Mataró vol limitar els habitatges d’ús no residencial i impulsar polítiques públiques d’habitatge

La Proposta de resolució és la següent:

“Als Països Catalans patim una crisi d’habitatge que està provocant situacions crítiques en la classe treballadora. Durant els últims anys el preu de l’habitatge ha pujat dràsticament fins a superar els nivells viscuts durant la bombolla immobiliària del 2008, però, a diferència d’aquells anys, actualment els sectors més afectats són les persones que viuen de lloguer i, és el preu del lloguer, un dels valors que més ha augmentat superant amb escreix les dades de 2008 i amb una tendència continua a l’alça.

Actualment, les Illes és el territori amb un preu de lloguer més car de l’estat espanyol (16,6€ el metre quadrat), Catalunya és el tercer (15,72€ el metre quadrat) i el País Valencià el setè (11,17€ el m2). A Catalunya, per exemple, el preu del lloguer durant els últims deu anys s’ha gairebé doblat (al 2013 el preu per m2 era de 8,5€). A Mataró el preu de l’habitatge i els seus augments no són una excepció, durant els últims anys el preu del mercat de lloguer ha augmentat un 29,96% fins a l’any 2020, segons l’Idescat.

Juntament amb aquesta situació, les rendes de les treballadores o bé s’han mantingut constants o bé han pujat de manera molt minsa deixant a milers de persones incapaces d’afrontar l’augment del cost de vida. En conseqüència, els desnonaments han augmentat fins al punt que, només al Principat, es produeixen 20 desnonaments cada dia.

Aquesta manca d’habitatge digne i el fet que centenars de famílies se les està fent fora de casa seva, contrasta amb els records en nombre de turistes que rebem al nostre territori. Exceptuant l’any 2020-2021 a causa dels efectes de la COVID, l’última dècada ha estat marcada per un creixement constant de turistes i de batre rècords de turistes als Països Catalans, especialment l’any 2019 i 2023. Al 2019, aproximadament, vam rebre un total de 48 milions de visitants a Catalunya, 26 milions al País Valencià i 26 milions a les Illes, entre turistes internacionals, excursionistes (no pernocten) i turistes de la resta de l’estat espanyol.

Segons el Cens d’Habitatges de l’INE, el 11,57% dels habitatges Mataró no són d’ús residencial, és a dir, en més de 1 de cada 9 habitatges no hi viu ningú, sinó que s’utilitzen per a usos turístics, segones residències, estan buits, etc. D’aquests 1.899 habitatges estan buits, 1.096 s’utilitzen menys d’un mes l’any i 3.134 són d’ús esporàdic (s’utilitzen menys de tres mesos l’any). Hi ha una clara correlació entre la crisi d’habitatge i la utilització que s’està fent dels habitatges. Davant el fals relat que la solució a l’augment de preus és la construcció desmesurada, la nostra proposta ha d’anar en el camí contrari, en recuperar tots aquests habitatges per a ús residencial i en la lluita directa contra els acaparadors especulatius d’habitatges.

Entre els motius que ens porten a aquesta situació hi ha l’herència d’un model residencial articulat entorn de mesures desplegades durant els darrers 50 anys que han conduït a la mercantilització de l’habitatge, que sempre s'ha tractat com un bé de negoci i no com un bé inherent a la vida, és per això que la lluita contra la manca d'accessibilitat a un habitatge assequible fa que hi hagi raons imperioses per intervenir en el mercat de lloguer turístic, preveient i planificant, de la mateixa manera que s'està treballant per ampliar el parc públic o mobilitzant habitatges buit a la nostra ciutat. Totes les mesures son necessàries per fer efectiu el dret de la nostra ciutadania a tenir i mantenir un habitatge digne.

Aquest model neoliberal fa prevaler el benefici econòmic per sobre dels drets fonamentals de les persones. En aquest sentit, qualsevol govern o força que vulgui plantejar una política transformadora ha d’apostar de manera clara i sense embuts per recuperar la sobirania residencial, cosa que passa necessàriament per la desmercantilització de l’accés a l’habitatge. Aquest procés ha de ser el principi rector de tota acció política en matèria d’habitatge.

Aquesta lògica mercantilista que veiem en l’accés a l’habitatge també la podem traslladar a tots els altres usos que es fa del sòl. Cal revertir aquesta dinàmica i fer possibles uns barris i uns pobles habitables, que no responguin exclusivament a la lògica del benefici capitalista, sinó a les necessitats de qui els habita.

Per tot això, des de la CUP Mataró proposem els següents acords:

1. Aplicar una moratòria indefinida a l’atorgament de llicències d’habitatges d’ús turístic fins que s’adapti l’actual plantejament urbanístic i s’estableixi expressament els àmbits on sigui compatible el seu ús, segons estableix el DL 3/2023, de 7 de novembre.
2. Establir un marge transitori de cinc anys per demanar una nova llicència, a comptar des de l’entrada en vigor del Decreti Llei, per aquells habitatges que ja disposen de llicència.
3. Estudiar la presència i distribució dels pisos turístics de Mataró i prendre mesures per limitar-los, segons el previst en el Pla de Mandat i el decret que regula l’ús turístic del habitatges.
4. Desenvolupar la normativa reguladora d’habitatges d’ús turístic, o bé incloure-ho en alguna ordenança existent aquesta regulació.
5. Exercir la funció inspectora davant de pisos turístics sense llicència, obrint els expedients sancionadors que s'escaiguin.
6. Instar a la Generalitat de Catalunya a mantenir el Decret de Pisos Turístics tal i com està plantejat actualment”.