escorxador (0,87), Rocafonda (0,91) i Cirera (0,98).

Esperança de vida

L’esperança de vida en néixer del període 2018-2022 és de 83,52 anys per al conjunt de la població, la mateixa que ara fa un any. Per sexes, la dels homes és de 80,46 anys i la de les dones és de 86,49 anys, 6,08 anys favorable a les dones.

Dimensió de les llars

En el darrer any s’ha mantingut la tendència en la creació de noves llars. Així, l’1 de gener de 2023, el nombre de llars a Mataró és de 50.353, 561 més respecte del total que hi havia al principi de l’any, amb una variació relativa de l’1,13%. En termes absoluts l’increment més elevat correspon als barris de l’Eixample (+213), Cerdanyola (+84) i Rocafonda (+59). En termes relatius, les variacions percentuals més elevades corresponen als barris de l’Eixample (1,54%), Rocafonda (1,50%) i Centre (1,35%).

Per grandària, les llars més nombroses són les de dos membres (14.299 i 28,40%), seguides per les unipersonals (13.929 i 27,66%) i per les de tres membres (9.821 i 19,50%). A 1 de gener de 2023, la grandària mitjana de les llars és de 2,58 membres, -0,01 respecte a fa un any i -0,04 respecte d’ara fa cinc. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Rocafonda (2,91 membres), seguida per Vista Alegre (2,87) i Cerdanyola i Palau-Escorxador amb 2,78 i 2,74, respectivament. La més baixa, com ja ha passat en els darrers cinc anys, correspon al barri de Centre (2,24 membres).

Mobilitat entre barris

El 2022 s’ha computat un total de 6.972 moviments de canvis de domicili dins de la ciutat, xifra inferior en 321 canvis a la registrada l’any 2021, fet que suposa una variació relativa del -4,40%. El barris que tenen el saldo positiu més elevat són Vista Alegre (7,77‰), Rocafonda (4,80‰) i Cirera (3,95‰), mentre els que registren el més negatiu són Palau-Escorxador (-9,26‰), Cerdanyola (-3,02‰) i Molins-Torner (-2,21‰). En el període 2018-2022, els barris que presenten els saldos més positius en els moviments de canvi de domicili entre barris són Vista Alegre (16,22‰), Molins-Torner (15,01‰) i Pla d’en Boet (14,98‰) , mentre que els que presenten els saldos més negatius són els de Palau-Escorxador (-25,99‰), Rocafonda  (-15,76‰) i Cerdanyola (-6,04 ‰)

Estudi de població Mataró. 1 de gener de 2023