La verdad sobre el caso Savolta

El film retrata Barcelona entre els anys 1917 i 1923. És l'època del pistolerisme, durant la qual l'enfrontament entre anarquistes i sicaris pagats per la patronal va provocar un nombre escandalós de morts. La lluita entre els treballadors i els propietaris de la fàbrica d'armes Savolta s'agreuja quan la família Savolta decideix acabar amb la revolta contractant assassins a sou. 

La pel·lícula és una adaptació de la novel·la d'Eduardo Mendoza, protagonitzada per José Luis López Vázquez, Ovidi Montllor i Omero Antonutti, dirigida per Antonio Drove (1978-1980). 

Durada de la pel·lícula: 130 minuts

Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, 23 de desembre de 1886 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut popularment com El noi del sucre, va ser un dels líders més destacats de l'anarcosindicalisme de Catalunya de principis del segle XX. Seguí va buscar donar un nou impuls a la lluita proletària sense oblidar les essències del seu ideari anarquista. 

Assassinat per pistolers de la patronal l'any 1923, la seva mort va impactar tot el món. Lluís Companys insistia en dir que els veritables culpables no van ser els executors de l'atemptat, sinó els poders fàctics i econòmics que havien creat el clima favorable en els carrers per un assassinat tan brutal. 

Cent anys després de la seva mort la figura de Salvador Seguí es manté com una icona de l'obrerisme, que va lluitar pels drets laborals i sindicals dels treballadors. Recuperar la seva memòria ens recorda que els avenços socials en l'àmbit laboral (salaris, jornades, drets, etc) no han estat producte da la bondat del sistema capitalista, sinó de la lluita obrera continuada. Un combat que Seguí va lliurar des del sindicalisme, la catalanitat i l'anarquisme.  

Cartell dels actes commemoratius: